1. RELACIONS AFECTIVES
PRIMERENQUES
TEORIA “ATTACHMENT”
Curs de Formació continuada en
Pediatria
Teresa Vallmanya
Servei de Pediatria
H. Universitari Arnau de Vilanova de
Lleida. 23 Febrer 2012
3. 1. DEFINICIÓ
ATTACHMENT, APEGO, VINCLE…:
És la relació afectiva o connexió emocional que s‟estableix
entre un infant i els responsables més directes de la seva
“criança”, que generalment és la mare i/o el pare. És
caracteritza per ser una relació perdurable en el temps, en
la que tant el nen com el cuidador contribueixen a la qualitat
de la relació.
Un vincle càlid, afectiu, estable fomenta un desenvolupament
positiu en les diferents dimensions del individu (afectives,
cognitives i socials), així com també, un desenvolupament sà
de la personalitat.
4. 1. TEORIA DE “L‟ATTACHMENT”
“APEGO” “VINCLE”
Conceptualitza la tendència dels éssers
humans a crear forts, selectius i duradors
llaços afectius amb determinades persones en
particular.
Tracta d‟explicar el perquè d‟aquesta
tendència, la influència en el desenvolupament
de la personalitat i com l‟alteració o l‟amenaça
d‟alteració dels esmentats llaços afectius pot
ocasionar fortes emocions i/o psicopatologia.
5. 2. RECORREGUT HISTÒRIC
EL NEIXEMENT DEL VINCLE
T. Berry Brazelton (1918, Pediatra
(Texas)
* Pioner en l‟observació de la
interacció precoç del nadó amb els
progenitors. Ho va utilitzar com a
eina d‟intervenció amb els pares
per fomentar el desenvolupament i
el benestar psicològic del nen i la
família.
*Va elaborar l‟escala d‟Evaluació
Conductual del NN (EECN).
1.- T. Berry Brazelton, Bertrand G. Cramer. La relación más temprana. Paidós Psicología profunda.1ªed.1993.
2.- . Berry Brazelton, Stanley I Greenspan. Las necesidades básicas de la infancia. Ed Graó. 2009.
6. 2. “Pare” de la teoria de l„attachment
Jonh Bowlby ( Londres 1907-1990):
Psicòleg, metge i Psicoanalista:
Postulà aquesta teoria observant nens
privats de forma brusca del contacte
amb els seus cuidadors habituals,
quedant a la cura de persones
desconegudes, en hospitals o orfenats
(en situacions de guerra i/o mort dels
progenitors).
J. Bowlby. Vínculos Afectivos: Formación, desarrollo y pérdida. Ediciones Morata. 3ª Edició. 1999.
7. J.Bowlby.
• Les experiències de separació entre nens
petits i les seves mares desencadenen
una seqüència de reaccions psicològiques
que probablement tenen efectes a llarg
termini.
• En presència de trastorns psicològics
seriosos s‟hi troben pertorbacions o
trastorns dels llaços afectius amb
persones significatives i disfuncions
familiars.
8. J.Bowlby.
• Alternativa explicativa del
desenvolupament afectiu Humà.
• Experiències afectives en 1à infància
Desenvolupament de la personalitat:
adequada o patològica.
• Genera representacions mentals.
• Actuen com factors organitzatius del
psiquisme individual.
• Transmissió intergeneracional de la
seguretat.
9. 2. “Pares” de la teoria de l„attachment
Mary Ainsworth (Glendale 1913-1999): Dra. En
Psicologia per la universitat de Toronto
Va estudiar les diferències culturals en la formació
de l‟apego en els nens:
Postulà la teoria de l‟apego* observant i investigant
sobre l'interacció entre “mare i infant” en les llars
de Kampala, Uganda i de Baltimore, Maryland.
