SlideShare a Scribd company logo
1 of 18
CONTEXT HISTÒRIC  I GEOGRÀFIC
Rodes Mapa d'Europa amb les fronteres de l' Armènia  actual
 
 
1 .  L'Imperi Otomà  sota el règim autocràtic del soldà Abdul Hamid II,  era una entitat política pluriètnica i plurireligiosa. Entre les nombroses ètnies que hi havia ( turcs, kurds ,  armenis. ..) destacava la minoria  armènia, de llengua indoeuropea i religió cristiana,  que antigament havia estat país independent. 2 .  Al llarg del segle XIX van sorgir els primers  partits nacionalistes armenis  que, influïts per les idees liberals, van desencadenar un seguit de  revoltes  i accions armades a l'est d'Anatòlia demanant la  independència dels pobles armenis .  3 . Davant d'aquesta situació, l'any  1894  el soldà hi féu  intervenir l'exèrcit  La situació ben aviat es convertiria en una  matança contra els armenis  encara residents a l'imperi otomà. 4 . El soldà, a conseqüència dels fets, féu que els  armenis deixessin d'estar reconeguts com a minoria ètnica  i religiosa a protegir per la Constitució otomana. 5. Els Joves Turcs  pugen al poder l'any 1908 i   ben aviat mostraren la intenció de fer de Turquia un país centralitzat i i  refusaren les reivindicacions armènies . Com a conseqüència  noves matances l'any 1909 . 6 . Amb l'entrada de l'imperi Otomà a la  I Guerra Mundial  com a aliat d'Alemanya i contra Rússia, França i la Gran Bretanya, la població  armènia  esdevingué de seguida sospitosa de  fer el joc a l'enemic . Seguidament ordenà  detencions en massa i s'inicià la deportació de la població  i les matances per part de l'exèrcit i els  escamots kurds .  (1915-1916) 7 . Després de la  I Guerra Mundial, el Tractat de Sevrès (1920)  reconeix  la independència d'Armènia . Mai es va dur a la pràctica.  EE.UU . ajudarà a través de la  NER  amb 28 milions de dòlars. Altres org.: ANCHA, Creu Roja, Socors Fraternal. Rússia Imperi Otomà Imperi Otomà Pèrsia ___  Fronteres de l'imperi otomà amb Rússia i Pèrsia (Groc)  Armènia russa  (Verd) Població armènia (Rosa) Població armènia de Cilícia (Taronja) Població armènia ------>   camí de pelegrinatge d'Aram ------>  Camí de l'exili d'Aram Ecmiadzin Mapa històric de la novel.la
El genocidi armeni  fou un conjunt de matances i deportacions massives de la població armènia de l'actual territori de Turquia efectuades per l'imperi Otomà entre finals del segle XIX i  1915-1916 , especialment durant el règim dels Joves Turcs. És considerat el segon genocidi modern, després de l'extermini dels hereros de Namíbia per part d'Alemanya i el primer en utlitzar un sistema complex de deportació i extermini. La finalitat que es buscava era l'eliminació física del poble armeni als territoris de Turquia. Es considera que va haver-hi un  milió i mig de morts  i  un milió més de deportats en el que es coneix com la diàspora armènia . En l'actualitat, l'Estat turc no tan sols nega oficialment l'existència històrica del genocidi armeni, sinó que sosté que la població turca va ser la víctima real de les matances per part dels armenis.
 
