Pd t 62

http://puntviladecans.blogspot.com
puntviladecans@telefonica.net
Punt de trobada
Viladecans
62 Any 7
15 de gener de 2013
Publicació independent d’informació i opinió

Educació i immersió lingüística
El nostre sistema educatiu pateix, des de l’inici de la democràcia, de la incapacitat, o la
manca de voluntat, dels dirigents polítics per posar-se d’acord a l’hora de fer un programa
educatiu consensuat, cosa que fa que cada cop que canvia el govern canviïn també els plans
d’estudis, amb el consegüent desgavell per a alumnes i mestres, i amb el greu perjudici que
això comporta per al nivell educatiu.
Però resulta que ara, a més de tot això, ens han caigut a sobre els deliris d’un ministre que,
amb el suport del govern del qual forma part, ha decidit posar tots els entrebancs possibles
al sistema d’immersió lingüística amb què l’escola catalana ha estat capaç de fer front, amb
un èxit inqüestionable, a la realitat de la diversa procedència dels nois i noies. L’escola feta
en català ha aconseguit que tots els nois i noies puguin compartir escola i aula sense proble-
ma, i que tots en surtin amb un bon coneixement de la llengua castellana (present majori-
tàriament als mitjans de comunicació i amb projecció mundial) i la llengua catalana (mino-
ritària a tots els efectes). En aquest èxit hi ha tingut un paper determinant el bon seny dels
pares i mares castellanoparlants que, en la seva immensa majoria, han entès que els seus fills
i filles viuran millor i tindran més oportunitats de futur si dominen bé totes dues llengües.
És evident que l’intent de tombar aquest sistema educatiu en nom d’una suposada llibertat
d’elecció dels pares, no està mogut per cap interès pel bé dels nois i noies, sinó pel desig de fer
mal al bon funcionament escolar, amb l’esperança de perjudicar així el coneixement de la llen-
gua catalana. Però és que aquesta mena de llibertat no s’aguanta per enlloc, perquè els plans
d’estudis, llengua inclosa, no els han de triar els pares, sinó són els poders públics democràtics
els que han de buscar –de forma participativa, això sí– el que millor ajudi a l’educació dels
nois i noies. A Catalunya això s’ha fet, i ha funcionat bé. És una indignitat que hi hagi qui
s’ho vulgui carregar.

Sumari Equip de redacció
3 El tió de Nadal torna a Viladecans. Ricard Caba Anna Besora
M. Carmen Castellano
4 L’esperança és el regal. Montserrat Pastor Maria Comas
5 La gran nevada de 1962 en 6 qüestions. Jordi Mazón Josep Lligadas

6 El racó de la lectura. Bàrbara Lligadas
Jaume Muns
Montserrat Pastor
7 Com és l’agricultura a Viladecans? Josep Domènech Miguel de la Rubia
9 L’any que Eurovegas ha sacsejat el Parc Agrari. Montserrat Mercè Solé
Lligadas (els quals, tot sigui dit, no compartim
necessàriament les opinions que en
10 Independentista i d’esquerres. Jaume Alloza aquest butlletí es puguin expressar).
11 PVT Viladecans inicia campanya. Daniel Clemente La distribució d’aquest butlletí es fa
12 La tercera Nit del Mamut per correu electrònic. Si no desit-
geu rebre’l només cal que ens ho
13 La mirada aguda: Corriol camanegre. Eio Ramon comuniqueu. I si voleu que li envi-
em a un amic o amiga vostres, feu-
14 Les nostres entitats: Breu història de l’Agrupació Fotogràfica nos arribar la seva adreça. Gràcies.
de Viladecans Si voleu enviar articles per publicar,
15 Recerca històrica: La propietat de la terra a Viladecans l’any tingueu en compte que han d’anar
signats i no sobrepassar les 40 ratlles
1931. Manuel Luengo
o les 600 paraules. Els hauríem de
17 Històries viladecanenques: Secundí Roca Roca: tenir abans del dia 8 de cada mes.
fúria infernal, jutge terrenal. Andreu Comellas El nostre correu electrònic:
19 Conèixer Viladecans: Uns dibuixos escolars de fa gairebé puntviladecans@telefonica.net
cent anys. Josep Lligadas El nostre bloc:
21 La memòria en imatges: Contra la mili, objecció de consci- http://puntviladecans.blogspot.com
Segueix-nos al Facebook
ència! Jaume Muns

ajor
Fes ta M
2013
d’hi vern

TAULA RODONA
(que acabarà amb unes cançons de la K i la B)
amb:

30 h.
a les 18,
gener,
Dijous , 17 de

El tió de Nadal torna a Viladecans

C
om ja sembla ser habitual,
el tió de Nadal va tornar
a ser present a la plaça de
la Vila de Viladecans. Va
ser el passat dilluns 24 de desembre.
L’ajuntament de Viladecans amb el
suport d’Òmnium Cultural Vilade-
cans i l’AAVV del Casc Antic, va fer
possible que la plaça s’omplís i que
una columna de gent fes una cua que
va arribar a enfilar-se carretera enllà
en direcció a Gavà, perquè els nens i
nenes poguessin fer cagar el tió.
Òmnium Cultural de Viladecans és
el segon any que màgicament ali-
menta el tió de Nadal perquè els
cops de bastó facin cagar al tió unes
revistes de Cavall Fort per a cada un
dels nens i nenes que hi van partici-
par. Aquest any 500 nens i nenes han
rebut un Cavall Fort perquè han seguit al peu de la restrenyiment. I no el faràs cagar per molts cops de
lletra allò que marca la tradició. bastó que rebi.
Com és prou sabut, el tió de Nadal és un costum ca- Moments abans de fer-lo cagar, se li crema el mor-
talà que se celebra el dia de Nadal o a la seva vigília ro, i se’l rega amb vi (símbol de joventut i vitalitat).
quan la família està reunida. Símbol del geni boscà Després es pica ben fort tot cantant tonades com
benefactor de la casa (perpetuació del foc a la llar) és aquesta:
l’equivalent de l’avet típic dels països nòrdics i ger- Caga tió
mànics. Al tió, adormit com la natura en aquest temps Caga torró
d’hivern, cal despertar-lo picant ben fort per obtenir No caguis arengades,
regals per a tothom (fertilització cíclica de l’arbre). Que són salades,
Els tions d’alzina i roure són els millors. Un bon Caga torrons
garrot flexible i consistent per bastonejar-lo asse- Que són molt bons
gurarà una collita abundant. Dies abans es prepara Aquest any vam comptar amb actuació de Miqui
el tió tapant-lo amb un sac o flassada perquè no es Giménez que va animar la festa fins passada la una
constipi. Si li dóna menjar cada dia: galetes, fruita. del migdia.
Si fa sol se’l treu a passejar. Un tió malaltís pateix de Ricard Caba

Amics, amigues, a TV3 parlen de mi!!!!!!
Acabo de llegir a la seva web que aquesta setmana el programa Espai Terra viatja
en el temps i es trasllada fins a l’Edat del Gel, fa 150 mil anys. Diuen que coneixe-
rem els mamuts, grans elefants llanuts que en aquella época vivien a Catalunya:
o sigui els meus tiets i cosins serem els protes. Sabrem com eren, què menjaven o
com vivien aquests grans mamífers, i la pregunta de la setmana d’El Joc de Cata-
lunya estarà molt relacionada amb aquests animals prehistòrics. I jo sospito que
molts veïns i veïnes de la nostra comarca n’endevinaran la resposta!!!
Caldrà estar-hi, doncs, especialment atents. El programa s’emet de dilluns a di-
vendres en directe a les 19,55. Divendres, molt especialment, confio que tots vos-
altres estareu amorrats a la tele, perquè em sembla molt que tindré els cinc minuts de glòria!!!!!

