1.
Incorporació
de
les
TIC
a
l’assignatura
d’Història
Contemporània
de
1er
de
Batxillerat.
Ensenyament i aprenentatge en la societat digital.
Oriol Toronell, Pau Trigo, Corina Osadci, Bashanah Kesner.

2. INTRODUCCIÓ
En
el
següent
treball
tractem
el
tema
de
l’ús
de
les
noves
tecnologies
i
de
les
eines
que
aquestes
ofereixen.
Hem
realitzat
un
anàlisi
sobre
les
Escoles
Vedruna,
un
centre
escolar
situat
en
ple
centre
del
barri
de
Gràcia
de
la
ciutat
de
Barcelona.
Hem
escollit
aquesta
escola
perquè
creiem
que
tot
i
que
segueix
una
bona
metodologia,
un
bon
camí
pedagògic
a
l'hora
de
treballar
amb
els
alumnes
i
uns
bons
professionals
com
a
docents,
en
algunes
assignatures
de
batxillerat
no
fan
un
ús
suficient
dels
amplis
recursos
pedagògics
que
disposen.
El
centre
disposa
d’un
ampli
nombre
de
recursos
que
poden
ajudar
a
dur
a
terme
un
procés
d’aprenentatge
molt
més
ric
i
profitós.
En
general
els
professors
fan
ús
d’aquestes
eines
que
disposa
el
centre,
però
incidint
nomes
en
la
ESO.
A
partir
de
l’anàlisi
del
centre
i
d’una
entrevista
amb
el
coordinador
de
Batxillerat,
hem
decidit
fer
una
proposta
educativa
d’adaptació
de
les
tic
a
l’assignatura
d’Història
Contemporània
de
1er
de
Batxillerat.
A
partir
d’una
petita
enquesta
realitzada
als
alumnes
d’aquest
curs
podem
veure
clarament
com
hi
ha
una
manca
de
motivació
i
participació
per
part
dels
alumnes
amb
l’assignatura,
per
això
veiem
positiu
introduir
l’ús
de
les
tic
com
a
eina
de
millora
del
procés
d’aprenentatge
dels
alumnes.
Per
treballar,
motivar
i
fomentar
la
participació
dels
estudiants
farem
servir
una
mena
de
Bloc
virtual
que
hem
creat
amb
l’ajuda
d’una
eina
que
pot
arribar
a
ser
molt
potent
a
nivell
docent;
Wordpress.
És
una
eina
molt
senzilla,
intuïtiva
i
fàcil
d’utilitzar.
Aquest
serà
un
espai
virtual
compartit
entre
els
alumnes
i
la
professor,
el
qual
permetrà
crear
noves
formes
de
treball
i
noves
maneres
d'aprenentatge
de
la
matèria,
en
el
que
els
alumnes
no
només
hauran
de
fer
les
tasques,
sinó
que
podran
opinar
i
aportar
informació
nova
a
la
web.
Aquesta
eina
permetrà
als
alumnes
treballar
tant
a
casa
com
a
l’escola,
creant
entre
tots
una
mena
de
comunitat
virtual
que
els
permetrà
interactuar
els
uns
amb
els
altres
compartint
coneixement.

3. LES ESCOLES VEDRUNA
Què són?
Les
Escoles
Vedruna
són
una
xarxa
de
trenta-­‐nou
escoles
d'arreu
del
nostre
país,
totes
elles
molt
diverses,
però
cohesionades
per
una
història
i
per
un
projecte
educatiu
compartit.
Son
comunitats
educadores
de
llarga
trajectòria,
començant
el
1826,
quan
a
Catalunya
tot
just
s'obrien
les
portes
de
les
primeres
aules
de
l'ensenyament
femení.
Són
un
col·∙lectiu
educatiu
en
l'òrbita
de
l'escola
cristiana
de
Catalunya,
i
part
integrant
de
l'escola
catalana
d'aquest
país,compromesa
amb
la
seva
cultura
i
la
seva
llengua.
L’Escola
Vedruna
actual
és
hereva
d’una
iniciativa
educativa
impulsada
per
una
gran
educadora;
Joaquima
de
Vedruna
i
de
Mas,
a
través
de
la
seva
fundació
“Germanes
Carmelites
de
la
Caritat”.
La
seva
intuïció
pedagògica
va
dur-­‐la
a
liderar
el
projecte
d’una
gran
xarxa
escolar,
present
avui
a
més
de
vint-­‐i-­‐cinc
països
de
quatre
continents,
per
impulsar
l’educació
amb
una
identitat
i
un
estil
propis.
Aquesta
pedagogia
constitueix
avui
el
bagatge
educatiu
que
dóna
identitat
i
caràcter
propi
a
les
escoles
de
la
xarxa
Vedruna
d’arreu.
El
seu
Projecte
Educatiu
es
recolza
en
uns
equips
de
treball
compromesos
a
vetllar
per
mantenir
una
tasca
coherent
amb
un
doble
objectiu:
servir
al
ple
desenvolupament
de
les
persones
i
servir
a
la
millora
de
la
societat.
Santa Joaquima de Vedruna
Joaquima
de
Vedruna
i
Vidal
(Barcelona,
1783
-­‐
1854),
religiosa
catalana,
fundadora
de
la
Congregació
de
les
Germanes
Carmelites
de
la
Caritat
o
Vedrunes.
És
venerada
com
a
santa
per
l'Església
catòlica.
Neix
a
Barcelona,
al
carrer
de
l'Hospital,
el
16
d'abril
de
1783,
al
si
d'una
família
benestant
d'arrels
cristianes
profundes,
pertanyent
a
l'aristocràcia
i
la
burgesia
intel•lectual
de
la
ciutat.
Fou
la
cinquena
de
vuit
fills.
El
seu
pare,
Llorenç
de
Vedruna
i
Mur,
exercia
el
càrrec
de
notari
públic
reial
a
la
Reial
Audiència
de
Barcelona.
Va
ser
educada
a
la
llar
familiar
directament
per
la
seva
mare,
Teresa
Vidal
i
Comas,
que
va
procurar
orientar
i
fer
madurar
l'extraordinària
sensibilitat
humana
i
espiritual
de
la
seva
filla.
Als
12
anys
sol•licità
de
ser
admesa
al
Monestir
de
monges
Carmelites
de
l'Encarnació,
al
carrer
de
l'Hospital,
però
la
priora
ajornà
l'ingrés
a
causa
dels
seus
pocs
anys.
Finalment,
acceptà
la
proposta
matrimonial
del
vigatà
Teodor
de
Mas
i
Solà,
jove
advocat
de
24
anys
que
exercia
el
seu
ofici
a
Barcelona
com
a
procurador
de
número
de
la
classe
de
nobles
al
Col•legi
de
la
Reial
Audiència,
primogènit
de
nou
germans
en
una
família
de
terratinents
pertanyent
a
la

