1. EVOLUCIÓ DELS HUMANS

2. Sahelanthropus tchadensis
Toros-Menalla, desert de Djurab,
Chad
o Va viure fa uns 6 o 7 milions d’anys a la zona del
Chad.
o Fòssils: Un crani, dos fragments de la mandíbula
inferior i tres dents.
o Jaciment al desert del Chad, a Toros-Menalla
o Possiblement és antecesor de l’Australopithecus.
o Crani de forma ovalada i petit, mandíbula similar
a la del ximpanzè però les dents eren petites, arc
supraorbital molt prominent.
o Es creu que la seva dieta es basava en
vegetals, ja que la seva mandíbula nones
disposava de dents petites
o No es sap del cert, però diuen que podria
haver estat el primer ésser bípeda.

3. 3
Dieta Omnívora: fruites i en
proteïnes (formigues i altres
insectes)
Altura Entre 1’2 i 1’4 metres
Forma de
moviment
Capacitat bípeda tot i que
també capaços d’escalar.
Morfologia Similar ximpanzés: diferent
en la longitud i forma de
l'húmer i del fèmur i disposició
de la pelvis
Orrorin tugenensis
Va ser trobat al 2000 al centre de Kenia
Es van trobar esquelets de cinc
simis.
Es calcula que l’antiguitat
d’aquest és d’uns 6 milions d’anys.
permet
Alba Barcons Berga 1r Batx.

4. Australopithecus afarensis
• Va viure entre el 3’9 i 3 milions d’anys abans del
present. Va habitar a Etiòpia, Tanzània i Kènia.
• Els fòssils van ser trobats per primer cop al jaciment de
Hadar a Etiòpia. El fòssil més complet va ser anomenat
Lucy. Era un esquelet d’1m i que pesava 27kg.
• Era un bípede gràcil, prim i que mesurava entre 1’2m i
1’5m i pesava entre 33 i 67kg.
• Les seves cames eren més llargues que els seus braços.
Capacitat cranial de 375 a 430cc. Els molars eren grans i
plans, els canins eren petits i els incisius eren grans.
• El front era estret amb un torus marcat. La pelvis era un
indicador del bipedisme ja que era petita. El paladar era
semblant al nostre.
• Tenien dimorfisme sexual

5. Menjaven fruits, llavors, arrels i escorces.
Habitaven en boscos secs i solejats. Tenien activitat arbòria.
Organització familiar monògama. El mascle havia de proveir
a la família i la femella cuidar els fills. El mascle intentava
tenir el màxim de fills per assegurar la seva descendència.
La seva desaparició és degut a la crisi climàtica que va
provocar una desertificació de la sabana i l’expansió dels
ecosistemes oberts.
Australopithecus afarensis

6.  Australopithecus africanus
Jaciments
Tots els jaciments són a
Sudàfrica:
• Makapansgat
• Sterkfontein
• Gladysvale
• Taung
 Australopithecus
africanus conformen una
branca lateral del nostre
arbre evolutiu. -
Provenen de l’espècie
‘’Australopithecus
afarensis’’, i donen a lloc
a altres com ara
‘’Australopithecus
prometheus o sediba’’
*Extingides fa 1 Ma
Situació
evolutiva
3-2’3 Ma

7.  Crani alt i curt i en la base estreta en
relació amb la seva longitud
 Arc zigomàtic variable en l’espècie, fa
forma de ‘’forat’’ .
 Progmatisme facial
 No Cresta sagital
 El torus supraorbitari s’aprima
lateralment de dalt a baix
 Os malar poc extens
 Mandíbula (corpus) robusta. No té
barbeta.
 No presenta mentó (rar)
 1’50 m d’alçada
 Capacitat cranial de 480 a 520 cm3
 Entre 33 i 67 kg de pes
 Pelvis pròpia d’un homínid, permetia
caminar dret.
 Característiques
físiques

8. Australopithecus africanus
• - Alimentació: Essencialment vegetarians,
recol·lectaven els seus aliments d’arbres,
arbusts, herbes  Prenien fruits, llavors,
fulles i rarament carn
• - Ambient: Van viure a la Sabana, que
degut a un canvi en el medi passà de ser
humida i boscosa a ser seca i semi-
desèrtica.
• - Organització social: Vida als arbres, font
del seu aliment. Vida social força activa, es
relacionaven de manera regular amb els
semblants.
Sabana seca i semi-
desèrtica
Fruits i llavors, aliment

