Pladeconvivencia regina

PLA DE
CONVIVÈNCIA

2011
2012 Escola Regina Carmeli Horta (Barcelona)

1. INTRODUCCIÓ..................................................................3

PLA DE CONVIVÈNCIA DE CENTRE ESCOLA REGINA CARMELI- HORTA

2. ANÀLISI DE L’ENTORN......................................................4

3. JUSTIFICACIÓ...................................................................5

4. OBJECTIUS GENERALS DEL PLA DE CONVIVÈNCIA.............7

5. LA COMISSIÓ DE DISCIPLINA I
CONVIVÈNCIA........................................................................8

6. DIAGNÒSTIC DE SITUACIÓ DE
CONVIVÈNCIA......................................................................10

7. NORMES I COMUNICACIÓ.................................................13

8. LA PREVENCIÓ..................................................................15

9. LA INTERVENCIÓ...............................................................21

10. AVALUACIÓ DEL PLA DE CONVIVÈNCIA...........................30

2


1.INTRODUCCIÓ

Vivim en una societat on la diversitat cultural és molt
complexa.

Els mestres som conscients de la importància de fomentar
una bona convivència en el centre amb tota la comunitat
educativa que ens envolta (alumnat, companys de feina,
famílies, institucions del municipi...).

Al llarg d’aquest anys el nostre centre hem anat
reflexionant i treballant sobre com anar millorant la
convivència des dels diferents àmbits: pla d’ acollida,
seminari d’educació emocional, comissió de pati (el pati és
l’espai on hi ha més conflictes), debats a l’aula i centre...

Aquest document pretén ser una eina per promoure i
desenvolupar mesures i recursos per al foment de la
convivència escolar dins el centre.

3


2. ANÀLISI DE L’ENTORN

L’escola Regina Carmeli d’ Horta és un centre docent privat
concertat que treballa al barri d’ Horta de Barcelona fa més
de 47 anys.

Els alumnes del centre provenen essencialment de diferents
llars d’infants del mateix barri i de Nou Barris, tot i que
alguns nens i nenes són escolaritzats per primera vegada a
P-3.

Cal destacar que els districtes de procedència de l’alumnat
han anat experimentant canvis sòcio -econòmics que han
transformat de manera molt intensa el paisatge urbà.

Paral·lelament s’han produït dos processos immigratoris en
aquests barris que en poques dècades a provocat canvis en
diferents aspectes: demogràfics, urbanístic, social, etc.

El primer moviment migratori dels anys 40-50 va fer que la
major part dels habitants d’aquests barris faci servir en
l’actualitat el castellà com a llengua vehicular, degut a la
seva procedència de diferents llocs de l’estat espanyol. La
segona immigració és, principalment, la dels països de l’
Amèrica Llatina, Àsia i est d’ Europa.

Tots aquests canvis condicionen l’ensenyament de la llengua
catalana com a llengua vehicular, malgrat que la població
autòctona del barri d’ Horta segueix emprant el català com la
seva llengua habitual.

4


3. JUSTIFICACIÓ

• Marc legal.

Segons el Decret 142/2007, de 26 de juny,
d’ordenació dels ensenyaments de l’ Educació
Primària, preveu a l’article 18.3 que cada centre ha
d’establir els principis per l’elaboració del pla de
convivència del centre, que formarà part del seu
projecte educatiu.

La convivència és un dels majors reptes al que ens
enfrontem des de l’escola, cal donar-li un tractament
consensuat per totes les persones que intervenen en el
procés educatiu i establir uns mecanismes clars d’actuació
tant en les vessants d’intervenció, comunicació i prevenció.

El treball del claustre al voltant del tema de la convivència
ha de servir com a punt de reflexió de la pràctica docent i
de les implicacions que té el pla en tota l’activitat
educativa, ha d’implicar una revisió del PAT i dels PCC en
relació a la forma de tractar els temes transversals, inclusió
de l’assemblea i els projectes específics a desenvolupar al
llarg dels propers anys, una modificació del PEC, una
adaptació del RRI una recerca de noves formes de millorar
la convivència així com una millora en els canals de
comunicació interns.

