1. ADAPTACIONS DE CONTES I POEMES DIAMANT DE L’ 1ÍNDIA
2010
Institut Príncep de Girona Alumnat 2n A
Institut Príncep de Girona

2. ÍNDEX: AUTORS, AUTORES I PÀGINES
Pàgina Pàgina Pàgina Pàgina Pàgina Pàgina Pàgina Pàgina
3 4 5 7 8 10 11 12
Marta Alba Emilio Maria Renzo Joel Jorge Xiyi Maria
Díaz Valentin Gracia Jair Blas Carrascal Mario Chen Delgado
Basso Benavente Zavaleta Hergueta Cespedes Garcia
Vilches Razuri Cuellar
Pàgina Pàgina Pàgina Pàgina Pàgina Pàgina Pàgina Pàgina
14 16 17 18 19 20 21 22
Daniel Nazar Sonia Maria Ahmed Nadia Yingjie David
Encina Yaeremko Godoy Gonzalez Mohamed Cristina Lin Lopez
Garcia Alquezar Casas Hassan Lara Polo
Shehata Palma
Pàgina Pàgina Pàgina Pàgina Pàgina Pàgina Pàgina Pàgina
24 26 27 29 31 33 35 37
Sergi Yaritza Bruna Francesc Gemma Eloy Daniel Kushan
Mauri Yadira Muñoz Peret Ramirez- Sabates Serrador Thakur
Simon Mora Aldeguer Solans Cruzado Lorenzo Molano
Sigcho Carrascosa
Pàgina Pàgina Pàgina Pàgina Pàgina Pàgina
38 39 41 43 44 46
Raquel Pablo Wei Wu Chang C Nora Article Sant
Magdalena Trigueros Xiao Xia Wieczore final Jordi
Torres Moreno
Arellano
2010
Institut
Príncep
Girona
2

3. Una cerca insensata
Una dona estava buscant afanyosament alguna cosa al voltant d'un fanal.
Llavors un transeünt va passar al seu costat i es va aturar a contemplar-la. No
va poder per menys de preguntar:
- Bona dona, què se t'ha perdut?, Què busques?
Sense poder deixar de gemegar, la dona, amb la veu entretallada pels
sanglots, va poder respondre amb prou feines:
- Busco una agulla que he perdut a casa meva, però com allà no hi ha llum, he
vingut a buscar-la juntament amb aquest
fanal.
* El Mestre diu: No vulguis trobar fora de tu mateix el que només dins teu
pot ser trobat.
Marta Alba 2n A
3

4. Només es necessita por
*El mestre diu:
Caminar cap a la Veritat
és molt difícil,
per això
només són alguns i algunes
qui es comprometen
en la seva recerca.
Emilio Basso 2n A
4

5. Avisaries els personatges del teu somni?
El deixeble es va reunir amb el seu mentor per indagar alguns aspectes de
l'Alliberament i d'aquells que arriben a alliberar-se. Van debatre durant hores.
Finalment el deixeble li va preguntar al mestre:
- Com és possible que en un ésser humà alliberat pugui romandre tan
serè malgrat les terribles tragèdies que pateix la humanitat?
El mentor va prendre entre les seves les mans el perplex deixeble, i li va
explicar:
- Tu estàs dormint i suposa que somies que vas en un vaixell amb altres
passatgers. De cop i volta, el vaixell encalla i comença a enfonsar-se.
Angoixat, et despertes.
I la pregunta que jo et faig és:
- Per ventura et dorms ràpidament de nou per avisar els personatges del
teu somni?
*El mestre diu: L'ésser alliberat és com una flor que no deixa d'exhalar el
seu aroma, i succeeixi el que succeeixi, no es panseix.
Maria Gracia Benavente 2n A
5

6. Victoria Memorial Hall
Té quatre torres al lateral,
No té molts colors, no és molt primaveral.
Pots visitar-la en qualsevol moment del any, sigui quan sigui,
la
Així que dóna’t pressa, no facis que t’obligui... encara que
Est molt lluny, que vols que et digui.
tà
Maria Gracia Benavente 2n A
6

