2. Introducció
El cinema va ser oficialment inaugurat com a espectacle a París, el 28
de desembre de 1895. Des de llavors ha experimentat una sèrie de
canvis en diversos sentits. D'una banda, la tecnologia del cinema ha
evolucionat molt, des del primitiu cinematògraf mut dels germans
Lumière, fins al cinema digital del segle XXI. D'altra banda, ha
evolucionat el llenguatge cinematogràfic, incloent les convencions del
gènere, creant així els gèneres cinematogràfics. En tercer lloc, ha
evolucionat amb la societat, sorgint així diferents moviments
cinematogràfics i cinematografies nacionals.
3. Primers passos del cinematògraf
La idea de capturar el moviment per mitjans mecànics és molt antiga.
Thomas Alva Edison va estar molt a prop també d'inventar el cinema,
en crear el kinetoscopi. Inspirant-se en aquest, els germans Lumière
van crear el cinematògraf.
4. Característiques del cinema al S. XX
George Méliès va crear els efectes especials simulant la màgia. Van
sorgir múltiples petits estudis fílmics, tant als Estats Units com a
Europa. Els films eren curts, amb temes simples, i de producció barata.
La tècnica no havia resolt el problema del so, de manera que les
funcions s'acompanyaven amb un piano i un relat. Van sorgir la quasi
totalitat dels gèneres cinematogràfics.
5. Cinema mut a Europa
Es va basar en el monopoli del cel · luloide. Van sorgir grans empreses
cinematogràfiques que, amb França al capdavant productores com la
Gaumont, la Pathé o la Itala films, van dominar els mercats
internacionals. Així, va néixer el cinema còmic francès, amb André
Deed i Max Linder o el colossal italià van ser l'escola on van aprendre
Charles Chaplin, o David W. Griffith. Després de la guerra va néixer
l'expressionisme amb una estètica estranya i alienada responia a les
pors de l'Europa de postguerra.
6. L'aparició del cinema sonor
Va introduir grans canvis en la tècnica i expressió cinematogràfica, per
exemple: la càmera va perdre mobilitat quedant relegada a la posició
fixa del cinema primitiu i la imatge va perdre la seva estètica cedint
importància al diàleg. Una pel · lícula que retrata aquesta transició del
cinema mut al sonor és el famós musical "Cantant sota la pluja"
(1952).
7. Cinema i Postmodernitat
Per cert sector de la crítica, el cinema va ingressar cap a la dècada de
1980 a l'Postmodernisme. Per aquest motiu es parlés de l'esgotament
de les avantguardes, de la imposició del concepte de simultaneïtat per
sobre el de continuïtat, del reciclatge de vells materials. Fites d'aquest
cinema postmodern serien films com Blade Runner (1982) o Pulp
Fiction (1994), films armats a partir de la recreació de vells codis
fílmics i literaris que han perdut vigència com a tals, com per exemple
el cinema negre o el pulp.
8. Conclusió
Per acabar, direm que el cinema abasta un gran
període de temps en la història i sempre ha
estat present en totes les èpoques ia
evolucionat considerablement, gràcies a
importants invents.
René Morin, Carles Gonzalez, Abdel Zitouni,
Quim Sanchez i Javi Oliver.
