SlideShare uma empresa Scribd logo
1 de 45
Baixar para ler offline
LA REPRODUCCIÓ HUMANALA REPRODUCCIÓ HUMANA
* La funció de la reproducció garanteix la
supervivència de l’espècie.
* En els humans, la reproducció és de
tipus sexual, el que vol dir que només és
possible entre dos individus de diferent
sexe que produeixen cèl·lules sexuals
diferents o gàmetes : l’home produeix
espermatozoides i la dona òvuls.
*La unió d’aquestes dues cèl·lules es
coneix com fecundació i té lloc en
l’interior dels òrgans reproductors de la
dona (fecundació interior).
* La cèl·lula que es forma, que s'anomena
zigot, es multiplica constantment
originant un embrió.
*El desenvolupament embrionari, que té
lloc en l’interior de l’aparell reproductor
femení (viviparisme) originarà un nou
ésser.
LA REPRODUCCIÓ EN ELS HUMANS
L'aparell reproductor o gònada és l'encarregat de produir, mitjançant la
gametogènesi, les cèl·lules sexuals o gàmetes, procés que s'activa a partir de la
pubertat i que condueix també a l'aparició dels caràcters sexuals secundaris.
També s'encarrega del desenvolupament del nou ésser.
L’anatomia i la fisiologia de les gònades són diferents per a cada sexe. Així com
també el desenvolupament complet de l'aparell reproductor i l'aparició dels
caràcters sexuals secundaris va canviant amb l'edat i amb el sexe.
LES GONADES I EL SEU DESENVOLUPAMENT
DIMORFISME SEXUAL
DONA HOME
L’APARELL REPRODUCTOR MASCULÍ (EXTERN)
La major part de l’aparell reproductor masculí és
extern. Les parts visibles són el penis i l’ escrot,
una bossa de pell que allotja els dos testicles.
L'escrot permet que els testicles estiguin a una
temperatura inferior a la del resta del cos,
condició necessària per la formació dels
espermatozoides.
El penis és l'òrgan copulador masculí.
L'extrem rep el nom de gland. És una
zona molt vascularitzada i molt sensible
que presenta un orifici anomenat meat
urinari. El gland està recobert d'una pell
anomenada prepuci que al retirar-se
permet que aflori el gland. La seva
excessiva estretor s'anomena fimosi.
L'operació de retallar-lo quirúrgicament
s'anomena circumcisió.
L’APARELL REPRODUCTOR MASCULÍ (INTERN)
Dins l’escrot trobem els
testicles. A l'interior d'aquests
òrgan hi ha uns llargs conductes
molt replegats anomenats
túbuls seminífers.
Els túbuls seminífers
desemboquen en una estructura
tubular que es replega sobre el
testicle anomenada epidídim.
Cada epidídim comunica amb un
conducte deferent que
conduirà els espermatozoides
fins la uretra, que comunica
amb l’exterior.
També formen part de l’aparell reproductor les glàndules annexes que elaboren
secrecions que permeten la maduració dels espermatozoides i els hi proporciona
el medi líquid:són les vesícules seminals, les glàndules de Cowper i la pròstata.
A les parets dels túbuls seminífers es troben les
cèl·lules seminals encarregades de la espermatogènesis
o formació dels espermatozoides .
També es troben les anomenades cèl·lules de Leydig
que produeixen l'hormona testosterona, responsable
dels caràcters sexuals masculins (veu greu, barba,
espatlles amples, etc.).
Els espermatozoides acaben de madurar i s’acumulen en
l’epidídim fins al moment de l’ejaculació.
ELS TESTICLES
Secció de túbuls seminífer.
LES GLÀNDULES ANNEXES
Les glàndules annexes aporten substàncies nutritives i protegeixen els
espermatozoides en el seu viatge cap a l’òvul. El conjunt de les seves
secrecions i els espermetazoides formen el semen.
Durant el recorregut dels espermatozoides pel conducte deferent i la
uretra les glàndules annexes segreguen les substàncies que constitueixen la
part líquida del semen. Aproximadament s'ejaculen uns 3cm3
de semen amb
una concentració d'espermatozoides de 100 milions/cm3
aprox.
LES VESÍCULES SEMINALS: són
dos dilatacions en forma de bossa,
segreguen un líquid ric en fructosa
que nodreix als espermatozoides i
aporten la major part del contingut
del semen. Aboca la secreció en el
primer tram de la uretra, a nivell
de la próstata.
LES GLÀNDULES DE COWPER aboquen a la uretra un líquid viscós que
protegeix el seu interior dels residus de l'orina i lubrifica la uretra abans de la
sortida del semen
LES GLÀNDULES ANNEXES
LA PRÒSTATA: és una glàndula de la
mida d’una castanya que es situa sota
la bufeta i es disposa abraçant la
uretra en el seu primer tram.
La próstata aboca a la uretra un líquid
d’aspecte lletós que protegeix i
nodreix els espermatozoides.
L’ejaculació té lloc amb el penis en erecció. L'erecció es produeïx gràcies a que
l’interior del penis presenta tres cilindres de teixit erèctil anomenats:
COSSOS
CAVERNOSOS
COS ESPONJÓS
Això provoca l’erecció i l’ augment
de mida del penis.
EL TEIXTIT ERÈCTIL DEL PENIS
cossos cavernosos (2 cossos
cavernosos a dalt) i cos esponjós (1 a
sota, envoltant la uretra) que en el
moment de l'excitació s'omplen de
sang.
ANATOMIA DE L’APARELL REPRODUCTOR MASCULÍ
En un espermatozoide distingim les següents parts:
* El cap, que conté el paquet de cromosomes i una regió on es concentren els
enzims necessàries per degradar les parets de l’òvul anomenada acrosoma .
* El coll es troben els mitocondris.
* La cua o flagel, que permet el desplaçament de l'espermatozoide.
ELS GÀMETES MASCULINS: ELS ESPERMATOZOIDES
L’aparell reproductor femení té com a funcions
produir els gàmetes femenins o òvuls, fabricar les
hormones sexuals femenines: els estrògens i la
progesterona.
També és on té lloc la fecundació i la gestació
L’APARELL REPRODUCTOR FEMENÍ
El conjunt de genitals externs de la
dona es denomina vulva. Estan situats
en la base de la cavitat pèlvica. En ella
es pot diferenciar els següents
elements:
* els dos llavis majors,
* els dos llavis menors,
* el clítoris (un petit òrgan erèctil
molt sensible),
* l'orifici uretral o meat urinari
(l'orifici de sortida de l'orina) i
*l'orifici vaginal (l'orifici de
l'aparell reproductor) que està
parcialment tancat per una
membrana anomenada himen que
s'esquinça en realitzar el primer
coit.
L’APARELL REPRODUCTOR FEMENÍ: PARTS EXTERNES
L’APARELL REPRODUCTOR FEMENÍ: PARTS INTERNES
Els ovaris són les gònades femenines que alberguen els òvuls i produïxen les
hormones sexuals. Cada 28 dies aprox. els ovaris alliberen un òvul madur, que
són recollits per la trompa de Falopi.
Les trompes de Fal·lopi són dos canals d'uns deu centímetres de longitud que
s'estenen des dels ovaris fins a l'úter. En el seu interior, cadascuna d'elles
posseïx unes pestanyes microscòpiques que, al vibrar, ajuden a impulsar a
l'òvul en el seu camí cap a l’úter. És en aquest recorregut on l'òvul és fecundat
per l'espermatozoide.
L'úter és un òrgan muscular buit amb forma de pera, de paret gruixuda i
elàstica, que amida de 7 a 8 centímetres de longitud. Les seves parets estan
entapissades de teixit epitelial : mucosa uterina anomenada endometri. La