CONTEXT BIOGRÀFIC I LITERARI
Maria Àngels Anglada  i Abadal  va néixer l'any 1930 a Vic . Filla d'un advocat vigata, la gran de quatre germans, viu en un ambient familiar apassionat per la música. Precisament aquesta passió influirà l'autora tal com es reflecteix en alguna de les seves novel·les. Es va traslladar a Barcelona per estudiar a la Universitat coneguda aleshores com a "Central" (actualment Universitat de Barcelona). Es va  llicenciar en Filologia Clàssica . L'any  1961  es va traslladar a l'Alt Empordà, a  Figueres , on va viure  fins a la seva mort (abril 1999 ). Els primers anys, a Figueres, els va dedicar a la família i les seves filles. La trajectòria de Maria Àngels Anglada està marcada pel món clàssic. Sempre es va confessar una gran admiradora del món hel·lenístic. I  bona part de la seva vida la va dedicar a la docència, com a professora de Filologia Clàssica. Aquest mateix interès la va portar a traduir textos del llatí i el grec al català. La seva trajectòria com a escriptora no començaria fins l'any 1972 , amb la publicació dels seus primers poemes amb el llibre Díptic. En els començaments de la seva vida literària va destacar com crítica literària, traductora i assagista,  Fins i tot en aquest període va participar en el llibre Memòries d'un pagès del S.XVIII, editat el 1978, conjuntament amb  el seu marit, Jordi Geli . El  1978  és un any important per a l'escriptora, ja que amb  la seva primera novel·la, Les Closes , va guanyar el  premi Josep Pla . Aquest premi li va suposar ser descoberta per la majoria del públic lector. A partir d'aquest moment es va començar a construir una sòlida trajectòria literària que va donar com a primers fruits importants la novel·la  Sandàlies d'escuma. El seu interès pels mites es va tornar a manifestar amb l'assaig  Paisatge  amb poetes, publicat el 1988, que més endavant seria complementat amb un altre assaig seguint la mateixa línia,  Paradís amb poetes,  publicat al 1993. Maria Àngels Anglada era una persona  conscienciada del paper que jugava la dona en la societat i, sobretot, la dona escriptora . Per aquesta raó no va refusar mai de participar en obres col·lectives com per exemple Literatura de dones: una visió del món.
Tot i que la  poesia  va ser un gènere que valorava molt, bona part de la seva obra poètica no havia tingut l'oportunitat de sortir a la llum. Per aquest motiu, l'any 1990 es va editar un recull antològic  Columnes d'hores  que engloba tota la seva obra fins a aquell any i que, més endavant, va quedar completat amb el petit poemari  Arietta . Va fer diversos  viatges a Grècia  i concretament a l'illa grega de Mitilene, illa que serà la font d'inspiració d' Artemísia , novel·la que obre un període literari amb molta embranzida en el qual surten publicats llibres de contes i novel·les. Aquest període veurà  la seva culminació l'any 1994 amb la publicació de la novel·la El violí d'Auschwitz , novel·la que la va convertir en una narradora elogiada tant pel públic com per la crítica. L'èxit d'aquesta novel·la va fer que el cinema s'interesés per l'obra i que fins i tot es pensés en un possible guió, escrit per Jorge Semprún, i parlés també que la pel·lícula estaria produïda per Andrés Vicente Gómez. Però el projecte va quedar congelat. Una de les facetes més desconegudes, i que, en els últims anys va afegir a la seva rajectòria va ser la de la  literatura per a infants i joves . En aquest camp va publicar contes com  La grua Estontola, L'hipopòtam blau, Relats de mitologia, Els Déus i Relats de mitologia i Els herois. Una de les seves últimes obres publicades encara en vida, amb una bona acceptació del públic i la crítica, va ser la novel·la  Quadern d'Aram (1997) . Una novel·la compromesa, sobria i explicada amb una profunda sensibilitat a l'hora de parlar de  la tragèdia del poble armeni. En els últims anys, l'obra de Maria Àngels Anglada, escrita en plena maduresa, havia estat traduïda a diverses llengües, com per exemple El violí d'Auschwitz, i els seus poemes havien format part d'algunes de les antologies estrangeres sobre la literatura catalana. Havia rebut també la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. Figueres va ser també la ciutat dels seus últims dies de vida, reclosa al seu domicili, quan ja se li havia declarat un càncer de pulmó. La mort de Maria Àngels Anglada es va produir enmig del bullici d'un dia tan significatiu a Catalunya com el de Sant Jordi (23 abril 1999) lligat a la celebració del Dia Mundial del Llibre.
El violí d'Auschwitz És una novel·la de la filòloga i escriptora catalana Maria Àngels Anglada, escrita l'any  1994  i amb més de 100.000 exemplars venuts en català. La novel.la narra el sofriment del poble jueu als camps de concentració alemanys, personificat en  Daniel, un lutier jueu de Cracòvia que treballa al camp com a fuster. Sauckel, el comandant del camp s'assabenta del veritable ofici d'en Daniel i condiciona la seva vida a la construcció d'un violí de so perfecte . La construcció de l'instrument es constitueix en el fil que lliga en Daniel amb la vida en una situació contra rellotge en la que s'enfronta la dignitat d'un ésser humà a la barbàrie del feixisme. http://ca.wikipedia.org/wiki/El_violí_d'Auschwitz
Els cicles narratius a l'obra de M.A. Anglada Classificació  no cronològica  feta per la pròpia autora per  temes  de les seves novel.les. -  Trio de Mitilene  ( música i món clàssic ):  Viola d'amore ,  Artemísia  i  El violí d'Auschwitz.  -  Dues planes  ( Vic i l'Empordà ):  Les closes, Flors per a Isabel, No em dic Laura  i  L'agent del rei. -   Mediterrànies  ( la Mediterrània de Catalunya a Turquia ):  Quadern d'Aram , També a tu, Cleanòrides  i  Sandàlies d'escuma.   No obstant, no són cicles tancats, ja que podem trobar referències creuades entre  El  violí d'Auschwitz  i  El Quadern d'Aram
Agama Stellio Per què va escriure  El Quadern d'Aram ? -  Maig 1996 : Viatge familiar a Rodes i Grècia . Sorgí la decisió d'escriure el llibre. També escriu el poema  Làpida i Afrodita   on s'intueix l'interès per escriure una obra sobre un genocidi, tal i com va fer amb  El violí d'Auschwitz. Potser també veu la persistència de guerres a Europa:  Guerra dels Balcans .
QUADERN D'ARAM
Resum argumental Agama Stellio  La narradora-autora ens explica que té un ha trobat un manuscrit... Aram i Iorgos  Adam i Iorgos bussegen i troben un derelicte. Aram. Atenes  Sabem que Aram i la seva mare Marik es troben a Atenes fugint del genocidi armeni. Aram. En Mar  viatgen des d'Atenes, s'embarquen al port de Pireu, passen per Corint, fan escala a Patràs i a Bríndisi, continuen la navegació fins a Gènova i finalment arriben Marsella. Marik. Marsella  Coneixem el  pelegrinatge a Van (monestir de Narek) de Marik i Aram. - L'exili de Van cap a Ecmiadzin amb l'oncle Grigor i Gabriel a causa de la Guerra Mundial i la persecució dels turcs -  L'anada a Yerevan per què Grigor trobi trball de forner. -La proposta de matrimoni d'en Grigor a Marik. - La nova vida a casa d'Arshag, metge que coneixia a Vahé.- La fugida cap a  Atenes Aram. Alèxia  – Coneixem la FRA i les venjances dels armenis contra els turcs un cop acabada la guerra. (p. e. S.Tehlirian, armeni, es declarat innocent després de matar a Talaat) Es fa una festa – Vida de coraller amb Iorgos – Viatge a Simi. Enamorament i prometatge amb la germana petita del Iorgos, Alèxia. - Si Alèxia no s'adapta a Marsella aniran a Cadaqués. Vahé (i epíleg) -  Marik es casa amb el sacerdot Arshavir.- Aram es queda coix per culpa d'una mala immersió. -Tenim la certesa de la mort de Vahé gràcies a la visita a Marsella de Ianek i Odisseas i els documents testimonials escrits d'Odisseas i Hassan (taxista turc) – Final: S'adapta Alèxia a Marsella? Se'n van a Cadaqués? o... Aram s'enrola amb la FRA per venjar la mort del seu pare? (no ho sabem)
Temes i personatges Genocidi Èxode/ diàspora supervivència Identitat i memòria Pèrdua de la Innocència -> maduració Personatge Marik Aram Necessitat de  Bellesa i poesia Vahé Personatge In absentia Exemples Gèneres Novel.la històrica Novel.la d'iniciació I viatges Novel.la de memòries Llocs/Fets reals Com l'  Odissea Estil  vivencial d el Diari (versemblaça)
Particularitats de l'estil narratiu Story-within-a-story Frame story : veu de l'autora (inici/cloenda) El diari : veu  D'Aram/Marik Altres veus : Revistes, diaris, Testimonis de la  Mort de Vahé... Perspectivisme/ Veus múltiples (+ d'un narrador) Epígrafs ( paratextos ) Intertextualitat Poemes d'inici de capítol :  correlació poètica que representa la veu del poble amb el drama del diari. Vahé també és Poeta. cançons diaris Vocabulari :   planer i sense  Canvis de registre lingüístic (el taxista una mica diferent) Tot i tenir diversos  narradors. Narració típica de diari Intermitència Salts temporals Sintaxi simple Monòleg interior Estil Directe Final obert (dos finals possibles)
Elements simbòlics Les roses , sempre vinculades a la mare, Marik, al record del jardí a Trebisonda. Les roses que   són de Maryk que intenta retrobar-les a Marsella, talment com la poesia era de Vahè el seu   marit.  Tot un món de bellesa, felicitat i harmonia desfet per sempre .  El mar  (a Atenes, Rodes, Symi, Marsella, Tunis, Cadaqués)  és el marc de la novel.la i ens apropa de Catalunya a Grècia . Ens recorda el Josep Pla   d' Aigua de mar,  i que és  la llibertat i el record de la mar Negra  on Aram aprengué a submergir-   se. El mar i Grècia, la presencia de la vida en mar dels pescadors d'esponges que   esdevenen pescadors de corall. L'amistat i la vida a l'acollidora illa grega de Symi.  La terra porpra.  Els cants i els   costums que són les arrels del poble armeni (la muntanya Ararat és el símbol), la seva permanència i la seva negació amb la sang del genocid i. La veu de protesta enfront   d'aquells que negaren la seva existencia i la revenja i el testimoni: tot vinculat a la poesia   armènia que encapçala els capítols III, IV, V i VII  (Ram Nazarian, Nahabed Kucak,) i sobretot   Daniel Varujan (1884-1915),que igual que el pare d'Aram, va ser víctima innocent del genocidi.