9. Australopithecus africanus II
• - Característica que els defineix:
Eines: Pals de fusta, com també recollien i
donaven forma a óssos animals. Les
pedres (no treballades) eren fetes servir
com a eines
• - Per què van sorgir i perquè es van extingir
( en cas que ho fessin): Provenen de l´
Australopithecus afarensis. Es van
extingir perquè no eren caçadors sinó
preses d’altres carnívors, i degut al clima i a
la no perfecció bípeda com els ‘’Sapiens’’,
eren molt vulnerables com a tals.
Treball per obtenir eines
Lucy, Australopithecus
afarensis

10. Paranthropus aethiopicus
O Nom científic: Paranthropus aethiopicus.
O Quan i on va viure: Va viure entre 2,6 i 2,2 milions d´anys a
l´Àfrica Oriental.
O Quins fòssils s´han trobat i on s´han trobat els fòssils
(principals jaciments):De fòssils del Paranthropus aethiopicus
només se´n ha trobat un al 1967 , que es va trobar una
mandíbula sense dens al sud d'Etiòpia al riu Omo, datada també
en 2,5 Ma com el crani negre i codificada com Omo 18-1967-18.
O Alimentació: Tenia una dieta estrictament vegetariana.(llavors i
arrels).
O Ambient on van viure: Van viure en ambients secs i oberts.
O Característica que els defineix: Es caracteritza per tenir
mandíbules gruixudes, amples i altes. Cares amples, llargues i
planes. Desenvolupament de la cresta sagital.

11. Paranthropus boisei
Va ser una espècie d’homínid
de l’Africa Oriental. Va viure fa
uns 2,3-1,4 ma. Vivia en llocs
secs i s’alimentava sobretot
d’arrels i vegetals. Gràcies això
va desenvolupar un aparell
mastegador destinat a triturar
llavors o arrels.
El primer fòssil descobert va ser
un crani descobert al 1959 a
Tanzània.
 Va conviure amb una altra espècie d’homínid,
l’Homo habilis.
 La seva forma és molt semblant a la dels
Australopitecs. Apart de que eren molt robustos,
semblants als orangutans d’avui en dia.
 Els mascles pesaven un promig d’entre uns 49 i
62 Kg, mentre que les femelles pesaven uns 34
Kg.
Tenia la cara molt grossa i
tenia una cresta sagital.
La seva capacitat cranial
era de 515 cm3.
Tenia una dieta més herbívora que
la resta, mentre que els altres
menjaven carn i aliments proteínics
que els van permetre desenvolupar
més la intel·ligència. En canvi el
cervell del P. boisei no va créixer al
llarg dels més d'1 Ma. En no estar
al cim de la cadena alimentària era
vulnerable a l'atac dels
depredadors. Per aquestes raons
es va extingir.

12. Paranthropus robustus
Quan i on va viure: va viure fa 1’5 – 2 Ma a Sud-àfrica.
Situació evolutiva: provenen dels Australophitecus, en
un pincipi van ser considerats com a tal però
posteriorment els catalogaren com Paranthropus.
Característiques físiques: Molt semblants ils P. boisei.
Donat que viven en el matéis habitat i tedien una dieta
semblant: llavors, arrels…els caracteritza, principalment
, el gran tamany de la seva mandíbula respecte el seu
cos el qual és de reduïdes dimensions.

13. Homo habilis (2,3-1,4 milions d’anys)
• Els principals jaciments d’Homo habilis es troben a
Kenya i Tanzània, on va viure. Els principals fòssils
són OH 8 i OH 24 al jaciment d’ Olduvai Gorge,
Tanzània, i KNM ER 1813 i KNM ER 1805 a Koobi
Fora, Kenya.
• Va conviure amb l’Homo erectus, i amb el
Paranthropus boisei.
• Tenia un crani més arrodonit que els seus
antecessors, cara menys prògnata, molars grans,
augment de la capacitat cranial (~640cm3) i pelvis
més estreta a causa del bipedisme. Feia 1,3 m
d’alçada.
• Era omnívors.
• Vivia en boscos i praderies.
• Tenia organització social i posseïa consciència de
grup i de família. Els grups tenien caps, que lideraven
el grup. Tenien una base on vivien.
• Va ser el primer en construir eines de pedra. Per això
el seu nom significa “Home hàbil”.
• Segurament es va extingir per la gran competència
que hi havia pels aliments.