Resulta imprescindible una formació per part de tot el
professorat en eines que milloren la convivència així com
considerar que els problemes són de tota la comunitat
educativa i la resposta ha de ser indiferent sigui qui sigui el
mestre, educador o àmbit on passen els fets.

La incorporació d’alumnat nouvingut d’altres països i
cultures diferents és, i ho serà més cada dia, un aspecte a
considerar, cal establir polítiques actives per tal d’afavorir
la seva integració com són el desenvolupant de programes
d’interculturalitat, plans d’ acollida.

5


L’actitud del professorat caldrà que sigui plantejada d’una
manera conscient per tal d’evitar conductes que puguin ser
interpretades com a xenòfobes i evitar qualsevol comentari
basat en la procedència dels nous alumnes, així com de la
seva religió, ètnia o qualsevol altre caràcter no individual.

Cal considerar que l’àmbit d’intervenció no és només
l’horari lectiu ni el recinte del centre escolar, cal considerar,
sobre tot l’horari de menjador, activitats extraescolars i el
temps d’entrades i sortides del centre.

La coordinació entre educadors de menjador i mestres ha
de ser eficaç i ràpida, tota la informació s’ha de fer efectiva
en l’àmbit de la tutoria que es el lloc on s’han de tractar els
problemes en primera instància.

Les mesures preventives i organitzatives que eviten els
problemes tindran un caràcter prioritari, la detecció precoç
dels possibles problemes i la intervenció immediata seran
pilars fonamentals del projecte.

En el diagnòstic fet per part del professorat del centre i els
educadors del menjador s’ha establert que els llocs i temps
més conflictius són els de menjador i pati i que caldrà que
tinguin una consideració especial.

El registre escrit dels fets, el seu tractament en assemblea,
la intervenció en tutoria, el desenvolupament de programes
específics, l’ajuda del personal especialitzat i la informació
als pares i dels pares són condicions necessàries per a una
correcta intervenció en l’àmbit de la convivència.

Els membres del claustre o menjador que detecten
qualsevol tipus d’alteració de la convivència han d’actuar
de forma immediata par tal d’evitar els fets, sempre s’ha
de comunicar al tutor o tutora dels alumnes el que ha
passat i ell ha de treure la informació que estimi oportuna
així com considerar la possible intervenció.

6


OBJECTIUS GENERALS

L’objectiu fonamental del projecte és el de millorar
la convivència del centre així com establir normes
d’actuació i intervenció quan es dona un cas
d’alteració de la convivència.

L’ Escola Regina Carmeli -Horta elabora aquest Pla de
convivència amb la pretensió d’aconseguir els següents
objectius:

1. Impulsar l’adquisició d’una adequada competència social
que permeti entendre el conflicte com un fet
consubstancial a la interacció personal i del grup,
necessari per al desenvolupament personal i social.

2. Aconseguir la integració efectiva de tot l’alumnat,
impulsant una cultura democràtica i de respecte.

3. Promoure la implicació de les famílies i la seva
corresponsabilització.

4. Impulsar un bon clima de relacions entre tots els
membres de la comunitat educativa.

5. Prevenir els conflictes, i quan es donin, saber enfocar
una gestió positiva d’aquests.

7


5. LA COMISSIÓ DE DISCIPLINA I CONVIVÈNCIA

La comissió de disciplina i convivència està formada per la
directora del centre, el cap d’estudis d’educació infantil i
primària, la cap d’estudis de la ESO, una mestra del centre,
i un representant dels pares membre del Consell Escolar.

Les funcions d’aquesta comissió són:

a) Formular la proposta de pla de convivència i les seves
adaptacions i modificacions posteriors.

b) Efectuar el seguiment i la coordinació de l’aplicació del
pla de convivència escolar durant el curs.

c) Coordinar les iniciatives dels sectors de la comunitat
educativa envers el foment de la convivència.

d) Elaborar la proposta d’informe anual del pla de
convivència.

e) Elevar al Consell escolar qualsevol suggeriment i
proposta per millorar la convivència als centres i
prevenir conflictes si és el cas.

La comissió s’haurà de reunir cada vegada que sigui
necessari i almenys una vegada per trimestre per analitzar
les incidències produïdes.

