SlideShare uma empresa Scribd logo
1 de 20
Baixar para ler offline
Tdah
COM ACTUAR QUAN ENS TROBEM DAVANT CONDUCTES IMPULSIVES
A tenir en compte:
No és tant que no vulguin sinó que no poden. Un cop activats no saben parar-se.
Quan li raonem solen penedir-se i es comprometen a no tornar-hi. No menteixen,
fins i tot a ells els sobta recaure-hi!
Si amb la seva conducta aconsegueix el que vol, pot aprendre a manipular a
través d’ella.
La nostra actitud,
Comprendre aquesta manca de control de l’impuls, sense permetre que aquest
no tingui unes conseqüències.
No entrar en raonaments o discussions en el moment d’activació del nen.
Esperar que el nen estigui tranquil per aplicar les conseqüències.
Mantenir-nos serens i tranquils, però alhora contundents i decidits.
No fer judicis negatius sobre el nen sinó sobre la seva actitut. Mostrar que se li
ofereix ajuda per millorar-ho.
AQUESTS NENS SOVINT NECESSITEN QUE ELS EXPLIQUEM
EL QUE ELS PASSA I QUE ELS DOTEM D’EINES QUE ELS
PERMETIN PER ELLS MATEIXOS REGULAR, EN LA MESURA
DEL POSSIBLE, LA SEVA IMPULSIVITAT
ESTRATÈGIES PER L’AUTOREGULACIÓ
-EL VOLCÀ
-EL SEMÀFOR
-LA RELAXACIÓ
-CANALITZAR L’ENERGIA
-EXERCICIS PER POTENCIAR L’APRENENTATGE.
EL VOLCÀ
Útil amb nens que identifiquen la sensació que viuen just abans d’ “explotar”.
L’estratègia consisteix a fer-li visualitzar el procès en forma d’imatges,
comparant-ho amb un volcà. Quan sigui capaç d’entendre que quan es
comença a encendre ha de posar en marxa recursos per aturar-ho, se li
proporcionen estratègies per fer-ho.
Respirar profundament i donar-se autoinstruccions de
tranquilitzar-se.
Separar-se físicament de la situació.
Altres (a través d’algun objecte, relaxació, …) L’important és
que realment l’ajudi a tranquilitzar-se.
EL SEMÀFOR
Útil amb nens que no són conscients del seu estat d’activació. És el cas
típic on el cicle de càstigs es fa etern. Pretenem ajudar-lo a adonar-se
quan s’activa i posteriorment donar-li eines per gestionar-ho.
A través del semàfor s’avisa el nen del seu estat d’activació. El nen ha de
tenir molt clar què representa cada color i que el recurs és per ajudar-lo a
evitar ser castigat.
Has perdut el reforç positiu o reps un càstig.
Precaució! Comences a activar-te.
Ho estàs fent bé.
Si el dibuix del semàfor incomoda el nen, perquè sent que el deixa en
evidencia, es pot pactar alguna mena de senyal com un moviment concret,
per exemple.
Es pot utilitzar en gran grup.
LA RELAXACIÓ
www.psicodiagnosis.es/areageneral/tecnicas-de-relajacion-para-nios/index.php
CANALITZAR L’ENERGIA
Aquesta activació pot ser útil si es canalitza en forma d’activitats regulades.
Qualsevol tipus d’esport pot ajudar a controlar la impulsivitat i canalitzar
l’energia acumulada pel nen.
EXERCICIS PER A POTENCIAR L’APRENENTATGE
El nen impulsiu no tan sols presentarà problemes en la conducta sino en tasques
que requereixin atenció sostinguda.
Són molt recomanables els exercicis sobre paper del estil: pintat de mandales,
trobar les diferències, laberints,…
També alguns jocs d’ordinador (demora de la resposta=control impulsivitat) o
alguns jocs de taula.
TÈCNIQUES DE MODIFICACIÓ DE CONDUCTA A L’AULA
Cada docent ha de valorar en funció de les peculiaritats del seu alumnat quina
tècnica és la més adequada o si cal, adaptar-la.
ECONOMIA DE FITXES
EL PRINCIPI DE PREMACK
ESTRATÈGIES PARADOXALS
PROCEDIMENTS OPERANTS
L’ECONOMIA DE FITXES
Objectiu: Motivar el nen en l’execució de determinats aprenentatges i en les
conductes positives, controlant o eliminant les disruptives. Cal ser constant, ja
que és possible que no funcioni del tot bé els primers dies i/o setmanes.
Aplicació: Es pot utilitzar tan individualment com pel grup.
Edat: Canviant els reforçadors i el format, es pot utilitzar a tots els nivells.
Punts forts: Tècnica senzilla, fàcil d’entendre pels nens i molt motivant.
Limitacions: Cal escollir bé els reforçadors per a que funcioni bé. Cal assegurar
que s’assoleixin uns primers èxits, per tal que no es desmotivin i desisteixin.
Metodologia: 1.- Conèixer bé el grup per tal de conèixer que necessitem canviar
exactament i amb quin reforçador podem motivar-los.
2.- Definir objectius prioritaris i concretar-los. Ha de ser quelcom
específic. (per exemple: “portar-se bé” / “evitar barallar-se”)
3.- Especificar com s’obtenen i perden els punts, quants calen
per tenir el premi, quin premi tindràn, quan es fa el balanç.
(en nens petits o amb NEE és aconsellable reforç immediat)
4.- Complir amb els terminis acordats per lliurar els reforçadors.
EL PRINCIPI DE PREMACK
Sabent quines activitats són les que li agraden més al nen, podem utilitzar-les
per a reforçar la presència d’altres que li són menys agradables.
També podem supeditar el temps dedicat a activitats lúdiques del seu gust al
compromís d’augmentar progresssivament el temps a certes matèries o activitats
que no li agraden tant o en les que presenta problemes.
EL PRINCIPI DE PREMACK
