SlideShare a Scribd company logo
1 of 31
Download to read offline
EDAT MITJA
Claudia Anguera nº1
Inés Gimeno nº7
Paula Gutierrez nº9
Patri Ribas nº16
INDEX
•
•
•
•
•
•
•
•

Introducció
El Feu
Estratificació social
Relacions de
vassallatge
La vida a la ciutat
La vida al camp
La vida dels pagesos
Castells

• Cavallers
• La medicina
• La Pesta
• La vida al monestir
• Els monjos
• Principals regnes
d’Europa
•Art Romànic
•Art Gòtic
INTRODUCCIÓ
• Característiques:
- Va començar al segle V i va acabar al segle XV.
- És el període entre l’edat antiga i l’edat
moderna.
- Va ser durant segles una societat rural,
pagesa.
- La majoria dels habitants vivia al camp i
treballava.
- La societat estava dividida en estaments.
- Tothom menys el rei havia d’obeir algú.
INTRODUCCIÓ
• Alta Edat Mitja:
- Sistema feudal església, noblesa, poble)
- Literatura Llatí
•
-

Baixa Edat Mitja:
Economia Burgesia
Contacte amb altres països França, Itàlia
Aparició d’altres llengües derivades del llatí
EL FEU
• Conveni pactat entre el senyor feudal i el seu vassall
que consistia en què el vassall jurava fidelitat a canvi
de què se li lliurés un domini real.
• Qui posseïa el feu havia d’exercir responsabilitats
administratives i militars i cobrava les rendes
públiques.
ESTRATIFICACIÓ SOCIAL
•PRIVILEGIATS:
-Rei: imparteixen justícia, no
treballen, no paguen impostos
-Noblesa i monjos: ocupen càrrecs
de govern, i son la minoria de la
població
•NO PRIVILEGIATS:
-Camperols: treballaven, pagaven
impostos, no tenen accés en la
política, són la majoria de la
població
RELACIONS DE VASSALLATGE
• Vassall és el terme en el feudalisme que diu
que un pagès demana protecció a un noble.
• El noble jura donar-li fidelitat i protecció al
pagès, i també una casa al costat del camp.
• A canvi el pagès li treballa les seves terres, i ha
de pagar els impostos per fer servir les eines
necessàries.
LA VIDA A LA CIUTAT
• Les cases tenien una habitació o un taller.
• Estaven fetes de fusta i pedra.
• A les ciutats vivien els que eren independents
(no depenien de cap feudal)
• Va néixer la ‘Burgesia’
• A les cases s’il·luminaven i s’escalfaven amb
foc.
• Compartien habitació amb el bestiar
• Molts pocs mobles (taules, baguls, tamborets)
LA VIDA A LA CIUTAT
• Parts d’una casa de pagès:
LA VIDA AL CAMP
• Una bona part de la població la formaven els
pagesos, que s’ocupaven de conrear la terra i
cuidar el bestiar.
• Conreaven cereals (blat i ordi) i llegums.
• Tots els feus tenien un molí per poder fer la farina
pel pa.
• Els pagesos vivien en petits pobles o granges, dins
la propietat d’un senyor.
• Vivien molt miserablement en cabanes on residia
el bestiar.
LA VIDA AL CAMP
LA VIDA DELS PAGESOS
• El menjar era escàs: algunes herbes, gra, caça
petita i pa.
• Autosuficients: produïen el que necessitaven,
s’alimentaven del que cultivaven i es vestien
amb la roba que teixien les dones.
• Tota la família treballava de sol a sol.
• Per treballar al camp feien servir eines molt
rudimentàries, generalment de fusta.
LA VIDA DELS PAGESOS II
• No tenien adob (producció agrícola escassa)
• Els pagesos tenien l’obligació de donar-li la
major part de la seva collita al senyor.
• Cultivaven: cereals, vinya, avellaners,
ametllers, i hortalisses.
• Les seves cases eren d’una sola habitació i la
compartien amb el bestiar i la família.
• Eren de palla, més endavant de pedra.
LA VIDA DELS PAGESOS
ELS CASTELLS
- Estaven fets de pedra i fusta, tenien moltes
habitacions.
- Hi vivien els reis i els nobles (anomenats pels
reis)
- S’organitzaven festes importants amb molts
convidats i amb molt menjar i begudes per
tothom convidat a la cerimònia.
- Era el lloc de refugi per als pagesos, artesans i
les famílies que vivien al poble en cas d’atac.
ELS CASTELLS
• Parts d’un Castell:
ELS CAVALLERS
• Vestidura:
- Yelm: casc metàl·lic amb una llamina de ferro per
protegir la part anterior del rostre.
- Escut: utilitat per protegir-se dels atacs oponents
amb les seves llances.
- Armadures: també utilitzada per protegir-se dels
atacs d’oponents i és va fer de millor qualitats quan
la van reemplaçar per les malles de metall.
ELS CAVALLERS II
• Armes:
- Llança: era molt llarga i s’utilitzava per poder colpejar
del cavaller oponent i fer-lo caure del seu cavall.
- Espasa: s’utilitzava per lluitar cos a cos amb un altre
cavaller. Sol tenir les dues fulles esmolades per poder
fer més mal a qui ataca.
ELS CAVALLERS
LA MEDICINA
• Els que l’exercien eren els monjos i els capellans.
• Ells acudien a les cases per mirar al pacient.
• Al no hi haver medicina els monjos o capellans els hi
donaven remeis d’herbes, i depèn de la malaltia els
hi donaven remeis o els hi treien sang.
• Una de les malalties més dures que va haver va ser la
Pesta Negra.
LA PESTA
• Al segle XIV es va produir una crisi agrària
provocada per males collites, es va disminuir
la producció de blat i la fam va augmentar.
• A l’any 1347 un vaixell provinent de Crimea va
escampar la Pesta Negra per tot el continent i
va provocar moltes morts també per la mala
alimentació.
LA VIDA AL MONESTIR
• Els monestirs eren centres culturals en que la majoria
de la població era analfabeta
• Distribució fixa:
- Església
- Dormitori
- Refetor
- Sala capitular
• Tenien un pati interior o claustre
• A les terres dels monestirs treballaven els monjos
• No podia entrar la població si no fos en un cas
especial
LA VIDA AL MONESTIR
ELS MONJOS
•
•
•
•