More Related Content

What's hot

Eix Cronologic Segona Gmundial
Eix Cronologic Segona GmundialEix Cronologic Segona Gmundial
Eix Cronologic Segona Gmundial
Eduard Costa
 
Ausiàs march
Ausiàs marchAusiàs march
Ausiàs march
dolors
 
Maria rosa
Maria rosaMaria rosa
Maria rosa
P. J.
 
Àngel Guimerà
Àngel GuimeràÀngel Guimerà
Àngel Guimerà
dolors
 
El pensament de Joan Maragall
El pensament de Joan MaragallEl pensament de Joan Maragall
El pensament de Joan Maragall
AlbaiMireia
 

What's hot (20)

Ausias march
Ausias marchAusias march
Ausias march
 
Eix Cronologic Segona Gmundial
Eix Cronologic Segona GmundialEix Cronologic Segona Gmundial
Eix Cronologic Segona Gmundial
 
Ausiàs march
Ausiàs marchAusiàs march
Ausiàs march
 
Ausiàs March (Margarida Pérez)
Ausiàs March (Margarida Pérez)Ausiàs March (Margarida Pérez)
Ausiàs March (Margarida Pérez)
 
LITERATURA CATALANA SEGLES XIX I XX
LITERATURA CATALANA SEGLES XIX I XXLITERATURA CATALANA SEGLES XIX I XX
LITERATURA CATALANA SEGLES XIX I XX
 
Literatura catalana medieval
Literatura catalana medievalLiteratura catalana medieval
Literatura catalana medieval
 
En la mort d'un jove els Reis
En la mort d'un jove els ReisEn la mort d'un jove els Reis
En la mort d'un jove els Reis
 
Guimerà terra baixa
Guimerà terra baixaGuimerà terra baixa
Guimerà terra baixa
 
Maria rosa
Maria rosaMaria rosa
Maria rosa
 
El naixement d'una nova cultura. Els primers textos.
El naixement d'una nova cultura. Els primers textos.El naixement d'una nova cultura. Els primers textos.
El naixement d'una nova cultura. Els primers textos.
 