Objectiu: Augmentar els temps d’ocurrència de les conductes positives.
Aplicació: S’aplica individualment. En grup és més difícil ja que és complicat
trobar una activitat que agradi i motivi a tot el grup.
Edat: A qualsevol edat canviant les formes i els reforços.
Punts forts: És una tècnica poc intrusiva en la qual el nen té el control de les
conseqüències.
Limitacions: Cal conèixer molt bé quines són les activitats o conductes més
reforçants.
Metodologia: Acostuma a funcionar molt bé recolzant-se amb algun registre
gràfic, indicant el temps que el nen va guanyant per fer l’activitat que li agrada
o en forma de cost de la resposta (l’incompliment va reduint temps d’un premi
que ja d’entrada té disponible). Cal assegurar petits èxits d’un principi.
El missatge canvia de “si em porto malament em castiguen” a “si ho faig bé puc
beneficiar-me de certs privilegis i passar-m’ho bé”
Minuts 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25
ESTRATÈGIES PARADOXALS
Objectiu: Útil per trencar conductes disruptives molt consolidades o quan altres
tècniques no han funcionat.
Aplicació: Individual (desobediència, trastorn negativista-desafiant)
Edat: qualsevol, amb els ajustaments q calgui.
Punts forts: Introdueix elements nous que el nen no espera i amb això li trenca
els esquemes acció-reacció habituals.
Limitacions: Poc estructurada. Si s’utilitza malament, pot reforçar la conducta
que intentavem controlar. És contundent el primer cop que s’utilitza però en
següents situacions ja no tant.
Metodologia: Recorre a la sorpresa, a que la resposta que reben és contraria a les
expectatives dels nens i al que s’espera d’ells.
Se li demana que faci just el que està acostumat a fer per cridar l’atenció.
PROCEDIMENTS OPERANTS
No es tracta d’una sola tècnica sinó d’un conjunt d’estratègies que es poden
utilitzar per separat o combinades. Alguns procediments són utilitzats per
augmentar una conducta desitjada i altres per reduïr la no desitjada.
Objectiu: Control i correcció de la conducta.
Aplicació: Individual o col·lectiva
Edat: Totes les edats.
Punts forts: Ideal per donar resposta immediata a una conducta que es dona
a l’aula.
Limitacions: Incideix estrictament en la conducta. No té en compte els factors
que la poden estar provocant.
Metodologia: El procediment bàsic és:
-Identificar la conducta objectiu que ha d’augmentar o disminuir.
-Registrar la conducta per tenir una base sobre la qual avaluar s’han
produït millores.
-Escollir el procediment més adequat i programar com es durà a terme.
-Assegurar-se que funciona i es generalitza, sino caldrà canviar de sistema.
PROCEDIMENTS PER AUGMENTAR LA CONDUCTA
ÚS DE REFORÇADORS POSITIUS (es pot fer amb l’economia de fitxes)
Un afalac, un petit premi, un informe o nota positiva que portin als pares,…
ÚS DE REFORÇADORS NEGATIUS
Una conseqüència no desitjada que poden evitar si efectua una conducta que
li demanem.
PROCEDIMENTS PER REDUÏR LA CONDUCTA
EXTINCIÓ
Esbrinar què està reforçant la conducta objectiu i després eliminar aquest
reforçador.
Si el reforçador és que aconsegueix cridar l’atenció del mestre, s’aplicaria la
RETIRADA D’ATENCIÓ. És tan important retirar-li atenció mentre fa les
conductes no desitjades com donar-li quan fa les que si ho són.
Probabilitat alta d’un augment de la intensitat al principi d’utilitzar la extinció.
Cal tenir-ho present i posar-hi paciència i constància.
EL CÀSTIG
Hauria de ser l’últim recurs a utilitzar. Necessari en casos que cursen amb
violència, agressivitat verbal o física, i que es necessita un procediment
immediat i contundent.
Presentació d’un estímul aversiu Retirada d’un reforçador positiu
just després de la conducta just després de la conducta.
Conseqüència negativa. Perdre un element desitjat pel
nen.
Si es fa una comunicació als pares a) Temps fora: retirada física
sobre la mala conducta del nen, tenir del lloc a un altre on no tingui
en compte que no és un càstig eficaç cap estímul.
en casos de families desestructurades.
b) Cost de la resposta: Retirada
d’un estímul que ja tenia.
És preferible recòrrer al càstig retirant un reforç positiu que introduint un d’aversiu.
SOBRECORRECCIÓ
No tan sols ha de reparar el que ha provocat, sinó que ha de fer un treball
complementari.
La conducta reparadora ha d’estar relacionada amb la incorrecta.
La correcció s’ha de dur a terme immediatament després de l’episodi disruptiu.
Trastorn
Tècnica
TDAH,
impulsivitat
desobediència Negativista-
desafiant
Baixa
motivació
RM, TGD,
TEA
Economia
de fitxes
Recomanada Recomanada
Combinada
amb principi
de Premack
Si hi ha bona
intel·ligencia
es pot aplicar,
sino els costa
entendre punts
bescanviables.
Principi de
Premack
A partir de 8-9
anys, si té
bon nivell
intel·lectual
Recomanada
Combinada
amb
economia de
fitxes
Estratègies
paradoxals
Puntualment,
per una
rebequeria
Puntualment Puntualment
Procediments
operants
Recomanada Recomanada Recomanada Recomanada

