El Catàleg de paisatge de les Comarques Gironines. Els paisatges de la Garrotxa

Les
Comarques Gironines Les
Comarques Gironines
El Catàleg de paisatge de les Comarques Gironines
Els paisatges de la Garrotxa
Pere Sala i Martí. Coordinador de l’Observatori del Paisatge de Catalunya
Olot, 7 d’abril de 2015

Llei 8/2005, de protecció, gestió i ordenació del paisatge

Què són els catàlegs de paisatge?
Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge:

“Documents de caràcter descriptiu i prospectiu que determinen la tipologia dels
paisatges de Catalunya, identiﬁquen els seus valors i estat de conservació i proposen
objectius de qualitat que han de complir”

Elaboració del catàleg
de paisatge
Informació pública
Aprovació del catàleg per
part del Conseller de TES
Aprovació
Observatori del Paisatge DTES
Aprovació inicial
Foto: Jordi Puig

Funcions
Integració del paisatge en el planejament territorial i urbanístic.

De gran utilitat per a altres polítiques i estratègies de caràcter sectorial lligades al
paisatge (transports, turisme, agricultura).

Document de partida per a la deﬁnició d’estratègies regionals o locals (cartes del
paisatge...).

Catàlegs de paisatge
DIRECTRIUS DEL
PAISATGE
Pla territorial parcial

Com traduir una nova filosofia (Conveni europeu del paisatge) en un
instrument concret de planificació territorial?

Funcions
Donar suport a l’avaluació ambiental estratègica de polítiques, plans i programes,
així com als estudis d’impacte ambiental de projectes i els estudis d’integració
paisatgística.

Document de base per a campanyes de sensibilització sobre el paisatge.

Actuar com a document de referència pel desenvolupament i aplicació del Fons
per a la protecció, gestió i ordenació del paisatge.
Foto: Jordi Bas

Àmbit d’aplicació, estat de desenvolupament i
d’aprovació dels catàlegs de paisatge
www.catpaisatge.net

Publicació dels catàlegs de paisatge de Catalunya

La deﬁnició dels 135 paisatges
integra la relació entre la població i
el seu paisatge (com el sentit de
proximitat, els vincles emocionals,
el sentiment de pertinença,etc.)
Mapa dels paisatges de Catalunya

Equip d’elaboració
Equips universitaris de la UdG i
la UPC en col·laboració amb
altres experts
Equip de participació
Coordinació i supervisió:
Elaboració:

L’equip redactor del Catàleg de Paisatge de les Comarques Gironines
Coordinació i supervisió:

Direcció de l’equip tècnic de la UdG:

Direcció de l’equip tècnic de la UPC:

Investigadors principals de la UdG:

Investigadors principals de la UPC:

Equip tècnic i redacció d’informes:

Equip de participació pública:

Altres col·laboracions:

Observatori del Paisatge de Catalunya

Josep Pintó

Jordi Bellmunt

Xevi Miquel i Narcís Sastre

Maria Goula i Anna Zahonero

Miquel Bosch, Josep Codony, Pere Pla, Juli Valdunciel, Eleonora
Barone, Jesús González, Erica Sogbe, Albert Albertí, Carles Bayés,
Anna Crous, Eugeni Domingo, Barbora Engstova, Josep Gordi, Marc
Heras, Albert Llausàs, Elvis Mallorquí, Carolina Martí, Salvador
Moradell, David Pavón, Pere Pons, Xavier Soler, Sandra Soto, Gerard
Taulé, Jordi Torallas, Diego Varga i Lluís Vilar.

