1
CANVI D'HÀBITS I
RESISTÈNCIES EN INFÀNCIA
Part I – Aspectes dietètics-nutricionals
RaquelParís Garcia
Dietista-Nutricionista d’Atenció Primària i Comunitària
ABS Balaguer – Ponts – Artesa de Segre
Lidia Daina Ruíz
Dietista-Nutricionista d’Atenció Primària i Comunitària
ABS Primer de Maig, Seròs i Alcarràs

2
Què ha de tenir un plat per ser saludable?
1/3/2023
Verdures i
hortalisses
Proteïna
Farinacis integrals
i tubercles
Greixos
Aigua
Fruita de temporada

3 1/3/2023

4 1/3/2023
AFAVORIR EL CONSUM:
o Fruites fresques i hortalisses de temporada
o Llegums
o Fruits secs naturals o torrats
o Cereals integrals i tubercles com la patata
o Oli d’oliva verge
o Làctics sense ensucrar i sencers
o Prioritzar el consum de peix i ous respecte a la carn,
especialment la vermella.
Els aliments recomanats convé que siguin frescos o
mínimament processats, de producció local i de venda
de proximitat i de temporada.
Recomanacions generals

5 1/3/2023
REDUIR EL CONSUM:
o Làctics ensucrats i de gustos.
o Embotits.
o Cereals ensucrats.
o Cereals refinats (arròs, pa, pasta, etc.)
o Aliments ultra processats (galetes, brioixeria,
llaminadures, cacau en pols ensucrat, patates xips,
etc.).
o Evitant qualsevol tipus de begudes ensucrades
(sucs comercials i casolans, refrescos, etc.).
o Carn i peix processat (hamburgueses, salsitxes,
arrebossats, etc.).
Recomanacions generals

6
Freqüència recomanada de consum
1/3/2023

7
Freqüència recomanada de consum
1/3/2023
Agència de Salut Pública de Catalunya. Petits canvis permenjar millor.

8
Visió a llarg termini vs curt termini
1/3/2023
- Insistir a les famílies en crear hàbits saludables per
a TOTA la família.
Valorar la seva alimentació actual i a partir d'aquí, recomanar fer
petits canvis, com per exemple:
DIETA
HÀBITS
SALUDABLES
Refinats Integrals
Galetes Fruita
Brioixeria Entrepà
integral
Introduir verdura en un dels àpats principals
Sempre partir des de la
seva alimentació actual i
no buscar canvis
radicals. És important
fer-los entendre que els
canvis han de ser
progressius però
perdurables.

9
Estil de vida saludable vs. Fer dieta
1/3/2023
DIETA ESTILDE VIDA SALUDABLE
Aliments bons i dolents
Prohibició
Bàscula - pes
Curt període de temps
Data límit per assolir
objectius
Mala relació amb
l'alimentació
No és sinònim de salut
Tots els aliments hi tenen
cabuda
Canvia llarg termini
Assegura una bona salut
Respectar senyals de gana
i sacietat
Bona relació amb
l'alimentació
Canvi progressiu sense
data límit
VS

10
1/3/2023
El pes no és una mesura de salut
Massa
òssia
Massa
muscular
Organs Aigua Orina,
femta, etc.
Greix
corporal
De què està format el nostre cos?
Què valorem, doncs?

11
1/3/2023
Check list per a tota la família (material de consulta)
CORRECTE MILLORABLE PRIORITARI MILLORAR
Consumde fruita fresca
i sencera
3 fruitesal dia 2 pecesal dia 1 o menysal dia
Consumde verduresi
hortalisses
2 racionsal dia 1 racióal dia Menysd'una racióal dia
Consumde cereals
integrals(arròs, pa,
civada, pasta, etc.)
Tot integral (quanes
consumeix)
Algunaració és integral
(ex:paintegral).
Mai esconsumeixenaliments
integrals
Fruits secsnaturals o
torrats
A diari 3-4 copsper setmana Mai
Carn, peixi ous frescos
La freqüènciade consumésla
recomanada
Prioritzacarnrespecte
peix
Altconsum versionsprocessades
(arrebossats,congelats,
embotits,salsitxes,etc.)
Llegums 4 o mésvegades
a la setmana
2-3 copsper setmana Mai
Làctics Si se'nconsumeix,són
sempre naturalsi
sencers
Làctics desnatatsi
ensucratsoedulcorats
Noméslàcticsensucratsi de
gustoso postreslàctics
(natilles,batuts,flams,etc.)
Pràctica d'activitat
física
A diari 3-4 diesala setmana 2 diesomenys
Qualitat del son 8h o mésal diai es
desperta
descansat/da
6-7 horesal dia
Menysde 6h al diao
sense horari fix de son
Estat anímic de l'infant Alegre,motivat,bones
relacionssocials,etc.
Inestabilitatemocional,
baixamotivació,
poquesrelacionssocials.
Desànim,sense motivació,
aïllamentsocial.

