3. Activitat 1
Antònia Font
Bibliografia
L’any 1997 el grup Antònia Font enregistra una maqueta amb quatre temes.
Cibernauta Joan, l'univers és una festa, Rumba i Es xifon és un aparell, són
els títols d’aquestes primeres cançons. Destaquen per unes lletres
imaginatives i una adaptació lliure de diversos estils musicals. El primer
concert és el mateix any als quintos de Bunyola. A partir d’aquí el grup
comença a girar pels bars d’arreu de Mallorca fins la publicació del primer
disc.
4. Discografia
• Antònia Font (1999)
Antònia Font és també el títol d’aquest primer treball discogràfic on
s’inclouen dos temes de la maqueta i dotze de nous. La temàtica
general és la costant que definirà l’estil narratiu de la banda:
astronautes, viatges fabulosos, móns ideals, paisatges mediterranis
inventats i vida domèstica. L’elapé té la
particularitat d’haver estat reeditat per Blau-Discmedi com una joia prematura del
pop illenc després d’haver venut 4000 còpies i passar més d’un any exhaurit.
• A Rússia (2001)
A Rússia (disc català de l’any 2001 a Rne.4) és un treball on el grup es proposa fer un
disc auster i directe. Les relacions humanes i les reflexions sobre el sentit de la vida
són els temes que substitueixen en certa mesura els flirteigs amb el superrealisme de
la primera època. Cal de Cal destacar la presentació en directe al Teatre Principal de
Palma on la banda és consolida com a fenomen local. També és el disc amb el qual
Antònia Font entra en contacte amb el públic i la crítica catalans.
5. • Alegria (2002)
El tercer disc és editat el 2002 amb el segell Drac de Virgin.
Alegria, deu cançons curtes d'una clara vocació pop, rep el
premi Puigporret (millor disc de l'any) que atorga la crítica
musical catalana dins del Mercat de Música Viva de Vic
(MMVV). També figura com a segon millor disc editat a Espanya en la llista que cada
any confecciona la revista Rockdelux. Aquesta publicació també deixa en segon lloc
el tema Dins aquest iglú en la llista de singles. La gira de presentació passa pel
Festimad a Madrid, per València (plaça de bous), Saragossa, Oviedo, i Barcelona. En
aquesta darrera ciutat destaquen les actuacions al Primaverasound i al "Primer
festival galàctic d'ultramar i el pirineu" amb Sisa i Comelade dins del BAM 2002.
• Taxi (2004)
El 2004 s’edita Taxi. Premi Altaveu '04, millor disc de pop al
MMVV, millor disc de l’any per la revista Enderrock, millor disc
de l’any a Rock'n'clàssEl tema Astronauta rimador és triat com a
millor single de l’any d’àmbit estatal per la revista GO i el disc
repeteix com a segon en la llista de Rockdelux. El treball inclou
un CD amb setze cançons, un curtmetratge i un llibret d’unes
cinquanta pàgines amb un relat. La temàtica és plenament la
ciència ficció on els turistes del futur viatgen en transbordadors
espacials com ara ho fan en luxosos creuers.
6. • Batiscafo Katiuscas (2006)
En aquest disc, la creació de personatges i móns imaginaris, i la narració d’històries,
deixa lloc a un viatge interior, espiritual. A l’anàlisi de la mateixa psicologia en què la
bogeria, el desequilibri emocional és el tema principal que contagia totes les cançons,
en major o menor mesura. Batiscafo Katiuscas és submergir-se en l’exploració dels
mateixos límits, cap a les profunditats obscures dels sentiments, dels records... Un
treball autobiogràfic, segons el mateix grup.