4. noblesa
rural
de
Vic.
Joaquima
i
Teodor
es
casaren
a
l'església
de
Santa
Maria
del
Pi,
el
Diumenge
de
Pasqua,
24
de
març
de
1799.
Del
matrimoni
nasqueren
9
fills,
dels
quals
6
assoliren
l'edat
adulta.
La
seva
fecunda
vida
matrimonial
estigué
marcada
per
tres
fets
negatius
crucials:
el
rebuig
inicial
de
la
núvia
per
part
dels
pares
de
Teodor
a
Vic,
la
Guerra
del
Francès
(1808-­‐1814),
en
la
qual
el
marit,
patriota
convençut,
participà
activament,
i
la
mort
prematura
de
tres
dels
seus
fills.
De
resultes
de
la
guerra,
Teodor
contragué
una
tuberculosi,
i
morí
el
6
de
març
de
1816
a
Barcelona.
Joaquima,
vídua,
amb
33
anys
i
6
fills,
abandonà
Barcelona
i
s'instal•là
al
Mas
Escorial
de
Vic,
la
casa
pairal
de
la
família
del
seu
marit,
que
ara
li
pertanyia,
i
on
ja
havia
viscut
els
difícils
anys
de
la
guerra
(1808-­‐1813).
Allà
tirà
endavant,
no
sense
dificultats,
la
formació
humana
i
espiritual
dels
seus
fills.
Alhora,
reprengué
el
seu
desig
mai
no
oblidat
de
vida
religiosa
contemplativa,
projecte
que,
tanmateix,
hagué
de
posposar
als
seus
deures
de
mare.
Ja
el
dia
2
de
febrer
del
mateix
any,
festivitat
de
la
Purificació
de
la
Mare
de
Déu,
començà
a
reunir
les
primeres
noies
al
Mas
Escorial,
per
tal
de
preparar-­‐les
per
a
la
vida
de
comunitat
i
el
treball
apostòlic
de
l'Institut
naixent.
El
12
d'abril
de
1837
fou
detinguda
i
empresonada
durant
cinc
dies
a
Vic,
però
sembla
que
no
se
l'arribà
a
processar.
Per
raons
de
seguretat
es
traslladà
a
la
Casa
de
Caritat
de
Barcelona,
regentada
per
germanes
del
seu
Institut,
i
després
a
Berga,
a
l'Hospital
militar
que
hi
mantenien
els
carlins.
El
16
de
setembre
de
1843
arribava
a
Vic
després
de
6
anys
d'absència.
Des
d'aquest
moment
es
dedicà
de
ple
a
consolidar
i
augmentar
el
seu
Institut
atenent
moltes
noves
peticions
de
fundació
que
anaven
sorgint.
Fou
reobert
el
noviciat,
les
germanes
començaren
a
emetre
vots
públics
—fins
aleshores
feien
vots
privats,
és
a
dir,
sense
valor
oficial—
i
obtingueren
del
Vicari
Capitular
de
Vic
per
la
mort
del
bisbe
Corcuera,
la
concessió
de
l'hàbit
carmelità
definitiu.
L'Institut,
doncs,
anava
deixant
enrere
la
situació
de
provisionalitat
inicial.
A
finals
d'any
1852
la
mare
Joaquima
es
traslladà
definitivament
a
la
Casa
de
Caritat
de
Barcelona.
L'any
1849
la
mare
Joaquima
de
Vedruna
havia
sofert
un
primer
atac
d’apoplexia
(feridura),
trobant-­‐se
de
visita
a
Vallbona
de
les
Monges
on
tenia
les
dues
filles
monges,
Maria
del
Carme
i
Teodora.
Quan
la
seva
obra
assolia
maduresa
i
estabilitat,
la
fundadora
començava
la
seva
lenta
però
indefectible
davallada.
Morí
víctima
del
còlera
a
la
Casa
de
Caritat
de
Barcelona
el
dia
28
d'agost
de
1854,
als
71
anys
d'edat.

5. ESTIL PEDAGÒGIC
La
pedagogia
de
les
Escoles
Vedruna
és
amb
estil
propi
que
gira
al
voltant
d’un
eix:
la
valoració
de
les
persones
i
les
relacions
interpersonals
en
un
clima
familiar,
senzill
i
proper,
com
a
experiència
educativa
fonamental.
Aquesta
pedagogia,
amb
una
relació
educativa
que
fomenta
el
respecte
i
l’afecte
entre
educands
i
educadors,
constitueix
el
segell
propi
amb
el
qual
Joaquima
de
Vedruna
va
impregnar
les
seves
escoles
i
és
el
fonament
de
l’estil
educatiu.
Aquest
eix
vertebrador
es
tradueix
en:
1. Clima
escolar
positiu
i
motivador.
2. Responsabilitat
de
fer
a
cadascú
protagonista
i
responsable
del
seu
creixement
personal.
3. Recerca
de
l’equilibri
entre
la
proposta
de
metes
exigents
i
les
possibilitats
i
ritmes
de
cadascú.
4. Estil
de
treball
actiu
i
participatiu,
atent
a
promoure
la
implicació
dels
alumnes
en
la
millora
del
seu
procés
d’aprenentatge.
5. Estímul
de
la
constància
i
la
tenacitat
com
a
actituds
formadores
del
caràcter.
6. Invitació
a
sortir
d’un
mateix
i
descobrir
les
pròpies
possibilitats
i
responsabilitats
en
la
construcció
d’un
món
més
just.

6. EIXOS DEL SEU COMPROMÍS
1. Atenció
i
acompanyament
educatiu
de
les
persones,
en
funció
de
les
seves
necessitats,
i
l’estímul
al
ple
desenvolupament
de
les
possibilitats
de
cadascú.
2. Compromís
amb
una
educació
en
valors
que
és
a
la
base
d’una
convivència
veritablement
3. humana,
alhora
que
coherent
amb
un
model
educatiu
d’inspiració
cristiana.
4. Diàleg
escola-­‐famílies
amb
coresponsabilitat
educativa
i
recolzament
mutu.
5. Participació
de
tota
la
comunitat
educativa
en
la
vida
escolar.
6. Utilització
de
metodologies
actualitzades,
actives
i
creatives,
recolzades
en
la
valoració
de
l’esforç
i
del
treball
ben
fet.
7. Avaluació
atenta
de
les
nostres
actuacions,
amb
els
ulls
posats
en
la
seva
constant
millora.
8. Orientació
renovada
de
la
formació
religiosa,
en
el
marc
d’una
societat
plural.
9. Sensibilitat
i
el
compromís
amb
el
propi
país
i
amb
tota
la
comunitat
humana
del
món.

7. ESCOLES VEDRUNA A CATALUNYA
Com
ja
hem
esmentat
abans,
les
escoles
Vedruna
formen
una
xarxa
de
trenta-­‐nou
escoles
arreu
de
Catalunya.
CENTRES:
BARCELONA
TARRAGONA:
Vedruna
Terrassa
Escola
del
Carme
GIRONA:
Bellpuig
Escorial
de
Vic
Cambrils
Immaculada
Barcelona
Vedruna
Arbúcies
Cardona
Immaculada
Sabadell
Vedruna
Girona
Espluga
de
Francolí
Terrassa
Vall
Vedruna
Malgrat
de
mar
Manresa
Mollerussa
Vedruna
Àngels
Vedruna
Palafrugell
Sant
Boi
St.
Sadurní
Vedruna
Artés
Vedruna
Palamós
Sta
Coloma
de
Queralt
Vedruna
Berga
Vedruna
Puigcerdà
Tarragona
Vedruna
Gràcia
Tàrrega
També
tenen
centres
a
Lleó,
Madrid,
Valladolid,
València
i
Vitòria
i
amb
la
mateixa
metodologia
i
uns
criteris
pedagògics
iguals,
creant
així
uns
models
d'educació
comuns
i
fent
xarxa
arreu
del
territori.