Dissenyà el procediment de laboratori conegut com
“la situació de l‟ estrany”
*La seva qualitat serà determinant pel
desenvolupament de la personalitat i la salut mental
10. M.Ainsworth:
Psicologia del desenvolupament. U.Toronto
• LA SITUACIÓ DE L‟ESTRANY: examina l‟equilibri entre conductes
d‟apego i d‟exploració davant situacions d'estrès. Dura uns 20‟ i es
divideix en 8 episodis ben establerts. Objectiva diferències
individuals en el comportament dels nens en dites situacions i descriu
3 patrons conductuals que eren representatius dels diferents tipus
d‟apego establerts:
1. Mares sensibles i atentes a les demandes del nen, disponibles quan
el nen les necessita. Mare esdevé base segura que permet explorar.
2. Mares relativament insensibles a les demandes del nen i
rebutjants. No pot contar amb la mare, reacció defensiva, postura
d‟indiferència al retorn de la mare. pot generar dificultats
emocionals .
3. Mares que procedien de forma inconsistent: Sensibles i càlides VS
fredes i insensible. Tendència a intervenir quan el nen explora
interferint augment de dependència i falta d‟autonomia del nen.
11. M.Ainsworth:
Psicologia del desenvolupament. U. Toronto
• Va utilitzar el procediment estandarditzat: “situació de
l‟estrany” per fer un estudi longitudinal de la relació
mare-fill el primer any de vida.
• Li va permetre identificar 3 estils d‟Apego:
1.Apego segur.(B) 65-70%.
2.Apego insegur-evitatiu.(A) 20%.
3.Apego insegur-ambivalent.(C) 10%
* 4.Apego insegur-desorganitzat-desorientat.(D)->(5%)
• Aquests patrons constitueixen la base de la pròpia
identitat i de l‟autoestima i tindran influència sobre les
relacions socials del subjecte.
12. Teoria del“Apego”: M.Ainsworth
• Desenvolupà l‟idea de la utilitat de la mare
com a “base segura” des d‟on explorar.
• Demostrà que l‟equilibri: Protecció/
independència, entre l‟1r i els 2,5 anys de
vida és fonamental per un “Apego segur”.
• La conducta de la mare en els primers
mesos de vida és un predictor.
Ainsworth, M. D. (1989) Attachment beyond infancy. American Psychologist, 44, 709-716.
13. 2 ELEMENTS IMPORTANTS
COSTITUENTS DE ”APEGO SEGUR”
La sintonització emocional: Consisteix en la comunicació
d‟un nen amb un adult que sigui capaç d‟alinear-se
contingentment amb els estats mentals del primer
(principalment les seves emocions…) i fer-li sentir que les
sent. Dites comunicacions són connexions de l‟hemisferi
dret del cervell de l „adult amb l‟ hemisferi dret del nen en
desenvolupament . Aquesta comunicació sintonitzada
emocional actua como un potent regulador del nen i com un
filtre estabilitzador.
Daniel Siegel. “La mente en Desarrollo”.
14. 2 ELEMENTS IMPORTANTS
COSTITUENTS DE ”APEGO SEGUR”
Diàleg reflexiu: La funció de la mare o del cuidador és la de
reflexar l‟estat interior del nen sense envair-lo i a més,
afegir paraules reflexives a lo que el nen sent, pensa, fa. La
mare li ho comunica contingentment lo que sent que el nen
pot sentir o pensar, però sense envair, sense imposar,
respectant-lo perquè el reconeix como una ment
independent, que té desitjos, emocions, intencions… Ella o
ell (si l‟home és el cuidador) l‟ajuda a desenvolupar la ment i
a comprendre i comprendre‟s.
Siegel, D.J. 2003. An Interpersonal Neurobiology of Psychotherapy: The developing Mind and the resolution of trauma.
15. TEORIA DEL “ATTACHMENT”
“APEGO” “VINCLE”
1. Les emocions més fortes associades a l‟alegria i al dolor
emergeixen en el curs d‟esdeveniments relacionats amb
l‟apego.
2. La qualitat i les vicissituds de les relacions primerenques
són determinants en el desenvolupament de la personalitat
i de la salut mental.
