Reaccions Adverses a Aliments (RAA) 2015

www.icslleida.cat
Reaccions adverses a aliments
Neus Pociello Almiñana
Unitat de Gastroenterologia, Hepatologia i Nutrició
Servei de Pediatria
Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida

Hospital Universitari Arnau de Vilanova - Institut Català de la Salut
Introducció reaccions adverses aliments (RAA)
n  Motiu de consulta freqüent
n  Els conceptes d’al·lèrgia alimentària, intolerància i
reacció adversa alimentària s’empren sovint
indistintament
n  Generen confusió a les famílies i als professionals
2

Introducció reaccions adverses aliments (RAA)
n  El diagnòstic d’una RAA suposa:
●  L’eliminació d’aquest de la dieta
●  La revisió de l’etiquetatge del menjar
●  Sovint temor a menjar elaborat per un tercer i un
estat d’alerta constant vers les menjades
n  Per aquestes raons és molt important arribar a un
diagnòstic acurat
3

Objectius
n  Esclarir els conceptes relacionats amb les
reaccions adverses a aliments
n  Comentarem més detingudament
●  Les més freqüents
●  Noves entitats emergents
4

Terminologia i classificació
TòxicaNo tòxica
Hipersensibilitat alimentària
Mecanisme No immunogènic
Tox interns
Tox externs
Mecanisme immunogènic
Enzimàtica
Metabòlica
Farmacològica
Indeterminada
Mediada per IgE
No mediada per IgE

n  Reacció adversa a un aliment:
●  Qualsevol reacció anòmala
●  Que pugui atribuir-se a
•  La ingesta
•  El contacte
•  La inhalació
●  D’un aliment, dels seus derivats
●  O d’un additiu contingut en aquest
6

TòxicaNo tòxica
Hipersensibilitat alimentaria
Mecanisme No immunogènic
Tox interns
Tox externs
Mecanisme immunogènic
Enzimàtica
Metabòlica
Farmacològica
Indeterminada
Mitjançada per IgE
No mitjançada per IgE

RAA Tòxica
n  RAA que pot estar en relació
●  Consum en grans quantitats
●  Presencia en l’aliment de toxines o
de microorganismes que les alliberin
n  Es produeix en tots els individus que
ingereixen aquestes toxines o
microorganismes en quantitat suficient
n  Ex: toxiinfecció alimentaria per
Staphylococcus aureus
9

RAA de base no immunogènica ENZIMÀTICA
n  RAA de base no immunològica en que hi ha un
dèficit o alteració del funcionament enzimàtic
n  Més freqüents
●  Disacàrids
•  Intolerància a la lactosa
•  Malabsorció de fructosa
•  Malabsorció de sorbitol
n  Entitat emergent
●  Dèficit de DAO
1

n  Intolerància a la lactosa (sucre/disacàrid)
●  Déficit enzima lactasa
13
Diarrea
• Aquosa
• Àcida
• Explosiva
Meteorisme
Dèficit lactasa
Dolor
Distensió

n  Intolerància a la lactosa (sucre/disacàrid)
●  Causes
•  Dèficit primari
•  Dèficit secundari
– En pediatria els més freqüents
» Post gastroenteritis
» Malaltia celíaca
●  Diagnòstic
•  Lactants petits: cossos reductors / Estudi pH femta
– No ESPECÍFIC de int lactosa
•  Gold estàndard: H2 lactosa
14

Hospital Universitari Arnau de Vilanova - Institut Català de la Salut 15

n  A tenir en compte de la intolerància a la lactosa
●  No es pot tenir al·lergia a la lactosa
●  Pacients amb tolerància diferent
•  Derivats làctics
●  Dieta sense lactosa implica
•  Menys aport de calci
•  Aliments rics en calci
●  Intoleràncies post GEA en 4-8 setmanes recuperen
•  Reintroducció lenta

n  Malabsorció de fructosa
●  Intolerància a la fructosa
●  Dèficit de transportador GLUT 5
Diarrea
• Aquosa
• Àcida
• Explosiva
• Meteorisme

n  Malabsorció de fructosa
●  Diagnòstic
•  Cossos reductors/pH femta
•  H2 fructosa