Viladecans Punt de Trobada - Núm. 62 - Gener 2013 3

L’esperança és el regal

C
ada any quan arriben
les festes nadalenques
sovintegen anuncis de
regals, joguines, bons
propòsits… intentant entendrir
els cors i les ànimes del personal,
demanant ajuts per als més des-
protegits. Forma part de la tradi-
ció, per Nadal hem de ser soli-
daris i pensar en tot aquest món
gris i opac que potser durant la
resta d’any obviem.
Una de les accions més solidàri-
es al nostre país per la repercus-
sió mediàtica que comporta és la
Marató de TV3, esdeveniment
ta malaltia. Crec que el perso- actes precedeixen a la gran festa
solidari, que estimula diferents
nal que en forma part estan fets cívica. Tot i la crisi el nostre país
agents socials, combina sensibi-
d’una fusta diferent, no és només participa unànimement perquè
lització pública amb l’entreteni-
una feina, és un acompanyament el motiu s’ho val. Des del 1992
ment i la divulgació científica, i
per fer aquest camí tan difícil, ja és una tradició més que con-
que enguany s’ha dedicat al càn-
sense pensar a llarg termini per- solidada amb testimonis íntims
cer en general.
què el futur no existeix, només el sense caure en la morbositat,
Quina família malauradament present, tractament darrere trac- s’aprofundeix científicamente en
s`escapa d’aquesta malaltia, en tament. el tema, és una ocasió per a l’op-
un grau o un altre, amics, pares, timisme en uns moments difícils.
Amb el programa de la Marató
germans, fills, néts… és una de
hem vist com molts dels malalts Una societat capaç d’organitzar
les xacres amb què la nostra soci-
que han patit o pateixen càncer aquests actes amb les seves for-
etat ha de viure.
viuen dins el món de la malal- ces és una societat preparada i
Les investigacions avancen i els tia amb l’esperança dels canvis madura per assumir nous reptes.
percentatges de salvació han que es van aconseguint gràcies Emoció, entreteniment, aportaci-
augmentat considerablement, a les investigacions. A poc a poc ons de metges especialistes deta-
però malauradament encara són s’avança. llen l’estat de les investigacions
moltes les persones que es que- actuals i els seus avenços.
Les persones afectades viuen
den al camí i per a elles sí que el
sense fer plans. Estar lligat a un Per un dia s’aparca la crisi, mal-
càncer és el final, després de patir
tractament t’invalida per a tenir grat les dificultats econòmiques
llargs tractaments la majoria de
una vida normal, alguns durant enguany s’ha superat amb es-
vegades molt agressius, que els
les quinze hores de la Marató ens creix la recaptació d’altres convo-
han portat al límit de les seves
han explicat com viuen amb la catòries, destinant-la a la investi-
forces.
malaltia, s’acostumen a passar gació biomèdica perquè el càncer
Quan tens contacte amb la ma- temporades dins l’hospital com- deixi de ser mortal i es convertei-
laltia, no és només al voltant d’ partint les hores, dies i nits amb xi en malaltia curable o crònica.
aquestes festes sinó sempre, que les infermeres i infermers, metges Una vegada més hem demostrat
veus com metges i metgesses, in- i metgesses, una família nova. que no deixarem sols els malats i
fermers i infermeres, voluntaris i
La societat fa un gran esforç so- els especialistes.
voluntàries… treballen tot l`any
lidari amb les aportacions, mú- Hi ha desitjos impossibles, ma-
per alleugerir i potser aconseguir
sics, escriptors col·laboren amb lalties invencibles. Per tot això:
guarir els malalts. Quan passes a
el disc i enguany també amb un “L’esperança, és el regal”.
formar part del món de l`hospital
llibre ben interessant, aquests
veus realment l’abast d’aques- Montserrat Pastor

La gran nevada de 1962 en 6 qüestions

E
l 24 de desembre de 1962, ara fa tot just 50
anys, a Viladecans i a bona part de la cos-
ta catalana hi va haver la nevada més im-
portant en més de 100 anys. Una nevada
que no s’ha tornat a repetir, i que va deixar gruixos
de fins a mig metre de neu al nostre terme. L’àrea
de Patrimoni Cultural de l’ajuntament ha elabo-
rat una exposició per a rememorar aquell episodi
a partir de les fotografies de molts conciutadans
van poder fer, i que d’una forma o altra van viure
la gran nevada. En aquesta exposició vaig tenir la
sort de participar amb una conferència per explicar
el fet meteorològic, i que es va estructurar en 6 pre-
guntes bàsiques. Aquí en mostraré les 5 primeres...
La sisena, en el següent Punt de Trobada.
1. Què és la neu? El vapor d’aigua de l’atmos-
fera, provinent de l’evaporació del mar, de l’ai- 4. Per què va nevar tant el 24 de desembre del
gua continental, i de la transpiració de la vege- 1962? La nit de Nadal d’aquell any la configu-
tació i els animals, en refredar-se es condensa, ració de l’atmosfera era exactament com la des-
transformant-se en gotetes d’aigua líquida, tan crita en la qüestió 3. Un potent anticicló ja feia
petites que suren en l’aire. Es forma aleshores un parell de dies que enviava aire molt fred del
un núvol. Si la temperatura en què es produeix centre d’Europa. El 24 es va formar una baixa
aquesta condensació es troba per sota de 0ºC, pressió sobre la Mediterrània, que va impulsar
aleshores el vapor es sublima, i en comptes d’ai- un vent de llevant, humit. Podríem dir que vam
gua líquida es forma un cristall de gel. tenir una llevantada hivernal durant unes ho-
2. Per què neva? Aquests cristallets són molt lleu- res. A partir del 25 a migdia la depressió es va
gers, i queden suspesos en l’aire, dins del nú- allunyar i així el vent humit de la Mediterrània,
vols. Però a poc a poc van creixent, pel fet que de manera que va sortir el sol i això va fer que
sobre ells es van dipositant més i més cristalls, els viladecanencs i viladecanenques poguessin
fins que el pes d’aquests es fa suficientment gaudir d’un bon tou de neu fresca pertot arreu.
gran, fins que es forma un floc de neu. Alesho- 5. Feia més fred abans que ara? Nevava més?
res cau cap al terra, produint-se la nevada. Dels nostres avis se sol sentir que abans feia
3. Què ha de passar a la costa catalana perquè hi més fred, que nevava més... I certament, les da-
nevi? Que nevi a la costa és inusual, però no des mostren que és així. Des del 1850 aproxi-
estrany. Cada dècada acostumen a caure entre madament, la Terra ha iniciat un cicle d’ascens
4 i 8 nevades, generalment de poca importàn- tèrmic, en el qual estem plenament immersos.
cia, més anecdòtiques que res. Perquè nevi es Però per causes no conegudes del cert, entre el
requereix que dues condicions es donin de for-
ma simultània. Primerament, que ens arribi una
massa d’aire molt freda, generalment del nord-
est. Aquesta massa d’aire que prové de Centre-
Europa i més enllà, de Sibèria, acostuma a ser
eixuta quan arriba a la costa catalana, i només
provoca algunes nevades a la cara nord dels Pi-
rineus. Però si simultàniament a aquesta massa
freda i eixuta també arriba a la costa catalana
aire humit de la Mediterrània, aleshores es po-
den formar núvols que acostumen a generar
precipitacions sòlides al litoral. Aquesta situ-
ació es dóna quan un anticicló potent se situa
sobre el nord d’Europa, i una depressió sobre la
Mediterrània occidental. Fotografia: Secundí Roca. Arxiu municipal.


