1. BIOMARCADOR DE
FUMADORS A L’ALÈ HUMÀ
• Objectiu de l’estudi:
• Avaluar la possibilitat de trobar un compost de biomarcadors en mostres d'alè que permeti prendre
una determinació real de la condició de fumador d'un individu amb independència de l'abast del seu
hàbit.
• Presa de mostres:
• Es varen prendre mostres de l’alè de 204 persones recollides en bosses de gas de mostreig i es varen
analitzar ràpidament per la possible pèrdua d’analits.
• A cada persona se li va demanar que anotés la quantitat de cigarretes fumades per dia.
1

2. • Anàlisi:
• Es van seleccionar els següents compostos orgànics volàtils per avaluar si podien ser biomarcadors
de fumadors:
 benzè
 2, 5-dimetilfurano
 toluè
 o-xilè
 m-p-xilè
• Per a l'anàlisi de mostres d'alè es va utilitzar un dispositiu de desorció tèrmica capil·lar connectat a
un cromatògraf de gasos amb detecció d'espectrometria de masses.

3. • Resultats obtinguts:
• Cromatogrames obinguts en l'anàlisi de les mostres d'alè d'un fumador i un no fumador.
GC-MS d'aire exhalat d'un fumador (a) i una persona no fumadora sans
(b).
Els cromatogrames es van extreure am / z = 78, 91, i 96 per facilitar la
vista dels compostos diana.
L’eix d'escala va ser el mateix per als dos cromatogrames.
1: benzè 2: 2,5-dimetilfurano 3: toluè
4: m-, p-xilè 5: o-xilè.
Altres compostos identificats en els cromatogrames:
a: acetona b: alcà (C5) c: diclorometà d: alcà (C6)
e: etilbenzè f: α-pinè g: fenol h: trimetilbenceno
i: limonè j: eucaliptol
• L'avaluació d'aquests cromatogrames no era adequat per a l'anàlisi de l'alè complet, a causa de la gran variació
en els nivells de cada compost en aquestes mostres (per exemple, acetona a parts per milió per volum i altres
VOCs a parts per bilió en volum a parts per bilió en volum els nivells). Però es va utilitzar l'anàlisi de dades per
determinar els compostos diana..
3

4. • Entre els 204 participants en l'estudi, 100 (49%) eren fumadors (72, 72%, eren dones i 28, el 28%,
homes) i 104 (51%) eren no fumadors (75, 72%, eren dones i 29, 28%, homes). Les concentracions
dels contaminants avaluats en els fumadors i no fumadors es mostren a la Taula següent :
Compost Fumadors (n=100) No fumadors (n=104)
Benzè 7.366 [2.831,23.091] 0.927[0.289,1.295]
2,5-Dimetilfurà 0.978 [0.253,3.186] 0.000[0.000,0.000]a
Toluè 2.798 [0.830,6.047] 1.208[0.451,2.350]
m-,p-Xilè 0.101[0.063,0.168] 0.068[0.047,0.095]
o-Xilè 0.045[0.037,0.071] 0.037[0.034,0.042]
Mitjana i quartils (25% i 75%) per a les concentracions de analits en l'alè dels fumadors i no fumadors
Les concentracions s'expressen en parts per bilió en volum
• Aquests resultats mostren que hi va haver diferències significatives en els nivells dels cinc compostos
avaluats entre tota la població de fumadors i no fumadors.
L'avaluació per gènere, però, no va mostrar cap diferència significativa entre els nivells detectats en
els fumadors masculins i femenins per a qualsevol dels compostos avaluats.

5. • Efecte del consum diari de cigarretes
• L’avaluació de les dades facilitades per la població fumadora mostra que:
• 44 voluntaris (44%) fumaven menys de deu cigarretes per dia
• 19 voluntaris (19%) va afirmar al fum dels cigarrets aproximadament deu per dia
• 27 voluntaris (27%) fumaven entre deu i 20 cigarretes per dia
• 10 voluntaris (10%) fumaven més de 20 cigarrets per dia.
• Hi havia tres persones (3%) que van indicar que normalment fuma una cigarreta per dia,
però el temps que havien passat des del seu últim cigarret era de més de 24 h, quan la
mostra es va obtenir.

6. • Les correlacions obtingudes van donar els millors resultats per al benzè i el 2,5 dimetilfurano
Compost Nombre de cigarrets fumats al dia Temps des de l’últim cigarret
Benzè 0.417a -0.675a
2,5-Dimetilfurà 0.417a -0.721a
Toluè 0.334a -0.502a
m-,p-Xilè 0.249a -0.439a
o-Xilè 0.251a -0.293a
Coeficients de correlació de Spearman per als contaminants avaluats en els fumadors (n = 100) i el
consum diari de cigarretes i el temps des de l'últim cigarret fumat
• Quan es va realitzar l'anàlisi de subgrups de la població fumadora i es redueix a només els fumadors lleugers
(menys o igual a set cigarrets al dia, 33 fumadors), les diferències només van ser significatives per al 2,5-dimetilfurano
i el benzè.
• Els resultats indiquen una manca d'especificitat de xilens i toluè com a biomarcadors adequats, i pot ser que
aquests compostos siguin útils només per als fumadors pesats.
• El benzè va donar millors resultats i sembla ser un biomarcador d’alè de fumar eficaç per als fumadors lleugers.
• El 2, 5-dimetilfurano va ser el compost més adequat per posar a prova ja que hi havia diferències significatives entre
fumadors i no fumadors en tots els casos independentment del subgrup avaluat.

7. • Efecte del temps
• Les concentracions trobades per a fumadors i no fumadors no van ser significativament diferents en el cas de xilè i toluè
en el subgrup de fumadors utilitzats en l'anàlisi, només es consideren aquelles persones que van donar la mostra d'alè de
45 minuts o més després de fumar (43 fumadors).
• El benzè mostrar un interval de temps més gran, i van mostrar diferències significatives entre fumadors i no fumadors fins
aproximadament les 12 h de fumar.
• El 2,5-dimetilfurano va mostrar diferències significatives entre els dos grups en tots els intervals de temps avaluats. Aquest
compost va produir diferències significatives entre fumadors i no fumadors després de més de 24 hores sense fumar.
7

8. • Conclusions:
• El toluè i xilens només es poden utilitzar com a biomarcadors de l'exposició potencial de la
respiració de fumar per als fumadors amb un gran consum diari de cigarretes (major o igual a deu
cigarrets / dia), així com l'exposició recent (menys de 45 minuts després de fumar).
• El benzè va donar millors resultats i es podria utilitzar amb èxit com un biomarcador amb el
consum de cigarretes més baixos (com a mínim una cigarreta per dia) i funcions per un període
més llarg després de fumar (12 - 13 h).
• Els millors resultats es van obtenir amb 2,5 - dimetilfurano. Aquest compost pot ser utilitzat com
un biomarcador de la respiració de la situació de fumar també per als fumadors socials (un
subgrup que no es considera fumadors a causa del seu baix consum de cigarretes: tres a quatre
cigarretes per setmana) i està encara en vigor molt després de l'exposició (més de les 24 h
després de fumar).