8. 1. L'ESCOLA VEDRUNA GRÀCIA
L'escola
Vedruna
de
Gràcia
és
un
centre
educatiu
que
fa
més
de
cent
cinquanta
anys
que
educa
els
joves
del
barri.
L'escola
compta
amb
un
gran
nombre
de
recursos,
tant
materials
com
d'espai
per
realitzar
la
seva
feina.
És
per
això
que
dins
del
mateix
centre
s'és
capaç
d'oferir
els
cicles
de
educació
infantil,
primària,
ESO
i
Batxillerat.
A
part
d'això,
engloba
un
gran
nombre
de
serveis,
com
per
exemple
casal
d'estiu,
menjadors
escolars,
un
equip
d'orientació
pedagògica,
temps
d'acollida
(permanències)
,
biblioteques
escolars
o
activitats
extraescolars
com
bàsquet,
escacs,
anglès
o
teatre.
La
pàgina
web
del
centre,
ja
demostra
la
majoria
de
recursos
dels
que
disposen
i
el
nivell
que
s'estableix
a
les
aules.
En
aquesta,
s'hi
pot
trobar
qualsevol
informació
referent
al
centre
d'una
manera
molt
detallada.
A
més
ofereix
enllaços
a
altres
espais
relacionats
amb
l'escola
i
la
xarxa
Vedruna.
Web:
http://www.vedrunagracia.org/
1.2 CONTEXT
És
present
al
mateix
barri
des
del
1826.
Podrem
trobar
el
centre
a
la
part
alta
del
carrer
Gran.
Gràcia
és
un
barri
benestant
amb
uns
125.000
habitants.
Els
infants
i
joves
de
la
Vila
representen
tan
sols
un
19’2%
de
la
població
absoluta
del
barri.
Cal
destacar
que
la
majoria
dels
seus
habitants
estan
compresos
entre
els
25
i
els
64
anys.
És
un
barri
treballador
i
especialment
conegut
a
Barcelona.
A
nivell
socioeconòmic
la
vila
de
Gràcia
es
caracteritza
principalment
per
un
tarannà
de
famílies
de
classe
mitjana.
Tot
i
així
i
percentatge
de
poder
adquisitiu
està
lleugerament
per
sota
de
la
mitjana
de
Barcelona.
Depenent
de
la
zona
del
barri
podem
trobar-­‐hi
famílies
i
habitants
amb
més
o
menys
nivell
adquisitiu.

9. La
immigració
representa
un
20%
de
la
seva
població,
una
taxa
menor
a
la
mitjana
a
la
capital.
Aquesta
ha
augmentat
significativament
a
partir
de
l’any
2000
(aprox.).
Tot
i
això,
podem
dir
que
Gràcia
és
una
vila
relativament
multicultural,
ja
que
podem
trobar
llocs
de
culte
molt
diversos
(cristianisme
catòlic,
cristianisme
evangèlic,
budisme,
testimonis
de
Jehovà,
etc.).
En
aquest
sentit,
cal
destacar
la
importància
de
la
comunitat
gitana
al
barri,
que
actualment
està
totalment
integrada
al
dia
a
dia
de
la
vila.
La
Vila
de
Gràcia
és
un
barri
on
català
i
castellà
conviuen.
Tot
i
així
podríem
afirmar
que
el
català
predomina
sobre
les
altres
llengües
presents
a
la
vila.
A
nivell
formatiu,
cal
destacar
que
la
majoria
de
la
població
adulta
del
districte
té
estudis
universitaris
o
de
grau
superior
(16152
habitants).
També
hi
ha
un
gran
percentatge
de
persones
amb
el
batxillerat
o
COU,
o
bé
amb
un
grau
mig
(11274
habitants).
És
un
dels
barris
de
Barcelona
més
actius
pel
que
fa
el
teixit
associatiu
ja
que
podem
destacar
un
gran
nombre
d’entitats
i
grups
socialment
actius.
Aquests
els
podem
dividir
en
diferents
grans
àmbits:
1. Colles
de
cultura
popular:
Castellers
de
la
Vila
de
Gràcia,
els
bastoners,
la
diabòlica
de
Gràcia,
la
colla
vella
de
diables
de
Gràcia,
Kabum
etc.
2. Entitats
d’educació
en
el
lleure:
A.E.
Ramon
Llull,
A.E
Pere
Rosselló,
A.E.G.
Lluisos
de
Gràcia,
A.E.G
Montnegre,
Esplai
GMM,
Esplai
Matinada-­‐Pòrtics,
Esplai
Pompeia,
etc.
3. Equipament
culturals:
el
Casal
de
Joves
la
Fontana,
Lluisos
de
Gràcia,
el
Cercle
de
Gràcia,
el
Centre
mural,
l’orfeó
gracienc,
el
centre
Tradicionàrius,
el
Centre
Excursionista
de
Gràcia,
el
Taller
d’Història
de
Gràcia
etc.
També
cal
destacar
la
importància
que
han
tingut
i
tenen
els
moviments
socials
alternatius
com
serien
L’ateneu
popular
la
Torna,
l’Assemblea
de
Joves
de
Gràcia,
l’Ateneu
Roig,
Ateneu
Popular
Rosa
de
Foc,
etc.
Això
demostra
la
implicació
que
te
el
barri
de
Gràcia
en
l'educació
dels
seus
joves.
L'escola
Vedruna
Gràcia
també
disposa
d'un
esplai,
encara
que
no
treballa
amb
xarxa
amb
les
grans
associacions
d'esplais
de
Catalunya,
ESPLAC
i
Msec.
Aquest
esplai
va
nàixer
el
2003
i
encara
segueix
treballant
amb
els
infants.
Compte
amb
el
suport
de
molts
professors
de
l'escola,
la
qual
li
proporciona
gran
part
del
material
i
l'espai
que
necessita.
La
seva
web
és
aquesta:
http://vedrunag.pangea.org/monjove/

10.
1.3 METODOLOGIA
El
batxillerat
es
distribueix
en
dos
cursos
acadèmics
i
es
desenvolupa
en
diverses
modalitats,
s’organitza
de
manera
flexible
i,
si
cal,
en
vies
diferents
dins
de
cada
modalitat,
de
manera
que
pugui
oferir
una
preparació
especialitzada
segons
les
seves
perspectives
.
La
seva
finalitat
és
proporcionar
als
alumnes
formació,
maduresa
intel·∙lectual
i
humana,
coneixements
i
habilitats
que
li
permeti
desenvolupar
funcions
socials
i
incorporar-­‐se
a
la
vida
activa
amb
responsabilitat
i
competència.
En
el
cicle
de
batxillerat
se
segueixen
els
mateixos
passos.
Per
tant,
podríem
dir
que
intenta
crear
un
clima
positiu
de
manera
que
els
alumnes
puguin
treballar
adequadament
creant
un
treball
participatiu,
per
tal
que
s'impliquen
amb
les
matèries,
tot
respectant
el
treball
individual
i
el
ritme
de
cadascú.
Un
dels
seus
punts
forts,
és
que
compta
amb
un
equip
de
professorat
molt
ben
format
en
les
matèries
a
les
quals
imparteixen
classe.
Aquests
també,
estableixen
una
relació
propera
amb
els
alumnes,
facilitant
complicitat
i
bona
tracte
amb
els
discents.
Com
podreu
veure
a
continuació,
l'escola,
disposa
d'uns
recursos
materials
molt
amplis
per
dur
a
terme
les
seves
classes
.Tot
i
així
no
utilitza
només
tot
allò
que
té
a
l'abast
constantment.
Fet
pel
qual
hem
decidit
encarar
el
nostre
projecte
a
generar
recursos
TIC.
Per
tant,
creiem
que
l'escola
Vedruna
de
Gràcia
té
una
bona
metodologia
a
seguir
i
s'organitza
segons
un
criteri
pedagògic
molt
clar.