1940 i el 1975 aproximadament, la temperatu- de la temperatura mitjana a l’observatori Fabra
ra de la Terra va experimentar una davallada de Barcelona, els anys més freds dels últims 15
transitòria. Entre aquests anys hi trobem un ma- anys són els més càlids del període 1914-1980.
jor nombre de dies de gelada, de nevades, i una Les nevades observades al pla de Barcelona durant
pluja que si bé al cap de l’any és la mateixa que els darrers 110 anys mostren també aquesta concen-
en l’actualitat, es produïa d’una forma més con- tració de nevades en aquest període de temps, i una
tínua, sense tantes setmanes de sequera, com clara davallada a partir de la dècada dels 1980.
passa actualment. Entre aquests anys hi trobem
la gran gelada del 1957 o la gran nevada del
1962. Tal i com es mostra en la gràfica adjunta

Jordi Mazon

El racó de la lectura
“Llibertat” & “El llenguatge secret de les flors”

L
a lectura és una de les activitats més apassionants que existeixen, per això
un bon propòsit per a aquest any que acabem d’encetar podria ser llegir
més sovint. Dedicar-nos més estones al plaer de la desconnexió i la rela-
xació, que en aquests temps tan convulsos són ben necessàries per poder
mantenir el seny.
Per això us proposo un parell de bones novel·les, per si us ve de gust plantejar-vos
un propòsit assumible per al 2013. Els títols són “Llibertat”, de Jonathan Franzen,
i “El llenguatge secret de les flors”, de Vanessa Diffenbaugh. Dues novel·les amb
protagonistes femenines que degut a esdeveniments traumàtics sobrevinguts durant
l’adolescència evolucionen coixes emocionalment al llarg de la història.
Dues dones envoltades de personatges rics, complexos i emocionalment molt ben
definits, que acaben configurant novel·les pràcticament corals. Un entorn que les
ajuda a enfortir-se a poc a poc, per superar la mancança d’un entorn familiar esta-
ble i sòlid que els va impedir proveir-se d’una maduresa emocional que els perme-
tés fer front als reptes de la vida adulta.
Dues històries molt contemporànies, amb les quals us sentireu probablement iden-
tificats/des i reconeixereu detalls del vostre entorn proper. Dos autors diferents,
un home i una dona que retraten amb mestria la travessia que fan les protagonistes
a la cerca de la felicitat ofegant vells fantasmes. Dos viatges emocionals que no us
deixaran indiferents, us absorbiran i gaudireu de la lectura de forma plena. No
voldreu que s’acabin les pàgines, perquè voldreu saber com continuen les seves
vides. Us endinsareu en les seves experiències i voldreu seguir donant-los la mà,
acompanyant-les en la seva quotidianitat. Us costarà enllestir la lectura.
Bàrbara Lligadas


Com és l’agricultura a Viladecans?

H
i ha força desconei- sos, Llimosos i de sorres quan ens
xement de l’agricul- apropem a la línia de costa.
tura que es practica Els pagesos hem anat cultivant
al Baix Llobregat, i les diverses hortalisses als tipus
en concret a Viladecans. Potser de sòls on s’hi adapten millor,
aquest fet sigui donat perquè des seguint l’estacionalitat de cada
del mateix sector no l’hem sabut varietat o protegint-lo amb es-
obrir prou als ciutadans que te- tructures d’hivernacle per poder
nim tan a prop de les nostres ex- produir a contra-estació i avançar
plotacions agràries. Però crec que les collites. Els tècnics de l’ADV
seria interessant que es conegués fan un seguiment dels cultius
la varietat de cultius que s’hi fan d’exterior per determinar el mo-
i les tècniques que apliquem per ment òptim per dur a terme els
fer una agricultura respectuosa tractaments necessaris amb pro-
amb el medi que ens envolta. ductes autoritzats per Producció
Els professionals que ens hi dedi- Integrada i respectuosos amb la
quem estem associats a una ADV fauna auxiliar, que ens ajuda a
(Agrupació de Defensa Vegetal) controlar les diferents plagues.
amb dos enginyers agrònoms En cultius protegits, en no existir
que treballen perquè els nostres aquesta fauna auxiliar, es fa un
cultius es puguin desenvolupar control biològic introduint dife-
sans, lluitant contra plagues i rents espècies d’insectes depre-
malalties, amb tècniques que si- dadors o paràsits a fi de trobar
guin respectuoses amb el medi l’equilibri entre espècies benefi-
ambient i amb total seguretat cioses i perjudicials, obtenint així
per al consumidor. Els socis de collites amb nivell zero de resi-
l’ADV paguem una quota i tenim dus. Pel que fa a la fertilització,
també l’ajuda del Departament l’any passat vam signar dos con-
d’Agricultura i del Parc Agrari, venis: un amb la Junta de Residus
i la constant col·laboració amb per fer aportacions de matèria or-
la UPC de Castelldefels, per tal gànica als camps amb el compost
que la transferència tecnològica que es genera de la transformació
sigui la manera d’actualitzar els de la recollida selectiva d’escom-
coneixements sobre les noves tèc- braries de l’Àrea Metropolitana;
niques que s’apliquen per dur a l’altre amb un doctor enginyer
terme una agricultura adaptada agrònom, professor associat de la
a les necessitats del nostre temps. Universitat de Lleida, especialit-
A l’horta de Viladecans hi podem zat en fertilitat de sòls i nutrició
trobar una gran varietat de cultius de cultius que ens assessora en
com: apis, cols, coliflors, enciams, el maneig del reg i la fertilitza-
bledes, cebes, alls tendres, faves, ció des de la interpretació de les
mongetes, pèsols, carbassons, car- anàlisis de sòls, aigües, fulles i
basses, xíndries, escarxofes, tomà- fruits, que en funció dels resul-
quets, cogombres, entre d’altres. tats fem l’aportació dels diferents
Aquesta rica varietat de conreus nutrients segons les necessitats
és plantada en diferents tipus de d’extracció de les plantes en cada
sòls, propis del Delta de Llobregat fase del cultiu i aconseguir amb
i formats a causa dels sediments aquestes tècniques un estalvi en
dipositats com a conseqüència el consum de fertilitzants, man-
de les riuades. Aquests sòls estan tenir la textura del sòl, que és la
classificats com Francs, Argilo- proporció de les diferents partí-


cules minerals que el composen,
aconseguint l’equilibri necessari
per al creixement de les plantes
i evitant la salinització i la conta-
minació per excessos d’adobs.
Hem de tenir present que com
a activitat econòmica del sector
primari té una problemàtica di-
ferenciada de qualsevol altre sec-
tor. Com a espai obert a tothom,
en els últims temps, estem patint
onades de robatoris que van des
de la pròpia collita a les infraes-
tructures de reg (vàlvules i con-
duccions elèctriques), saquejos a
magatzems i robatoris de maqui-
nària pesada per tractors, la qual
té un alt valor d’adquisició, i pos-
teriorment és venuda desballes-
tada o a pes.
Destacar també la poca sensibili-
tat de les administracions i parti-
cularment de la local, que senya-
litza camins d’ús agrari perquè hi
puguin circular les bicicletes, amb
els riscos que això comporta. La
xarxa de camins no està adequa-
da per circular tractors i camions
amb grups de ciclistes, els quals
dificulten el trànsit i, per tant, l’ac-
tivitat agrària. A més, és impor-
tant parlar de la problemàtica que
comporta conviure al costat d’un
espai natural com és el Remolar-
Filipines i els Reguerons, conside-
rada zona ZEPA (Zona d’Especial
Protecció d’Aus) amb cultius al Tinc la sensació que alguns con-
voltant. La viabilitat els nostres servacionistes confonen la bio-
cultius es veu amenaçada, quan diversitat i la sostenibilitat amb
en diferents èpoques de l’any, pa- la protecció de les espècies. Si
tim els atacs dels estornells en la podem gaudir d’un entorn com
fruita, dels tudons en cultius aca- aquest és perquè els nostres avis
bats de plantar, dels ànecs quan i besavis s’hi van deixar la pell
les plantes estan a punt per collir per modelar el territori com el
i de les gavines que paren a sobre coneixem ara, però una agricul-
dels hivernacles i ens foraden els tura periurbana, amb la pressió
plàstics. Portem anys denunciant urbanística que això comporta i sentit, la pagesia, amb una agri-
aquesta situació, i els únics que sense un relleu generacional ga- cultura sostenible i respectuosa
assumim les pèrdues som els pa- rantit, està en constant risc, com amb la biodiversitat del territori
gesos, que davant de veritables ha passat aquest darrer any amb i amb la implicació de tots i totes,
destrosses no rebem cap compen- el projecte que la Conselleria de farà que en puguem gaudir du-
sació, arribant a la paradoxa que Territori tenia previst construir al rant molts anys.
el Departament d’Agricultura Baix Llobregat.
dóna permisos per matar a trets Hem de tenir clar com volem que Josep Domènech Vendrell
les aus que se’ns mengen els cul- sigui el nostre entorn i en aquest
tius.


