O slideshow foi denunciado.
Utilizamos seu perfil e dados de atividades no LinkedIn para personalizar e exibir anúncios mais relevantes. Altere suas preferências de anúncios quando desejar.

El sòl

8.049 visualizações

Publicada em

Com treballar el sòl a l'escola

Publicada em: Educação
  • Follow the link, new dating source: ❤❤❤ http://bit.ly/39mQKz3 ❤❤❤
       Responder 
    Tem certeza que deseja  Sim  Não
    Insira sua mensagem aqui
  • Dating for everyone is here: ❤❤❤ http://bit.ly/39mQKz3 ❤❤❤
       Responder 
    Tem certeza que deseja  Sim  Não
    Insira sua mensagem aqui
  • Seja a primeira pessoa a gostar disto

El sòl

  1. 1. Dra. Rosa Cañizares González CREAF - Universitat Autònoma de Barcelona r.canizares@creaf.uab.cat Dr. Josep Maria Alcañiz CREAF - Universitat Autònoma de Barcelona josemaria.alcaniz@uab.es CESIRE- càpsula de ciències: el sòl Barcelona, 14 d’abril de 2016
  2. 2. Objectius del taller a l’aula: 1. Incentivar l’interès per la ciència i el medi ambient. 2. Reforçar els coneixements dels alumnes sobre el medi ambient que els envolta, i més concretament sobre el sòl que trepitgen. 3. Ensenyar que aprendre és divertit i pràctic. 4. Fomentar la participació, la comunicació i la integració dins de l’aula. 5. Integrar els conceptes teòrics amb la pràctica. Objectiu: introduir diferents temes relacionats amb la ciència que estudia el sòl, l’edafologia, i proposar tot un seguit d’activitats que es poden portar a terme a l’aula CESIRE- càpsula de ciències: el sòl
  3. 3. Què és el sòl? El sòl, un recurs poc conegut per la nostra societat http://srvcnpbs.xtec.cat/cdec/images/stories/Curs_2014-15/AnyS%C3%B2ls2015/COMIC_catalan_WEB.pdf
  4. 4. Museu de Ciències de la Universidad de Santiago de Compostela (Galicia, España) És un recurs imprescindible per a les activitats humanes Sòl: És un recurs natural que es forma lentament en la natura per acció del clima sobre el substrat mineral, amb la intervenció dels éssers vius. Edafologia o Ciència del Sòl
  5. 5. L’home com a usuari dels sòls ÚS O EXPLOTACIÓ DEL SÒL  RISC DE DEGRADACIÓ L’objectiu de la ONU-FAO es contribuir a la plena conscienciació de la societat civil i dels responsables de la presa de decisions sobre la profunda importància dels sòls per a la seguretat alimentària, els ecosistemes i la vida en el planeta, i en conseqüència la pau.
  6. 6. Principals funcions del sòl Medi de suport i nutrició de les plantes
  7. 7. Edafogenesis A B C
  8. 8. És un recurs limitat en superfície disponible i en productivitat Recordem … El sòl NO és un medi inert El sòl és un recurs no renovable És vulnerable: un mal ús condueix a la seva degradació Diversitat de sòls: no tots els sòls són bons per a tots els usos
  9. 9. El “sòl” en els llibres de text Ensenyament Secundari Obligatori Batxiller 20 editorials de llibres (17 CCAA) 0,57% de les pàgines dels llibres es dediquen al sòl!!