Musicalment, a Batiscafo Katiuscas deixen de banda altres tendències musicals
(rumba, bossa nova, jazz, etc.) com ens tenien avesats als anteriors treballs. Ben al
contrari, aquest disc suposa una tornada al pop més clàssic, amb una marcada
nostàlgia de la música dels anys 80 que és, en definitiva, la banda sonora de les seves
adolescències, i que recuperen i transformen sota les directrius dels seu propi
llenguatge musical. Sonoritats dels primers ordinadors (commodore, spectrum,
joysticks, sons electrònics de primera generació...), ritmes i arranjaments extrets dels
racons dels seus records per bastir unes cançons plenes de matisos i contrastos:
sensibles però directes, delicades però potents... Tot en la seva justa mesura.
Amb una producció acuradíssima i excel lent i dotze temes deliciosos, Batiscafo·
Katiuscas és un disc de pop, i només pop en majúscules. Un disc èpic.
7. • Coser i cantar (2007)
Per a Antònia Font tot és coser i cantar. I aquest tot inclou defensar en directe el que
compta ja com un del àlbums més ambiciosos, atrevits i radicalment originals de la
història de la música feta aquí: “Coser i cantar” (Blau-Discmedi, 07). En comptes de
resumir la seva discografia amb el típic recopilatori nadalenc, Joan Miquel Oliver
(guitarra), Pau Debon (veu), Pere Manel Debon (bateria), Joan Roca (baix) y Jaume
Manresa (teclats) han tornat a fer gala del seu proverbial inconformisme revisant el
millor del seu repertori en companyia de la Bratislava Symphony Orchestra. Amb uns
cinquanta músics de corda i vent interpretant els arranjaments realitzats per a l’ocasió
pel violoncel lista i compositor contemporani Miquel Àngel Aguiló, el quintet·
mallorquí reconstrueix un total de vint temes en un doble CD+DVD que descobreix
perspectives inèdites en el maridatge entre simfonisme i pop.
Una presència més que notable en la Lista Oficial de Ventas de Promusicae al llarg del
període més competitiu de l’any suposa la consagració comercial d’un treball que
també està rebent una calorosa acollida per part de la crítica. No és pas d’estranyar: en
altre d’aquests reptes que acostumen a acceptar, Antònia Font se situa a les antípodes
de la solemnitat, superant folgadament experiències similars a partir d’un concepte de
producció –l’orquestra: un instrument més- gairebé revolucionari. Hi haurà qui
emparenti “Vitamina Sol” amb el vessant reflexiu de The Divine Comedy; qui
distingeixi en “Dins Aquest Iglú” el ressò del gran Sufjan Stevens i qui tracti de trobar
en “Bamboo” un vincle amb la societat Van Dyke Parks-Joana Newsom. Temps
perdut: com tota la seva obra anterior, “Coser i Cantar” articula un univers personal i
intransferible que s’autoalimenta d’un inusual bagatge de referències indiscutiblement
arrelat en la cultura pop. Afortunadament, el seu món segueix sense ser d’aquest
regne. I lluny de convencionalismes i fórmules, de pensaments únics i típics tòpics, de
concessions i rutines, superen amb cada nou llançament les expectatives d’un públic
que creix en progressió geomètrica. Si gràcies a “Antònia Font” (99) i “A Rússia” (01)
8. es van convertir en el secret millor guardat de Mallorca, “Alegria” (02) va significar el
desembarcament peninsular d’una tripulació que viatja en “Taxi” (02) cap a la
nostàlgia del futur i, submergint-se en els sargassos de la condició humana -“Batiscafo
Katiuscas” (06)-, s’instal la definitivament a l’excel lència. Un univers en contínua· ·
expansió, poesia i astronomia (raonable), deu anys de llum que, com a pas previ de la
seva gira elèctrica d’estiu, Antònia Font celebra envoltant-se d’alguns dels millors
instrumentistes de formació clàssica del país en la gira de presentació d’un “Grandes
éxitos” com no n’hi ha dos. Doncs això: “Coser i cantar”.
9. Cançons de Antònia Font
• Tristesa
Sa tristesa dorm en terra, sa tristesa,
sa tristesa se despenja com el cel per ses estrelles.
I es meu vaixell de terra pesca nit i dia
dins es carrers d’una piscina.