POESIA CATALANA Jordi de Sant Jordi i Ausiàs March
POESIA CATALANA Jordi de Sant Jordi i Ausiàs MarchPOESIA CATALANA Jordi de Sant Jordi i Ausiàs March
POESIA CATALANA Jordi de Sant Jordi i Ausiàs March
 
Ausiàs march, exposició oral
Ausiàs march, exposició oralAusiàs march, exposició oral
Ausiàs march, exposició oral
 
El modernisme i noucentisme
El modernisme i noucentisme El modernisme i noucentisme
El modernisme i noucentisme
 
Els trobadors: Context Històric, Caràcterístiques generals, específiques, gèn...
Els trobadors: Context Històric, Caràcterístiques generals, específiques, gèn...Els trobadors: Context Històric, Caràcterístiques generals, específiques, gèn...
Els trobadors: Context Històric, Caràcterístiques generals, específiques, gèn...
 
LA LITERATURA TROBADORESCA
LA LITERATURA TROBADORESCA LA LITERATURA TROBADORESCA
LA LITERATURA TROBADORESCA
 
Literatura Medieval catalana
Literatura Medieval catalanaLiteratura Medieval catalana
Literatura Medieval catalana
 
Àngel Guimerà
Àngel GuimeràÀngel Guimerà
Àngel Guimerà
 
El pensament de Joan Maragall
El pensament de Joan MaragallEl pensament de Joan Maragall
El pensament de Joan Maragall
 
Joan Maragall
Joan MaragallJoan Maragall
Joan Maragall
 
Ausiàs March
Ausiàs MarchAusiàs March
Ausiàs March
 

Viewers also liked (6)

Lectura del quadern d'aram
Lectura del quadern d'aramLectura del quadern d'aram
Lectura del quadern d'aram
 
Literatura catalana(3)
Literatura catalana(3)Literatura catalana(3)
Literatura catalana(3)
 
Maria Àngels Anglada
Maria Àngels AngladaMaria Àngels Anglada
Maria Àngels Anglada
 
Joan vinyoli
Joan vinyoliJoan vinyoli
Joan vinyoli
 
Música als camps de concentració, presentació
Música als camps de concentració, presentacióMúsica als camps de concentració, presentació
Música als camps de concentració, presentació
 
Joan vinyoli (1914 1984)
Joan vinyoli (1914 1984) Joan vinyoli (1914 1984)
Joan vinyoli (1914 1984)
 

Similar to Quadern d'aram

Poesia de postguerra 4rt D
Poesia de postguerra 4rt D Poesia de postguerra 4rt D
Poesia de postguerra 4rt D
Victor Leal H
 
Josep Maria de Sagarra
Josep Maria de SagarraJosep Maria de Sagarra
Josep Maria de Sagarra
albert
 
Tres Escriptors D’alcover
Tres Escriptors D’alcoverTres Escriptors D’alcover
Tres Escriptors D’alcover
Mia Fortuny
 
Literatura anys 30_i_40
Literatura anys 30_i_40Literatura anys 30_i_40
Literatura anys 30_i_40
albert
 
Joan olivers i sallarès (1899 1986)
Joan olivers i sallarès (1899 1986)Joan olivers i sallarès (1899 1986)
Joan olivers i sallarès (1899 1986)
IESJOSEPMIQUELGUARDIA
 
Literatura: Joan Maragall
Literatura: Joan MaragallLiteratura: Joan Maragall
Literatura: Joan Maragall
laiuchi
 
Àngel Guimerà
Àngel Guimerà Àngel Guimerà
Àngel Guimerà
Jere Poveda
 
Antologia de la poesia catalana
Antologia de la poesia catalanaAntologia de la poesia catalana
Antologia de la poesia catalana
Miguel
 
Renaixença, la narrativa
Renaixença, la narrativaRenaixença, la narrativa
Renaixença, la narrativa
TechnoFox
 
Joan olivers i sallarès (1899 1986)
Joan olivers i sallarès (1899 1986)Joan olivers i sallarès (1899 1986)
Joan olivers i sallarès (1899 1986)
Pilar Gener
 
Teatre de Josep Maria de Sagarra
Teatre de Josep Maria de SagarraTeatre de Josep Maria de Sagarra
Teatre de Josep Maria de Sagarra
Neiras
 

Similar to Quadern d'aram (20)

Sergio i Jose (Salvador Espriu)
Sergio i Jose (Salvador Espriu)Sergio i Jose (Salvador Espriu)
Sergio i Jose (Salvador Espriu)
 
Presentació de l'autora Maria Àngels Anglada. Lit. Catalana
Presentació de l'autora Maria Àngels Anglada. Lit. CatalanaPresentació de l'autora Maria Àngels Anglada. Lit. Catalana
Presentació de l'autora Maria Àngels Anglada. Lit. Catalana
 