7. Un pres singular
Era un home que havia estat empresonat. A través d'un finestró enreixat que
havia a la seva cel·la li agradava de mirar a l' exterior. l Cada dia es treia a
finestreta, i, cada vegada que veia passar a algú a l' altre costat de les reixes,
esclatava en sonores i irrefrenables riallades. El guardià estava realment
sorprès. Un dia ja no va poder per menys de preguntar al pres:
- Escolta, home, a què vénen totes aquestes riallades dia rere dia?
I el pres va contestar:
- Com que de què em riu? Però estàs cec! . Em ric de tots aquests que hi ha
allà. No veus que estan presos darrere d'aquestes reixes?
* El Mestre diu: Per falta de discerniment pur, no només estàs en
captivitat, sinó que ni tan sols arribes a adonar-te que ho estàs.
Renzo Blas 2n A
7

8. Bollywood
Fabulós, popular
És igual i diferent de Hollywood
Pel·lícules, sèries
I.... a rodar!
Joel Carrascal 2n A
8

9. L’ eremita astut
En una muntanya viu un eremita d’ una edat molta avançada, però tot i així era
fort. La seva ment seguia sent desperta i el seu cos flexible com un lliri. Però a més
a més a força d’ entrenament i dures proves físiques va desenvolupar uns increïbles
poders psíquics.
Passaven els anys i tot anava la mar de bé però tot i tenir aquest poders, hi havia una
cosa amb la qual no podia lluitar: la mort.
Un dia qualsevol el senyor de la mort va cridar al seu emissor perquè li portés davant
seu al vell eremita. Llavors l'emissor va arribar a casa de l'eremita, però l'eremita ja
ho sabia. Així doncs va fer un truc de multiplicació i l'emissor quan va arribar havia
tanta gent que no sabia qui era. Va tornar al senyor de la mort amb les mans buides.
El senyor de la mort al principi es fa enfadar però després se li va acudir una manera
d’ evitar els seus poders, atacant-li el seu orgull.
Llavors va tornar i l'astut eremita va fer el mateix truc, però l’emissor va dir que ja
sabia qui era l'autèntic i l'eremita tocat el seu orgull es va desconcentrar i l'emissor
va atrapar a l'eremita i el va portar davant el senyor de la mort.
Joel Carrascal 2n A
9

10. D’ instant a instant
Era un iogui molt ancià. Ni tan sols ell mateix recordava els seus anys, però
havia mantingut la consciència com un diamant, encara que el seu rostre
estava apergaminat i el seu cos s'havia tornat fràgil com el de un ocellet. A
trenc d’ alba es trobava efectuant les seves oracions. Llavors i li van preguntar
què havien de fer per ensinistrar a la veritat. L'ancià els va mirar amb infinit
amor i, després d'uns segons de silenci ple, va dir:
- Jo em aplico la següent manera: Quan dormo, dormo, quan faig les meves
oracions, faig les meves oracions, i quan moro, moro.
I en concloure les seves paraules, es va morir, abandonant al costat de la vora
del riu el seu decrèpit cos.
* El Mestre diu: La veritat no és una abstracció ni un concepte correcte.
Quan l'actitud és la correcta, la veritat es cultiva aquí i ara, de moment a
moment.
Jorge Céspedes 2n A
10

11. El mal pas
* El Mestre diu:
En un mal pas
es troba
tot aspirant espiritual
quan veritablement
no es compromet
amb la Cerca.
Yixi Chen 2n A
11

12. Sigues com un mort
Era un honorable mestre. En els seus ulls hi podies trobar sempre la pau. Tenia només
un deixeble, al que lentament li anava ensenyant mística. El cel estava cobert d’un
color ataronjat quan el mestre li va ordenar al deixeble:
- Estimat, apropa’t al cementiri i, un cop allà, amb totes les teves forces,
comença a cridar paraules afables als morts.
El deixeble caminà fins al cementiri més proper. El silenci era absolut, feia por. Va
començar a cridar tota classe d’elogis als morts. Després d’això, va tornar a veure al
seu mestre.
- Què et van respondre els morts? – li preguntà el mestre.
- No van dir res.
- En aquest cas, estimat amic, torna al cementiri i llença amb tota sort tot tipus
d’insults als morts.
El deixeble tornà novament al silenciós cementiri. Amb totes les seves forces, va
començar a dir insults de tota mena contra els morts. Després d’uns minuts, va tornar
al mestre, que li preguntà:
- Què t’han respost els morts?
- Res, com abans – contestà el deixeble.
El mestre acabà:
- Així has de ser tu: indiferent, com un mort als elogis i als insults que et diguin
els altres.
*El Mestre diu: Qui avui t’elogia, demà et pot insultar. Sigues sent tu mateix més
allà del que et pugui dir la resta de la gent.
Maria Delgado 2n A
12