L’any que Eurovegas ha sacsejat
el Parc Agrari

L
’any 2012 serà recordat per molta gent
perquè ha estat un any molt intens en di-
ferents aspectes. La situació econòmica,
el mercat laboral, la qüestió nacional, en-
tre d’altres. Per a la gent del Baix Llobregat també
quedarà en el record com l’any d’Eurovegas.
A finals del mes de febrer sortia la notícia que el
magnat nord-americà del joc, el Sr. Adelson, volia
portar el seu negoci a l’estat espanyol i Barcelona
era candidata per a acollir-lo. El govern català va
confirmar la notícia i, tot i voler amagar, tant si
com no, les converses que mantenia amb Las Ve-
gas Sands Corporations, les filtracions van posar
en evidència que el lloc escollit per l’empresa i ac-
ceptat per la Generalitat era el delta del Llobregat.
Un camp que ha estat molts anys abandonat i que en els
I concretament els terrenys que ara són Parc Agra- darrers mesos s’ha posat en conreu, a la zona anomena-
ri. No entraré més en els detalls d’aquesta història da Ca l’Inglada de Sant Boi
tortuosa, que va arribar al seu final a principis de
setembre, quan la Generalitat va anunciar que re-
nunciava al projecte i que es decantava pel Barce-
lona World, un altre negoci del mateix estil, però parlant d’un nombre molt significatiu d’hectàrees,
que aquest cop s’ubicava en terrenys a tocar de Port però l’important és que, siguin les que siguin, esti-
Aventura. guin en producció.
El cas és que si d’alguna cosa va servir el globus Es tracta doncs, de que l’administració pública fa-
d’Eurovegas va ser per a fer prendre consciència a ciliti la posada en contacte de propietaris i possi-
la ciutadania del Baix Llobregat i de Barcelona, de bles arrendataris. Aquests arrendataris poden ser
que al costat de casa hi té un rebost. L’opinió majo- explotacions ja existents que ampliïn la seva base
ritària va ser la de preservar-lo i potenciar-lo. territorial o bé persones que es vulguin incorporar
al sector agrari com a titulars d’explotacions, assu-
I vet aquí, que la zona agrícola del delta del Llobre- mint els riscos que comporta emprendre un negoci
gat, anomenada, des de fa més de deu anys, Parc d’aquestes característiques.
Agrari, es posa en relleu, i un sector de la pobla-
ció que fins aquest moment se n’havia mantingut Aquesta iniciativa no és nova, ja que en d’altres
al marge, o bé l’havia ignorat, en comença a parlar. indrets de Catalunya ja s’està portant a terme. En
I surt a la llum la feina que s’ha estat fent durant moments de crisi, on tothom ha de fer esforços per
aquests anys. Des de la millora de las infraestructu- reinventar-se, tornar a l’explotació familiar pot ser
res agràries, fins a la promoció del producte local, una manera de sortir-se’n. Cooperatives que gestio-
sota el nom de Producte Fresc del Parc Agrari del nen terres dels seus associats que deixen l’activitat i
Baix Llobregat. les cedeixen a altres pagesos de la mateixa coopera-
tiva, és una altra de les iniciatives que s’està posant
I un dels projectes que ha estat al calaix durant en marxa, a Lleida, per exemple.
molt de temps, tot esperant la voluntat política de
tirar-lo endavant, surt a la premsa i pren rellevàn- Esperem que el 2013 sigui l’any de la consolida-
cia: posar mecanismes a l’abast de propietaris i ar- ció d’aquest projecte i de molts d’altres que el Parc
rendataris per tal de posar en producció terres que, Agrari té en marxa, per tal de donar a conèixer i
pels motius que sigui, han estat durant anys ermes, potenciar el sector agrari, per fer-lo econòmicament
o bé terres de pagesos que es jubilen i deixen l’ac- viable i per garantir un espai on la seguretat ali-
tivitat. De manera que el potencial productiu del mentària de la ciutadania estigui garantida, en un
Parc Agrari sigui posat en valor i aprofitat al mà- entorn metropolità molt densament poblat.
xim. En contra del que es pugui pensar, no estem Montse Lligadas


Independentista i d’esquerres

A
l respecte de les eleccions del 25 de novem-
bre passat voldria esmentar un fet que m’ha
sobtat positivament. I és que hi ha hagut
un partit, en concret la CUP, que ha demos-
trat que es pot ser independentista i també d’esquer-
res. Fins ara l’esquerra tradicional d’aquest país havia
mirat amb recel el moviment independentista com a
sospitós de ser, diguem-ne, burgès. La CUP ha trencat
aquesta premissa. És pot ser independentista i estar
fins i tot a l’esquerra de l’esquerra de sempre. Sembla-
va que un partit d’esquerres podia defensar amb tota
llibertat un estat propi per al poble palestí però no un estat propi per a Catalunya. No era polí-
ticament correcte. La CUP demostra que es pot anar a les manifestacions del 15M, lluitar contra
els desnonaments, estar fora de l’euro i fins i tot fora de la Unió Europea. Tanmateix voler que el
Tibet sigui independent però que també ho sigui Catalunya.
Ja no val el discurs social com a coartada per anul·lar el discurs nacional. Són dos vasos comuni-
cants. No hi ha esquerra sense discurs social com tampoc sense defensa de la llibertat individual
o col·lectiva. L’esquerra tradicional no té cap problema en denunciar els problemes socials. També
la CUP ho fa. Però a l’esquerra tradicional li surt urticària cada cop que ha d’esmentar el dèficit
fiscal que pateix Catalunya des de fa 30 anys, aquells 16.000 milions d’euros anuals que van cap a
Espanya sense retorn. La CUP no té cap problema en denunciar-ho.
L’esquerra tradicional pot seguir lluitant pels drets socials i creure en una Espanya federal però
també en una Catalunya independent.
Jaume Alloza

La Torre Modolell
es vesteix de festa
19 de gener, a les 6,30 de la tarda

L
a plaça de la Vila i la Torre Modolell seran l’eix
central dels actes de la festa major d’hivern
d’enguany. Tots i totes estem convidats la Pla-
ça de la Vila a una cita molt especial, abans de
sortir amb el Mamut de festa popular i gresca amb foc,
xocolata i vi calent.
El dissabte 19, a les 18h 30 minuts es podrà assistir a un
espectacle audiovisual sense precedents a Viladecans.
Seran deu minuts de projecció d’imatges sobre l’edifi-
ci més identificatiu de la nostra ciutat, que volen rega-
lar als espectadors un esclat de color i d’efectes sobre la
centenària pell de la Torre Modolell. Serà un espectacle
amb una càrrega festiva i simbòlica perquè intenta su-
mar imaginació, tecnologia, tradició i patrimoni histò-
ric de la ciutat.


