Poesia de l’aigua
Laia Vela Garcia
Michell Hernandez
Yaling He
Daniela Lertora
El Riu del Mar
Les vores del riu
Són totes el flor,
En l’aigua hi somriu
Un sol d’or
L’aigua s’esmuny
I el son l’acompanya,
I el mas allà lluny
L’espera amorés
Perquè ella li porta
Cançons de muntanya
I aromes de flors.
Voldria, ni molt ni poc: i aquesta mica de vent,
ésser lliure com una ala, i el teu amor, transparent
i no mudar- me del lloc com una aigua-marina.
platejat d’aquesta cala;
i encendre el foc
del pensament que vibra,
i llegir només un llibre
antic,
sense dubte, ni enveja, ni enemic.
I no saber on anirem,
quan la mort ens cridi al tàlem
creure en la fusta del rem,
i en la fusta de l’escàlem.
I fer tot el que fem,
oberts de cor i de parpelles,
i amb tots els cinc sentits;
sense la por de jeure avergonyits Aigua-marina
quan surtin les estrelles. Aigua Marina
Comprendre indistintament rosa i espina;
http://www.youtube.com/watch?v=
CPxzs06mmNQ
• Va néixer a
Barcelona el 5
de març 1894.
• És un escriptor
espanyol.
• Va morir el 27
de setembre del
1961.
Aigua
Aigua
Aigua matinera, rosada de prat
Dius bon dia a l'herba, dius bona hora als
camps.
Aigua riallera de dintre els bassals
Quan el sol et crida, hi vas amb un salt.
Totes les bruixes d'aquest món perdut
Plou
són en el cel bretó, que en desvaria;
l'aigua bruny, delerosa, el punxegut
capell dels cloquerets de Normandia.
París regala deplorablement;
es nega Niça d'aiguarells en doina.
Milers d'esgarrifances d'un moment
punyen Sena, Garona, Rin i Roine.
L'aigua podreix els carrerons malalts;
gargolen per cent becs les catedrals.
La pluja a tot arreu, esbiaixant-se,
veu solament alguna mà que es mou
fregant un vidre de finestra. Plou
a totes les estacions de França. Plou
Josep Carner
http://www.youtube.com/watch?v
=CPxzs06mmNQ
• Va néixer a Barcelona el 9 de
Febrer
• Va ser un poeta, periodista, autor
de teatre i traductor català.
• Va morir el 4 de Juny de 1970.