3. La forma en que les persones interpreten i desenvolupen
les relacions està basada amb les pròpies experiències i
les relacions prèvies.
Per tant, si les relacions afectives constitueixen una
motivació primària tan transcendental en el
desenvolupament i en la salut mental, seria essencial
aprofundir en el coneixement CAMP DIFICIL INVESTIGAR
16. 3. INVESTIGACIÓ SOBRE
DESENVOLUPAMENT INFANTIL
• Attachment: Conceptes, eines i tipologies d‟apego/vincle,
“predictors de desenvolupament normal/
Psicopatològic”(2)
La majoria d‟estudis inicials van ser observacionals (del
nen i la relació amb la seva “mare”, entrevista clínica i
avaluació del desenvolupament). Això va permetre:
1. Elaborar i validar diferents escales que s‟han anat
perfeccionant i que proporcionen informació.
2. Permeten tipificar els llaços afectius.
3. Mesurar la qualitat.
4. Detectar les interaccions de risc o patològiques.
5. Poder intervenir per modificar-les.
17. 3. INVESTIGACIÓ SOBRE
DESENVOLUPAMENT INFANTIL
• Neurobiologia: Dades sobre la regulació emocional i
la influència de l‟entorn en el desenvolupament.
1. L‟evolució tecnològica en neuroimatge i
electrofisiologia incorporada a l'investigació en
aquest camp ha aconseguit avenços importants
(neurones mirall). La RNM funcional en temps real
permet la mesura de processos localitzats en el
cervell en el moment que tenen lloc.
2. En l‟actualitat s'estan utilitzant en molts estudis
experimentals que creen gran expectativa al
respecte.
18. James Coan
Professor de psicologia U. Virginia
*Estratègies de regulació de les emocions: Estudi
experimental fet amb parelles estables amb bones
relacions afectives. Sotmesos a “calambres” al turmell.
3 branques: *sols, *donant la mà a la parella, *donant la
mà a un estrany.
Clara diferència entre donar la mà o no.
1. La proximitat dels altres és una condició humana.
2. Costa menys metabolitzar els efectes negatius quan
tenim algú al costat.
James A. Coan, Hillary S. Schaefer, Richard J. Davidson. Lending a Hand. Social Regulation of the Neural response to Threat.
19. 3. INVESTIGACIÓ SOBRE
DESENVOLUPAMENT INFANTIL
• Estudis longitudinals basats en la població normal i
patològica: molts en nens prematurs de baix pes (5) (6) (7),
altres en nens maltractats i en diferents situacions de risc
destaquen:
* L'importància d‟unes relacions afectives saludables en els
primers anys de vida per oferir una base segura que
afavoreixi l‟òptim desenvolupament dels infants.
* L'utilitat de detecció precoç de problemes sociofamiliars i
de salut materna infantil per oferir suport a les famílies.
(4) g. Fava Vizziello; L. Rebecca; V.Calvo; Representaciones maternas, Apego i desarrollo de niños prematuros. Ponencia presentada en el XI congreso SEPYPNA.
Oct. 97. Lleida.
(5)Early preventive attachment oriented psychotherapeutic intervention program with parents of very low birthweight and neurological development. KHBrich; D.
Bechinguer; S. Betzler; H. Heinemann: Attachment & human development, Vol. 5, Issue 2 June 2003 ;120-135.
(6) Attachment quality in very low-birthweight premature infats in relation to maternal Attachment and neurological development. KH Brich; D. Bechinger<; S, .
Betzler; H. Heinemann. Vol. 5, Issue 4 Oct. 2005; 311-331.
