Publicació independent d'informació i opinió

1. http://puntviladecans.blogspot.com
puntviladecans@telefonica.net
Punt de trobada
Viladecans
28 Any 3
15 de desembre de 2009
Publicació independent d’informació i opinió
2010
A la Roca fan fora un munt de gent, i cada cop se senten més botigues que es plantegen
de tancar. No, no corren bons aires aquest final d’any. Però, com que de poc serveix limi-
tar-se a gemegar, ens permetreu que, malgrat els aires no gaire bons, fem des d’aquesta
pàgina tres crides de cara al nou any que som a punt de començar. Molt simples i potser
simplistes, però aquí van:
Una, més enllà dels nostres límits ciutadans, és cap a tots els qui tenen responsabilitats en
la política general. Cal una sortida a la crisi econòmica a favor d’una millor distribució de
la riquesa, i cal una sortida a la crisi política (aquesta que ronda enganxada a les parets
del Tribunal Constitucional, per exemple) a favor d’una millor convivència de tots.
La segona, de més cap aquí. És una crida als nostres governants municipals. Certament
que s’ha avançat una mica en escletxes participatives, que tots plegats farem bé d’aprofi-
tar i utilitzar al màxim. Però el to general continua sense ser el que, per al bé de tots, hau-
ria de ser. Cal que el nostre govern municipal no visqui tan obsessionat per controlar-ho
tot i per demostrar que ho sap tot i no necessita consultar ni donar explicacions a ningú.
Perquè això ofega la vida ciutadana.
I una tercera, a la nostra vida associativa. És un goig que el Mamut hagi arrencat amb una
bona empenta, i és una tristesa que el Grup d’Interacció Multicultural (GIM) hagi estat
frenat des de dins mateix del teixit associatiu. Són només dos exemples, però n’hi hauria
molts d’altres, en tots dos sentits. A veure si la nostra vida associativa es va fent cada cop
més forta, més creativa i més lliure.
Sumari
2 Aminetu Haidar, la Gandhi sahrauí. Rosa Mercader Equip de redacció
3 GIM Viladecans, la oportunidad perdida. Miguel de la Rubia, Toni Anna Besora
M. Carmen Castellano
Mulero, Maria Comas, Mª Carmen Castellano, Ana Belén González
Maria Comas
4 Un voluntariat al Marroc. Laia Muns Josep Ginjaume
Josep Lligadas
5 Ballades de sardanes a Viladecans 2010 Miguel de la Rubia
6 Estatut i Tribunal Constitucional. Xavier Ramírez Mercè Solé
7 Aprenent a conviure. Mercè Solé
La distribució d’aquest butlletí es fa
8 Un bon alcalde… Jordi Mazon per correu electrònic. Si no desit-
geu rebre’l només cal que ens ho
9 El principi del plaer i el principi de la realitat/2. José Luis Atienza comuniqueu. I si voleu que li envi-
em a un amic o amiga vostres, feu-
10 El 13-D els Països Catalans fan un exercici de veritable de- nos arribar la seva adreça. Gràcies.
mocràcia. Albert Buigues Si voleu enviar articles per publicar,
tingueu en compte que han d’anar
11 Un viatge especial:el projecte Apaine. Juan Diego Pimentel signats i no sobrepassar les 40 ratlles
o les 600 paraules. Els hauríem de
12 Una reflexió sobre la guerra civil. Josep Lligadas tenir abans del dia 8 de cada mes.
13 Unes jornades particulars. M. Victòria Herrero i Vicenç Castelló El nostre correu electrònic:
puntviladecans@telefonica.net
14 Les nostres entitats: AVAF. M. Lluïsa Capdevila
El nostre bloc:
15 Conèixer Viladecans. El cementiri. Jaume Lligadas http://puntviladecans.blogspot.com

2. Aminetu Haidar, la Gandhi sahrauí
D
avant la gravetat de la situació que pateix
Aminetu Haidar, que sols demana el retorn
al seu país, el Sàhara Occidental, sense con-
dicions prèvies i complint la legislació in-
ternacional, ens sumem a totes les concentracions de
suport a Aminetu Haidar.
Aminetu Haidar és una activista sahrauí defensora dels
drets humans considerada com la Gandhi sahrauí. Per
la seva lluita pel reconeixement dels drets del sahrau-
ís ha estat guardonada amb diferents reconeixements
internacionals, com ara el premi que va rebre de la
Fundació Robert F. Kennedy, que va premiar Aminetu
Haidar el 2008 per la seva tasca a favor dels Drets Hu-
mans. Altres premis importants que ha rebut han estat
el premi de Drets Humans Juan María Bandrés (2006),
Silver Rose Award (2007), Premi al coratge civil (2009).
Cal recordar també la situació dels set defensors sah-
rauís dels drets humans que van ser detinguts a Ca-
sablanca després d’haver viatjat als campaments de
refugiats sahrauís a Tindouf durant el mes d’octubre,
acusats de traïció que possiblement seran jutjats per un
tribunal militar, cosa que els pot comportar una pena
de mort.
S’ha de continuar pressionant el govern espanyol i la
Unió Europea fent-los responsables del genocidi i l’ex-
poli que pateix el Poble Sahrauí, perquè el govern es-
panyol exigeixi de forma immediata i urgent al Marroc
que respecti els drets humans al Sàhara Occidental.
VISCA EL SÀHARA LLIURE!
Rosa Mercader
Oh, que cansat estic de la meva
covarda, vella, tan salvatge terra, ASSAIG DE CÀNTIC EN EL TEMPLE
i com m’agradaria d’allunyar-me’n,
nord enllà,
on diuen que la gent és neta
Però no he de seguir mai el meu somni
i noble, culta, rica, lliure,
i em quedaré aquí fins a la mort.
desvetllada i feliç!
Car sóc també molt covard i salvatge
Aleshores, a la congregació, els germans dirien
i estimo a més amb un
desaprovant: «Com l’ocell que deixa el niu,
desesperat dolor
així l’home que se’n va del seu indret»,
aquesta meva pobra,
mentre jo, ja ben lluny, em riuria
bruta, trista, dissortada pàtria.
de la llei i de l’antiga saviesa
d’aquest meu àrid poble. Salvador Espriu
Viladecans, punt de trobada - Núm. 28 - Desembre 2009 2

