1. Tema 5
ELS ÉSSERS VIUS
Biologia i Geologia 1r ESO

2. 1. Què és un ésser viu ?
VIDEO

3. 1. Què és un ésser viu ?
Distingir entre un ésser viu i un inert pot ser una tasca complicada.
?

4. 1. Què és un ésser viu ?
Que és la vida?

5. Alguns només no es poden observer a ull nu, i només
es poden observar amb un microscopi.
Els éssers vius es caracteritzen perquè fan 3 funcions vitals :
•Nutrició
•Relació
•Reproducció
1. Què és un ésser viu ?

6. •Nutrició
1. Què és un ésser viu ?
Tots els éssers vius necessiten matèria i energia per poder fer
les activitats vitals. Segons com s’alimenten trobem dos
grans tipus d’éssers :
•Autòtrofs
•Heteròtrofs

7. 1. Què és un ésser viu ?
Autòtrofs
Es fabriquen la seva
propia materia orgánica a
partir de substàncies
inorgàniques i energia

8. Matèria inorgànica vs orgànica

9. 1. Què és un ésser viu ?
Heterotòtrofs
S’alimenten d’altres
éssers vius per obtenir la
seva propia materia
organica.
No poden fabricar-la !

10. •Relació
1. Què és un ésser viu ?
La funció de relació permet als éssers vius rebre informació
del medi i reaccionar de manera adequada.
Poden fer així la resta de funcions vitals com buscar aliment,
aparellar-se i fugir dels perills.

11. •Reproducció
1. Què és un ésser viu ?
La possibilitat de generar
vida és un característica
exclusiva dels éssers vius.
Tots els éssers vius
descendeixen d’un altre
ésser viu.
Els nous éssers poden tenir
dos progenitors o un
progenitor.

12. Els éssers vius tenen un comú algunes característiques :
•Matèria orgànica
•Reproducció asexual o sexual
•Cèl.lula
1. Què és un ésser viu ?

13. Els éssers vius tenen un comú algunes característiques :
•Matèria orgànica
1. Què és un ésser viu ?
Estan formats per substàncies riques en carboni

14. Els éssers vius tenen un comú algunes característiques :
•Reproducció asexual o sexual
1. Què és un ésser viu ?
Tot ésser viu prové d’un altre ésser viu.
Si prové de 2 progenitors, té reproducció sexual
Si prové d’1 progenitor, té reproducció asexual.
Una individu pot tenir les dues alhora, sexual i
asexual.

15. Els éssers vius tenen un comú algunes característiques :
•Reproducció asexual o sexual
1. Què és un ésser viu ?

16. Els éssers vius tenen un comú algunes característiques :
•Cèl.lula
1. Què és un ésser viu ?
És la forma més bàsica de vida. Hi ha organismes
unicel.lulars i pluricel.lulars.

17. •Unicel.lulars i pluricel.lulars
Una sola cèl.lula Diverses cèl.lules

18. 1. Explica quines característiques distingueixen els éssers
vius de la matèria inerta
Pàg 90, exercici 1

19. 2. Podria considerar-se viu un organisme sense funció de
nutrició? I sense reproducció ? Perquè ?
Pàg 90, exercici 2

20. Els éssers vius estan compostos pels mateixos elements
químics presents en la matèria inerta, però en proporció i
organització diferent.
2. La química de la matèria orgànica
Substàncies inorgàniques
Substàncies orgàniques

21. Substàncies inorgàniques
AIGUA (H20) SALS MINERALS
Substància més abundant
Essencial
Present en tots els fluids interns
Funcions : transport de substàncies
Dissoltes en fluids
Present en estructures (petxines, ossos, dents,...)
Funcions : regulen altres funcions

22. Substàncies orgàniques (bioelements)
GLÚCIDS LÍPIDS
Se’n diuen també Sucres
Les plantes formen estructures
Funcions : N’obtenim energia
No es dissolen en aigua
Greixos són els més coneguts
També hi ha els fosfolípids dins les cèl.lules
Funcions : Reserva d’energia

23. Substàncies orgàniques (bioelements)
PROTEÏNES ÀCIDS NUCLEICS
Funcions : Molt variades Dins el nucli de les cèl.lules
Funcions : emmagatzemen la informació hereditària
i la transmeten a la descendència
•Estructures
•Transport d’oxigen
•Defensa contra infeccions

