2. La branca de la Biologia que estudia l'herència i la variabilitat de les
característiques pròpies dels individus s'anomena GENÈTICA.
El fet que els éssers vius hereten caràcters dels seus pares ha estat utilitzat des
de temps prehistòrics per millorar conreus i animals per mitjà de la cria
selectiva.
Una ciència anomenada GenèticaUna ciència anomenada Genètica
Tot i així, fins fa ben poc es
desconeixia el mecanisme, les
regles del joc que feien que
unes característiques
s'heretessin i altres no.
3. La GENÈTICA , que aspira a comprendre el
procés de l'herència, va néixer a finals del segle
XIX, gràcies als rigorosos estudis que durant
anys va portar a terme un monjo agustí
anomenat Gregor Mendel.
Una ciència anomenada GenèticaUna ciència anomenada Genètica
Les lleis que regeixen aquesta
transmissió, les anomenades lleis de
l'herència, són universals per tots els
éssers vius.
4. Qui és Gregor MendelQui és Gregor Mendel
En 1854, ja doctorat en Ciències Naturals i i Matemàtiques retorna al monestir
agustí de Brno i imparteix docència com a professor suplent en l'Escola Superior
Tècnica.
Neix a Heinzendorf, ciutat austrohongaresa, (avui
Hynčice, República Txeca) el 20 de juliol de 1822
El 1843 ingressa com a frare agustí en el convent
de monjos agustí Sant Tomàs de Brno i adopta el
nom de Gregor.
El 1847 s'ordena com a sacerdot i marxa a la universitat de Viena per estudiar
ciències biològiques i matemàtiques.
6. Els experiments de MendelEls experiments de Mendel
En 1856 Mendel començà a
experimentar amb la pesolera (Pisum
sativum)
Fent experiments amb 34 classes de pèsols, va realitzar 355 fecundacions artificials
i va analitzar uns 19.959 pèsols descendents.
Així, mitjançant un acurat estudi estadístic, va poder demostrar que l'aparició de
determinats caràcters en l'herència segueix unes pautes concretes.
Durant uns vuit anys, Mendel va
estudiar l’herència en la planta del pèsol
en el jardí del seu monestir agustí a
Brünn (actualment Brno) .
7. Els experiments de MendelEls experiments de Mendel
escultura de Mendel al jardí de l'abadia
Mendel va realitzar els seus experiments a l'abadia
St. Tomàs de Brno.
Durant més de vuit
anys va cultivar
pèsols al jardí del
monestir.
8. Per què amb la pesolera?Per què amb la pesolera?
Mendel va escollir molt encertadament
l’espècie amb la qual treballar: la
pesolera (Pisum sativum).
Els principals motius de la seva elecció:
✔
Barats i fàcils d'obtenir en el mercat.
✔
Ocupaven poc espai i eren fàcils de conrear.
✔
Temps de generació relativament curt i produïen molts descendents.
✔
Presenta molta varietat (color, forma, grandària,..).
✔
Permet autopol·linització
✔
Era fàcil realitzar encreuaments entre diferents varietats a voluntat.
10. Selecció dels caràctersSelecció dels caràcters
Mendel va escollir set característiques (caràcters) de la planta del pèsol que
presentaven dues varietats ben diferenciades.
11. Obtenció de línies puresObtenció de línies pures
Primerament Mendel va dedicar dos anys a desenvolupar línies genèticament
pures per a cadascuna de les varietats escollides.
Una línia genèticament pura per a un caràcter, per exemple planta alta, produeix
només plantes altes, generació després de generació.
12. Els experiments de MendelEls experiments de Mendel
Mendel realitzava creuaments controlats. Va decidir creuar pesoleres que eren
diferents només en un caràcter (eren iguals però flors de diferent color, per ex.)
Aquest tipus d’encreuament s’anomena monohíbrid.
13. Primera llei o Llei de la uniformitatPrimera llei o Llei de la uniformitat
Mendel va encreuar plantes la raça pura de llavor groga amb una altra també
pura però amb llavor verda, les plantes resultants, generació anomenada filial
primera (F1), només produïen llavors grogues.