seva funció és allotjar l'embrió en desenvolupament fins al seu naixement.
Des de la part superior de l'úter sorgeixen, a cada costat, les trompes de
Fal·lopi, pel seu extrem inferior,regió coneguda com coll o cèrvix, s'uneix amb
la vagina.
La vagina és un conducte musculós i elàstic d'uns 8 a 15 cm de longitud.
L’APARELL REPRODUCTOR FEMENÍ: PARTS INTERNES
L’ÒVUL
Són cèl·lules immòbils i grans. Quan l'òvul surt de l'ovari, passa a la trompa de
Fal·lopi, on es pot quedar un període curt de temps. En aquest interval serà
fecundat o morirà.
Ovari alliberant un òvul
EL CICLE MENSTRUAL
El procés de formació i maduració dels òvuls es denomina ovogènesi. És un procés
que comença en l'etapa embrionària. Al néixer una nena ja té al voltant de 400 mil
òvuls en estat immadur, que són emmagatzemats en uns fol·licles similars a uns
sacs.
El procés de maduració dels òvuls es reprendrà a la pubertat. De manera cíclica
cada mes un dels ovaris madurarà un fol·licle que alliberarà un òvul. Aquest procés
es coneix com cicle menstrual.
La durada sol ser de 24 a 35 dies, amb una mitjana de 28 dies. Però la regularitat
del cicle és variable, fins i tot en una mateixa dona.
En el cicle sexual femení intervenen hormones secretades per l’hipotàlem, per la
hipòfisi (FSH i LH) i pels ovaris (estrògens i progesterona).
El cicle menstrual és el resultat de la interrelació entre dos cicles: el cicle
ovàric i el cicle uterí.
En el cicle ovàric distingim tres fases: la fase fol·licular, l'ovulació i la fase
lútia.
En el cicle uterí distingim la fase menstrual, fase proliferativa i la fase
secretora.
EL CICLE MENSTRUAL
L'APARELL REPRODUCTOR
El cicle comença amb el creixement i desenvolupament d’un fol·licle d’un dels
ovaris, que va madurant i passant per varis estadis. La hormona hipofisiària
FSH estimula la maduració d’un fol·licle ovàric i que aquest produeixi
estrogen, l’hormona que estimula l’engruiximent de l'endometri de l'úter.
Al voltant del dia 14 el fol·licle, estimulat per l’hormona LH allibera un òvul cap
a les trompes de Fal·lopi, procés conegut com ovulació.
EL CICLE MENSTRUAL: FASE FOL·LICULAR
Després de l’ovulació el fol·licle degenera, acumula greix i es converteix en el
cos luti, que serà l’encarregat de produir l’hormona progesterona que estimularà
el creixement de l’endometri de l’úter en el cas que hi hagi fecundació.
EL CICLE MENSTRUAL: FASE LÚTIA
En conseqüència l’endometri es
desenvolupa, augmenta la
vascularització i de mida per
poder nodrir el futur embrió.
Si no hi ha fecundació el cos luti
mor als 14 dies.
Si no hi ha fecundació: el cos luti s'atrofia 14 dies després de l’ovulació, cessant
la producció d'hormones i provocant que l'endometri es desprengui i surti per la
vagina a l'exterior, produint una hemorràgia denominada menstruació o regla,
que sol durar de 3 a 5 dies.
Alhora a l’ovari un altre fol·licle comença el seu procés de maduració i torna a
començar un altre cicle menstrual.
EL CICLE MENSTRUAL: LA MENSTRUACIÓ
EL CICLE MENSTRUAL: Gràfic
OVARI AL MICROSCOPI
LA FECUNDACIÓ
La fecundació és la unió dels
gàmetes (n) per donar lloc a un
zigot(2n). Té lloc a l’interior de
les trompes de Fal·lopi. Només
un dels espermatozoides, del
centenar que han arribat fins
l’òvul, aconseguirà penetrar-lo.
LA FECUNDACIÓ: FUSIÓ DELS GÀMETES.L’acrosoma de
l’espermatozoide conté enzims
que degraden la zona pel·lúcida
de l’òvul.
El cap de l’espermatozoide
podrà pentrar fins el
citoplasma. Aleshores la
composició de la membrana de
l’òvul canvia i es fa
impermeable a qualsevol altre
espermatozoide.
El zigot comença el seu viatge fins a implantar-se a l’úter. Durant aquest
viatge comença a dividir-se i comença a desenvolupar-se com embrió. A
partir de les 16 cèl·lules es comença parlar de mòrula. A continuació
algunes cèl·lules continuen dividint-se i desplaçant-se i passen a un estat
que es denomina blàstula .
Aproximadament al sisè dia després de la fecundació la blàstula arriba a
l’úter i s'implanta a l'endometri (etapa coneguda com anidament) i continua
la seva divisió i transformació que donarà lloc a l’embrió.
LA PRIMERA SETMANA DE GESTACIÓ
FECUNDACIÓ, PRIMERES DIVISIONS DEL ZIGOT i ANIDAMENT
La placenta comença a formar-se a partir de la quarta setmana després de la
fecundació a partir de teixits de l'embrió i de l'endometri matern i està totalment
formada el 3r mes. Aquest òrgan té tres funcions importants:
- A través del cordó umbilical alimenta a l'embrió i retira els productes de
rebuig.
- Actua com barrera defensiva (filtre de microorganismes i substàncies tòxiques.
- Funció endocrina: secreta hormones que possibilitaran la gestació i el
desenvolupament de les glàndules mamàries.
LA PLACENTA
Sang fetal Sang
materna
LA PLACENTA
Placenta prèvia =
complicacions per al part!
BESSONS IGUALS O DIFERENTS?
LA GESTACIÓ O EMBARÀS
L'APARELL REPRODUCTOR
IMATGES DE LES PRIMERES ETAPES DEL DESENVOLUPAMENT EMBRIONARI
L'APARELL REPRODUCTOR
L'APARELL REPRODUCTOR
Final del sisé mes
L'APARELL REPRODUCTOR
EL PART
El part pot definir-se com el període caracteritzat per la presència de
contraccions uterines regulars i doloroses, acompanyades d'un aplanament
i una dilatació cervical evident i progressiva i que acaba amb la sortida del
fetus a l'exterior del cos matern.
El part es divideix en tres períodes o fase:
- Període de dilatació
- Període d'expulsió
- Període de deslliurament
En aquesta etapa s'inicien les
contraccions uterines,
regulars i doloroses que passen
de produir-se cada mitja hora
fins a esdevenir cada 3 minuts.
La fase comença amb
l’estovament i l’esborrament
del coll uterí. A continuació el
coll de l’úter es dilata fins a
tenir una obertura de 10 cm.
Pot haver trencament de l’amni
i abocament del líquid amniòtic
(“trencar aigües”).
Aquesta fase pot durar entre
5-20 hores.
EL PART: FASE DE DILATACIÓ
EL PART: FASE D’EXPULSIÓ
A causa de la bipedisme, els
ossos del maluc han sofert
modificacions pel que fa a la
resta de primats i el canal
del part forma angles; a més,
l'úter forma un angle recte
amb la vagina.
És l’etapa compresa entre la dilatació completa i el naixement de la criatura.
Les contraccions són més intenses.
Gràcies a elles i a la musculatura
abdominal de la mare, el bebè és
empès cap a l’exterior.
El fetus ha de realitzar una sèrie de rotacions del cap i dels muscles per a avançar
per aquest tortuós passadís.
Embrió de 5 setmanes (10 mm)
EL PART: FASE DE DESLLIURAMENT
Als 20-30 minuts d’haver-se produït el naixement, les contraccions es reprenen
amb la finalitat d’expulsar la placenta. Això es coneix com fase de deslliurament,
i va acompanyada d'hemorràgies
Molt poques vegades passa, però es dóna algun cas excepcional en el que
el bebè ha nascut dins el sac amniòtic que s'ha conservat sense trencar.
Aquí unes espectaculars fotografies d'un part amb un sac intacte !!
FI