Ses estrelles tan enfora, sa distància, sa tristesa,
dins ses aurores sa tristesa se destil la i s’evapora.·
I es meus niguls aquàtics perden gota a gota
tot es seu pes, ses seves ombres.
Des meu cel insuficient, de sa pluja mineral,
de paraigües dins sa neu.
D’arbres tan indiferents, de rellotges aturats,
d’impossibles sentiments.
Sa tristesa dorm en terra, sa tristesa,
sa tristesa és un música astrohóngara i vermella.
I es meu vaixell de terra pesca nit i dia
dins es carrers d’una piscina.
I es meus niguls aquàtics perden gota a gota
tot es seu pes, ses seves ombres.
Des meus vidres entelats, de solsticis en s’hivern,
d’aerostàtics ancorats.
De carrers abandonats, de pel lícules només,·
de matins difuminats.
10. Des meu cel insuficient, de sa pluja mineral,
de paraigües dins sa neu.
D’arbres tan indiferents, de rellotges aturats,
d’impossibles sentiments.
Sa tristesa, s’alegria, sa tristesa.
• Alegria
Cau d’un arbre sa llavor,
després en surt un altre de millor,
és sa vida que segueix,
ja sé que és increïble però així és.
I es animals també follen
i s’enyoren i ells no saben res.
No... què va... això és impossible d’exterminar
i plora’m, plora’m d’alegria.
Alegria, ses velles se xapen de riure,
ses fulles més seques se tiren des arbres
per ordre de veterania.
Alegria, ses cases s’aixequen i volen,
i es caos és l’ordre d’un dia que vessa
nostàlgia d’amor i simpatia.
11. Cau d’un astre sa claror
i dins sa fosca en terra hi veiem i tot,
és sa llei de s´univers,
n’hi ha de més profundes, ja m’entens.
I surt s´estrella avorrida
i se desvia i no té por ni res.
No... què va... això és impossible d’exterminar
i plora’m, plora’m d’alegria.
Alegria, ses velles se xapen de riure,
es dies s’acaben i es fars il luminen·
ses góndoles entre ses cases.
Alegria, ses òrbites en sincronia,
sa inèrcia tendeix a sa pausa i reposen
immòbils tempestes i climes.
Alegria, en calma per sempre ses hores,
i es cosmos s’atura i per tots es planetes
ingràvids s’acaba sa vida ... I alegria.
12. • Com una bombolla
He ressuscitat,
he obert els ulls i vos he aplegat
que me regàveu es desert,
ara no florirà en tot s´hivern.
Demà trobaré
piscines, nenúfars, blanc d’ametler,
pianos de coa que s’encén
se fonen de música i de plaer.
Desil lusionat,·
m’ha travessat un colador,
però ja estic millor,
només un poc deshidratat.
Desenamorat,
he arribat tard i m’ho he perdut,
que vas de brut!
t´haurem de reciclar.
M’he embarassat,
què faré ara amb aquest infant,
que no vol creure, és tan petit,
menja pastilles de colorins.
13. Sense llit estic malalt,
ficcions i realitats,
sa tele me vetlla,
he dormit en es sofà.
Avorrit i entotsolat
he descobert un bon amic,
és un neurona
que me ven sa llibertat.
Tanca sa porta i surt per sa finestra
com una bombolla de mistol,
explotaràs i seràs una tempesta
que tronarà fins a d’horitzó.
Davallaràs i regaràs sa terra,
pren vitamines sa llavor
d’una miloca que aspira a ser un cometa
i poeta d’ofici a sa tardor.
15. Activitat 2
Recull de poemes i cançons
Poemes
• Propietats de la pena (política)
Assumiràs la veu d'un poble,
i serà la veu del teu poble,
i seràs, per a sempre, poble,
i patiràs, i esperaràs,
i aniràs sempre entre la pols,
et seguirà una polseguera.
I tindràs fam i tindràs set,
no podràs escriure els poemes
i callaràs tota la nit
mentre dormen les teues gents,
i tu sols estaràs despert,
i tu estaràs despert per tots.
