1. Poemes
de
l'hivern
Alli Coate

2. ENTRA DESEMBRE
Entra desembre
envellint ja l’any,
s’estarrufa a casa
i ens para un parany.
Ens atrapa en festes,
ens regala clams,
ens envolta en càntics
i llaços de regals.
Mes de fred extrem,
de nevades calmes.
de sol fatigat
i de nits llargues.
Truca a la porta el bosc,
se’ns instal·la a casa;
càlid reposa el tió
i l’avet és lluminària que balla.
Solstici sagrat d’hivern,
ampit serè de Nadal,
dies de llar, conversa i sobretaula.
Parada i fonda d'un temps
que per la vida avança...
Isabel Barriel
Cathy Delanssay

3. Les nits més llargues L'horitzó s'allunya,
el dibuixa un sol
que aviat s'amaga,
se'n va amb la tardor.
I les nits més llargues
lluiran al cel.
Reguitzell d'estels,
constel·lacions de màgia,
arquitectura de llums,
mapa d'atronautes,
esglai emmirallat a l'aigua:
al llac de les muntanyes,
al mar dels vells pirates,
al pou fresc d'algun desert,
al riu de la selva verge,
a l'oceà avui seré.
Moltes hores després
esborrarà l'albada
el sostre fosc brillant
amb la llum blanca.
I serà de dia,
fins que l'horitzó s'allunyi,
el sol s'hi amagui
i li signi el vespre la fi.
Tornarà a lluir
aquell cel de nit
que ens encisa amb fred,
que ens porta l'hivern...
Adrià Fruitos
Isabel Barriel

4. L'HIVERN
Ja arriba l'hivern!
Tot ell va vestit
de neu i de glaç,
de boira i de nit.
Asseca les flors
i el fred fa venir;
el nas m'ha pintat,
de color de vi.
Jo em poso l'abric
i vaig ben tapat:
no vull esternuts
no vull constipats.
Bofill,F.;Puig,A.;Serrat,
F.

5. COUPERIN, A L’HIVERN
Com un cel blanc, damunt els arbres adormits,
els encongeix les branques,
una mica de fred a les puntes dels dits
ens fa veure les tecles més blanques.
Però en la febre pàl·lida dels teus palmells infants,
ni freda ni poruga
la música comença, i et salta, entre les mans,
un ocell que palpita i que juga.
Màgic ocell! L’hivern, vençut pel seu encís,
fa tres passes enrera.
Quan mor, amb el silenci jo torno, més feliç
de més lluny que d’una primavera.
Poema 40 de les Poesies de Màrius Torres, llibre tercer,
segons l’edició de Coyoacan, Mèxic, 1947.)
Gaia Bordicchia

7. Silenci d'hivern Silenci d'hivern
silenci glaçat.
El sol es retira
vençut i cansat.
Silenci d'hivern,
el fum que s'enlaira
després d'escalfar.
Silenci d'hivern,
la pluja colpeja
el meu finestral.
Silenci d'hivern,
el vent remoreja
cançons siderals.
Silenci d'hivern,
murmuri del riu
que baixa gelat.
Silenci d'hivern,
els núvols avisen
que ve temporal.
Silenci d'hivern,
rondalles i històries
a vora la llar.
M. Dolors Pellicer, Versos

8. HA NEVAT AL PESSEBRE
Perquè es distregui del fred
el dia de la nevada,
àngels, fan, al son d’hivern,
coixí amb plomes de nadala.
(Josep M. López Picó)

9. Estrenem
Estrenem el mes de la màgia i de la llum,
de les nits llargues, dels dies més curts,
estrenem jornades vora el foc, vora el fum,
jornades farcides de nadales, d'avets i torrons,
setmanes d'alegria i sorpreses al cel
amb els tons més foscos al mapa nocturn d'estels.
Setmanes, dies, hores de llum i sons al carrer,
de neu, de pluja, de fred, de cru hivern,
amb els vespres més càlids que pinta el sol
allà, molt enllà, lluny, tocant l'horitzó,
quan els núvols guanyen presència i volum.
Estrenem un desembre
que neix amb la màgia i la llum.
Isabel Barriel