14. Primera llei o Llei de la uniformitatPrimera llei o Llei de la uniformitat
Mendel va repetir l'experiment per als altres caràcters estudiats i els resultats
eren semblants: a la F1 apareixia la variant d'un dels progenitors, l'altra variant
no era present.
Mendel va anomenar a aquesta variant del caràcter: dominant
15. Primera llei o Llei de la uniformitatPrimera llei o Llei de la uniformitat
Els descendents de la F1 eren tots iguals entre si i presentaven el caràcter d'un
dels progenitors.
Mendel va anomenar a aquesta variant del caràcter: dominant
16. Primera llei o Llei de la uniformitatPrimera llei o Llei de la uniformitat
PRIMERA LLEI:
LLEI DE LA UNIFORMITAT DES HÍBRIDS DE LA PRIMERA GENERACIÓ
quan es creuen dues varietats de races pures per a un determinant caràcter tots
els descendents que s'obtenen són iguals entre ells.
17. Segona llei o Llei de la segregacióSegona llei o Llei de la segregació
Posteriorment Mendel va agafar plantes procedents de les llavors de la primera
generació (F1) de l'experiment anterior i les pol·linitzà entre si.
De l'encreuament, va obtenir la
segona generació filial (F2) que
presentava tres individus de
llavors grogues per cada
individu de llavors verdes (en la
proporció 3:1 (és a dir 3/4 i 1/4).
18. Segona llei o Llei de la segregacióSegona llei o Llei de la segregació
Mendel va interpretar que els caràcters que havien desaparegut a l'F1 i
reapareixien a la segona generació (F2), havien de ser presents a l'F1, però es
mantenien amagats.
Va determinar que el
caràcter que es manifestava
en la F1, el groc, "dominava"
sobre l'altre, el verd, al que va
anomenar "recessiu".
19. Mendel va repetir l'experiment amb els altres caràcters diferenciats.
En tots els creuaments va obtenir sempre la mateixa proporció.
El caràcter dominant apareixia en la F2 en la proporció 3:1
3 : 1
Segona llei o Llei de la segregacióSegona llei o Llei de la segregació
20. Resultats de Mendel en el segon experimentResultats de Mendel en el segon experiment
21. A partir d'aquestes observacions, Mendel va fer una brillant deducció. Mendel
va suposar que els caràcters biològics depenen de dos factors hereditaris (un
heretat del pare i l'altre de la mare), i que aquests se separen quan els individus
produïen les cèl·lules sexuals.
Segona llei o Llei de la segregacióSegona llei o Llei de la segregació
22. SEGONA LLEI DE MENDEL O LLEI DE LA SEGREGACIÓ DELS CÀRACTERS
Els dos factors hereditaris que informen sobre un mateix caràcter són independents
i se separen i es redistribueixen entre els descendents, tot aparellant-se a l’atzar.
Segona llei o Llei de la segregacióSegona llei o Llei de la segregació
23. Segona llei o Llei de la segregacióSegona llei o Llei de la segregació
Mendel va deduir que hi havia dues categories de factors:
●
els dominants que es manifestaven sempre que hi eren presents i
●
els recessius, que es manifestaven només quan NO anaven acompanyats d'un
factor dominant.
24. Segona llei o Llei de la segregacióSegona llei o Llei de la segregació
Mendel va deduir que hi havia dues categories de factors:
●
els dominants que es manifestaven sempre que hi eren presents i
●
els recessius, que es manifestaven només quan NO anaven acompanyats d'un
factor dominant.
25. Homozigot i heterozigotHomozigot i heterozigot
Homozigot: quan els dos factors hereditaris són iguals (AA o aa)
Heterozigot: quan els dos factors hereditaris són diferents (Aa)
26. Homozigot o heterozigot?Homozigot o heterozigot?
En el cas del fenotip dominant hi ha dos possibles genotips.
No podem distingir-los.