Mais conteúdo relacionado

Mais procurados

Observacions informes Ed.primària
Observacions informes Ed.primàriaObservacions informes Ed.primària
Observacions informes Ed.primàriaMariaJose Ariño
 
Programacio ed infantil
Programacio ed infantilProgramacio ed infantil
Programacio ed infantilImma Clua
 
Presentació ambients claustre
Presentació ambients   claustrePresentació ambients   claustre
Presentació ambients claustrejgarci71
 
Unitat formativa 2 llenguatge rítmico musical
Unitat formativa 2 llenguatge rítmico musicalUnitat formativa 2 llenguatge rítmico musical
Unitat formativa 2 llenguatge rítmico musicalLaura Garcinuño Velayos
 
Unitat didàctica taula de llum
Unitat didàctica taula de llumUnitat didàctica taula de llum
Unitat didàctica taula de llumFer de Mestres
 
Reunió inici de curs 3 anys
Reunió inici de curs 3 anysReunió inici de curs 3 anys
Reunió inici de curs 3 anysMAITE
 
Dori dos 1213_mt004_r1_verbs
Dori dos 1213_mt004_r1_verbsDori dos 1213_mt004_r1_verbs
Dori dos 1213_mt004_r1_verbsM T
 
Programa d'estimulació global de la llengua oral a P-5
Programa d'estimulació global de la llengua oral a P-5Programa d'estimulació global de la llengua oral a P-5
Programa d'estimulació global de la llengua oral a P-5Anna Roda
 
Dori dos 1112_mt005_r1_comprensio_lectora_3
Dori dos 1112_mt005_r1_comprensio_lectora_3Dori dos 1112_mt005_r1_comprensio_lectora_3
Dori dos 1112_mt005_r1_comprensio_lectora_3M T
 
La música a l’etapa d'educació infantil
La música a l’etapa d'educació infantilLa música a l’etapa d'educació infantil
La música a l’etapa d'educació infantilMonica
 
UNITAT DIDÀCTICA LA FAMÍLIA
UNITAT DIDÀCTICA LA FAMÍLIAUNITAT DIDÀCTICA LA FAMÍLIA
UNITAT DIDÀCTICA LA FAMÍLIAMAICA CIMA
 
Criteris avaluació, indicadors d'assoliment i rubriques
Criteris avaluació, indicadors d'assoliment i rubriquesCriteris avaluació, indicadors d'assoliment i rubriques
Criteris avaluació, indicadors d'assoliment i rubriquesRosamaria Felip Falcó
 
Deficiència Visual
Deficiència VisualDeficiència Visual
Deficiència VisualMRURIS
 
Període d'adaptació
Període d'adaptacióPeríode d'adaptació
Període d'adaptacióMaialen_07
 
Les emocions ud didactica
Les emocions ud didacticaLes emocions ud didactica
Les emocions ud didacticaelisenda
 

Mais procurados (20)

El país dels cinc sentits
El país dels cinc sentitsEl país dels cinc sentits
El país dels cinc sentits
 
Observacions informes Ed.primària
Observacions informes Ed.primàriaObservacions informes Ed.primària
Observacions informes Ed.primària
 
Programacio ed infantil
Programacio ed infantilProgramacio ed infantil
Programacio ed infantil
 
Presentació ambients claustre
Presentació ambients   claustrePresentació ambients   claustre
Presentació ambients claustre
 
Unitat formativa 2 llenguatge rítmico musical
Unitat formativa 2 llenguatge rítmico musicalUnitat formativa 2 llenguatge rítmico musical
Unitat formativa 2 llenguatge rítmico musical
 
Unitat didàctica taula de llum
Unitat didàctica taula de llumUnitat didàctica taula de llum
Unitat didàctica taula de llum
 
Adquisicio del llenguatge
Adquisicio del llenguatgeAdquisicio del llenguatge
Adquisicio del llenguatge
 
Reunió inici de curs 3 anys
Reunió inici de curs 3 anysReunió inici de curs 3 anys
Reunió inici de curs 3 anys
 
Recurso 1: Botes con Emociones
Recurso 1: Botes con EmocionesRecurso 1: Botes con Emociones
Recurso 1: Botes con Emociones
 
Dori dos 1213_mt004_r1_verbs
Dori dos 1213_mt004_r1_verbsDori dos 1213_mt004_r1_verbs
Dori dos 1213_mt004_r1_verbs
 
Programa d'estimulació global de la llengua oral a P-5
Programa d'estimulació global de la llengua oral a P-5Programa d'estimulació global de la llengua oral a P-5
Programa d'estimulació global de la llengua oral a P-5
 
Dori dos 1112_mt005_r1_comprensio_lectora_3
Dori dos 1112_mt005_r1_comprensio_lectora_3Dori dos 1112_mt005_r1_comprensio_lectora_3
Dori dos 1112_mt005_r1_comprensio_lectora_3
 
