SlideShare uma empresa Scribd logo
1 de 26
Baixar para ler offline
LA NUTRICIÓ DELS VEGETALS
1. Les necessitats de les plantes 2. El transport de substàncies per la planta. 3. Les fulles  són la fàbrica de les plantes 4. Fotosíntesi i respiració
1. Les necessitats de les plantes Els vegetals, com tots els éssers vius, necessiten  energia  i  matèria , per portar a terme les seues funcions vitals i mantenir les seves estructures. Tots els  éssers vius prenen del seu entorn determinades substàncies i energia, i hi retornen al medi altres substàncies i energia.  La  nutrició  és el conjunt de processos mitjançant els quals els éssers vius intercanvien matèria i energia amb el medi ambient. Els  nutrients  són les substàncies que proporcionen l'energia necessària per a mantenir-se vius i la matèria que fa falta  per a créixer, reproduir-se i mantenir les estructures.
Es denominen autòtrofs perquè són capaços de transformar la  matèria inorgànica  del medi  ( H 2 O, sals minerals, CO 2 )  en  matèria orgànica   (glucosa).  I són  fotosintètics  perquè l’energia que fa possible aquesta transformació és la de la llum solar. Els vegetals (com  algues i alguns bacteris)  són éssers vius de nutrició  autòtrofa  i  fotosintètica .  1. Les necessitats de les plantes
Els vegetals obtenen del medi el Carboni, l’Hidrogen, l’Oxigen i altres elements essencials, com Nitrogen.  Les plantes construeixen les seves mol·lècules a partir dels elements que conté el seu aliment.   - Per les arrels els vegetals obtenen aigua i sals minerals del sòl  dissoltes en ella.  •  De l ’aigua  (H 2 O), el vegetal obtindrà l’ H  i deixarà anar l’O 2  pels estomes de les fulles. •  De les  sals minerals  que entren dissoltes amb l’aigua obtindran  nitrogen ,  fòsfor ,  potassi ,  magnesi ,  ferro , i altres oligoelements   -  A través dels estomes de les fulles capta el  CO 2 , d’on obtindrà el  Carboni  i l’ Oxigen   H 2 O i sals minerals dissoltes
COM ENTREN ELS NUTRIENTS ? L’ARREL S’encarrega de fixar el vegetal al sòl i d’absorbir l’aigua i les sals minerals. Aquesta absorció es fa a través dels  pèls absorbents. Pèls absorbents Aaaaaaaa Zona de creixement LES FULLES   Són òrgans laminars en els que té lloc principalment l’intercanvi   de gasos (les plantes deixen anar O 2  i agafen CO 2  del medi) i la  fotosíntesi .   Aquest intercanvi de gasos té lloc a través d’uns petits porus situats al revers de les fulles, anomenats  estomes .
ELS ESTOMES Són els petits porus localitzats en la superfície de les fulles. Consten de dues grans  cèl·lules oclusives  o de guarda envoltades de cèl·lules acompanyants. El nombre d'estomes és molt variable com també ho són les dimensions dels estomes.  La funció dels estomes és permetre l’intercanvi gasós , imprescindibles per realitzar la fotosíntesis i la respiració. És a dir a través de l’estoma entra CO 2  i hi ha un intercanvi d’O 2 . Això comporta, al mateix temps, una pèrdua d’aigua en forma de vapor per transpiració. Els estomes s'obren i es tanquen  per l'acció de les cèl·lules oclusives, a causa de canvis en la turgència. D’aquesta manera es regula la grandària total del porus i, per tant, la capacitat d'intercanvi de gasos i de pèrdua d'aigua de la planta. Diversos factors regulen l'obertura i tancament d’ estomes: l'estrès hídric, la concentració de diòxid de carboni, la temperatura i la llum.
Ostiol Cèl·lules oclusives ELS ESTOMES Estoma
ELS ESTOMES  vistos amb microscopi òptic.
ELS ESTOMES  vistos amb microscopi electrònic
L’aigua i les sals minerals que absorbeixen les arrels de les plantes formen el que s’anomena  saba bruta. La saba bruta  puja pel  xilema  fins a les fulles i les parts on es fa la fotosíntesi.  2. EL TRANSPORT DE SUBSTÀNCIES PER LA PLANTA En les fulles, els productes resultants de la fotosíntesi donen lloc a la  saba elaborada .  La saba elaborada circula per l’interior del  floema , des de les fulles i les regions on es fa fotosíntesis fins a la totes les cèl·lules de la planta.
EL XILEMA I EL FLOEMA 2. El transport de substàncies per la planta EL XILEMA EL FLOEMA
 