27. Creuament prova o retroencreuamentCreuament prova o retroencreuament
El retroencreuament és un tipus d'encreuament que serveix per a diferenciar
l'individu homozigòtic del heterozigòtic. Consisteix a creuar el fenotip dominant
(del que desconeixem genotip) amb la varietat homozigota recessiva.
28. 3a llei o llei de la independència dels caràcters hereditaris3a llei o llei de la independència dels caràcters hereditaris
Mendel va estudiar l'herència de dos caràcters diferents al mateix temps:
dihibridisme. Va encreuar línies homozigòtiques de pèsols verds i rugosos amb
plantes de pèsols grocs i llisos.
Mendel es preguntava com seria la descendència. Podien passar dues coses:
29. 3a llei o llei de la independència dels caràcters hereditaris3a llei o llei de la independència dels caràcters hereditaris
30. 3a llei o llei de la independència dels caràcters hereditaris3a llei o llei de la independència dels caràcters hereditaris
QUADRE DE
PUNNETT
31. 3a llei o llei de la independència dels caràcters hereditaris3a llei o llei de la independència dels caràcters hereditaris
TERCERA LLEI O
LLEI DE L'HERÈNCIA INDEPENDENT DELS CARÀCTERS HEREDITARIS
“Els diversos caràcters s’hereten independentment els uns dels altres i es
combinen a l’atzar en la descendència”. Cadascun d'ells es transmet seguint les
lleis anteriors amb independència de la presència de l'altre caràcter.
32. Mendel, un geni...Mendel, un geni...
Mendel havia descobert que l'herència dels caràcters
no es produeix per atzar, sinó que responia a unes lleis
determinades. Va ser capaç de deduir el mecanisme de
l'herència gràcies al seu disseny experimental.
El treball de Mendel és un bon exemple de treball
rigorós i de mètode científic.
L'èxit del treball de Mendel es deu principalment a:
- L'encert amb l'elecció del material biològic (Pisum sativum)
- L'encert amb la tria de caràcters.
- L'anàlisi matemàtica dels resultats: Mendel va comptar els descendents, va
establir proporcions i va analitzar estadísticament els descendents de diverses
generacions de pèsols.
33. Mendel publica els resultatsMendel publica els resultats
Després de més de 8 anys experimentant
amb els pèsols , en 1865, Mendel va exposar
davant la Societat d'Història Natural de
Brünn una extensa i detallada descripció dels
experiments que havia dut a terme i dels
resultats obtinguts.
El 1866, Mendel va publicar les seves
observacions i el seu model de l'herència, amb
el títol Experiments sobre hibridació de
plantes en les actes de la Societat d'Història
Natural de Brünn.
34. Mendel publica els resultatsMendel publica els resultats
Els descobriments de Mendel no van tenir cap
ressò, van ser totalment ignorats pels
científics de l'època.
Mendel va continuar investigant, però va
prioritzar el seu deure com abat del monestir
fins la seva mort, el 6 de gener de 1884.
La publicació dels seus estudis va passar desapercebuda per al món científic
fins a setze anys després de la mort de Mendel.
35. El redescobriment del treball de MendelEl redescobriment del treball de Mendel
L'any 1900, tres científics van arribar a les mateixes conclusions que Mendel.
Cadascun d'ells, independentment, sense previ coneixement de la tasca dels altres,
havia trobat les regles que governen l'herència de caràcters físics pels éssers vius.
Els tres homes eren l'holandès Hugo de Vries; l'austrohongarès Erich Tschermak, i
l'alemany Carl Correns.
36. El redescobriment del treball de MendelEl redescobriment del treball de Mendel
Quan els tres científics es disposen a publicar els seus resultats, comproven
prèviament tot el que ha estat publicat anteriorment en aquest camp d'investigació.
És aleshores que s'assabenten de la publicació de l'article d'un monjo anomenat
Mendel 35 anys abans on ja es recull les tres lleis sobre el mecanisme de l'herència.
Els tres científics van reconèixer Mendel com el veritable descobridor i en honor seu
van anomenar els tres postulats les Lleis de Mendel.