Poesia de postguerra 4rt D
Poesia de postguerra 4rt D Poesia de postguerra 4rt D
Poesia de postguerra 4rt D
 
Josep Maria de Sagarra
Josep Maria de SagarraJosep Maria de Sagarra
Josep Maria de Sagarra
 
Quatre notes sobre Joan Salvat-Papasseit i "El poema de la rosa als llavis"
Quatre notes sobre Joan Salvat-Papasseit i "El poema de la rosa als llavis"Quatre notes sobre Joan Salvat-Papasseit i "El poema de la rosa als llavis"
Quatre notes sobre Joan Salvat-Papasseit i "El poema de la rosa als llavis"
 
ESPRIU & ANTÍGONA
ESPRIU & ANTÍGONAESPRIU & ANTÍGONA
ESPRIU & ANTÍGONA
 
Tres Escriptors D’alcover
Tres Escriptors D’alcoverTres Escriptors D’alcover
Tres Escriptors D’alcover
 
Literatura anys 30_i_40
Literatura anys 30_i_40Literatura anys 30_i_40
Literatura anys 30_i_40
 
Joan olivers i sallarès (1899 1986)
Joan olivers i sallarès (1899 1986)Joan olivers i sallarès (1899 1986)
Joan olivers i sallarès (1899 1986)
 
Literatura: Joan Maragall
Literatura: Joan MaragallLiteratura: Joan Maragall
Literatura: Joan Maragall
 
Àngel Guimerà
Àngel Guimerà Àngel Guimerà
Àngel Guimerà
 
Salvador Espriu
Salvador EspriuSalvador Espriu
Salvador Espriu
 
Josep Maria de Sagarra
Josep Maria de SagarraJosep Maria de Sagarra
Josep Maria de Sagarra
 
Teatre de postguerra
Teatre de postguerraTeatre de postguerra
Teatre de postguerra
 
Antologia de la poesia catalana
Antologia de la poesia catalanaAntologia de la poesia catalana
Antologia de la poesia catalana
 
Renaixença, la narrativa
Renaixença, la narrativaRenaixença, la narrativa
Renaixença, la narrativa
 
Gabriel Ferrater, Joan Vinyoli i Vicent Andrés Estellés
Gabriel Ferrater, Joan Vinyoli i Vicent Andrés EstellésGabriel Ferrater, Joan Vinyoli i Vicent Andrés Estellés
Gabriel Ferrater, Joan Vinyoli i Vicent Andrés Estellés
 
Joan olivers i sallarès (1899 1986)
Joan olivers i sallarès (1899 1986)Joan olivers i sallarès (1899 1986)
Joan olivers i sallarès (1899 1986)
 
Salvador Espriu
Salvador EspriuSalvador Espriu
Salvador Espriu
 
Teatre de Josep Maria de Sagarra
Teatre de Josep Maria de SagarraTeatre de Josep Maria de Sagarra
Teatre de Josep Maria de Sagarra
 

More from P. J.

Nous Estats a Europa
Nous Estats a EuropaNous Estats a Europa
Nous Estats a Europa
P. J.
 
Ra a la sele
Ra a la seleRa a la sele
Ra a la sele
P. J.
 
Ramona adéu
Ramona adéuRamona adéu
Ramona adéu
P. J.
 
Llegint ramona adéu
Llegint ramona adéuLlegint ramona adéu
Llegint ramona adéu
P. J.
 
Llegint ramona adéu
Llegint ramona adéuLlegint ramona adéu
Llegint ramona adéu
P. J.
 
Quadre r.a.
Quadre r.a.Quadre r.a.
Quadre r.a.
P. J.
 
Llegint ramona adéu
Llegint ramona adéuLlegint ramona adéu
Llegint ramona adéu
P. J.
 
Noucentisme
NoucentismeNoucentisme
Noucentisme
P. J.
 
Mundetes
MundetesMundetes
Mundetes
P. J.
 
Llegint ramona adéu
Llegint ramona adéuLlegint ramona adéu
Llegint ramona adéu
P. J.
 
Lectura del quadern d'aram
Lectura del quadern d'aramLectura del quadern d'aram
Lectura del quadern d'aram
P. J.
 
Lectura del quadern d
Lectura del quadern dLectura del quadern d
Lectura del quadern d
P. J.
 
Romanticisme realisme
Romanticisme realismeRomanticisme realisme
Romanticisme realisme
P. J.
 
A la vora del mar (cançó popular)
A la vora del mar (cançó popular)A la vora del mar (cançó popular)
A la vora del mar (cançó popular)
P. J.
 
Màrius torres
Màrius torresMàrius torres
Màrius torres
P. J.
 
Balada corella ii
Balada corella iiBalada corella ii
Balada corella ii
P. J.
 
Balada corella
Balada corellaBalada corella
Balada corella
P. J.
 
Joan oliver a la selectivitat
Joan oliver a la selectivitatJoan oliver a la selectivitat
Joan oliver a la selectivitat
P. J.
 
Preguntes joan oliver
Preguntes joan oliverPreguntes joan oliver
Preguntes joan oliver
P. J.
 
Preguntes joan oliver
Preguntes joan oliverPreguntes joan oliver
Preguntes joan oliver
P. J.
 