Les conclusions que es derivin de cada reunió s’exposaran
al tauló d’anuncis de la sala de professors.

Cada curs escolar s’hauran de planificar les activitats que
es duran a terme tant a la PGA com al Pla d’acció tutorial.

A final de curs, a la memòria s’elaborarà un informe anual
d’avaluació i seguiment del pla de convivència que servirà
per valorar la qualitat i eficàcia del conjunt de mesures

8


previstes. Aquest informe serà elaborat anualment per la
Comissió de Disciplina i Convivència del centre.
L’haurà d’aprovar el consell escolar i s’ha de transmetre
una còpia a l ’Observatori per a la Convivència escolar.

Els punts que ha de tenir aquest informe són:
a) Activitats realitzades
b) Recursos utilitzats
c) Assessorament
d) Actuacions i nivell de consecució dels objectius.
e) Grau de participació de la comunitat educativa.
f) Valoració de les activitats, processos i resultats
g) Anàlisi dels problemes detectats
h) Propostes de continuïtat i millora
i) Documentació elaborada i estadística de casos.

9


6. DIAGNÒSTIC DE SITUACIÓ DE CONVIVÈNCIA

La majoria de les situacions que alteren la convivència al
centre es poden resumir en las següents.

6.1 Alteracions en el compliment de les normes del
centre en relació a:

1. Files i desplaçaments pel centre.
2. Mala utilització del espais del centre.
3. Apropiació d’espais i materials per part dels alumnes de
l’ Educació Secundària.
4. Disrupció, mal comportament en classe.
5. Problemes amb els alumnes de nova incorporació.
6. Marginació. Hi ha alumnes que estan marginats al llarg
de tota la seva escolaritat per diferents motius i amb
reaccions diferents en funció de la personalitat dels
marginats.
7. Baralles, normalment sense importància, cal prestar
atenció especial a les que es produeixen en grup o front a
alumnes marginats o amb menors.
9. Hi ha una facilitat, recolzada per una certa permissivitat,
a l’hora dels insults.
10.Assajament, cal prestar especial atenció al possibles
casos d’assajament Íntimament lligada al matonisme i
en els cursos superiors però concretat en una persona i
amb reiteració de fets.

6.2. En relació als espais i temps.

Els llocs més conflictius del centre són. Per aquest ordre:

• Estona de menjador: El temps que roman un
alumne al menjador es molt llarg (2 hores). La
vigilància la fa un equip de monitors difícil. L’autoritat
del personal de menjador no es igual que la dels
mestres i reben, molt sovint, males contestacions i
falta de cas.

10


• Estona d’esbarjo: Pels problemes de vigilància i
control per part dels professors i la relaxació en moltes
de les normes del centre. Entrades a classe en horari
de pati, utilització dels serveis,utilització de pistes
esportives i torns, llocs amagats de la vigilància,
horari de pati.

• Altres moments conflictius:
Horari d’entrades i sortides de l’escola.

6.2.1.Problemes en relació a la intervenció

• Falta de coordinació, les mesures preses en casos
d’alteració de la convivència, han de tenir un
seguiment per part de la tutoria, hi ha d’incloure
aspectes de prevenció, mesures que eviten els fets
( no poden tornar a repetir-se), informació als pares.
Les mesures punitives no seran les úniques a aplicar.

• Cal dur un registre escrit dels fets al full d’incidències
que ha elaborat el centre.

• Cal fer participes als alumnes, normes, compliment
seguiment,... Cal evitar l’acceptació de conductes
negatives com a “normals” o de “nens petits”.

• Falta de compliment dels acords per part dels mestres,
relaxació.

• Unificació de criteris entre tots els educadors de
l’escola.

• Cal millorar els canals de relació entre professors i
educadors i altre personal relacionat amb el centre.

6.2.2.Problemes en relació als mestres.

Hi ha una certa relaxació en el compliment de les normes
per part dels educadors; vigilància pati, normes de la

11


classe,... Així com una descoordinació i falta de
comunicació entre els diferents àmbits de l’escola.

12


7.NORMES I COMUNICACIÓ

7.1.Objectius en relació a les normes comunicació.