11. 1.4 MODALITATS DE BATXILLERAT
L'escola
Vedruna
Gràcia
ofereix
cinc
tipus
de
batxillerat
diferents:
Científic,
tecnològic,
social,
humanístic
i
una
variant
d'aquests
dos
últims,
el
socio-­‐humanístic.
Aquest
gran
ventall
fa
que
l'estudiant
pugui
fer
diferents
combinacions
per
estudiar
allò
que
més
li
agrada.
1r
DE
BATXILLERAT:
Científic
Biologia
-­‐
Química/Física
-­‐Matemàtiques
-­‐Ciències
de
la
terra
Social
Economia-­‐
Empresa-­‐
Matemàtiques
-­‐història
contemporània
-­‐
Humanístic
Llatí-­‐
Grec-­‐
Literatura
Catalana-­‐
Història
contemporània
Social-­‐humanístic
Llatí
-­‐
Grec
-­‐Matemàtiques
-­‐
Història
contemporània
Tecnològic
Física
-­‐
Dibuix
tècnic
-­‐
Matemàtiques
-­‐
Química
2n
DE
BATXILLERAT:
Científic
Biologia
-­‐
Química/Física
-­‐Matemàtiques
-­‐Ciències
de
la
terra
Social
Economia-­‐
Empresa-­‐
Matemàtiques
-­‐Psicologia
-­‐
Humanístic
Llatí-­‐
Grec-­‐
Literatura
Castellana-­‐
Història
de
l'art
Social-­‐humanístic
Llatí
-­‐
Grec
-­‐Matemàtiques
-­‐
Història
de
l'art
Tecnològic
Física
-­‐
Dibuix
tècnic
-­‐
Matemàtiques
-­‐
Química

12.
1.5 RECURSOS DIGITALS D'ESO I
BATXILLERAT:
o Dues
sales
d'ordinadors:
L'escola
compta
amb
dues
sales
amb
més
de
vint
ordinadors
amb
connexió
a
Internet
només
pels
cicles
d'ESO
i
Batxillerat.
o Un
canó/projector
cada
dues
classes:
Cada
pis
compta
amb
un
canó
que
es
pot
transportar
allà
on
vulguis.
Aquest
disposa
de
connexió
a
Internet
i
és
útil
per
realitzar
tasques
amb
tota
la
classe
o
veure
pel·∙lícules.
o Internet
wifi
a
tota
l'escola:
El
wifi
arriba
a
totes
les
aules
de
l'escola,
fins
i
tot
a
la
sala
d'actes,
situada
a
la
part
més
baixa
de
l'edifici.
o Pissarres
digitals
a
les
dues
aules
d'informàtica:
Cada
aula
d'informàtica
compte
amb
una
pissarra
per
que
el
professor
pugui
treballar
millor
amb
els
seus
alumnes.
o Una
sala
d'actes
amb
un
projector:
L'escola
disposa
d'una
gran
sala
d'actes.
Aquesta
compta
amb
un
projector,
amb
el
qual
s'hi
poden
fer
exposicions
orals
o
veure
pel·∙lícules
amb
comoditat.
o Una
sala
preparada
per
veure
pel·∙lícules:
Al
costat
de
la
sala
d'actes,
hi
trobem
una
altra
sala,
petita,
però
equipada
per
acollir
més
de
trenta
alumnes.
Aquesta
té
una
televisió
pensada
per
veure
pel·∙lícules.
o Intranet-­‐
click-­‐edu
(plataforma
digital
entre
totes
les
escoles):
Cada
alumne
disposa
de
una
compte
a
l'
intranet
de
l'escola.
Aquesta
eina
permet
establir
una
connexió
entre
docents
i
alumnes,
i
permet
transmetre
informació
amb
facilitat.
o Laboratoris:
També
compta
amb
dos
laboratoris;
un
de
biologia
i
un
de
física
i
química.

13. A
part
de
tots
aquests
recursos
tecnològics,
cal
dir
que
l'escola
disposa
de
molts
espais
on
dur
a
terme
les
seves
classes,
suficient,
per
acollir
els
cicles
d'educació
infantil,
primària,
ESO
i
Batxillerat.
1.6 TIPUS D'ALUMNAT DE BATXILLERAT
La
gran
majoria
dels
alumnes
que
cursen
el
Batxillerat
a
l'escola
Vedruna
Gràcia,
han
cursat
els
cicles
de
educació
infantil,
primària
i
ESO
al
centre.
Això
fa
que
la
majoria
de
l'alumnat
i
professorat
es
conegui
i
estigui
ben
cohesionat.
Clima
familiar.
A
diferència
dels
altres
cicles,
el
Batxillerat
destaca
per
l'ampliació
de
les
línies.
Passa
de
dues
a
tres
classes.
Això
és
degut
a
la
incorporació
d'alumnes
d'altres
escoles
Vedruna
de
la
ciutat,
com
poden
ser
l'escola
Vedruna
Àngels
o
l'escola
Vedruna
Immaculada.
Cal
dir
que
l'alumnat
és
molt
participatiu
a
classe
i
surt
molt
ben
preparat
del
centre.
Sempre
ve
disposat
a
aprendre
i
a
col·∙laborar
amb
les
sessions.
1.7 CONTACTES AMB EL CENTRE
Per
tal
d'aprofundir
més
amb
la
investigació
de
les
TIC
a
l'escola
Vedruna
Gràcia
hem
decidit
entrevistar-­‐nos
amb
el
coordinador
del
cicle
de
batxillerat
i
professor
de
llatí
i
grec
a
4rt
de
la
ESO,
1r
i
2n
de
batxillerat.
Fa
més
de
quinze
anys
que
treballa
a
l'escola.
Entrant
a
la
metodologia
de
l'assignatura,
podem
dir
que
intenta
que
els
seus
alumnes
treballin
d'una
manera
més
activa.
Fa
quatre
anys
que
va
iniciar
un
projecte
per
introduir
les
tic
a
les
seves
classes,
és
per
això
que
va
crear
un
blog,
on
els
alumnes
tenen
un
espai
per
aprendre
i
compartir
idees
sobre
la
matèria.
Cal
esmentar
que
el
projecte
funciona
molt
bé.
Ha
guanyat
el
premi
Didascàlia
2011,
el
centaure
d'or
2011
i
els
premis
blocs
de
Catalunya.
BLOG:
http://vaixelldodisseu.blogspot.com.es/
A
part
d'aquesta
entrevista
vam
realitzar
una
visita
al
centre
per
tal
de
comprovar
de
primera
mà
quins
eren
els
recursos
dels
que
disposava
el
centre.
En
aquesta
també
vam
poder
parlar
amb
alguns
docents
de
l'escola
que
ens
van
explicar
com
treballaven.
A
més,
vam
realitzar
una
petita
enquesta
als
alumnes
de
Batxillerat
per
tal
de
veure
quin
es
el
seu
punt
de
vista
en
vers
a
l’ús
de
les
tic
a
l’aula
i
quina
actitud
tenen
davant
la
manera
de
treballar
les
assignatures.

14. També
ham
tingut
l’avantatge
de
que
un
membre
del
grup
havia
cursat
tota
la
seva
escolarització
al
centre,
pel
que
hem
pogut
recollir
informació
de
primera
mà
i
d'una
manera
més
detallada.
1.8 PUNTS FORTS I PUNTS FEBLES
Segons
el
que
hem
pogut
extreure
de
la
visita
a
l'escola
i
de
l'entrevista
que
vam
realitzar,
hem
detallat
uns
punts
forts
i
uns
punts
febles
del
centre,
que
ens
han
ajudat
a
determinar
una
problemàtica
i
la
creació
d'una
proposta
per
la
solució
d'aquesta.
PUNTS
FORTS
PUNTS
FEBLES
Molts
recursos
:
a
nivell
d'espai
i
materials
Tot
i
que
tenen
molts
recursos,
aquets
s'han
de
compartir
amb
la
ESO
i
el
Batxillerat
Docents
molt
preparats
per
desenvolupar
Els
professors
estan
molt
ben
preparats
les
seves
matèries
però
manca
creativitat
alhora
de
desenvolupar
les
seves
matèries
Alumnes
participatius
i
suficientment
Els
alumnes
son
participatius
i
capacitats.
capacitats
per
realitzar
qualsevol
tasca.
Tot
i
així
creiem
que
falta
una
metodologia
en
la
que
ho
puguin
ser
encara
més
Bon
clima
de
treball,
creat
per
part
dels
professors
com
dels
alumnes
Bona
metodologia
comuna
que
permet
treballar
en
xarxa
amb
altres
centres
Vedruna
Creiem
que
els
punts
febles
es
poden
solucionar
fàcilment
estructurant
una
bona
metodologia
en
la
que
els
alumnes
siguin
més
partícips
amb
les
assignatures.
Per
solucionar-­‐ho,
comptem
amb
uns
punts
forts
que
ens
poden
ajudar
a
fer-­‐ho.
Tenim
molts
recursos
a
nivell
material
per
estructurar
aquesta
metodologia
i
uns
docents
molt
ben
preparats
en
la
seva
matèria

