DESCRIPCIÓ D’ANIMALS

QUÈ HEM DE FER ABANS?
•Que vol dir ?
Ens explica les característiques més importants d’aquell animal.
•Mira un exemple de l’annex i fixa’t com fa la descripció de l’animal.
•Omple la següent graella de l’animal que has de descriure:

QUÈ HEM DE FER DURANT?
A partir del quadre que has omplert explica amb el mateix
ordre tot el que sàpigues d’aquest animal.
Recorda: Pots utilitzar adjectius, exageracions i
comparacions

EXEMPLES DE DESCRIPCIÓ D’UN ANIMAL
•És un ocell ni gaire gros ni gaire petit. Té
les plomes de colors molt vius i el bec
corbat. És originari dels països tropicals.
Pot arribar a imitar la veu humana tan bé
que sembla que parli. És
un…………………..
•És un animal enorme. Té la pell rugosa i
de color gris. Les seves orelles són molt
grosses i en lloc de nas té una trompa ben
llarga. A banda i banda de la boca té dos
ullals llargs i punxeguts . Viu en algunes
zones d'Àfrica i Àsia. És un………….
•És un animal marí molt intel·ligent. Té una
aleta triangular al mig de l’esquena. És
inofensiu i molt àgil. Se’l pot trobar sovint
als zoològics i als parcs aquàtics, on fa
exhibicions de salts i tombarelles dins
l’aigua. És un ……...

DESCRIPCIÓ: LA VACA
Aquesta vaca sembla, a primera vista, una vaca qualsevol, però si
la mires de ben a prop pots veure que és força diferent. Té dues
banys, dues orelles i quatre potes, com totes les vaques. En canvi
té la cua una mica més llarga del normal,i quan s’enlaira la fa anar
com una hèlix. Les potes són una mica curtes.
És de color blanc amb unes taques negres i no para de remugar
en tot el dia.
Quan aquesta vaca s’atipa de menjar herba del prat, es posa a
dormir plàcidament.
Si la fas munyir dóna una llet boníssima que a tots ens agrada.

DESCRIPCIÓ: EL CONEJO
El cuerpo del conejo está recubierto de pelo y se
divide en cabeza, tronco y extremidades.
En la cabeza están los ojos y las orejas , grandes y
móviles. También en la cabeza está la boca y
sobre ella, el hocico o “nariz” del conejo.
El conejo tiene cuatro patas, dos delanteras y dos
traseras . Las traseras están más desarrolladas y
le sirven para desplazar-se dando saltos.

EXEMPLE: EL GAT
La gata té una pell de prèssec, vellutada i
dolça, i uns ulls orientals, d’un esguard
lleugerament guerxo. I un bigoti saberut i
tens, de fils de coure. I un morro claret com
la neu. I una cua dura i elàstica, que
sembra una corda d’escalador. I... M’adono
que estic deixant per al final es seu color.
És que és lleugerament indefinible, o
potser del tot. Perquè no es ni marró fosc
ni marró clar, és com a clapada.
M’explicaré, té un ventre molt blanc, que
no ensenya gaire. I unes orelles, unes
potes i una cua claretes. I per cert, li
encanta empaitar els ratolins que se li
posen davant.

EXEMPLE: EL PINGÜÍ AUGUST
Com tots els pingüins d’Adèlia, sóc
magnífic. Cal dir que sóc ben plantat: faig
setanta centímetres i peso més de sis
quilos. Tinc el cos cobert de plomes
llargues i rígides, de color gris pissarra a
l’esquena, a les aletes i al crani, i blanques
a la panxa. Quan estic immergit, aquest
plomatge constitueix un excel.lent
camuflatge.
El meu bec, curt i triangular, és d’un color
marró vermellós. Pel que fa a les potes són
d’un beix rogenc.

La sargantana
La sargantana és un animal simpàtic. No fa cap mal; es dedica solament a la caça de
tota mena d’animalets perjudicials.
Pel bon temps és fàcil de trobar-la prenent el sol per les pedres d’alguns marges o
parets i per llocs pedregosos. És molt desconfiada. Quan veu que algú s’atansa o
quan s’adona que la miren, s’esmuny amb lleugeresa per entre les pedres, dins les
esquerdes o forats de les parets, o bé s’amaga per les bardisses.
El seu cos llarg i estret és apropiat per ficar-se als seus amagatalls.
Té uns ulls menuts de molta finor, que de tant en tant obre i tanca. La seva boca és
ampla, i així pot alimentar-se de cuques, mosques i altres insectes.
La seva oïda percep la remor més lleu.
Els dits de les seves potes són llargs, i amb ells pot arrapar-se amb seguretat per les
parets.
Les potes de la sargantana són curtes comparades amb la llargada del seu cos.
Per no ser atrapada quan fuig, el seu cos i la seva cua fan un serpenteig que li dóna
més lleugeresa.
Si per un atzar se li trenca la cua, després el tros té un bellugueig de vida pròpia.
S.MALUQUER NICOLAU I A.PARRAMON TUBAU
La sar
gantan
a s’en
s’enfi
fila,
la par
et amu
de mos
nt;
ques e
n menj
i de m
a un m
osquit
unt
s una
pila.

L’esquirol és un mamífer rosegador de petites dimensions, d’entre 38 i 45 centímetres
de longitud.
L’esquirol és un autèntic acròbata. Per a un esquirol, les branques dels arbres són
camins en l’aire. Les potes de l’esquirol són curtes però fortesa. Amb les ungles corbes
i punxegudes s’arrapa a l’escorça quan grimpa i quan corre saltant d’un arbre a l’altre.
La cua, llarga i peluda, l’ajuda a mantenir l’equilibri quan camina per les branques. La
bona vist a li permet calcular bé les distàncies quan salta.
L’esquirol menja llavors de tota mena, fruites, nous, pinyons, fages i brots tendres i
sucosos, bé que també ingereix ous, insectes i ocellets.
L’esquirol vou per tot el món excepte a Austràlia. Acostuma a viure en boscos
caducifolis o de coníferes (on trobem pins). A Catalunya, que hi ha moltes pinedes, hio
ha també esquirols, als quals agrada menjar i rosegar les pinyes.

QUÈ HEM DE FER DESPRÉS?
1. Has seguit les indicacions que t’han donat?
2. Comprova si el teu text segueix l’estructura marcada.
3. Has fet faltes d’ortografia? (...)
Torna a repassar-ho.
4. La presentació del text és acurada? (lletra, marges,
títols, puntuació,...)
5.
Estàs content amb el resultat final?