7.1.1. Establir mecanismes efectius de
comunicació entre tots els membres de la
comunitat educativa.

7.1.2. Clarificar les normes del centre en tot allò
que té una implicació directa amb el pla
de convivència.

7.2. Mecanismes d’informació i comunicació.

La comunicació entre els diferents estaments que
conformen la vida educativa del centre es una eina
fonamental a l’hora d’afrontar els problemes de
convivència.

Establir mecanismes efectius de comunicació entre
tots els membres de la comunitat educativa es una tasca
que correspon al Claustre, es troben inclosos en les normes
del centre i el seu manteniment, modificació i revisió
correspon al Claustre a petició de qualsevol mestre, Cicle o
equip directiu, també es considerarà als educadors i demés

La relació amb els pares i mares es farà mitjançant el
treball de tutoria la relació amb l’ AMPA i la implicació del
Consell Escolar.

7.3. Normes del centre en relació a la
convivència.

Clarificar les normes del centre en tot allò que té una
implicació directa amb el pla de convivència.

13


La clarificació de les normes així com la seva unificació
són una part important del projecte i afecten a tots els
àmbits de la vida escolar tenen com a objectiu prevenir i
controlar els possibles problemes de convivència.

La classificació de les normes de funcionament la
farem en funció dels llocs i temps escolar i impliquen la
seva acceptació i compliment per part de tots els implicats.

En el document Annex 1 i en els articles 80 a 96 del
Reglament de Règim Intern (RRI) s’estableixen les
normes del centre en relació a la convivència, documents
aprovats pel claustre i amb la intenció de facilitar la vida en
el centre fugint de l’excés normatiu, caldrà revisar aquest
document amb caràcter anual i sempre que es detecti un
mal funcionament de les normes o una nova necessitat.

Es important fer participes d’aquestes normes a l’alumnat,
caldrà que tinguin un tractament específic en les tutories de
classe.

14


8. LA PREVENCIÓ

8.1. Objectius en relació a la prevenció.

8.1.1. Aplicar projectes per millorar de la
convivència.

8.1.2. Temes transversals: Interculturalitat.

8.1.3. Potenciar l’ús de La tutoria com a lloc de
discussió, detecció i primera intervenció
dels problemes de convivència.

8.1.4. Fer participes a l’alumnat, conèixer les
normes del centre i escoltar la seva opinió
en relació a les mateixes.

Mesures preventives.

Davant un conflicte o una conducta contra les normes de
convivència establertes al centre, s’ha d’actuar tenint en
compte:

• El moment en què ha tingut lloc l’acció.
• El lloc on ha succeït
• Qui era l’alumne o el grup d’alumnes. Les
característiques personals de cada un d’ells.
• Les conseqüències reals o possibles d’aquesta
conducta.

Les passes a seguir pel professor seran:

• Facilitar que les parts verbalitzin la seva versió del
conflicte i que es desfoguin (aquest desfogar-se té una
única limitació no intimidar i no violentar).
• Escoltar sense interrompre i afavorir que les parts
s’escoltin.

15


• Fer preguntes o demanar aclariments per ajudar a
identificar el conflicte.
• Valorar el conflicte des d’un punt de vista positiu.
• Animar les parts perquè proposin solucions i concretin
acords.
• Mirar que al final resulti una situació de profit per la
part o parts en conflicte, en tant en quant s’intentarà
que reflexionin i aprenguin de l’error.

Aquest enfocament encaminat a aprofitar el conflicte com
un recurs educatiu per treballar l’aprenentatge de la
convivència, intenta aconseguir, amb la col·laboració de
tots els sectors de la comunitat educativa, un marc de
convivència i autoresponsabilitat que facin pràcticament
indispensable l’adopció de mides disciplinàries.

En tot cas, quan aquestes siguin inevitables, les correccions
hauran de tenir un caràcter educatiu i hauran de contribuir
al procés general de formació i recuperació de l’alumne.

A l’hora d’enfocar una acció que condueixi a castigar un
acte comès, s’han de tenir en compte les pautes establertes
al document sobre l’educació emocional aprovat al centre:

• El càstig ha de ser immediat, proporcional i coherent a
la falta comesa.
• El càstig ha de ser individual, és a dir, dirigit només a
qui ha comès la falta.
• El càstig ha de ser constructiu: aplicar conductes
restitutives sempre que sigui possible. Per exemple: si
pinta una taula o paret que ell mateix la faci neta, que
repari el que ha espatllat, etc.