No t'han parit per a dormir:
et pariren per a vetllar
en la llarga nit del teu poble.
Tu seràs la paraula viva,
la paraula viva i amarga.
16. Ja no existiran les paraules,
sinó l’home assumint la pena
del seu poble, i és un silenci.
Deixaràs de comptar les síl labes,·
de fer-te el nus de la corbata:
seràs un poble, caminant
entre una amarga polseguera,
vida amunt i nacions amunt,
una enaltida condició.
No tot serà, però, silenci.
Car diràs la paraula justa,
la diràs en el moment just.
No diràs la teua paraula
amb voluntat d’antologia,
car la diràs honestament,
iradament, sense pensar
en ninguna posteritat,
com no siga la del teu poble.
Potser et maten o potser
se’n riuen, potser et delaten;
tot això són banalitats.
17. Allò que val és la consciència
de no ser res si no s’és poble.
I tu, greument, has escollit.
Després del teu silenci estricte,
camines decididament.
Vicent Andrés Estellés
• Pedrals (vida)
Però el camí va ser bonic de viure
Però el camí va ser bonic de viure.
Amb el bullici i els anants i vinents
de la ciutat, on tothom sembla lliure
dins la quadrícula que fan establiments,
corts, tendes, cases, treballs, labors i horaris.
Quina delícia veure’s dintre el borboll
com un de més, saludar els operaris,
creuar corrents quan s’acosta el trontoll
d’un carro ple i fer una rialleta
d’algun babau que clama que és profeta,
o fregar el cap d’algun petit brivall
que, d’amagat, furtava alguna peça
de fruita dolça, o entrar al comerç quan vessa
de l’afluència... ser part del guirigall! Josep
18. • Tarda de diumenge (amistat)
Hem estimat tots dos -tots tres, potser-
les dolces tardes de l'hivern, tancades.
Llegim diaris i bevem cafè,
la llum de fora es va perdent i deixa
un groc ataronjat, la mel del dia.
Aixeco els ulls distretament per veure
dibuixos d’un goril la que fa riure;·
aixeco els ulls per veure-la, de fet:
em meravella la puresa química
de la felicitat dels nens. Tu dorms,
plàcidament i blanca, com un símbol.
Penso en el fotograma que formem;
m’espanten i m’agraden els moments
en què la nostra vida és tan amable:
dels horrors protegida amb aquest vidre.
Antoni Puigverd
19. • Versos, enllà del camí (mort)
D'un vell color de plata
jo voldria que fossin
els meus versos: d'un noble,
antic color de plata.
Davant la mort, que porta
secrets senyals al rostre
que jo veig en mirar-me,
cerco amb ells extingides
veus del mar, pas de núvol,
les distants primaveres.
Trist i lliure, camino,
davant la mort que em mira,
a la llum, per la plata
antiga dels meus versos.
Salvador Espriu
20. • Les roses recordades (records)
Recordes com ens duien
aquelles mans les roses
de Sant Jordi, la vella
claror d'abril ? Plovia
a poc a poc. Nosaltres,
amb gran tedi, darrera
la finestra, miràvem,
potser malalts, la vida
del carrer. Aleshores
ella venia, sempre
olorosa, benigna,
amb les flors, i tancava
fora, lluny, la sofrença
del pobre drac, i deia
molt suament els nostres
petits noms, i ens somreia.
Salvador Espriu
21. • L’amor (amor)
Tot en l’amor s’emplena de sentit.
La força renovada d’aquest cor
tan malmenat per la vida, d'on surt
sinó del seu immens cabal d’amor ?
És, doncs, sols per l’amor que ens creixen roses
als dits i se’ns revelen els misteris;
i en l’amor tot és just i necessari.
Creu en el cos, per tant, i en ell assaja
de perdurar, i fes que tot perduri
dignificant-ho sempre amb amorosa
sol licitud : així donaràs vida.·
Miquel Martí i Pol
22. Cançons
• Els pets (política)
Quin muermo, quin rotllo, quina merda de 6 milions.
