Taller de selecció de textos literaris adequats a l'alumnat nouvingut

1. UNA MÀ DE LLIBRES PER ALS
NOUVINGUTS
Ana María Margallo i Mireia Manresa
Grup GRETEL – UAB
Simposi “La literatura que acull”
17, 18 i 19 de novembre de 2011

2. Índex
1. Destinatari -- Llibres per a qui
Tipus de textos
2. Funcions escolars -- Llibres per a què
Criteris de selecció/
Categories

3. El destinatari
“…clarificar el “para quién” y
el “para qué” ayudaría a
progresar (…) en la reflexión
sobre cómo lograr la máxima
calidad de lectura para el
máximo número de lectores.”
(Colomer, 2005:188)

4. La literatura per a…
• La integració social
• L’aprenentatge lingüístic
• La construcció de l’individu
• La construcció de les identitats culturals
de cada persona
• La comprensió cultural del propi món
• El progrés en les habilitats expressives

5. Consell Assessor de la Llengua a l’Escola
La literatura és un lloc privilegiat per a
l’aprenentatge lingüístic, ja que
ofereix una situació comunicativa
concreta que pot englobar tot tipus de
discurs i on les regles lingüístiques
prenen rellevància en elles mateixes.

6. Consell Assessor de la Llengua a l’Escola
• La literatura resulta un instrument
fonamental per al model d’integració de
cultures que es vulgui adoptar, ja que
ofereix les formes de ficció i dels referents
culturals que cohesionen una comunitat,
tot nodrint-ne les imatges de representació
social en els diversos nivells de pertinença
de cada individu.

7. Consell Assessor de la Llengua a l’Escola
• La relació que s’estableix entre
l’adolescent i els textos literaris dóna
cabuda a les dimensions afectives i
col·labora en la construcció de la pròpia
identitat.
Colomer T. a MURGADES, J. (coord.) (2006): Conclusions de la
comissió Didàctica de la literatura. L’ensenyament de la literatura a
l’ensenyament no universitari. Disponible a
www.gencat.net/educacio/depart/pdf/llengua_escola/comissio_didactic
a.pdf

8. La literatura per als nouvinguts
“La literatura proporciona maravillosos materiales para
obtener de nuestros alumnos intensas respuestas
emocionales. Además de ser una manera provechosa de
involucrar integralmente al aprendiz como persona, el uso
de la literatura en el aula le brinda una excelente
oportunidad de expresar sus opiniones, reacciones y
sentimientos” (Lazar, 1993:3)
El vincle afectiu amb les històries literàries reforça
aspectes motivacionals

9. Proposta de corpus: quina
literatura
Per a quins lectors:
infant / adolescent
en situació de crisi
Amb poc domini de l’idioma
Quins textos?

10. Proposta de corpus: quina
literatura
Per a quins lectors:
infant / adolescent
en situació de crisi
Amb poc domini de l’idioma
Textos adequats a l’edat
(cas adolescent especial)
Textos accessibles lingüísticament
Textos que ofereixin “experiències de lectura” rellevants

11. En situació de crisi
• Sensació de dol
• Desestabilització familiar
• Adquisició de noves responsabilitats
• Crisi d’identitat

12. Crisi d’identitat
L’infant es troba en un espai fronterer (in-
between) (Bhabha, 2000), ja no pertany
del tot a cap lloc.
Sumada a la crisi d’identitat de
l’adolescència, necessiten saber qui són i
elaborar la seva pròpia identitat

13. Conseqüències
 Estrès cultural (Larson i Smalley, 1972)
La situació de crisi personal dels nouvinguts, el
seu dol, té també una vessant col·lectiva
relacionada amb la necessitat de tornar a definir
les relacions amb l’entorn.
Anòmia: manca de lligams tant amb la cultura
d’origen com amb la d’acollida ---- Pèrdua de
referents

14. Implicacions
• No encasellar-los en cultura d’origen:
oportunitat de decidir, de fer evolucionar
aquesta identitat, perquè´és una identitat porosa
i en trànsit.
• Encerclar els nouvinguts en la seva cultura
d’origen amaga una visió reduccionista de la
identitat, com una etiqueta immobilitzadora que
redueix els immigrants al seu origen i els fixa en
una posició d’estrangeria (Petit, 2005: 40).