La música a l’etapa d'educació infantil
La música a l’etapa d'educació infantilLa música a l’etapa d'educació infantil
La música a l’etapa d'educació infantil
 
UNITAT DIDÀCTICA LA FAMÍLIA
UNITAT DIDÀCTICA LA FAMÍLIAUNITAT DIDÀCTICA LA FAMÍLIA
UNITAT DIDÀCTICA LA FAMÍLIA
 
Psicomotricitat infantil
Psicomotricitat infantilPsicomotricitat infantil
Psicomotricitat infantil
 
Criteris avaluació, indicadors d'assoliment i rubriques
Criteris avaluació, indicadors d'assoliment i rubriquesCriteris avaluació, indicadors d'assoliment i rubriques
Criteris avaluació, indicadors d'assoliment i rubriques
 
Deficiència Visual
Deficiència VisualDeficiència Visual
Deficiència Visual
 
METODOLOGIA E.I.
METODOLOGIA E.I. METODOLOGIA E.I.
METODOLOGIA E.I.
 
Període d'adaptació
Període d'adaptacióPeríode d'adaptació
Període d'adaptació
 
Les emocions ud didactica
Les emocions ud didacticaLes emocions ud didactica
Les emocions ud didactica
 

Destaque

Buidatge de l’enquesta de l’associació de mestres rosa sensat als socis
Buidatge de l’enquesta de l’associació de mestres rosa sensat als socisBuidatge de l’enquesta de l’associació de mestres rosa sensat als socis
Buidatge de l’enquesta de l’associació de mestres rosa sensat als socismjanera
 
Enquesta inicial alumnes
Enquesta inicial alumnesEnquesta inicial alumnes
Enquesta inicial alumnesAutónomo
 
Extracto Informe Encuesta Valoración Final Curso 2011-2012
Extracto Informe Encuesta Valoración Final Curso 2011-2012Extracto Informe Encuesta Valoración Final Curso 2011-2012
Extracto Informe Encuesta Valoración Final Curso 2011-2012escoletaalaquas
 
Presentació pd c
Presentació pd cPresentació pd c
Presentació pd cnuriatp31
 
Elaborem el nostre propi pla de convivència
Elaborem el nostre propi pla de convivènciaElaborem el nostre propi pla de convivència
Elaborem el nostre propi pla de convivènciaMarcela Senent Ferrandis
 
Resultats enquesta equip directiu
Resultats enquesta equip directiuResultats enquesta equip directiu
Resultats enquesta equip directiuceippuigdenvalls
 

Destaque (7)

Buidatge de l’enquesta de l’associació de mestres rosa sensat als socis
Buidatge de l’enquesta de l’associació de mestres rosa sensat als socisBuidatge de l’enquesta de l’associació de mestres rosa sensat als socis
Buidatge de l’enquesta de l’associació de mestres rosa sensat als socis
 
Enquesta inicial alumnes
Enquesta inicial alumnesEnquesta inicial alumnes
Enquesta inicial alumnes
 
Ii.4. plan de convivencia.
Ii.4.  plan de convivencia.Ii.4.  plan de convivencia.
Ii.4. plan de convivencia.
 
Extracto Informe Encuesta Valoración Final Curso 2011-2012
Extracto Informe Encuesta Valoración Final Curso 2011-2012Extracto Informe Encuesta Valoración Final Curso 2011-2012
Extracto Informe Encuesta Valoración Final Curso 2011-2012
 
Presentació pd c
Presentació pd cPresentació pd c
Presentació pd c
 
Elaborem el nostre propi pla de convivència
Elaborem el nostre propi pla de convivènciaElaborem el nostre propi pla de convivència
Elaborem el nostre propi pla de convivència
 
Resultats enquesta equip directiu
Resultats enquesta equip directiuResultats enquesta equip directiu
Resultats enquesta equip directiu
 

Semelhante a Tdah

Prevenció de cond disruptives a l'aula (1)
Prevenció de cond disruptives a l'aula (1)Prevenció de cond disruptives a l'aula (1)
Prevenció de cond disruptives a l'aula (1)Silvia Sanz Romero
 
S.8 addicció infantil i juvenil noves tecnologies.m.prochaska
S.8 addicció infantil i juvenil noves tecnologies.m.prochaskaS.8 addicció infantil i juvenil noves tecnologies.m.prochaska
S.8 addicció infantil i juvenil noves tecnologies.m.prochaskamaribel uoc
 
Estrategies
EstrategiesEstrategies
Estrategiesmmasegos
 
2.-TIPUS D'INTERVENCIONS Comenius Santa Maria
2.-TIPUS D'INTERVENCIONS Comenius Santa Maria2.-TIPUS D'INTERVENCIONS Comenius Santa Maria
2.-TIPUS D'INTERVENCIONS Comenius Santa MariaEs Calidoscopi
 
1.- JUSTIFICACIO Comenius Santa Maria
1.- JUSTIFICACIO Comenius Santa Maria1.- JUSTIFICACIO Comenius Santa Maria
1.- JUSTIFICACIO Comenius Santa MariaEs Calidoscopi
 