14. Homo ergaster
Va vireo fa 1,9 i 1,4 milions d'anys. El seu hàbitat era la sabana africana.
Eren més grans que els seus antecessores, més pes i més capacitat
cerebral (entre 800 i 870 cm3)
Totes les restes de fòssils s'han trobat a Kènia.
Homo ergaster té un crani menys robust i amb un tors supraorbitari
menys acusat que els Homo erectus asiàtics.
Tenen una constitució física bastant semblant a la de l’home actual, sent
similar en estatura, encara que en general són de complexió més
robusta.

15. Eren carnívors
Sembla que tenien llaços
familiars com a organització
social, també, que cuidaven per
aquells malalts o ferits.
Prové de l'Homo habilis i la seva
evolució en terreny est-asiàtic
que esdevindrà serà l'homo
erectus.
Va ser el primer Homo en sortir
d’Africa

16. Homo erectus
• Quan i on va viure: Va viure entre 1'9 milions i 70.000 anys abans del
present habitant a l'Àsia Oriental (China i Indonèsia)
• Principals jaciments: Els primes fòssils, van ser descoberts per Eugène
Debois l'any 1891. Els fòssils eren un fèmur, molt semblant a un fèmur
humà, i un crani. El descobriment va ser a l'illa de Java (Indeonèsia).
• Situació evolutiva respecte altres homínids. Es considera que
descendeix del Homo georgicus.
Característiques físiques: El crani té una capacitat mitjana 900cc. Podem
trobar individus amb cresta sagital. El front és inexistent i presència de
grans torus supraorbitals. Al final de la seva existència comença a
desenvolupar-se el front per el desenvolupament del lòbul frontal. La
diversificació en l'aliment i l'ús del foc, fa que els molars i la mandíbula es
facin cada cop més petits. Continuen sense cap mena de barbeta.
Tenien un esquelet molt més robust que el de l'home actual i eren uns grans
caminadors, ja que la pelvis més estreta feia que estiguessin més adaptats a
la marxa bípeda que nosaltres. D'altra banda, la seva gran superfície
corporal, els permetia regular la seva temperatura (a través de la suor) en
les sabanes africanes de forma més efectiva que nosaltres.

17. • Alimentació: L'alimentació de l'Homo erectus va se de les
primeres omnívores, ja que la seva alimentació va ser
principalment carnívora i complementada amb herbes,
fruites , llavors i algunes plantes.
• Ambient on vam viure: Els llocs d'habitatge són a l'aire
lliure(zones tropicals) o en coves i abrics naturals. Vivien
en barraques de forma ovalada , envoltades de grans
roques que servien per subjectat millor l'habitatge.
• Organització social: Era a base de grups reduits d’individ
• us. S'ha calculat que era entre 20 i 30 individus.
Socialitzaven amb altres grups per a l’intercanvi
matrimonial. Però, si s'aïllaven sorgia l'endogamia.
• Característica que els defineix: Va ser capaç de
desenvolupar eines i el foc els va permetre mantindre's en
llocs freds i cuinar. També va tenir importància l'ús de
roba, que al principi era posar-se pell d'animal i desprès es
comença a cosir-les.
• Extinció: Lamentablement per a l’Homo erectus, la sequia i
la relació amb l'Homo sapiens, els va portar a la
desaparició. Desprès de la seva extinció, només quedarien
3 espècies més d'homínids en tot el planeta.