La saba bruta puja pel xilema, en contra de la gravetat, gràcies a dos mecanismes: 2. El transport de substàncies per la planta LA  TRANSPIRACIÓ A les fulles arriba gran quantitat d'aigua absorbida per les arrels: d'aquesta, només una petita part s'utilitza en la fotosíntesi.  La resta, passa a l'exterior en forma de vapor d'aigua. Aquesta  pèrdua d'aigua en forma de vapor és el que s'anomena transpiració .  La transpiració provoca una pressió negativa que origina una succió de la saba bruta de les arrels a les fulles. CAPIL·LARITAT Els vasos del xilema són molt fins i això facilita l’ascenció. Les molècules de l’aigua tenen una forta  cohesió  que les manté unides.
TRANSPIRACIÓ
Per les arrels, les plantes absorveixen l’ aigua  i les  sals minerals  del sòl que hi ha dissoltes en ella.  •  De l ’aigua  obtindran l’ Hidrogen  i deixaran anar l’ Oxigen  pels petits porus de les fulles:  estomes . •  De les  sals minerals  que entren dissoltes amb l’aigua obtindran  nitrogen ,  fòsfor ,  potassi ,  magnesi ,  ferro , i altres oligoelements   A través dels estomes de les fulles capta el  CO 2  , i deixa anar O 2  i H 2 O ,[object Object],L’aigua i les sals minerals que absorbeixen les arrels de les plantes formen el que s’anomena  saba bruta,   que puja pel  xilema.   La  saba elaborada  ( H 2 O i glúcids) circula per l’interior del  floema , des de les fulles i les parts on es fa fotosíntesis fins a la totes les cèl·lules de la planta. REPASSEM...
3. LES FULLES SÓN LES FÀBRIQUES DE LES PLANTES A les fulles arriba la saba bruta amb aigua i sals minerals i també el CO 2  que ha entrat pels estomes. Serà a l’interior de les cèl·lules de la fulla on tindrà lloc la transformació d’aquestes molècules senzilles i inòrganiques en molècules orgàniques més complexes. És a dir, les fulles realitzen una de les funcions més importants per a la vida, la FOTOSÍNTESIS. Per entendre com és aquest complexe procès hem de coneixer quina és l’estructura interna de les fulles, i recordar que les cèl·lules vegetals tenen uns orgànuls exclusius dels organismes fotosintètics que són els CLOROPLASTS.
3. Les fulles són la fàbrica de les plantes Sota l’epidermis trobem les   cèl·lules del  parènquima fotosintètic , que es caracteritzen per contenir uns orgànuls anomenats  cloroplasts. PARÈNQUIMA FOTOSINTÈTIC Els  cloroplasts  són orgànuls propis de la cèl·lula vegetal que contenen clorofil·la. Gràcies a això pot dur a terme el procés de la fotosíntesi.  L’ epidermis  sol estar coberta per una capa de ceres i cutina, que la impermeabiltza, anomenada  cutícula .  EPIDERMIS CUTÍCULA L’interior d’una fulla
ELS CLOROPLASTS El cloroplast està delimitat per una doble membrana.  En el seu interior és possible diferenciar-hi un sistema de membranes, anomenades  tilacoides , immerses en l’ estroma .  Els  tilacoides  tenen forma de sacs aplanats i poden agrupar-se apilant-se els uns sobre els altres per formar els  grana .
ELS CLOROPLASTS vistos amb microscopi
En les membranes dels tilacoides es troba la  clorofil·la ,  tot i que també trobem altres pigments com les  xantòfiles  (grogues) i els  carotens  (taronja). Tots ells són responsables de la coloració que presenten les fulles, flors i fruits dels vegetals. Gràcies a la presència d’aquests pigments pot tenir lloc la  fotosíntesi . PIGMENTS FOTOSINTÈTICS Un pigment és qualsevol substància que absorbeixi la llum. El color del pigment ve donat per la longitud d'ona no absorbida (i per tant reflectida). Els pigments negres absorbeixen totes les longituds d'ona que els arriba. Els pigments blancs no n’absorbeixen gairebé cap. Els pigments tenen un espectre d'absorció característic de cadascun d'ells. La clorofil·la, el pigment verd comú a totes les cèl·lules fotosintètiques, absorbeix totes les longituds d'ona de l'espectre visible, excepte les de la percepció global del verd, detectat pels nostres ulls. Longitud d’ona (mm)
4. LA  FOTOSÍNTESI CO 2  + H 2 O + LLUM  GLUCOSA  +  O 2 Els cloroplasts realitzen aquest procés durant les hores de llum solar. A la nit aturen aquest mecanisme i no alliberen O 2. La fotosíntesi és un complex procés biofísic i bioquímic mitjançant el qual els éssers vius que tenen clorofil·la i altres pigments, capten energia lluminosa procedent del sol i la transformen en energia química (ATP) i amb ella transformen l'aigua i el CO 2  en compostos orgànics (glucosa i altres), alliberant oxigen.
4. LA  FOTOSÍNTESI CO 2  + H 2 O + LLUM  GLUCOSA  +  O 2 La glucosa i les molècules produïdes a partir d’ella són transportades a través del floema a les parts de la planta que no fan fotosíntesi. RESPIRACIÓ Al mitocondri la glucosa es degrada per donar  energia . RESERVA La glucosa s’emmagatzema en forma de  midó  a les llavors i algunes arrels en forma de tubercles  BIOSÍNTESI A partir de la glucosa es sintetitzen les altres  biomolècules : proteïnes, lípids, vitamines,... Aquests sucres seran utilitzats per a:
Tots els éssers vius obtenen l'energia per a les funcions vitals a partir dels nutrients orgànics o biomolècules.  El procés consisteix en una combustió controlada de les biomolècules, de la qual en resulten a més a més d'energia útil per a la cèl·lula, aigua, diòxid de carboni i calor. Aquest procés, que utilitza la reactivitat de l'oxigen molecular present en el medi, té lloc en l’interior del  mitocondri  i rep el nom de  respiració aeròbica .  4. LA RESPIRACIÓ SUCRES O 2 O 2 CO 2 CO 2 ENERGIA FOTOSÍNTESI al cloroplast RESPIRACIÓ al mitocondri
4. LA RESPIRACIÓ Les plantes, com els animals, també respiren.  Elles també obtenen l’energia degradant la glucosa en presència d’O 2  a l’interior dels mitocondris. La reacció global de la respiració: GLUCOSA + OXIGEN  CO 2  + H 2 O + ENERGIA  És per això que les plantes, que respiren de dia i de nit, també agafen del medi O 2  i alliberen CO 2 . L’intercanvi de gasos té lloc principalment a través dels estomes de les fulles.
4. LA RESPIRACIÓ Les plantes respiren de dia i de nit.  Durant el dia la quantitat de CO 2  que desprenen com a conseqüència de la respiració és menor que la que absorbeixen per a realitzar la fotosíntesi, i l'oxigen que agafen també és menor que el que es desprèn.  CO 2 CO 2 O 2 O 2 FOTOSÍNTESI: de dia el vegetal allibera O 2 RESPIRACIÓ: de nit alliberen CO 2  perquè no fan la fotosíntesi