15. 2. PROBLEMÀTICA
Segons
els
punts
forts
que
hem
esmentat,
creiem
que
l'escola
Vedruna
Gràcia
segueix
una
bona
metodologia
i
un
bon
camí
pedagògic
a
l'hora
de
treballar
amb
els
alumnes.
Tot
i
així,
com
hem
esmentat
anteriorment
creiem
que
no
fa
un
ús
suficient
dels
amplis
recursos
pedagògics
que
té.
El
centre
disposa
d'
una
gran
quantitat
de
recursos
i
els
utilitzen
poc.
Els
alumnes
de
batxillerat
no
treballen
massa
amb
les
noves
tecnologies.
Encara
hi
predomina
força
el
llibre
de
text
en
la
majoria
d'assignatures.
A
més,
a
partir
de
la
petita
enquesta
realitzada
als
alumnes
hem
pogut
observar
quina
assignatura
presenta
més
urgència
a
l’hora
de
motivar
i
fer
partícips
als
alumnes.
En
aquest
cas
l’assignatura
d’història
contemporània.
Per
aquest
motiu
ens
centrem
en
presentar
una
sèrie
de
recursos
per
a
l'assignatura
d'història
contemporània,
mitjançant
les
TIC,
ja
que
és
una
de
les
assignatures
que
menys
interactiva
es
presenta
i
que
té
mes
necessitat
d’eines
extres
que
millorin
l’aprenentatge
dels
alumnes.
El
temari
és
llarg(tres
blocs,
que
divideixen
vint-­‐i-­‐un
temes)
,
fet
que
resulta
feixuc
per
la
majoria
dels
alumnes.
Per
això
creiem
que
hem
de
generar
una
eina
activa
que
faci
partícips,
directament,
del
seu
aprenentatge
en
l'assignatura.
Una
eina
en
la
qual
ells
poguessin
escollir
el
que
el
que
volen
estudiar
i
el
que
els
sembla
més
interessant
per
aprofundir-­‐ne.
3. PROPOSTA PEDAGÒGICA:
Objectius:
o Realitzar
una
investigació
del
ús
de
les
TIC
a
l’escola.
o Proporcionar
eines
digitals
per
facilitar
el
procés
d’aprenentatge
a
través
de
les
TIC.
o Crear
motivació
a
l'alumnat
davant
el
temari
mitjançant
l'ús
de
les
TIC
o Fer
més
partícips
als
alumnes
del
procés
d'aprenentatge
o Fomentar
la
implicació
i
la
participació
de
l'alumnat
de
cara
a
poder
treballar
i
millorar
l'aprenentatge
de
l'assignatura.

16. El
nostre
objectiu
és
crear
una
eina
per
tal
que
el
temari
de
l'assignatura
de
història
contemporània
no
sigui
tant
feixuc
pels
estudiants.
Per
això,
creiem
important
fer
quelcom
per
què
els
alumnes
s'impliquin,
es
motivin
i
participin
amb
l'assignatura.
3.1 WORDPRESS:
Inspirant-­‐nos
amb
altres
docents
i
projectes
que
hem
trobat
a
la
xarxa
i
seguint
els
objectius
plantejats
anteriorment,
hem
decidit
crear
una
pagina
web
mitjançant
un
programa
anomenat
WordPress.
Podríem
dir
que
el
Wordparess
és
una
plataforma
digital
que
et
permet
fer
publicacions
i
compartir
idees
o
coneixement
amb
altres
membres.
És
molt
senzilla
i
molt
fàcil
d'utilitzar,
fet
que
fa
que
molta
gent
la
utilitzi
i
sigui
molt
famosa.
Al
següent
link,
podreu
trobar
més
informació
i
us
la
podreu
descarregar:
Link:
http://es.wordpress.org/

17. 3.2 ALTRES EINES EDUCATIVES I EXEMPLES SEMBLANTS
Hem
escollit
realitzar
el
projecte
educatiu
amb
aquesta
eina
després
de
haver
fet
una
recerca
a
la
xarxa
sobre
altres
iniciatives
semblants.
Una
d'elles
és
la
del
professor
de
llatí
i
grec
de
la
mateixa
escola.
El
blog
s'anomena
vaixell
d'odisseu
i
creiem
que
està
funcionant
molt
bé
al
centre.
Enllaç:
http://vaixelldodisseu.blogspot.com.es/
Aquest
blog
funciona
gràcies
a
la
participació
dels
alumnes,
que
s'encarreguen
de
comentar
i
realitzar
entrades.
El
professor
motiva
als
alumnes
a
comentar-­‐hi.
Gràcies
a
aquest,
els
estudiants
obtenen
coneixements
nous
de
l'assignatura
i
aprenen
curiositats,
mentre
reforcen
els
continguts
apresos
anteriorment.
Cal
dir
que
el
professor
treballa
de
manera
relacionada
i
conjunta
amb
un
altre
blog,
aquest
creat
per
la
docent
d'un
altre
centre,
també
de
la
mateixa
assignatura.
El
que
també
ens
ha
agradat
molt
i
ens
ha
empès
a
realitzar
una
eina
semblant,
és
que
en
aquests
tipus
d'espai
es
poden
compartir
recursos
i
serveix
com
a
eina
comunicativa
entre
els
alumnes
i
el
professor.
A
part
d'aquests
dos
blogs,
ens
hem
fixat
que
hi
ha
moltes
pàgines
web
a
la
xarxa
que
treballen
amb
l'assignatura
de
història
contemporània.
Creiem
que
totes
aquestes
deixen
molt
clar,
d'una
forma
molt
visual,
el
contingut
que
exposen
al
seu
espai.
Per
aquest
motiu,
creiem
que
crear
un
lloc
a
la
xarxa
on
exposar
els
temes
que
volem
tractar
a
l'assignatura
escollida
és
una
bona
idea
i
una
bona
manera
de
treballar-­‐la.
Altres
blogs
de
història:
o http://historiahervas.wordpress.com/
o http://catherineandrews.wordpress.com/
o http://luisvia.org/?p=3875
o http://www.claseshistoria.com/general/ejercicios.htm