(7) The influence of prematurity,maternal anxiety and infants neurobyological risk mother-infant interactions. Infant Mental Health Journal. Sept 2005.Vol. 26
<issue 5, pag 423-441
20. 3. Estudis epidemiològics i metanàlisi
• Revisió molt ampla amb objectius d‟estudi d'eficàcia i efectivitat en
l‟atenció dels nens de 0-4 anys. Revisa 40 estudis internacionals que
engloben metanàlisi rellevants i programes de salut estatals. Destaca
:
És recomanable l‟atenció infantil per nens > 2 anys tant per la millora
del desenvolupament com de rendiment escolar. L‟efecte (jornada
parcial/complerta) és més beneficiós a més temps, sobretot en grups
vulnerables
Els efectes depenen de la qualitat: és un factor de risc en < 2 anys +
mare treballa durant 1er any de vida.
Tant el desenvolupament cognitiu com el social són bàsics per l‟èxit
en l‟etapa escolar. Millora l‟autoestima, habilitats socials i motivació.
Redueix la demanda d‟educació especial, fracàs escolar i millora el
percentatge d‟estudis superiors.
Té efectes positius en el treball, l‟integració social i redueix la
criminalitat en poblacions de risc.
10.- Eficacia i efectividad en la atención de los niños entre 0-4 años. 2006. Paula Bedregal. www.expansiva.cl
21. 3. Estudis epidemiològics i metanàlisi
• Entre els programes de salut estatals destaca el de
Suècia que es caracteritza per: alt nivell d‟inversió en la
primera infància, baixa maternal d‟1 any, suport al treball
compartit entre homes i dones, accés universal al
parvulari i assegura estàndards de qualitat (nombre
d‟educadors i qualificació).
• Els estudis epidemiològics senyalen que s‟hauria d‟utilitzar
l‟informació obtinguda per aplicar mesures preventives i
terapèutiques. Incorporant aspectes culturals en els
dissenys d‟investigació.
• Les troballes de la psicologia evolutiva s‟ haurien de
traduir en aplicacions pràctiques.
22. 4.Dr. Karl Heinz Brisch.
Psiquiatria Infantil i Neuròleg. Director del Departament de Pediatria del Children‟s la Haun von Dr‟s
Hospital, Universitat Ludwing-Maximilians de Munich.
PROGRAMA SAFE: Safe-programm.de
Adreçat als pares.
Objectiu: Promoure vincle segur entre pares i fills. 4 mòduls:
1. Treball de grup abans i després de l‟embaràs i fins al 1er
any de vida.
2. Video feed-back.
3. Teràpia de grup en situacions traumàtiques.
4. Teràpia Individual: Línia telefònica i mail.
*Millora objectiva de les situacions d'estrès.
23. Dr. Karl Heinz Brisch.
Psiquiatria Infantil i Neuròleg. Director del Departament de Pediatria del Children‟s la Haun von Dr‟s
Hospital, Universitat Ludwing-Maximilians de Munich.
PROGRAMA B.A.S.E. :
Adreçat als nens de les escoles bressol i primària.
Objectiu: Promoure la sensibilitat envers els
altres, fomentar l‟empatia. “ensenyar a posar-se
en el lloc dels altres”
* Reducció important de les conductes
agressives.
24. PARAULA CLAU: PREVENCIÓ
Al nostre medi hem d‟aspirar a un concepte de salut
més ampli: No només es tracta de guarir el cos.
Els programes de salut han de poder abordar de forma
integral, per ser efectius i eficients, la salut física,
mental i social.
El CatSalut segueix les directrius proposades per la
OMS: Proposa una atenció humana i personalitzada tot
abordant els problemes de manera integral i posant en
marxa actuacions multidisciplinàries en que participen
diferents tipus de professionals: metges, infermeres,
assistents socials, psicòlegs.
25. PERSPECTIVA ACTUAL
• Societat de consum, materialista “més val el qui
més té”.
• Marcada per l‟evolució tecnològica, els mitjans
de comunicació, multiculturalitat.
• Competitivitat al límit.
• Cultura de la “immediatesa”: JA!!!
• Incorporació de la dona al mercat laboral.
• Incorporació precoç dels nens a l'escola.
• Desintegració de la família extensa.
26. INFANT
L‟adult del futur.