  10. 10. Activitats formatives relacionades amb el sòl
  11. 11. Descripció del que veiem al camp  Observació del sòl i el seu entorn – S’observen capes de colors diferents? – De quin color són? – Sobre quina roca s’ha format – És pedregós? – L’estat d’humitat del sòl al tacte – Si s’observa presencia d’animals... Activitats formatives relacionades amb el sòl
  12. 12. Presa de mostres per a activitats a l’aula Com s’han d’agafar les mostres? - Aixada, pic o paleta - Bosses de plàstic per emmagatzemar les mostres - Retoladors per etiquetar - Paper assecant (serveix paper de diari) - Cinta mètrica Material necessari
  13. 13. La mida de les partícules del sòl és important. Sorra grossa Sorra fina Llim Argila Invisible a aquesta escala Introducció Concepte de granulometria i textura
  14. 14. Què podem fer per determinar-les? Objectius Identificar la mida de les partícules que predominen en la mostra de sòl. Aquesta determinació es pot fer amb mètodes diferents. Material necessari Assaig 1) Prova de la textura al tacte - Mostra/es de sòl - Aigua - Drap o paper per eixugar-se les mans Assaig 2 ) Sedimentació en el temps. - Mostra de sòl - Sedàs de 2mm - Aigua - Recipient transparent que es pugui tancar de 1 litre de capacitat aproximadament - Balança de cuina - Cullera - Drap o tovallons de paper
  15. 15. Assaig 1) Prova de la textura al tacte Pla de treball: - Agafar un grapat de terra amb la mà - Afegir una mica d’aigua fins a obtenir una pasta modelable (fer una bola). - Intentarem, a continuació, fer un cilindre d’uns 3-5 mm de diàmetre en el palmell de la mà. En cas que sigui possible, el contingut de sorres de la mostra serà inferior al 80%. - A continuació, intentarem tancar‐lo sobre ell mateix tot fent un anell. Si és possible, el contingut de sorres de la mostra ha de ser inferior al 40%. - Finalment, amb una part de l’anell anterior, intentarem moldejar un cilindre d’1 mm de diàmetre. En cas que sigui possible, el contingut de sorres de la mostra serà inferior al 65%. Mètode de textura al tacte (Ilaco 1985) A) Sorrenca. (B) Sorrenca-llimosa. (C) Franc-llimosa. (D) Franca (E) Argilo-llimosa. (F) Argilosa lleugera. (G) Argilosa.
  16. 16. Assaig 2) Sedimentació en aigua en el temps Argila (~24 hores) Llims (~2 hores) Sorra (~5 minuts) Pla de treball: - Omplir un recipient transparent amb un 250 g de sòl - Afegir uns 500 ml d’aigua - Agitar vigorosament un minut, deixar en repòs sobre una taula - Observar al cab de 5 minuts, 2 hores i 24 h. Foto: D. Badia
  17. 17. Identificar a partir de la següent imatge a quin tipus s’assembla més el teu sòl Sorrenc Franc Argilós 0-10% argila 0-10% llim 80-10% sorra 0-30% argila 30-50% llim 25-50% sorra 50-100% argila 0-45% llim 0-45% sorra Sorra Llims Argila
  18. 18. Els terrossos i l’arquitectura del sòl Introducció Les partícules del sòl no es troben aïllades, formen uns agregats que li confereixen al sòl una determinada estructura. Els agregats es poden observar al camp a ull nu, en forma de grumolls o terrossos, però també n’hi ha de més petits que necessiten de microscòpic per poder ser observats. Els agregats formen els grumolls i terrossos que observem al camp
  19. 19. Objectius No tots els agregats tenen la mateixa estabilitat. Observar l’estabilitat dels agregats del sòl (terrossos) en funció a la seva resistència a l’acció de l’aigua de pluja. Material necessari - Colador o malla - Got d’aigua o pot de vidre - Terrossos de sòl (seleccionar de diferents sòls per poder comparar-los) - Balança
  20. 20. Font: USDA_ NRCS Pla de treball - Posar el colador (o malla) en el got - Omplir el got al màxim de manera que la malla del colador quedi totalment submergida. - Pesar uns agregats de sòl secs a l’aire (Pi) i depositar-los sobre la malla - Deixar passar 5 minuts, agafar l’agregat del colador i deixar-lo assecar (preferiblement en estufa) un temps - Pesar-lo per conèixer el pes que s’ha perdut (Pf)
  21. 21. Conclusió Es pot observar que si els agregats són molt estables no hauran pràcticament perdut pes, mentre que els agregats poc resistents s'hauran desfet i la major part dels seus constituents hauran passat a través del colador, per la qual cosa interpretarem que té una estabilitat estructural baixa.
  22. 22. El sòl és com una esponja: Quanta aigua reté? Com circula? Introducció La infiltració de l’aigua al sòl depèn principalment de la granulometria (textura), de l’estructura i de la porositat d’aquest, juntament amb les aportacions d’aigua.
  23. 23. Bioporus (infiltració) Macroporus (infiltració) i microporus (retenció) Circulació de l’aigua i porositat del sòl
  24. 24. Material necessari - Ampolles de plàstic buides de 1 - 2 litres - Els taps de les ampolles foradats - Tisores - Cotó - Regadora o similar Pla de treball - Retallar cinc ampolles de plàstic. La part superior de l’ampolla es farà servir com a embut i per contenir la mostra de sòl.