13. Mamífers.
Ataronjats i tendres.
Dos tigres banyant-se en el riu.
Mascle i femella.
Enamorant-se?.
Maria Delgado 2n A
13

14. Una broma del mestre
En un poble de l' Índia hi vivia un home molt sant, una persona bona i a la vegada
extravagant. Els habitants d’ aquell poble tenien curiositat per aquell home i a la
vegada els confonia. Un dia li van demanar que els prediqués. L'home que sempre
estava disponible, va acceptar. El dia de predicar, el mestre, va tenir d’intuïció que
l'actitud dels assistents, no era sincera i que rebrien una lliçó. Va arribar el moment del
discurs i tots es van disposar a escoltar el sant confiats en passar una bona estona. El
mestre es va presentar davant d'ells. Després d'un silenci, va preguntar:
- Amics, sabeu de què us vinc a parlar?
- No, van contestar.
- En aquest cas, va dir, no vaig a dir-vos res. Sou tan ignorants que res podria
parlar- vos. No val la pena. No us dirigiré la paraula.
Els assistents, desorientats, Se’n van anar a casa seva. Es van reunir al dia següent i
van decidir reclamar. L'home no va dubtar d'acudir fins ells i els va preguntar:
- Sabeu de què us vinc a parlar?
- Sí que ho sabem, van dir els vilatans.
- Així, va dir el mestre, no tinc res que dir-vos, perquè ja ho sabeu. Que passeu
una bona nit amics!
Els vilatans es van sentir burlats, però no es van donar per vençuts i van tornar a
convocar el sant. Ell va mirar els assistents en silenci i calma. Després va preguntar:
- Sabeu de què us vinc a parlar?
No volent- se atrapar de nou, els vilatans ja havien meditat la resposta.
- Alguns sí i altres no.
I l'home sant va dir:
- En aquest cas, els que ho sàpiguen que ho transmetin als que no ho saben.
Dit això, l'home sant va marxar cap al bosc.
*El mestre diu: El mestre diu: sense acritud però amb fermesa, l'ésser humà a
de vetllar per si mateix
Daniel Encina 2n A
14

15. Un lleó,
ferotge i agressiu.
Aquest lleó a l’Índia viu.
Un país, un gran lloc,
on el trobaràs.
Daniel Encina 2n A
15

16. El braman Astut
El Mestre diu:
Així
procedeixen
moltes persones
que es diuen religioses.
Tenen
dos rostres
i un és
encara més fals
que l'altre.
Nazar Yaremco 2n A
16

17. Puresa de cor
Es tractava de dos ermitans que vivien en illots diferents. L’ermità jove s’havia
fet molt cèlebre i gaudia d’una gran reputació, mentre que el més gran era un
desconegut. Un dia, el més major va prendre una barca i es va desplaçar fins a
l’ illot de l’ afamant ermità. Li va rendir honors i li va demanar instrucció
espiritual. El jove li va entregar un mantra i li donar instruccions. Agraït, el més
vellet va tornar a prendre la barca per dirigir-se al seu illot, mentre el seu
company se sentia molt orgullós per haver sigut reclamat espiritualment.
L’ermità major se sentia molt feliç amb el mantra. Era una persona senzilla i de
cor pur. En tota la seva vida no havia fet una altra cosa que ser un home de
bons sentiments i ara, ja a la seva ancianitat, volia fer alguna pràctica metòdica.
Estava el jove ermita llegint les escriptures, quan, al poc temps d’ anar-se’n,
l’ermità de més edat va tornar, i li va dir:
- Venerable asceta, resulta que he oblidat les paraules exactes del
mantra. Sento ser un pobre ignorant. M’ho pots indicar altra vegada?
El jove va mirar al gran amb condescendència i li va repetir el mantra.
Ple d’orgull, es va dir interiorment: “Poc podrà aquest pobre home avançar per
el camí cap a la realitat si no és capaç de retenir un mantra”. Però la seva
sorpresa va ser extraordinària quan de repent va veure que l’ermita vellet partia
cap al seu illot caminant sobre les aigües.
*El Mestre diu: No hi ha major riquesa que la puresa del cor. Què no es
pot aconseguir amb un cor net?
Sònia Gogoy 2n A
17

