LA RENAIXENÇA
Montse Ciberta

ÍNDEX
1. Introducció a la societat de l’època
2. La Renaixença
3. El Romanticisme
4. Poesia
4.1. Jacint Verdaguer
5. Prosa
5.1. Narcís Oller
6. Teatre
6.1. Àngel Guimerà

1. Introducció a la societat
de l’època (s.XIX)
Catalunya va viure una profunda
transformació social i econòmica
provocada per la industrialització del país.
Aquest procés d’industrialització va anar
acompanyat d’un fort creixement de la
població que es va concentrar en grans
nuclis urbans industrials (Barcelona,
Terrassa, Manresa…).
Com a conseqüència de la industrialització
van aparèixer dues classes socials noves:
la burgesia i el proletariat.

2. La Renaixença
És un moviment cultural que pretèn la
recuperació de la llengua i la literatura
catalanes després de segles de
“decadència” cultural.
El programa literari es caracteritza per:
Recuperar l’ús de la llengua en els àmbits
culturals i literaris.
Enllaçar amb la tradició medieval.
Conrear en els diferents gèneres (poesia,
prosa, teatre).
Restablir els Jocs florals.

2. La Renaixença
La Renaixença comença amb la publicació
de “La Pàtria” de Bonaventura Carles
Aribau el 1833. És un cant d´enyorança
de Catalunya i d´exaltació de la llengua.
El 1859 es van inaugurar els Jocs Florals,
que durant dècades van constituir la
plataforma fonamental per la reactivació
de la literatura catalana i la creació d’una
consciència nacional.

3. El Romanticisme
El romanticisme és el moviment cultural
que va predominar a Europa durant el segle
XIX. Va significar una renovació profunda
en molts aspectes, sobretot en la literatura.
Les principals característiques són:
Exaltació de la natura per representar l'estat
d'ànim de l'artista.
Exaltació de l'individu com a ésser únic (al
geni).
Exaltació del sentiment per sobre la raó.
Exaltació dels valors culturals i nacionals.
(interés per l'època medieval i per la recerca
de les arrels culturals).

4. La poesia
La poesia fou el primer gènere a
normalitzar-se, amb poetes com:
Víctor Balaguer
Joaquim Rubió i Ors
Jacint Verdaguer
Entre altres

4.1. Jacint Verdaguer (1845-1902)
És considerat el creador de la llengua
catalana literària moderna.
Amb ell es consolida el moviment de la
Renaixença.
Cal destacar dues obres cabdals:
L’Atlàntida
Canigó

5. La prosa
El procés de recuperació de la prosa fou
lent.
L’última novel·la escrita en català era Tirant
lo blanc, del s.XV, per tant, els escriptors
no tenien un referent proper que els servís
de model.
Van conrear novel·la històrica, costumisme i
realisme.
Els autors més important foren: Antoni de
Bofarull, Emili Vilanova, Josep Pin i Soler i,
sobretot, Narcís Oller.

5.1. Narcís Oller
L’obra d’Oller se situa entre el Romanticisme i
el desig d’adaptar les seves novel·les als
corrents novel·lístics de la segona meitat de
segle: el realisme (plasmació de la vida) i el
naturalisme (exageració del realisme).
Obres més destacades:
Pilar Prim
La febre d’or
L’escanyapobres
La bogeria

6. El teatre
El teatre culte es va consolidar més tard
que la poesia, perquè no n’hi havia
tradició en català i perquè requeria unes
infraestructures (locals i companyies) i un
públic ampli, elements dels quals el país
estava mancat fins ben entrat el segle
XIX.
Els autors més importants són: Serafí
Pitarra (pseudònim de Frederic Soler) i
Àngel Guimerà.

6. 1. Àngel Guimerà
Alguns aspectes de la seva vida van
determinar els temes i les característiques
dels personatges de les seves obres:
Mestissatge (Mar i cel i La filla del
mar)
Idealització de la figura de la dona,
especialment com a mare.
Les obres més importants foren:
Mar i cel
La filla del mar
Terra