1.
LA LITERATURA GREGA

2.
La poesia èpica
La poesia lírica
La prosa: historiografia, oratòria i filosofia
La tragèdia
La comèdia
Els gèneres de l’època hel·lenística
GÈNERES LITERARIS
Els gèneres literaris
grecs en vers

3.
LA POESIA ÈPICA
Gènere literari en vers que narra el passat llegendari d’un poble. Té origen oral,
posteriorment es posa per escrit.
HOMER (s. VIII a.C): La Ilíada i l’Odissea
HESÍODE (s. VIII a.C): Teogonia / Els treballs i els dies
ILÍADA: Conta fets de l’últim any de la guerra de Troia (la còlera d’Aquil·les i les seues
conseqüències)
ODISEA: La vida com un viatge, el d’Odisseu des de Troia fins a Ítaca.

4.
LA POESIA LÍRICA - Monòdica
El gènere naix en els segles VII i VI a. C. com un intent del poeta per expressar els seus
sentiments individuals; utilitza sovint la primera persona. La mètrica (=la mesura dels
versos i les estrofes) i temes són molt variats. Subgèneres:
1.Lírica monòdica: cantada per una sola persona. Inclou tres tipus:
L’elegia: originària de Jònia, expressada en sèries de 2 versos (dístic).En principi de
temàtica variada, després vinculada a l’expressió de la tristesa i el dolor. CALINO,
TIRTEO, MIMNERMO, SOLÓN
El iambe per a l’expressió de sentiments més violents i agressius en un to més
col·loquial: ARQUÍLOCO, HIPONACTE, SEMÒNIDES.
El melos s’acompanyava de la lira i expressava temes amorosos. SAFO, ALCEO,
ANACREONTE (poeta dels banquets)

5.
LA POESIA LÍRICA-Coral
2.Lírica coral: cantada per un cor
L’oda, creada per PÍNDARO, dedicada als vencedors de les competicions olímpiques. Es
barrejava el mite, el detall de les competicions i el missatge del poeta.
El partenios, propi de la cultura espartana. Eren cants rituals de donzelles dedicats a la
deessa Àrtemis i acompanyats de danses rituals. ALCMÁN

6.
LA PROSA: HISTORIOGRAFIA, ORATÒRIA I FILOSOFIA
A començaments del s. V a.C. naixen els gèneres en prosa:
La historiografia amb la finalitat de fixar la memòria dels esdeveniments. HERÒDOTO,
TUCÍDIDES i JENOFONTE
La retòrica i oratòria o l’art de parlar bé i de fer discursos. ISÓCRATES, LISIAS i
DEMÒSTENES
La filosofia i la ciència, que comença a Jònia a partir de l’observació de la naturalesa.
TALES, PITÀGORAS. A partir de SÒCRATES la filosofia es centrarà en els problemes que
afecten al ser humà i la ciència en el món exterior a l’home. PLATÓN (Diàlegs, Acadèmia),
ARISTÒTELES (Liceu).
En època hel·lenística trobem EUCLIDES (matemàtic), ARQUÍMEDES (físic), DIOSCÒRIDES
(botànica i farmàcia), HIPÒCRATES (medicina- jurament hipocràtic)