18. Homo antecesor
Quan i on va viure
fa almenys 900.000 anys.
Vénen d'Àfrica i Àsia i va
ser descobert Atapuerca,
per tant també va viure
per Europa.
Quins fòssils s´han trobat i On
s´han trobat els fòssils Els fòssils
que s’han trobat han sigut
mandíbules, cranis, en els jaciments
de “Trinchera” (Sima del elefante,
Galería i Gran Dolina) i els de
“Cueva Mayor”.
Situació evolutiva respecte altres
homínids
Aquesta espècie es troba en una posició
evolutiva intermèdia entre l'Homo
ergaster i nosaltres.
Característiques físiques
La mandíbula estreta, acabada amb el
mentó sortint i fi típic de l'Homo sapiens;
les dents petites com els nostres; també
podem trobar que els seus pòmuls eren
marcats, com els nostres, i no tan
exagerats com els del Neandertal, celles
voluminoses amb doble arc. Els Homos
antecessor eren individus alts, forts i
amb trets de la cara moderns.
Finalment, l'Homo Antecessor era destre,
i això és molt significatiu perquè fins
llavors, les espècies antecessores eren
ambidextres.
A més, la seva grandària era similar al
nostre: entre 1,65 i 1, 85 metres d'altura.
I un pes que oscil·laria entre els 60 i 90
kg.
Capacitat cranial d’uns 1.000 cm3, sense
cresta sagital
Alimentació
Apart de menjar molts
vegetals eren caníbals i
recol·lectors.
Ambient on van viure
vivien en una ambient poc calorós, més aviat humit.
Organització social
Vivien en grups de 8 a 12
individus i tenies parelles
estables basades en l’apreci.
Característica que
els defineix
Trets
característics
moderns, molt
similars al homo
sapiens.
Per què van sorgir i perquè es van
extingir.
És van extingir, ja que no tenien les
qualitats suficient per poder
sobreviure i adaptar-se al medi, tot i
ser una espècie molt semblant a la
nostra, no van poder sobreviure.
MAGDA BORRELL
1r BATX B

19. Va viure entre fa 500.000 i 300.000
anys a Europa i Àfrica.
A la Cima de los Huesos, a la serra
d'Atapuerca, s'han trobat cinc mil
fòssils. També al Marroc, a Zàmbia,
a Etiòpia i Mauer.
1,75 a 1,80 metres i prop de 100 kg de
pes (mitjana masculina). Les mandíbules
també posseïen una gran força i
robustesa a causa de l'estrès al com eren
sotmeses.
Crani "inflat” i posseeix arcs supraciliars.
La part posterior del crani arrodonida, i
galtes inflades. Capacitat neurocraneal
de 1350 cm³.Tenien una dieta carnívora amb
evidències de caça. S'organitzaven
per perseguir a altres animals i
ultimar-los en paranys naturals
(precipicis, pantans) o llançant-los
grans destrals.
Pertenen al interglacial
Mindel-Riss (0,4-0,2 Ma)
Vivien en campaments.
Eren nómades i vivien de la caça i la
recolecció.
S’organitzaven en grups de 15 a 40 individus.
Es pensa que es van extinguir degut a la gran
quantitat d’energía que necesitaba el seu cos
ja que hi havien glaciacions a Europa.

20. Homo rhodesiensis
600000-160000
• Avantpassat africà, que dona lloc a la gent
d’Herto, ja que mols dels fòssils han sigut trobat
a Herto (Etiòpia).
• Aparegut fa uns 400.000 anys.
• Forma del crani: en vista posterior, el contorn del
crani és pentagonal i les parets laterals força
verticals. Arc supraorbital
• Forma de la cara: bosses parietals sortints, nas
prominent i mancat de barbeta.Torus supraorbitari
enorme.
• Alçada: més alt i robust que els humans actuals,
superava els 180cm.
• Capacitat cranial elevada (1.280 cm³)
• Extremitats proporcionades, molt semblants a les
del Homo sapiens sapiens.
• eren omnívors i vivien en grans grups, entre ells s’ajudaven mutuament,
tots eren com una gran família.
• Són molt coneguts, per la classe d’armes que feien servir per a la caça.