n  Malabsorció de fructosa a tenir en compte
●  Diferents nivells de tolerància
●  Si dieta molt restrictiva dèficit vitamina C
●  No confondre amb Frucotsèmia o Intolerància
hereditària a la fructosa (RAA metabòlica)
●  Podem millorar tolerància amb sacarosa
●  Tenir en compte excés de fructosa mateixos
símptomes: excés sucs envasats

n  Dèficit de Diaminooxidasa (DAO)
●  Alteració metabolisme de la histamina
●  Poca activitat enzim Diaminooxidasa
●  Acúmul d’histamina: histaminosi alimentària
●  Símptomes en relació amb ingesta aliments rics en
histamina variable en cada individu
●  No establerta dosi màxima tolerable

n  Símptomes dèficit DAO

n  Diagnòstic Dèficit DAO
●  Símptomes
●  Determinació analítica de l’activitat DAO
•  Laboratoris privats
•  Diferents llindars en funció del laboratori amb les mateixes
unitats
•  No EVIDENCIA

n  Tractament dèficit DAO
●  Dieta baixa en histamina
●  Fàrmacs que supleixen activitat: NO EVIDENCIA
24

n  Dieta baixa en histamina
●  Aliments processats: embotits, la llet i
derivats, productes fermentats de la soja,
pastisseria industrial, aliments precuinats i
vegetals fermentats.
●  Aliments amb altres amines que competeixen
amb la histamina: els cítrics i begudes
alcohòliques
●  Aliments alliberadors d’histamina endògena:
marisc, la clara d’ou, el tomàquet en
conserva, la papaia, els fruits secs, la
xocolata i el vinagre.
●  Additius afavoreixen l’acumulació d’histamina
como el glutamat monosòdic (molt freqüent
en el menjar xinès), la tartrazina, els sulfits
o benzoats.
25

n  Dèficit DAO
●  POCA EVIDENCIA
●  Nivells no clars
●  Simptomatologia molt individual
●  Es requereixen més estudis i unificar criteris
26

n  És la reacció adversa en que un aliment o
additiu ocasiona una acció sobre el metabolisme
n  Pot presentar-se per:
●  Errors innats del metabolisme
●  Per dèficits enzimàtics
●  Per l’administració simultània de l’aliment amb alguns
fàrmacs
28
RAA de base no immunogènica METABÒLICA

n  Exemple: Fructosèmia o Intolerància hereditària
a la Fructosa (IHF)
29
Depleció de fòsfor i ATP indispensable per a totes les
funcions cel·lulars.

Fructosèmia o Intolerància hereditària a la
Fructosa (IHF)
n Alteració genètica: Gen ALDOB.
n  Símptomes
●  Inici fruita
●  Inici cereals ensucrats (sacarosa: fructosa + glucosa)
●  Símptomes immediats d’intoxicació: nàusees, vòmits,
letargia, deshidratació i disfunció hepàtica.
●  A llarg termini pot aparèixer també una lesió renal i
cerebral.
n Diagnòstic: sospita clínica + estudi genètic
30

n  Exemple: Fructosèmia o Intolerància hereditària
a la Fructosa (IHF)
31

n  És la reacció causada per la ingesta d´un aliment o
additiu que conté productes químics naturals o
afegits que produeixen un efecte farmacològic.
n  El més freqüent és el produït per aliments que
contenen amines.
●  Les principals amines biogèniques que podem trobar en
els aliments són la histamina, la tiramina, la putrescina la
cadaverina, la triptamina, la espermita i la espermidina.
33
RAA de base no immunogènica FARMACOLÒGICA

n  Reacció per amines
●  La capacitat de produir la reacció adversa depèn de la
sensibilitat del consumidor i de la presa de
medicaments.
●  La UE te establert com a límit màxim de contingut
d’histamina en els aliments de 100 mg/Kg mentre que
la FDA l’estableix en 50 mg/Kg.
●  Aliments rics en histamina les conserves i
semiconserves de peix, els formatges fermentats,
algunes verdures, els embotits no cuinats, el vi i la
cervesa.