18. La nena i l’ acròbata
Era una nena d’ulls grans com llunes i amb el somriure suau com la matinada.
Òrfena des de que ella recorda, s’havia associat a un acròbata amb el que recorria, els
pobles i hospitals de l’ Índia. Tots dos s’havien especialitzat en un número que
consistia que la nena trepava per un llarg pal on l’home la sostenia sobre les seves
espatlles. La prova estava plena de perills.
Per això l’home li va dir a la nena:
- Amiga, per evitar que ens pugui passar un accident, el millor serà que quan
fem el nostre número, jo m’ocupi del que tu estàs fent, i tu t’ocupis del que
estic fent jo. Així no correrem perill
Però la nena va dir:
- No Babú això no és encertat. Jo m’ocuparé de mi i tu de tu, i així no prendrem
cap mal.
*El mestre diu: primer vigila les teves pròpies batalles en lloc d’intervenir en
altres.
Maria González 2n A
18

19. El gos esfereït i la percepció errònia
* El Mestre diu:
La percepció errònia
condueix
a la mort espiritual.
Només
el discerniment purificat
obre una via
cap al despertar
definitiu.
Ahmed Hassan 2n A
19

20. Problemes clars
* El Mestre diu:
La llum
és
consciència i saviesa,
mentre que la foscor
és ofuscació
i estretor de mires.
Si et estableixes
en la saviesa,
hi ha lloc per a la ofuscació? *
Nadia Lara 2n A
20

21. La veritat és la veritat
* El Mestre diu:
L’ aferrament
als punts de vista
és
una trava mental
i un fort obstacle
en el viatge
interior.
Yingjie Lin 2n A
21

22. Sóc tu
Hi havia un deixeble honest. El seu cor emanava un intens afany de
perfeccionament. Un bon dia, per la mitja tarda, anà a una modesta casa on
vivia un iogui, i va trucar.
- Qui mana?- va dir el mestre des de darrera de la porta.
- Sóc jo, respectat mestre. Estic aquí per rebre instrucció espiritual.
- Encara no estàs preparat- va contestar el iogui, encara dins de la caseta. Vés-
te’n tot un any a una cova i no paris de meditar. Acabat el període, torna i
rebràs instrucció.
Al principi, el deixeble es va desanimar, però estava fet un cercador, d’aquells
que mai no cedeixen. Per això que va obeir al iogui. Va trobar una cova i
s’estigué meditant allà tot l’any. En tot aquest temps, el deixeble aprengué a
conviure amb sí mateix; es va exercitar en el Ser.
La tornada de les pluges va ser la indicació de l’ inici d’un nou any. El deixeble
va abandonar la cova, dirigint-se cap a la caseta del mestre. Trucà a la porta.
- Qui és?- va preguntar el iogui.
- Sóc tu- respongué el deixeble.
- Si és així, entra,- va contestar el mestre.- No hi havia lloc en aquesta casa per
a dos jos.
*El mestre diu: més allà de la ment i el pensament està el Ser. I en el Ser
tots els sers.
David Polo 2n A
22

23. ELEFANTS DE L’ÍNDIA
Elefants,
Adornats i aprofitats.
Utilitzats com a transports gegants.
Elefants de l’ Índia
Passejant.
David Polo 2n A
23