15. Limitacions lingüístiques
• Poc domini del llenguatge escrit
• Més competència en la recepció que en la
producció oral
• Distància entre capacitats intel·lectuals i
competència comunicativa en la llengua
escolar.

16. Creació d’un corpus
Els textos que en formin part no haurien de ser un
simple mostrari d’aspectes lingüístics ni un mirall
de la seva tradició cultural d’origen
• Lectures estimulants tot i que el seu limitat
domini de la llengua obliga que els textos siguin
accessibles lingüísticament.
• Corpus que mantingui l’equilibri entre la riquesa
de significats i la facilitat del llenguatge

17. Creació d’un corpus
Educació literària
Formació d’identitats
Formació lingüística

18. Característiques Tipus de textos Característiques
que ajuden a la
que faciliten la
comprensió construcció de
la identitat
La imatge
La qualitat literària
Facilita la comprensió
d’històries complexes
Experiències de
lectura rellevants
La brevetat. Que el llibre pugui ser
significatiu
Evita esgotament cognitiu
La densitat
La proximitat amb Caràcter no infantil
situacions Evita barreres defensives
comunicatives
Ajuda a contextualitzar Subtilesa, no
efecte mirall
Les ajudes
lingüístiques Afavoreix la projecció
sense ser intrusiu

19. Característiques Característiques
que ajuden a la
que faciliten la
comprensió
Tipus de textos construcció de
la identitat
Àlbums
La imatge Còmics o novel·les
gràfiques La qualitat literària
Facilita la comprensió Poemes visuals
d’històries complexes Vinyetes
Experiències de
Embarbussaments lectura rellevants
La brevetat. Endevinalles Que el llibre pugui ser
Refranys significatiu
Evita esgotament cognitiu
Poemes
Contes La densitat
La proximitat amb Diàlegs teatrals Caràcter no infantil
situacions Poemes Evita barreres defensives
comunicatives
Ajuda a contextualitzar Textos amb sistema Subtilesa, no
de lectura fàcil efecte mirall
Textos plurilingües
Les ajudes Textos en les
lingüístiques llengües d’origen Afavoreix la projecció
sense ser intrusiu

20. Índex
1. Destinatari -- Llibres per a qui
Tipus de textos
2. Funcions escolars -- Llibres per a què
Criteris de selecció/
Categories

21. El destinatari i les funcions escolars
“…clarificar el “para quién” y
el “para qué” ayudaría a
progresar (…) en la reflexión
sobre cómo lograr la máxima
calidad de lectura para el
máximo número de lectores.”
(Colomer, 2005:188)
Criteris selecció
corpus de lectures

22. Característiques Característiques
que ajuden a la
que faciliten la
comprensió
Tipus de textos construcció de
la identitat
Àlbums
La imatge Còmics o novel·les
gràfiques La qualitat literària
Facilita la comprensió Poemes visuals
d’històries complexes Vinyetes
Experiències de
Embarbussaments lectura rellevants
La brevetat. Endevinalles Que el llibre pugui ser
Refranys significatiu
Evita esgotament cognitiu
Poemes
Contes La densitat
La proximitat amb Diàlegs teatrals Caràcter no infantil
situacions Poemes Evita barreres defensives
comunicatives
Ajuda a contextualitzar Textos amb sistema Subtilesa, no
de lectura fàcil efecte mirall
Textos plurilingües
Les ajudes Textos en les
lingüístiques llengües d’origen Afavoreix la projecció
sense ser intrusiu