10. VE RADIANT
Ens ha arribat el fred a l’hemisferi.
Ve radiant, gelat, ple de misteri:
ens fica dins les cases,
ens fa lluir la llar de foc,
ens porta el Tió del bosc
i mil llums quan es fa fosc.
I tot el vent i les nevades
i les pluges torrencials
seran providencials
si tenim bones teulades,
botes noves per estrenar,
anorac i un bon berenar.
Ens ha arribat el fred a l’hemisferi.
Ve radiant, gelat, ple de misteri.
Isabel Barriel
Deco Inkspinter

11. ANUNCIANT L’HIVERN
Quan li queden a l'arbre poques fulles al
brancam,
quan el fred s'apodera de les cases a ciutat
i les albades ens regalen a muntanya les
nevades
i a les planes d'interior les autèntiques
gebrades.
Quan els dies se'ns escurcen
i la nit comença massa aviat.
Quan el fum és benvingut
i la llar de foc demana molta llenya.
Quan la roba sempre és poca
i de cop i volta sobra.
Quan el cel deriva a blanc
i en mirar-lo ens desconsola.
Quan els boscos es despullen
i queden esquifits els troncs i alguna soca,
quan els camps s'adormen
desdibuixats, impersonals i solitaris.
Quan les calàndries ja no canten
i ningú treu el cap pel balcó,
és que aviat serem al hivern,
que enguany arriba precedit pel fred intens.
I el solstici regnarà al firmament
i seran a la Terra dies de festa
Polina i celebrarem el canvi d'estació
amb música i banquets de l'abundor.
Isabel Barriel

12. COSES DE L'HEMISFERI NORD!
Han quedat les gotes atrapades
entre els líquens i les molses,
la boira esvaeix l'entorn
i el hivern ens gela el món.
Coses de l'hemisferi nord!
Isabel Barriel

13. I l'aigua va caient
Pluja, vent,
clima d'hivern.
No veiem de nit la lluna,
no veiem llum dels estels,
hi ha foscor total al cel
i l'aigua va caient.
Mirem l'avet de casa,
la ponsètia amb llaç de plata,
els torrons a la safata
i l'aigua va caient.
Encenem la llar de foc,
ensumem resina i fum,
atiem la soca amb flama
i l'aigua va caient.
Torrem amb calma el pa
i el sopem amb bones viandes.
La son després ens venç
i l'aigua va caient.
I l'endemà, al primer raig,
tinc el cos gelat,
tinc la por als ulls,
m'aixeca el propi espant.
He somiat que he passat
la nit sencera al ras.
Sense llar de foc ni avet
ni llaç ni pa ni viandes
ni torrons ni safates ni llit ni res
i l'aigua va caient.
Pluja, vent,
clima d'hivern.
Isabel Barriel
Moon Chae-Bin

14. L’HIVERN
Ens endinsa l'hivern al món del fred,
als vents més gèlids del nord,
a les nits desolades sobre les nevades.
Veurem els arbres nus,
veurem els paisatges en blanc i negre,
veurem poques hores de llum
i el sol amb la trajectòria declinada,
veurem poques hores de llum,
veurem els paisatges en blanc i negre,
veurem els arbres nus.
Isabel Barriel
Yevgeniya Mikhailik

15. Ens posseeix el fred
Ens posseeix el fred
tanca els porus,
estira la pell
entela els vidres,
fa visible l’alè.
*
Arronsa el passeig ,
tanca finestres,
buida armaris,
omple botigues,
fumeja els ambients.
*
Ens posseeix el fred,
ha arribat l’hivern.
Isabel Barriel
Olivier Latik

16. El cel més lluminós
El cel més lluminós he vist mirant a l'est,
llum solar directa emmarcada per alguna pinzellada
que de bon matí frisava amb vocació de ser rosada
I la lluna despistada lluïa un arc petit,
llunyà, creixent, sobre un blau lluent.
Era la primera hora d'un dia de desembre,
llum a dojo, prolegomen d'un hivern proper.
Maja Lindberg Isabel Barriel

17. Cel d'hivern
El blau al cel esdevé cel·lofana
per embolcallar la muntanya;
el contrallum quan fuig la tarda
emmarca una lluna incipient
que la nit estrena al cel d'hivern.
Isabel Barriel
Pete Revonkorpi

