O slideshow foi denunciado.
Utilizamos seu perfil e dados de atividades no LinkedIn para personalizar e exibir anúncios mais relevantes. Altere suas preferências de anúncios quando desejar.

John Locke. Filosofia política

Síntesi de la filosofia política de Locke per a 2n de Batxillerat arran de la lectura de l'Assaig sobre el govern civil.

  • Entre para ver os comentários

  • Seja a primeira pessoa a gostar disto

John Locke. Filosofia política

  1. 1. J. LOCKEJ. LOCKE (1632 - 1704)(1632 - 1704) Una introducció al liberalisme i laUna introducció al liberalisme i la filosofia política de J. Lockefilosofia política de J. Locke
  2. 2. ÍNDEX Marc històric El liberalisme anglès. Antecedents. Thomas Hobbes El liberalisme de J. Locke L'Estat de natura El pacte social Els drets naturals L'estat liberal o Estat de dret. Divisió de poders. L'individu vers l'Estat. Influència de Locke en el pensament polític.
  3. 3. ● 1a Guerra Civil Anglesa (1642): CROMWELL ● Forces de Carles I, absolutista ● Forces parlamentàries (lords i comuns) ● Restauració de la monarquia (1659):CARLES II ● WHIGS: parlamentaris liberals ● TORIES: conservadors monàrquics ● Successió del rei Jaume II, catòlic. ● Guillem d'Orange i Maria Estuard Revolució Gloriosa. ● Suport de whigs i tories (protestants) ● 1689: Bill of Rights i Acta de tolerància ● Separació de poders J. LOCKE. 1. MARC HISTÒRIC
  4. 4. J. LOCKE. 1. MARC HISTÒRIC
  5. 5. J. LOCKE. 1. MARC HISTÒRIC
  6. 6. J. LOCKE. 2. LIBERALISME ANGLÈS Oposició a la monarquia absoluta Estat com a nova forma d'organització política. Teoria de l'estat de natura Teoria del contracte social
  7. 7. J. LOCKE. 2. LIBERALISME ANGLÈS. Antecedents. Hobbes THOMAS HOBBES (1588 - 1679) Homo homini lupus Bellum omnium contra omnes Llibertat vs. seguretat De l'status naturae a l'status civilis. El Leviathan Pacte irreversible Poder indivisible Per sobre de les lleis
  8. 8. J. LOCKE. 3.1. F. POLÍTICA. Estat de natura. LLEI NATURAL (RACIONAL)* PRINCIPI DE CONSERVACIÓ PROPIETAT DIRECTA DRET DE CÀSTIG CADASCÚ ÉS SOBIRÀ I HA DE DEFENSAR ELS SEUS DRETS. *Dif. Hobbes DRETS NATURALS LLIBERTATLLIBERTAT IGUALTATIGUALTAT PODER LEGISLATIU = RAÓPODER LEGISLATIU = RAÓ PODER EXECUTIU = TOTS ELS HOMESPODER EXECUTIU = TOTS ELS HOMES SI ALGÚ ELS TRANSGREDEIX, ES POSA EN ESTAT DE GUERRA AMB MI.
  9. 9. J. LOCKE. 3.2. F. POLÍTICA. Pacte social ?O ESTAT DE GUERRA PACTE SOCIAL COM QUE SOM RACIONALS...
  10. 10. J. LOCKE. 3.2. F. POLÍTICA. Pacte social SOBIRANIA Poder individual de defensar drets propis PROTECCIÓ LEGAL I EXECUTIVA dels drets individuals POBLE ESTAT CESSIÓ A CANVI DE
  11. 11. COMPRENSIÓ RACIONAL DE LA LLEI NATURAL DRET DE CÀSTIG ALS TRANSGRESSORS DE LA LLEI NATURAL * * CONSENS O PACTE OPTIMITZACIÓ DE LA LLEI NATURAL J. LOCKE. 3.2. F. POLÍTICA. Pacte social PODER LEGISLATIU PRESERVA LLIBERTAT I DRET DE PROPIETAT PODER EXECUTIU OBLIGA I CASTIGA CESSIÓ DE L'ÚS PERSONAL DE LES DUES FACULTATS CONCEDIDES PER LLEI NATURAL (cessió de sobirania):
  12. 12. J. LOCKE. 3.4. F. POLÍTICA. Estat de dret ESTAT LIBERAL Forma de poder amb intervenció mínima i divisió de poders: LEGISLATIU: promulgar lleis EXECUTIU: procurar que s'executin les lleis FEDERATIU: regular relacions internacionals MONARQUIA PARLAMENTÀRIA
  13. 13. J. LOCKE. 3.5. F. POLÍTICA. Individu vs. Estat PACTE SOCIAL Renovable Personal Rebutjable
  14. 14. J. LOCKE. 3.5. F. POLÍTICA. Individu vs. Estat DRET DE REBEL·LIÓ EL GOVERN NO HA COMPLERT LA SEVA PART DEL PACTE!!! PACTE NOU JA O ESTAT DE NATURA!!!
  15. 15. J. LOCKE. 3.5. F. POLÍTICA. Individu vs. Estat 1. La monarquia no és un govern legítim. ● L'autoritat no és un factor heretable. ● La definició de poder polític: capacitat de dictar lleis en favor del bé comú i de fer-les complir. No és, doncs, una relació amo-esclau. ● No cal sortir de l'estat de natura per sotmetre's al poder arbitari d'un monarca, ja que és una situació igualment inconvenient. ● Només el consentiment pot originar un govern legítim. ASSAIG SOBRE EL GOVERN CIVIL. ARGUMENTACIÓ