PVT Viladecans inicia la campanya
Viladecans Desperta 2013

P
VT Viladecans inicia la campanya Vilade- imputat per dos delictes o que no s’ha fet res per
cans Desperta 2013, la més brutal i extensa pal·liar l’excessiva pujada de taxes de guarderia,
que s’ha fet mai a Plataforma por la Verdad y entre d’altres temes. A Viladecans hi ha molta gent
la Transparencia. adormida, que continuen votant aquesta colla, que
L’organització, que farà un any aquest mes de ge- no se n’adonen per culpa dels encobriments, ocul-
ner, va néixer per apropar al poble el que no ens diu tismes i censures que fa la coalició PSC-ICV. Criti-
l’ajuntament, com projectes impopulars, la miliona- quen contínuament altres partits per les retallades
da que se’ns va de les butxaques dels ciutadans a quan ells també retallen els serveis municipals. El
les massives pèrdues a les empreses municipals, la joc recíproc de tota casta política.
despesa d’alcaldia, els endollismes i en definitiva Creiem del tot necessari que la gent s’assabenti de
allò que no surt a la revista municipal. A sobre ens la veritat de Viladecans, perquè estimem la nostra
diuen que no hi ha diners i la gent s’ho creu. Amb ciutat i no consentirem que els viladecanencs con-
aquesta excusa, ens retallen en serveis bàsics com tinuïn enganyats. És per això que et demanem, si
ara són la neteja i el transport públic, entre d’altres, no estàs dormint i ja t’has despertat, que ens ajudis
perquè aquests diners els han despilfarrat alguns amb la campanya o a fer ressò d’aquestes informa-
de la coalició PSC-ICV i ara no n’hi ha ni per plantar cions. Volem gent com nosaltres, gent valenta que
nous arbres als nostres carrers on n’hi havia algun treballi pel poble sense cap tipus d’interès econò-
de mort. No hi ha calers perquè paguem quasi un mic ni polític, que els agradi escoltar a la ciutadania
milió d’euros als seus amics i parents, els anome- i que busquin la veritat i la transparència al nostre
nats càrrecs de confiança, que no els fa falta tenir municipi. Si ets així, uneix-te al nostre moviment.
ni tan sols el graduat per guanyar més de 2.500 € al Uneix-te al moviment PVT! Perquè tenim dret a ser
mes. Gastem també de la nostra butxaca els més de informats!
2.800.000 d’euros que se’n van a l’àrea d’alcaldia. Pots posar-te en contacte amb nosaltres al telèfon
I també gastem en els endollismes a les empreses 619240234 i a internet per tres vies: el correu elec-
municipals, amb pèrdues milionàries... i en els sis trònic pvt.viladecans@gmail.com, el grup de Face-
tinents d’alcalde que tenim. book “PVT Viladecans” –on trobaràs un espai per
Iniciem aquesta campanya a peu de carrer per apro- dir la teva sobre Viladecans–, o al Twitter @pvtcat.
par a tots els viladecanencs tota aquesta informació Aquesta vegada sí que arribarem a tot Viladecans!
i molta més, com per exemple com els socialistes i Daniel Clemente Ávila
els que diuen ser verds agilitzen tràmits per cons-
truir a la falda de Sant Ramon, que l’alcalde està


la mirada aguda
secció a càrrec d’Eio Ramon

Charadrius alexandrinus-corriol camanegre
Viladecans 7-XII-2012. 5 exemplars hivernant a la platja.

La seva àrea de distribució s'ha vist reduïda en les darreres dècades a causa de la destrucció del
seu hàbitat natural. Així, per exemple, ja fa temps que no cria a Gran Bretanya. Menja cucs,
mol·luscs, crustacis, insectes i aràcnids. És molt característic el comportament d'aquest ocell
quan se sent amenaçat, ja que simula estar ferit i es mou feixugament i arrossegant una ala
com si la tingués trencada. D'aquesta manera desvia l'atenció del possible depredador i evita
que aquest trobi el niu. Aquest comportament no és exclusiu del corriol camanegre.

Font: Viquipèdia.


les nostres entitats
Breu història de l’Agrupació
Fotogràfica de Viladecans

L
’any 1961 un grup d’afi-
cionats a la fotografia,
van fundar l’Agrupació
Fotogràfica de Vilade-
cans, aconseguint disposar d’un
local amb laboratori per revelar
les fotografies en blanc i negre,
situat al segon pis del edifici
de Can Modolell (Ajuntament).
L’entitat va quedar integrada
dins del Patronat Municipal de
Cultura i Esports.
Des d’un bon començament
l’Agrupació ha difós l’art de la
fotografia a la nostra població,
Fotografia de Josep Ponsa, primer premi de la XXXIII edició del concurs esta-
mitjançant cursets i tallers de fo-
tal organitzat per l’Agrupació amb tema de Viladecans.
tografia, la qual cosa ha donat al
llarg d’aquets anys excel·lents fo- l’Ajuntament, va organitzar d’iniciació i avançats, de captura
tògrafs a la nostra vila. la Festa de la Fotografia que i processat de la imatge digital,
Entre d’altres, les activitats i es- promou la Federació Catala- fem sortides i tallers fotogràfics,
deveniments més importants re- na de Fotografia. i durant tot l’any diverses expo-
alitzades durant aquests 52 anys • L’any 2003, l’Agrupació sicions a locals de Viladecans.
d’existència han estat: Fotogràfica va organitzar També disposem al nostre local
• Concurs Estatal de Fotografia el Congrés Nacional de la d’una impressora fotogràfica
amb els temes Lliure i Vilade- Confederació Espanyola de professional de capacitat fins a la
cans que enguany arribarà a Fotografia, també amb el su- mida DIN A3, que resta a dispo-
la seva XXXIV edició. port de l’Arxiu Municipal de sició del nostres socis.
• L’any 1984, els membres de l’Ajuntament, i de la Federa- Tots els divendres els fotògrafs
l’Agrupació Fotogràfica và- ció Catalana de Fotografia. que ens trobem a la seu social,
rem constituir juntament Un dels esdeveniments més des- comentem els nostres treballs i
amb l’Arxiu Històric de Vi- tacables dels darrers anys, va ser exposem les tècniques per fer fo-
ladecans l’Arxiu Gràfic de rebre de la Confederación Es- tografies i el tractament digital
Viladecans (embrió del que pañola de Fotografia el premi a de la imatge.
posteriorment, seria l’Arxiu la millor Agrupació Espanyola La seu social es troba al Carrer de
d’Imatges Municipal). Es de l’any 2006. la Antiga Riera, 8-1er i els dies de
tractava de recopilar la me- Hem de dir que la presència reunió són els divendres de 20:00
mòria històrica partint de les d’aquesta entitat va mes enllà de a 22:00 h. Per a més informació
fotografies i targetes postals l’àmbit municipal, ja que en el podeu consultar la nostra web o
antigues, aportades pels fotò- transcurs d’aquests anys els socis adreçar-vos al correu electrònic.
grafs i veïns de la ciutat. de l’entitat han estat reconeguts
• L’Agrupació va ser cofunda- amb nombrosos premis i distin-
dora de la Federació Catalana cions, tant estatals com internaci- Pàgina web:
de Fotografia. onals. http://www.agfovi.com
• L’any 1997, l’Agrupació Foto- Actualment, a part les activitats
esmentades fem un concurs so- Correu electrònic:
gràfica de Viladecans, amb el
cial mensual, realitzem cursets agfovi@gmail.com
suport l’Arxiu Municipal de