23. Característiques Característiques
que ajuden a la
Destinatari
que faciliten la
comprensió
Tipus de textos construcció de
la identitat
Àlbums
Còmics o novel·les
gràfiques
Poemes visuals
Vinyetes
Àlbums
Embarbussaments
Facilitar la Poemes
Endevinalles
Textos teatrals
Refranys
comprensió
Poemes
Contes
Diàlegs teatrals
Poemes
Oferir Textos amb sistema
De qualitat,
“experiències de lectura fàcil
complexos,
Textos plurilingües
estimulants
de lectura” Textos en les
rellevants llengües d’origen

24. Criteris de
Destinatari Tipus dede
selecció textos
Funcions
escolars
corpus de
lectures
Facilitar la Aprendre la
comprensió llengua
Àlbums
Poemes
Textos teatrals
Construir la
Oferir pròpia identitat i
“experiències la nova
de lectura” representació
rellevants De qualitat, contextual
complexos,
estimulants

25. Criteris de Funcions escolars
Destinatari selecció de
corpus de
lectures
Facilitar la Aprendre
comprensió
? la llengua
Oferir
“experiències
Construir la
de lectura”
pròpia identitat i
rellevants
la nova
representació
contextual

26. Aprendre la llengua amb textos
literaris
Textos literaris que apel·len El llenguatge dels infants en
a la implicació i a la resulta estirat. Ús exploratori del
resposta personal. El desig llenguatge.
d’expressar-se supera el
temor a cometre-hi errors.
Llibre com a motor per “dir coses”
Oralitzar:
•Per fer teatre
• Per explicar la història

27. Llibres per”fer teatre”

28. Llibres per explicar la història
IMAPLA, (2007): Los pájaros aprenden idiomas. Madrid: SM

33. Posada en comú: oralitzar per
“fer teatre”
A B C D E

35. Més exemples d’oralitzar per
“fer teatre”?

36. Posada en comú: oralitzar per
explicar la història
A B C D E

38. Criteris de Funcions escolars
Destinatari selecció de
corpus de
lectures
Facilitar la
Llibres per fer teatre
Aprendre
comprensió
?
Llibres per explicar la la llengua
història
Oferir
“experiències
Construir la
de lectura”
pròpia identitat i
rellevants
la nova
representació
contextual

39. Aprendre la llengua amb textos
literaris
Varietat discursiva del Els textos literaris ofereixen
llenguatge literari formes lingüístiques de
manifestar el pensament
Text literari proporciona motllos lingüístics
Practicar pronunciació
Utilitzar estructures lingüístiques

40. Practicar pronunciació
Un vestit amb farbalans
La Irene s’ha posat
un vestit enfarbalanat
per anar a carnavalejar
ben enfarbalanada
al ball de Carnaval.
L’enfarbalanador que l’hi ha fet
tot s’ha enfaristolat
i ara mateix l’hi desenfarbalana
perquè la Irene
no pugui carnavalejar
ben enfarbalanada
al ball de Carnaval.
(...)
Miquel Desclot, Poesies amb suc. Antologia de poesia per
a infants. Selecció Miquel Desclot, 2007. Barcelona. La
Galera.

41. Utilitzar estructures
lingüístiques en contextos amb
sentit
BANYAI, I. (1995): Zoom. México: Fondo de Cultura
Económica. Col. Los especiales de A la orilla del viento