More from P. J. (20)

Nous Estats a Europa
Nous Estats a EuropaNous Estats a Europa
Nous Estats a Europa
 
Ra a la sele
Ra a la seleRa a la sele
Ra a la sele
 
Ramona adéu
Ramona adéuRamona adéu
Ramona adéu
 
Llegint ramona adéu
Llegint ramona adéuLlegint ramona adéu
Llegint ramona adéu
 
Llegint ramona adéu
Llegint ramona adéuLlegint ramona adéu
Llegint ramona adéu
 
Quadre r.a.
Quadre r.a.Quadre r.a.
Quadre r.a.
 
Llegint ramona adéu
Llegint ramona adéuLlegint ramona adéu
Llegint ramona adéu
 
Noucentisme
NoucentismeNoucentisme
Noucentisme
 
Mundetes
MundetesMundetes
Mundetes
 
Llegint ramona adéu
Llegint ramona adéuLlegint ramona adéu
Llegint ramona adéu
 
Lectura del quadern d'aram
Lectura del quadern d'aramLectura del quadern d'aram
Lectura del quadern d'aram
 
Lectura del quadern d
Lectura del quadern dLectura del quadern d
Lectura del quadern d
 
Romanticisme realisme
Romanticisme realismeRomanticisme realisme
Romanticisme realisme
 
A la vora del mar (cançó popular)
A la vora del mar (cançó popular)A la vora del mar (cançó popular)
A la vora del mar (cançó popular)
 
Màrius torres
Màrius torresMàrius torres
Màrius torres
 
Balada corella ii
Balada corella iiBalada corella ii
Balada corella ii
 
Balada corella
Balada corellaBalada corella
Balada corella
 
Joan oliver a la selectivitat
Joan oliver a la selectivitatJoan oliver a la selectivitat
Joan oliver a la selectivitat
 
Preguntes joan oliver
Preguntes joan oliverPreguntes joan oliver
Preguntes joan oliver
 
Preguntes joan oliver
Preguntes joan oliverPreguntes joan oliver
Preguntes joan oliver
 