  25. 25. - Tapar amb una mica de cotó la boca de l’ampolla de manera que obturi el pas de la terra, però no de l’aigua. Posar el tap de l’ampolla prèviament foradat (es recomana fer 5 o 6 forats d’uns 2 mm aprox). - Omplir cada embut amb una mostra de sòl diferent (entre 400 i 500 g), per exemple: 1. Ric en graves 2. Sorrenc: pot ser de platja, d’aquari, de riu. 3. Fi o argilós: pot ser una mostra de textura argilosa 4. Sòl orgànic: pot ser torba o terra de castanyer, p.e. el que venen en els centres de jardineria. També millor si està humit.
  26. 26. - Abocar lentament uns 200 ml d’aigua amb l’ajuda de la regadora o similar. - Observar si al començament l’aigua queda una mica entollada i posteriorment es va infiltrant. - Observar si a la sortida de l’embut el degoteig es dóna amb la mateixa rapidesa en tots els casos, prendre nota. - Deixar fins el dia següent - Anotar el volum total d’aigua infiltrada recollida al vas inferior
  27. 27. Tipus de mostra Aigua retinguda (200 ml – aigua infiltrada) - Omplir la següent taula de resultats:
  28. 28. Conclusió Aigua Aigua Menor retenció d’aigua Major retenció d’aigua
  29. 29. Quan la pluja esdevé un perill pel sòl. Com el podem protegir de l’erosió? Introducció El sòl és un recurs no renovable, la seva formació requereix centenars o milers d’anys; és per això que podem dir que la seva pèrdua és irreversible a escala humana. Objectiu Demostrar la relació entre la precipitació, l'erosió del sòl, la protecció dels cursos d'aigua i la vegetació.
  30. 30. Material necessari: - 3 ampolles de plàstic de 1-2 litres buides, retallades longitudinalment tal i com es veu a la fotografia - Cordill - Taula o superfície inclinada - 3 kg de sòl, uns 0.8 – 1 kg per a cada ampolla - Restes vegetals o de fullaraca, grava o altre material - 0.5 litres d’aigua per a cada prova - Proveta per mesurar el volum d’aigua - Regadora petita o similar per afegir amb suavitat l’aigua
  31. 31. Pla de treball Aquesta activitat és observacional. - Es poden elegir tres voluntaris que s’encarregaran d’afegir lentament 0,5 litres d’aigua en cada recipient. Conclusió Aigua clara  poca erosió Menor volum recollit  major retenció aigua Aigua transparent  poca matèria orgànica dissolta
  32. 32. L’acumulació de sals un problema per als sòls. Introducció La salinització de les aigües continentals i dels sòls agrícoles és un greu problema ambiental a escala mundial que afecta principalment a les zones àrides, degut a l’evaporació d’aigua carregada de sals.
  33. 33. Objectiu Donar a conèixer els problemes de degradació que té el sòl a causa de l’abundància de sals. En aquesta pràctica es pretén comparar, en condicions controlades, els efectes que té l’aplicació d’una dissolució salina sobre el creixement d’una espècie vegetal de ràpid creixement com és l’enciam (Lactuca sativa). Material necessari - 2 tests d’uns 15 cm de diàmetres, per a cada grup - 2 kg de terra, per a cada grup - 1 paquet de sal - 1 litre d’aigua - Balança - Llavors d’enciam o altre planta de ràpid creixement
  34. 34. Aigua Salada A Aigua dolça B Pla de treball - Dissoldre 40 g de sal en 1litre d’aigua (dissolució salina, es pot substituir per aigua de mar)
  35. 35. - Preparar dos testos amb 1kg de terra cadascú - Col·locar cada test dins d’una safata de plàstic per evitar que els possibles lixiviats es perdin - Plantar exactament 25 llavors A B - Regar els testos: test A amb 500 ml d’aigua salina; test B amb 500 ml d’aigua de l’aixeta. IMPORTANT: Periòdicament, durant 15 dies, s’ha d’anar regant amb aigua de la dissolució salina el test (A) i amb aigua de l’aixeta el test (B).