12
Part II – Aspectes psicològics
CANVI D'HÀBITS I
RESISTÈNCIES EN INFÀNCIA
Carla Castellà Moreno
Psicòloga General Sanitària
Referent de Benestar Emocional i Salut Comunitària (RBEC)
ABS Guissona
Joana ViñesBielsa
Psicòloga General Sanitària
Referent de Benestar Emocional i Salut Comunitària (RBEC)
ABS Seròs - Alcarràs

13
QUÈ INFLUEIX EN EL CANVI D'HÀBITS?
MODEL PARE/MARE ESTABLIMENT LÍMITS
GESTIÓ CONFLICTES
Els nens/es aprenen molt
imitant, per tant, el que
observen per part dels pares i
mares serà molt rellevant.
Els límits són essencials en el
moment d'establir pautes
d'educació que afavoreixin el
desenvolupament adequat.
Reforçar conductes i
castigar de forma alternativa
les no correctes, és una eina
útil per implantar nous hàbits.
Els conflictes són inevitables,
i el malestar emocional
dependrà de la percepció i la
gestió que fèssim.
REFORÇ / CÀSTIG

14
1. MODEL PARE / MARE
Els infants desenvolupen una part
considerable de les seves habilitats
intel·lectuals i emocionals a través de
l’observació i la imitació.
FORMA MÉS PRIMÀRIA
APRENENTATGE

15
1. MODEL PARE / MARE
El nostre cervell disposa d'un circuit de neuronesque té com a
finalitat la possibilitat d'aprendre a través de l'observació: les
NEURONES MIRALL / ESPILL.
Aquestes són les encarregades d'imitar les accions que ens criden l'atenció, entre
altres funcions com és l'empatia.

16
1. MODEL PARE / MARE
El cervell infantil es
caracteritza per la seva
plasticitat. Moment on tenen
més capacitat per aprendre.
Pels fills/es els pares són
el seu REFERENT,el que
se li transmet és la veritat
absoluta. Fins que generar
el pensamentcrític.
Pels infants la unitat
domèsticaés la seva
referènciaper valorar tot
el que li envolta
Hem de procurar que les nostres
accions com a pares i mares vagin
en consonància amb les pautes
que intenten establir amb els infants
o adolescents.
“SER PARE / MARE COM UNA
OPORTUNITAT PER SER LA MILLOR
VERSIÓ DE TU”

17
2. ESTABLIMENT DE LÍMITS
Permeteninteriorització normes,
autocontrol, resolució conflictes,etc.
Aspectes perla convivència i
desenvolupamentadequat.
Permetenque els pares i mares
tinguin els seus moments,que puguin
satisfertambé les seves necessitats i
desitjos.
Permetenevitar connexions entre
neurones que no afavoreixen un
adequat desenvolupamentintel·lectual,
emocionali social.

18
2. ESTABLIMENT DE LÍMITS
No vull menjar el plat
de verdura
Tirar el plat de verdura al
terra
NO LÍMITS
Quan no vull un plat, l’he de tirar al terra
Com MÉS REPETICIONS
d'aquest patró, MAJOR
RISC hi ha de
que s'estableixi com a
hàbit!

19
2. ESTABLIMENT DE LÍMITS
NO ESPERAR
Ficar-lo abans que es produeixi la
conducta. Si no és possible, almenys
hem d’intentar posar-lo la primera
vegada.
EN TOTES LES SITUACIONS
Si els límits no són constants
es produeix una ambivalència en el
nen/a. Procurar que aquests límits
estiguin presents sempre.
EVITAR INCOHERÈNCIES
Una de les causes de la desobediència
són discrepàncies. Procurar pactar el
mateix missatge amb l'altre
progenitor.
NERVIS I CRITS NO ALIATS
La part cerebral que ajuda al nen/a ha
gestionarels límits es bloqueja, i és
incapaç de poder escoltari entendre.
UTILITZA AFECTE I HUMOR
Quan un límit es fica amb afecte el
nen/a no ho viu com un atac, resulta
més efectiu i la relació pare/mare-fill
no surt perjudicada.
COM FICAR LÍMITS I NO
MORIR EN L'INTENT…

20
3. REFORÇAMENTS
CONDUCTA
REFORÇAMENT
+++
DOPAMINA
SENSACIÓ DE
SATISFACCIÓ
Component que es troba al cervelli que ens
produeix sensació de benestar i plaer
Això provocarà que
estigui motivat a tornar a
repetir l’acció en un futur
Una eina que també resulta rellevant
en la implantació de nous hàbits és el
fet de poderreforçarconductes,és a
dir, recompensar –atorgar alinfant
una cosa positiva o valuosa per
ell/a– desprésde realitzar una
determinada acció.
ACONSEGUIREM UN NOU
HÀBIT!