3. GIM Viladecans,
la oportunidad perdida
A
finales de la pasada proyecto y no lo reconocerían
primavera los miem- como parte de dicha federación.
bros de un curso de Nosotros, algunos de los partici-
gestión multicultural, pantes de ese proyecto, creímos
organizado por la Confederació en su momento, y aún lo cree-
d’Associacions de Veïns de Ca- mos, en la importancia de que
talunya (CONFAVC), un hecho como la nueva realidad
la Federació d’Asso- multicultural de nuestros barrios,
ciacions de Veïns de exige la realización de un trabajo
Viladecans (FAVV) y de sensibilización sobre las dife-
el Ayuntamiento de rentes expresiones culturales que
Viladecans, fuimos se dan en nuestro entorno. Sólo
invitados por el orga- el conocimiento mutuo puede
nizador del curso, el hacernos avanzar en una convi-
Sr. Xavier Torrens, a vencia de mejor calidad.
crear un Grupo de In- El respeto hacia las minorías cul-
teracción Multicultu- turales y la lucha por la erradi-
ral (GIM). Este grupo cación de la intolerancia tenían
según él, formaría par- que ser el espíritu que guiase éste
te de la FAVV. Pronto, grupo de trabajo.
ese grupo de personas
dispuestas a trabajar Hoy, meses después, los abajo
por la sensibilizaci- firmantes, creemos que las in-
ón multicultural en tenciones surgidas en aquel cur-
el mundo vecinal co- so han quedado lastradas por el
menzamos a vernos y momento, pero es necesario re-
empezar a programar lo que ha- saltar que hay personas que en su
brían de ser las tareas a realizar momento iniciamos ese camino y
en el cuarto trimestre del 2009 y que no renunciamos a continuar-
durante el año 2010, siempre con lo, quizás de otras maneras, pero
la presencia de un miembro de la siempre con un claro objetivo, la
dirección de la FAVV. El verano y convivencia. Y sobretodo desea-
las vacaciones llegaron y todo se ríamos que la FAVV, de la mano
postergó hasta después de dicho de CONFAVC, sean conscientes
periodo estival. del hecho que supone hoy la con-
vivencia de vecinos de multitud
A la vuelta de vacaciones, pusi- de lugares de procedencia y con
mos en común las propuestas de diferentes expresiones cultura-
trabajo y pusimos fecha aproxi- les, y que a corto plazo retomen
mada a una presentación pública aquella oportunidad perdida.
que nunca llegaría. La Federaci-
ón de Asociaciones de Vecinos
de Viladecans no veía este nuevo Miguel de la Rubia, Toni Mulero,
Maria Comas, Mª Carmen Castella-
no, Ana Belén González
Viladecans, punt de trobada - Núm. 28 - Desembre 2009 3

4. Un voluntariat al Marroc
S
ón les quatre de la tarda i el termòme-
tre marca 49ºC. Comença a bufar el vent,
s’apropa una tempesta de sorra. Passat el
pont es veuen els murs del pati de l’escola i
uns cinquanta nens amb les mirades clavades en la
nostra direcció. Comencen a córrer i de sobte se’ns
llencen a sobre abraçant-nos i fent-nos petons. És el
nostre primer dia a l’escola.
Aquesta reacció efusiva i innocent dels nens d’Er-
rachidia la primera vegada que ens van veure és,
sense dubte, una de les coses que encara recordem
quan tanquem els ulls i fem volar els records uns
mesos enrere.
Sóc una de les ex-Trucaires de l’Agrupament Escolta
Sant Joan de Viladecans i ara fa gairebé un any ens
vam marcar un objectiu: fer un voluntariat al Mar-
roc. Un dels problemes que se’ns va presentar van
ser els diners. Vam moure fils i vam organitzar un
sopar popular ambientat al Marroc (carpes i cuscús
a les taules), dues festes i un mercat de roba solida-
ri. També vam vendre roses i samarretes, i vam de-
manar subvenció a entitats com Movimiento Scout
Católico i Minyons Escoltes i Guies de Catalunya,
així com a la Secretaria de Joventut. Amb paciència
i sobretot l’ajuda de molta gent vam aconseguir els
diners necessaris per comprar vuit bitllets d’avió i
pagar la nostra estada a Errachidia.
Resultat? 24 meravellosos dies en un país veí del
qual fa uns mesos només en sabíem quatre coses.
Ara intento recordar tot el que vam fer i em vénen
moltes coses al cap. Quan penso en els tallers i jocs
que fèiem amb els nens recordo la impotència que
sentia els primers dies en no poder comunicar-me
amb ells. També recordo la felicitat que sentia quan
veia un somriure a les cares d’en Mohamed o la
Omaima o qualsevol dels quinze nens de la clas-
se quan corrien darrera una pilota o pintaven amb
les mans. Però sobretot, recordo les seves llàgrimes
sinceres del nostre darrer dia a l’escola.
A vegades els imagino corrent per l’escola i ama-
gant-se darrere les parets plenes de dibuixos que
vam pintar durant aquells dies.
Potser explicar aquesta experiència en un petit ar-
A part de la relació amb els nens i la gent del poble,
ticle és massa ambiciós ja que costa expressar en
també vam poder conèixer gent d’altres països que
paraules totes les emocions viscudes. És per això
tenien les mateixes inquietuds i ganes de col·laborar
que tenim la intenció d’organitzar una exposició
en un projecte d’aquestes característiques. Vam es-
de fotografies i alguna xerrada per apropar aquesta
tablir vincles molt estrets i es van iniciar amistats
cultura veïna que tant ens ha fascinat a la gent de
que, de segur, duraran molts anys.
Viladecans.
Laia Muns i Ulla
Viladecans, punt de trobada - Núm. 28 - Desembre 2009 4

5. Ballades de sardanes a Viladecans
2010
Dia Mes Hora Lloc Cobla
24 gener 12 mati Plaça de la Vila Cobla Rambles
24 gener 5 tarda Alberg Can Batllori C. C. Cornellà
24 gener 5 tarda Montserrat Pujola presentarà el seu nou disc
21 febrer 12 mati Rambla Modolell Cobla Rambles
11 abril 12 mati Plaça Alba Rosa Cobla Baix Llobregat
6 juny 12 mati Plaça de la Vila Cobla Baix Llobregat
10 juliol 10 nit Rambla Modolell Cobla Rambles
8 setembre 7 tarda Plaça de la Vila C. Baix Llobregat
11 setembre 8 tarda Plaça de la Vila C. C. Cornellà
10 octubre 12 mati Plaça de la Vila Cobla Cornellà
7 novembre 12 mati Plaça de la Vila C. Baix Llobregat
5 desembre 12 matí Plaça de la Vila Cobla Cornellà
Primera ballada de sardanes al Baix Llobregat.
Vine a veure sortir el sol al Mirador del Mur de Begues
1 gener 2/4 de 8 del mati C. Baix Llobregat
Escolta “Temps de Sardanes” a Radio Sellarès al 91,2 FM
Viladecans, punt de trobada - Núm. 28 - Desembre 2009 5