Mais conteúdo relacionado

Mais procurados

Mais procurados (20)

La cèl·lula, la unitat mínima de vida
La cèl·lula, la unitat mínima de vidaLa cèl·lula, la unitat mínima de vida
La cèl·lula, la unitat mínima de vida
 
1r ESO - Biologia i Geologia - Tema 05 - Els éssers vius - la cèl.lula
1r ESO - Biologia i Geologia - Tema 05 - Els éssers vius - la cèl.lula1r ESO - Biologia i Geologia - Tema 05 - Els éssers vius - la cèl.lula
1r ESO - Biologia i Geologia - Tema 05 - Els éssers vius - la cèl.lula
 
Els protoctists
Els protoctistsEls protoctists
Els protoctists
 
Tasca parts i funcions de l'aparell digestiu
Tasca parts i funcions de l'aparell digestiuTasca parts i funcions de l'aparell digestiu
Tasca parts i funcions de l'aparell digestiu
 
L'APARELL DIGESTIU
L'APARELL DIGESTIUL'APARELL DIGESTIU
L'APARELL DIGESTIU
 
MITOSI I MEIOSI
MITOSI I MEIOSIMITOSI I MEIOSI
MITOSI I MEIOSI
 
L'organització dels éssers vius
L'organització dels éssers viusL'organització dels éssers vius
L'organització dels éssers vius
 
LES ROQUES. 1r Batx. CTMA
LES ROQUES. 1r Batx. CTMALES ROQUES. 1r Batx. CTMA
LES ROQUES. 1r Batx. CTMA
 
Els ésser vius .característiques i funcions
Els ésser vius .característiques i funcionsEls ésser vius .característiques i funcions
Els ésser vius .característiques i funcions
 
Els dígrafs
Els dígrafsEls dígrafs
Els dígrafs
 
Regne dels animals
Regne dels animalsRegne dels animals
Regne dels animals
 
UD2 L'AIGUA, LA MOLÈCULA DE LA VIDA
UD2 L'AIGUA, LA MOLÈCULA DE LA VIDAUD2 L'AIGUA, LA MOLÈCULA DE LA VIDA
UD2 L'AIGUA, LA MOLÈCULA DE LA VIDA
 
La fotosíntesi
La fotosíntesiLa fotosíntesi
La fotosíntesi
 
fongs
fongsfongs
fongs
 
02. Els nivells d’organització de la matèria
02. Els nivells d’organització de la matèria02. Els nivells d’organització de la matèria
02. Els nivells d’organització de la matèria
 
Tema 2 - Les plantes
Tema 2 - Les plantesTema 2 - Les plantes
Tema 2 - Les plantes
 
Regne dels fongs
Regne dels fongs Regne dels fongs
Regne dels fongs
 
Cèl.lula
Cèl.lulaCèl.lula
Cèl.lula
 
LES CÈL·LULES
LES CÈL·LULESLES CÈL·LULES
LES CÈL·LULES
 
Què són els bacteris
Què són els bacterisQuè són els bacteris
Què són els bacteris
 

Destaque (20)

APARELL EXCRETOR
APARELL EXCRETORAPARELL EXCRETOR
APARELL EXCRETOR
 
L'APARELL CIRCULATORI
L'APARELL CIRCULATORIL'APARELL CIRCULATORI
L'APARELL CIRCULATORI
 
L'APARELL RESPIRATORI
L'APARELL RESPIRATORIL'APARELL RESPIRATORI
L'APARELL RESPIRATORI
 
La nutrició
La nutricióLa nutrició
La nutrició
 
presentación de tabla periodica power point
presentación de tabla periodica power pointpresentación de tabla periodica power point
presentación de tabla periodica power point
 
La respiració cèl·lular
La respiració cèl·lularLa respiració cèl·lular
La respiració cèl·lular
 
Què necessiten les plantes per viure
Què necessiten les plantes per viureQuè necessiten les plantes per viure
Què necessiten les plantes per viure
 
La nutrició de les plantes
La nutrició de les plantesLa nutrició de les plantes
La nutrició de les plantes
 