18. Blanc etern
Cavalca el silenci
entre els cims i els estels.
Neu i gel
a les altes carenes
que acaronen el cel.
Blanc etern,
color d'hivern.
Isabel Barriel
Virginia Lee

19. Vacances d'hivern
Vacances d'hivern
per contemplar els núvols,
mirar l'arc de la lluna
o esperar el sol al cel.
Fer-te un cau
a la vora dels vidres
envoltada de llibres.
Sortir al carrer
i caminar amb el fred
pel brogit de les botigues.
I quan la nit envaeix la tarda
transformar la jornada
en un circ de llums i nadales,
il·luminar a casa el ball de l'avet
i les bombetes del pessebre,
coure a la llar el sopar
i palpitar amb el joc dels estels.
Isabel Barriel
Cosei Kawa

20. Les festes d'hivern
Ens xuclen les festes d'hivern
a un món de vidre i màgia
amb velles partitures entre miralls,
i el trencadís d'una memòria sàvia.
Ens xuclen a altres temps,
a temps de pollastre farcit
i enrenou de sobretaula,
als passadissos estrets
d'una infància de teranyina
sublim i ben bastida
per les cantonades de la vida.
Isabel Barriel
Graham Franciose

21. Tremola la nit
Tremola la nit
gèlida i nova,
tremola un estel.
S'encanta el cel
amb la lluna creixent
que solca entre els núvols
de coure i d'argent,
la lluna més blanca
que ens penja l'hivern.
Caurà la neu,
cauran els flocs
i la Terra a l'albada
es despertarà emblanquinada.
I el matí serà serè,
serà serè fins la vesprada.
Serà el millor Nadal,
amb la més espectacular nevada.
Isabel Barriel
Kang San

22. FLOR DE NEU
Hivern a muntanya,
fred al camp.
L'edelweis creix petita i gruixuda
reflexant de nit la lluna
i de dia el cel blanc.
Freqüent a les estepes del Nord,
escasa i buscada a les alçades dels Alps,
eterna i sublim a les llegendes del cor,
present als prats nevats de les nostres valls.
Isabel Barriel
Violeta Dabija

23. L'HIVERN S'HA FET EL REI
L'hivern s'ha fet el rei
del cel a la vesprada,
ha iniciat amb la nevada
el temps de les gelades.
Adormit i quiet el bosc,
immòbil cada núvol,
el silenci presidint
un espai embadalit.
Nues i blanques les branques,
fantasmes, esperits i frares...
L'hivern s'ha fet el rei
del cel a la vesprada.
Fa de príncep el fred
i de princesa, la nevada.
Isabel Barriel
Roberto Weigand

24. FANALET DE LA NIT
FLOR DE NEU,
BLANC, GROC I VERD
SOTA EL CEL DE L'HIVERN.
LA LLUNA LA CONTEMPLA,
FANALET DE LA NIT AL CEL.
Isabel Barriel
Rodrigo Folgueira

25. Vestimenta d'hivern
Passejant pel parc
amb el nas colorat,
la bufanda de colors,
el barret ficat al cap,
el guants a les mans,
i l'abric botonat,
els mitjons de llana
i les botes...
tot ben lligat.
Em moc com un robot
i pareixo una carxofa
amb les fulles atapides
tremoloses i morades.
Pe què es despullen
de fulles els arbres
amb aquest fred que fa?
(M.D.I.)
Sol Cofreces

26. Han quedat les gotes atrapades
entre els líquens i les molses,
la boira esvaeix l'entorn
i el hivern ens gela el món.
Coses de l'hemisferi nord!
Isabel Barriel
Leicia Gotlibowski

27. HIVERN
Quin temps tan fosc i galdós!
Ara surto de l'escola...
i el sol ha tocat el dos!
El dia se'm fa molt curt,
la tarda llarga i pesada.
Vull poder tornar a la plaça
a jugar fins la vesprada.
Trec el nas per la finestra
i veig el carrer desert.
Tothom està dins de casa,
on vols anar amb aquest fred?
Però el temps amb pressa corre
i marxarà el fred tan viu.
Tornarà la primavera....
i ben aviat serà estiu!
Lola Casas.
Poemes i cançons de les quatre
estacions.
Roberto Weigand

28. S'atura el temps
S’atura el temps,
lluna i silenci.
S'atura el temps,
nit de misteri.
I un toc de llum,
serena màgia,
ens pinta al cel
un món d'estels.
Isabel Barriel