43. Posada en comú: practicar
pronunciació
A B C D E

44. Tirallonga de monosíl·labs
Embarbussaments
Cauen gotes
Cauen gotes
Déu esvaroses,
llefiscoses,
I tu, què vols? que bavegen pels terrats. De gotes bé que en denoten,
Jo Cauen gotes
Degotims i gotimalls,
Doncs jo sols vull que s’ajunten, Degoteres, degoters,
i que sumen, Bestiar ecològic
-ei, si pot ser-: multipliquen, Degotegen degotalls.
i ens omplen els carrers Aquí fem fem,
Un poc de fam de part a part. I mentre anem
Fent fam i fem
i un xic de pa. Ix el sol i tot ho eixuga No ens fum la fam
i al minut, I se’ns en fum El xai xop s’aixopluga
Un poc de fred un altre raig. Si fem prou fem
i un poc de foc. Ben pensat, O fa ferum Eixarrancat sota un xop,
no et preocupes El fem que fem.
Un xic de son ni et calfes massa el cap, Tot el que fem Que de tant xuclar la pluja
que és normal Se’ns torna fem,
i un poc de llit. i passa sempre Que de la fam
Ha quedat com el xai xop.
perquè som al mes de maig. N’anem fent fem.
Un xic de set No ens enfadem
i un poc de vi El clarinet de la Clara el té en
Maria Dolors Pellicer. Versos diversos. Alzira: prou ferm, 2003. ens refem
Si no es Bromera, mentre
Per fer més fem.
i un poc de llet. Carles.
I, es clar, fent fem
També fem fum, però el que fem
I un poc de pau. No és fum, queEn Carles no ho té clar: la Clara,
és fem.
Pere Quart, Circumstàncies, 1968.viulapoesia el fem, on és?
Fem fem, no et fum!
I fi, que
Que no estafem!
Fent fum, fem fem!
La Clara ja ha aclarit on era en
Carles,
Miquel Desclot, Poesies amb suc. Antologia de poesia per a infants.
Però, clar, no sap el clarinet on és.
Selecció Miquel Desclot, 2007. Barcelona. La Galera.
Helena Vidal

45. Posada en comú: utilitzar
estructures lingüístiques
A B C D E

47. El meu amor sense casa
El meu amor sense casa.
L'ombra del meu amor sense casa.
La bala que travessa l'ombra del meu amor sense casa.
Les fulles que cobreixen la bala que travessa l'ombra del meu
amor sense casa.
El vent que arrenca les fulles que cobreixen la bala que
travessa l'ombra del meu amor sense casa.
Els meus ulls que arrelen el vent que arrenca les fulles
que cobreixen la bala que travessa l'ombra del meu amor sense
casa.
El meu amor que s'emmiralla en els ulls que arrelen en el vent
que arrenca les fulles que cobreixen la bala que travessa
l'ombra del meu amor sense casa.
Maria Mercè Marçal

48. Madame Astrid
Dilluns fareu una nova coneixença
Dimarts sereu propici a la tristesa
Dimecres estareu desenganyat
Dijous sereu estimat sense contradicció
Divendres tindreu bona sort en una aventura
Dissabte tindreu una contrarietat
Diumenge amistat perfecta.
Joan Brossa, Poemes de París (1956)

49. Criteris de Funcions escolars
Destinatari selecció de
corpus de
lectures
Facilitar la
Llibres per fer teatre
Aprendre
comprensió
Llibres per explicar la la llengua
història
Oferir Lectures per practicar
“experiències pronunciació
Construir la
de lectura”
Lectures per utilitzar pròpia identitat i
rellevants
estructures lingüístiques la nova
representació
contextual

50. Si voleu saber-ne més…
Llicència d’estudis, Modalitat A
Autora: Ana M. Margallo González
Títol: Utilització dels textos literaris per a la
integració i l'aprenentatge lingüístic de l'alumnat
nouvingut. Proposta de corpus.
Curs: 2007/08
http://phobos.xtec.es/sgfprp/resum.php?codi=1753

51. Criteris de Funcions escolars
Destinatari selecció de
corpus de
lectures
Facilitar la Aprendre la
comprensió llengua
Construir la
Oferir
“experiències
pròpia
de lectura”
rellevants
? identitat i la
nova
representació
contextual

52. Criteris de Funcions escolars
Destinatari selecció de
corpus de
lectures
Facilitar la Aprendre la
Emocionar-se i llengua
comprensió reflexionar
Participar en
dimensió
Construir la
Oferir
“experiències
lúdica pròpia
de lectura”
rellevants
?
Projectar
identitat i la
l’experiència nova
migratòria
representació
contextual

53. Emocionar-se i reflexionar
Projectar l’experiència migratòria

54. Participar en dimensió lúdica

55. Una mà de llibres per als nouvinguts