6. Estatut i Tribunal Constitucional
E
l passat mes de novembre Joan La clau de la resposta catalana està en
Saura va dir als membres del que PSC i CiU siguin capaços d’embastar
Tribunal Constitucional que per un acord sense partidismes. No perquè
haver assumit el paper d’actors siguin més espavilats sinó perquè sobre
en les disputes electoralistes, que no po- ells caurà la responsabilitat del fracàs en
lítiques, de PSOE i PP, en comptes de cas d’una resposta no unitària. Tots dos
complir amb les obligacions del seu càr- partits hauran de gestionar els interessos
rec, han deteriorat la més alta magistra- de les tres Catalunyes, totes tres amb re-
tura de l’estat de dret, i els va convidar presentació en quasi tots els partits.
a dimitir. Amb la primera ho tenen fàcil perquè són
Si bé no és descartable que l’actuació gent molt adaptable, no hi ha hagut cap
de Joan Saura formi part d’una actua- avanç autonòmic en el qual no s’hagin
ció coordinada del Govern de la Gene- feliçment integrat. Amb la segona està
ralitat, m’agradaria creure que ho ha fet francament difícil. L’Estatut els és un
per tres motius principals: en defensa de mal menor i la supèrbia del PP fa venir
la sobirania del poble català i de la seva el vent de cara per referèndums i exalta-
voluntat expressada en referèndum, en cions d’independentisme. La demagògia
defensa de la qualitat democràtica repre- és avui dolça a les orelles i facilita pres-
sentativa dels partits catalans i del Par- sionar a l’alça, inclòs passar d’Estatut i
lament, i per últim, en defensa de l’estat demanar directament la independència.
democràtic a Espanya i de les seves ins- PSC i CiU hauran de ser molt hàbils per
titucions: el Congrés i el Senat. navegar amb seny en aquestes aigües
Com a bon malpensat estic convençut trasbalsades per la rauxa, però també ho
que PP i PSOE especulen amb que si hauran de ser els independentistes que
triguen uns quants mesos s’acostaran miren lluny sense apuntar-se als oportu-
les eleccions i podrien trobar-se compli- nismes. Amb els tercers en discòrdia, els
cacions no desitjades, per la qual cosa federalistes, tampoc no tindran proble-
pensen que ara és el moment d’acabar la mes. L’Estatut va en la nostra direcció,
partida, que ara és l’hora dels fets consu- podem impulsar l’Espanya sociològica,
mats. Com a bon malpensat crec que PP però no deixar-la enrera. Avui ens endar-
i PSOE no ens consideren ciutadans amb rereix, perjudica i preocupa la falta d’uni-
sentiments i fidelitats, sinó simples vots citat en la resposta catalana i mirarem de
per inclinar la balança. posar les coses fàcils a PSC i CiU.
I mentrestant, que ens passarà als cata- Si calgués aprovar al ple de l’ajuntament
lans? Doncs, a la meva forma d’enten- una declaració conjunta relativa a la de-
dre, quedarem tàcitament dividits: els cisió del Tribunal Constitucional, si cal-
que consideren que Catalunya no els gués marxar a Barcelona sota una pan-
aporta res que no els hi aporti Espanya, carta unitària, seria una constatació més
els que consideren que l’única alternati- de que la batalla per la convivència no és
va al rebuig que ens mostra una certa Es- fàcil i no podem defallir.
panya és la independència, i els tercers
Xavier Ramírez
en discòrdia que seguirem buscant com-
plicitats pel federalisme en l’Espanya no
acomplexada.
Viladecans, punt de trobada - Núm. 28 - Desembre 2009 6

7. Aprenent a conviure
E
l passat 3 de desembre • la formació de voluntariat
tingué lloc una sessió del (també menys lluïda que rega-
Consell de la Convivència lar-los samarretes o bosses de
i la Ciutadania de Vilade- colors, que és el que de vega-
cans, que justament acaba de com- des s’estila en aquests camps...,
plir els seus primers quatre anys però molt millor, crec, com a
i que, per tant, ha renovat també reconeixement de la seva feina
bona part dels seus membres. i com a millora de la qualitat
De fet he pres part en el Consell de la seva tasca) i la formació
de diferents maneres. Durant un en general sobre multicultura-
parell d’anys va ser per la meva la gent que hi participava va fer litat. Una formació llarga (85
feina com a assessora municipal i bones propostes i la presidència hores, el primer any!) que ha
en vaig ser secretària. Després ha del Consell les va assumir com a donat peu a d’altres iniciati-
estat senzillament per ganes de pròpies i va decidir tirar-les enda- ves, com el grup GIM, que ara
ser-hi, com a representant d’algu- vant. I aquí hi ha jugat, per part ha trobat dificultats però que
na entitat (en tinc unes quantes municipal, el reconeixement que jo crec que a la llarga se’n sor-
per triar, això rai!), però sobretot els ciutadans són capaços de fer tirà, perquè una bona gestió
perquè hi crec: crec que vivim un coses interessants i que quan és multicultural és bàsica per a
moment en què cal afirmar els així val la pena potenciar aques- la cohesió social.
drets de ciutadania, en què cal es- tes activitats. Unes activitats que Tot això s’ha eixamplat amb acti-
tar atents a formes de convivència potser no són de la mena que als vitats sobre la Pau, sobre els Drets
que per a la majoria de nosaltres polítics els agrada lluir: no se les Humans... De fet el tema d’immi-
resulten noves, tenint en compte han inventat ells, no són especial- gració és només una de les tas-
que, sobretot la vida quotidiana ment novedoses, tenen en compte ques a desenvolupar en un con-
frec a frec amb persones que so- ciutadans, com els estrangers, que sell d’aquesta mena. A la darrera
vint percebem tan llunyanes, ens alguns es miren amb recel perquè reunió, en què es parlà dels drets
fa resituar les nostres creences, la no només no voten sinó que col·- civils, s’abordaren també altres te-
nostra manera de viure i de pen- laborar-hi gaire pot treure vots, i, mes com l’abús de les companyies
sar el món, cosa que de fet és un sobretot, no hi tenen gaire prota- de subministrament sobre els con-
bon exercici però que a molta gent gonisme. De les activitats que ha sumidors, l’aplicació de taxes il-
li fa por. I estic convençuda també dut a terme el Consell en destaca- legals sobre la població immigra-
que la bona convivència no es fa ria especialment tres: da, o les dificultats de mobilitat de
per decret, sinó per convenciment • la Xarxa Parlar per Conviure: les persones que van en cadira de
i, per tant, la principal iniciativa és a dir la coordinació i la po- rodes. I jo encara hi afegiria que
ha de sortir de la gent. tenciació de l’aprenentatge in- també una mirada sobre la convi-
El Consell de la Convivència tam- formal del català i del castellà, vència amb la discapacitat no ens
bé ha estat un bon exercici de tant per a persones d’origen faria cap mal.
participació ciutadana. Al prin- estranger com a per a veïns de En fi. Molta feina per davant. Crec
cipi, cal dir-ho tot, no només per la ciutat que fa molts anys que que les entitats faríem bé de par-
l’estil de les dues regidores que se hi viuen però que mai no han ticipar-hi activament, perquè el
n’han ocupat (Rosa Llop i Idoia parlat català. Consell de la Convivència funci-
Baixench), sinó perquè els dos pri- • l’organització de l’Entrellaça, ona i funciona molt bé. Sobretot
mers anys, per no tenir, no teníem la festa multicultural de Vila- funciona en la mesura que els
ni pressupost (això del govern en decans que, amb bon criteri, ha seus integrants estem disposats a
coalició està lluny de ser una col- defugit edicions espectaculars implicar-nos-hi. I crec que la regi-
laboració fàcil) ni, cal reconèixer- per promoure que el que es fes doria fa una molt bona feina.
ho, un projecte gaire definit. Es tingués com a protagonistes
va optar, doncs, per partir de les Mercè Solé
les entitats de Viladecans, en-
propostes i de l’experiència de la cara que el treball fos més lent
gent. I jo crec que s’han donat al- i menys lluït, però sens dubte
gunes qüestions ben interessants: més sòlid de cara al futur.
Viladecans, punt de trobada - Núm. 28 - Desembre 2009 7