El sapce d'es calidoscopi com a recurs d'intervenció en el marc del Comenius ...
El sapce d'es calidoscopi com a recurs d'intervenció en el marc del Comenius ...El sapce d'es calidoscopi com a recurs d'intervenció en el marc del Comenius ...
El sapce d'es calidoscopi com a recurs d'intervenció en el marc del Comenius ...CEIP MELCIOR ROSSELLO I SIMONET
 
Infantil temps lliure (inf)
Infantil temps lliure (inf)Infantil temps lliure (inf)
Infantil temps lliure (inf)JORDIMELE
 
Entendre el comportament dels nostres fills per Xelo Vañó
Entendre el comportament dels nostres fills per Xelo VañóEntendre el comportament dels nostres fills per Xelo Vañó
Entendre el comportament dels nostres fills per Xelo VañóBarbara Ines Rotger
 
INFANTIL I PRIMÀRIA LA FRUSTRACIÓ
INFANTIL I PRIMÀRIA LA FRUSTRACIÓINFANTIL I PRIMÀRIA LA FRUSTRACIÓ
INFANTIL I PRIMÀRIA LA FRUSTRACIÓJORDIMELE
 
Coachig presentació final
Coachig presentació finalCoachig presentació final
Coachig presentació finalXavier Torroella
 
Un cas de problemes de comportament: del perquè al com.
Un cas de problemes de comportament: del perquè al com.Un cas de problemes de comportament: del perquè al com.
Un cas de problemes de comportament: del perquè al com.Es Calidoscopi
 
Educar l'autonomia
Educar l'autonomiaEducar l'autonomia
Educar l'autonomiaLauraGR
 
Lactància materna. de la teoria a la pràctica diària. 2021
Lactància materna. de la teoria a la pràctica diària. 2021Lactància materna. de la teoria a la pràctica diària. 2021
Lactància materna. de la teoria a la pràctica diària. 2021Pediatriadeponent
 
Presentació ordre, desordre i hàbits d’estudi
Presentació ordre, desordre i hàbits d’estudiPresentació ordre, desordre i hàbits d’estudi
Presentació ordre, desordre i hàbits d’estudiGerardo Segura
 
Diagnòstic de grup_6 barrets per a pensar
Diagnòstic de grup_6 barrets per a pensarDiagnòstic de grup_6 barrets per a pensar
Diagnòstic de grup_6 barrets per a pensarRaquel Gómez Paredes
 
Model de canvi de prochaska
Model de canvi de prochaskaModel de canvi de prochaska
Model de canvi de prochaskaTxell Viu Borrat
 

Semelhante a Tdah (20)

Prevenció de cond disruptives a l'aula (1)
Prevenció de cond disruptives a l'aula (1)Prevenció de cond disruptives a l'aula (1)
Prevenció de cond disruptives a l'aula (1)
 
S.8 addicció infantil i juvenil noves tecnologies.m.prochaska
S.8 addicció infantil i juvenil noves tecnologies.m.prochaskaS.8 addicció infantil i juvenil noves tecnologies.m.prochaska
S.8 addicció infantil i juvenil noves tecnologies.m.prochaska
 
Circular Cicle Superior
Circular Cicle SuperiorCircular Cicle Superior
Circular Cicle Superior
 
Estrategies
EstrategiesEstrategies
Estrategies
 
2.-TIPUS D'INTERVENCIONS Comenius Santa Maria
2.-TIPUS D'INTERVENCIONS Comenius Santa Maria2.-TIPUS D'INTERVENCIONS Comenius Santa Maria
2.-TIPUS D'INTERVENCIONS Comenius Santa Maria
 
1.- JUSTIFICACIO Comenius Santa Maria
1.- JUSTIFICACIO Comenius Santa Maria1.- JUSTIFICACIO Comenius Santa Maria
1.- JUSTIFICACIO Comenius Santa Maria
 
El sapce d'es calidoscopi com a recurs d'intervenció en el marc del Comenius ...
El sapce d'es calidoscopi com a recurs d'intervenció en el marc del Comenius ...El sapce d'es calidoscopi com a recurs d'intervenció en el marc del Comenius ...
El sapce d'es calidoscopi com a recurs d'intervenció en el marc del Comenius ...
 
Límits educatius
Límits educatiusLímits educatius
Límits educatius
 
Infantil temps lliure (inf)
Infantil temps lliure (inf)Infantil temps lliure (inf)
Infantil temps lliure (inf)
 
Entendre el comportament dels nostres fills per Xelo Vañó
Entendre el comportament dels nostres fills per Xelo VañóEntendre el comportament dels nostres fills per Xelo Vañó
Entendre el comportament dels nostres fills per Xelo Vañó
 
Powerpoint mod2
Powerpoint mod2Powerpoint mod2
Powerpoint mod2
 
Aprenentatge
AprenentatgeAprenentatge
Aprenentatge
 
INFANTIL I PRIMÀRIA LA FRUSTRACIÓ
INFANTIL I PRIMÀRIA LA FRUSTRACIÓINFANTIL I PRIMÀRIA LA FRUSTRACIÓ
INFANTIL I PRIMÀRIA LA FRUSTRACIÓ
 
Coachig presentació final
Coachig presentació finalCoachig presentació final
Coachig presentació final
 
Un cas de problemes de comportament: del perquè al com.
Un cas de problemes de comportament: del perquè al com.Un cas de problemes de comportament: del perquè al com.
Un cas de problemes de comportament: del perquè al com.
 