21. 
Homo neanthertalensis
Va viure a Europa i al Pròxim
Orient en el paleolític mitjà
(200.000-250.000 i 28.000
anys)

22. 
 Els seus principals jaciments

23. 
 Menjaven tant vegetals com una gran varietat d'animals, grans
i petits.
 L'humà de Neandertal es caracteritza per la seva gran capacitat
cranial (1.300-1.600 cm3), una estructura corporal massissa i
robusta, el front petit, la cara prògnata, el maxil·lar superior
prominent i arcs ciliars molt pronunciats. Eren d'estatura més o
menys baixa, amb les extremitats curtes, amb unes proporcions
semblants a les dels humans moderns que viuen en climes
freds.
 Situació evolutiva respecte altres homínids: L'home de
neandertal prove de l'Homo heidelbergalensis que va emigrar a
Europa fa 600.000 anys des del continent africa, les branques
evolutives de l'home de neandertal i de l'homo Sapiens es van
separar fa entre 300.000 i 600.000 anys.

24. 
• Característica que que els defineix: Són els primers homínids que
• Per què es van extingir: Hi ha un gran nombre de teories sobre la

25. Homo sapiens

26. • Nom científic: Homo sapiens
• Quan i on va viure: Els humans moderns s'originaren a Àfrica fa
aproximadament 200.000 anys.
• On s´han trobat els fòssils: Coves de Skhul i Qafzeh (a l'Àfrica).
• Situació evolutiva respecte altres homínids: Provenen de l’Homo
rhodesiensis
• Característiques: Tenien una capacitat craneal de menys de 1.500
cm3. Caminaven bípedament (com en l'actualitat). Ja utilitzaven el foc.
Feien pintures rupestres. És l'únic homínid que va utilitzar i dominar
els materials de metall.
• Alimentació: Fruits silvestres i carn.
• Organització social: En un principi formaven grups reduïts i a mesura
que van evolucionar el nombre de components d'aquests va anar
augmentant.
• Característica que que els defineix: Eren nòmades (es traslladaven
d'un lloc a un altre en busca de refugi i aliments)

27. Migracions de l’Home sapiens

31. Homo floresiensis
És dels més petits dins dels homo que s’han descobert (20040,
sense superar el metre d’estatura i pesant nomes al voltant de
25 quilos.
 Poca capacitat cranial(380-420 cm3), dents grans en relació
al crani, peus llargs i cames curtes, braços llargs i pesaven
poc(25 kg) Van viure a l’illa de Flores
(Indonèsia). Es van extingir fa
50.000

32. El ximpanzé
o Nom científic: Pan Troglodytes.
o Quan i on va viure?: Encara viuen actualment i ho fan a l’Àfrica
central i occidental.
 Quins fòssils s´han trobat i on s´han trobat?: Els
ximpanzés per desgràcia tenen molt poca petjada fòssil ja que
només s’han extret unes dents d’uns 500.000 anys d’antiguitat a la
zona est de la gran vall del Rift.
 Situació evolutiva respecte altres homínids: s'ha pogut
datar la divergència entre la seva línia evolutiva i la de Gorilla fa 7-8
milions d'anys i de la de l’Homo fa uns 6 milions d'anys. Les dues
espècies actuals es van separar d'un últim ancestre comú fa uns 2 milions
d'anys.
 Alimentació: La quantitat de menjar que un ximpanzé comú menja
diàriament pot variar significativament. El seu apetit varia segons els
diferents metabolismes com només els éssers humans ho fan. Els agrada
menjar fruita, plantes i fulles. No són només herbívors com molta gent
pensa, també consumeixen insectes i tèrmits. Utilitzen eines com a pals
per entrar en els monticles dels tèrmits. Poden arribar a caçar en grup.

33. El ximpanzé
o Característiques físiques:
 Els mascles tenen un pes d'entre 40 i 70 kg i una alçada des de 1m fins a 1.60 m. En les femelles, el
pes pot variar entre 32 a 50 kg. Estant en captivitat, aconsegueixen arribar a més de 80 kg.
 El cervell d’un humà és 3 cops més gran que el d’un ximpanzé per tant el crani d’un ximpanzé també
serà més petit que el crani humà. Els cranis de ximpanzé també tenen una cresta notable al llarg
d'aquesta part on s'uneixen els músculs del coll. El crani d’un ximpanzé també consta de prognatisme.
No tenen mentó, ja que només en tenen els humans.
 Els ximpanzés tenen unes dents bastant més grans i pronunciades que les dents humanes. Les
mandíbules del ximpanzé es projecten més cap endavant que la part superior de la cara
 Els seus braços són molt llargs amb unes espatlles fortes i les cames curtes, motiu pel qual poden
caminar tant en quatre potes com alçats, encara que això últim només en distàncies curtes. Amb els
seus braços poden balancejar passant de branca en branca.
 Posseeixen pèl comunament de color negre en tot el seu cos, exceptuant la cara i els palmells de les
mans i els peus.
 Són terrestres i arboris.
 Igual que els humans, aquests perden pèl acord envelleixen, formant calvícies i produint cabells blancs.