No es mullen, no es mouen, no els molestis, no siguis plom.
Mentre tinguin la botigueta i un bon xec a final de més,
tant els hi fot que voti Fraga, Pujolet o el rei.
Espanya, Burundi, o Catalunya, tot és igual.
Les dretes, les esquerres o ve el centre, tant els hi fa.
Et diuen que ets idealista i que el temps ja t’ho canviarà,
que encara que sembli mentida ells ja ho ha passat.
Oooa, no n’hi ha prou amb ser català
Aaao, per molt que siguem una nació
Oooa, no n’hi ha prou amb ser català
Aaao, cal que ho tinguem molt clar.
Les dretes, les esquerres o ve el centre, tot és igual.
Espanya, Burundi, o Catalunya, tant els hi fa.
Et diuen que ets idealista i que el temps ja t’ho canviarà,
que encara que sembli mentida ells ja ho ha passat.
Oooa, no n’hi ha prou amb ser català
Aaao, per molt que siguem una nació
Oooa, no n’hi ha prou amb ser català
Aaao, cal que ho tinguem molt clar.
23. • Joaquín Sabina (amor)
Em falta una dona,
em sobren sis tequiles,
no veure per a voler,
maleïdes siguin les piles
que em fan tranuitar
trobant-nos a faltar,
tirant-me de més,
almívar i sègol.
Em falta un cor
em sobren cinc estrelles
d'hotels d'ocasió
on deixar les meves petjades,
amb gens que ocultar,
amb tot per davant,
Goliat era un trompellot,
David era un gegant.
Encara que en part sóc jutge
d’un mai, d’un tal vegada
d’un no sé, d’un després, d’un què
aviat.
En assumptes d’amor
sempre perd el millor,
no em prenguis tonteta per ximple.
24. • Lluís Llach (records)
Com un gran ram de roses blanques
el teu record que m’acompanya
de tanta llum et sóc deutor
que em sobra espai i em sobra tarda,
tot se m’emplena amb el teu nom
que repeteixo, Laura.
Tots els camins per acollir-te,
tots els ressons per enyorar-te
i el teu somriure fet cançó
molt més enllà de la recança
per gronxar-me amb el teu nom
que repeteixo, Laura.
25. • Lluís Eduard Aute (vida)
Mai he cregut en formules ni en missatges,
m’agrada més jugar a la contradicció,
contra mi mateix vaig a fer una excepció,
intentaré ser més directe en el llenguatge,
en aquesta cançó.
A viure, a viure
que la vida no és amidada
ni avenir.
A viure, a viure
que aquest món
va ser un segon
de l’esdevenir.
26. • Nick Cave (mort)
Jo em vaig parar en l’aigua
En el mes més cru de l'hivern
La pell del meu camell torturava
Estava en el meu estat natural
El vent, senyor, era desagradable
Estava tan solament
Tal com vaig predir
Els meus seguidors es van anar
I plori "Misericòrdia"
Tingues misericòrdia de la meva
I em vaig anar de genolls
Llançat a una Masmorra
Pa i aigua van ser les meves porcions
Fe - la meva única arma
Per a descansar de les legions del mal
El forat per a parlar podria mantenir-se obert
La veu de la serp podria argumentar
engrossint amb insinuacions
Sífilis i cobdícia
27. • Leonard Cohen (amistad)
Ara Suzanne et pren de la mà
i et condueix al riu.
Ella duu robes velles i adorns
dels prestatges dels Exercits de Salvació
i el sol es vessa com mel
sobre la nostra senyora del port
i ella t’ensenya on mirar
entre les escombraries i les flors
Hi ha herois entre les algues
hi ha nens en el matí
ells treuen el cap buscant amor
i ho faran així per a sempre
mentre Suzanne sostingui el mirall
i tu vulguis viatjar amb ella
i tu vulguis viatjar cec
i tu saps que pots confiar en ella
perquè ella ha tocat el seu cos perfecte amb la seva ment.