24. L’ eloqüència del silenci
Un pare desitjava pels seus dos fills la millor formació mística possible.
Per aquest motiu, els va enviar a entrenar-se espiritualment amb un reputat
mestre de filosofia.
Al cap d'un any, els fills van tornar a la casa paterna. El pare va preguntar a un
d'ells sobre el Braman, i un fill es va expandir sobre la Deïtat, fent il·lustrades
referències a escriptures, textos filosòfics i ensenyaments metafísiques.
Desprès, el pare va preguntar sobre el Braman a l'altre fill, i aquest es va a
limitar a guardar silenci.
Llavors el pare, dirigint-se a aquest últim va dir:
- Fill, tu si que saps realment el que és el Braman
*El mestre diu: la paraula es limitada i no pot nombrar el que és
innombrable.
Sergi Mauri 2n A
24

25. EL TIGRE DE BENGALA
Tigre,
salvatge i esvelt,
Sí , tu ets un animal molt fort,
que ni el lleó ni el gat
guanyaran.
He agafat aquest animal per fer el meu poema perquè aquest és un animal que
personalment a mi m'encanta. És un animal que captiva la persona que s`hi fixa
en l’estratègia que fa servir un tigre de bengala, a l'hora de caçar la seva presa.
.
Sergi Mauri 2n A
25

26. L' hone equànim
*El Mestre diu:
Pel que sap
veure el curs
de l'existència fenomènica,
no hi ha més bé
que la fermesa
de la ment i d'ànim.
Yaritza Mora 2n A
26

27. El barquer inculte
Era un jove erudit, arrogant i cregut. Per creuar un riu de gran caudal va agafar
una barca. Silenciós i sumís, el barquer va començar a remar amb diligència.
De cop i volta, una bandada d'ocells va travessar el cel i el jove va preguntar
al barquer:
-Bon home, has estudiat la vida de les aus?
-No, senyor- va respondre el barquer.
-Aleshores, amic has perdut la quarta part de la teva vida.
Al cap d'uns minuts, la barca va lliscar al costat d'unes plantes exòtiques. El
jove va preguntar:
-Digueu- me, barquer, has estudiat botànica?
-No senyor, no sé res de plantes.
-Doncs t'he de dir que has perdut la meitat de la teva vida- va comentar el
jove petulant.
El barquer seguia remant pacientment. El sol del migdia es reflectia
lluminosament sobre les aigües del riu. Aleshores el jove va preguntar:
-Sens dubte, barquer, portes molts anys lliscant per les aigües. Saps alguna
cosa, per cert de la naturalesa de l'aigua?
-No, senyor. No sé res al respecte. No sé res ni d'aquestes aigües ni d'altres.
-Oh, amic ! - va exclamar el jove- De veritat que has perdut les tres quartes
parts de la teva vida.
De sobte, la barca es va començar a omplir d'aigua. No hi havia manera de
treure tanta aigua i la barca es va començar a enfonsar. El barquer li va
preguntar al jove:
-Senyor, saps nedar?
-No -va respondre el jove.
-Doncs em temo senyor que has perdut tota la teva vida.
* El mestre diu: No és a través de l’ intel·lecte com s'assoleix el Ser: el
pensament no pot comprendre al pensador i el coneixement erudit no té
res a veure amb la Sabiduria.
Bruna Muñoz 2n A
27

28. A l'alba
elegant i majestuós,
com un camí al cel,
el Taj Mahal
s'eleva.
Bruna Muñoz 2n A
28

29. Les pescadores
Un grup de pescadores després de la feina van marxar cap a casa seva.
El trajecte era molt llarg, i a més a més, quan va arribar la nit es va
desencadenar una tempesta virulenta.
Necessitaven un lloc on passar la nit, ja que no podien seguir i allà..... cap a
l’horitzó van veure una casa.
Van córrer cap a ella i a l’ arribar-hi van picar a la porta. Les va obrir una dona
molt hospitalària que les va convidar a passar la nit en una habitació.
La dona era herborista i es dedicava a cultivar flors. Les pescadores es van
posar a dormir de seguida, però les embriagava una olor molt forta a flors, que
no les deixava dormir. Al costat tenien els cistells amb el peix, que feien mala
olor i una de les pescadores va tenir una idea: recolzar el cap a les cistelles. Al
cap d’ un minut totes estaven dormint.
*El Mestre diu: Per ignorància i absència d’enteniment, el ser humà es perd en
les aparences i no percep el que és real.
Francesc 2n A
29