Mais conteúdo relacionado

Mais procurados

L’edat contemporània
L’edat contemporàniaL’edat contemporània
L’edat contemporànianuriamg
 
Fongs - diversitat 1 eso
Fongs - diversitat 1 esoFongs - diversitat 1 eso
Fongs - diversitat 1 esobsaura2
 
Oració composta: coordinada, juxtaposada, subordinada
Oració composta: coordinada, juxtaposada, subordinadaOració composta: coordinada, juxtaposada, subordinada
Oració composta: coordinada, juxtaposada, subordinadalluchvalencia
 
Els receptors sensorials i els òrgans dels sentits
Els receptors sensorials i els òrgans dels sentitsEls receptors sensorials i els òrgans dels sentits
Els receptors sensorials i els òrgans dels sentitsMaria Ballester Lecina
 
Aparell reproductor masculi
Aparell reproductor masculiAparell reproductor masculi
Aparell reproductor masculitoniblanes
 
Complements verbals
Complements verbalsComplements verbals
Complements verbalsgemmaencamp
 
02. Els nivells d’organització de la matèria
02. Els nivells d’organització de la matèria02. Els nivells d’organització de la matèria
02. Els nivells d’organització de la matèriaDani Ribo
 
La reproducció de les persones
La reproducció de les personesLa reproducció de les persones
La reproducció de les personesJoan Camps Pons
 
SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL (CD, CI, CC, ATR.)
SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL (CD, CI, CC, ATR.)SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL (CD, CI, CC, ATR.)
SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL (CD, CI, CC, ATR.)gemmaencamp
 
La guerra dels 30 anys. IES Josep Tapìró.
La guerra dels 30 anys. IES Josep Tapìró.La guerra dels 30 anys. IES Josep Tapìró.
La guerra dels 30 anys. IES Josep Tapìró.Jaime P
 
Els determinants i els pronoms
Els determinants i els pronomsEls determinants i els pronoms
Els determinants i els pronomsSílvia Montals
 
La circulació de la sang
La circulació de la sang La circulació de la sang
La circulació de la sang Janet Guasch
 
Oracions compostes
Oracions compostesOracions compostes
Oracions compostesManelic
 

Mais procurados (20)

L’edat contemporània
L’edat contemporàniaL’edat contemporània
L’edat contemporània
 