A disposició d‟aquesta herència que li
ofereix el “primer món”: sovint amb un
excés de “bens” materials, sobre protegit,
amb baixa tolerància a la frustració i amb
unes necessitats afectives personalitzades,
imprescindibles pel seu benestar i complet
desenvolupament, potser difícils d‟obtenir.
27. 5. COMENTARIS
1. Evolució tecnològica i avenços científics importants han
permès endinsar-se en el SNC, localitzar les emocions i
aproximar-se al funcionament mental.
2. Hi ha evidències científiques que apunten l‟importància
de les relacions afectives primerenques en el
desenvolupament i/o en la salut mental.
3. Professionals experts en les ciències de la salut en
general i de la salut mental en particular aconsellen
incorporar aquesta disciplina en els programes docents
de les diferents especialitats que d‟alguna forma es
relacionen amb el desenvolupament.
28. 6. TREBALL DE RECERCA
Les relacions afectives a l‟infància i
la seva relació en el
desenvolupament i la salut mental
29. JUSTIFICACIÓ DEL ESTUDI
* El seguiment de tots els nens infectats pel VIH per
transmissió vertical (15) des de l‟ inici de la pandèmia fins
l‟actualitat i el seguiment de molts serorevertits.
* Un grup de mares havia adquirit l‟infecció per via parenteral
(ADVP) i un segon grup per via heterosexual.
* Amb els factors de risc psicosocial que envolta aquesta
infecció, es preveu en aquets nens, ja des de la concepció,
unes relacions afectives complicades i amb la hipòtesi de la
patogènia en el desenvolupament i en la salut mental
posterior sembla interessant de poder-ho relacionar.
30. HIPÒTESI
* És una població vulnerable: exposada ja durant la vida intrauterina
a diversos factors nocius: VIH i el tractament antiretroviral
d‟alta activitat, drogues d‟abús (heroïna, cocaïna, tabac,
benzodiazepines, amfetamines ) i a més, l‟un o ambdós progenitors
en situació de diferent grau de malaltia i quan hi ha relació amb
consum de drogues (ADVP), problemes sociofamiliars i de salut
mental afegits. En els casos dels pares immigrants hi ha factors
socioeconòmics i familiars adversos com la pobresa i els conflictes
armats.
* Segons la teoria de l‟attachment, amb l‟existència de múltiples
factors de risc en les figures d‟apego cal esperar que s‟objectivin
conseqüències psico-afectives desfavorables de més o menys
intensitat, que interfereixin en el seu desenvolupament i afegits
per suposat en el cas dels nens infectats als factors
desfavorables atribuïbles a la pròpia malaltia i/o al tractament .
31. OBJECTIUS
* Fer una aproximació real analitzant diverses
variables que permetin verificar quins són els
factors personals i ambientals diferencials
en aquest grup de nens, fills de mare
seropositiva pel VIH, que puguin ser més
determinants en l‟evolució de cada nen i de
quina forma poden repercutir els vincles
afectius que estableixen en el seu
desenvolupament.
32. MATERIAL I MÈTODES
* Treball observacional, descriptiu i transversal n=30, fills de mare VIH+
seguits des del naixement o des del moment del diagnòstic: 15 infectats
pel VIH per transmissió vertical, que són tots els nens, que es controlen
a l‟hospital i 15 serorevertits dels que s‟ha fet el seguiment a CCEE de
Pediatria un mínim de 5 anys.
* 14 variables: edat, sexe, país d‟origen, via d‟infecció materna, estat de
portador, adherència al tractament, compliment de visites, número
d‟ingressos hospitalaris, escolarització, rendiment escolar,
desenvolupament pes i talla, assistència al CDIAP i/o CSMIJ i tipus
d‟attachment, ordenats en dos grups: segur i no segur, que inclou els
subtipus insegur-evitatiu, insegur-ambivalent i insegur-desorganitzat,
segons les definicions de M. Ainsword (1978).