Vivien als monestirs
Àmbit i normes molt estrictes
Dedicaven el seu temps a l’estudi, l’oració i el treball
Uns monjos s’ocupaven de l’hort, elaborar productes
artesans, copiar manuscrits i ensenyar a escriure i a
llegir.
• Vestimenta: bata negra amb caputxa i cinturó
• La població era analfabeta
• Esmorzar: pa, cervesa – Dinar: sopa, verdura i pa –
Sopar: ous, fruita i formatge
ELS MONJOS
PRINCIPALS REGNES D’EUROPA
•
•
•
•

Regne Bizantí Justiniano
Regne dels Francs Carlo Magno
Regnes Carolingis Carlo Magno
Regne Àrab/Imperi Musulmà
ART ROMÀNIC
•
•
•
•
•
•
•
•
•

Entre els segles XI i XIII.
Art més representatiu del món feudal.
Art essencialment religiós.
Arquitectura: esglésies, catedrals, monestirs
L’escultura i la pintura serveixen per decorar o
completar els edificis religiosos.
Esglésies de planta basilical
Naus acabades en absis
Arc de mig punt
Finestres escasses
ART GÒTIC
•
•
•
•
•
•
•

Durant els segles XII, XIII, XIV
Tres períodes:
Període de formació
Període de plenitud
Període final
Va néixer a França i es va difondre per l’Occident
Temes religiosos i profans
Art urbà
Finalitat decorativa més que didàctica
S’intenta reflexar la naturalesa
VÍDEO
LINK DE EXERCICIS
• http://intercentres.edu.gva.es/albait/ELS%20C
ASTELLS%205/els_monjos.html
FI
Moltes gràcies

More Related Content

What's hot (20)