Fongs - diversitat 1 eso
Fongs - diversitat 1 esoFongs - diversitat 1 eso
Fongs - diversitat 1 eso
 
Oració composta: coordinada, juxtaposada, subordinada
Oració composta: coordinada, juxtaposada, subordinadaOració composta: coordinada, juxtaposada, subordinada
Oració composta: coordinada, juxtaposada, subordinada
 
Els receptors sensorials i els òrgans dels sentits
Els receptors sensorials i els òrgans dels sentitsEls receptors sensorials i els òrgans dels sentits
Els receptors sensorials i els òrgans dels sentits
 
Les categories gramaticals catala
Les categories gramaticals catalaLes categories gramaticals catala
Les categories gramaticals catala
 
UD 1 LA TAULA PERIÒDICA
UD 1 LA TAULA PERIÒDICAUD 1 LA TAULA PERIÒDICA
UD 1 LA TAULA PERIÒDICA
 
Aparell reproductor masculi
Aparell reproductor masculiAparell reproductor masculi
Aparell reproductor masculi
 
Complements verbals
Complements verbalsComplements verbals
Complements verbals
 
02. Els nivells d’organització de la matèria
02. Els nivells d’organització de la matèria02. Els nivells d’organització de la matèria
02. Els nivells d’organització de la matèria
 
La reproducció de les persones
La reproducció de les personesLa reproducció de les persones
La reproducció de les persones
 
4.Orígens de Catalunya
4.Orígens de Catalunya4.Orígens de Catalunya
4.Orígens de Catalunya
 
SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL (CD, CI, CC, ATR.)
SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL (CD, CI, CC, ATR.)SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL (CD, CI, CC, ATR.)
SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL (CD, CI, CC, ATR.)
 
La guerra dels 30 anys. IES Josep Tapìró.
La guerra dels 30 anys. IES Josep Tapìró.La guerra dels 30 anys. IES Josep Tapìró.
La guerra dels 30 anys. IES Josep Tapìró.
 
L'APARELL DIGESTIU
L'APARELL DIGESTIUL'APARELL DIGESTIU
L'APARELL DIGESTIU
 
Els determinants i els pronoms
Els determinants i els pronomsEls determinants i els pronoms
Els determinants i els pronoms
 
La circulació de la sang
La circulació de la sang La circulació de la sang
La circulació de la sang
 
Oracions compostes
Oracions compostesOracions compostes
Oracions compostes
 
LA GESTACIÓ: Primeres setmanes de l'embrió
LA GESTACIÓ: Primeres setmanes de l'embrióLA GESTACIÓ: Primeres setmanes de l'embrió
LA GESTACIÓ: Primeres setmanes de l'embrió
 
Tectònica de plaques 4t ESO
Tectònica de plaques 4t ESOTectònica de plaques 4t ESO
Tectònica de plaques 4t ESO
 
EL SISTEMA ENDOCRÍ
EL SISTEMA ENDOCRÍEL SISTEMA ENDOCRÍ
EL SISTEMA ENDOCRÍ
 

Destaque

Dossier reproducció
Dossier reproduccióDossier reproducció
Dossier reproduccióCC NN
 
Aparell Reproductor - Cicle Menstrual
Aparell Reproductor - Cicle MenstrualAparell Reproductor - Cicle Menstrual
Aparell Reproductor - Cicle Menstrualmamacal
 
Els ponts
Els pontsEls ponts
Els pontsadieste
 
Argumentació 3r
Argumentació 3rArgumentació 3r
Argumentació 3rTxeli
 
Sa socat organitzacio politica dels estats
Sa socat organitzacio politica dels estatsSa socat organitzacio politica dels estats
Sa socat organitzacio politica dels estatsTxeli
 
Sistema endocrí
Sistema endocríSistema endocrí
Sistema endocríCC NN
 
Manual del manuscrit
Manual del manuscritManual del manuscrit
Manual del manuscritTxeli
 
COMENTAR PIRÀMIDE
COMENTAR PIRÀMIDECOMENTAR PIRÀMIDE
COMENTAR PIRÀMIDEGrb RB
 

Destaque (12)

Dossier reproducció
Dossier reproduccióDossier reproducció
Dossier reproducció
 
Aparell reproductor
Aparell reproductorAparell reproductor
Aparell reproductor
 
Aparell Reproductor - Cicle Menstrual
Aparell Reproductor - Cicle MenstrualAparell Reproductor - Cicle Menstrual
Aparell Reproductor - Cicle Menstrual
 
La Reproducció
La ReproduccióLa Reproducció
La Reproducció
 
L'embaràs
L'embaràsL'embaràs
L'embaràs
 
Els ponts
Els pontsEls ponts
Els ponts
 
Argumentació 3r
Argumentació 3rArgumentació 3r
Argumentació 3r
 
Sa socat organitzacio politica dels estats
Sa socat organitzacio politica dels estatsSa socat organitzacio politica dels estats
Sa socat organitzacio politica dels estats
 
Sistema endocrí
Sistema endocríSistema endocrí
Sistema endocrí
 
Manual del manuscrit
Manual del manuscritManual del manuscrit
Manual del manuscrit
 
L’embaràs i el part
L’embaràs i el partL’embaràs i el part
L’embaràs i el part
 
COMENTAR PIRÀMIDE
COMENTAR PIRÀMIDECOMENTAR PIRÀMIDE
COMENTAR PIRÀMIDE
 

Semelhante a L'APARELL REPRODUCTOR

Aparell reproductor
Aparell reproductorAparell reproductor
Aparell reproductorCC NN
 
Aparellreproductor 110208073254-phpapp01
Aparellreproductor 110208073254-phpapp01Aparellreproductor 110208073254-phpapp01
Aparellreproductor 110208073254-phpapp01196062
 
La reproducció
La reproduccióLa reproducció
La reproducciómgil2243
 
La funció de reproducció equip 2
La funció de reproducció equip 2La funció de reproducció equip 2
La funció de reproducció equip 2csiv
 