Problemes Suma
Problemes SumaProblemes Suma
Problemes Suma
 
Fongs Killer
Fongs KillerFongs Killer
Fongs Killer
 
5 regnes
5 regnes5 regnes
5 regnes
 
La relació de les plantes
La relació de les plantesLa relació de les plantes
La relació de les plantes
 
Rutas del piruvato
Rutas del piruvatoRutas del piruvato
Rutas del piruvato
 
Classificació éssers vius
Classificació éssers viusClassificació éssers vius
Classificació éssers vius
 
Els mètodes d’exploració del cos humà
Els mètodes d’exploració del cos humàEls mètodes d’exploració del cos humà
Els mètodes d’exploració del cos humà
 
Les articulacions
Les articulacionsLes articulacions
Les articulacions
 
Els pteridòfits de catalunya (falgueres i equisets)
Els pteridòfits de catalunya (falgueres i equisets)Els pteridòfits de catalunya (falgueres i equisets)
Els pteridòfits de catalunya (falgueres i equisets)
 
Moneres 1 rESO
Moneres 1 rESOMoneres 1 rESO
Moneres 1 rESO
 
Anabolisme heteròtrof copy
Anabolisme heteròtrof copyAnabolisme heteròtrof copy
Anabolisme heteròtrof copy
 
Estructura cristal·lina
Estructura cristal·linaEstructura cristal·lina
Estructura cristal·lina
 

Semelhante a LA NUTRICIÓ DE LES PLANTES

Tema 11 La nutrició de les plantes
Tema 11 La nutrició de les plantesTema 11 La nutrició de les plantes
Tema 11 La nutrició de les plantesBiologia i Geologia
 
Power nutrició éssers vius david i albert
Power nutrició éssers vius david i albertPower nutrició éssers vius david i albert
Power nutrició éssers vius david i albertPep Paunero
 
Les plantes per Paco i Alexander
Les plantes per Paco i AlexanderLes plantes per Paco i Alexander
Les plantes per Paco i Alexanderaprenentjunts
 
L'alimentació de les plantes power point
L'alimentació de les plantes power pointL'alimentació de les plantes power point
L'alimentació de les plantes power pointAna Estela
 
Els essers vius les plantes
Els essers vius   les plantesEls essers vius   les plantes
Els essers vius les plantesfaginermayol
 
Les plantes per Antonio i Pau
Les plantes per Antonio i PauLes plantes per Antonio i Pau
Les plantes per Antonio i Pauaprenentjunts
 
Fotosintesi
FotosintesiFotosintesi
Fotosintesiasllull
 
Les plantes per Aitor i Toni
Les plantes per Aitor i ToniLes plantes per Aitor i Toni
Les plantes per Aitor i Toniaprenentjunts
 
Cicle matèria energia
Cicle matèria energiaCicle matèria energia
Cicle matèria energiaavazqu23
 
Les plantes per India i David
Les plantes per India i DavidLes plantes per India i David
Les plantes per India i Davidaprenentjunts
 
Les plantes per Rosa i Salaheddine
Les plantes per Rosa i SalaheddineLes plantes per Rosa i Salaheddine
Les plantes per Rosa i Salaheddineaprenentjunts
 
Organització cel·lular
Organització cel·lularOrganització cel·lular
Organització cel·lularIris Plaza
 
Les plantes per Pedro, Edu i Ikram
Les plantes per Pedro, Edu i IkramLes plantes per Pedro, Edu i Ikram
Les plantes per Pedro, Edu i Ikramaprenentjunts
 
Les plantes (2) - funcions
Les plantes   (2) - funcionsLes plantes   (2) - funcions
Les plantes (2) - funcionsAlbert Albert
 

Semelhante a LA NUTRICIÓ DE LES PLANTES (20)

Tema 11 La nutrició de les plantes
Tema 11 La nutrició de les plantesTema 11 La nutrició de les plantes
Tema 11 La nutrició de les plantes
 
2. funció de nutrició
2. funció de nutrició2. funció de nutrició
2. funció de nutrició
 
Power nutrició éssers vius david i albert
Power nutrició éssers vius david i albertPower nutrició éssers vius david i albert
Power nutrició éssers vius david i albert
 
Les plantes per Paco i Alexander
Les plantes per Paco i AlexanderLes plantes per Paco i Alexander
Les plantes per Paco i Alexander
 
Curiositats
CuriositatsCuriositats
Curiositats
 
L'alimentació de les plantes power point
L'alimentació de les plantes power pointL'alimentació de les plantes power point
L'alimentació de les plantes power point
 
Els essers vius les plantes
Els essers vius   les plantesEls essers vius   les plantes
Els essers vius les plantes
 
Les plantes per Antonio i Pau
Les plantes per Antonio i PauLes plantes per Antonio i Pau
Les plantes per Antonio i Pau
 
Què són les plantes?
Què són les plantes?Què són les plantes?
Què són les plantes?
 