18. 4. PROJECTE
La
nostra
web
seguirà
el
mateix
model
que
un
blog.
La
idea
és
que,
tant
el
professor
els
com
alumnes,
vagin
actualitzant
i
donin
vida
a
la
web
constantment.
Cada
entrada
o
publicació
que
es
pengi,
serà
supervisada
pel
professor.
Aquesta
anirà
encaminada
a
treballar
un
tema
concret,
tractat
anteriorment
a
l'aula,
i
a
realitzar
una
tasca
concreta.
Aquesta
pot
requerir
l’ús
de
les
noves
tecnologies.
Per
tal
de
que
estigui
controlat
qui
publica
o
edita
el
que
esta
penjat
al
bloc,
s’enviarà
un
correu
a
tots
els
alumnes
de
la
classe,
aquest
els
donarà
accés
a
la
web
de
la
manera
que
cregui
oportuna
el
professor.
Aquest
link
explica
els
diferents
tipus
de
rols
que
pot
tenir
l’alumne
i
la
manera
que
interactuen
amb
la
web:
Rols
del
alumne
La
funció
de
l'alumnat
és
comentar
a
les
entrades
aportant
la
seva
opinió,
aspectes
rellevants
o
nous
continguts
que
no
hagin
estat
esmentats
anteriorment.
Per
tant,
volem
treballar
amb
una
eina
semblant
a
una
web
2.0,
on
els
individus
creen
i
aporten
el
coneixement
a
la
xarxa.
Encara
que
les
preguntes
plantejades
a
les
entrades
de
la
web
ja
estiguin
respostes,
els
alumnes,
mitjançant
els
seus
comentaris,
han
d'intentar
aportar
nous
continguts
que
suscitin
el
seu
interès
i
no
apareguin
anteriorment.
Intentant
aportar
solucions
als
problemes
que
esmentàvem,
creiem
que
a
les
tasques
que
es
fan
a
la
web
s'han
d'utilitzar
eines
tecnològiques,
que
proporcionarien
a
l'assignatura
una
metodologia
més
didàctica.
Com
a
exemple
,
la
creació
de
mapes
conceptuals
amb
bubbl.us,
l'elaboració
de
presentacions
amb
slideshare,
prezi,
o
fer
murals
amb
glogster.
Aquestes
actualitzacions
s'han
d'anar
realitzant
poc
a
poc.
No
cal
que
segueixin
les
pautes
del
temari
establert
pel
departament
d'educació.
Les
entrades
han
d'estar
relacionades
amb
allò
que
interessa
als
alumnes
i
allò
que
el
professor
creu
que
és
interessant
reforçar.
Creiem
essencial
que
el
professor
sàpiga
veure
quines
son
les
inquietuds
dels
seus
alumnes
i
publiqui
comentaris
segons
aquest.
D'aquesta
manera
la
participació
dels
estudiants
a
la
web
serà
més
alta.
Aquest
serà
un
espai
virtual
compartit
entre
els
alumnes
i
la
professora,
que
permetrà
crear
noves
formes
de
treball
i
noves
maneres
d'aprenentatge
de
la
matèria.
D'aquesta
manera
creiem
que
els
alumnes
s'implicaran
més
en
l'assignatura
i
no
treballaran
d'una
manera
tant
feixuga
o
rutinària.
Veient
el
temari
de
l'assignatura,
hem
pensat
en
introduir
una
sèrie
d'apartats
a
la
pàgina
per
tal
d'intentar
enriquir
el
coneixement
dels
alumnes
i
millorar
la
seva
motivació
de
cara
a
l'assignatura.

19. ESPAI
DE
FÒRUMS
I
DEBATS:
Ja
que
l'assignatura
d'història
del
món
contemporani
tracta
temes
que
han
canviat
la
història
del
món
on
vivim,
creiem
que
aquests
fets
no
han
de
ser
memoritzats
sinó
que
han
de
ser
estudiats
i
treballats
d'una
manera
crítica.
Per
aquest
motiu
trobem
oportú
que
el
nostre
projecte
inclogui
un
apartat
de
debat
i
fòrum
on
els
alumnes
puguin
expressar
les
seves
opinions
i
aportar
tot
allò
que
creguin
convenient
sobre
els
temes
tractats
a
classe.
RECURSOS:
A
part
d'això,
el
nostre
projecte
proporcionarà
un
espai
de
recursos
i
webs
didàctiques.
És
important
que
la
professora
no
tant
sols
ofereixi
el
llibre
de
text
com
a
eina
generadora
de
coneixement.
Volem
que
els
alumnes
descobreixin
i
aprenguin
mitjançant
altres
fonts
d'informació,
i
la
xarxa
ofereixi
desenes
de
llocs
on
l'alumnat
pugui
aprendre
d'una
manera
interactiva.
A
part
de
webs
didàctiques
aquests
recursos
virtuals
també
estarien
en
format
vídeo,
pel·∙lícules
o
mitjançant
textos
visuals
de
la
xarxa,
que
tant
alumnes
o
professors
creguin
interessants
i
convenients
compartir.
COMUNICACIÓ:
Aquesta
web
també
està
plantejada
per
establir
una
comunicació
entre
alumnes
-­‐professor,
i
la
resta
de
l'alumnat,
encara
que
creiem
que
aquesta
és
bona.
En
cas
de
dubte,
l'alumne
sabrà
que
la
web
li
proporcionarà
una
manera
de
solucionar-­‐lo.
Als
espais
de
debats
i
fòrums,
qualsevol
alumne
pot
plantejar
el
seu
dubte
i
ser
respòs
per
un
dels
alumnes
o
pel
professor
de
l'assignatura.
ACTUALITAT:
Per
tal
de
que
la
motivació
de
l'assignatura
no
es
concentri
tant
sols
en
el
temari
de
classe,
sinó
que
els
alumnes
s'interessin
per
la
història
en
tots
els
punts
de
vista,
hem
creat
un
apartat
que
s'anomena
actualitat.
En
aquest
el
professor
o
els
alumnes
podran
penjar
temes
relacionats
amb
temes
de
l'actualitat
que
girin
al
voltant
de
l'assignatura
.
Quan
es
treballaria
amb
la
web?
Creiem
que
aquesta
pàgina
web
és
una
eina
de
suport
de
cara
a
treballar
la
matèria
de
l'assignatura
d'una
manera
diferent.
Per
tant,
segons
la
nostra
proposta,
el
temps
en
el
qual
es
treballaria
amb
aquesta
eina
és
en
algunes
sessions
concretes.

20. Com
hem
esmentat
abans,
és
una
eina
de
suport
i
de
motivació
de
cara
a
l'alumnat.
Per
tant,
creiem
que
el
professor
hauria
de
dedicar
algunes
sessions(les
que
ella
cregui
convenient)
a
treballar
amb
la
pàgina,
en
la
qual
els
alumnes
es
dedicarien
a
enriquir
el
coneixement
d'aquesta,
mitjançant
comentaris
o
tasques
sobre
aquells
temes
de
l'assignatura
que
més
els
hi
agraden.
4.1 EXEMPLES
Hem
actualitzat
la
web
i
hem
posat
noves
entrades
com
a
exemple
per
tal
que
el
professor
en
segueixi
el
model.
Pensem
que
han
de
ser
exercicis
interactius
que
facilitin
l'aprenentatge
de
l'alumnat.
Els
adjuntem
a
continuació:
Exercici
1
UNA
SOCIETAT
ESTAMENTAL
Una
societat
estamental
és
aquella
organitzada
en
estaments.
A
l'Antic
Règim
aquests
constituïen
grups
tancats
als
quals
s'accedia
fonamentalment
per
naixement.
Encara
podia
haver
alguna
escassa
possibilitat
de
canvi
d'un
a
un
altre
grup
(ennobliment
per
mèrits,
compra,
etc),
el
que
caracteritzava
aquesta
societat
eren
l'estabilitat
i
la
inèrcia.
A
diferència
de
la
capitalista,
dividida
en
grups
en
funció
de
la
seva
riquesa
i,
per
tant
més
variable
i
dinàmica,
la
estamental
era
gairebé
immutable.
Cada
estament
es
corresponia
amb
un
estrat
o
grup
definit
per
un
comú
estil
de
vida
i
anàloga
funció
social.
Era
impermeable,
és
a
dir,
els
seus
membres
no
podien
mudar
de
condició.
Jurídicament
era
desigual.
Cadascuna
de
les
persones
que
ho
componia
era
portadora
o
no
de
privilegis,
en
funció
de
la
seva
pertinença
a
una
o
altra
categoria.
Els
privilegis
consistien
en
l'exempció
d'obligacions
(impostos)
i
el
dret
a
avantatges
exclusius.
Hi
havia
un
estament
privilegiat
on
s'incloïen
la
noblesa
i
el
clergat
i
un
altre
no
privilegiat
que
englobava
alhora
a
la
resta
dels
estaments
socials:
burgesos,
artesans,
camperols
i
grups
marginals
Als
estaments
privilegiats
s’hi
accedia
(excepte
en
el
cas
del
clergat)
per
naixement
o
per
concessió
especial
del
monarca.
A
partir
del
segle
XVII
cada
vegada
es
va
fer
més
corrent
que
individus
burgesos
aconseguissin
el
ennobliment
mitjançant
la
compra
de
títols
al