8. Un bon alcalde…
U
n bon alcalde, i en ge-
neral un bon equip
de govern, no hauria
d’haver permès que
en el ple del passat mes de no-
vembre s’aprovés el Pla Local
d’Habitatge 2008-2010, amb tan
poc consens. Només l’equip de
govern va votar-hi a favor, cosa
que representa un autèntic fra-
càs.
El PLH és prou important com
perquè el govern municipal bus-
qui el màxim consens. I ho dic
després d’assistir a aquell ple, on
l’oposició va raonar i fonamen-
tar sòlidament els motius pels estimacions fetes el 2007 i 2008, prés, alguns partits polítics com
quals va votar en contra d’aquest abans de la crisi actual, i per tant el que ens governa a Viladecans,
PLH, contràriament als febles i pressuposa un creixement de la s’omplen la boca amb participa-
ridículs arguments que l’equip població irreal (menys immigra- ció ciutadana, i que cal fomentar
de govern (PSC i ICV-EUiA) va ció, i menys compra de pisos). que el jovent s’impliqui en polí-
manifestar. Va fer la sensació Caldria canviar la hipòtesi de tre- tica, etc., etc. El senyor Ruiz va
que el PLH s’havia d’aprovar fos ball: d’un creixement mig-alt, a menysprear a un jove viladecanenc,
com fos, passant olímpicament un de moderat o fins i tot baix. i al conjunt de ciutadans que for-
del que l’oposició i la ciutadania També hem criticat que la participa- men aquesta plataforma cívica.
opinés. Un bon alcalde, un bon ció ciutadana ha estat molt dirigida i Si, senyor Ruiz, la seva actitud va
regidor d’urbanisme, un bon ti- simplement per complir l’expedient. ser democràtica només per llei,
nent d’alcalde, i en general un Caldria fomentar que la població però no per sentiment. I això és
bon govern hauria d’haver ajor- pugui modificar el PLH, i no dir certament molt greu. Vostè no va
nat l’aprovació per a un altre ple, la seva sense possibilitat real de donar la talla que Viladecans es
escoltar l’oposició política i a la canviar el document. I és que en mereix, i la seva actitud és sense
ciutadania, i seguir treballant per el procés participatiu es va expo- cap dubte una de les causes que
aprovar un PLH amb el màxim sar el document del PLH, però a Viladecans hi hagi l’absten-
consens, donada la importància no es va donar opció a canviar ni ció que tenim... però em sembla
d’aquest pla de ruta en l’habitat- una coma. Tot plegat, com va dir que això a l’equip de govern ja li
ge de Viladecans. Però no, no te- l’oposició, una “pantomima”. Jo està bé, lamentablement. Potser
nim ni un bon alcalde, ni un bon diria una presa de pèl. m’equivoqui, perquè a diferèn-
equip de govern, i en coses com cia de vostè, em puc equivocar...
Un bon alcalde tampoc no hau-
aquestes és on més s’evidencien però és el que observo.
ria d’actuar com ho va fer el nos-
la prepotència i l’autoritarisme tre, el veí Carles Ruiz, després No tenim ni un bon alcalde, ni un
que la majoria absoluta imposa que un membre de la Plataforma bon equip de govern. Cal doncs
aquest govern. I els motius pels SOS Delta presentés el manifest treballar des de la societat civil
quals no aprovar aquest PLH són pel qual aquesta entitat s’opo- perquè a les properes eleccions
fonamentats: sa al projecte Barça Parc a tocar municipals les coses canviïn.
El pla, ja l’hem criticat en un munt de la zona protegida, i en ple- Jordi Mazon Bueso
d’articles i no em repetiré, però re- na zona agrícola de Viladecans.
sulta evident que calcula les ne- Literalment va obviar a aquest
cessitats d’habitages en base a jove, i la seva intervenció. Des-
Viladecans, punt de trobada - Núm. 28 - Desembre 2009 8

9. El principi del plaer
i el principi de la realitat/2
D
urant més de cinquanta anys aquests
terrenys costaners del projecte Barça
han estat en el punt de mira metropo-
lità, barceloní. La raó es que algú, ja
des de 1933, quan es va voler convertir una zona
assolada pels mosquits en un model d’oci republi-
cà, va decidir que allà seria un lloc d’esbarjo per a
la ciutat atapeïda. I la qualificació d’urbanitzable,
sense cavar una rasa ni posar un totxo, ha generat
expectatives de revalorització i canvis de propietat.
L’administració podria comprar moltes hectàrees
al delta de l’Ebre, als aiguamolls de l’Empordà, o
al canal Segarra-Garrigues, amb el preu d’una de
les seves àrees.
Si algú s’acosta a aquestes desitjables terres pensarà
versió com una opció de futur sobre unes propietats
que no n’hi ha per tant. Només trobarà herbes, ve-
que no són seves, per comprar-les amb uns diners
getació i algun camp de conreu, però darrere hi ha
que no són seus, per fer unes obres amb uns socis
hagut des de fa anys moviments d’intermediaris,
que tampoc no són seus. Si tot va bé, amb pocs di-
societats anònimes d’aquelles que es fan i es desfan,
ners arriscats, fan molts diners. Si va malament, es
denúncies al jutjats i un intent accidentat d’expro-
deixen adormits els pocs terrenys comprats, fins
piació municipal a favor de la Societat de Golf, on
que altre carter truqui en aquella mateixa porta. Ju-
a dia d’avui encara no se sap qui és la part contrac-
gades mestres com la compravenda de la reserva
tant de la primera part contractant, ni de la segona,
natural per part dels promotors del golf a la Gene-
ni de la tercera, convertit el registre de la propietat
ralitat pujoliana amb un benefici net de més de mil
en un menage à trois de propietaris inicials, Golf i
milions de pessetes, només surten quan es pot jugar
ajuntament, que exigirà proves d’ADN de paterni-
amb dues baralles.
tats i maternitats.
Roman a l’ombra el dolent que ningú no s’espera
Segons Núria Buenaventura en l’excel·lent llibre
de les pel·lis de suspense: l’aeroport. L’aeroport és
“La mirada d’Antònia Doñate”, de Josep Lligadas, el
com el senyor feudal del delta. Totes les terres es-
seu besavi Llorenç Puig, alcalde republicà de Vila-
tan al seu servei, o sigui al servei del interés nacional,
decans, somiava amb la ciutat de vacances per la
entenent aquest adjectiu, més que com l’entén l’ac-
nostra costa, l’anomenada ciutat del repòs. La ciutat
tual Tribunal Constitucional, com l’entén AENA.
del repòs potser avui no agradi, però els projectes
Més d’una vegada els ànecs han estat acusats de ser
que es van presentar després de la guerra tampoc
bèsties insolidàries que impedeixen l’expansió ae-
no haurien agradat a Llorenç Puig. Un fantasmal
roportuària de Barcelona, més d’una vegada s`han
hotel que es va aprovar a l’ajuntament franquista
referit a les terres veïnes a la reserva com sòl de re-
per passar del paper a l’oblit, una hípica als anys
serva sí, però per al futur creixement de l’aeroport.
80, quan semblava que les apostes a carreres seri-
El pitjor futur que li podria esperar al Remolar és
en cavall guanyador, un parc aquàtic que va ser
ser el tall d’un entrepà aeroportuari.
aprovat inicialment abans dels noranta amb tres es-
casses línies d’informe tècnic, i una societat de Golf Vistos els precedents, no sembla insensat afirmar
nebulosa, amb més homes de palla que diners, que que per a la reserva natural el projecte Barça és el
sonaven com a tapadora de personatges que har- projecte borni en el país dels projectes cecs (conti-
monitzen l’especulació amb la senyera. nuarà).
La tipologia dels promotors era la típica de la inver- José Luis Atienza
sió especulativa. Es crea una societat sense història,
ni pel davant ni pel darrera. Es ven un projecte d’in-
Viladecans, punt de trobada - Núm. 28 - Desembre 2009 9