Recerca històrica
La propietat de la terra a Viladecans l’any 1931

L
’article d’aquest mes pretén donar una mica simultaniejar la feina al camp amb les feines en aquestes
més de coneixement del que va ser el món agra- primeres indústries; no obstant això és indubtable que el
ri del Viladecans de les primeres dècades del Viladecans de la dècada de 1930 encara és un Viladecans
segle XX, en concret conèixer quina era l’estruc- pagès i rural, ni que sigui pel seu paisatge.
tura de la propietat de la terra a Viladecans, uns mesos Aquest fet també es pot concloure si observem les ma-
abans de proclamar-se la II República. La font documen- trícules de la contribució rústica, industrial i urbana de
tal utilitzada és l’Amillarament de 1931, aprovat el 28 l’any 1931. La contribució a satisfer pels propietaris de
de febrer de 1931.1 L’amillarament es una font fiscal que finques agrícoles i forestals importa 17.104,48 pts., da-
es forma a partir de les declaracions jurades dels propi- vant de les 15.126,80 pts., dels industrials i les 8.753,48
etaris sobre les seves finques, on consta l’extensió que pts., dels propietaris de finques urbanes. Com podem
tenen, el tipus de conreu així com la seva qualitat. En veure, encara, malgrat ja en franca disputa, la contribu-
funció de la superfície de la finca, del conreu i de la seva ció rústica segueix generant mes ingressos que la indus-
qualitat s’ha de pagar major o menor contribució. Tots trial i està molt per sobre de la contribució urbana.
els historiadors que han treballat amb els amillaraments
Per tant, tenint en compte la importància de l’activitat
i cadastres han destacat que s’ha de tenir en compte la
agrícola en la nostra ciutat en aquells primers anys de la
previsible ocultació, tant en la superfície de les finques
dècada de 1930, és preceptiu preguntar-nos: com eren
com en el tipus i qualitat del conreu. Els amillaraments
les finques del nostre terme municipal?, qui eren el seus
tampoc no ens parlen de les relacions contractuals entre
propietaris? Com he dit anteriorment, una part de les
els pagesos, propietaris o no de terres, ni dels diversos
respostes les tenim amb l’explotació de la informació
tipus de contractes (rabassa, censal, emfiteusi, parceria,
que conté l’amillarament de 1931. Anem a pams.
etc.), per contra podem conèixer tots els propietaris de
terres del terme, d’on són, quantes finques tenen, on les El febrer de 1931, a Viladecans hi havia un total de 1.485
tenen, què s’hi conrea, què paguen així com el nom dels finques agrícoles i forestals corresponents a 650 propie-
paratges on tenen les terres, element, aquest últim, d’in- taris.
terès per a la toponímia local. Malgrat les limitacions de El 94 % de les finques són inferiors a 6 mujades i d’aques-
la font i les possibles ocultacions i fraus, els amillara- tes el 38 % ho són de menys d’una mujada. A destacar les
ments ens donen la tendència i la imatge fixa aproxima- tres finques de mes de 100 mujades: la de Montserrat de
da del que és l’estructura de la propietat agrària en un Casanovas, de Barcelona, en la Casa Alta, amb 113 mu-
terme municipal en unes dates concretes. jades i, dues finques de Dolors Casanovas Montero, del
Viladecans a primers de l’any 1931 tenia una població de Prat de Llobregat, a Las Africas, de 100 i 146 mujades.2
2.997 habitants que, encara, majoritàriament es dedica- Dels 650 propietaris, el 81 % ho són de terres, amb una
ven a les activitats agràries. El 81 % de la seva població superfície total de menys de 6 mujades i d’aquests, el 21
activa es dedicava a les feines agrícoles o amb activitats % són propietaris de terres de menys d’una mujada, és
relaciones amb l’agricultura i la ramaderia. D’aquests, a dir la gran majoria són petits propietaris, per no dir
una gran majoria –645– eren jornalers i 345 persones, molt petits propietaris. Cal ressaltar els cinc gran propi-
es declaraven en el padró municipal d’habitants com a etaris, dels quals la superfície total de les finques sumen
pagès, agricultors, “conreuador” o “llaurador”, a banda més de 100 mujades: la Dolors Casanovas Montero, del
dels 6 cabrers, 2 xolladors, 3 pastors i 5 vaquers. Les per- Prat de Llobregat, amb 284 mujades, i quatre propietaris
sones que podem vincular amb el sector secundari son de Barcelona, Climent Guix Sabadell amb 137 mujades,
unes 80 (6 %), de les quals 58 estan relacionades amb el Montserrat de Casanovas amb 131 mujades, Josep Amat
món de la construcció (36 paletes i 22 rajolers/teulers). Aymar, 118 mujades i Carles Garcia Fària, 104 mujades.
Ciutadans que declaren activitats/professions relacio- Aquests cinc grans propietaris posseeixen el 21 % de to-
nades amb el sector terciari o de serveis són 163, el 13 tes les propietats agrícoles i forestals de Viladecans.
% del total de la població activa. Vegem doncs, la im- La majoria dels propietaris de finques agrícoles i fores-
portància del món agrícola en la nostra ciutat, malgrat tals són de Viladecans, uns 348 –el 53,5 % del total–; la
que a partir de la segona meitat de la dècada dels anys resta, fonamentalment, són propietaris de Sant Climent
1920 es va produir una primera industrialització, amb de Llobregat –143, 22 %–, de Barcelona –71, 10,9 %– o de
la instal·lació de la indústria del Llevat (1926), la fàbri- Gavà –56, 8,61 %–, i en menor mesura de poblacions del
ca tèxtil de Joan Fàbregas (1929) o l’assentament a Gavà Baix Llobregat, de Vilafranca del Penedès (1), Vilanova
de la Compañia Roca Radiadores (1917). Possiblement, (1) i Madrid (1).
i ho coneixem per la història oral, molts del jornalers i
fins i tots aquests que es declaren pagesos comencen a
1 Tota la documentació que es cita es conserva a l’Arxiu Mu- 2 Mesura agrària utilitzada al Delta del Llobregat: 1 mujada
nicipal de Viladecans (AMVA). = 4.896,5006 m2 = 16 mundines; 1 mundina = 306,0313 m2.


Els propietaris de Viladecans, que són la majoria, no- només controlen la major part de les finques petites i
més controlen un terç de totes les terres amillarades i molt petites; són els propietaris forans els que dominen
detenten el 63 % de la propietat de les finques de menys les dues terceres parts de la propietat de la terra de Vila-
6 mujades, però tanmateix caldria assenyalar que els decans, i entre aquests els barcelonins, amb l’excepció de
propietaris locals són un terç del total dels propietaris la pratenca Dolors Casanovas. Aquesta es una tendència
de finques d’entre 26 i 99 mujades: Rossend Busquets, que ja vam veure en els amillaraments de Viladecans de
amb 71 mujades; Josep Presas, amb 45 mujades; Baldiri mitjan segle XIX i que ve a confirmar la importància de
Faura, amb 34 mujades; Roc i Claudi Monmany amb 29 la inversió en terres del Delta per part de la burgesia
mujades i Josep i Mateu Bosch amb 29 mujades. barcelonina, ja des de temps enrere. Una altra dada de la
Els 71 propietaris de Barcelona tenen quasi el 38 % de concentració de la propietat local en poques mans ens la
totes les terres de Viladecans i són la gran majoria entre dóna el fet que 29 propietaris (4,5 % del total), que tenen
els propietaris de finques, l’extensió total de les quals, més de 20 mujades, són els amos del 48 % de tota la terra
sumen més de 50 mujades. Entre la resta de propietaris agrícola i forestal del terme municipal de Viladecans.
forans, es distingeix la gran propietària del Prat de Llo- Les dades de la matrícula de la contribució territorial
bregat i primera del llistat de grans terratinents del ter- rústica per a l’any de 1931 ens ve a confirmar la infor-
me de Viladecans, la Dolors Casanovas Montero, amb mació anterior. La riquesa agrícola de vecinos y colonos
284 mujades, totes concentrades al paratge de l’Àfrica. s’estima en 27.747,12 pts. mentre que la dels hacendados
Entre els propietaris originaris del Prat, de Gavà i de forasteros ho és en 46.513,88 pts. Es a dir, els propietaris
Sant Climent sumen un domini del 20 % de les terres de forasters disposen de les dues terceres parts de la rique-
Viladecans. sa agrícola de Viladecans.
A tall de resum: la majoria dels propietaris de terres del
terme municipal de Viladecans, són locals, però aquests Manuel Luengo Carrasco

Els propietaris de Viladecans que tenen més de 20 mujades (1931)
Núm. Nom i cognoms Procedència Propietats
1 Dolors Casanovas Montero El Prat de Llobregat 284 mujades i 2 mundines
2 Climent Guix Sabadell Barcelona 137 mujades i 11 mundines
3 Maria Montserrat de Casanovas i Fernández de Landa Barcelona 131 mujades
4 Josep Amat i Aymar Barcelona 118 mujades i 13 mundines
5 Carles García Faria Barcelona 104 mujades i 7 mundines
6 Mercè Pratmarsó i Soler Barcelona 76 mujades i 8 mundines
7 Gabriel Amat i Aymar Barcelona 75 mujades i 4 mundines
8 Rossend Busquets Amat Viladecans 71 mujades i 11 mundines
9 Ricard i Alfred Conde Gómez del Olmo Barcelona 70 mujades i 2 mundines
10 Josep Feliu Gusiñé Barcelona 67 mujades i 7 mundines
11 Jaume Ribas Rocas Sant Feliu de Llobregat 66 mujades i 9 mundines
12 Jaume Puigarnau Prats Barcelona 54 mujades i 4 mundines
13 Josep Presas Monmany Viladecans 45 mujades
14 Lluís Puigjaner Vidal Barcelona 38 mujades i 3 mundines
15 Dolors Rodríguez de Llauder Barcelona 35 mujades i 8 mundines
16 Hereus de Rafael Sabadell Barcelona 35 mujades
17 Isidre Leocor Sió Barcelona 34 mujades i 7 mundines
18 Baldiri Faura Tetas Viladecans 34 mujades i 11 mundines
19 Manuel López Coll Vilafranca del Penedès 31 mujades i 8 mundines
20 Modest H. Villaescusa Barcelona 30 mujades i 2 mundines
21 Roc i Claudi Monmany Pascual Viladecans 29 mujades i 13 mundines
22 Germans Josep i Mateu Bosch Viladecans 29 mujades
23 Hereus de Josep Pons Barcelona 27 mujades i 7 mundines
24 Martí Ragull Güell Barcelona 25 mujades i 12 mundines
25 Enric de Viala i Masalles Barcelona 24 mujades i 5 mundines
26 Agustí Grivé Congost l’Hospitalet de Llobregat 22 mujades i 2 mundines
27 Joan Monmany Marieges Viladecans 20 mujades i 9 mundines
28 Emili Vidal Firmat Barcelona 20 mujades i 8 mundines
29 Tallers Roca Gavà 20 mujades i 2 mundines