21
3. REFORÇAMENTS
Passar temps jugant a allò que el
nen/a que li faci il·lusió
Regalar joguines o altres premis
materials
Donar-li una responsabilitat (ex: et
deixo portar les claus de casa)
Donar-li un privilegi (ex: elegir el
que soparem)
Donar menjar, especialment alt
en sucre i grasses
Indicar que ho ha fet bé, però que
pot fer-ho millor
Dir-li que ho ha fet bé:
Felicitar-lo
Donar-li les gràcies, expressar
agraïment

22
3. REFORÇAMENTS
Els dolços i les grasses provoquen
una pujada molt ràpida de sucre
corporal que, pel cervell de l’infant,
resulta molt satisfactòria (dopamina)
difícil per altres tipologies de
reforçadors competir amb
aquesta condició
DEPENDÈNCIA

23
3. REFORÇAMENTS
Els reforçaments materials resulten menys gratificants –i
consegüentment menys efectius– que els que reforçaments emocionals.
La recompensa emocional, provoca una reacció en el infant molt més
potenta en el moment d’activar les neurones que segreguen de
dopamina.

24
3. GESTIÓ CONFLICTES
Optar per estratègies de gestió
adaptatives fomentar evitar
majors malestars emocionals i un
clima domèstic positiu
Els conflictes formen part de la
nostra vida diària, i l'alimentació i
els moments d'àpats no són una
excepció; fins i tot, poden ser un
moment "sensible"

25
3. GESTIÓ CONFLICTES
No fer cas a les provocacions,comentaris
ofensius ni protestes.
Ignorar marranades, crits i xiscles quan
sigui possible.
Repetirindicacions amb veu ferma i alta. Una
sola ordre, de formabreu. Sense crits.
Fer al nen/a coneixedorde la seva obediènciai
recordarconseqüències.
Utilitzar frases encarades a conductadesitjada.
Evitar prohibicions i utilitzar ordres.
Elaborar frases que corresponguina l’edat
evolutiva del nen/a. Evitar amenaces.
SOS: Com respondre
en un moment
“d’esclat” a la
taula...

26
3. GESTIÓ CONFLICTES
Una bona estratègia per evitar futurs conflictes a taula és l'elaboració
d'un MENÚ SETMANAL, conjuntament amb el nen/a o adolescent.
Aquest fet ajudarà al fet que es percebi en menys mesura com
una obligació, sinó com un aspecte més de la rutina.

27
5. ALTERNATIVES ALS CÀSTIGS
S'ha vist que els càstigs, tal com
la majoria de nosaltres els
coneixem, poden no resultar del
tot eficaços
En aquesta mateixa línia, els
càstigs solen anar acompanyats
de verbalitzacions que poden
arribar a influir en la conducta dels
infants

28
5. ALTERNATIVES ALS CÀSTIGS
Ficar-nos al seu costat, tallar-li a trossets més petits, donar-li
alguna cullerada a la boca o ajudar-lo a barrejar-ho amb
altres aliments del plat...
Ajudar a aconseguir-ho
Ajudar al nen/a aconseguir adquirir la
conducta desitjada, en lloc de castigar-lo si
no ho aconsegueix.
Establir conseqüències
Les conductes inadequades dels infants
han de tenir conseqüències; podem
"jugar" amb les gratificants.
Centrar-nos en el positiu
Que l'infant centri la seva atenció en la
conducta que desitgem, i que no ho visqui com
amenaça o xantatge.
Reparar accions
Corregir conductes incorrectes farà que el
nen/a aprengui més ràpidament, i resulta
menys "traumàtic" que un càstig.
El nen/a jugant tira el got de llet per damunt de la taula tenim
l'opció d'enfadar-nos i castigar-lo, o acompanyar-lo a buscar un
estri per netejar i ensenyar-li com ho pot fer.
En el moment de verbalitzar certes frases...
-Si el Pau no es menja al verdura, no anirà al parc
-Els nens/es que s’acaben verdura, van al parc
Si veiem que a un nen/a sempre fa el romancer a l'hora de
berenar, però alhora sabem que li agrada molt anar al parc a la
tarda, podem establir com a regla que sempre s'anirà al parc de
les 17.30 a les 18.30; d'aquesta forma, el mateix nen/a procurarà
acabar aviat el berenar.