Quadern d'aram

  • 1. CONTEXT HISTÒRIC I GEOGRÀFIC
  • 2. Rodes Mapa d'Europa amb les fronteres de l' Armènia actual
  • 3.  
  • 4.  
  • 5. 1 . L'Imperi Otomà sota el règim autocràtic del soldà Abdul Hamid II, era una entitat política pluriètnica i plurireligiosa. Entre les nombroses ètnies que hi havia ( turcs, kurds , armenis. ..) destacava la minoria armènia, de llengua indoeuropea i religió cristiana, que antigament havia estat país independent. 2 . Al llarg del segle XIX van sorgir els primers partits nacionalistes armenis que, influïts per les idees liberals, van desencadenar un seguit de revoltes i accions armades a l'est d'Anatòlia demanant la independència dels pobles armenis . 3 . Davant d'aquesta situació, l'any 1894 el soldà hi féu intervenir l'exèrcit La situació ben aviat es convertiria en una matança contra els armenis encara residents a l'imperi otomà. 4 . El soldà, a conseqüència dels fets, féu que els armenis deixessin d'estar reconeguts com a minoria ètnica i religiosa a protegir per la Constitució otomana. 5. Els Joves Turcs pugen al poder l'any 1908 i ben aviat mostraren la intenció de fer de Turquia un país centralitzat i i refusaren les reivindicacions armènies . Com a conseqüència noves matances l'any 1909 . 6 . Amb l'entrada de l'imperi Otomà a la I Guerra Mundial com a aliat d'Alemanya i contra Rússia, França i la Gran Bretanya, la població armènia esdevingué de seguida sospitosa de fer el joc a l'enemic . Seguidament ordenà detencions en massa i s'inicià la deportació de la població i les matances per part de l'exèrcit i els escamots kurds . (1915-1916) 7 . Després de la I Guerra Mundial, el Tractat de Sevrès (1920) reconeix la independència d'Armènia . Mai es va dur a la pràctica. EE.UU . ajudarà a través de la NER amb 28 milions de dòlars. Altres org.: ANCHA, Creu Roja, Socors Fraternal. Rússia Imperi Otomà Imperi Otomà Pèrsia ___ Fronteres de l'imperi otomà amb Rússia i Pèrsia (Groc) Armènia russa (Verd) Població armènia (Rosa) Població armènia de Cilícia (Taronja) Població armènia ------> camí de pelegrinatge d'Aram ------> Camí de l'exili d'Aram Ecmiadzin Mapa històric de la novel.la
  • 6. El genocidi armeni fou un conjunt de matances i deportacions massives de la població armènia de l'actual territori de Turquia efectuades per l'imperi Otomà entre finals del segle XIX i 1915-1916 , especialment durant el règim dels Joves Turcs. És considerat el segon genocidi modern, després de l'extermini dels hereros de Namíbia per part d'Alemanya i el primer en utlitzar un sistema complex de deportació i extermini. La finalitat que es buscava era l'eliminació física del poble armeni als territoris de Turquia. Es considera que va haver-hi un milió i mig de morts i un milió més de deportats en el que es coneix com la diàspora armènia . En l'actualitat, l'Estat turc no tan sols nega oficialment l'existència històrica del genocidi armeni, sinó que sosté que la població turca va ser la víctima real de les matances per part dels armenis.
  • 7.  
  • 9. Maria Àngels Anglada i Abadal va néixer l'any 1930 a Vic . Filla d'un advocat vigata, la gran de quatre germans, viu en un ambient familiar apassionat per la música. Precisament aquesta passió influirà l'autora tal com es reflecteix en alguna de les seves novel·les. Es va traslladar a Barcelona per estudiar a la Universitat coneguda aleshores com a "Central" (actualment Universitat de Barcelona). Es va llicenciar en Filologia Clàssica . L'any 1961 es va traslladar a l'Alt Empordà, a Figueres , on va viure fins a la seva mort (abril 1999 ). Els primers anys, a Figueres, els va dedicar a la família i les seves filles. La trajectòria de Maria Àngels Anglada està marcada pel món clàssic. Sempre es va confessar una gran admiradora del món hel·lenístic. I bona part de la seva vida la va dedicar a la docència, com a professora de Filologia Clàssica. Aquest mateix interès la va portar a traduir textos del llatí i el grec al català. La seva trajectòria com a escriptora no començaria fins l'any 1972 , amb la publicació dels seus primers poemes amb el llibre Díptic. En els començaments de la seva vida literària va destacar com crítica literària, traductora i assagista, Fins i tot en aquest període va participar en el llibre Memòries d'un pagès del S.XVIII, editat el 1978, conjuntament amb el seu marit, Jordi Geli . El 1978 és un any important per a l'escriptora, ja que amb la seva primera novel·la, Les Closes , va guanyar el premi Josep Pla . Aquest premi li va suposar ser descoberta per la majoria del públic lector. A partir d'aquest moment es va començar a construir una sòlida trajectòria literària que va donar com a primers fruits importants la novel·la Sandàlies d'escuma. El seu interès pels mites es va tornar a manifestar amb l'assaig Paisatge amb poetes, publicat el 1988, que més endavant seria complementat amb un altre assaig seguint la mateixa línia, Paradís amb poetes, publicat al 1993. Maria Àngels Anglada era una persona conscienciada del paper que jugava la dona en la societat i, sobretot, la dona escriptora . Per aquesta raó no va refusar mai de participar en obres col·lectives com per exemple Literatura de dones: una visió del món.
  • 10. Tot i que la poesia va ser un gènere que valorava molt, bona part de la seva obra poètica no havia tingut l'oportunitat de sortir a la llum. Per aquest motiu, l'any 1990 es va editar un recull antològic Columnes d'hores que engloba tota la seva obra fins a aquell any i que, més endavant, va quedar completat amb el petit poemari Arietta . Va fer diversos viatges a Grècia i concretament a l'illa grega de Mitilene, illa que serà la font d'inspiració d' Artemísia , novel·la que obre un període literari amb molta embranzida en el qual surten publicats llibres de contes i novel·les. Aquest període veurà la seva culminació l'any 1994 amb la publicació de la novel·la El violí d'Auschwitz , novel·la que la va convertir en una narradora elogiada tant pel públic com per la crítica. L'èxit d'aquesta novel·la va fer que el cinema s'interesés per l'obra i que fins i tot es pensés en un possible guió, escrit per Jorge Semprún, i parlés també que la pel·lícula estaria produïda per Andrés Vicente Gómez. Però el projecte va quedar congelat. Una de les facetes més desconegudes, i que, en els últims anys va afegir a la seva rajectòria va ser la de la literatura per a infants i joves . En aquest camp va publicar contes com La grua Estontola, L'hipopòtam blau, Relats de mitologia, Els Déus i Relats de mitologia i Els herois. Una de les seves últimes obres publicades encara en vida, amb una bona acceptació del públic i la crítica, va ser la novel·la Quadern d'Aram (1997) . Una novel·la compromesa, sobria i explicada amb una profunda sensibilitat a l'hora de parlar de la tragèdia del poble armeni. En els últims anys, l'obra de Maria Àngels Anglada, escrita en plena maduresa, havia estat traduïda a diverses llengües, com per exemple El violí d'Auschwitz, i els seus poemes havien format part d'algunes de les antologies estrangeres sobre la literatura catalana. Havia rebut també la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. Figueres va ser també la ciutat dels seus últims dies de vida, reclosa al seu domicili, quan ja se li havia declarat un càncer de pulmó. La mort de Maria Àngels Anglada es va produir enmig del bullici d'un dia tan significatiu a Catalunya com el de Sant Jordi (23 abril 1999) lligat a la celebració del Dia Mundial del Llibre.