Diapos HistòRia
Diapos HistòRiaDiapos HistòRia
Diapos HistòRia
 
El feudalisme
El feudalismeEl feudalisme
El feudalisme
 
ELS PAGESOS (EDAT MITJANA)
ELS PAGESOS (EDAT MITJANA)ELS PAGESOS (EDAT MITJANA)
ELS PAGESOS (EDAT MITJANA)
 
Clergues
ClerguesClergues
Clergues
 
La vida en els monestirs
La vida en els monestirsLa vida en els monestirs
La vida en els monestirs
 
L'edat mitjana
L'edat mitjanaL'edat mitjana
L'edat mitjana
 
Edat mitjana la vida en el camp
Edat mitjana la vida en el campEdat mitjana la vida en el camp
Edat mitjana la vida en el camp
 
L'edat mitjana a la classe de 5è de primària
L'edat mitjana a la classe de 5è de primàriaL'edat mitjana a la classe de 5è de primària
L'edat mitjana a la classe de 5è de primària
 
POWER EDAT MITJANA 6è A
POWER EDAT MITJANA 6è APOWER EDAT MITJANA 6è A
POWER EDAT MITJANA 6è A
 
Els monestirs
Els monestirsEls monestirs
Els monestirs
 
Els castells
Els castellsEls castells
Els castells
 
Visigots
VisigotsVisigots
Visigots
 
L'Edat Mitjana
L'Edat MitjanaL'Edat Mitjana
L'Edat Mitjana
 
La vida al monestir
La vida al monestirLa vida al monestir
La vida al monestir
 
La ciutat medieval
La ciutat medievalLa ciutat medieval
La ciutat medieval
 
Pagesos
PagesosPagesos
Pagesos
 
4 Edat dels metalls
4 Edat dels metalls4 Edat dels metalls
4 Edat dels metalls
 
Neolitic
NeoliticNeolitic
Neolitic
 
La societat egipcia
La societat egipciaLa societat egipcia
La societat egipcia
 
Els camperols
Els camperolsEls camperols
Els camperols
 

Similar to EDAT MITJA / EDAD MEDIA

Similar to EDAT MITJA / EDAD MEDIA (20)

Tema 2
Tema 2Tema 2
Tema 2
 
L'Edat Mitjana
L'Edat MitjanaL'Edat Mitjana
L'Edat Mitjana
 
Cultura de la tène - Mireia Rosa
Cultura de la tène - Mireia RosaCultura de la tène - Mireia Rosa
Cultura de la tène - Mireia Rosa
 
T4 Feudalisme
T4 FeudalismeT4 Feudalisme
T4 Feudalisme
 
ELS CELTES - PER MATEU I SASHA
ELS CELTES - PER MATEU I SASHAELS CELTES - PER MATEU I SASHA
ELS CELTES - PER MATEU I SASHA
 
Tema 7.castells. resum
Tema 7.castells. resumTema 7.castells. resum
Tema 7.castells. resum
 
Tema4 la societat feudal
Tema4 la societat feudalTema4 la societat feudal
Tema4 la societat feudal
 
Power point edat mitjana
Power point edat mitjanaPower point edat mitjana
Power point edat mitjana
 
Resum medieval i dibuixos
Resum medieval i dibuixosResum medieval i dibuixos
Resum medieval i dibuixos
 
Els Celtes
Els CeltesEls Celtes
Els Celtes
 
La societat feudal. 2n eso
La societat feudal. 2n esoLa societat feudal. 2n eso
La societat feudal. 2n eso
 
ELS IBERS
ELS IBERSELS IBERS
ELS IBERS
 
La forma de vida dels romans
La forma de vida dels romansLa forma de vida dels romans
La forma de vida dels romans
 
T-5. Edat Mitjana
T-5. Edat MitjanaT-5. Edat Mitjana
T-5. Edat Mitjana
 
La vida a l'edat mitjana
La vida a l'edat mitjanaLa vida a l'edat mitjana
La vida a l'edat mitjana
 
Treball edadt mitjana
Treball edadt mitjanaTreball edadt mitjana
Treball edadt mitjana
 