10. El 13-D els Països Catalans fan un
exercici de veritable democràcia
I
és que el que avui en dia la tar pel No o l’abstenció. Del PSC i
gent coneix com a democrà- del PP-Ciutadans no m’estranya,
cia no ho és, més aviat és la ja que ells són els més grans de-
continuació d’una dictadura fensors del no-nacionalisme (na-
on no s’han derrocat els ciments cionalisme espanyol), sobretot
d’aquesta (a nivell ideològic) i els últims que neguen qualsevol
se’ns vol vendre una nació espa- nacionalisme però no s’adonen
nyola inexistent on els pobles no que defensen el nacionalisme es-
poden tenir dret a exercir l’auto- panyolista (inviable, ja que Espa-
determinació. nya no és cap nació, és un estat).
D’ICV-EUiA ja no m’espero res,
Demà comença el procés de con-
el reformisme a l’esquerra ja els
sultes sobre la independència de
ha atrapat, i tot i que s’entesten a
la nació catalana, els quals molts
dir que són partidaris del dret a
s’han oblidat d’on va a on va. Cal
l’autodeterminació, ells l’entenen
recordar, i com ben fet fa l’esquer-
rància i franquista s’imposava en aquest dret com la defensa d’un
ra independentista, que la na-
el text. Una constitució que una Estatutet Autonòmic i retallat (ja
ció catalana sempre anirà des de
gran part dels que ara vivim no que és l’únic que ens deixa fer la
Salses a Guardamar i de Fraga a
hem votat i on es va incloure la Constitució que ells obeeixen).
Maó. Tant CIU com ERC a vega-
Monarquia ja de per si. Una cons- Aquestes forces no deurien gosar
des obliden això i deixen veure
titució que cap força política ha fet de parlar de democràcia quan no
com una postura més ben aviat
res per desobeir-la, mostrant-nos deixen exercir aquest acte a Vila-
principativa. La democràcia vol
així la seva veritable cara. decans. Tot i així, demà demos-
dir “govern del poble” i el verta-
Al ple de novembre a Viladecans trarem a aquest grup de botiflers
der govern del poble s’exerceix
ERC i CIU van presentar una mo- que el moviment independentista
votant tot allò que ens afecta. Els
ció per poder realitzar ací una avança a passes de gegant i amb
opositors ens venen sempre amb
consulta. Després de la retallada l’esquerra independentista al cap-
el sant argument de la Constitució
en el text, canviant a “no obstacu- davant, apostant per la Unitat Po-
que va ser producte de les forces
lització” (gran jugada senyorets pular des dels seus inicis.
postfranquistes i d’una esquerra
reformista que va veure com la d’ERC) la majoria del Ple (PSC,
Albert Buigues
pressió de l’exèrcit i de la dreta ICV-EUIA, PP, Ciutadans), va ob-
Concurs de Pessebres
El Centre Cultural Sant Joan convoca, com cada any, el seu Concurs de
Pessebres. T’animes a participar-hi? Per inscriure’t, truca, abans del dia de
Nadal, als telèfons 93 658 23 78 (Jaume Lligadas Bassolas) o 93 658 23 87
(Josep Lligadas Roset).
... i Associació de
Pessebristes
Estem mirant de posar en marxa una Associació de Pessebristes a Viladecans, per donar a conèixer el
pessebre, per animar més gent a fer-ne, i per aprendre a fer-lo millor. Vols apuntar-t’hi? Si vols, truca
als telèfons anteriors i t’informarem.
Viladecans, punt de trobada - Núm. 28 - Desembre 2009 10