  36. 36. - Als 15 dies, comptar el nombre de llavors i calcular el percentatge de germinació sabent que vàreu plantar inicialment 25 llavors. - Després, podeu tallar la part aèria de les diferents plàntules i mesurar-la amb un regle la longitud mitjana de les plàntules emergides (utilitzeu paper mil·limetrat). - Peseu totes les plàntules juntes per determinar el pes fresc total (pes dels plançons pesats tots junts).
  37. 37. Mostra Germinació (%) Longitud mitjana (cm) Pes fresc total plàntules (g) Conclusió Les aigües salinitzades no són aptes per al reg agrícola, per a l'abastament de la població i per segons quins usos industrials. La salinitat afecta als sòl ocasionant la pèrdua progressiva de la seva fertilitat. Taula de resultats:
  38. 38. La vida en el sòl. Observació de la fauna del sòl Introducció El sòl és un ecosistema ric i complex on trobem organismes vius, des de molt petits, com les bacteris i àcars que no podem veure a simple vista, fins a cucs de terra, formigues, talps i ratolins.
  39. 39. Objectius Observar la quantitat i diversitat de fauna que és pot trobar a una mostra de sòl. Cal recordar que no tots els sòls són iguals sinó que depenen de la vegetació, el clima on es troben, l’ús del sòl, etc. Material necessari - Embut amb una malla de 2mm (anomenat de Tullgren o embut Berlese). Esquema per elaborar l’embut. Font: http://ecoplexity.org/?q=node/577
  40. 40. - Ampolles de plàstic de 2 litres - Cartró o fusta fina per a la plataforma - Fulles - Tisores - Lupa de mà - Regla - Llapis retolador a prova d'aigua - Bosses plàstiques - Quadern de camp - Malla de 2 mm (millor metàl·lica) - Pots de vidre o vasos - 300 g de sòl - Plaques de Petri amb paper de filtre humit (per observar en viu) Malla 2 mm
  41. 41. Pla de treball - Posar la mostra en el embut sobre la malla. Ajudar-se de les mans per disgregar els terrossos existents per tal de permetre que els artròpodes puguin sortir de la mostra amb més facilitat. - Si hi ha cucs de terra separar-los manualment. - Posar a la part de sota de l’embut un pot o vas de precipitat. - Engegar una bombeta de uns 25-40 watts, durant 48h. - Separar i agrupar els animalons per grups o espècimens similars amb l’ajuda de la lupa o microscopi. - Comptar-los
  42. 42. - Observar i anotar les característiques següents: color, mida, si el cós està dividit en segments, si tenen o no òrgans sensitius (ulls i antenes), nombre de potes. - Al recipient de sota, es podran veure alguns animals vius, i aprofitar per observar si el moviment és ràpid o lent, la direcció cap a on van, si busquen o no la llum. - Hi ha l’opció de dibuixar els animals observats. - Amb la ajuda de la guia següent (Colomer et al.1997 en: El sòl i la agricultura, ed. Castellnou) podreu saber a quin grup d’animals pertany.
  43. 43. (Font: Colomer et al.1997)
  44. 44. La importància dels cucs de terra. Què els agrada menjar? Introducció Els organismes del sòl intervenen en el cicle dels nutrients, regulen la dinàmica de la matèria orgànica del sòl, la retenció del carboni i l'emissió de gasos d'efecte hivernacle, modifiquen l'estructura material del sòl i els règims de l'aigua, millorant la quantitat i eficàcia de l'adquisició de nutrients de la vegetació i la salut de les plantes. Objectius Conèixer l’impacte que té la qualitat d’un sòl sobre la fauna edàfica, en concret sobre els cucs de terra. Els cucs de terra són uns indicadors biològics molt bons a l’hora d’analitzar el deteriorament d’un sòl.
  45. 45. Material necessari - Solució A: o 1 litre d’aigua + 40g de sal - Per a cada grup de 5 persones cal: o Una safata d’uns 15x10 cm o 300 g de sòl o 75 ml de solució A o Un tros de plàstic rígid o Una proveta o Dos recipients o Una cullera o Llapis retolador a prova d'aigua o 10 cucs de terra Sòl
  46. 46. Pla de treball - Hem d’intentar que el sòl quedi humit, però no xop. Distribució dels cuc a la safata. A B
  47. 47. Pla de treball - Retolar la safata amb la lletra A ( a la part dreta) i la lletra B (a la part esquerra) per evitar confusions. - Fer una marca al mig de la safata per diferenciar les dos zones. - La safata ha d’estar sobre una superfície plana. - Posar 300 g de sòl a la safata i distribuir homogèniament. - Posar un tros de plàstic al mig de la safata, introduir-ho però no tocar el fons de la safata, s’ha de permetre que hi hagi un petit espai pel que podran circular els cucs. - Regar poc a poc la part dreta (A) de la safata amb 75 ml d’aigua salada (Solució A). - Regar poc a poc la part esquerra (B) de la safata amb 75 ml d’aigua dolça. - Posar justament en el centre de la safata (a sobre del plàstic) 10 cucs de terra.