7.
LA TRAGÈDIA
Les tragèdies es representaven a Atenes en els festivals dionisíacs, on es feien certàmens.
Conservem obres de tres autors:
ESQUILO: trilogia L’ Orestíada (Agamèmnon, Les Coèfores i Les Eumènides). El cor té un
paper molt rellevant. Sols apareixen 2 personatges alhora en l’escena. Llenguatge elevat,
de vegades de comprensió difícil. Profundes creences religioses.
SÒFOCLES: entre les més famoses Antígona, Edip rei, Edip a Colona, etc. El cor té un
paper més equilibrat. Apareixen fins a 3 personatges alhora en escena. Llenguatge de
gran bellesa. Personatges amb més profunditat psicològica. És el creador de la figura de
l’heroi tràgic, que malgrat les lleis humanes és aniquilat per unes forces superiors, la
comprensió de les quals està fora del seu abast racional..
EURÍPIDES: Medea, Andròmaca, Hècuba, Electra, Orestes.... una tragèdia més humana;
els personatges, homes i dones, actuen amb més independència de la divinitat. Temes:
l’amor destructiu, les misèries de la guerra. Tres personatges, però més acció. El cor
ocupa menys espai, però continua tenint molta força.
És un gènere en vers, nascut a Atenes. Té forma dialogada i els personatges
són herois , heroïnes i déus. Representa un conflicte de difícil resolució
entre l’home i la divinitat, la societat, la família o amb ell mateix. Intenta
provocar en l’espectador la compassió pels personatges que estan en
situacions difícils. Té part recitades pels actors i parts cantades pel cor.

8.
LA COMÈDIA
Era un gènere poètic. Tenia, com la tragèdia, parts recitades pels actors i
parts cantades pel cor; de vegades també dansa. Intentava fer riure als
espectadors mitjançant la burla de diversos aspectes, ridiculitzant fets de la
vida quotidiana. Els personatges no eren déus ni herois, sinó persones de la
societat grega.
Comèdia antiga o política: ARISTÒFANES (Lisístrata, Les aus, Les vespes,
L’assemblea de dones...) Crítica social a la vida en la polis: la guerra, la
incapacitat dels polítics, el sistema tributari, el nou sistema d’ensenyament,
les injustícies socials....desenvolupat de manera divertida i original. És un
teatre profund en les seues idees, però alegre i desenfadat en la forma.
L’heroi còmic provocava el riure amb situacions absurdes i amb les seues
pròpies paraules.
Comèdia nova: MENANDRO. Fa una comèdia amb personatges que no
semblen reals, sinó arquetips (el vell avar i de mal caràcter, el jove tímid, la
jove rica, el paràsit, la cortesana hàbil). Canvien els noms, però els
personatges es repeteixen. És una comèdia d’embolic o melodrama:
bessons que no es reconeixen com a tals, xiquets abandonats i més tard
reconeguts, bodes impossibles entre persones de diversos estrats socials,
militars que presumeixen de les seues conquestes , però són
vulnerables...Influí moltíssim en la comèdia llatina de Plaute i Terenci.

9.
ELS GÈNERES DE L’ÈPOCA HEL·LENÍSTICA
La poesia bucòlica o pastoril: TEÒCRITO. Ens mostra els habitants del camp, sobretot
pastors, vivint en llocs paradisíacs, idealitzats, que dialoguen i construeixen històries. El
poeta llatí Virgili va imitar Teòcrit.
La novel·la: va aparéixer en els s. I i II dC. Es tracta de relats de peripècies sobre
aventures amoroses en llocs exòtics.La temàtica amorosa és la que més interés va
suscitar. LONGO (Dafnis i Cloe)
La gramàtica: encara que no es tracte d’un gènere literari, els grecs van fer un enorme
treball en aquest camp i elaboraren tota una terminologia per a definir conceptes
gramaticals.
Dafnis i Cloe

10.
ELS GÈNERES DE L’ÈPOCA HEL·LENÍSTICA
La poesia bucòlica o pastoril: TEÒCRITO. Ens mostra els habitants del camp, sobretot
pastors, vivint en llocs paradisíacs, idealitzats, que dialoguen i construeixen històries. El
poeta llatí Virgili va imitar Teòcrit.
La novel·la: va aparéixer en els s. I i II dC. Es tracta de relats de peripècies sobre
aventures amoroses en llocs exòtics.La temàtica amorosa és la que més interés va
suscitar. LONGO (Dafnis i Cloe)
La gramàtica: encara que no es tracte d’un gènere literari, els grecs van fer un enorme
treball en aquest camp i elaboraren tota una terminologia per a definir conceptes
gramaticals.
Dafnis i Cloe