Fotosintesi
FotosintesiFotosintesi
Fotosintesi
 
Les plantes per Aitor i Toni
Les plantes per Aitor i ToniLes plantes per Aitor i Toni
Les plantes per Aitor i Toni
 
Cicle matèria energia
Cicle matèria energiaCicle matèria energia
Cicle matèria energia
 
Les plantes per India i David
Les plantes per India i DavidLes plantes per India i David
Les plantes per India i David
 
Les plantes per Rosa i Salaheddine
Les plantes per Rosa i SalaheddineLes plantes per Rosa i Salaheddine
Les plantes per Rosa i Salaheddine
 
2238 nutricio autotrofa_20140529
2238 nutricio autotrofa_201405292238 nutricio autotrofa_20140529
2238 nutricio autotrofa_20140529
 
2n eso tema 1
2n eso tema 12n eso tema 1
2n eso tema 1
 
Organització cel·lular
Organització cel·lularOrganització cel·lular
Organització cel·lular
 
Metabol·lisme cel·lular1
Metabol·lisme cel·lular1Metabol·lisme cel·lular1
Metabol·lisme cel·lular1
 
Les plantes per Pedro, Edu i Ikram
Les plantes per Pedro, Edu i IkramLes plantes per Pedro, Edu i Ikram
Les plantes per Pedro, Edu i Ikram
 
Les plantes (2) - funcions
Les plantes   (2) - funcionsLes plantes   (2) - funcions
Les plantes (2) - funcions
 

Mais de Míriam Redondo Díaz (Naturalsom)

Mais de Míriam Redondo Díaz (Naturalsom) (20)

MICROSCOPI ÒPTIC I MICROSCOPI ELECTRÒNIC
MICROSCOPI ÒPTIC I MICROSCOPI ELECTRÒNICMICROSCOPI ÒPTIC I MICROSCOPI ELECTRÒNIC
MICROSCOPI ÒPTIC I MICROSCOPI ELECTRÒNIC
 
ESTRUCTURA DE L'ADN
ESTRUCTURA DE L'ADN ESTRUCTURA DE L'ADN
ESTRUCTURA DE L'ADN
 
Riscos naturals (3r ESO)
Riscos naturals (3r ESO)Riscos naturals (3r ESO)
Riscos naturals (3r ESO)
 
PRIMER TRIMESTRE DE GESTACIÓ. Imatges
PRIMER TRIMESTRE DE GESTACIÓ. ImatgesPRIMER TRIMESTRE DE GESTACIÓ. Imatges
PRIMER TRIMESTRE DE GESTACIÓ. Imatges
 
LA MEIOSI (Biologia. 1r Batx)
LA MEIOSI (Biologia. 1r Batx)LA MEIOSI (Biologia. 1r Batx)
LA MEIOSI (Biologia. 1r Batx)
 
TEORIA CEL·LULAR (Biologia 1r batx)
TEORIA CEL·LULAR (Biologia 1r batx)TEORIA CEL·LULAR (Biologia 1r batx)
TEORIA CEL·LULAR (Biologia 1r batx)
 
EL CICLE MENSTRUAL (3r ESO)
EL  CICLE MENSTRUAL (3r ESO)EL  CICLE MENSTRUAL (3r ESO)
EL CICLE MENSTRUAL (3r ESO)
 
UD1 EL SISTEMA TERRA (CTMA 1r Batx)
UD1 EL SISTEMA TERRA (CTMA 1r Batx)UD1 EL SISTEMA TERRA (CTMA 1r Batx)
UD1 EL SISTEMA TERRA (CTMA 1r Batx)
 
MÉS ENLLÀ DE MENDEL (Biologia. 1r Batx)
MÉS ENLLÀ DE MENDEL (Biologia. 1r Batx)MÉS ENLLÀ DE MENDEL (Biologia. 1r Batx)
MÉS ENLLÀ DE MENDEL (Biologia. 1r Batx)
 
MENDEL I LA GENÈTICA
MENDEL I LA GENÈTICAMENDEL I LA GENÈTICA
MENDEL I LA GENÈTICA
 
LA INFORMACIÓ GENÈTICA
LA INFORMACIÓ GENÈTICALA INFORMACIÓ GENÈTICA
LA INFORMACIÓ GENÈTICA
 
Aprenentatge a través dels encàrrecs externs
Aprenentatge a través dels encàrrecs externsAprenentatge a través dels encàrrecs externs
Aprenentatge a través dels encàrrecs externs
 
UD4. MENDEL I LES LLEIS DE L'HERÈNCIA
UD4. MENDEL I LES LLEIS DE L'HERÈNCIAUD4. MENDEL I LES LLEIS DE L'HERÈNCIA
UD4. MENDEL I LES LLEIS DE L'HERÈNCIA
 
Tectònica de plaques 4t ESO
Tectònica de plaques 4t ESOTectònica de plaques 4t ESO
Tectònica de plaques 4t ESO
 
Roques líquides. CTMA 1r Batxillerat
Roques líquides. CTMA 1r BatxilleratRoques líquides. CTMA 1r Batxillerat
Roques líquides. CTMA 1r Batxillerat
 
U.D. 3 LA SÍNTESI ABIÒTICA
U.D. 3 LA SÍNTESI ABIÒTICA U.D. 3 LA SÍNTESI ABIÒTICA
U.D. 3 LA SÍNTESI ABIÒTICA
 
U.D. 3 PRIMERES TEORIES SOBRE L'ORIGEN DE LA VIDA
U.D. 3 PRIMERES TEORIES SOBRE L'ORIGEN DE LA VIDAU.D. 3 PRIMERES TEORIES SOBRE L'ORIGEN DE LA VIDA
U.D. 3 PRIMERES TEORIES SOBRE L'ORIGEN DE LA VIDA
 