16


• El “temps fora” es durà a terme sempre dins la classe
o a un altre lloc amb un mestre especialista o adult
responsable.
• S’ha d’establir una reflexió mestre- alumne. El mestre
i l’alumne han de donar la seva opinió i expressar els
seus sentiments respecte a la falta comesa. És
important la reflexió de l’alumne sobre el
comportament correcte. Hem d’animar-los a actuar de
forma positiva.
• S’ha d’establir un diàleg sense nervis i controlant les
emocions.
• Una vegada el tema s’ha dialogat i acabat no hem de
retreure res.
• Si alguna vegada qualque alumne queda una estona
dins la classe el temps del pati (com a càstig) el
mestre responsable sempre hi ha de ser present.
• Castiguem les conductes i no els alumnes.

Com s’ha esmentat, davant conductes contràries o que
perjudiquin la convivència al centre, es valorarà cada
situació i alguns dels càstigs seran:
1. Demanar disculpes.
2. Amonestació privada i verbal del professor, tutor o cap
d’estudis.
3. Amonestació per escrit del professor o cap d’estudis.
4. Quedar sense pati amb la vigilància del professor que
l’ha castigat.
5. Quedar a les 14h.
6. Fer tasques encomanades pels tutors o cap d’estudis
per reparar el dany causat.

17


7. Tornar les coses robades o espanyades.
8. Suspensió per part del cap d’estudis i el director a
participar en activitats complementàries o
extraescolars.
9. Canvi de grup de l’alumne.
10. Suspensió per part del director del dret assistir a
determinades aules o al centre des d’un a tres dies.
Aquesta mesura no s’aplicarà amb faltes lleus.

La millor mesura és la que no cal prendre, es per això
que la part preventiva del pla es considera molt important.
Les mesures preventives tenen el seu àmbit de
desenvolupament en l’acció tutorial i el treball a la classe.

L’hora de tutoria setmanal de cada classe es tractaran
els possibles problemes de convivència.

Aplicar projectes de millora de la convivència.

Cada curs escolar es faran una sèrie d’activitats
adreçades a millorar la convivència del centre.

Aquestes s’avaluaran trimestralment en la sessió
d’avaluació i constaran al butlletí d’informació als pares.

En les darreres sessions de Claustre de cada curs es
plantejaran les activitats a dur a terme al llarg del curs
vinent i cada Cicle determinarà com dur-les endavant.

Les activitats extraescolars i complementàries
formaran part d’aquesta tasca tractant de millorar les
relacions entre tots els estaments del centre.

Temes transversals

El tractament de la interculturalitat en les diferents tutories
serà altre dels pilars fonamentals del programa i caldrà

18


que tingui un tractament específic per tal d’evitar
problemes de caràcter racial o xenòfob .

La tutoria

Potenciar l’hora de tutoria com a lloc de discussió, detecció
i primera intervenció dels problemes de convivència.

1. Crear-ne un marc de relació i participació per
a parlar dels problemes de relació i escolars.

2. Establir mecanismes democràtics per a la
resolució de Conflictes.

3. Conèixer les normes del centre i assolir-los
com a propis participant en la seva elaboració i
modificació.

4. Parlar dels problemes de convivència i tractar
de donar-les solució.

5. Conèixer els drets i els deures dels i les
alumnes

6. Triar als representats de la classe (Delegats).

7. Treballar el respecte a les demés cultures.

8. Participar en els actes programats a nivell de
centre.

9. Ser el lloc de control i prevenció dels
problemes de relació i comportament del
centre.

10.Introduir principis democràtics. Acceptar el
resultat de la majoria i conèixer el
funcionament d’una votació.

19


11.Parlar dels assumptes que preocupen als
alumnes.

12.Tractar, quan es doni el cas els temes
mediambientals, de salut, i tots els altres
inclosos en els temes transversals.