  • 11. El violí d'Auschwitz És una novel·la de la filòloga i escriptora catalana Maria Àngels Anglada, escrita l'any 1994 i amb més de 100.000 exemplars venuts en català. La novel.la narra el sofriment del poble jueu als camps de concentració alemanys, personificat en Daniel, un lutier jueu de Cracòvia que treballa al camp com a fuster. Sauckel, el comandant del camp s'assabenta del veritable ofici d'en Daniel i condiciona la seva vida a la construcció d'un violí de so perfecte . La construcció de l'instrument es constitueix en el fil que lliga en Daniel amb la vida en una situació contra rellotge en la que s'enfronta la dignitat d'un ésser humà a la barbàrie del feixisme. http://ca.wikipedia.org/wiki/El_violí_d'Auschwitz
  • 12. Els cicles narratius a l'obra de M.A. Anglada Classificació no cronològica feta per la pròpia autora per temes de les seves novel.les. - Trio de Mitilene ( música i món clàssic ): Viola d'amore , Artemísia i El violí d'Auschwitz. - Dues planes ( Vic i l'Empordà ): Les closes, Flors per a Isabel, No em dic Laura i L'agent del rei. - Mediterrànies ( la Mediterrània de Catalunya a Turquia ): Quadern d'Aram , També a tu, Cleanòrides i Sandàlies d'escuma. No obstant, no són cicles tancats, ja que podem trobar referències creuades entre El violí d'Auschwitz i El Quadern d'Aram
  • 13. Agama Stellio Per què va escriure El Quadern d'Aram ? - Maig 1996 : Viatge familiar a Rodes i Grècia . Sorgí la decisió d'escriure el llibre. També escriu el poema Làpida i Afrodita on s'intueix l'interès per escriure una obra sobre un genocidi, tal i com va fer amb El violí d'Auschwitz. Potser també veu la persistència de guerres a Europa: Guerra dels Balcans .
  • 15. Resum argumental Agama Stellio La narradora-autora ens explica que té un ha trobat un manuscrit... Aram i Iorgos Adam i Iorgos bussegen i troben un derelicte. Aram. Atenes Sabem que Aram i la seva mare Marik es troben a Atenes fugint del genocidi armeni. Aram. En Mar viatgen des d'Atenes, s'embarquen al port de Pireu, passen per Corint, fan escala a Patràs i a Bríndisi, continuen la navegació fins a Gènova i finalment arriben Marsella. Marik. Marsella Coneixem el pelegrinatge a Van (monestir de Narek) de Marik i Aram. - L'exili de Van cap a Ecmiadzin amb l'oncle Grigor i Gabriel a causa de la Guerra Mundial i la persecució dels turcs - L'anada a Yerevan per què Grigor trobi trball de forner. -La proposta de matrimoni d'en Grigor a Marik. - La nova vida a casa d'Arshag, metge que coneixia a Vahé.- La fugida cap a Atenes Aram. Alèxia – Coneixem la FRA i les venjances dels armenis contra els turcs un cop acabada la guerra. (p. e. S.Tehlirian, armeni, es declarat innocent després de matar a Talaat) Es fa una festa – Vida de coraller amb Iorgos – Viatge a Simi. Enamorament i prometatge amb la germana petita del Iorgos, Alèxia. - Si Alèxia no s'adapta a Marsella aniran a Cadaqués. Vahé (i epíleg) - Marik es casa amb el sacerdot Arshavir.- Aram es queda coix per culpa d'una mala immersió. -Tenim la certesa de la mort de Vahé gràcies a la visita a Marsella de Ianek i Odisseas i els documents testimonials escrits d'Odisseas i Hassan (taxista turc) – Final: S'adapta Alèxia a Marsella? Se'n van a Cadaqués? o... Aram s'enrola amb la FRA per venjar la mort del seu pare? (no ho sabem)
  • 16. Temes i personatges Genocidi Èxode/ diàspora supervivència Identitat i memòria Pèrdua de la Innocència -> maduració Personatge Marik Aram Necessitat de Bellesa i poesia Vahé Personatge In absentia Exemples Gèneres Novel.la històrica Novel.la d'iniciació I viatges Novel.la de memòries Llocs/Fets reals Com l' Odissea Estil vivencial d el Diari (versemblaça)
  • 17. Particularitats de l'estil narratiu Story-within-a-story Frame story : veu de l'autora (inici/cloenda) El diari : veu D'Aram/Marik Altres veus : Revistes, diaris, Testimonis de la Mort de Vahé... Perspectivisme/ Veus múltiples (+ d'un narrador) Epígrafs ( paratextos ) Intertextualitat Poemes d'inici de capítol : correlació poètica que representa la veu del poble amb el drama del diari. Vahé també és Poeta. cançons diaris Vocabulari : planer i sense Canvis de registre lingüístic (el taxista una mica diferent) Tot i tenir diversos narradors. Narració típica de diari Intermitència Salts temporals Sintaxi simple Monòleg interior Estil Directe Final obert (dos finals possibles)
  • 18. Elements simbòlics Les roses , sempre vinculades a la mare, Marik, al record del jardí a Trebisonda. Les roses que són de Maryk que intenta retrobar-les a Marsella, talment com la poesia era de Vahè el seu marit. Tot un món de bellesa, felicitat i harmonia desfet per sempre . El mar (a Atenes, Rodes, Symi, Marsella, Tunis, Cadaqués) és el marc de la novel.la i ens apropa de Catalunya a Grècia . Ens recorda el Josep Pla d' Aigua de mar, i que és la llibertat i el record de la mar Negra on Aram aprengué a submergir- se. El mar i Grècia, la presencia de la vida en mar dels pescadors d'esponges que esdevenen pescadors de corall. L'amistat i la vida a l'acollidora illa grega de Symi. La terra porpra. Els cants i els costums que són les arrels del poble armeni (la muntanya Ararat és el símbol), la seva permanència i la seva negació amb la sang del genocid i. La veu de protesta enfront d'aquells que negaren la seva existencia i la revenja i el testimoni: tot vinculat a la poesia armènia que encapçala els capítols III, IV, V i VII (Ram Nazarian, Nahabed Kucak,) i sobretot Daniel Varujan (1884-1915),que igual que el pare d'Aram, va ser víctima innocent del genocidi.