UD3.ANTECEDENTS DE LA TECTÒNICA DE PLAQUES
UD3.ANTECEDENTS DE LA TECTÒNICA DE PLAQUESUD3.ANTECEDENTS DE LA TECTÒNICA DE PLAQUES
UD3.ANTECEDENTS DE LA TECTÒNICA DE PLAQUES
 
UD2 LA TECTÒNICA DE PLAQUES
UD2 LA TECTÒNICA DE PLAQUESUD2 LA TECTÒNICA DE PLAQUES
UD2 LA TECTÒNICA DE PLAQUES
 
WEGENER I LA DERIVA CONTINENTAL
WEGENER I LA DERIVA CONTINENTALWEGENER I LA DERIVA CONTINENTAL
WEGENER I LA DERIVA CONTINENTAL
 

Último

Projecció professional - manual de bones pràctiques: Integració de chatgpt(1...
Projecció professional  - manual de bones pràctiques: Integració de chatgpt(1...Projecció professional  - manual de bones pràctiques: Integració de chatgpt(1...
Projecció professional - manual de bones pràctiques: Integració de chatgpt(1...RaulGomez822561
 
MATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTS
MATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTSMATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTS
MATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTSLasilviatecno
 
Esquema sobre el text narratiu. ESO i Batxillerat
Esquema sobre el text narratiu. ESO i BatxilleratEsquema sobre el text narratiu. ESO i Batxillerat
Esquema sobre el text narratiu. ESO i BatxilleratLurdesSaavedra2
 
DIÈDRIC: PROJECCIONS DEL PUNT EN ELS QUATRE QUADRANTS.
DIÈDRIC: PROJECCIONS DEL PUNT EN ELS QUATRE QUADRANTS.DIÈDRIC: PROJECCIONS DEL PUNT EN ELS QUATRE QUADRANTS.
DIÈDRIC: PROJECCIONS DEL PUNT EN ELS QUATRE QUADRANTS.Silviatecno
 
SISTEMA DIÈDRIC: EL ALFABET DE LA RECTA.
SISTEMA DIÈDRIC: EL ALFABET DE LA RECTA.SISTEMA DIÈDRIC: EL ALFABET DE LA RECTA.
SISTEMA DIÈDRIC: EL ALFABET DE LA RECTA.Silviatecno
 
acte MJ Udina de Movem Castelldefels 2024
acte MJ Udina de Movem Castelldefels 2024acte MJ Udina de Movem Castelldefels 2024
acte MJ Udina de Movem Castelldefels 2024Ramon Morera i Castell
 
AIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptx
AIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptxAIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptx
AIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptxNeus Lorenzo
 
Els mapamundis baixmedievals: del naixement del mapamundi híbrid a l’ocàs del...
Els mapamundis baixmedievals: del naixement del mapamundi híbrid a l’ocàs del...Els mapamundis baixmedievals: del naixement del mapamundi híbrid a l’ocàs del...
Els mapamundis baixmedievals: del naixement del mapamundi híbrid a l’ocàs del...ICGCat
 

Último (8)

Projecció professional - manual de bones pràctiques: Integració de chatgpt(1...
Projecció professional  - manual de bones pràctiques: Integració de chatgpt(1...Projecció professional  - manual de bones pràctiques: Integració de chatgpt(1...
Projecció professional - manual de bones pràctiques: Integració de chatgpt(1...
 
MATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTS
MATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTSMATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTS
MATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTS
 
Esquema sobre el text narratiu. ESO i Batxillerat
Esquema sobre el text narratiu. ESO i BatxilleratEsquema sobre el text narratiu. ESO i Batxillerat
Esquema sobre el text narratiu. ESO i Batxillerat
 
DIÈDRIC: PROJECCIONS DEL PUNT EN ELS QUATRE QUADRANTS.
DIÈDRIC: PROJECCIONS DEL PUNT EN ELS QUATRE QUADRANTS.DIÈDRIC: PROJECCIONS DEL PUNT EN ELS QUATRE QUADRANTS.
DIÈDRIC: PROJECCIONS DEL PUNT EN ELS QUATRE QUADRANTS.
 
SISTEMA DIÈDRIC: EL ALFABET DE LA RECTA.
SISTEMA DIÈDRIC: EL ALFABET DE LA RECTA.SISTEMA DIÈDRIC: EL ALFABET DE LA RECTA.
SISTEMA DIÈDRIC: EL ALFABET DE LA RECTA.
 
acte MJ Udina de Movem Castelldefels 2024
acte MJ Udina de Movem Castelldefels 2024acte MJ Udina de Movem Castelldefels 2024
acte MJ Udina de Movem Castelldefels 2024
 
AIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptx
AIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptxAIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptx
AIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptx
 
Els mapamundis baixmedievals: del naixement del mapamundi híbrid a l’ocàs del...
Els mapamundis baixmedievals: del naixement del mapamundi híbrid a l’ocàs del...Els mapamundis baixmedievals: del naixement del mapamundi híbrid a l’ocàs del...
Els mapamundis baixmedievals: del naixement del mapamundi híbrid a l’ocàs del...
 