24. 3. Quin és l’element químic més abundant en la composició
dels éssers vius ? I el menys abundant ?
Pàg 91, exercici 3

25. 4. Què són els bioelements ? Quins són els més abundants ?
Pàg 91, exercici 4

26. 5. Quines diferències hi ha entre les funcions dels glúcids i dels
lípids ?
Pàg 91, exercici 5

27. 3. Què és una cèl.lula ?
Un dels objectius principals de la ciència ha estat comprendre de
què estaven formats els éssers vius.
Zacharias
Jansen
(1590)

28. 3. Què és una cèl.lula ?
1666
Robert
Hooke
Corcho
Microscopi
1675
Anthony van Leeuwenhoek
Microscopi
Animálculos
1838
Matthias J. Schleiden
y
Theodor Schwann
TEORIA
CELULAR
La célula es:
- La unidad estructural de los
seres vivos
- La unidad funcional de los
seres vivos
1855
Rudolf Virchow
3.er
principio
TEORÍA
CELULAR
- Toda célula procede, por
división, de otra célula
preexistente.

29. LES PARTS D’UNA CÈL.LULA
Totes les cèl.lules comparteixen una organització comuna que consta de :
•Membrana plasmàtica
•Citoplasma
•Material genètic

30. •Membrana plasmàtica
És una capa prima, constituïda majoritàriament per lípids, que
delimita tota la cèl.lula i l’aïlla del medi extern. Hi regula el pas de
substàncies i en permet la comunicación entre cèl.lules.
LES PARTS D’UNA CÈL.LULA

31. •Citoplasma
És el contingut intern de la cèl.lula. Té un fluid viscós on es troben
diverses estructures anomenades orgànuls.
LES PARTS D’UNA CÈL.LULA

32. •Material genètic
Conté el material hereditari que es transmet
de la cèl.lula mare a les filles. Es troba en
forma d’ADN, un tipus d’àcid nucleic.
LES PARTS D’UNA CÈL.LULA

33. Segons com es trobi el material genètic, podem distinguir dos
tipus generals de cèl.lules :
TIPUS DE CÈL.LULES
PROCARIOTES EUCARIOTES

34. 4. LA CÈL.LULA PROCARIOTA
Són les cèl.lules d’organització més senzilla i solen ser més petites
que les eucariotes. Totes són unicel.lulars. N’hi ha una gran
varietat.
Totes les procariotes tenen :
•ADN lliure
•Paret cel.lular
•Càpsula bacteriana
•Ribosomes
•Flagel

35. 4. LA CÈL.LULA PROCARIOTA
Càpsula
Paret cel.lular
Membrana
plasmática
Citoplasma
ADN
Ribosomes
Flagel

36. 4. LA CÈL.LULA EUCARIOTA
Són les cèl.lules d’organització complexa i solen ser més grans que
les procariotes. N’hi ha d’unicel.lulars (Euglena) però sobretot n’hi
ha de pluricel.lulars (animal o planta).
Totes les eucariotes tenen :
•Un nucli amb membrana pròpia
•Gran varietat d’orgànuls
•2 grans tipus : eucariota animal i vegetal

37. LA CÈL.LULA ANIMAL
•Forma irregular
•Centrosomes però no cloroplasts
•Moltes vesícules (lisosomes)
•Nucli en posició central
•Algunes es desplacen

38. LA CÈL.LULA VEGETAL
•Forma regular
•Centrosomes absents
•Gran vacúol i cloroplasts
•Nucli desplaçat
•No es desplacen

39. Els orgànuls i les seves funcions
Conjunt de membranes que formen tubs i sacs aplanats que es
comuniquen entre ells.
Quan tenen ribosomes enganxats se’n diu RE rugós. Quan no en té se’n
diu RE llis.
EL RETICLE ENDOPLASMÀTIC (RE)

40. En el RE rugós participa en l’embolcall nuclear i es du a terme la
síntesi, l’emmagatzematge i el transport de proteïnes.
En el RE llis es fa la síntesi de lípids.
EL RETICLE ENDOPLASMÀTIC (RE)