* S‟utilitza com a variable criteri el tipus d‟attachment (segur - no segur)
i se la relaciona amb la resta de variables.
* Anàlisi estadístic: paquet estadístic SPSS versió 12.0. Donat que totes
les variables utilitzades, més enllà de l‟edat, són qualitatives, s‟utilitza la
Chi quadrat de Pearson.
33. DESCRIPCIÓ DE LA MOSTRA
* 30 nens exposats al VIH: 15 amb infecció vertical i 15 que
han serorevertit. 14 Nens i 16 Nenes d‟edats compreses
entre 2-20 anys, en seguiment des de l‟any 1988 fins
l‟actualitat (els 3 derivats a Medicina Interna als 20 anys).
* La via de contagi materna: ADVP en 17 casos i per via
heterosexual en 13 . 16 són nens de Catalunya i 14 de
famílies procedents de l‟Àfrica subsahariana. Només 3 de
les mares procedents de països de l‟Àfrica subsahariana
havien adquirit l‟ infecció per via parenteral.
* Els 6 nens que han estat en centres d’ acollida, són els que
han viscut situacions biogràfiques més disruptives i
traumàtiques que no els van facilitar establir ni bons ni
duradors llaços afectius amb els riscos que això comporta.
34. RESULTATS
• Attachment Segur 13 (43‟3%) i Insegur 17 (56‟6%).
9 9
8 7 7 7
7
6
5
segur
4
no segur
3
2
1
0
Nen Nena
35. Tipus d‟apego/Gènere
9
8
7
6
5
Segur
4
No segur
3
2
1
0
Home Dona
* No s‟observa relació entre tipus d‟apego i
gènere, p= 0‟321.
36. Tipus d‟apego /Païs d‟origen
14 13
12 11
10
8
segur
6 no segur
4 3 3
2
0
catalunya africa
* Els nens procedents de l‟Àfrica subsahariana tenen millor apego
que els originaris de Catalunya: P< 0‟001
37. Tipus d‟apego /Presencia VIH
10
10 9
9
8
7 6
6 5
segur
5
4 no segur
3
2
1
0
VIH + VIH -
* Tendència de nens amb attachment insegur més alt en
el grup dels infectats que dels no infectats, si bé no és
significatiu. p 0‟136
38. Tipus d‟apego /Càrrega Viral
6
6
5
4 4
4
segur
3
no segur
2
1
1
0
Indetectable Detectable
• No s‟observa relació significativa amb la càrrega viral.
P 0‟434.
39. Tipus d‟apego/Nombre d‟ingressos
14 14
14
12
10
8 segur
6 no segur
4
2
2
0
0
menys de 5 mes de 10
* Els 2 nens que havien fet >de 10 ingressos
presenten attachment insegur.
40. Tipus d‟apego / Tipus d‟apego/
Adherència tractament Compliment de visites
6 14
6 14
5
12 11
5
4
10
4
segur 8 segur
3
no segur 6 5 no segur
2
4
1
0 2
0
0 0
bona irregular/dolenta bona alternant/dolenta
* S‟estudien només els nens infectats.
Les diferències no són significatives. * Els nens amb attachment segur
P 0‟154. presenten un millor compliment
* Cal destacar que tots els nens amb bon de visites.
attachment presenten una bona
adherència al tractament.
41. Tipus d‟apego / Tipus de familia
12
11
10
8
6
5 5
4
3 3
2
2
1
0
0 0 0
monoparental extensa tradicional desdestructurada F. acollida
segur no segur
* Els nens amb attachment segur pertanyen als
grups de familia tradicional i monoparental.
42. Tipus d‟apego/ Tipus ‟apego/
Centre d‟acollida CDIAP/CSMIJ
14 14
14 14
12
12 12
10 9 10
7 8 segur
8 segur
no segur
no segur 6
6 4
4
4
2
2 0
0 0
0 si no
si no
* 7 nens que ha estat en centre * 4 nens que han estat derivats al
d‟acollida presenta attachment CDIAP ó al CSMIJ, tots ells
insegur. presenten attachment insegur.