La funció de reproducció equip 2
La funció de reproducció equip 2La funció de reproducció equip 2
La funció de reproducció equip 2csiv
 
Aparell Reproductor
Aparell ReproductorAparell Reproductor
Aparell ReproductorSimbiosi
 
Powerpoint tema 4 de medi
Powerpoint tema 4 de mediPowerpoint tema 4 de medi
Powerpoint tema 4 de mediamayans
 
El procès de l’embaràs
El procès de l’embaràsEl procès de l’embaràs
El procès de l’embaràsesther
 
La Reproducció (Fil Eminimizer)
La Reproducció (Fil Eminimizer)La Reproducció (Fil Eminimizer)
La Reproducció (Fil Eminimizer)Panotx
 
Treball reproduccio
Treball reproduccioTreball reproduccio
Treball reproduccioaliciaabad1
 
Treball cristina la reproducció
Treball cristina la reproduccióTreball cristina la reproducció
Treball cristina la reproduccióesmendez
 
La funció de reproducció equip 5
La funció de reproducció equip 5La funció de reproducció equip 5
La funció de reproducció equip 5csiv
 
La funció de reproducció equip 5
La funció de reproducció equip 5La funció de reproducció equip 5
La funció de reproducció equip 5csiv
 
Treball reproducció joaquin
Treball reproducció joaquinTreball reproducció joaquin
Treball reproducció joaquinjoaquin19918
 
La reproducció humana
La reproducció humanaLa reproducció humana
La reproducció humanaMprof
 

Semelhante a L'APARELL REPRODUCTOR (20)

Aparell reproductor
Aparell reproductorAparell reproductor
Aparell reproductor
 
Aparell reproductor
Aparell reproductorAparell reproductor
Aparell reproductor
 
Aparellreproductor 110208073254-phpapp01
Aparellreproductor 110208073254-phpapp01Aparellreproductor 110208073254-phpapp01
Aparellreproductor 110208073254-phpapp01
 
La reproducció
La reproduccióLa reproducció
La reproducció
 
La funció de reproducció equip 2
La funció de reproducció equip 2La funció de reproducció equip 2
La funció de reproducció equip 2
 
La funció de reproducció equip 2
La funció de reproducció equip 2La funció de reproducció equip 2
La funció de reproducció equip 2
 
Aparell Reproductor
Aparell ReproductorAparell Reproductor
Aparell Reproductor
 
Powerpoint tema 4 de medi
Powerpoint tema 4 de mediPowerpoint tema 4 de medi
Powerpoint tema 4 de medi
 
El procès de l’embaràs
El procès de l’embaràsEl procès de l’embaràs
El procès de l’embaràs
 
Tema 2
Tema 2Tema 2
Tema 2
 
La Reproducció (Fil Eminimizer)
La Reproducció (Fil Eminimizer)La Reproducció (Fil Eminimizer)
La Reproducció (Fil Eminimizer)
 
Cos huma la reproducció
Cos huma la reproduccióCos huma la reproducció
Cos huma la reproducció
 
Treball reproduccio
Treball reproduccioTreball reproduccio
Treball reproduccio
 
Treball cristina la reproducció
Treball cristina la reproduccióTreball cristina la reproducció
Treball cristina la reproducció
 
Reproducció humana p.point
Reproducció humana p.pointReproducció humana p.point
Reproducció humana p.point
 
La reproducció
La reproduccióLa reproducció
La reproducció
 
La funció de reproducció equip 5
La funció de reproducció equip 5La funció de reproducció equip 5
La funció de reproducció equip 5
 
La funció de reproducció equip 5
La funció de reproducció equip 5La funció de reproducció equip 5
La funció de reproducció equip 5
 
Treball reproducció joaquin
Treball reproducció joaquinTreball reproducció joaquin
Treball reproducció joaquin
 
La reproducció humana
La reproducció humanaLa reproducció humana
La reproducció humana
 

Mais de Míriam Redondo Díaz (Naturalsom)

Mais de Míriam Redondo Díaz (Naturalsom) (20)

MICROSCOPI ÒPTIC I MICROSCOPI ELECTRÒNIC
MICROSCOPI ÒPTIC I MICROSCOPI ELECTRÒNICMICROSCOPI ÒPTIC I MICROSCOPI ELECTRÒNIC
MICROSCOPI ÒPTIC I MICROSCOPI ELECTRÒNIC
 
ESTRUCTURA DE L'ADN
ESTRUCTURA DE L'ADN ESTRUCTURA DE L'ADN
ESTRUCTURA DE L'ADN
 
Riscos naturals (3r ESO)
Riscos naturals (3r ESO)Riscos naturals (3r ESO)
Riscos naturals (3r ESO)
 
PRIMER TRIMESTRE DE GESTACIÓ. Imatges
PRIMER TRIMESTRE DE GESTACIÓ. ImatgesPRIMER TRIMESTRE DE GESTACIÓ. Imatges
PRIMER TRIMESTRE DE GESTACIÓ. Imatges
 
LES ROQUES. 1r Batx. CTMA
LES ROQUES. 1r Batx. CTMALES ROQUES. 1r Batx. CTMA
LES ROQUES. 1r Batx. CTMA
 
LA MEIOSI (Biologia. 1r Batx)
LA MEIOSI (Biologia. 1r Batx)LA MEIOSI (Biologia. 1r Batx)
LA MEIOSI (Biologia. 1r Batx)
 
TEORIA CEL·LULAR (Biologia 1r batx)
TEORIA CEL·LULAR (Biologia 1r batx)TEORIA CEL·LULAR (Biologia 1r batx)
TEORIA CEL·LULAR (Biologia 1r batx)
 
UD1 EL SISTEMA TERRA (CTMA 1r Batx)
UD1 EL SISTEMA TERRA (CTMA 1r Batx)UD1 EL SISTEMA TERRA (CTMA 1r Batx)
UD1 EL SISTEMA TERRA (CTMA 1r Batx)
 