Reacció per amines
●  En la carn i el peix la seva formació es
relaciona amb el deteriorament d’origen
microbià i per tant es converteix en un
indicador del fresc que està l’aliment.
●  El formatge i en altres derivats
fermentats, les amines es deuen a un mal
estat higiènic de les matèries primes i a la
activitat dels microorganismes implicats en
el procés de maduració i fermentació.
●  En els vegetals també s´ha trobat tiramina
en alguns aliments però en petites quantitats
(taronges, pomes, tomàquets o espinacs).

Reacció per amines
●  Les amines son termoestables i
no hi ha cap tractament capaç
d’eliminar-les quan ja s´han
format.
●  La reacció adversa per
histamina pot provocar
símptomes cutanis,
gastrointestinals, circulatoris i
neurològics i simular una
reacció al·lèrgica.

RAA de base no immunogènica INDETERMINADA
n  Reacció indeterminada: hi ha RAA en que, a dia d´avui,
no podem explicar la seva fisiopatologia perquè no està
del tot ben aclarida.
n  Descriurem els dos que estan més en boga en els
darreres anys.
●  Sensibilitat al gluten no celíaca
●  Dietes FODMAPS pera a l´intestí irritable

Reaccions adverses al GLUTEN
Reaccions
adverses al
gluten
Autoimmune Al·lèrgica
No
autoimmune
No al·lèrgica
Malaltia celíaca Atàxia pel gluten Dermatitis
herpetiforme
Sensibilitat al
gluten no celiaca
Al·lèrgia al blat
Mecanisme No
immunogènic
Mecanisme
immunogènic

Sensibilitat al gluten NO celíaca. Definició
n  Entitat emergent
n  Es caracteritza per
●  La presencia de símptomes gastrointestinals i
extragastrointestinals depenents del gluten
●  En pacients en que s’ha descartat la MC i AB

n  Ficar pantallazo de GOOGLe i Pub med
Gluten
sensitivity
5.290.000
resultats

Al·lergia al blat. Fisiopatologia
n  DESCONEGUDA
n  Factors ambientals
●  Gluten
•  Prolamines
–  Gliadina
–  Secalina
–  Hordeina
–  Avenina
•  Glutamines
–  Glutenina
●  Proteínes diferents
●  HC
•  Oligo, di o monosàrarids
•  Poliols
•  Polialcohols
●  Altres

Al·lèrgia al blat. Fisiopatologia
n  Teories varies
●  Augment permeabilitat intestinal
●  Activació resposta immune innata: IL-15,
limfòcits
●  Activació de macròfags
●  Afectació integritat unions cel·lulars
●  Activació SN colinèrgic
●  Fermentació de fructans
●  Producció d'amoni

Sensibilitat al gluten no celíaca. Símptomes
Intestinals Extraintstinals
Dolor abdominal (77%)
Distensió abdominal (72%)
Diarrea (40%)
Restrenyiment (18%)
Bradipsíquia (42%)
Astènia (36%)
Cefalea (32%)
Dolors articulars (28%)
Parestèsies mans i peus (17%)
Ànim depressiu (15%)

Sensibilitat al gluten no celíaca. Diagnòstic
n Clínica
n  Descartar al·lèrgia al blat:
Prick test, IgE
n Descartar malaltia celíaca
n Serologia Ac ATG/AE
n HLA DQ2-DQ8
n Biòpsia intestinal
n Dieta sense gluten
n Provocació amb gluten

Sensibilitat al gluten no celíaca. Tractament
n  Dieta sense gluten

Dietes FODMAPS pera a l´intestí
irritable
● Grup de carbohidrats fermentables
que s’han associat a les
manifestacions clíniques de la SII
● Estan agrupats per l’acrònim de
FODMAPS, per les seves sigles en
anglès: Fermentable Oligo-, Di-,
Mono-sacharides And Polyols
47

Pobrament absorbits
en IP
Acumulació IG
Osmòticament+
Fermentables
Gas
Aigua
Sobrecreixement
bacerià

n  FODMAP poden ocasionar l’augment de simptomatologia
en les persones que tenen la SII
n  Diferents societats científiques han inclòs la dieta baixa o
sense FORMAPS en el tractament d’aquests pacients.
49