43. Tipus d‟apego/Via d‟infecció materna
* Els fills de mares que han adquirit l‟infecció ADVP
presenten apego insegur en relació a les mares que han
adquirit l‟infecció via heterosexual resultant les
diferencies significatives: p < 0‟001
44. Tipus d‟apego/Rendiment escolar
14 13
12
10 9
8 segur
no segur
6
4
2
2
0
0
bo dolent
* Els nens amb attachment segur tenen millor nivell
d‟escolarització i rendiment escolar.
* Hi ha 6 nens que encara no estan en edat escolar d‟aquí el
menor nombre total.
45. Tipus d‟apego/Desenvolupament
talla 12 pes
12
14 13
12 10
8 8
10 8
8 8
8 segur segur
6
no segur no segur
6
4
4 2
2
2 1
0 0
adequat baix (<p3) adequat inadequat
* Els nens amb attachment No segur presenten amb més
freqüència un mal desenvolupament de talla de forma
significativa: p 0‟013 i discretament menys significatiu
ponderal: p 0‟045.
46. DISCUSSIÓ
17 apego insegur (56‟6%):
*14: 8 infectats i 6 serorevertits. VIA ADVP (46’6%).
6 (20%)VIH+ van quedar orfes. 5 van viure en família extensa +/-
desetructurada: 3 han delinquit a l‟adolescència, amb rendiment escolar
baix ó molt baix. Discontinuitat en les figures referents bàsiques. 3
CDIAP/CSMIJ.
*1 VIH+ és una adolescent immadura amb molt mal rendiment escolar a
alternat mare/família extensa i centre d‟acollida dels 4 als 9 anys. (Main
i hesse 1990).
*1 VIH+ abandonat al néixer, c.a., als 4 anys f.a. amb fracàs que el va
retornar al centre .
*6 (20%) serorevertits: 2 viuen en família tradicional, 3 en famílies
desestructurades i 1 va ser abandonat als 12 mesos, passant a centre,
fins als 5 anys i f.a. fins l‟actualitat. Està en seguiment al CSMIJ.
Dels 17 amb apego insegur: 6 son “desorganitzats” (20%, (35% insegurs))
Els nens institucionalitzats experimenten una sèrie de reaccions i
mecanismes defensius i tenen més probabilitat de presentar trastorns
del desenvolupament. (Marrone M., 2001) No causa sinó conseqüència.
47. CONCLUSIONS
1.- Les alteracions de les relacions afectives primerenques tenen conseqüències
molt negatives en el desenvolupament i la salut mental dels nens: 56‟6% (35%)
presenten attachment insegur: repercussió (-) en el desenvolupament de pes
i talla, rendiment escolar, la conducta, habilitats socials i salut mental.
2.- Recolza altres estudis que apunten l‟importància de les relacions afectives
primerenques en el desenvolupament i/o en la salut mental. (Flora de la
Barra, M. 2010).
3.- És important la detecció de factors de risc socio-familiars per tal de poder
aplicar mesures preventives eficients per millorar la salut matern infantil.
(Bedregal, P.2006).
4.- Els professionals sanitaris, com som els pediatres, podem ser font de
detecció precoç d‟alteracions en el vincle que permetin intervencions
preventives primàries eficients.
5.- Les relacions entre pares i fills o cuidador i el nen és una important font
d‟intervenció, mentre que la relació entre serveis de salut, els pares i el nen
són el mitjà a través del qual es produeix el canvi. (Brich, K. H. and cols.
2010).
48. LIMITACIONS DE TREBALL
1.- Es tracta d‟un estudi descriptiu, de manera que
no es poden inferir relacions causals.
2.- La mostra de nens és petita. No obstant,
comentar la dificultat de tenir mostres àmplies
d‟aquestes característiques. Destacar que la
mostra de nens VIH + infectats via materna és la
mostra universal dins les terres de Lleida.