MÉS ENLLÀ DE MENDEL (Biologia. 1r Batx)
MÉS ENLLÀ DE MENDEL (Biologia. 1r Batx)MÉS ENLLÀ DE MENDEL (Biologia. 1r Batx)
MÉS ENLLÀ DE MENDEL (Biologia. 1r Batx)
 
MENDEL I LA GENÈTICA
MENDEL I LA GENÈTICAMENDEL I LA GENÈTICA
MENDEL I LA GENÈTICA
 
LA INFORMACIÓ GENÈTICA
LA INFORMACIÓ GENÈTICALA INFORMACIÓ GENÈTICA
LA INFORMACIÓ GENÈTICA
 
Aprenentatge a través dels encàrrecs externs
Aprenentatge a través dels encàrrecs externsAprenentatge a través dels encàrrecs externs
Aprenentatge a través dels encàrrecs externs
 
UD4. MENDEL I LES LLEIS DE L'HERÈNCIA
UD4. MENDEL I LES LLEIS DE L'HERÈNCIAUD4. MENDEL I LES LLEIS DE L'HERÈNCIA
UD4. MENDEL I LES LLEIS DE L'HERÈNCIA
 
Roques líquides. CTMA 1r Batxillerat
Roques líquides. CTMA 1r BatxilleratRoques líquides. CTMA 1r Batxillerat
Roques líquides. CTMA 1r Batxillerat
 
U.D. 3 LA SÍNTESI ABIÒTICA
U.D. 3 LA SÍNTESI ABIÒTICA U.D. 3 LA SÍNTESI ABIÒTICA
U.D. 3 LA SÍNTESI ABIÒTICA
 
U.D. 3 PRIMERES TEORIES SOBRE L'ORIGEN DE LA VIDA
U.D. 3 PRIMERES TEORIES SOBRE L'ORIGEN DE LA VIDAU.D. 3 PRIMERES TEORIES SOBRE L'ORIGEN DE LA VIDA
U.D. 3 PRIMERES TEORIES SOBRE L'ORIGEN DE LA VIDA
 
UD3.ANTECEDENTS DE LA TECTÒNICA DE PLAQUES
UD3.ANTECEDENTS DE LA TECTÒNICA DE PLAQUESUD3.ANTECEDENTS DE LA TECTÒNICA DE PLAQUES
UD3.ANTECEDENTS DE LA TECTÒNICA DE PLAQUES
 
UD2 LA TECTÒNICA DE PLAQUES
UD2 LA TECTÒNICA DE PLAQUESUD2 LA TECTÒNICA DE PLAQUES
UD2 LA TECTÒNICA DE PLAQUES
 
WEGENER I LA DERIVA CONTINENTAL
WEGENER I LA DERIVA CONTINENTALWEGENER I LA DERIVA CONTINENTAL
WEGENER I LA DERIVA CONTINENTAL
 