29. Activitat 3
Poemes visuals
• “Guerra de sexes” (Fina Roldàn)
Aquesta imatge ens presenta un moment de passió entre dues eines de papereria que
volen representar la perforadora que es l’home y una grapadora, una dona. Ella
mostra excitació per ell, i ho demostra estan oberta i la perforadora ho dona a
entendre per com te el pal de vertical, es a dir que n’hi ha una gran temptació entre
els dos.
30. • “Contradiccions” (Míriam Turró)
Aquesta imatge ens presenta on pot arribar la ceguesa humana segons la persona, la
diferencia que n’hi ha entre una visió a un altre, mai pots saber si el que tu penses o
no es l’encerta’t o t’estàs equivocant, però es un dubte que mai podràs resoldre.
31. • “Eleccions2” (Teresa Vilà)
Aquesta imatge ens mostra que les eleccions en veritat no serveixen per a res, que les
nostres decisions son nul les, ja que el món seguirà sempre igual de desequilibrat i·
injust per als mateixos.
32. • “El pas del temps” (Rosa Prat)
Al llarg de la teva vida vas deixant al passat moments que han marcat d’alguna
manera el teu camí en aquesta vida deixant pas només als records. Aquest pas del
temps es una cosa que potser a vegades no tenim en compte al voler perdre’l de
qualsevol manera, sense adonar-te’n que hi hauran coses que només las podràs viure
un cop.
33. • “Fràgil” (Núria Gondolbeu)
Aquesta imatge ens mostra el maltractament i la poca cura que tenim cap al món.
Plantejant-ne si la volem o no, ja que per una banda la volem per poder viure en ella
i per una altra mostrem que no la valorem amb la contaminació i la mala manera
de conservar-la.
35. Activitat 5
Creació poètica
Poemes inventats
• Sensacions
Et miro als ulls i penso que faria sense el teu mirar,
aquell mirar que em fa venir records del passat,
records que m’inciten a continuar,
continuar amb el desig d’estar plenament enamorat.
poc a poc s’acceleren les meves pulsacions,
pulsacions que em fan posar la ment en blanc,
un blanc amb unes cançons de fons,
cançons que bullen la meva sang.
• Passió
Em toques amb els teus dits
dibuixant un camí a la meva pell,
deixant emprenta als meus pits
que obsessionen al meu cervell.
36. Poc a poc vas baixant
i l’obsessió va pujant,
es una temperatura excitant
la que ens està envoltant.
• Records
M’abandones, te’n vas,
deixant-me en la soledat
ballan aquell vals
que mai podré oblidar.
la nostra relació?
un vertader fracàs...
com en la guerra
els soldats.
37. • Ballem
Hem mires, ens apropem,
comencem a dibuixar
un dibuix compartit
que el fa especial.
Sona el ritme de la música
que fa que junts ballem
al seu compàs, sense aturar-nos
en cap instant.
• Somnis
Tanca els ulls
i enfonsa’t en un món de irrealitat,
ple de somnis
que potser mai podràs oblidar.
Oblida’t de tu
de tots aquests problemes que t’envolten,
somia, somia
en un món sense contradiccions.
39. Cançons inventades
• Feliç sense mi
Solament en la meva vida em valc en records de saber que no estàs,
és trist aquest moment.. però alguna cosa comprenc, no et vaig deixar d’estimar.
buscaràs algun dia en el teu baül de records que un dia et vaig donar,
i aquest dia veuràs l’error de la teva vida per deixar-me d’estimar.
Ara visc i entenc que la teva vida mai va ser la meva vida
que per mes que ho intento no puc més amb aquest sofriment
però i es que a l’amor la felicitat es torna tristesa...
et mentiria dient que.. que series feliç... sense mi.
41. • Sota la pell
Sol, sota la pell,
diguem qui hi ha dintre teu.
sol, món inventat,
lluito per veure qui ets tu.
Quan vegis les fotos que ens varem fer a Begur
quan t’aixequis de nit i no sigui al teu costat
no em busquis, no, que avui tot s’ha fos
quan arribi el dia que pensis en mi.