  16. 16. J. LOCKE. 3.5. F. POLÍTICA. Individu vs. Estat 2. La monarquia és un règim arbitrari. L'estat de natura és un estat en el qual tothom té el poder legislatiu i executiu. No serà pas més parcial un home en estat de natura que un únic monarca. Davant les inconveniències de l'estat natural, la monarquia absoluta no seria la millor solució. ASSAIG SOBRE EL GOVERN CIVIL. ARGUMENTACIÓ
  17. 17. J. LOCKE. 3.5. F. POLÍTICA. Individu vs. Estat 3. El pacte social és raonable i just. ● Hi ha una cessió de poder, però assegura la imaprcialitat a l'hora de fer complir la llei natural. ● No contradiu la llei natural, sinó que la fa més eficaç. ● Útil per evitar l'estat de guerra. ● No perjudica la llibertat dels altres. Aquests poden romandre en estat de natura. ● Que no hi hagi cap testimoni escrit de cap pacte no implica que no s'hagi donat mai. ● Segur que hi ha hagut més homes disposats a unir-se per defensar els seus drets que no pas per posar-se sota el domini d'una monarquia. ASSAIG SOBRE EL GOVERN CIVIL. ARGUMENTACIÓ
  18. 18. J. LOCKE. 3.5. F. POLÍTICA. Individu vs. Estat 4. Pactar vol dir sotmetre's a les decisions de la majoria. No significaria res el pacte si l'home restés lliure igual que avans. ASSAIG SOBRE EL GOVERN CIVIL. ARGUMENTACIÓ
  19. 19. J. LOCKE. 3.5. F. POLÍTICA. Individu vs. Estat 5. Existeix un dret legítim de rebel·lió. ● En cas que el legislatiu no legislés a favor del bé comú, o legislés algú no escollit per la majora, ja que no estan complint amb la tasca que els ha estat encomanada. ● En cas que el poder abusés de la seva posició i no respectés la propietat, la integritat o la llibertat dels seus súbdits, ja que aquestes coses són justament allò que li havia estat confiat perquè ho protegís. ● Per aquestes raons, la rebel·lió és legítima, ja que respon a una rebel·lió prèvia d'aquells qui no han complert amb la seva tasca. ASSAIG SOBRE EL GOVERN CIVIL. ARGUMENTACIÓ
  20. 20. J. LOCKE. 3.5. F. POLÍTICA. Individu vs. Estat 6. La hipòtesi del pacte social no porta ni incita a la rebel·lió. ● No pas més que altres, ja que és normal que el poble es rebel·li quan és víctima d'una injustícia. ● El poble no es rebel·la al mínim senyal d'injustícia, sinó que és l'última opció. ● El pacte és més aviat un antídot contra la rebel·lió, ja que no es tracta d'un atac a l'estat, sinó a aquells qui han abusat de la seva autoritat per infringir les normes d'aquest estat. ASSAIG SOBRE EL GOVERN CIVIL. ARGUMENTACIÓ
  21. 21. J. LOCKE. 4. F. POLÍTICA. Influència de Locke Oposició al despotisme. Sociabilitat natural dels éssers humans. Complementarietat llei natural – llei positiva. Separació de poders imprescindible (+poder judicial). Montesquieu, (Charles-Louis de Secondat) baró de la Brède i de (1689-1755) Fundador de la sociologia. Vincula les formes de govern amb la cultura i la idiosincràsia de cada país. Escriu L'esperit de les lleis (1748)
  22. 22. J. LOCKE. 4. F. POLÍTICA. Influència de Locke Rousseau, Jean-Jacques (1712-1778) Crítica als valors del seu temps i als ideal il·lustrats. Home = bo per naturalesa. (Bon salvatge) Cultura = corrupció i degeneració de l'home. Sorgiment (per atzar) de la propietat privada > necessitat del contracte social. Necessitat de refer el contracte social. Sotmetiment a la voluntat general (interès comú): entrega total de tots a tots.
  23. 23. J. LOCKE. 4. F. POLÍTICA. Influència de Locke Mary Astell (1666 – 1731) “Si tots el homes neixen lliures, com és que les dones neixen esclaves?” Educació = alliberament. Crítica de l'academicisme masculí: “Atès que els historiadors pertanyen al sexe masculí, rares vegades es dignen a registrar les grans i nobles accions realitzades per les dones, i quan en parlen ho fan afegint aquesta sàvia observació: aquelles dones han actuat situant-se per sobre del seu propi sexe. No van ser dones, sinó homes amb faldilles!” Crítica del matrimoni com a instrument de supervivència de les dones.
  24. 24. J. LOCKE. 4. F. POLÍTICA. Influència de Locke Revolució americana (1775 – 1783) Declaració d'independència dels EUA Revolució francesa (1789 – 1799) Declaració dels Drets de l'Home i del ciutadà
  25. 25. J. LOCKE. 4. F. POLÍTICA. Influència de Locke Liberalisme polític J.S. Mill (1806 - 1873)

×