29. L’HIVERN JA ÉS PRESENT
Freda la llum del matí,
que l'hivern ja és present
i vol gelar-nos l'hemisferi.
Hores de sol absent,
la foscor és reina del temps
i atorga a la nit dolç encanteri...
Isabel Barriel
Eugenia Nobati

30. SOLSTICI AMB ESTEL
Solstici d'hivern,
serena calma.
Llum de sol encara al cel,
s'acaba la tarda.
La nit, lluna gran i estel,
s'anuncia llarga.
Vents, rampells de fred,
hores d'oratge cruel
fins que neixi l'albada.
Demà, solstici d'hivern,
serena calma.
Isabel Barriel
Sasha Ivoylova

31. LA NATURA DORM
El bosc és ben adormit,
les fulles li fan de manta.
El bosc amb cara de son
cel amunt alça les
branques.
El vent gelat de l'hivern
com un ocell pren volada.
La boira amb dits llargs de fum
ressegueix cada contrada.
Tot és quietud i repòs,
silenci que tot ho embolcalla.
Nit freda i fosca,
la lluna passeja sa llum
pels cims gebrats...
El bosc és ben adormit,
les fulles li fan de manta.
El bosc amb cara de son
cel amunt alça les branques.
Lola Casas.
Poemes i cançons
de les quatre estacions.
Gabriela Herrera

32. EL MEU LLIT
Ui, quin fred que fa el carrer!
És ben fosc i el vent ja bufa.
Ui, quin fred que fa al carrer!
Dins del llit em ficaré.
El meu llit és calentó.
Ara està glaçant a fora.
El meu llit és calentó.
Ara em tapo amb l'edredó.
L'edredó és tou i suau.
Ara cau la neu a fora.
L'edredó és tou i suau
com un núvol del cel blau.
Ui, quin fred que fa al carrer!
És ben fosc i el vent ja bufa.
Ui, quin fred que fa al carrer!
Dins del llit m'adormiré.
Lola Casas.
Poemes i cançons
de les quatre estacions.
Grzegorz Ptak

33. HIVERN
Estimo la quietud dels jardins
i les mans inflades i vermelles dels
manobres.
Estimo la tendresa de la pluja
i el pas insegur dels vells damunt la neu.
Estimo els arbres amb dibuixos de gebre
i la quietud dels capvespres vora l'estufa.
Estimo les nits inacabables
i la gent que s'apressa sortint del cinema.
L'hivern no és trist:
és una mica malenconiós,
d'una malenconia blanca i molt íntima.
L'hivern no és el fred i la neu:
és un oblidar la preponderància del verd,
un recomençar sempre esperançat.
L'hivern no és els dies de boira:
és una rara flexibilitat de la llum
damunt les coses.
L'hivern és el silenci,
és el poble en silenci,
és el silenci de les cases
i el de les cambres
i el de la gent que mira, rera els vidres,
com la neu unifica els horitzons
i ho torna tot
colpidorament pròxim i assequible.
Martí i Pol

34. L'hivern s'ha fet el rei
del cel a la vesprada,
ha iniciat amb la nevada
el temps de les gelades.
Adormit i quiet el bosc,
immòbil cada núvol,
el silenci presidint
un espai embadalit.
Nues i blanques les
branques,
fantasmes, esperits i
frares...
L'hivern s'ha fet el rei
del cel a la vesprada.
Fa de príncep el fred
i de princesa, la nevada

35. SALSETA D'HIVERN
Bon dia senyor Hivern;
a la fi ja heu arribat
doncs ja feia molts dies
que us estàvem esperant.
Amb mi porto el fred
la neu i també el glaç;
prou voldria que aquest fos
molt millor que l'any passat.
També porto el Nadal
que és festa de tabal;
Sant Antoni i el Carnestoltes
que són festes d'animals.
I quan se'n vagi el març
amb ell jo hi marxaré;
vindrà la primavera
però a fi d'any ja hi tornaré.
(Àngel Daban)

36. Hivern
Les nits són llargues,
i mirem els estels
a través dels vidres,
que al carrer ens congela el fred.
Anna Silivonchik

37.
Neus Cortiella Grau
Escola La Gessera
Desembre-2012
Horacio Gatto