LA NUTRICIÓ DE LES PLANTES

  • 1. LA NUTRICIÓ DELS VEGETALS
  • 2. 1. Les necessitats de les plantes 2. El transport de substàncies per la planta. 3. Les fulles són la fàbrica de les plantes 4. Fotosíntesi i respiració
  • 3. 1. Les necessitats de les plantes Els vegetals, com tots els éssers vius, necessiten energia i matèria , per portar a terme les seues funcions vitals i mantenir les seves estructures. Tots els éssers vius prenen del seu entorn determinades substàncies i energia, i hi retornen al medi altres substàncies i energia. La nutrició és el conjunt de processos mitjançant els quals els éssers vius intercanvien matèria i energia amb el medi ambient. Els nutrients són les substàncies que proporcionen l'energia necessària per a mantenir-se vius i la matèria que fa falta per a créixer, reproduir-se i mantenir les estructures.
  • 4. Es denominen autòtrofs perquè són capaços de transformar la matèria inorgànica del medi ( H 2 O, sals minerals, CO 2 ) en matèria orgànica (glucosa). I són fotosintètics perquè l’energia que fa possible aquesta transformació és la de la llum solar. Els vegetals (com algues i alguns bacteris) són éssers vius de nutrició autòtrofa i fotosintètica . 1. Les necessitats de les plantes
  • 5. Els vegetals obtenen del medi el Carboni, l’Hidrogen, l’Oxigen i altres elements essencials, com Nitrogen. Les plantes construeixen les seves mol·lècules a partir dels elements que conté el seu aliment. - Per les arrels els vegetals obtenen aigua i sals minerals del sòl dissoltes en ella. • De l ’aigua (H 2 O), el vegetal obtindrà l’ H i deixarà anar l’O 2 pels estomes de les fulles. • De les sals minerals que entren dissoltes amb l’aigua obtindran nitrogen , fòsfor , potassi , magnesi , ferro , i altres oligoelements - A través dels estomes de les fulles capta el CO 2 , d’on obtindrà el Carboni i l’ Oxigen H 2 O i sals minerals dissoltes
  • 6. COM ENTREN ELS NUTRIENTS ? L’ARREL S’encarrega de fixar el vegetal al sòl i d’absorbir l’aigua i les sals minerals. Aquesta absorció es fa a través dels pèls absorbents. Pèls absorbents Aaaaaaaa Zona de creixement LES FULLES Són òrgans laminars en els que té lloc principalment l’intercanvi de gasos (les plantes deixen anar O 2 i agafen CO 2 del medi) i la fotosíntesi .  Aquest intercanvi de gasos té lloc a través d’uns petits porus situats al revers de les fulles, anomenats estomes .
  • 7. ELS ESTOMES Són els petits porus localitzats en la superfície de les fulles. Consten de dues grans cèl·lules oclusives o de guarda envoltades de cèl·lules acompanyants. El nombre d'estomes és molt variable com també ho són les dimensions dels estomes. La funció dels estomes és permetre l’intercanvi gasós , imprescindibles per realitzar la fotosíntesis i la respiració. És a dir a través de l’estoma entra CO 2 i hi ha un intercanvi d’O 2 . Això comporta, al mateix temps, una pèrdua d’aigua en forma de vapor per transpiració. Els estomes s'obren i es tanquen per l'acció de les cèl·lules oclusives, a causa de canvis en la turgència. D’aquesta manera es regula la grandària total del porus i, per tant, la capacitat d'intercanvi de gasos i de pèrdua d'aigua de la planta. Diversos factors regulen l'obertura i tancament d’ estomes: l'estrès hídric, la concentració de diòxid de carboni, la temperatura i la llum.
  • 8. Ostiol Cèl·lules oclusives ELS ESTOMES Estoma
  • 9. ELS ESTOMES vistos amb microscopi òptic.
  • 10. ELS ESTOMES vistos amb microscopi electrònic
  • 11. L’aigua i les sals minerals que absorbeixen les arrels de les plantes formen el que s’anomena saba bruta. La saba bruta puja pel xilema fins a les fulles i les parts on es fa la fotosíntesi. 2. EL TRANSPORT DE SUBSTÀNCIES PER LA PLANTA En les fulles, els productes resultants de la fotosíntesi donen lloc a la saba elaborada . La saba elaborada circula per l’interior del floema , des de les fulles i les regions on es fa fotosíntesis fins a la totes les cèl·lules de la planta.
  • 12. EL XILEMA I EL FLOEMA 2. El transport de substàncies per la planta EL XILEMA EL FLOEMA
  • 13.  
  • 14. La saba bruta puja pel xilema, en contra de la gravetat, gràcies a dos mecanismes: 2. El transport de substàncies per la planta LA TRANSPIRACIÓ A les fulles arriba gran quantitat d'aigua absorbida per les arrels: d'aquesta, només una petita part s'utilitza en la fotosíntesi. La resta, passa a l'exterior en forma de vapor d'aigua. Aquesta pèrdua d'aigua en forma de vapor és el que s'anomena transpiració . La transpiració provoca una pressió negativa que origina una succió de la saba bruta de les arrels a les fulles. CAPIL·LARITAT Els vasos del xilema són molt fins i això facilita l’ascenció. Les molècules de l’aigua tenen una forta cohesió que les manté unides.
  • 16.
