1. LIBERALISME I NACIONALISMES
(1789-1870)

2. LIBERALISME I NACIONALISMES
(1789-1870).
1.-LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789-1814).
2.-L’EUROPA DE LA RESTAURACIÓ (1815)
3.-LES REVOLUCIONS LIBERALS (1820-
1848)
4.- LES UNIFICACIONS ITALIANA I
ALEMANYA

6. CAUSES DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA
Socials Grans diferències entre privilegiats i no privilegiats
Clergat
Noblesa
Burgesia
Camperols i
artesans

7. Econòmiques i financeres
CAUSES DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA
Pobresa del camperolat i les classes populars urbanes
Successió de males collites
(agreujen)
Manca de blat
(crisi de subsistència)
El rei permet l’entrada de teixits anglesos
a canvi de préstecs (1786)
(orgina)
Excessives despeses (participació en Guerra Indepenèndecia USA)
Fallida de la Hisenda Reial

9. Il.lustració
Difusió ideals liberalisme
Declaració de Drets
(igualtat legal)
Guerra d’Indèndència USA
(1776-1783)
Model liberal de
Constitució
CAUSES DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA

10. Fallida de la Hisenda (1787)
Necessitat que els privilegiats paguin impostos
Exigència convocatòria dels Estats Generals
(“Revolta dels Privilegiats”)
Redacció quaderns de queixes
(Cahiers de Déleances)
Obertura Estats
Generals (maig 1789)
El Tercer Estat demana
el vot per persona
5/VII Es constitueix com a
Assemblea Nacional
(però)
Presa de la Bastilla
(14-VII-1789)
L’esclat revolucionari

11. Violència contra els
senyors: GRAN POR
(revolta antinobiliària
L’Assemblea Nacional es radicalitza
(controlar la revolta popular)
Presa de la Bastilla
(14-VII-1789)
La Revolució es fa popular i nacional
Decret d’abolició del
feudalisme 4/VIII
Declaració de Drets de
l’Home i el Ciutadà
Resistència del Rei
Nou aixecament popular: el Rei es trasllada a París (6 Octubre)
(però)

12. Llibertat i igualtat legal
Constitució Civil del clergat
Separació Església-Estat
Constitució del 1791
(setembre)
(però)
Intent de fugida del rei
(juny 1791)
Intervenció estrangera
(amenaça de guerra)
(provoquen)
Radicalització de la Revolució
Lluita pel control de la Revolució
Burgesia Esquerra (jacobins i girondins)

14. Constitució del 1791

15. Insurrecció popular d’agost de 1792
(assalt al Palau de les Tulleries)
Abolició de la monarquia
Setembre: eleccions amb sufragi universal
República
Convenció Nacional
(Setembre1792- Octubre1795) Jacobins
Girondins
Thermidor

16. Convenció Nacional
(1792-1795)
Girondins JacobinsPetita burgesia Sans-culottes
La República Democràtica (1792-1795)
Judici i execució del Rei
Guerra a l’exterior: victòria de Valmy
Expansió exterior de la Revolució
Guerra civil (La Vendée)
Constitució 1793
Terror
Victòries militars: ocupació
de Bèlgica
Reformes socials
Descristianització: nou
calendari
(dóna lloc a)
Cop d’Estat de Termidor
Convenció Termidoriana
(juliol 1794/ Setembre 1795)
(dóna pas a)

18. Anul·len les mesures socials dels jacobins i executen els seus líders
Reprimeixen per la força les protestes del poble (jacobins i sans-culottes).
Constitució del 1795
Crisi econòmica
Continua la guerra a l’exterior
Intent de revolta dels sans-culottes
DIRECTORI (1795-1799)
Govern autoritari de la burgesia conservadora
Cop d’estat del 18 de Brumari 1799
Napoleó pren el poder