UD2 LES CAPES DE LA TERRA
UD2 LES CAPES DE LA TERRAUD2 LES CAPES DE LA TERRA
UD2 LES CAPES DE LA TERRA
 

L'APARELL REPRODUCTOR

  • 1. LA REPRODUCCIÓ HUMANALA REPRODUCCIÓ HUMANA
  • 2. * La funció de la reproducció garanteix la supervivència de l’espècie. * En els humans, la reproducció és de tipus sexual, el que vol dir que només és possible entre dos individus de diferent sexe que produeixen cèl·lules sexuals diferents o gàmetes : l’home produeix espermatozoides i la dona òvuls. *La unió d’aquestes dues cèl·lules es coneix com fecundació i té lloc en l’interior dels òrgans reproductors de la dona (fecundació interior). * La cèl·lula que es forma, que s'anomena zigot, es multiplica constantment originant un embrió. *El desenvolupament embrionari, que té lloc en l’interior de l’aparell reproductor femení (viviparisme) originarà un nou ésser. LA REPRODUCCIÓ EN ELS HUMANS
  • 3. L'aparell reproductor o gònada és l'encarregat de produir, mitjançant la gametogènesi, les cèl·lules sexuals o gàmetes, procés que s'activa a partir de la pubertat i que condueix també a l'aparició dels caràcters sexuals secundaris. També s'encarrega del desenvolupament del nou ésser. L’anatomia i la fisiologia de les gònades són diferents per a cada sexe. Així com també el desenvolupament complet de l'aparell reproductor i l'aparició dels caràcters sexuals secundaris va canviant amb l'edat i amb el sexe. LES GONADES I EL SEU DESENVOLUPAMENT
  • 5. L’APARELL REPRODUCTOR MASCULÍ (EXTERN) La major part de l’aparell reproductor masculí és extern. Les parts visibles són el penis i l’ escrot, una bossa de pell que allotja els dos testicles. L'escrot permet que els testicles estiguin a una temperatura inferior a la del resta del cos, condició necessària per la formació dels espermatozoides. El penis és l'òrgan copulador masculí. L'extrem rep el nom de gland. És una zona molt vascularitzada i molt sensible que presenta un orifici anomenat meat urinari. El gland està recobert d'una pell anomenada prepuci que al retirar-se permet que aflori el gland. La seva excessiva estretor s'anomena fimosi. L'operació de retallar-lo quirúrgicament s'anomena circumcisió.
  • 6. L’APARELL REPRODUCTOR MASCULÍ (INTERN) Dins l’escrot trobem els testicles. A l'interior d'aquests òrgan hi ha uns llargs conductes molt replegats anomenats túbuls seminífers. Els túbuls seminífers desemboquen en una estructura tubular que es replega sobre el testicle anomenada epidídim. Cada epidídim comunica amb un conducte deferent que conduirà els espermatozoides fins la uretra, que comunica amb l’exterior. També formen part de l’aparell reproductor les glàndules annexes que elaboren secrecions que permeten la maduració dels espermatozoides i els hi proporciona el medi líquid:són les vesícules seminals, les glàndules de Cowper i la pròstata.
  • 7. A les parets dels túbuls seminífers es troben les cèl·lules seminals encarregades de la espermatogènesis o formació dels espermatozoides . També es troben les anomenades cèl·lules de Leydig que produeixen l'hormona testosterona, responsable dels caràcters sexuals masculins (veu greu, barba, espatlles amples, etc.). Els espermatozoides acaben de madurar i s’acumulen en l’epidídim fins al moment de l’ejaculació. ELS TESTICLES Secció de túbuls seminífer.
  • 8. LES GLÀNDULES ANNEXES Les glàndules annexes aporten substàncies nutritives i protegeixen els espermatozoides en el seu viatge cap a l’òvul. El conjunt de les seves secrecions i els espermetazoides formen el semen. Durant el recorregut dels espermatozoides pel conducte deferent i la uretra les glàndules annexes segreguen les substàncies que constitueixen la part líquida del semen. Aproximadament s'ejaculen uns 3cm3 de semen amb una concentració d'espermatozoides de 100 milions/cm3 aprox. LES VESÍCULES SEMINALS: són dos dilatacions en forma de bossa, segreguen un líquid ric en fructosa que nodreix als espermatozoides i aporten la major part del contingut del semen. Aboca la secreció en el primer tram de la uretra, a nivell de la próstata.
  • 9. LES GLÀNDULES DE COWPER aboquen a la uretra un líquid viscós que protegeix el seu interior dels residus de l'orina i lubrifica la uretra abans de la sortida del semen LES GLÀNDULES ANNEXES LA PRÒSTATA: és una glàndula de la mida d’una castanya que es situa sota la bufeta i es disposa abraçant la uretra en el seu primer tram. La próstata aboca a la uretra un líquid d’aspecte lletós que protegeix i nodreix els espermatozoides.
  • 10. L’ejaculació té lloc amb el penis en erecció. L'erecció es produeïx gràcies a que l’interior del penis presenta tres cilindres de teixit erèctil anomenats: COSSOS CAVERNOSOS COS ESPONJÓS Això provoca l’erecció i l’ augment de mida del penis. EL TEIXTIT ERÈCTIL DEL PENIS cossos cavernosos (2 cossos cavernosos a dalt) i cos esponjós (1 a sota, envoltant la uretra) que en el moment de l'excitació s'omplen de sang.
  • 11. ANATOMIA DE L’APARELL REPRODUCTOR MASCULÍ
  • 12. En un espermatozoide distingim les següents parts: * El cap, que conté el paquet de cromosomes i una regió on es concentren els enzims necessàries per degradar les parets de l’òvul anomenada acrosoma . * El coll es troben els mitocondris. * La cua o flagel, que permet el desplaçament de l'espermatozoide. ELS GÀMETES MASCULINS: ELS ESPERMATOZOIDES
  • 13. L’aparell reproductor femení té com a funcions produir els gàmetes femenins o òvuls, fabricar les hormones sexuals femenines: els estrògens i la progesterona. També és on té lloc la fecundació i la gestació L’APARELL REPRODUCTOR FEMENÍ
  • 14. El conjunt de genitals externs de la dona es denomina vulva. Estan situats en la base de la cavitat pèlvica. En ella es pot diferenciar els següents elements: * els dos llavis majors, * els dos llavis menors, * el clítoris (un petit òrgan erèctil molt sensible), * l'orifici uretral o meat urinari (l'orifici de sortida de l'orina) i *l'orifici vaginal (l'orifici de l'aparell reproductor) que està parcialment tancat per una membrana anomenada himen que s'esquinça en realitzar el primer coit. L’APARELL REPRODUCTOR FEMENÍ: PARTS EXTERNES
  • 16. Els ovaris són les gònades femenines que alberguen els òvuls i produïxen les hormones sexuals. Cada 28 dies aprox. els ovaris alliberen un òvul madur, que són recollits per la trompa de Falopi. Les trompes de Fal·lopi són dos canals d'uns deu centímetres de longitud que s'estenen des dels ovaris fins a l'úter. En el seu interior, cadascuna d'elles posseïx unes pestanyes microscòpiques que, al vibrar, ajuden a impulsar a l'òvul en el seu camí cap a l’úter. És en aquest recorregut on l'òvul és fecundat per l'espermatozoide. L'úter és un òrgan muscular buit amb forma de pera, de paret gruixuda i elàstica, que amida de 7 a 8 centímetres de longitud. Les seves parets estan entapissades de teixit epitelial : mucosa uterina anomenada endometri. La seva funció és allotjar l'embrió en desenvolupament fins al seu naixement. Des de la part superior de l'úter sorgeixen, a cada costat, les trompes de Fal·lopi, pel seu extrem inferior,regió coneguda com coll o cèrvix, s'uneix amb la vagina. La vagina és un conducte musculós i elàstic d'uns 8 a 15 cm de longitud. L’APARELL REPRODUCTOR FEMENÍ: PARTS INTERNES