34. El ximpanzé
o Ambient on viu: L'hàbitat dels ximpanzés comuns segueix tornant-se cada vegada
més petit. És una seriosa amenaça per al seu futur el fet que necessiten espai per
moure, buscar menjar a la seva àrea d'origen i descansar; i no el tinguin. El seu hàbitat
natural es troba dispers al llarg de l’àrea d'Àfrica. S'han identificat 20 països habitats
per ximpanzés comuns i no hi ha més de 200.000 en l'actualitat, però, això podria
representar només la meitat de la població.
 Organització social: viuen en societats complexes i realitzen maniobres
polítiques semblants a les nostres per resoldre els desafiaments que comporta
la vida en grup.
 Característiques que els defineixen:
 El ximpanzé viu sempre en grup (formats entre 20 i 100 ximpanzés).
 Es treuen mútuament les puces.
 A partir dels 11 anys un ximpanzé ja està preparat per reproduir-se. La
gestació dura uns 8 mesos.
 Són molt actius durant el dia.
 Per què no s’han extingit?: perquè són la última espècie de la seva família,
és a dir, que no ha hagut altra espècie existent més evolucionada que el
ximpanzé.

35. Bonobo “Pan paniscus”
Nom científic
On? Quan?
Fòssils?
Evolució
Característiques
1929

36. Bonobo “Pan paniscus”
Alimentació
Ambient
Organització social
Tret característic
Èxit evolutiu

37. 37
Evolució humana pas a pas
EL GORIL·LA
Laia Aguado Sánchez

38. 38
PRIMERS PASOS
El goril·la (Gorilla gorilla) és un primat que
actualment està en perill d'extinció. Pot arribar a tenir
una alçada d'1,80 m i pot arribar a pesar fins a 275
kg. Són herbívors que habiten els boscos de l'Àfrica
central. El seu ADN és en un 97%-98% igual a
l'humà, és per això que a la imatge de l’evolució és
un dels més propers als humans.

39. 39
PRIMERS PASOS
Els mascles poden arribar a mesurar una mica més
de 2 m i pesar 200 kg... El goril·la més gran va
arribar ha pesar 300 kg. En canvi, les femelles tenen
la característica de ser mes petites i menys pesades.
El seu cos esta coberts de pèl de color negre i es va
tornant de color gris a mesura que es fan grans,
encara que el seu pit i cara no tenen pèl.
La seva boca és gran, el seu nas és ample i les
seves orelles molt petites, en comparació del cos.
Poden caminar alçats, encara que utilitzen les seves
quatres extremitats per caminar.

40. 40
EN PERILL D’EXTICIÓ
Els goril·les són majoritàriament vegetarians, i
mengen principalment fruites, fulles i alguns cops
insectes.
Aquest animals, en temps d’avui en dia, els trobem
en perill d’extinció, per la total culpa dels caçadors
furtius, és per això que esta totalment prohibida la
seva caça. La caça ha acabat gairebé amb els
goril·les de muntanya, molt buscats per la seva carn i
l'ús de parts del seu cos per a rituals o regals.
EN QUEDEN MENYS DE 650 EXEMPLARS EN
LLIBERTAT.
El Floquet de Neu ha estat l'únic cas de goril·la albí.
Es diu que va néixer cap al 1964, i va morir a
Barcelona l'any 2003.

41. 41
TIIPUS DE GORIL·LES
Fins fa poc s’han descobert diferents tipus de
goril·les, els quals s’han anat classificant segons la
zona on els trobem:
• GORIL·LA OCCIDENTAL;
-Goril·la de les planes occidental
-Goril·la del riu Cross
• GORIL·LA ORIENTAL;
-Goril·la de les planes oriental
-Goril·la de muntanya