Xavier Sabaté, Xavier Basora, Albert Cerdà, Eulàlia Comas, Irene
Montijano, Sígrid Muñíz, Jordi Romero, Marc Sogues. Amb la
col·laboració de la Direcció General de Participació Ciutadana

Elisabet Badia, Josep M. Bas, Dani Boix, Josep M. Bosch, Adrià Botey,
Gemma Bretcha, Elisabet Capdevila, Inès Carrillo, Ernest Costa, Laura
De Riz, Susana Ferraz, Joan Fortuny, Pau González, Cinto Hom, Xavier
Huguet, Miquel López, Anna Malleu, Laura Olivas, Josep Piera, Xevi
Puig, Josep Rost, Montse Serra i Genís Torguet

Superar la lògica clàssica sectorial i articular formes transversals
i participatives de treballar

La participació ciutadana és present en totes les fases
d’elaboració del Catàleg
Caracterització del
paisatge
Avaluació del
paisatge
Deﬁnició d’objec9us de
qualitat paisatgís9ca
Proposta de mesures i
accions
Fase 1 Fase 2 Fase 3 Fase 4
Par9cipació i consulta ciutadana

Instruments de participació
28 entrevistes a agents
551 participants a la consulta web
Tallers amb persones a títol individual
Sessions informatives

Institució Catalana d'Història Natural. Delegació de
la Garrotxa
Parc Natural de la zona volcànica de la Garrotxa
Consorci de l'Alta Garrotxa
Centre Excursionista d'Olot
Salvem les Valls
DMAH. Serveis Territorials a Girona.
Servei Territorial d'Urbanisme de Girona-DPTOP
Àrea de Medi Ambient de la Diputació de Girona
CILMA (Centre d'Iniciatives Locals pel Medi Ambient)
Unió de Pagesos
JARC
Indicació geogràﬁca protegida de la Poma de Girona
Consell Regulador Denominació d'origen Empordà

Els agents de paisatge que van participar
Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà
Parc natural del Cap de Creus
Paratge Natural d'Interès Nacional de l'Albera
Consorci de les Gavarres
Associació Naturalistes de Girona
Salvem l'Empordà
Limnos, Ass. de defensa del p.natural de Banyoles i
comarca
Salvem Pla de Vidreres
SOS Empordanet
Institut d'Estudis Empordanesos
Patronat de turisme Costa Brava Girona
Consorci Vies Verdes Girona
Associació de turisme rural de Girona
Col.legi d'Arquitectes de Catalunya, demarcació
Girona

Incidència de la participació en la deﬁnició de
les unitats de paisatge

Mapa dels paisatges de
les Comarques Gironines
135 paisatges a Catalunya

26 paisatges a les Comarques
Gironines

Foto: Jordi Puig
Foto: Jordi Puig

Foto: Jordi Bas
Foto: Rafael López-Monné
Foto: Ferran Aguilar
Foto: Ferran AguilarFoto: Rafael López-MonnéFoto: Rafael López-MonnéFoto: Rafael López-MonnéFoto: Jordi Puig
Foto: Jordi Puig

Foto: Rafael López-MonnéFoto: Jordi Bas

Foto: Jordi Bas

Foto: Jordi Bas
Foto: Ferran AguilarFoto: Pere Duran

Foto: Jordi Bas
Foto: Ferran AguilarFoto: Rafael López-Monné

Foto: Jordi BasFoto: Rafael López-Monné
Foto: Jordi Puig

Foto: Jordi BasFoto: Rafael López-Monné
Foto: Rafael López-MonnéFoto: Jordi Puig

Foto: Jordi Bas
Foto: Jordi Bas

Foto: Jordi Bas

Foto: Jordi Bas
Foto: Jordi Bas

Foto: Jordi Bas

Foto: Jordi Bas
Foto: Departament de Territori i Sostenibilitat

Foto: Jordi Bas
Foto: Rafael López-MonnéFoto: Ferran Aguilar
Foto: Pere Duran

Foto: Jordi Bas
Foto: Pere Duran

Foto: Jordi Bas
Foto: Rafael López-MonnéFoto: Rosa Lluís. Escola Universitària ERAM

Foto: Jordi Bas
Foto: Departament de Territori i SostenibilitatFoto: Jordi Bas

Foto: Jordi Bas
Foto: Ferran AguilarFoto: Rafael López-MonnéFoto: Rafael López-Monné

Foto: Jordi Bas
Foto: Ferran AguilarFoto: Jordi Bas

Foto: Jordi Bas
Foto: Ferran AguilarFoto: Rafael López-MonnéFoto: Rafael López-MonnéFoto: Rafael López-Monné