49. PROPOSTES DE FUTUR
* Dissenyar estudis longitudinals a la nostra
població que permetin intervencions preventives a
nivell de pares-fills: establint relacions positives
i activant la reflexió amb l‟objectiu d‟establir
llaços estrets amb els seus fills, específicament
en situacions o famílies en situació de risc.
50. BIBLIOGRAFIA
1.- Aburto Baselga, M. Psicotraumatologia. El trauma temprano. Clínica e investigación Relacional. Vol. 1(1). Jun. 2007;
91-109.
2.- Ainsworth, M. D. (1989) Attachment beyond infancy. American Psychologist, 44, 709-716.
3.- Bedregal, P. Eficacia i efectividad en la atención de niños entre 0 y 4 años. Expansiva.2006.
4.- Bowlby. Vinculos afectivos: Formació, desarrollo y pérdida. Ed. Morata.
5.- Brazelton, T.B., Bertrand G Cramer. La relación mas temprana. Padres Bebés y el drama del apego inicial. 1999). Ed.
Paidos. Psicologia profunda.
6.- Brazelton T. B., Stanley I. Greenspan, Las necesidades básicas de la infancia. Biblioteca infantil 11. GRAÓ. Juny 2005.
7.- Brich, C. H. and cols. Attachment Quality in Very Low-Birthweight Premature Infants in Rlation Maternal Attachment
Representations and Neurològical Development. Vol. 5, Issue 4. October 2005; 311-331.
8.- Brich, C. H. and cols. Early preventive attachment-oriented psychotherapeutic intervention program with parents of a
very low birthweight premature infant: Results of attachment and neurological Developmnet. Attachment and
Development, Volume 5, Issue 2. June 2003, 120-135.
9.- Brich, C. H. and cols. The influence of prematuruty, maternal anxiety, and infants neurobiological risk mother-infant
interactions. Infant Mental Health Journal. Vol 26 Issue 5; 423-441.
10.- Flora de la Barra, M. Epidemiologia evolutiva en niños y adolescentes. Rev. Chil neuro-psiquiatria 2010; 48(2): 152-
159.
11.- Marrone, M. (2001).La teoría del Apego. Un enfoque actual. Ed. Psimática. Psicologia clínica.
12.- Oliva delgado, A. Revista de Psiquiatria y Psicologia del niño y del Adolescente. 2004, 4 (1); 65-81.
13.- Rizzolatti. G., Fogassi. L., i Gallese,V. “Neuronas espejo”, Investigación y ciencia, gener 2007.Universitat de Parma.
14.- San Roman Villalón, R. Factores del riesgo del desarrollo en la primera infancia.
51. LLIBRES INTERESSANTS:
• D.Stern. La primera relación madre-hijo. Ed. Morata.4ªed.1998.
• D. Stern. Diario de un bebé. Ed. Paidós Ibèrica.1999.
• D. Stern. El Nacimiento de una madre. Ed. Paidós 1999.
• Donald W. Winnicott. Acerca de los niños. Paidós Psicologia profunda. 1ª
Edició. 1998.
• Mario Marrone. La Teoria del Apego: Un enfoque actual. Psimática.2001.
• Mario Lacoboni. Las neuronas espejo.
52. REFLEXIÓ
"Sentirse querido significa, para cualquier niño, sentirse aceptado y
valorado.
Puede intentar resolver o superar situaciones difíciles apoyándose en la
seguridad afectiva de ser aceptado.
El niño necesita de afecto incondicional: Aquel que perdura sin
exigencias, que no depende de su comportamiento.
Podrá equivocarse, cometer errores y desobedecer, pero sin perder por
ello el afecto.
Esto le muestra al niño que él vale por sí mismo, con sus posibilidades y
limitaciones. Es una fuente de tranquilidad, de seguridad y de
autoestima.
Ese afecto incondicional es, posiblemente, el pilar fundamental del
apego seguro”.
Munist et. al., (1998) .