Edat mitjanaaaaa
Edat mitjanaaaaaEdat mitjanaaaaa
Edat mitjanaaaaa
 
Altaedatmitjana1 171211191914
Altaedatmitjana1 171211191914Altaedatmitjana1 171211191914
Altaedatmitjana1 171211191914
 
Alta edat mitjana 1
Alta edat mitjana 1Alta edat mitjana 1
Alta edat mitjana 1
 
EDAT ANTIGA
EDAT ANTIGAEDAT ANTIGA
EDAT ANTIGA
 

EDAT MITJA / EDAD MEDIA

  • 1. EDAT MITJA Claudia Anguera nº1 Inés Gimeno nº7 Paula Gutierrez nº9 Patri Ribas nº16
  • 2. INDEX • • • • • • • • Introducció El Feu Estratificació social Relacions de vassallatge La vida a la ciutat La vida al camp La vida dels pagesos Castells • Cavallers • La medicina • La Pesta • La vida al monestir • Els monjos • Principals regnes d’Europa •Art Romànic •Art Gòtic
  • 3. INTRODUCCIÓ • Característiques: - Va començar al segle V i va acabar al segle XV. - És el període entre l’edat antiga i l’edat moderna. - Va ser durant segles una societat rural, pagesa. - La majoria dels habitants vivia al camp i treballava. - La societat estava dividida en estaments. - Tothom menys el rei havia d’obeir algú.
  • 4. INTRODUCCIÓ • Alta Edat Mitja: - Sistema feudal església, noblesa, poble) - Literatura Llatí • - Baixa Edat Mitja: Economia Burgesia Contacte amb altres països França, Itàlia Aparició d’altres llengües derivades del llatí
  • 5. EL FEU • Conveni pactat entre el senyor feudal i el seu vassall que consistia en què el vassall jurava fidelitat a canvi de què se li lliurés un domini real. • Qui posseïa el feu havia d’exercir responsabilitats administratives i militars i cobrava les rendes públiques.
  • 6. ESTRATIFICACIÓ SOCIAL •PRIVILEGIATS: -Rei: imparteixen justícia, no treballen, no paguen impostos -Noblesa i monjos: ocupen càrrecs de govern, i son la minoria de la població •NO PRIVILEGIATS: -Camperols: treballaven, pagaven impostos, no tenen accés en la política, són la majoria de la població
  • 7. RELACIONS DE VASSALLATGE • Vassall és el terme en el feudalisme que diu que un pagès demana protecció a un noble. • El noble jura donar-li fidelitat i protecció al pagès, i també una casa al costat del camp. • A canvi el pagès li treballa les seves terres, i ha de pagar els impostos per fer servir les eines necessàries.
  • 8. LA VIDA A LA CIUTAT • Les cases tenien una habitació o un taller. • Estaven fetes de fusta i pedra. • A les ciutats vivien els que eren independents (no depenien de cap feudal) • Va néixer la ‘Burgesia’ • A les cases s’il·luminaven i s’escalfaven amb foc. • Compartien habitació amb el bestiar • Molts pocs mobles (taules, baguls, tamborets)
  • 9. LA VIDA A LA CIUTAT • Parts d’una casa de pagès:
  • 10. LA VIDA AL CAMP • Una bona part de la població la formaven els pagesos, que s’ocupaven de conrear la terra i cuidar el bestiar. • Conreaven cereals (blat i ordi) i llegums. • Tots els feus tenien un molí per poder fer la farina pel pa. • Els pagesos vivien en petits pobles o granges, dins la propietat d’un senyor. • Vivien molt miserablement en cabanes on residia el bestiar.
  • 11. LA VIDA AL CAMP
  • 12. LA VIDA DELS PAGESOS • El menjar era escàs: algunes herbes, gra, caça petita i pa. • Autosuficients: produïen el que necessitaven, s’alimentaven del que cultivaven i es vestien amb la roba que teixien les dones. • Tota la família treballava de sol a sol. • Per treballar al camp feien servir eines molt rudimentàries, generalment de fusta.
  • 13. LA VIDA DELS PAGESOS II • No tenien adob (producció agrícola escassa) • Els pagesos tenien l’obligació de donar-li la major part de la seva collita al senyor. • Cultivaven: cereals, vinya, avellaners, ametllers, i hortalisses. • Les seves cases eren d’una sola habitació i la compartien amb el bestiar i la família. • Eren de palla, més endavant de pedra.