Històries viladecanenques
secció a càrrec d’Andreu Comellas

Secundí Roca Roca:
fúria infernal, jutge terrenal

F
ou en un dels Nadals Quasi bé no tinc cap altre repre-
de quan era petit que sentació del dimoni al cap que la
vaig conèixer Satanàs. que en Secundí ens donà de ma-
Al bosc de la por, ulls i nera tant truculenta.
orelles se’ns esbatanaven sen- En els últims anys de Pastorets
tint el banyut bramular: “Caps dels seixanta, ja sense la por d’in-
de cargol sense closca!” “Becs de fant, més d’una vegada em tocà
lloca esmicolats!” “Sac de rocs es- ser qui feia les flamarades de so-
cantellats!” Entestat a endur-se fre, bufades amb una llarga pipa
els pastors Lluquet i Rovelló a de canya, darrera les seves dava-
les calderes d’en Pere Botero, llades a l’avern. Mai no vaig te-
sempre apareixia l’arcàngel Sant nir altre paper a les funcions del
Miquel per salvar-los, fent ser- Centre, per Nadal, a casa només
pentejar per terra el pobre diable hi era els dies de vacances. Mon
fins a endinsar-lo per la trapa de pare habitualment hi sortia, diri-
l’infern, d’on immediatament gia o feia d’apuntador. A ell, tan grans llaüts que traginaven mer-
emergia una flamarada pudenta seriós, li tocaven els papers de fer caderies, arrossegant-los amb
de sofre. La representació era al riure per dissipar la por que era cordam des del camí de la vore-
Centre Parroquial de Sant Joan i capaç de transmetre el dimoni ra. En el cas del riu Ebre, lignits
eren els Pastorets els d’en Folch i pelut. Acostumava a fer de Ro- anant avall i arròs i altres que-
Torres, els més populars. El meu velló en els d’en Folch i Torres viures d’Amposta anant amunt.
Satanàs particular era en Secun- i de Jonàs en els de L’Estel. Són Si la garbinada no omplia veles,
dí Roca i morí el 28 d’octubre de recordar les cantades estripa- penjar-se la maroma a l’espatlla
passat, als vuitanta-cinc anys. des que amb en Josep Quilez, en per remuntar el corrent per Xer-
Uns altres Pastorets eren els de paper de Mathathies, feien de la ta, Miravet, Mora, Ascó, Flix…
“L’Estel de Natzaret”. Escrits peça de l’Estel: Se’ns ha mort l’ase havia de ser escruixidor.
pel mataroní Ramon Pàmies per a mig camí… Què farem ara sense De l’Ebre i de la mina en Secundí
explicar a gent més gran el què el pollí?... Era tant maco!, tant ben se’n lliurà, i Mequinensa acabà
i perquè del Nadal, resultaven criat!, que ens estimàvem com a ger- només essent la cantarella dels
més difícils de representar per mans!... pares. Del que no es lliurà fou de
raó de ser en vers i musicals. Però és d’en Secundí Roca que veure cremar la parròquia de Sant
Però també Satanàs, embolcallat avui us en faig memòria. En Se- Joan el juliol de 1936, tenint deu
amb mantell negre i caputxa roja, cundí, que tots anomenàvem Se- anys, ni de la fam que durant la
hi feia patxoca escridassant: L’in- cundinu, va néixer al carrer Major guerra el feia anar a menjar cire-
fern bramula i omplen els aires sos de Viladecans l’any 1927. El seu res, figues, prunes, etc. als camps
udols de fera! Crideu éssers infer- pare havia emigrat de Mequi- que no eren seus, per sobreviure.
nals! Crideu diables! Llanceu ronc a nensa pocs anys abans, després Fa un parell d’anys em contava
l’espai el crit satànic! Recordeu-los d’haver conegut l’infern de les com aquests fets són dues de les
que al fons del negre abisme amena- mines de lignit i rebutjat l’ofici de espines més penoses que sempre
çant, hi vetlla sempre l’odi d’aquells l’avi que era sirgador. No volgué arrossegà com a record, de quan
que un jorn vam exclamar: Non que els seus fills s’haguessin de havent de ser quasi bé un angelet
Serviam!!. Crideu fúries: Guerra! guanyar la vida com els talps i només podia ser fúria.
Guerra! Guerra! al Déu del Sinaí. I, menys encara sirgant. Sirgar era Aquesta fúria, ja força més gran,
vinga més sofre, altra vegada fla- la duríssima feina, ja desapare- fora del Centre se’ns transforma-
marades pudentes. guda, de fer avançar pel riu els va en celestial jugador de bàs-


quet al jardí de l’Ajuntament,
fent equip amb l’Almirall, en
Barat, en Piqué i altres, Esdevin-
gué un bon atleta i en calçotets i
samarreta jugà fins i tot un partit
amb la Selecció Catalana, en els
anys més espaterrants del bàs-
quet a Viladecans. Recordo es-
pecialment un partit al jardí de
Can Modolell en què l’equip de
la nostra vila se les va tenir amb
l’equip de VI Flota Americana
amarrada a Barcelona, malgrat d’aquí i de fora, ens mostrava cionat, l’afany d’esbrinar la belle-
que el més baix d’ells fos quasi altres realitats que habitualment sa i altres virtuts.
bé tan alt com l’Almirall, el més no vèiem, i les visions artístiques En Secundí Roca també fou regi-
alt dels nostres. que han anat omplint digna- dor de l’Ajuntament, “concejal”
De resultes de ser tan destre ju- ment les nostres minses galeries. que dèiem llavors, del 1964 al
gant a bàsquet, convincent fent L’any 2006 l’Agrupació Fotogrà- 1971. A la fi del mandat d’en Joan
teatre i prou bon jan en la vida fica de Viladecans va rebre el re- Miernau i al començament del
quotidiana, és molt possible que coneixement com a millor Agru- periple d’en Vicenç Galindo. No
la filla del Domingo del Molí, la pació Fotogràfica d’Espanya per en tenia un bon record d’aquest
Roser Túgas, s’embadalís d’ell, i part de Confederació Estatal. I servei al poble. Les poques pos-
ell d’ella. Els embadalits solien no és qualsevol cosa això. Par- sibilitats de fer-hi res profitós, les
passar per la vicaria i de la con- ticularment, en Secundí se’n va emprà quan li fou encomanada
templació al casori, i això és el fer un fart de guanyar premis no la gestió del cementiri. Vés a sa-
que succeí. A partir d’aquí, s’aca- sols d’àmbit local sinó també na- ber si el fer-ho bé, que així va ser,
bà l’encistellar-la al jardí dels pe- cional i internacional, i és que el tingué més a veure amb el saber
riquitos. seu cop d’ull sempre va estar fora escatològic propi del diable que
del comú. amb el sentit comú del jutge ter-
D’atleta passà a retratista, una
afició força més sedentària i ca- Gràcies al seu bon cop d’ull no renal.
solana que sempre li haurem tingué mai gaires problemes per Bromes a part, quan novament
d’agrair. L’any 1961, fundà junta- fer aplicar el sentit comú exercint l’Ajuntament li tornà a demanar
ment amb Sebastià Carbó, Ricard de Jutge. Perquè d’això es tracta. exercir de jutge quatre anys més
Grau, Pere Graells, Jordi Garcia Al primer graó del poder judicial, i ell s’hi avingué malgrat l’edat
i Esteve Esparducé, l’Agrupa- que s’exerceix sense necessitat de que tenia, em semblà molt bé.
ció Fotogràfica de Viladecans. tenir la carrera de dret, li pertoca Estic convençut que un home
Altrament, començà a acabar-se conciliar posicions enfrontades i espaordit de veure cremar una
això d’entrar i sortir per l’esco- dictaminar el que correspongui església, lladre de fruita per fam,
tilló de l’escenari del Centre fent en absència del que hauria de ser i actor que ha bramat en broma:
de Satanàs, i és que l’any 1962 el més comú dels sentits, en qual- Non sèrviam!, al Déu del Sinaí!,
l’Ajuntament nomenà al nostre sevol assumpte o litigi de poca sempre, sempre, serà més bon
estimat maligne Jutge de Pau monta. Disset anys en aquesta Jutge de Pau que qualsevol can-
de Viladecans, i no era cosa que, funció no funcionarial, del 62 al didat picaplets espavilat que, per
paral·lelament a la funció judici- 79, i el fet d’haver estat escollit ser-ho, ens vulgui fer creure que
al, anés cridant: “Guerra al Déu novament per l’Ajuntament per mai no ha matat una mosca.
del Sinaí”. Ni en broma. Ho va ser-ho entre el 2008 i l’hora de
Tanmateix era prou divertit veu-
ser disset anys, fins el 1979. plegar d’aquest món tenint vui-
re un ex-diable oficiant cada any
tanta-cinc anys, ens parlen de
A l’Agrupació Fotogràfica, que un centenar de matrimonis civils,
quina mena de personatge deu-
fundà, Viladecans li deu bona registrar naixements i defunci-
ria ser en Secundí. Crec jo que
part de la compilació del fons de ons, certificar que encara som
amb els cognoms pagava. Si l’ha-
fotografies de l’Arxiu Munici- vius i haver-li de dir, a més d’un,
guéssim escantellat una mica, de
pal, tan important per a la nostra que no, que avui per avui encara
segur que seríem molts a haver
memòria. Tanmateix, els trenta- no hi han batejos pel civil. Gràci-
vist en l’esmicolament la forta-
i-tants concursos nacionals i les es Secundí, al cel siguis, dimoni!
lesa de la sirga, la gosadia de la
dotzenes d’exposicions on, gent
mina, la bondat de l’esport afec-