Aliments amb FODMAPS: a eliminar
Excés
Fructosa
Lactosa Fructans Galactans Poliols
Fruites
poma, mango,
nashi, pera, fruita
enllaunada,
síndria
Edulcorants
fructosa, Syropes
Dosis elevades
frutosa
Concentrats de
fruites, fruits
secs, sucs de
fruites envasats
Mel
Llet
de vaca,
cabra o
ovella,
natilles,
gelats, iogurt
Formatges
Tous-crema
crema,
formatge
mascarpone
mató
Verdures
espàrrecs,
remolatxa, bròquil,
cols de Brussel·les,
col, albergínia,
fonoll, all, porro, la
ceba
Cereals
el blat i el sègol, en
grans quantitats :
pa, galetes, cuscús,
pasta
Fruita
xirimoia, caqui,
síndria
Miscel·lani
xicoira, dent de
lleó, la inulina
Llegums
mongetes,
cigrons, llenties
Fruites
poma, albercoc,
alvocat, mora, cirera,
litxi, nashi, nectarina,
préssec, pera, pruna,
síndria
Verdures
coliflor, pebrot verd,
xampinyons, blat de
moro dolç
Edulcorants
sorbitol (420), manitol
(421), isomalt (953),
maltitiol (965), xilitol
(967)
50

Aliments baixos en FODMAPS
51
Fruites Vegetals Aliments de
gra
Productes
làctics
Altres
Plàtan, nabiu,
gerd, meló,
raïm, taronja,
kiwi, llimona,
llima,
mandarina,
maracujà,
papaia, gerds,
anís estrellat,
maduixa.
*Si la fruita es
menja en
petites
quantitats
Verdures
alfals, carxofa, bambú,
brots de bambú, brots
de soja, pastanaga, api,
escarola, gingebre,
mongetes verdes,
enciam, olives, xirivia,
carabassa, pebrot
vermell, remolatxa
estella, espinacs, estiu
carbassa, nap,
tomàquet, carbassó
Herbes
alfàbrega, coriandre,
marduix, menta, orenga,
julivert, romaní, farigola
Cereals
pa o productes
de cereals
sense gluten
Pa
Espelta 100%
Arròs
Civada
Polenta
mill
quinoa, sorgo,
tapioca
Llet
llet sense lactosa,
llet de civada, llet
d'arròs, llet de soja
Formatges
formatges durs,
formatge brie,
camembert
Iogurt
varietats sense
lactosa
Substituts gelats
sorbet
Substituts
mantega
oli d'oliva
Edulcorants
sucre (sucrosa),
la glucosa, els
edulcorants
artificials no
acabats en –ol
Substituts de
la mel
mel de canya *
melassa
* petites
quantitats

RAA de base immunogènica: Al·lèrgies
NO s´ha de confondre amb els “test d’intoleràncies”
●  Determinen la IgG específica (NO LA IgE) a múltiples aliments
o altres tècniques com proves citotòxiques que es basen en
mesurar canvis en els leucòcits després d'exposar-los a una
sèrie d’aliments
●  A dia d’avui NO existeixen estudis ni evidencia científica
que avalin la validesa d’aquests test de intolerància.
●  La elevació de IgG específica no indica reactivitat clínica a
l’aliment.
●  S’ha vist que els resultats varien al repetir-los en una mateixa
persona.
●  Els resultats sempre donen positius a múltiples aliments i els
pacients acaben fent dietes molt restrictives nutricionalment
deficients.

Quin és el GOLD Standard del diagnòstic?
GASTROENTERÒLEG
AL·LERGÒLEG
NUTRICIONISTA

A RECORDARRRRRRRR
n  Diferents tipus de reacció
adversa
n  El diagnòstic és
IMPORTANT
n  Especialista faci l’estudi
n  Dieta amb exclusió
d’aliments ha de ser
equilibrada

Reaccions Adverses a Aliments (RAA) 2015

Recomendados

Recomendados

Mais conteúdo relacionado

Mais procurados

Mais procurados (20)

Semelhante a Reaccions Adverses a Aliments (RAA) 2015

Semelhante a Reaccions Adverses a Aliments (RAA) 2015 (14)

Mais de Pediatriadeponent

Mais de Pediatriadeponent (20)

Reaccions Adverses a Aliments (RAA) 2015