30. Tah Mahal,
simetric i ancestral,
té quatre torres i un gran palau,
amb molts turistes sempre
caminant.
Francesc Peret 2n A
30

31. Ni tu ni jo som els mateixos
El Buda va ser l'home més despert de la seva època. Ningú com ell va
comprendre el sofriment humà i va desenvolupar la benevolència i la
compassió. Entre els seus cosins, es trobava el pervers Devadatta, sempre
gelós del mestre i obstinat en desacreditar-lo i fins i tot disposat a matar-lo.
Un dia que el Buda estava passejant tranquil·lament, Devadatta, al seu pas, li
va llençar una pesada roca des del cim d'un pujol, amb la intenció d'acabar
amb la seva vida.
La roca no va caure al costat del Buda i Devadatta no va poder aconseguir el
seu gran objectiu. El Buda se’ n va adonar i va restar impassible, sense perdre
el somriure del seus llavis.
Dies desprès, el Buda es va creuar amb el seu cosí i el va saludar
afectuosament.
Molt sorprès, Devatta va preguntar:
- No estàs enfadat, senyor?
- És clar que no!
-Per què?
I el Buda va dir:
- *Perquè ni tu ets ja el que va tirar la pedra, ni sóc jo qui estava allà quan
la pedra va ser tirada.
Gemma Ramírez 2n A
31

32. Gemma Ramírez 2n A
Bruna Muñoz 2n A
Aquestes senyores.
Boniques i precioses.
Enmig de l'immens desert del Thar.
Porten aigua totes soles.
Sense parar.
32

33. El cooli de Calcuta
És la història d'un buscador occidental que va sentir notícies que hi havia un
gran mestre espiritual.
Ell se'n va anar a buscar-lo a Calcuta i quan va baixar del tren va anar a
preguntar a un cooli* que allí hi havia, però el cooli no sabia qui era el mestre
espiritual Baba Guitanda.
Va anar preguntant a altres coolis però ningú sabia qui era.
Llavors va trobar un cooli que sabia qui era el mestre Baba Guitanda i el va
guiar cap a ell.
Pel camí ell s'anava estranyant cada cop més fins que van parar en un carreró
petit i el cooli li va dir que s'esperés allà i que entres al cap d'una estona.
Quan el cooli va entrar a la casa ell pensava que l’anaven a robar o pitjor
treure-li la vida.
Va entrar i al final d'un passadís hi havia una sala mig a les fosques on s'hi veia
una ombra meditant, s'hi va acostar i va veure que era el cooli d’abans.
I el cooli li va dir: Jo sóc Baba Guitanda.
El mestre diu: *Perquè tenim la ment plena de pensaments que no són i
ens deixem guiar per les aparences.
*Cooli: Un terme històric per als treballadors manuals d’ Àsia, en particular Xina
i Índia, al segle XIX i principis del segle XX.
Eloi Sabatés 2n A
33

34. L' Índia
taronja, blanc,verd.
És més que tres colors.
És un món obert
a tots.
Eloi Sabatés 2n A
34

35. El viatger que tenia set
*El mestre diu:
La ment
sempre té problemes.
A vegades
sinó té problemes
els fabrica imaginaris i ficticis
i ha de buscar
solucions imaginàries i fictícies.
Daniel Serrador 2n A
35

36. Ell Tajj Mahall
E Ta Maha
és un pallau grran ii descomunall..
és un pa au g an descomuna
Té quattrre ttorrrres ii un grran canall amb grranottes ii grriipaus
Té qua e o es un g an cana amb g ano es g paus
II escrriic aquestt poema pell ttrreballl de cattallà
esc c aques poema pe eba de ca a à
II m´ acomiiado somiiantt .....alllà..
m´ acom ado som an a à
Fentt ell poema diiamantt .
Fen e poema d aman
Daniel Serrador 2n A
36

37. La fusta de sàndal
*El Mestre diu:
Si la percepció
és boirosa, s'estavella
en les aparences
de les coses.
Kushan Takur 2n A
37