20. A) Monarquia Constitucional
(1789-1792)
A) Monarquia Constitucional
(1789-1792)
B) República Democràtica
(1793-1794)
B) República Democràtica
(1793-1794)
C) Directori
(1795-1799)
C) Directori
(1795-1799)
Domini de la burgesia conservadora,
(Girondins) volia abolir l’Antic Regim i
imposar el liberalisme, però sense
beneficiar a les CPU ni els camperols.
Domini de la burgesia conservadora,
(Girondins) volia abolir l’Antic Regim i
imposar el liberalisme, però sense
beneficiar a les CPU ni els camperols.
Domini de la burgesia radical i les
classes populars, (Jacobins) volen
una transformació més profunda de la
societat: Més democràtica i solidaria
Domini de la burgesia radical i les
classes populars, (Jacobins) volen
una transformació més profunda de la
societat: Més democràtica i solidaria
Retorn al poder de la burgesia
conservadora. (Girondins) Supressió
dels avenços i millores socials de la
República Democràtica
Retorn al poder de la burgesia
conservadora. (Girondins) Supressió
dels avenços i millores socials de la
República Democràtica
De totes maneres ...
Amb la Revolució França ha passat de l’Antic Règiml’Antic Règim al Liberalismeal LiberalismeAmb la Revolució França ha passat de l’Antic Règiml’Antic Règim al Liberalismeal Liberalisme
RESUM DE LES ETAPES DE LA
REVOLUCIÓ FRANCESA ( 1789 – 1799 )

21. Govern personalista i autoritari de Napoleó, amb una ideologia
burgesa moderada i un Estat sòlid i centralitzat
Dos períodes
Consolat (1799-1804) Imperi (1804-1815)
Suport de la burgesia i
els camperols mitjans i menuts
Guerres Napoleòniques
Difusió ideals de la
Revolució Francesa
(amb dos objectius)
Assegurar l’hegemonia
continental francesa

26. Fi de l’Antic Fègim
Pas d’una societat estamental a una societat de classes
Triomf del liberalisme
Naixement noves ideologies: nacionalisme, republicanisme,
conservadorisme i reaccionarisme
Model de revolució política per a totes les revolucions posteriors
Inici Història Contemporània

27. Congrés de Viena (1815)
Restaurar
l’absolutisme
Creació
Santa Aliança
(Prússia, Àustria, Rússia)
evitar expansió
liberalisme
Establir una
pau definitiva
Noves fronteres
europees
França fronteres 1792)
Increments Territorials
(Prússia, Àustria, Rússia)
Creació estats tap
(Països Baixos, Savoia)
Confederació
Germànica
Intervenció militar per
reisntaurar l’absolutisme
LA RESTAURACIÓ

31. 1820
Triomfen a Amèrica Llatina definitivament (independència)
Triomfen temporalment a Espanya,
Portugal, Nàpols i Piemont
Intervenció de la
Santa Aliança
Comença la guerra
d’Independència grega (1821-1829)
Dura repressió
1830
Triomfa a:
França. Monarquia
constitucional de Lluis Felip d’Orleans
Independència Grècia i Bèlgica
Fracassa a: Polònia, Alemanya. I. Austríac
1848 Intent unificació italiana i alemanya
Triomfa a:
Intent independència d’Hongria
França. II República
“Primavera dels Pobles”

34. ITÀLIA ALEMANYA
ANYS 1848-1870 1834-1871
PERSONATGE
PRINCIPAL Cavour/ Garibaldi Bismarck
ESTAT
CAPDAVANTER Savoia Prússia
PROCEDIMENT
Guerres contra
Àustria (1848; 1859;
1866)
Guerres contra
Dinamarca (1864),
Àustria (1866) i França
(1870-1871)
CONSEQÜÈNCIES
*Dualitat econòmica i
social entre el Nord i el
Sud del país
*Irredemptisme
*Debat Gran/ Petita Alemanya
*Enemistat franco-alemanya
*Alemanya arriba tard a la
SEMBLANCES DELS PROCESSOS
D’UNIFICACIÓ ITALIÀ I ALEMANY