Temporalització

Dins de les quatre hores setmanals que té cada curs de
Tutoria, seria convenient que com a mínim una hora al mes
amb caràcter ordinari.
Les que s’estimen oportunes en funció de fets puntuals
(Extraordinàries)

Fer participes a l’alumnat, conèixer les normes del
centre i escoltar la seva opinió en relació a les
mateixes.

Aconseguir la implicació del alumnat en la elaboració,
revisió i seguiment del pla és un aspecte important del pla.

Caldrà plantejar- se aquest objectiu dins de les tutories i ha
d’incloure un desenvolupament democràtic en la presa de
decisions, sempre tenint en compte el nivell dels alumnes.

Cal escoltar als alumnes i implicar-los en la presa de
decisions així com atendre a les seves peticions, sempre
amb una perspectiva intel·ligent.
El respecte a les decisions preses ha de ser sempre total,
caldrà plantejar- se molt seriosament quines qüestions
anem a tractar per tal d’evitar conflictes posteriors

20


9. LA INTERVENCIÓ

9.1. Objectius en relació a la intervenció.

9.1.1. Establir mecanismes de intervenció així
com les formes de comunicació entre els
diferents àmbits educatius.

a. Conductes contràries a les normes del centre
b. Conductes que alteren greument la
convivència del centre
c. Assajament.

9.1.2. Aconseguir la intervenció i assessorament
d’especialistes a l’hora de la intervenció.

9.1.3. Establir un registre unificat de fets,
actuacions i seguiment per a tots els

Mecanismes de intervenció.

Totes les mesures exposades, les normes i les mesures
preventives tenen com a finalitat la d’evitar els problemes
de convivència, si malgrat això es donen, caldrà passar a la
fase de intervenció que contemplarà sempre una correcta
informació a tots els nivells implicats que aniran des dels
alumnes fins a la inspecció en funció dels fets.

Tota intervenció caldrà que tingui un seguiment al llarg del
temps, aquest seguiment serà responsabilitat en primera
instància del tutor o tutora dels alumnes implicats, l’equip
directiu caldrà que estigui informat de la situació així com el
cicle, el claustre i la comissió de disciplina.

Les mesures que es preguen tindran com objectiu
principal evitar que els fets continuen i es prendran amb
caràcter d’urgència les mesures necessàries.

21


La aplicació del RRI i les corresponents mesures es farà de
forma consensuada entre els mestres implicats i l’equip
directiu i seguirà el procediment establert en la normativa
aplicable.

La intervenció caldrà que estableixi mecanismes correctors,
es a dir, cal intervenir per a solucionar els problemes, no
només es contemplarà la vessant sancionadora.

Quan sigui necessari es promourà la intervenció
d’especialistes (mediadors i psicopedagoga) que són les
persones que faran la intervenció.

Mesures d’intervenció.

Quan es detecti qualsevol alteració en la convivència del
centre s’actuarà de la següent manera:

• El mestre o persona que detecta la situació ha de fer
el que està en la seva mà per controlar els fets.

• En cas de considerar- se greument perjudicial per a la
convivència del centre es donarà part per escrit (full
d’incidències) al cap d’estudis d’etapa.

• L’equip directiu, si és necessari, intervindrà donant la
informació a les persones interessades ( tutor/a ).

• Entre ells ( tutor/a equip directiu i persona que ha
presenciat els fets) determinaran el grau
d’importància que apliquem i s’actuarà en
conseqüència.

Conductes contràries a les normes de convivència del
centre

Pertanyen a aquesta categoria els que així estan tipificats al
RRI (art.86)

22


Quan els fets es classifiquen com a conductes contràries a
la convivència, que es el cas més nombrós, caldrà actuar de
la següent manera:

a. Els mestres o educadors que detecten la falta
actuaran de manera immediata per tal d’evitar
els fets i prendran les mesures que estimen
oportunes.

b. S’informarà oralment al tutor o tutora i aquest
intervindrà en l’àmbit de la tutoria per tal
d’esclarir els fets i prendre les mesures
correctores necessàries.

c. S’informarà als pares dels alumnes implicats,
si bé no caldrà informar de forma immediata,
de totes formes la decisió correspon al tutor.

d. Es registraran els fets i les mesures per escrit
(normalment després de la intervenció
immediata es parlarà de l’assumpte a la tutoria
corresponent).

