Faetont

5.406 visualizações

Publicada em

Resum del mite de Faetó (Metamorfosis d'Ovidi) i repercussió en la història de l'art.

Publicada em: Educação
0 comentários
0 gostaram
Estatísticas
Notas
  • Seja o primeiro a comentar

  • Seja a primeira pessoa a gostar disto

Sem downloads
Visualizações
Visualizações totais
5.406
No SlideShare
0
A partir de incorporações
0
Número de incorporações
4.567
Ações
Compartilhamentos
0
Downloads
4
Comentários
0
Gostaram
0
Incorporações 0
Nenhuma incorporação

Nenhuma nota no slide

Faetont

  1. 1. FAETÓ METAMORFOSIS OVIDI II,1-339
  2. 2. RESUM DEL MITE SEGONS LES METAMORFOSIS D’OVIDIRESUM DEL MITE SEGONS LES METAMORFOSIS D’OVIDI Faetó era fill d’Helios ( el Sol, identificat amb Apol·lo, anomenat també Febo “El Brillant”) i de Clímene. Quan era jove, un amic seu va posar en dubte la seua paternitat. Clímene el va enviar al palau d’Helios, que, per tal de demostrar-li l’afecte patern, li va prometre que li concediria allò que demanara. Faetó li va demanar conduir el seu carro a través del cel durant un dia. Helios, horroritzat, s’hi va oposar, però ja era massa tard; havia de complir la seua promesa. Li va donar consells per tal d’evitar desgràcies: subjectar les regnes fortament, refrenar els cavalls perquè no es descontrolaren, no eixir-se’n del camí habitual, no pujar massa amunt per no cremar el cel, ni baixar massa, per no cremar la terra... Faetó intentà seguir els seus consells, però molt prompte els cavalls s’adonaren que l’auriga no era el de sempre, que pesava menys i ....es van descontrolar. S’acostaren massa a la terra i produïren incendis, deserts, cremaven les criatures i van ennegrir la pell de molts habitants (raça negra). La Terra, angoixada pel desastre, demanà la intervenció de Júpiter, que fulminà Faetó amb un llamp. El seu cadàver caigué a la vora del riu Erídan (Po), on les seues germanes les Helíades el ploraren durant molt de temps, fins convertir-se en arbres per la pena (salzes o xops, segons lles versions). Les seues llàgrimes es transformaren en ambre i caigueren a terra i al riu. Acudí també a plorar Cicne, un amic íntim de Faetó, que fou transformat en ocell (cigne), un ocell que vola baixet, escarmentat de la desgràcia de Faetó i que canta abans de morir (el cant del cigne), com avisant de la desgràcia. Al dia següent, Helios, de dol i molt disgustat per l’actitud de Júpiter, que considerava desmesurada, es va negar a complir la seua funció i no va traure el seu carro. Les divinitats, espantades per la foscor, van anar a consolar-lo i el mateix Júpiter li demanà perdó. Resignat, Helios, tornà a la seua tasca habitual.
  3. 3. INTERPRETACIÓ DEL MITEINTERPRETACIÓ DEL MITE Amb aquest mite explicaven els grecs la causa del fet que al nord d’Àfrica hi haguera el gran desert del Sàhara i que molts dels habitants d’Àfrica foren de raça negra. Però l’aspecte més interessant del mite és la lectura moral: cadascú ha d’estar en el lloc que li correspon i no intentar assumir un paper que està per damunt de les seues possibilitats, perquè, aleshores, és castigat pels déus. Això és un tòpic de totes les religions. Faetó intentava igualar-se a un déu (Helios, son pare), però el seu status no era diví, en tot cas semidiví (sa mare era mortal), i per això fou castigat. Es poden fer també altres lectures: no s’ha de deixar en mans d’una persona que no està preparada un càrrec que implica una gran responsabilitat, perquè això pot perjudicar a molta gent. Per altra part, aplicat a les relacions humanes, el mite ens vol fer vore que és un error que els fills intenten fer coses que els superen, per a les quals no estan preparats, i que els pares ho consentisquen, conscients del perill que això comporta, simplement per no enfrontar-se amb ells i disgustar-se. Per a nosaltres, a banda de les lectures morals, és un relat bell, amb una repercussió important en la història de l’art.
  4. 4. Diverses imatges d’Helios conduint el seu carro amb la corona de rajos solars Relleu troià d’Helios conduint el seu carro, en el Museu de Pèrgam, Berlín
  5. 5. Odilon Redon (1840 - 1916) El carro  d’Apol·lo
  6. 6. Faetó amb Saturn i les Quatre Estacions, demanant-li el  carro a  Hèlios, Poussin, 1635, Staatliche Museen (Berlín)
  7. 7. Nicolas Bertín 1720, Faetó en el carro  d’Apol·lo,  Louvre (París)
  8. 8. La caiguda de Faetó, Rubens, 1604, National  Gallery of Art (US). Les dones “alades” representen  el dolor i el sofriment pel desastre causat per Faetó.
  9. 9. Faetó, colpejat pel llamp de Zeus, cau del carro d’Apol·lo, 1555. Jean Mignon Luca Giordano, La caiguda de Faetó, s. XVII. Apareix el riu Eridanus, representat com un deu antropomòrfic amb un rem i també les Helíades, germanes de Faetó, filles d’Hèlios.
  10. 10. Caiguda de Faetó, Johan Liss, 1624, National Gallery of London. Les Helíades i el riu Erídanus
  11. 11. Faetó, Rubens, s.XVII, M. Prado Faetó, Van Eyck, s.XVII, M. Prado
  12. 12. Faetó, Jordaens, s. XVII Sebastiano Ricci (1654 - 1734) La caiguda de Faetó
  13. 13. La caiguda de Faetó, circa 1600, Hans von Aachen. Apareix Faetó suplicant en el  palau de Helios que li deixe el carro; apareix Zeus fulminant-lo, damunt d’una àguila..  També el riu Erídanus, les Helíades transformant-se i el seu amic Cicne transformat en  ocell. (cigne)
  14. 14. Pietro Fantini (1947 - ) La  caduta di Fetonte
  15. 15. Kurt Wenner
  16. 16. Les germanes de Faetó i Cicne en el riu  Erídanus. Les llàgrimes es converteixen  en àmbre i cauen al riu , 1572, Santi di  Tito. Un carruatge anomenat Faetó,  en record del personatge  mitològic Els salzes o els xops, arbres en què es  transformaren les Helíades

×