21. monarca
La
rígida
societat
estamental
va
entrar
en
crisi
arran
dels
canvis
que
van
ser
produint
al
llarg
del
segle
XVIII,
que
van
portar
amb
si
l'enfortiment
d'una
burgesia
rectora
de
gran
part
de
l'economia.
No
l’hem
de
conforme
però,
amb
la
seva
opulència
econòmica,
els
burgesos
van
reivindicar
també
drets
polítics
i
prestigi
social,
cosa
que
no
estaven
disposats
a
concedir
els
privilegiats.
Aquesta
discriminació
empenyerà
a
la
burgesia
en
ascens
cap
a
l'acció
revolucionària,
l'objectiu
serà
la
destrucció
dels
privilegis
feudals.
A
la
fi
del
segle,
les
contradiccions
del
sistema
estamental
es
van
fer
cada
vegada
més
patents.
Això
va
succeir
de
manera
especial
a
França,
on
el
1789
va
esclatar
una
revolució
que
va
obrir
pas
a
altres
tants
processos
que
van
ser
desenvolupant-­‐se
al
llarg
del
segle
XIX
i
van
implicar
la
fi
del
sistema
feudal.
Sobre
les
ruïnes
de
la
societat
de
l'Antic
Règim
es
va
erigir
la
societat
capitalista.
Segons
el
text
i
el
que
hem
vist
a
classe,
realitza
un
mapa
conceptual
representant
la
societat
de
l’àntic
règim
(aconsellem
fer
servir
un
programa
anoemnat
bubble.us).
Fes-­‐ne
una
breu
explicació.
Fet
això,
fes
un
breu
comentari
comparant
la
societat
actual
amb
la
de
l’antic
règim.
Ha
canviat
alguna
cosa?
Qui
té
el
poder?
I
els
diners?
Argumenta
la
teva
resposta.

22.
Exercici
2
LA
PRIMERA
REVOLUCIÓ
INDUSTRIAL:
El
que
coneixem
com
1
ª
R.
Industrial
es
va
iniciar
a
Anglaterra
durant
la
segona
meitat
del
segle
XVIII.
Va
ser
possible
gràcies
a
una
sèrie
de
transformacions
en
les
estructures
econòmiques
i
demogràfiques:
AGRÀRIES
Van
ser
essencials.Van
precedir
i
van
facilitar
les
de
la
indústria.
Pel
seu
ritme
accelerat
i
la
seva
transcendència
han
estat
considerades
una
autèntica
Revolució
agrícola
DEMOGRÀFIQUES
Durant
el
segle
XVIII
la
població
de
Gran
Bretanya
va
augmentar
acceleradament,
passant
d'uns
6
milions
d'habitants
el
1750
a
28
en
1850,
el
que
va
constituir
una
innegable
Revolució
Demogràfica.
TÈCNIQUES.
Un
cop
aplicades
al
sistema
productiu
van
conduir
a
un
excepcional
increment
dels
béns
materials.
COMERCIALS.
Gràcies
al
desenvolupament
de
les
comunicacions
i
la
revolució
en
els
transports
es
van
multiplicar
les
relacions
comercials.
Vídeo:
Revolució
Industrial
http://www.youtube.com/watch?v=5VK0Hm0Of0U
Després
de
veure
el
vídeo,
fes
un
petit
comentari
sobre
la
forma
viure,treballar
i
el
que
va
suposar
la
Revolució
industrial
anglesa,
per
la
nostra
societat.
Aporta
algun
vídeo
sobre
el
tema
i
fes
un
breu
comentari
sobre
el
vídeo
d’un
altre
company.

23.
Exercici
3
QUÈ
VA
SIGNIFICAR
AQUEST
DOCUMENT?
"Considerem
evidents
per
si
mateixes
les
següents
veritats:
tots
els
homes
han
estat
creats
iguals,
el
creador
els
ha
concedit
certs
drets
inalienables,
entre
aquests
drets
hi
ha:
la
vida,
la
llibertat
i
la
recerca
de
la
felicitat.
Els
governs
són
establerts
entre
els
homes
per
garantir
aquests
drets
i
el
seu
just
poder
emana
del
consentiment
dels
governats.
Cada
vegada
que
una
forma
de
govern
esdevé
destructora
d'aquest
fi,
el
poble
té
dret
a
canviar-­‐la
o
suprimir-­‐la,
ja
triar
un
nou
govern
que
es
fonamenti
en
aquests
principis,
i
organitzar
els
seus
poders
en
la
forma
que
al
seu
judici
sigui
la
més
adequada
per
aconseguir
la
seguretat
i
la
felicitat.
(...).
Quan
una
llarga
sèrie
d'abusos
i
usurpacions,
dirigida
invariablement
al
mateix
objectiu,
demostra
el
designi
de
sotmetre
al
poble
a
un
despotisme
absolut,
té
el
poble
el
dret,
té
el
deure
d'enderrocar
aquest
govern
i
establir
noves
garanties
per
a
la
seva
futura
seguretat
(.
..).
Nosaltres,
els
representants
dels
Estats
Units
d'Amèrica,
reunits
en
Congrés
general
(...)
en
el
nom
i
per
autoritat
del
poble,
solemnement
publiquem
i
declarem
que
aquestes
colònies
són
i
de
dret
han
de
ser
estats
lliures
i
independents,
que
es
consideren
lliures
de
tota
unió
amb
la
Corona
britànica.
"
Tot
seguit,
contesteu
les
següents
preguntes:
-­‐Qui
va
escriure
aquest
text?
-­‐Que
va
significar?
-­‐Qui
es
el
senyor
de
la
fotografìa
-­‐En
quin
any
es
va
escriure?
I
perquè?
A
continuació
amb
el
temari
explicat
a
classe,
posa't
a
prova
amb
el
següen
test!
Test:
http://www.testeando.es/test.asp?idA=4&idT=zhjkgtax

24. 5. CONCLUSIONS
L'assignatura
de
història
contemporània
de
1r
de
batxillerat,
conté
un
temari
molt
extens
que
es
fa
molt
feixuc
per
als
alumnes.
Pensem
que
els
professors
haurien
de
pensar
mètodes
de
treball
per
tal
que
els
alumnes
es
motivin
en
la
matèria.
Com
hem
pogut
comprovar,
les
TIC
poden
oferir
una
infinitat
inimaginable
de
camins
per
treballar
la
matèria
amb
els
estudiants
i
solucionar
problemes
com
els
que
hem
plantejat
anteriorment.
Per
tant
creiem
important
que
els
professors
sàpiguen
recórrer
a
eines
com
aquestes
per
fer
de
l'aprenentatge
una
cosa
dinàmica.
Els
blogs
o
els
espais
per
compartir
a
la
xarxa
generen
un
bon
aprenentatge.
Si
els
alumnes
estan
motivats
l'experiment
pot
sortir
molt
bé.
Els
comentaris
que
fan
els
alumnes
sobre
les
entrades,
t'indiquen
què
els
interessa
de
la
matèria,
fet
que
pot
servir
d'ajuda
al
docent
per
encarar
les
seves
sessions
o
per
tractar
més
uns
temes
que
uns
altres.
El
llibre
de
text
no
ha
de
ser
la
única
font
de
coneixement
de
l'assignatura,
per
aquest
motiu
creiem
important
generar
un
espai
de
recursos
didàctics.
Hi
ha
moltes
pàgines
web
a
la
xarxa
que
tenen
un
munt
de
presentacions,
audiovisuals,
esquemes
o
jocs
que,
en
moments
donats,
poden
substituir
pel
llibre
de
text.
Per
tant
animem
a
tothom
a
emprendre
iniciatives
com
aquestes.
Quan
els
alumnes
fan
comentaris
a
la
xarxa
explicant
allò
que
més
els
hi
agrada
és
quan
aprenen
més.
Creiem
que
és
una
molt
bona
eina
i
la
recomanem
a
tothom.