29
EL PERILL PSICOLÒGIC DE LES DIETES
La vida social del nen/a afectada
Malestar emocional innecessari
Augmenta desig envers aquells aliments
No és un bon hàbit, és evitació

30
EL PERILL PSICOLÒGIC DE LES DIETES
Prohibim
aliments
Trenca la
prohibició
Sentiment
de
malestar i
culpa
Realitzem
prohibició
més forta
Tornen a
trencar
prohibició
Majors
sentiments
de
malestar
i culpa
La prohibició d'aliments és
una falsa sensació de
control. Augmenten les
exigències i el malestar en
nosaltres mateixos.

31
TIPS PER FAMÍLIES: NOUS ALIMENTS...
DE FORMA PROGRESSIVA
Evitar introduir més de dos al mateix temps.
Quan el nen/a estigui acostumat a un,
després l'altre.
COM A PRIMER PLAT
Tastar l'aliment quan tingui més gana (primer
plat), no quan estigui més o menys saciat
(segon plat).
DEIXAR ELEGIR AL NEN/A
L'elecció fa percebre menys obligació. És més
probable que un infant provi l'aliment nou si ho
ha escollit ell/a: "M'ajudes a triar?".
AMB PETITS “TASTETS”
Contraproduent ficar una gran quantitat d'aquest
des del principi. El nen/a s'ha d'acostumar:
petites racions i augmentar-les a poc a poc.
JUGAR AMB COMBINACIONS
Combinar els nous aliments amb altres que són
del gust o preferència del nen/a. Afavorim
menys resistència en el moment de la ingesta.
BUSCAR ALTERNATIVES
Tenir en compte les alternatives / formats que
li agraden més al nen/a. Afavorim menys
resistència en el moment de la ingesta.
QUE SIGUI DIVERTIT O ATRACTIU
El sentit de la vista juga un paper fonamental.
Utilitzar el plat i les característiques dels
aliments per atraure l'atenció del nen/a.
EL NEN/A COM A XEF
Deixem que els infants participin en
l'elaboració del plat, tenint en compte el seu
nivell evolutiu.
EXPLICAR ELS BENEFICIS
Quan coneixem els beneficis d’un aliment
la motivació per la seva ingesta es pot
veure augmentada.
PERSISTÈNCIA I TEMPS
No podem esperar que el nen/a s'acostumi d'un
dia per l'altre. És important no fer l'àpat en
preses, perquè pugui explorar l'aliment.

32
TIPS PER FAMÍLIES: ALS MOMENTS D’ÀPAT...
ESTABLIR RUTINA
Intentar que els àpats siguin cada dia a la
mateixa hora, ja que s’afavoreix una
rutina. Algunes excepcions: vacances...
CUIDAR ESPAI QUE ENVOLTA
ESTAR EN FAMÍLIA
Els moments dels àpats són una bona
opció per fer la reunió familiar diària. Que
siguin moments amb valor positiu.
Tenir taula amb l’espai suficient, bona
il·luminació, no distraccions ni sorolls. Lloc
tranquil, càlid i que no generi tensió.
PROMOURE LA PARTICIPACIÓ
És rellevant que el nen/a atorgui importància
a l’àpat, que el vegi com un moment
important de la seva rutina diària.
EVITAR CONFLICTES A LA TAULA
No treure conversacions que aportin
conflictes. Important que el nen/a relacioni les
menjades amb moments positius.
TREURE EL NECESSARI
Es recomana traure a la taula únicament els
aliments que s’han de menjar. Evitar treure
safates, només els plats amb les racions.
DIR NO A LES REPETICIONS
Com a norma no hauríem de cedir a
aquesta petició, ja que es pot convertir amb
un hàbit no saludable.
MENJAR ASSABORINT
EVITAR DISPOSITIUS ELECTRÒNICS
DONAR EL TEMPS NECESSARI
Els àpats han de durar entre 20-40 minuts.
Menys estona pot dificultar la digestió, i més
pot resultar “pesat” pel nen/a.
Important que nen/a tingui el seu focus
d’atenció al que esta menjant, amb els sabors
i els olors dels aliments.
El fet de menjar ràpid no només dificulta el
procés de digestió, sinó que tampoc permet
que aparegui la sensació de sacietat.

33