Educar l'autonomia
Educar l'autonomiaEducar l'autonomia
Educar l'autonomia
 
Lactància materna. de la teoria a la pràctica diària. 2021
Lactància materna. de la teoria a la pràctica diària. 2021Lactància materna. de la teoria a la pràctica diària. 2021
Lactància materna. de la teoria a la pràctica diària. 2021
 
Presentació ordre, desordre i hàbits d’estudi
Presentació ordre, desordre i hàbits d’estudiPresentació ordre, desordre i hàbits d’estudi
Presentació ordre, desordre i hàbits d’estudi
 
Diagnòstic de grup_6 barrets per a pensar
Diagnòstic de grup_6 barrets per a pensarDiagnòstic de grup_6 barrets per a pensar
Diagnòstic de grup_6 barrets per a pensar
 
Model de canvi de prochaska
Model de canvi de prochaskaModel de canvi de prochaska
Model de canvi de prochaska
 

Último

Esquema sobre el text narratiu. ESO i Batxillerat
Esquema sobre el text narratiu. ESO i BatxilleratEsquema sobre el text narratiu. ESO i Batxillerat
Esquema sobre el text narratiu. ESO i BatxilleratLurdesSaavedra2
 
MATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTS
MATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTSMATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTS
MATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTSLasilviatecno
 
acte MJ Udina de Movem Castelldefels 2024
acte MJ Udina de Movem Castelldefels 2024acte MJ Udina de Movem Castelldefels 2024
acte MJ Udina de Movem Castelldefels 2024Ramon Morera i Castell
 
Projecció professional - manual de bones pràctiques: Integració de chatgpt(1...
Projecció professional  - manual de bones pràctiques: Integració de chatgpt(1...Projecció professional  - manual de bones pràctiques: Integració de chatgpt(1...
Projecció professional - manual de bones pràctiques: Integració de chatgpt(1...RaulGomez822561
 
Els mapamundis baixmedievals: del naixement del mapamundi híbrid a l’ocàs del...
Els mapamundis baixmedievals: del naixement del mapamundi híbrid a l’ocàs del...Els mapamundis baixmedievals: del naixement del mapamundi híbrid a l’ocàs del...
Els mapamundis baixmedievals: del naixement del mapamundi híbrid a l’ocàs del...ICGCat
 
DIÈDRIC: PROJECCIONS DEL PUNT EN ELS QUATRE QUADRANTS.
DIÈDRIC: PROJECCIONS DEL PUNT EN ELS QUATRE QUADRANTS.DIÈDRIC: PROJECCIONS DEL PUNT EN ELS QUATRE QUADRANTS.
DIÈDRIC: PROJECCIONS DEL PUNT EN ELS QUATRE QUADRANTS.Silviatecno
 
SISTEMA DIÈDRIC: EL ALFABET DE LA RECTA.
SISTEMA DIÈDRIC: EL ALFABET DE LA RECTA.SISTEMA DIÈDRIC: EL ALFABET DE LA RECTA.
SISTEMA DIÈDRIC: EL ALFABET DE LA RECTA.Silviatecno
 
AIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptx
AIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptxAIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptx
AIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptxNeus Lorenzo
 

Último (8)

Esquema sobre el text narratiu. ESO i Batxillerat
Esquema sobre el text narratiu. ESO i BatxilleratEsquema sobre el text narratiu. ESO i Batxillerat
Esquema sobre el text narratiu. ESO i Batxillerat
 
MATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTS
MATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTSMATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTS
MATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTS
 
acte MJ Udina de Movem Castelldefels 2024
acte MJ Udina de Movem Castelldefels 2024acte MJ Udina de Movem Castelldefels 2024
acte MJ Udina de Movem Castelldefels 2024
 
Projecció professional - manual de bones pràctiques: Integració de chatgpt(1...
Projecció professional  - manual de bones pràctiques: Integració de chatgpt(1...Projecció professional  - manual de bones pràctiques: Integració de chatgpt(1...
Projecció professional - manual de bones pràctiques: Integració de chatgpt(1...
 
Els mapamundis baixmedievals: del naixement del mapamundi híbrid a l’ocàs del...
Els mapamundis baixmedievals: del naixement del mapamundi híbrid a l’ocàs del...Els mapamundis baixmedievals: del naixement del mapamundi híbrid a l’ocàs del...
Els mapamundis baixmedievals: del naixement del mapamundi híbrid a l’ocàs del...
 
DIÈDRIC: PROJECCIONS DEL PUNT EN ELS QUATRE QUADRANTS.
DIÈDRIC: PROJECCIONS DEL PUNT EN ELS QUATRE QUADRANTS.DIÈDRIC: PROJECCIONS DEL PUNT EN ELS QUATRE QUADRANTS.
DIÈDRIC: PROJECCIONS DEL PUNT EN ELS QUATRE QUADRANTS.
 
SISTEMA DIÈDRIC: EL ALFABET DE LA RECTA.
SISTEMA DIÈDRIC: EL ALFABET DE LA RECTA.SISTEMA DIÈDRIC: EL ALFABET DE LA RECTA.
SISTEMA DIÈDRIC: EL ALFABET DE LA RECTA.
 
AIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptx
AIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptxAIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptx
AIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptx
 

Tdah

  • 2. COM ACTUAR QUAN ENS TROBEM DAVANT CONDUCTES IMPULSIVES A tenir en compte: No és tant que no vulguin sinó que no poden. Un cop activats no saben parar-se. Quan li raonem solen penedir-se i es comprometen a no tornar-hi. No menteixen, fins i tot a ells els sobta recaure-hi! Si amb la seva conducta aconsegueix el que vol, pot aprendre a manipular a través d’ella. La nostra actitud, Comprendre aquesta manca de control de l’impuls, sense permetre que aquest no tingui unes conseqüències. No entrar en raonaments o discussions en el moment d’activació del nen. Esperar que el nen estigui tranquil per aplicar les conseqüències. Mantenir-nos serens i tranquils, però alhora contundents i decidits. No fer judicis negatius sobre el nen sinó sobre la seva actitut. Mostrar que se li ofereix ajuda per millorar-ho.
  • 3. AQUESTS NENS SOVINT NECESSITEN QUE ELS EXPLIQUEM EL QUE ELS PASSA I QUE ELS DOTEM D’EINES QUE ELS PERMETIN PER ELLS MATEIXOS REGULAR, EN LA MESURA DEL POSSIBLE, LA SEVA IMPULSIVITAT
  • 4. ESTRATÈGIES PER L’AUTOREGULACIÓ -EL VOLCÀ -EL SEMÀFOR -LA RELAXACIÓ -CANALITZAR L’ENERGIA -EXERCICIS PER POTENCIAR L’APRENENTATGE.
  • 5. EL VOLCÀ Útil amb nens que identifiquen la sensació que viuen just abans d’ “explotar”. L’estratègia consisteix a fer-li visualitzar el procès en forma d’imatges, comparant-ho amb un volcà. Quan sigui capaç d’entendre que quan es comença a encendre ha de posar en marxa recursos per aturar-ho, se li proporcionen estratègies per fer-ho. Respirar profundament i donar-se autoinstruccions de tranquilitzar-se. Separar-se físicament de la situació. Altres (a través d’algun objecte, relaxació, …) L’important és que realment l’ajudi a tranquilitzar-se.
  • 6. EL SEMÀFOR Útil amb nens que no són conscients del seu estat d’activació. És el cas típic on el cicle de càstigs es fa etern. Pretenem ajudar-lo a adonar-se quan s’activa i posteriorment donar-li eines per gestionar-ho. A través del semàfor s’avisa el nen del seu estat d’activació. El nen ha de tenir molt clar què representa cada color i que el recurs és per ajudar-lo a evitar ser castigat. Has perdut el reforç positiu o reps un càstig. Precaució! Comences a activar-te. Ho estàs fent bé. Si el dibuix del semàfor incomoda el nen, perquè sent que el deixa en evidencia, es pot pactar alguna mena de senyal com un moviment concret, per exemple. Es pot utilitzar en gran grup.
  • 7. LA RELAXACIÓ www.psicodiagnosis.es/areageneral/tecnicas-de-relajacion-para-nios/index.php CANALITZAR L’ENERGIA Aquesta activació pot ser útil si es canalitza en forma d’activitats regulades. Qualsevol tipus d’esport pot ajudar a controlar la impulsivitat i canalitzar l’energia acumulada pel nen. EXERCICIS PER A POTENCIAR L’APRENENTATGE El nen impulsiu no tan sols presentarà problemes en la conducta sino en tasques que requereixin atenció sostinguda. Són molt recomanables els exercicis sobre paper del estil: pintat de mandales, trobar les diferències, laberints,… També alguns jocs d’ordinador (demora de la resposta=control impulsivitat) o alguns jocs de taula.
  • 8. TÈCNIQUES DE MODIFICACIÓ DE CONDUCTA A L’AULA Cada docent ha de valorar en funció de les peculiaritats del seu alumnat quina tècnica és la més adequada o si cal, adaptar-la. ECONOMIA DE FITXES EL PRINCIPI DE PREMACK ESTRATÈGIES PARADOXALS PROCEDIMENTS OPERANTS
  • 10. Objectiu: Motivar el nen en l’execució de determinats aprenentatges i en les conductes positives, controlant o eliminant les disruptives. Cal ser constant, ja que és possible que no funcioni del tot bé els primers dies i/o setmanes. Aplicació: Es pot utilitzar tan individualment com pel grup. Edat: Canviant els reforçadors i el format, es pot utilitzar a tots els nivells. Punts forts: Tècnica senzilla, fàcil d’entendre pels nens i molt motivant. Limitacions: Cal escollir bé els reforçadors per a que funcioni bé. Cal assegurar que s’assoleixin uns primers èxits, per tal que no es desmotivin i desisteixin. Metodologia: 1.- Conèixer bé el grup per tal de conèixer que necessitem canviar exactament i amb quin reforçador podem motivar-los. 2.- Definir objectius prioritaris i concretar-los. Ha de ser quelcom específic. (per exemple: “portar-se bé” / “evitar barallar-se”) 3.- Especificar com s’obtenen i perden els punts, quants calen per tenir el premi, quin premi tindràn, quan es fa el balanç. (en nens petits o amb NEE és aconsellable reforç immediat) 4.- Complir amb els terminis acordats per lliurar els reforçadors.
  • 11. EL PRINCIPI DE PREMACK Sabent quines activitats són les que li agraden més al nen, podem utilitzar-les per a reforçar la presència d’altres que li són menys agradables. També podem supeditar el temps dedicat a activitats lúdiques del seu gust al compromís d’augmentar progresssivament el temps a certes matèries o activitats que no li agraden tant o en les que presenta problemes.