25. BIBLIOGRAFÍA
Web
del
centre
que
hem
treballat.
http://www.vedrunagracia.org/
http://vedrunag.pangea.org/monjove/
http://es.wordpress.org/
Plataforma
que
hem
fet
servir,
per
fer
la
nostra
eina
educativa.
http://www.youtube.com/
http://ca.wikipedia.org/
http://www.softcatala.org/traductor
Web
de
tests
relacionats
amb
l’asignatura
que
hem
treballat.
http://www.testeando.es/
Altres
blogs
de
història
en
els
quals
ens
hem
inspirat
per
fer
el
nostre
projecte:
http://historiahervas.wordpress.com/
http://catherineandrews.wordpress.com/
http://luisvia.org/?p=3875
http://www.claseshistoria.com/general/ejercicios.htm
http://vaixelldodisseu.blogspot.com.es/

26. 7. ANNEX
Annexe
1.
Qüestionari
TIC
Escola
Vedruna-­‐Gràcia
-­‐
L’escola
creu
important
l’ús
de
les
TIC
en
el
procés
d’aprenentatge
dels
alumnes?
Sí,
les
TIC
s’han
consolidat
com
una
eina
important
al
servei
de
l’educació
(no
a
l’inrevés)
perquè
ajuden
l’alumne
a
desenvolupar
unes
capacitats
d’aprenentatge
que
faciliten
l’adquisició
de
coneixements
a
partir
de
l’autonomia
i
l’interactivitat
amb
la
resta
de
companys
i
el
professor.
A
més,
treballem
amb
una
generació
de
nois
i
noies
que
han
crescut
en
l’ús
de
les
noves
tecnologies.
-­‐
De
quins
recursos
disposa
l’escola
per
treballar
amb
noves
tecnologies?
A
l’escola
disposem
d’una
aula
d’informàtica
per
a
Primària
i
de
dues
per
a
Secundària.
A
més,
la
majoria
d’aules
tant
de
Primària
com
de
Secundària
disposen
ja
de
pissarres
digitals.
A
Secundària,
els
alumnes
de
1r
a
4t
d’ESO
treballen
en
xarxa
amb
el
projecte
1x1.
-­‐
Estan
familiaritzats
els
alumnes
amb
l’ús
de
les
TIC
en
el
dia
a
dia?
Com
he
dit
abans,
treballem
amb
nadius
digitals,
almenys
fins
al
1r
cicle
d’ESO.
De
tota
manera,
l’àmbit
d’ús
de
les
noves
tecnologies
es
restringeix
molt
a
les
xarxes
socials
en
la
majoria
d’alumnes
i
poca
cosa
més.
Això
significa
que
moltes
eines
els
són
desconegudes
i
han
d’aprendre
el
seu
ús
a
l’escola
per
poder
treballar
amb
elles.
El
quid
de
la
qüestió
és
fer
servir
les
TIC
per
aprendre
a
aprendre
i
a
treballar,
no
exclusivament
per
a
passar
estones
d’oci.
Això
sí,
un
cop
n’han
après
per
a
què
serveixen
el
procediment
és
molt
ràpid.
-­‐
Quants
cops
per
setmana
es
fa
servir
l’aula
d’informàtica?
De
1r
a
4t
d’ESO
poc
perquè
com
ja
hem
comentat
abans
disposen
d’ordinadors
a
l’aula.
Sí
hi
van
quan
imparteixen
la
matèria
d’Informàtica
pròpiament
i
els
alumnes
de
batxillerat
l’usen
en
funció
dels
continguts
de
cada
matèria.
De
tota
manera
el
seu
ús
és
alt.
-­‐
A
l’hora
de
treballar
la
matèria,
es
fan
servir
recursos
digitals
com
el
blog,
campus
virtual,
fòrums...?
Això
depèn
molt
de
cada
professor.
N’hi
ha
que
fan
un
ús
continuat
de
les
possibilitats
dels
recursos
en
xarxa
i
n’hi
ha
que
no.
Al
terme
mig
hi
ha
els
professors
que
puntualment
ho
necessiten.
Jo,
per
exemple,
faig
servir
sobretot
el
bloc
com
a
eina
de
treball
amb
els
meus
alumnes.
De
tota
manera,
l’ús
de
les
TIC
es
va
extenent
cada
cop
més
i
és
ja
molt
inusual
trobar
un
professor
que
mai
n’hagi
fet
ús.

27.
-­‐
Com
es
presenten
les
tasques
de
les
assignatures?
En
format
digital
o
en
format
analògic?
Segons
les
necessitats.
De
vegades
convé
fer-­‐ho
en
format
paper,
treballar
amb
el
llibre
de
text,
etc
i
de
vegades
en
format
digital.
Sí
és
cert
que
aquest
últim
es
va
imposant
paulatinament,
especialment
a
partir
de
l’ús
generalitzat
de
plataformes
com
Moodle.
-­‐
S’han
incorporat
les
noves
tecnologies
en
la
metodologia
de
l’escola
en
el
pas
del
temps?
Ha
canviat
molt?
Indubtablement.
La
societat
avança
cap
a
aquesta
direcció
i
és
evident
que
l’escola
s’hi
ha
d’adaptar.
Hi
ha
una
cosa
important,
però.
És
molt
més
important
canviar
la
metodologia
de
treball
amb
els
alumnes
proposada
pel
professor
que
introduir
tecnologia
perquè
sí.
L’autèntic
canvi
ha
de
ser
metodològic,
no
tecnològic.
Ras
i
curt,
per
fer-­‐ho
no
cal
tecnologia
(treball
cooperatiu,
tutoria
entre
iguals,
etc)
tot
i
que
és
evident
que
aquesta
ajuda
molt
en
el
plantejament
de
nombroses
activitats
d’aprenentatge.
-­‐
Disposeu
d’alguna
eina
digital
que
permeti
la
comunicació
entre
mestres
i
alumnes?
En
algunes
matèries
els
professors
poden
fer
servir
xarxes
socials
tancades com
Edmodo
o
el
mateix
Facebook,
Twitter
en
casos
molt
puntuals
i
ara
mateix
estem
immersos
en
la
formació
al
voltant
de
la
plataforma
Moodle.
L’escola
disposa,
però,
de
la
plataforma
Clickedu
com
a
eina
fonamental
de
comunicació
entre
mestres
i
professors.
-­‐
El
centre
disposa
d'
algú
especialitzat
que
s’encarregui
d’incorporar
l’ús
de
les
TIC
a
l’aula
o
proposar
noves
eines?
Sí,
tenim
un
informàtic
que
s’encarrega
de
la
supervisió
i
la
gestió
de
les
TIC
tant
a
l’aula
com
entre
els
professors
i
un
Grup
d’Innovació
Pedagògica
format
per
professors
del
centre
que
dediquen
una
hora
setmanal
a
desenvolupar
projectes
i
idees
al
voltant
de
l’ús
de
les
TIC
a
l’aula.
Annexe
2.
Petita
enquesta
realitzada
als
alumnes
de
2n
de
Batxillerat.
1. En
quina
assignatura
creieu
important
treballar
amb
les
tic?
2. Utilitzeu
internet
per
cercar
informació
de
les
assignatures?
3. El
llibre
de
text
es
suficient
per
tractar
el
temari
de
l‘assignatura?
4. Quants
cops
aneu
a
la
setmana
a
la
sala
de
ordinadors?
5. Us
agradaria
treballar
matèria
de
l‘assignatura
mb
altres
recursos
diferents
al
llibre
de
text?

28. 6. Quina
assignatura
us
resulta
menys
interactiva?