Conductes greument perjudicials per a la convivència
en el centre.

Pertanyen a aquesta categoria els que així estan tipificats al
RRI (art. 89),

• Cas de que és consideren greus o molt greus cal
intervenir ràpidament donant informació als pares dels
alumnes implicats ( tant dels agressors com dels
agredits).

• La direcció del centre, en coordinació amb el tutor dels
alumnes implicats prendrà les mesures cautelars que
estimi oportunes
( aplicació del RRI art. 90) i informarà als pares.

23


• La direcció del centre donarà informació per escrit a la
inspecció dels fets ocorreguts i de les mesures
aplicades, així com de que s’ha informat als pares.

• Sempre que es sancioni per aquestes faltes caldrà
elaborar un expedient amb les característiques que
consten al (RRI art.91-93) i d’acord amb el decret de
drets i deures.

• A banda de les mesures sancionadores acordades,
sempre es plantejarà l’elaboració d’un pla d’actuació.
Es convocarà una reunió amb caràcter urgent de les
persones implicades (que com a mínim seran: La
tutora o tutor, cap d’estudis i la psicopedagoga) i es
procedirà a l’elaboració d’un pla d’intervenció i
seguiment.

• Aquest pla tindrà en conte tant als agressors com als
agredits i no pot constar només de mesures punitives,
cal tractar de buscar solucions i sobre tot de que els
fets no es tornen a produir. Cal establir els
mecanismes de vigilància i control que es consideren
oportuns. Les mesures organitzatives, la mediació, la
implicació familiar i tot allò que es consideri oportú
El pla tindrà un seguiment al llarg del temps amb
reunions periòdiques.

Per tal de veure l’evolució:

 Cal mantenir informades a les famílies, tant al
principi com al llarg del temps, no es pot donar la
sensació d’abandó ni de que no intervenim.

 L’equip directiu donarà informació dels fets
ocorreguts a la comissió de Convivència, la qual
guardarà per escrit els casos ocorreguts i donarà
informació d’ells al Consell Escolar amb caràcter
trimestral

24


 El Consell elevarà tots els casos enregistrats a la
Comissió de seguiment de plans de convivència
de la Direcció territorial de la Conselleria
d’educació amb caràcter anual.

La confidencialitat de totes les actuacions és preceptiva.

Mesures intervenció casos assajament.

En cas d’assajament caldrà actuar d’una manera específica
seguit aquest protocol amb independència de les mesures
que siguin d’aplicació en funció del RRI.

Protocol d’actuació en casos de possible assajament
escolar.

De caràcter urgent.

Coneixement de la situació. Comunicació inicial.

1. Qualsevol membre de la comunitat
educativa posarà el cas en coneixement
de l’equip directiu.

2. L’equip directiu, amb l’assessorament del
psicopedagog i el tutor/a efectuaran una
primera avaluació i determinaran si n’hi
ha o no n’hi ha i informaran a la família.

En cas de que es confirmi l’assajament.

3. Intervindran el psicòleg i la tutora o tutor
sota la coordinació de l’equip directiu. Que
en primera instància prendran mesures
amb l’objectiu d’evitar que continuen els
fets, i que inclouran els aspectes
següents.
3.1 Suport directe a l’alumne assajat.

25


3.2 Revisió d’utilització d’espais i
temps.
3.3 Aplicació del RRI ( si es
considera).

4. Comunicació
4.1 A les famílies, tant dels agressors
com dels agredits.
4.2 A la comissió de convivència.
4.3 Al claustre i demés personals que
té relació amb els implicats
( encarregades menjador,..).
4.4 Inspecció
4.5 Si cal, altres instàncies: socials,
sanitàries, fiscalia de menors,....

Pla d’actuació.

Tot s’ha de reflectir en un document, la confecció del qual
està coordinat pel Cap d’ Estudis. I que ha de contemplar
les mesures amb:

1. Els alumnes: víctimes, agressors i
resta de companys.
2. Amb les famílies.
3. Amb el professorat i resta de
membres de la comunitat educativa
que tenen relació directa amb ells.
4. Amb el centre en general.