Foto: Jordi Bas
Foto: Ferran AguilarFoto: Rafael López-MonnéFoto: Rafael López-MonnéFoto: Rafael López-Monné
Foto: Jordi Bas

El caràcter del paisatge de les Comarques Gironines. Singularitats
Perﬁls i fons escènics emblemàtics
Penya-segats
Paisatges agrícoles singulars
Patrons d’assentament nuclis singulars
La tramuntana
Zones humides
Paisatges volcànics
Paisatges d’alta muntanya pirinenca
Boscos singulars i masses forestals
Patrimoni emblemàtic
Paisatges de frontera
Foto: Rafael López-MonnéFoto: Pere Duran

Perﬁls i fons escènics emblemàtics

Penya-segats

Foto: Jordi Bas
Paisatges agrícoles singulars

Patrons d’assentament i nuclis singulars

La Tramuntana
Foto: Raquel Real. Escola Universitària ERAM

Zones humides
Foto: Jordi Bas

Paisatges volcànics

Paisatges d’alta muntanya pirinenca

Boscos singulars i masses forestals
Foto:Mireia Blanc. Escola Universitària ERAM

L’expressió artística del paisatge
Paisatge, de Josep Berga. Museu Comarcal de la Garrotxa

“L’alt Empordà és la sala i l’Empordanet l’alcova. La
sala i l’alcova estan separades per una porta que té un
batent tancat i l’altre obert. El batent tancat són les
muntanyes del Montgrí. El batent obert, que utilitzem
per passar d’una banda a l’altra, són les terres planes
situades entre Ullà i Verges.” (Pla, 1958)
L’expressió artística del paisatge

Les dinàmiques
Departament de Territori i Sostenibilitat

Les dinàmiques
Raquel Real, Escola Universitària ERAM

Objectius de qualitat paisatgística

Mapa dels paisatges de Catalunya

Les unitats de paisatge de la
Garrotxa

- Valls d’Olot
- Alta Garrotxa
- Cabrerès-Puigsacalm
- Rocacorba
- Estany de Banyoles
- Garrotxa d’Empordà

-  Paisatge de muntanya mitjana articulat pels rius Fluvià i Ser
on destaquen les morfologies produïdes pel vulcanisme
quaternari com la cinglera basàltica de Castellfollit de la Roca
o els quaranta volcans catalogats.
-  Paisatges forestals caracteritzats per la diversitat, amb
presència d’alzinars, rouredes, i fagedes, com la fageda
d’en Jordà.
-  Existència del Parc Natural de la Zona Volcànica de la
Garrotxa, que protegeix els principals elements del paisatge
geològic, vegetal i faunístic de les valls d’Olot.
-  Paisatge agrícola de la vall d’en Bas, situat en una plana al
peu del Puigsacalm.
-  El mosaic format per conreus, pastures, boscos, masies i
petits nuclis urbans.
-  Alguns nuclis urbans medievals com Santa Pau i Besalú i el
paisatge urbà d’Olot, amb peces de gran valor com
l’eixample Malagrida i el parc Nou.
Valls d’Olot
ACGAX. Servei d’imatges de Josep M. Dou Camps

-  L’ampliació de la xarxa viària en els darrers temps, està
suposat un procés de transformació del paisatge de les valls
d’Olot. Juntament amb les dinàmiques urbanístiques estan
provocant uma fragmentació del sòl agrari i la generació
d’uns espais intersticials que s’abandonen i passen a ser
erms.
-  Tret d’alguns espais on encara hi ha predomini dels espais
oberts, pràcticament hi ha un continu urbà entre les Preses,
pel sud, ﬁns als nuclis de la Canya, Llocalou i Sant Joan les
Fonts, pel nord, uns vuit quilòmetres en línia recta.

-  El creixement de la ciutat d’Olot s’ha produït en totes
direccions, estenent-se per on millor permetia l’orograﬁa i
per on s’han traçat les vies de comunicació i les seves
ampliacions.
-  És freqüent trobar eixamples urbans a zones més planeres
que els nuclis antics (el cas de Sant Esteve d’en Bas), o
afavorits pel pas d’una via de comunicació (els casos de les
Preses, de les Planes d’Hostoles, de Castellfollit de la Roca o
de Santa Pau).
-  Els polígons industrials i comercials es concentren als
accessos a Olot.
Valls d’Olot

Paisatges agrícoles
Vall d’en Bas, vall de Bianya, vall de Mieres, Batet de la Serra, ...