  • 17. 3. LES FULLES SÓN LES FÀBRIQUES DE LES PLANTES A les fulles arriba la saba bruta amb aigua i sals minerals i també el CO 2 que ha entrat pels estomes. Serà a l’interior de les cèl·lules de la fulla on tindrà lloc la transformació d’aquestes molècules senzilles i inòrganiques en molècules orgàniques més complexes. És a dir, les fulles realitzen una de les funcions més importants per a la vida, la FOTOSÍNTESIS. Per entendre com és aquest complexe procès hem de coneixer quina és l’estructura interna de les fulles, i recordar que les cèl·lules vegetals tenen uns orgànuls exclusius dels organismes fotosintètics que són els CLOROPLASTS.
  • 18. 3. Les fulles són la fàbrica de les plantes Sota l’epidermis trobem les cèl·lules del parènquima fotosintètic , que es caracteritzen per contenir uns orgànuls anomenats cloroplasts. PARÈNQUIMA FOTOSINTÈTIC Els cloroplasts són orgànuls propis de la cèl·lula vegetal que contenen clorofil·la. Gràcies a això pot dur a terme el procés de la fotosíntesi. L’ epidermis sol estar coberta per una capa de ceres i cutina, que la impermeabiltza, anomenada cutícula . EPIDERMIS CUTÍCULA L’interior d’una fulla
  • 19. ELS CLOROPLASTS El cloroplast està delimitat per una doble membrana. En el seu interior és possible diferenciar-hi un sistema de membranes, anomenades tilacoides , immerses en l’ estroma . Els tilacoides tenen forma de sacs aplanats i poden agrupar-se apilant-se els uns sobre els altres per formar els grana .
  • 20. ELS CLOROPLASTS vistos amb microscopi
  • 21. En les membranes dels tilacoides es troba la clorofil·la , tot i que també trobem altres pigments com les xantòfiles (grogues) i els carotens (taronja). Tots ells són responsables de la coloració que presenten les fulles, flors i fruits dels vegetals. Gràcies a la presència d’aquests pigments pot tenir lloc la fotosíntesi . PIGMENTS FOTOSINTÈTICS Un pigment és qualsevol substància que absorbeixi la llum. El color del pigment ve donat per la longitud d'ona no absorbida (i per tant reflectida). Els pigments negres absorbeixen totes les longituds d'ona que els arriba. Els pigments blancs no n’absorbeixen gairebé cap. Els pigments tenen un espectre d'absorció característic de cadascun d'ells. La clorofil·la, el pigment verd comú a totes les cèl·lules fotosintètiques, absorbeix totes les longituds d'ona de l'espectre visible, excepte les de la percepció global del verd, detectat pels nostres ulls. Longitud d’ona (mm)
  • 22. 4. LA FOTOSÍNTESI CO 2 + H 2 O + LLUM GLUCOSA + O 2 Els cloroplasts realitzen aquest procés durant les hores de llum solar. A la nit aturen aquest mecanisme i no alliberen O 2. La fotosíntesi és un complex procés biofísic i bioquímic mitjançant el qual els éssers vius que tenen clorofil·la i altres pigments, capten energia lluminosa procedent del sol i la transformen en energia química (ATP) i amb ella transformen l'aigua i el CO 2 en compostos orgànics (glucosa i altres), alliberant oxigen.
  • 23. 4. LA FOTOSÍNTESI CO 2 + H 2 O + LLUM GLUCOSA + O 2 La glucosa i les molècules produïdes a partir d’ella són transportades a través del floema a les parts de la planta que no fan fotosíntesi. RESPIRACIÓ Al mitocondri la glucosa es degrada per donar energia . RESERVA La glucosa s’emmagatzema en forma de midó a les llavors i algunes arrels en forma de tubercles BIOSÍNTESI A partir de la glucosa es sintetitzen les altres biomolècules : proteïnes, lípids, vitamines,... Aquests sucres seran utilitzats per a:
  • 24. Tots els éssers vius obtenen l'energia per a les funcions vitals a partir dels nutrients orgànics o biomolècules. El procés consisteix en una combustió controlada de les biomolècules, de la qual en resulten a més a més d'energia útil per a la cèl·lula, aigua, diòxid de carboni i calor. Aquest procés, que utilitza la reactivitat de l'oxigen molecular present en el medi, té lloc en l’interior del mitocondri i rep el nom de respiració aeròbica . 4. LA RESPIRACIÓ SUCRES O 2 O 2 CO 2 CO 2 ENERGIA FOTOSÍNTESI al cloroplast RESPIRACIÓ al mitocondri
  • 25. 4. LA RESPIRACIÓ Les plantes, com els animals, també respiren. Elles també obtenen l’energia degradant la glucosa en presència d’O 2 a l’interior dels mitocondris. La reacció global de la respiració: GLUCOSA + OXIGEN CO 2 + H 2 O + ENERGIA És per això que les plantes, que respiren de dia i de nit, també agafen del medi O 2 i alliberen CO 2 . L’intercanvi de gasos té lloc principalment a través dels estomes de les fulles.
  • 26. 4. LA RESPIRACIÓ Les plantes respiren de dia i de nit. Durant el dia la quantitat de CO 2 que desprenen com a conseqüència de la respiració és menor que la que absorbeixen per a realitzar la fotosíntesi, i l'oxigen que agafen també és menor que el que es desprèn. CO 2 CO 2 O 2 O 2 FOTOSÍNTESI: de dia el vegetal allibera O 2 RESPIRACIÓ: de nit alliberen CO 2 perquè no fan la fotosíntesi