  • 17. L’ÒVUL Són cèl·lules immòbils i grans. Quan l'òvul surt de l'ovari, passa a la trompa de Fal·lopi, on es pot quedar un període curt de temps. En aquest interval serà fecundat o morirà. Ovari alliberant un òvul
  • 18. EL CICLE MENSTRUAL El procés de formació i maduració dels òvuls es denomina ovogènesi. És un procés que comença en l'etapa embrionària. Al néixer una nena ja té al voltant de 400 mil òvuls en estat immadur, que són emmagatzemats en uns fol·licles similars a uns sacs. El procés de maduració dels òvuls es reprendrà a la pubertat. De manera cíclica cada mes un dels ovaris madurarà un fol·licle que alliberarà un òvul. Aquest procés es coneix com cicle menstrual. La durada sol ser de 24 a 35 dies, amb una mitjana de 28 dies. Però la regularitat del cicle és variable, fins i tot en una mateixa dona.
  • 19. En el cicle sexual femení intervenen hormones secretades per l’hipotàlem, per la hipòfisi (FSH i LH) i pels ovaris (estrògens i progesterona). El cicle menstrual és el resultat de la interrelació entre dos cicles: el cicle ovàric i el cicle uterí. En el cicle ovàric distingim tres fases: la fase fol·licular, l'ovulació i la fase lútia. En el cicle uterí distingim la fase menstrual, fase proliferativa i la fase secretora. EL CICLE MENSTRUAL
  • 21. El cicle comença amb el creixement i desenvolupament d’un fol·licle d’un dels ovaris, que va madurant i passant per varis estadis. La hormona hipofisiària FSH estimula la maduració d’un fol·licle ovàric i que aquest produeixi estrogen, l’hormona que estimula l’engruiximent de l'endometri de l'úter. Al voltant del dia 14 el fol·licle, estimulat per l’hormona LH allibera un òvul cap a les trompes de Fal·lopi, procés conegut com ovulació. EL CICLE MENSTRUAL: FASE FOL·LICULAR
  • 22. Després de l’ovulació el fol·licle degenera, acumula greix i es converteix en el cos luti, que serà l’encarregat de produir l’hormona progesterona que estimularà el creixement de l’endometri de l’úter en el cas que hi hagi fecundació. EL CICLE MENSTRUAL: FASE LÚTIA En conseqüència l’endometri es desenvolupa, augmenta la vascularització i de mida per poder nodrir el futur embrió. Si no hi ha fecundació el cos luti mor als 14 dies.
  • 23. Si no hi ha fecundació: el cos luti s'atrofia 14 dies després de l’ovulació, cessant la producció d'hormones i provocant que l'endometri es desprengui i surti per la vagina a l'exterior, produint una hemorràgia denominada menstruació o regla, que sol durar de 3 a 5 dies. Alhora a l’ovari un altre fol·licle comença el seu procés de maduració i torna a començar un altre cicle menstrual. EL CICLE MENSTRUAL: LA MENSTRUACIÓ
  • 26. LA FECUNDACIÓ La fecundació és la unió dels gàmetes (n) per donar lloc a un zigot(2n). Té lloc a l’interior de les trompes de Fal·lopi. Només un dels espermatozoides, del centenar que han arribat fins l’òvul, aconseguirà penetrar-lo.
  • 27. LA FECUNDACIÓ: FUSIÓ DELS GÀMETES.L’acrosoma de l’espermatozoide conté enzims que degraden la zona pel·lúcida de l’òvul. El cap de l’espermatozoide podrà pentrar fins el citoplasma. Aleshores la composició de la membrana de l’òvul canvia i es fa impermeable a qualsevol altre espermatozoide.
  • 28. El zigot comença el seu viatge fins a implantar-se a l’úter. Durant aquest viatge comença a dividir-se i comença a desenvolupar-se com embrió. A partir de les 16 cèl·lules es comença parlar de mòrula. A continuació algunes cèl·lules continuen dividint-se i desplaçant-se i passen a un estat que es denomina blàstula . Aproximadament al sisè dia després de la fecundació la blàstula arriba a l’úter i s'implanta a l'endometri (etapa coneguda com anidament) i continua la seva divisió i transformació que donarà lloc a l’embrió. LA PRIMERA SETMANA DE GESTACIÓ
  • 29. FECUNDACIÓ, PRIMERES DIVISIONS DEL ZIGOT i ANIDAMENT
  • 30. La placenta comença a formar-se a partir de la quarta setmana després de la fecundació a partir de teixits de l'embrió i de l'endometri matern i està totalment formada el 3r mes. Aquest òrgan té tres funcions importants: - A través del cordó umbilical alimenta a l'embrió i retira els productes de rebuig. - Actua com barrera defensiva (filtre de microorganismes i substàncies tòxiques. - Funció endocrina: secreta hormones que possibilitaran la gestació i el desenvolupament de les glàndules mamàries. LA PLACENTA Sang fetal Sang materna
  • 31. LA PLACENTA Placenta prèvia = complicacions per al part!
  • 32. BESSONS IGUALS O DIFERENTS?
  • 33. LA GESTACIÓ O EMBARÀS
  • 35. IMATGES DE LES PRIMERES ETAPES DEL DESENVOLUPAMENT EMBRIONARI
  • 40. EL PART El part pot definir-se com el període caracteritzat per la presència de contraccions uterines regulars i doloroses, acompanyades d'un aplanament i una dilatació cervical evident i progressiva i que acaba amb la sortida del fetus a l'exterior del cos matern. El part es divideix en tres períodes o fase: - Període de dilatació - Període d'expulsió - Període de deslliurament
  • 41. En aquesta etapa s'inicien les contraccions uterines, regulars i doloroses que passen de produir-se cada mitja hora fins a esdevenir cada 3 minuts. La fase comença amb l’estovament i l’esborrament del coll uterí. A continuació el coll de l’úter es dilata fins a tenir una obertura de 10 cm. Pot haver trencament de l’amni i abocament del líquid amniòtic (“trencar aigües”). Aquesta fase pot durar entre 5-20 hores. EL PART: FASE DE DILATACIÓ
  • 42. EL PART: FASE D’EXPULSIÓ A causa de la bipedisme, els ossos del maluc han sofert modificacions pel que fa a la resta de primats i el canal del part forma angles; a més, l'úter forma un angle recte amb la vagina. És l’etapa compresa entre la dilatació completa i el naixement de la criatura. Les contraccions són més intenses. Gràcies a elles i a la musculatura abdominal de la mare, el bebè és empès cap a l’exterior. El fetus ha de realitzar una sèrie de rotacions del cap i dels muscles per a avançar per aquest tortuós passadís.
  • 43. Embrió de 5 setmanes (10 mm) EL PART: FASE DE DESLLIURAMENT Als 20-30 minuts d’haver-se produït el naixement, les contraccions es reprenen amb la finalitat d’expulsar la placenta. Això es coneix com fase de deslliurament, i va acompanyada d'hemorràgies
  • 44. Molt poques vegades passa, però es dóna algun cas excepcional en el que el bebè ha nascut dins el sac amniòtic que s'ha conservat sense trencar. Aquí unes espectaculars fotografies d'un part amb un sac intacte !!
  • 45. FI