Patrimoni arquitectònic urbà
Nuclis com Santa Pau, Besalú o el paisatge urbà d’Olot

Entrades i passejos arbrats
Passeig de Barcelona, l’accés al Parc Nou o l’entrada a Argelaguer

Paisatges de la pedra seca
Bosc de Tosca, fageda d’en Jordà, Batet de la Serra, ...

Rutes i itineraris
Via verda, xarxa itinerànnia, ...

Paisatges històrics vinculats a l’aigua
Aproﬁtaments hidràulics industrials i pre-industrials. Establiments fabrils, molins, minicentrals
hidroelèctriques, rescloses, canals, basses, ponts, sobretot entre Olot i Castellfollit de la Roca
Eduard Masdeu Jordà, 2011. ACGAX. Servei d’Imatges. Fons de l’Ajuntament d’Olot

Paisatges escrits i pintats
Escola d’Olot, Joan Maragall, Josep Pla, ...
Obra de Marià Vayreda, d’un dels paisatges més representats per l’Escola d’Olot, els prats de la Moixina.
Museu Comarcal de la Garrotxa

Horts urbans
Olot, Castellfollit de la Roca, Besalú, ...

-  Un muntanyam calcari format per cingleres, serres agrestes
i escarpades on destaquen diversos cims emblemàtics com
el puig de Comanegra, el de Bassegoda i el Ferran.
-  Les gorges, barrancs i salts d’aigua, del Llierca i de la Muga.
-  La varietat d’ambients forestals que comprèn des dels
alzinars mediterranis ﬁns a les fagedes i rouredes pròpies de
paisatges medioeuropeus.
-  El conjunt d’ermites i petites esglésies disseminades, com
les de Santa Bàrbara de Pruneres, Sant Aniol d’Aguja i Sant
Miquel d’Hortmoier.
-  Els petits pobles de Beget, Oix i Sadernes.
-  El contrast entre les cingleres, serres agrestes i escarpades i
els espadats calcaris i les denses masses forestals que
esdevé un valor estètic de primer ordre.
-  El santuari de la Mare de Déu del Mont i la seva vinculació
amb Jacint Verdaguer.
Alta Garrotxa

-  Augment dels espais tancats a causa de la disminució del
grau d’explotació forestal.

-  Retrocés dels espais oberts amb la pèrdua d’àrees de pastura
i de conreus.
-  L’important procés de despoblament experimentat al llarg
del segle xx ha provocat la desaparició de molts dels petits
nuclis habitats que es distribuïen pel territori.
-  Aquests processos de despoblament poden tenir incidència
en l’estat de conservació del patrimoni cultural, sobretot
masies i ermites.
-  En els darrers quinze anys s’aprecia una certa recuperació
demogràﬁca.
-  Les activitats relacionades amb el turisme van en augment.
-  Hi ha diversos elements puntuals que alteren la qualitat del
paisatge, com algunes pedreres o emissors i antenes de
comunicació
Alta Garrotxa
L’Alta Garrotxa representada per Josep Berga i Boix. Museu
Comarcal de la Garrotxa

Fons escènics emblemàtics
Comanegra- Sant Marc / Bassegoda / Mare de Déu del Mont
Raquel Real, Escola Universitària ERAM

Gran concentració d’ermites
Sant Andreu de Gitarriu, Sant Feliu de Riu, Sant Aniol d’Aguja, Santa Barbàra de Pruneres, ...

Passos de Frontera
Hostal de la Muga, coll de Malrem, ...

www.catpaisatge.net
www.twitter.com/catpaisatge
www.facebook.com/catpaisatge
Foto: Pere Duran

El Catàleg de paisatge de les Comarques Gironines. Els paisatges de la Garrotxa

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (20)

Viewers also liked

Viewers also liked (20)

El Catàleg de paisatge de les Comarques Gironines. Els paisatges de la Garrotxa