38. Si fas mal et fas mal
* El Mestre diu:
Al ferir,
et fereixes.
A qualsevol
que fas mal,
et fas mal
a tu mateix.
Raquel Torres 2n A
38

39. El tigre que belava
A l’ atacar un ramat, una tigressa va donar a llum i poc després va morir. El
cadell va créixer entre les ovelles i va arribar ell mateix a considerar- se com
una ovella, i com una ovella va arribar a ser considerat i tractat pel ramat. Era
summament tranquil, pacífic i belava, ignorant per complet la seva veritable
naturalesa. Així van transcórrer alguns anys.
Un dia va arribar un tigre fins el ramat i el va atacar. Es va quedar estupefacte
quan va comprovar que entre les ovelles hi havia un tigre que es comportava
com una ovella més. No va poder més i li va dir:
− Escolta, per què et comportes com una ovella, si tu ets un tigre?
Però el tigre - ovella va belar espantat.
Llavors el tigre el va conduir al davant d'un llac i li va mostrar la seva pròpia
imatge.
Però el tigre - ovella continuava creient-se una ovella, fins tal punt que quan el
tigre, recent arribat, li va donar un tros de carn ni tan sols va voler provar-la.
− Prova-la !– Li va ordenar el tigre.
Espantat, sense deixar de belar, el tigre - ovella va provar la carn. En aquell
moment la carn crua va deslligar el seus instints de tigre i va reconèixer de cop
la seva veritable i pròpia naturalesa.
*El Mestre diu: L'ésser humà comú està tan identificat amb la màscara de
la seva personalitat i el seu ego que desconeix la seva genuïna i real
naturalesa.
Pablo Trigueros 2n A
39

40. La flor de lotus
La flor,
bonica i rosada,
símbol nacional de l'Índia.
Té unes grans característiques medicinals i
Uns meravellosos pètals rosats.
Bellesa i riquesa,
significa.
Pablo Trigueros 2n A
40

41. El peix i la tortuga
* El Mestre diu:
Ignorant
com aquest peix,
neixes, vius i
mors en el Ser,
i gràcies al Ser,
com aquest peix
que desconeix
l'aigua en la qual mor,
tu ignores la Realitat
en la qual habites.
Wei Wu 2n A
41

42. Escultura
llarga amb elefants,
esperits ,dimonis i animals,
en la ciutat de Mahabalipuram.
Wei Wu 2n A
42

43. Una canya de bambú pel més tonto
* El Mestre diu:
Pots ser un monarca,
però de res serveix
si la teva actitud
és la d'un captaire.
Només allò que acumules
dins de tu mateix et pertany.
No hi ha
un altre tresor que l'amor.
Xiao Xia Chang 2n A
43

44. La clau de la felicitat
Déu se sentia sol i volia sentir-se acompanyat. Llavors va decidir crear uns
éssers que poguessin fer-li companyia.
Però cert dia, aquests éssers van trobar la clau de la felicitat, van seguir el camí
cap a Déu i van tornar a formar part d’ ell.
Déu es va quedar trist i novament sol. Va reflexionar.
*Va pensar que havia arribat el moment de crear a l’ ésser humà,
Nora Wieczorek 2n A
44

45. Les Mandales
Mandala
Geomètrica i acolorida
Una roda de la vida dibuixada amb sorra
La compassió i la saviesa
representa.
Nora Wieczorek 2n A
45

46. Aquest és el llibre, que hem fet tota la classe de 2n A, per aquesta diada
tan emblemàtica. Tots i totes heu fet la traducció o interpretació d’ uns contes
clàssics: http://pacomova.eresmas.net/cuentos_clasicos_india/index.htm, les
professores la seva edició, maquetació i el seu acompanyament artístic amb les
mandales penjat per tot l’ institut.. Entre tota la classe hem escrit un llibre i ens
el regalem mútuament, sense oblidar la rosa que hi ha en cadascuna de les
seves pàgines. Així la diada serà completa.
Per Sant Jordi tots i totes hem de tenir el llibre, la rosa i ganes de
celebrar aquesta festa cada any.
46