11. Un viatge especial:el projecte Apaine
T
al com deia en el núme- només hi havia dos taxis, l’aigua
ro anterior, ara us expli- calenta era un privilegi i al fer-se
caré el que vaig trobar de nit els carrers desapareixien en
en llevar-me, un cop la més absoluta foscor, tinguessin
aterrat al Perú. una escola d’educació especial
Clarejava a Sicuani, la ciutat d’aquestes característiques, amb
semblava diferent a la projecta- pocs materials educatius, sí, però
da la nit anterior, els nens i nenes amb unes instal·lacions i unes rà-
perfectament uniformats es diri- tios de personal per sobre de les
girien al col·legi, les moto-taxi re- que disposem aquí, realment cu-
corrien amunt i avall les llargues riós.
avingudes, petites tendes de Un dia, un nen em va dir Gringo,
menjar pels carrers, moviment. un altre dia un noi em va explicar
Un primer dia per situar-me i els motius que li van causar una
uns altres tres per acostumar-me paràlisi que li impedia caminar al
a un altre ritme de vida, a una al- mateix temps que em deia que li
tra manera de pensar, a una altra agradaria ser com el Che, un al-
manera de fer, a una altra manera tre dia vam omplir una aula amb
de gaudir del meu temps lliure, globus, un altre dia un nen que no
en definitiva, un temps totalment sabia què era caminar va comen-
necessari per descongestionar- çar a saber el que era, un altre dia
te de l’estrès i de les obligacions vaig descobrir que la gran majo-
socials que ens toca viure en un ria dels professionals que treba-
país etiquetat (encara dubto so- llaven en el projecte no havien vi-
bre el que això significa) com del sitat el Macchu Picchu perquè era
Primer Món. Us asseguro que, si massa car (que injust), un altre
el temps tingués el valor que te- dia em vaig adonar que la millor
nen els diners en la nostra soci- arma educativa és la imaginació
etat, passaríem a formar part del i tots els dies rebia impagables
Cinquè Món amb l’etiqueta de mostres d’afecte. En definitiva,
país subdesenvolupat. existeixen persones excepcionals
diferent, també per ajudar a per-
Aquí estava jo, en el projecte i especials que t’obliguen a veure
sones que ho necessiten i un altre
Apaine per a la integració social el món amb uns altres ulls i t’en-
motiu, tan important com els an-
de nens excepcionals (aquí els senyen a decorar-lo amb matisos
teriors, per desafiar la meva raci-
anomenem especials) amb pro- de colors que no sabies que exis-
onalitat. Considero que un viat-
blemes de llenguatge i discapa- tien.
ge d’aquestes característiques (i
citat intel·lectual, embolicat de Una experiència molt positiva és una afirmació personal però
sensacions noves però tranquil, però que té alguns paranys que transferible), és un viatge solidari
estranyament despreocupat, vi- m’agradaria desvetllar. D’una que conté pinzellades d’egoisme
vint una aventura amb grans banda, necessito escriure que inconscient. Jo vaig ajudar tot el
emocions quotidianes que els la solidaritat és una paraula, en que vaig poder, res a veure amb
diners no poden comprar. Una ocasions, mal utilitzada (ja em les lliçons que vaig rebre per part
escola d’educació especial amb vaig adonar buscant informació dels nens i nenes de l’escola i al-
una humanitat que trencava les per la web dels enganys i la mala tres cors amb què em vaig creuar
barreres dels recursos materials. utilització de paraules d’aquest en una aventura excepcional i es-
Somriures, afecte i autèntiques tipus per captar clientela, una au- pecialment recomanable.
lliçons existencials a canvi d’unes tèntica vergonya). D’altra banda,
poques hores de la teva vida. Tot aquesta aventura la vaig fer per Juan Diego Pimentel
un regal. Em va sobtar que en diversos motius: un per intentar
una ciutat com Sicuani, en la qual ocupar el meu temps de forma
Viladecans, punt de trobada - Núm. 28 - Desembre 2009 11

12. Una reflexió sobre la guerra civil
L
a preparació del llibre imposar un model revolucionari
Viladecans 1930-1980. La no democràtic però sí força sensat;
mirada d’Antònia Doñate i finalment hi hagué els que, a Vi-
m’ha portat a reflexio- ladecans i a tot Catalunya, es van
nar, una vegada més, sobre les di- apoderar del carrer en els primers
ficultats de parlar d’una manera dies de la guerra i van provocar
global sobre el que va significar la tota mena de desastres. Aquests
guerra civil. I aquí us transmeto últims eren, certament, grups no
aquesta reflexió. promoguts pel govern republicà
Si heu llegit el llibre, ja sabeu prou ni tampoc pels sectors sensats de
des de quina banda va viure l’An- la CNT-FAI. Però el cert és que es
tònia la guerra. I quan dic banda, van fer els amos i, als ulls de molta
aquí, no vull dir “bàndol”. L’An- gent, van deixar tocada de mort la
tònia, al principi de la guerra, no legitimitat de la república.
estava ni amb la república ni amb I bé, encara hi hauria un altre sector,
Franco. Ni ella ni la gent del seu a més del que hem anomenat “món
entorn s’havien plantejat semblant catòlic” i del que hem anomenat
dilema. Ells pertanyien a un àmbit “camp republicà”. Es tracta de la
que es podria anomenar “el món dreta pura i dura, desitjosa des de
catòlic”, força tancat en si mateix, feia temps d’un cop com el de Fran-
i que, en trobar-se amb l’incendi fí- co. Però alerta, perquè si es vol en-
sic i moral de les coses que ells es- tendre bé el que va passar aquells aquest fet tràgic: que en nom de
timaven, va anar prenent diferents anys, aquesta dreta pura i dura no valors de progrés, a Catalunya es
opcions. A Viladecans aquestes s’ha d’identificar sense més ni més va matar molta gent sense cap jus-
opcions van ser bàsicament dues: amb el món catòlic. Sí que es pot tificació, i que les institucions de
uns, com el Jaume Abril, van creu- identificar, en molts aspectes, amb la república no van tenir la capaci-
re que l’única solució per recupe- una bona part de la jerarquia catòli- tat de controlar aquell desastre.
rar tot allò que més estimaven era ca, però no amb la majoria de cristi- Incorporar sense por aquest fet, i
treballar per la victòria de Franco; ans i cristianes normals. explicar-lo clarament, i no voler
altres, en canvi, van optar per allu- I aquí és on hi ha el problema. fer-lo passar com un simple “dany
nyar-se del conflicte, en pla resis- L’Antònia, com el llibre explica, va col·lateral” obra d’uns quants in-
tència passiva. Fora de Viladecans, ser, als anys 70, un dels pilars de la controlats, és bàsic per poder dir
en canvi, hi va haver encara una lluita antifranquista a Viladecans. després amb tota la legitimitat que
tercera postura, la dels que van Però quan parla de la guerra, la l’obra i els ideals de la república
creure que malgrat tot s’havia de gent que ella estima i valora són van ser valuosíssims, i que tots
donar suport al govern republicà la gent del seu món catòlic, i no podem estar orgullosos de l’esforç
legítim i ho van fer; però a Vilade- li sembla gens estrany, sinó que, que les institucions republicanes
cans segurament no hi havia prou al contrari, li sembla la cosa més van voler fer per al progrés del
formació política com perquè nin- raonable, que, després de la per- país. I fins i tot es podran defen-
gú del món catòlic prengués una secució religiosa que es va desen- sar, almenys des del punt de vista
postura així. cadenar aquells primers dies de la dels ideals, les actuacions revolu-
També en el camp republicà hi ha- guerra, la gent del seu món catòlic cionàries que, malgrat saltar-se els
gué diversitat d’opcions. A Vilade- marqués totes les distàncies amb canals democràtics, van intentar
cans hi hagué, per una banda, els els defensors de la república. crear una situació de més justícia
polítics democràtics, ben represen- a favor dels pobres. A més, natu-
I el drama és aquest. Que, mentre
tats per Llorenç Puig i Josep Iturri- ralment, de continuar recordant la
la dreta reaccionària es dedica a
oz, el Manquet; hi hagué també, per immensa barbaritat que va ser la
reivindicar els morts a mans dels
una altra banda, els sectors revolu- repressió franquista, tant a la guer-
genèricament anomenats “rojos”,
cionaris encapçalats per la CNT- ra, com al final de la guerra, com al
des dels sectors democràtics i
FAI de Marià Sanjuán, que són els llarg de la llarga dictadura.
progressistes sembla que faci por
qui van controlar la situació i van incorporar en la nostra memòria Josep Lligadas Vendrell
Viladecans, punt de trobada - Núm. 28 - Desembre 2009 12