41. Estructures sense membrana, formada per dos elements.
Estan implicats en la producció de proteïnes. Són més grans que els
dels procariotes.
ELS RIBOSOMES
6. La cèl.lula eucariota. Els orgànuls

42. Conjunt de sacs aplanats sense connexió entre ells, envoltats de
vesícules. Reben les substàncies fabricades al RE, les emmagatzemen i
les alliberen a l’exterior.
APARELL DE GOLGI

43. APARELL DE GOLGI
Aquestes vesícules
que surten a
l’exterior poden ser
vesícules de
secreció o
lisosomes.

44. LISOSOMES
Són vesícules implicades en la digestió de substàncies complexes.

45. LISOSOMES
6. La cèl.lula eucariota. Els orgànuls
Són vesícules membranoses de forma esfèrica provinents de l’aparell
de Golgi que porten enzims digestius. Participen en la degradació o
digestió de substàncies, partícules o orgànuls ingerits per la cèl.lula o
procedents de l’interior.

46. VÀCUOLS
6. La cèl.lula eucariota. Els orgànuls
Són estructures globulars delimitades per una membrana.
Emmagatzemen aigua, nutrients, substàncies de reserva i de rebuig. A
les cèl.lules vegetals són molt grans i a les animals són molt petits i
s’anomenen vesícules.

47. MITOCONDRIS
6. La cèl.lula eucariota. Els orgànuls
Són orgànuls allargats formats per una doble membrana : una
d’externa llisa, i una d’interna amb nombrosos replecs anomenats
crestes mitocondrials. Tenen la funció d’obtenir energia a partir de la
matèria orgànica i l’oxigen.

48. MITOCONDRIS
6. La cèl.lula eucariota. Els orgànuls

49. MITOCONDRIS
6. La cèl.lula eucariota. Els orgànuls

50. CLOROPLASTS
6. La cèl.lula eucariota. Els orgànuls
Són orgànuls propis de les cèl.lules vegetals. Són allargats formats per
una doble membrana. Hi trobem la clorofil.la que du a terme la
fotosíntesi.

51. CENTROSOMA
6. La cèl.lula eucariota. Els orgànuls
És l’orgànul encarregat de la separació dels cromosomes durant la
divisió cel.lular.

52. CENTROSOMA
6. La cèl.lula eucariota. Els orgànuls
Només en les cèl.lules animals,...

53. 6. ELS NIVELLS D’ORGANITZACIÓ
Els éssers vius es poden organitzar en funció de la seva complexitat
UNICEL.LULARS PLURICEL.LULARS
FORMATS PER UNA SOLA CÈL.LULA FORMATS PER MOLTES CÈL.LULES
Exemples : Bacteris,
protozous, algues
unicel.lulars
Exemples : Fongs,
Plantes i animals

54. 6. ELS NIVELLS D’ORGANITZACIÓ
Els organismes més complexes es poden distinguir diferents nivells
d’organització cel.lular:
TEIXITS
Agrupacions de cèl.lules
semblants que fan la mateixa
funció

55. 6. ELS NIVELLS D’ORGANITZACIÓ
Els organismes més complexes es poden distinguir diferents nivells
d’organització cel.lular:
Diversos teixits que en conjunt
fan una funció determinada.
ÒRGANS

56. 6. ELS NIVELLS D’ORGANITZACIÓ
Els organismes més complexes es poden distinguir diferents nivells
d’organització cel.lular:
SISTEMES i APARELLS
Conjunt d’òrgans que fan una
funció determinada.

57. 6. ELS NIVELLS D’ORGANITZACIÓ
Els organismes més complexes es poden distinguir diferents nivells
d’organització cel.lular:

58. La célula
El tamaño de
las células es
microscópico
Todos los seres vivos estamos
formados por una o más células
Epidermis de cebolla

59. El tamaño de las células es microscópico. La
forma es muy variable, como puedes ver
aquí:
Glóbulos rojos Músculo liso Músculo cardiaco Células nerviosas
ParamecioDinoflageladosDiatomeasCélulas vegetalesEspiroqueta
Glóbulo blanco

60. Oriol TORRENTS
Curs 2016/2017
1r ESO
Biologia
Escola Intermunicipal del Penedès