  • 12. EL PRINCIPI DE PREMACK Objectiu: Augmentar els temps d’ocurrència de les conductes positives. Aplicació: S’aplica individualment. En grup és més difícil ja que és complicat trobar una activitat que agradi i motivi a tot el grup. Edat: A qualsevol edat canviant les formes i els reforços. Punts forts: És una tècnica poc intrusiva en la qual el nen té el control de les conseqüències. Limitacions: Cal conèixer molt bé quines són les activitats o conductes més reforçants. Metodologia: Acostuma a funcionar molt bé recolzant-se amb algun registre gràfic, indicant el temps que el nen va guanyant per fer l’activitat que li agrada o en forma de cost de la resposta (l’incompliment va reduint temps d’un premi que ja d’entrada té disponible). Cal assegurar petits èxits d’un principi. El missatge canvia de “si em porto malament em castiguen” a “si ho faig bé puc beneficiar-me de certs privilegis i passar-m’ho bé”
  • 13. Minuts 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25
  • 14. ESTRATÈGIES PARADOXALS Objectiu: Útil per trencar conductes disruptives molt consolidades o quan altres tècniques no han funcionat. Aplicació: Individual (desobediència, trastorn negativista-desafiant) Edat: qualsevol, amb els ajustaments q calgui. Punts forts: Introdueix elements nous que el nen no espera i amb això li trenca els esquemes acció-reacció habituals. Limitacions: Poc estructurada. Si s’utilitza malament, pot reforçar la conducta que intentavem controlar. És contundent el primer cop que s’utilitza però en següents situacions ja no tant. Metodologia: Recorre a la sorpresa, a que la resposta que reben és contraria a les expectatives dels nens i al que s’espera d’ells. Se li demana que faci just el que està acostumat a fer per cridar l’atenció.
  • 15. PROCEDIMENTS OPERANTS No es tracta d’una sola tècnica sinó d’un conjunt d’estratègies que es poden utilitzar per separat o combinades. Alguns procediments són utilitzats per augmentar una conducta desitjada i altres per reduïr la no desitjada. Objectiu: Control i correcció de la conducta. Aplicació: Individual o col·lectiva Edat: Totes les edats. Punts forts: Ideal per donar resposta immediata a una conducta que es dona a l’aula. Limitacions: Incideix estrictament en la conducta. No té en compte els factors que la poden estar provocant. Metodologia: El procediment bàsic és: -Identificar la conducta objectiu que ha d’augmentar o disminuir. -Registrar la conducta per tenir una base sobre la qual avaluar s’han produït millores. -Escollir el procediment més adequat i programar com es durà a terme. -Assegurar-se que funciona i es generalitza, sino caldrà canviar de sistema.
  • 16. PROCEDIMENTS PER AUGMENTAR LA CONDUCTA ÚS DE REFORÇADORS POSITIUS (es pot fer amb l’economia de fitxes) Un afalac, un petit premi, un informe o nota positiva que portin als pares,… ÚS DE REFORÇADORS NEGATIUS Una conseqüència no desitjada que poden evitar si efectua una conducta que li demanem.
  • 17. PROCEDIMENTS PER REDUÏR LA CONDUCTA EXTINCIÓ Esbrinar què està reforçant la conducta objectiu i després eliminar aquest reforçador. Si el reforçador és que aconsegueix cridar l’atenció del mestre, s’aplicaria la RETIRADA D’ATENCIÓ. És tan important retirar-li atenció mentre fa les conductes no desitjades com donar-li quan fa les que si ho són. Probabilitat alta d’un augment de la intensitat al principi d’utilitzar la extinció. Cal tenir-ho present i posar-hi paciència i constància.
  • 18. EL CÀSTIG Hauria de ser l’últim recurs a utilitzar. Necessari en casos que cursen amb violència, agressivitat verbal o física, i que es necessita un procediment immediat i contundent. Presentació d’un estímul aversiu Retirada d’un reforçador positiu just després de la conducta just després de la conducta. Conseqüència negativa. Perdre un element desitjat pel nen. Si es fa una comunicació als pares a) Temps fora: retirada física sobre la mala conducta del nen, tenir del lloc a un altre on no tingui en compte que no és un càstig eficaç cap estímul. en casos de families desestructurades. b) Cost de la resposta: Retirada d’un estímul que ja tenia. És preferible recòrrer al càstig retirant un reforç positiu que introduint un d’aversiu.
  • 19. SOBRECORRECCIÓ No tan sols ha de reparar el que ha provocat, sinó que ha de fer un treball complementari. La conducta reparadora ha d’estar relacionada amb la incorrecta. La correcció s’ha de dur a terme immediatament després de l’episodi disruptiu.
  • 20. Trastorn Tècnica TDAH, impulsivitat desobediència Negativista- desafiant Baixa motivació RM, TGD, TEA Economia de fitxes Recomanada Recomanada Combinada amb principi de Premack Si hi ha bona intel·ligencia es pot aplicar, sino els costa entendre punts bescanviables. Principi de Premack A partir de 8-9 anys, si té bon nivell intel·lectual Recomanada Combinada amb economia de fitxes Estratègies paradoxals Puntualment, per una rebequeria Puntualment Puntualment Procediments operants Recomanada Recomanada Recomanada Recomanada