13. Unes jornades particulars
Q
uè és un camí? Difí- amb les petites històries del po-
cil de definir, va dir ble petit i les grans històries dels
un dels ponents. Un poderosos, de tots aquells que
camí és, sens dubte, van viure i morir tot recorrent-lo
una via de comunicació, però i que són la història del camí i la
ningú no sap ni on comença ni on nostra història, una història co-
acaba, malgrat el que pugui sem- muna.
blar. El camí que du de Sant Boi a Parlar del Camí Ral o Via Merca-
Vilafranca continua cap dera, és fer-ho dels fets antics: les
II Trobada d'Estudiosos a Barcelona i cap a Llei-
da i més enllà, podríem
ràtzies entre cristians i sarraïns en
aquesta terra de frontera, del pas
i Centres d'Estudis dir que no acaba mai. de Pere el Gran que va fer estada
d'Eramprunyà Potser no enllaça les po-
blacions en línia recta,
a Sant Climent abans de morir a
Vilafranca; és fer-ho d’accions del
potser s’entortolliga, es present: del taller d’ocupació re-
El Camí Ral, camins antics bifurca i es torna a unifi- alitzat per localitzar l’antic camí
car. Un camí, un cop tra- ral a la zona forestal de Sant Boi
i altres temes çat mai no desapareix i que va ajudar a localitzar restes
del tot, no sols posa en d’altres camins antics a la ma-
contacte territoris sinó teixa zona, del projecte educatiu
també èpoques. Les fe- dut a terme a Begues per recupe-
rides que obre en el ter- rar camins tradicionals per posar
ritori són les seves em- en valor el patrimoni d’elements
premtes i les marques culturals populars com els mar-
que homes, dones i bès- ges de pedra seca, les barraques
ties li han dibuixat en el de vinya, els pous de glaç... i que
seu trafegar d’anys, les va entusiasmar tant a la canalla
roderes dels carros gra- que va prendre-hi part; de pro-
28 i 29 de novembre vades per sempre més a jectes de futur: el de la Ruta dels
Begues (l'Escorxador, av/ Sitges) la roca, els noms que re- Castells endegat per la Diputació
corden alguns mals pas- que venint del castell de l’Eram-
sos “matamatxos”, o simplement prunyà per la Clota, coincidiria
el seu ús de “carrerada” –pel pas amb el tram del camí ral que du
de ramats transhumants–... són de Begues a l’Hospital d’Olesa.
les nostres empremtes al seu da- Els camins són tot això però, més
munt. que altra cosa, són l’element físic
De tot plegat i de més, es va par- i la cloenda de la trobada no po-
lar a la II Trobada d’Estudiosos i dia ser més adient amb aquesta
Centres d’Estudis d’Eramprunyà realitat. Així, el darrer acte va ser
celebrada el 28 i 29 de novembre trepitjar-lo, passejar-lo, descobrir
a Begues. Es va parlar des del les roderes de què s’havia parlat
rigor i l’entusiasme d’historia- a les ponències, veure les barra-
dors i estudiosos i, també, des de ques de vinya, les parets de pe-
la sorpresa d’un grup d’escolars dra seca, el pou de glaç, els forns
que, de sobte, en desbrossar uns de calç. Tot plegat unes jornades
quants metres del Camí Ral de distretes, interessants i ben par-
Sant Boi a Vilafranca, es troben ticulars.
M. Victòria Herrero García i
Vicenç Castelló Solina
Viladecans, punt de trobada - Núm. 28 - Desembre 2009 13

14. les nostres entitats
AVAF, Associació de Viladecans d’Afectats de
Fibromiàlgia i Síndrome de Fatiga Crònica
A
Junt amb altres associacions de • Assistència a jornades informa-
VAF es una entitat sen- tot Espanya i també mitjançant la tives programades per: Hospital
se ànim de lucre, que va Fundació FF d’Afectats i d’Afecta- Vall d’Hebron, Hospital del Mar,
ser fundada el maig del des de Fibromiàlgia i Síndrome de Fundació FF, etc., amb la finalitat
2003 per persones afec- Fatiga Crònica i la Federació d’As- de millorar els nostres coneixe-
tades davant la necessitat de comp- sociacions de Catalunya de FM i ments per poder atendre el mi-
tar a Viladecans amb un grup de SFC, conscienciar l’Administració llor possible a les persones que
recolzament per els malalts, donat del grau d’importància del proble- pateixen la FM i SFC o els seus
que en aquells moments hi havia ma subsistent d’aquestes malalties familiars.
una total mancança d’atenció per (manca d’investigació, de professi-
part de les institucions, tant mè- Fem activitats diverses, basades en
onals mèdics, problemàtica laboral la comunicació i relació entre el so-
diques com socials, sobre la seva i social,etc.)
problemàtica. Actualment conti- cis, com ara les Jornades de Convi-
nuem treballant junt a la Fundació Actualment i sempre dintre de la vència i Sopars de Germanor entre
d’Afectats i d’Afectades de Fibro- nostra línea d’actuació realitzem: d’altres.
miàlgia i SFC, la Federació d’Asso- • Assessorament i suport per als També col·laborem amb altres te-
ciacions de Fibromiàlgia i SFC de malalts i els seus familiars en tot mes socials de Viladecans com ara
Catalunya i les associacions de tot el que es refereix a la FM i SFC. son el Viladecans Solidària, el Par-
el territori nacional per tal d’acon- • Teràpies de grup a càrrec de psi- lar per conviure, el Mamut, etc.
seguir una atenció mèdica, social còlegs. Us oferim informació per conèixer
y laboral totalment normalitzada • Tallers per l’acceptació de la ma- i suportar mes fàcilment les malal-
per aquestes malalties. laltia i millora de l’autoestima ties i poder millorar la vostra qua-
Els nostres principals objectius personal, a càrrec de psicòlegs i litat de vida a la nostra web: www.
son: psicoterapeutes. avaf.entitatsviladecans.org/
• Donar el màxim d’informació ac- • Taller d’aiguagim, a càrrec de mo- Atenció personalitzada els dijous
tualitzada als socis, organitzant nitors exclusius per als malalts. de 17:00 h a 19:00 h, a l’Auditori
xerrades i conferències a càrrec • Taller de gimnàstica musical Pau Picasso, al Passatge Sant Ra-
de professionals reconeguts dins adaptada, impartit per profes- mon, 2.
de l’àmbit mèdic i jurídic. sors de dansa. També podeu contactar amb nosal-
• Promoure les següents iniciati- • Oferim als socis la possibilitat de tres: telèfons: 656 84 37 97 i 93 659
ves: Potenciar les investigacions, gaudir de teràpies alternatives 14 56 - Fax: 93 659 08 52 - correu
recolzar els avenços científics i dirigides a pal·liar els efectes de electrònic: avaf2003@hotmail.com
divulgar i informar a la societat la FM i SFC, amb professionals M. Lluïsa Capdevila
en general per un millor coneixe- de l’àmbit.
ment d’aquestes malalties.
Viladecans, punt de trobada - Núm. 28 - Desembre 2009 14