  48. 48. - Esperar 24h - Al cap de 24 hores, baixar el plàstic i pressionar fins tocar el fons de la safata. - Amb la ajuda de la cullera passar tota la part dreta de la safata (A) a un recipient i procedir al recompte dels cucs. - Fer el mateix amb la part de sòl de l’esquerra de la safata (B). Amb la ajuda de la cullera passar tota la part esquerra de la safata i procedir al recompte dels cucs. - Calcular el percentatge de cucs que trobem a cada zona. A A B
  49. 49. Exemple: Recompte cucs zona A: 3 cucs Recompte cucs zona B: 7 cucs 10 cucs100% 7 cucs X% A la zona B trobem el 70% dels cucs mentre que a la zona A un 30%, aquest fet ens indica que els cucs tenen preferència per anar a la zona on no n’hi ha una substancia nociva. Conclusió El deteriorament del sòl degut a un “contaminant”, és un fet que pot ser analitzat mitjançant indicadors biològics com els cucs de terra que serveixen per mesurar l’impacte dels contaminats.
  50. 50. Pintem amb els sòls Introducció En observar la superfície d’un sòl sense vegetació o el perfil de sòls diversos, crida l’atenció la varietat de colors que presenten, tant és així que les primeres classificacions de sòls utilitzaven el color per diferenciar tipus: sòls vermells, sòls grocs, sòls bruns, etc.
  51. 51. Sòls brunsSòls vermellsSòls castanys Objectius Adonar-se de la varietat de colors que tenen els sòls.
  52. 52. Material necessari - Sòls de diferents colors, tants com sigui possible - Sedàs de 2mm o similar - Pinzells i paper de dibuix - Aigua - Pots - Fulles Pla de treball - Tamisar les mostres de sòl de diferents colors perquè siguin més homogènies - Barrejar 3 cullerades de sòl en uns 20 ml d’aigua - Pensar un dibuix i colorar-lo fent servir les diferents tonalitats obtingudes - Es poden diluir les pastes de color a conveniència - Deixar assecar el dibuix Henry Neubig
  53. 53. https://plus.google.com/photos/117527657852025295097/albums/5305784168139592497
  54. 54. Bibliografia Badia D., Marti C., Andreu C. (1990). El sòl com a eina didàctica. Dovella, XII: 7-13. Colomer et al. (1997). El sòl i l’agricultura. Edicions Castellnou. Equip Edebé (1996). El sòl i l’agricultura. Barcelona, Edebe. Fernández, E., Ortíz, I., Sierra, M., MartínezZ, F.J., Martín, F. (2015). Taller docente: Enseñando suelos. Edita SECS. 43 pp. Porta., J., Lopez-Acevedo, M., Poch, R (2014). Edafologia. Uso y protección del suelo. Mundi- Prensa 3ºed. 607pp. Madrid. Recursos webs: http://edafologia.ugr.es/ http://www.cienciadelsuelo.es http://www.suelosdearagon.com http://rens2015.es http://www.doctordirt.org/ http://www.soils4kids.org/ http://www.nrcs.usda.gov/wps/portal/nrcs/main/national/people/outreach/ http://soils4teachers.org/ http://www.primaria.librosvivos.net/archivosCMS/3/3/16/usuarios/103294/9/cm4_u10_act2/frame_prim.swf http://ecoplexity.org/?q=node/577 http://lifestyle.howstuffworks.com/crafts/other-arts-crafts/science-projects-for-kids-soil-experiments1.htm https://www.aguascordobesas.com.ar/educacion/aula-virtual/agua-potable/experimento-en-casa http://mimosa.pntic.mec.es/~vgarci14/agua_potable.htm
  55. 55. Gràcies per la vostra atenció!

×