LES CÈL·LULES

Són totes les cèl·lules iguals? Tenen sempre la mateixa forma? Són planes o amb volum? Quines parts es poden identificar en totes elles? Totes tenen els mateixos orgànuls?

Així dibuixem les cèlul·les...

Però quan les observem al microscopi.... ! No sempre apareixen aïllades. En els organismes pluricel·lulars les cèl·lules apareixen agrupades, en estret contacte, formant teixits . ! Hi cèl·lules rodones, allargades, rectangulars, esfèriques, discoïdals, grans, petites, amb flagels, o amb cilis,... o sense. No sempre són tan rodonetes... ! No sempre podem identificar tots els orgànuls: Les cèl·lules procariotes són més senzilles. No tenen membrana nuclear i el seu material hereditari apareix dispers en el citoplasma. Tampoc tenen mitocondris, ni reticle endoplasmàtic, ni nucleols. En les cèl·lules vegetals trobem una paret cel·lular, cloroplasts i vacuols però no trobem centriols.

Com són les cèl·lules quan les veiem amb el microscopi? Cèl·lules de la mucosa bucal Cèl·lules de l’epidermis de la ceba Paramecium : cèl·lula procariota

Així les va veure el 1665, Robert Hooke que introduí el terme cèl·lula (cel·la) en descriure una làmina fina de suro.

Però les cèl·lules no sempre són tan rodonetes...

Com són de grans quan les veiem al microscopi? Un mil·límetre de la regla del teu escriptori té 1000 µm; així és que en el mil·límetre de la teva regla es podrien alinear 78 cèl·lules com aquesta, una seguida de l'altra.

Algunes cèl·lules són mes grans...

La CÈL·LULA PROCARIOTA

CÈL·LULES PROCARIOTES La principal característica és que no tenen membrana nuclear . En general són mes petites que les eucariotes, més primitives i no formen teixits especialitzats. Només les trobem en dos grups de microorganismes: bacteris i cianobacteris . Tenen una membrana plasmàtica però a més a més tenen una paret cel·lular que no és de cel·lulosa sinó d'una altra substància anomenada mucopolisacàrid. Els únics orgànuls que té són els ribosomes, més petits però molt nombrosos, i la resta de funcions (respiració, algunes la fotosíntesi...) les fan en uns plecs de la membrana anomenats mesosomes. A la membrana poden tenir cilis (molts filaments i curts) o flagells (pocs filaments i molt allargats) que els permeten el moviment.

de la cèl·lula procariota a la cèl·lula eucariota

LES CÈL·LULES EUCARIOTES Formen part de tots els animals i vegetals pluricel·lulars tot formant teixits , i també les trobem a la gran majoria de microorganismes ( protozous , algues unicel·lulars i fongs unicel·lulars ). Són les més abundants en el conjunt dels éssers vius. Tenen l'estructura clàssica membrana-citoplasma-nucli. També tenen una sèrie d'orgànuls bastant complexos: ribosomes, aparell de golgi, mitocondris, , vacúols, lisosomes, reticle endoplasmàtic, cloroplasts ...

Com es veuen els teixits al microscopi?

Aquesta fotografia correspon a teixit epitelial

L’espai intercel·lular: l’espai entre cèl·lules La matriu extracel·lular és un producte de secreció de les cèl·lules que s'acumula més enllà de la membrana plasmàtica . Es troba entre les cè·lules de quasi tots els teixits animals (excepte el teixit epitelial) i actua com a nexe d'unió, omplint els espais intercel·lulars , i donant consistència als teixits i òrgans.

Com representem una cèl·lula animal?

Com representem les cèl·lules vegetals?

CÈL·LULA VEGETAL

CÈ·LULES DE L’EPIDERMIS DE LA CEBA

EL MITOCONDRI

EL CLOROPLAST

L’APARELL DE GOLGI

EL RETICLE ENDOPLASMÀTIC RUGÓS

ELS RIBOSOMES AL CITOPLASMA

EL NUCLI CEL·LULAR La membrana nuclear té porus