15. conèixer càrrec del Grup Tres Torres
secció a
viladecans
El cementiri
E
ls més grans expliquen la història d’un
home de Viladecans, que cap els anys qua-
ranta, es dedicava al poc recomanable ofi- ser la nova església de Sant Joan, donat que la cape-
ci de robar. Bàsicament eren petits furts a lla de la plaça ja feia temps que havia quedat petita.
cases i botigues del poble. En una ocasió va entrar El setembre de 1717, un cop obtingut el permís del
a robar en una casa i, en ser sorprès pels propie- bisbat, es beneeix el cementiri en el nou emplaça-
tàris, se li va ocórrer la mala idea d’apallissar-los ment. Estava situat a ponent de l’església, aproxi-
amb una barra de ferro. Eren la senyora Maria, la madament a on avui hi ha el garatge de la parrò-
llevadora, i el seu marit Isidre Solina. Tots dos van quia i una part dels baixos de la rectoria que toquen
quedar malferits i estabornits al terra. Ells sempre al jardinet. Cal tenir en compte que abans, pel jardi-
explicaven que si eren vius és precisament perque net de la rectoria hi passava el carrer.
l’atacant es va pensar que eren morts. De botí es va El juliol de 1936 van cremar l’església i un cop de-
endur un pernil. senrunat el solar, les autoritats republicanes van de-
El lladre era conegut al poble, tothom sabia qui era, cidir construir-hi un mercat. Manel Suñer en el seu
però no hi havia manera d’enxampar-lo. De fet no llibre “El veïnat de la meva infantesa” explica com
és estrany que costés atrapar-lo: al paio se li havia es van trobar ossos a l’hora de fer els fonaments
acudit la brillant idea d’amagar-se en un nínxol del “Quan tot el solar va quedar lliure de runa, van comen-
cementiri. çar a construir-hi un mercat al damunt; però, quan es
feien els fonaments del mercat -que es feien a mà, a pic
Home, ben mirat és un lloc prou tranquil per viure- i pala-, van aparèixer moltes restes humanes, ossos i ca-
hi, i a més a més els veïns no fan gens de soroll. dàvers del cementiri antic. Aquests fets, que vàrem pre-
Quan el van detenir, van trobar a dins del nínxol senciar de petits, ens van impressionar molt”. No fa pas
les restes del pernil de la senyora Maria. gaires anys, quan es va convertir el carrer de Sant
Aquesta història, totalment verídica, és una de les Joan en zona de vianants, es van tornar a trobar
poques que s’expliquen sobre el cementiri de Vila-
decans, un cementiri que data de mitjans del segle
XIX. Mossèn Samaranch, de qui ja hem parlat en
anteriors articles d’aquesta secció, escriu: “Lo fan
per lo Rector y comisio dels mes distingits del poble. Se
demaná al Sr. Bisbe lo terreno de la Ermita necesari, unas
60 canas d’ample y 20 canas de fondo”. Una cana es una
antiga mesura de longitud que equival aproxima-
dament a un metre i mig. Aquest terreny que es va
demanar al bisbe es correspon, lògicament, a la part
més antiga, la que es troba a tocar de la paret nord i
de l’absis de l’ermita de la Mare de Déu de Sales.
Si anem uns segles enrere, en la visita pastoral de
l’any 1606, trobem documentada l’existència d’un
cementiri a costat de l’antiga capella de Sant Joan.
Aquesta capella estava situada a la cantonada de
l’actual carrer Jaume Abril amb la Plaça, davant de
la Torre Modolell. Després de la seva ruïna i desa-
parició, el seu espai de 45m2 va acabar formant part
de la plaça, fins que Baldiri Miernau el va comprar
l’any 1915 per ampliar casa seva. La Maria Miernau
de Cal Coix, explica que es van trobar molts ossos
quan van construir el soterrani.
A principis del segle XVIII, l’Ajuntament compra
una mojada de terra per construïr el que havia de
Viladecans, punt de trobada - Núm. 28 - Desembre 2009 15

16. restes humanes a tocar de la rectoria. En un plànol
que es conserva a l’arxiu parroquial, no sembla que
l’antic cementiri arribés fins tan endavant, potser la
troballa és consequència dels moviments de terres
en construir el mercat i de la posterior reconstrucció
de l’església.
Però tornem al cementiri actual per comentar un
dels panteons més antics, el de la familia Modolell,
que es troba a tocar de l’antiga porta d’entrada. Un
panteó senzill que contrasta amb el costum de la
burgesia de l’època, de construïr grans monuments
funeraris i de gran riquesa ornamental per al des-
cans etern de les seves despulles. En el seu interior
hi ha un petit altar i al terra una llosa amaga els
cosos de Magdalena Modolell i el seu espòs Jaume
Nogués. Joaquim Modolell, el pare de Magdalena,
va deixar escrit en el seu testament que “mon cada-
ver sia sepultat en un ninxo del cementiri del vehi po-
ble de Sarriá”, però en canvi la seva esposa, Àntonia
Freixas, està enterrada amb la seva filla Magdalena
en aquest panteó familiar de Viladecans.
Antònia Freixas va morir l’any 1885 i el seu enterra-
ment va queda revestit d’una polèmica que Mossèn
Andreu Samaranch descriu així: “En 1885, ocurre
un hecho en Viladecans digno de todo estudio. Fallece
Doña Antonia de Modolell, Madre de Doña Magdalena,
el Párroco, como V.P. de la Junta, ordenó al sepulturero,
presidiendo el entierro el Ayuntamiento, cuyo Alcalde
la apertura del Cementerio, terminando así el Oficio de
(asi como casi todos los concejales) eran colonos de la di-
Sepultura.”
funta.
Magdalena Modolell es la darrera persona enter-
Al llegar al Cementerio, el sepulturero municipal, cum-
rada en el panteó. Aquesta va ser la seva voluntat
pliendo órdenes superiores, niégase admitir el cadáver en
expressada en el seu testament: ”que mi cadaver sea
el cementerio católico, a pretexto de no llevar las hojas el
enterrado en el panteón que poseo en el cementerio de
título del panteón (todavia no entregado), según confesó
este pueblo y en el que después no podrá ser enterrado
el Secretario por no haber los impresos en Secretaria. Au-
otro cadaver alguno”.
sente el Alcalde, era el caso insoluble, hasta que requerido
Jaume Lligadas Vendrell
I, la redacció d’aquesta revisteta, us desitgem
un bon Nadal i un feliç Any Nou!
Viladecans, punt de trobada - Núm. 28 - Desembre 2009 16