  • 14. LA VIDA DELS PAGESOS
  • 15. ELS CASTELLS - Estaven fets de pedra i fusta, tenien moltes habitacions. - Hi vivien els reis i els nobles (anomenats pels reis) - S’organitzaven festes importants amb molts convidats i amb molt menjar i begudes per tothom convidat a la cerimònia. - Era el lloc de refugi per als pagesos, artesans i les famílies que vivien al poble en cas d’atac.
  • 16. ELS CASTELLS • Parts d’un Castell:
  • 17. ELS CAVALLERS • Vestidura: - Yelm: casc metàl·lic amb una llamina de ferro per protegir la part anterior del rostre. - Escut: utilitat per protegir-se dels atacs oponents amb les seves llances. - Armadures: també utilitzada per protegir-se dels atacs d’oponents i és va fer de millor qualitats quan la van reemplaçar per les malles de metall.
  • 18. ELS CAVALLERS II • Armes: - Llança: era molt llarga i s’utilitzava per poder colpejar del cavaller oponent i fer-lo caure del seu cavall. - Espasa: s’utilitzava per lluitar cos a cos amb un altre cavaller. Sol tenir les dues fulles esmolades per poder fer més mal a qui ataca.
  • 20. LA MEDICINA • Els que l’exercien eren els monjos i els capellans. • Ells acudien a les cases per mirar al pacient. • Al no hi haver medicina els monjos o capellans els hi donaven remeis d’herbes, i depèn de la malaltia els hi donaven remeis o els hi treien sang. • Una de les malalties més dures que va haver va ser la Pesta Negra.
  • 21. LA PESTA • Al segle XIV es va produir una crisi agrària provocada per males collites, es va disminuir la producció de blat i la fam va augmentar. • A l’any 1347 un vaixell provinent de Crimea va escampar la Pesta Negra per tot el continent i va provocar moltes morts també per la mala alimentació.
  • 22. LA VIDA AL MONESTIR • Els monestirs eren centres culturals en que la majoria de la població era analfabeta • Distribució fixa: - Església - Dormitori - Refetor - Sala capitular • Tenien un pati interior o claustre • A les terres dels monestirs treballaven els monjos • No podia entrar la població si no fos en un cas especial
  • 23. LA VIDA AL MONESTIR
  • 24. ELS MONJOS • • • • Vivien als monestirs Àmbit i normes molt estrictes Dedicaven el seu temps a l’estudi, l’oració i el treball Uns monjos s’ocupaven de l’hort, elaborar productes artesans, copiar manuscrits i ensenyar a escriure i a llegir. • Vestimenta: bata negra amb caputxa i cinturó • La població era analfabeta • Esmorzar: pa, cervesa – Dinar: sopa, verdura i pa – Sopar: ous, fruita i formatge
  • 26. PRINCIPALS REGNES D’EUROPA • • • • Regne Bizantí Justiniano Regne dels Francs Carlo Magno Regnes Carolingis Carlo Magno Regne Àrab/Imperi Musulmà
  • 27. ART ROMÀNIC • • • • • • • • • Entre els segles XI i XIII. Art més representatiu del món feudal. Art essencialment religiós. Arquitectura: esglésies, catedrals, monestirs L’escultura i la pintura serveixen per decorar o completar els edificis religiosos. Esglésies de planta basilical Naus acabades en absis Arc de mig punt Finestres escasses
  • 28. ART GÒTIC • • • • • • • Durant els segles XII, XIII, XIV Tres períodes: Període de formació Període de plenitud Període final Va néixer a França i es va difondre per l’Occident Temes religiosos i profans Art urbà Finalitat decorativa més que didàctica S’intenta reflexar la naturalesa
  • 30. LINK DE EXERCICIS • http://intercentres.edu.gva.es/albait/ELS%20C ASTELLS%205/els_monjos.html