3. INTRODUCCIÓ
• Característiques:
- Va començar al segle V i va acabar al segle XV.
- És el període entre l’edat antiga i l’edat
moderna.
- Va ser durant segles una societat rural,
pagesa.
- La majoria dels habitants vivia al camp i
treballava.
- La societat estava dividida en estaments.
- Tothom menys el rei havia d’obeir algú.
4. INTRODUCCIÓ
• Alta Edat Mitja:
- Sistema feudal església, noblesa, poble)
- Literatura Llatí
•
-
Baixa Edat Mitja:
Economia Burgesia
Contacte amb altres països França, Itàlia
Aparició d’altres llengües derivades del llatí
5. EL FEU
• Conveni pactat entre el senyor feudal i el seu vassall
que consistia en què el vassall jurava fidelitat a canvi
de què se li lliurés un domini real.
• Qui posseïa el feu havia d’exercir responsabilitats
administratives i militars i cobrava les rendes
públiques.
6. ESTRATIFICACIÓ SOCIAL
•PRIVILEGIATS:
-Rei: imparteixen justícia, no
treballen, no paguen impostos
-Noblesa i monjos: ocupen càrrecs
de govern, i son la minoria de la
població
•NO PRIVILEGIATS:
-Camperols: treballaven, pagaven
impostos, no tenen accés en la
política, són la majoria de la
població
7. RELACIONS DE VASSALLATGE
• Vassall és el terme en el feudalisme que diu
que un pagès demana protecció a un noble.
• El noble jura donar-li fidelitat i protecció al
pagès, i també una casa al costat del camp.
• A canvi el pagès li treballa les seves terres, i ha
de pagar els impostos per fer servir les eines
necessàries.
8. LA VIDA A LA CIUTAT
• Les cases tenien una habitació o un taller.
• Estaven fetes de fusta i pedra.
• A les ciutats vivien els que eren independents
(no depenien de cap feudal)
• Va néixer la ‘Burgesia’
• A les cases s’il·luminaven i s’escalfaven amb
foc.
• Compartien habitació amb el bestiar
• Molts pocs mobles (taules, baguls, tamborets)
9. LA VIDA A LA CIUTAT
• Parts d’una casa de pagès:
10. LA VIDA AL CAMP
• Una bona part de la població la formaven els
pagesos, que s’ocupaven de conrear la terra i
cuidar el bestiar.
• Conreaven cereals (blat i ordi) i llegums.
• Tots els feus tenien un molí per poder fer la farina
pel pa.
• Els pagesos vivien en petits pobles o granges, dins
la propietat d’un senyor.
• Vivien molt miserablement en cabanes on residia
el bestiar.
12. LA VIDA DELS PAGESOS
• El menjar era escàs: algunes herbes, gra, caça
petita i pa.
• Autosuficients: produïen el que necessitaven,
s’alimentaven del que cultivaven i es vestien
amb la roba que teixien les dones.
• Tota la família treballava de sol a sol.
• Per treballar al camp feien servir eines molt
rudimentàries, generalment de fusta.
13. LA VIDA DELS PAGESOS II
• No tenien adob (producció agrícola escassa)
• Els pagesos tenien l’obligació de donar-li la
major part de la seva collita al senyor.
• Cultivaven: cereals, vinya, avellaners,
ametllers, i hortalisses.
• Les seves cases eren d’una sola habitació i la
compartien amb el bestiar i la família.
• Eren de palla, més endavant de pedra.
15. ELS CASTELLS
- Estaven fets de pedra i fusta, tenien moltes
habitacions.
- Hi vivien els reis i els nobles (anomenats pels
reis)
- S’organitzaven festes importants amb molts
convidats i amb molt menjar i begudes per
tothom convidat a la cerimònia.
- Era el lloc de refugi per als pagesos, artesans i
les famílies que vivien al poble en cas d’atac.
17. ELS CAVALLERS
• Vestidura:
- Yelm: casc metàl·lic amb una llamina de ferro per
protegir la part anterior del rostre.
- Escut: utilitat per protegir-se dels atacs oponents
amb les seves llances.
- Armadures: també utilitzada per protegir-se dels
atacs d’oponents i és va fer de millor qualitats quan
la van reemplaçar per les malles de metall.
18. ELS CAVALLERS II
• Armes:
- Llança: era molt llarga i s’utilitzava per poder colpejar
del cavaller oponent i fer-lo caure del seu cavall.
- Espasa: s’utilitzava per lluitar cos a cos amb un altre
cavaller. Sol tenir les dues fulles esmolades per poder
fer més mal a qui ataca.
20. LA MEDICINA
• Els que l’exercien eren els monjos i els capellans.
• Ells acudien a les cases per mirar al pacient.
• Al no hi haver medicina els monjos o capellans els hi
donaven remeis d’herbes, i depèn de la malaltia els
hi donaven remeis o els hi treien sang.
• Una de les malalties més dures que va haver va ser la
Pesta Negra.
21. LA PESTA
• Al segle XIV es va produir una crisi agrària
provocada per males collites, es va disminuir
la producció de blat i la fam va augmentar.
• A l’any 1347 un vaixell provinent de Crimea va
escampar la Pesta Negra per tot el continent i
va provocar moltes morts també per la mala
alimentació.
22. LA VIDA AL MONESTIR
• Els monestirs eren centres culturals en que la majoria
de la població era analfabeta
• Distribució fixa:
- Església
- Dormitori
- Refetor
- Sala capitular
• Tenien un pati interior o claustre
• A les terres dels monestirs treballaven els monjos
• No podia entrar la població si no fos en un cas
especial
24. ELS MONJOS
•
•
•
•
Vivien als monestirs
Àmbit i normes molt estrictes
Dedicaven el seu temps a l’estudi, l’oració i el treball
Uns monjos s’ocupaven de l’hort, elaborar productes
artesans, copiar manuscrits i ensenyar a escriure i a
llegir.
• Vestimenta: bata negra amb caputxa i cinturó
• La població era analfabeta
• Esmorzar: pa, cervesa – Dinar: sopa, verdura i pa –
Sopar: ous, fruita i formatge
27. ART ROMÀNIC
•
•
•
•
•
•
•
•
•
Entre els segles XI i XIII.
Art més representatiu del món feudal.
Art essencialment religiós.
Arquitectura: esglésies, catedrals, monestirs
L’escultura i la pintura serveixen per decorar o
completar els edificis religiosos.
Esglésies de planta basilical
Naus acabades en absis
Arc de mig punt
Finestres escasses
28. ART GÒTIC
•
•
•
•
•
•
•
Durant els segles XII, XIII, XIV
Tres períodes:
Període de formació
Període de plenitud
Període final
Va néixer a França i es va difondre per l’Occident
Temes religiosos i profans
Art urbà
Finalitat decorativa més que didàctica
S’intenta reflexar la naturalesa