Aspectes a contemplar amb els alumnes:

 Víctimes: Suport i protecció expressa, estratègies
d’atenció i suport.

 Agressors: Aplicació del RRI ( si s’estima oportú),
modificació de la conducta i ajuda personal, derivació
a serveis externs...

26


 Companys directes: Actuacions de sensibilització i el
suport entre companys.

Aspectes a contemplar amb les famílies.

 Orientació sobre indicadors de detecció i intervenció.

 Pautes d’actuació.

 Informació sobre possibles suports externs.

 Seguiment del cas i coordinació de les actuacions
entre la família i el centre.

Aspectes a contemplar amb el professorat.

 Orientacions sobre indicadors de detecció i intervenció.

 Pautes d’actuació.

Seguiment del pla d’actuació.

Informació a les famílies i als alumnes afectats, a la
comissió de convivència i a inspecció ( informada per la
direcció i amb constància escrita de tot el que s’ha fet). En
tots els casos confidencialitat.

El pla es mantindrà el temps que s’estimi oportú amb
informacions periòdiques a les famílies.

Aconseguir la intervenció i assessorament
d’especialistes a l’hora de la intervenció.

Quan per la naturalesa de la intervenció sigui necessari
caldrà cercar assessorament extern de professionals

27


especialitzats en la intervenció. En el nostre cas serà el
gabinet psicopedagògic el que farà aquesta intervenció.

Caldrà coordinar- se amb ells par tal d’establir els
mecanismes d’intervenció.

En principi serà el tutor o tutora el que sol·licitarà la
intervenció per tal d’aplicar algun mètode per modificar
conductes, cercar informació,...

En cas d’elaborar un pla d’actuació caldrà estar en relació
amb el gabinet psicopedagògic i recavar el seu
assessorament.

La mediació en primera instància serà responsabilitat del
tutor, quan per la naturalesa del cas així ho recomani serà
el gabinet psicopedagògic el que intervingui o assessori en
aquest aspecte.

Establir un registre unificat de fets, actuacions i
seguiment per a tots els membres de la comunitat
educativa.

 Totes les tutories tindran un model unificat per al
registre dels fets, actuacions, seguiment,...

 Aquest seran uns fulls d’incidència en la que
s’especificarà tota la informació de la tutoria en
relació a la convivència.

 Quan hi ha problemes fora de la tutoria
( especialistes) aquests posaran al full
d’incidències el problema amb especificació de la
classe que era, motiu del problema, data del
mateix, mesures preses.

28


 Quan el problema sigui en pati o menjador, i una
vegada informat el tutor o tutora aquest
enregistrarà els fets en el full d’incidències.

29


10. AVALUACIÓ DEL PLA DE CONVIVÈNCIA

10.1. Objectius en relació a l’avaluació del pla.

10.1.1.Establir formes concretes d’avaluació del
pla amb caràcter trimestral per part dels
cicles i anuals per part de l’equip directiu.

L’avaluació del pla de convivència

 Establir formes concretes d’avaluació del pla amb
caràcter trimestral per part dels cicles i
educadores i anuals per part de l’equip directiu.

 Els projectes de caràcter preventiu a
desenvolupar pels diferents Cicles així com les
normes del centre s’avaluaran amb caràcter
trimestral per part dels mateixos i constaran per
escrit juntament amb les incidències del trimestre
i les propostes de millora.

 Aquest document passarà al cap d’ Estudis el que
farà un resum de la situació, propostes de
millora,... i l’elevarà a la comissió de convivència
per al seu estudi. De les conclusions tretes
d’aquest passarà al Consell, amb caràcter
trimestral per a la seva aprovació .

 Al final de curs l’equip directiu valorarà el grau de
desenvolupament del pla i elevarà les conclusions
al claustre per al seu debat

 A l’últim Consell Escolar del curs s’aprovarà la
memòria en relació a la convivència.

30

Pladeconvivencia regina

Recomendados

Recomendados

Mais conteúdo relacionado

Mais procurados

Mais procurados (17)

Semelhante a Pladeconvivencia regina

Semelhante a Pladeconvivencia regina (20)

Mais de Maribel López

Mais de Maribel López (14)

Último

Último (9)

Pladeconvivencia regina