conèixer càrrec del Grup Tres Torres
secció a
viladecans

Uns dibuixos escolars
de fa gairebé cent anys

U
na de les bones adquisicions de la peda-
gogia actual ha estat, segons es diu, fer
que els nens i nenes descobreixin el seu
entorn immediat, i després vagin am-
pliant el camp d’observació fins a arribar a conèi-
xer el món sencer. A l’època del qui escriu aquestes
ratlles, l’observació de l’entorn no existia. A l’esco-
la no ens parlaven de Viladecans, sinó que anàvem
directament a la geografia d’Espanya i del món.
Doncs no. Aquesta adquisició pedagògica té més
antiguitat. Hem trobat un àlbum escolar de Vicenç
Vendrell –Vicente Vendrell, diu allà–, del curs 1914-
1915, que és tot un exemple d’aquesta pedagogia
de la proximitat. Aquell nen, avi del qui escriu
Núm. 1
aquestes ratlles, i que havia nascut l’any 1903, co-
mença el seu àlbum dibuixant un plànol de l’escola
(l’“Escuela Nacional de niños de Viladecans”, que
es trobava al carrer de la Muntanya, a la cantonada
amb el carrer de la Rere Església), després un plà-
nol del nucli urbà de Viladecans, després un mapa
de tot el terme municipal, després el partit judicial
de Sant Feliu, després la província de Barcelona,
després diversos mapes (físic, administratiu, de
ferrocarrils) de Catalunya, després diversos mapes
d’Espanya, després d’Europa, després de cada un
dels continents, i finalment un mapamundi. I a més,
encara, ficat dintre l’àlbum, en fulls solts, hi trobem
tot de dibuixos de llocs de Viladecans, cosa que vol
dir que aquella era una escola realment atenta a la
realitat dels alumnes. Núm. 2
Més enllà del valor pedagògic per als nens de l’èpo-
ca, però, aquest àlbum ens ofereix unes quantes
informacions interessants sobre Viladecans. La pri-
mera, el mapa del nucli urbà que reproduïm al nú-
mero 1. Aquest mapa sembla fet a partir d’un que
havia elaborat un temps abans l’Instituto Geográfi-
co Estadístico, que està reproduït a la pàgina 107
del llibre Viladecans, els llocs i les històries. Hi ha unes
parts en negre i unes altres en marró, però no queda
clar quin és el motiu de la diferència entre aquests
dos colors. En canvi, sí que sembla clar que les parts
de color vermell són les de recent construcció o que
encara s’estaven construint. Fixem-nos sobretot, a
Núm. 3


l’esquerra, com s’edificava el carrer del Sol i, al cap-
damunt, el carrer de la Mare de Déu de Sales.
I després del mapa, els dibuixos. Un bon testimoni
d’aquell Viladecans que en part encara es conserva.
La il·lustració número 2 és òbvia. Una muntanya
amb una ermita al capdamunt i, al peu una masia:
Sant Ramon i Cal Menut. I la número 3, el pou de la
masia, ho duu escrit: “Pozo Manut”.
I anem a la il·lustració número 4: “Casa Busquets”.
Cal Busquets és la casa coneguda també com Ca
l’Evaristo (pronunciat Evaristu), de la cantonada
del carrer de Joan Balletbó amb el del Doctor Reig.
Temps després de fer el dibuix, la casa va ser es- Núm. 4
capçada de la seva part esquerra, per poder obrir el
carrer del Doctor Reig.
La il·lustració número 5 porta indicat: “Molino de
viento de casa Borrull”. Les terres i la casa de Cal
Borrull, després coneguda com Cal Xim-xim, es tro-
baven al carrer de la Muntanya, des del carrer de
Santa Teresa cap amunt, on actualment hi ha la pla-
ça de Salvador Espriu i els blocs de pisos que l’en-
volten i fins al número 32 del carrer de la Munta-
nya. El molí era a la banda del carrer de Sant Marià.
Després, al número 6, tenim el campanar de l’esglé-
sia, tal com era abans de la guerra civil.
El número 7 és una masia amb rellotge de sol i una Núm. 5
era al davant, que no duu cap indicació i no resulta
fàcilment identificable. Núm. 6

I finalment, al número 8, una eina de treball im-
prescindible per a la majoria de viladecanencs i vi-
ladecanenques de l’època: un carro. En aquest cas,
l’anomenat “carro de trabuc”, que es podia descar-
regar trabucant-lo cap endarrere.
Josep Lligadas Vendrell

Núm. 8 Núm. 7


la memòria en imatges
secció a càrrec de Jaume Muns

Contra la mili, l’objeccció de consciència!
Recordant els joves objectors de consciència, que varen lluitar per l’aboliment del servei militar obli-
gatori molts dels quals van pagar la seva lluita amb alguns anys de presó. Entre ells voldria recordar
Pepe Beunza que l’any 1971 va ser el primer espanyol a declarar-se objector de consciència i a ne-
gar-se a fer la mili, cosa que li va suposar anar a la presó diverses vegades.

En aquest Punt de Trobada publico unes fotografies de l’any 1976 de joves implicats en l’objecció
de consciència que mitjançant cartells mostraven el seu desacord amb el servei militar obligatori.
Aquestes fotografies, tot i que els negatius resten al meu poder, no van ser preses per mi. Desconec la
identitat de l’autor de les imatges ja que els rodets van anar passant de mans en mans fins a arribar
a mi per por que fossin requisades per la policia i també perquè les revelés (cosa d’aquells temps...).


Pd t 62

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (18)

Viewers also liked

Viewers also liked (8)

Similar to Pd t 62

Similar to Pd t 62 (20)

More from puntviladecans

More from puntviladecans (20)

Pd t 62