L'EDAT MITJANA

2. • L’ edat mitjana va
començar a l’ any 476
dC amb la caiguda de
l’imperi romà...
...i va acabar a l’ any
1492 dC amb el
descobriment d’
Amèrica.

3. ALTA EDAT MITJANA
· La majoria de gent vivia al
camp. Hi havia molta
violència i inseguretat.
BAIXA EDAT MITJANA
• Les ciutats van començar
a créixer. Van aparèixer
molts artesans i es va
desenvolupar el comerç.

5. • Era una societat molt desigual. Estava dividida en
estaments socials i no es podia canviar mai d’un a l’altre.
• Privilegiats: sector petit que gaudia de tots els privilegis.
Posseïen la major part de les terres.
• Noblesa: es dedicava a la defensa militar i a la guerra.
• Clero: capellans i monjos dedicats a l’oració i l’Església.
• No privilegiats: treballaven i mantenien als privilegiats.
Eren els pagesos (la gran majoria) i els artesans. No
tenien drets, totalment sotmesos las senyors feudals.

7. • Fou originada per la unió dinàstica de Catalunya i d’Aragó
duta a terme el 1137 amb la donació, per part de Ramir II
d’Aragó, del regne d’Aragó, del comtat de Ribagorça i del
regne de Saragossa (aquest, sota l’alta senyoria del rei de
Castella) al comte Ramon Berenguer IV de Barcelona, comte
d’Osona, Girona, Cerdanya i Besalú, mitjançant el compromís
de matrimoni del comte amb la seva filla i hereva Peronella
(acomplert el 1150). Ramon Berenguer renuncià a titular-se'n
rei —només Peronella es titulà reina d’Aragó— i prengué el
nom de príncep i dominador d’Aragó. Però a partir del seu fill i
successor (1162) Alfons I de Catalunya-Aragó els sobirans de
la nova monarquia esdevingueren reis tant per als aragonesos
com per als catalans, tot i ésser llur títol històric com a
sobirans de Catalunya el de comtes de Barcelona.

9. • Les ciutats medievals van començar amb el comerç, i hi
havien privilegiats (reis,nobles…) i no privilegiats
(campesins,esclaus…). L'explicació d'aquest fenomen es
troba en el creixement agrari i el consum familiar
insatisfet. La iniciativa d'una massa important de
pagesos que van acudir a mercats locals i urbans per
vendre una part de la seva producció.

11. • Els cavallers eren persones que anaven en cavall i
normalment amb una espasa. Anaven amb els seus
cavalls a protegir la seva ciutat a la guerra.
• A l’ edat medieval els cavallers servien al
rei o algún altre senyor feudal com retribució
habitual per la tinència d’ una parcel·la de
terres.

13. • L´art romanic es va desenvolupar a l` Europa Occidental
del segle XI al segle XIII despres de la descomposicició
de l’imperi carolingi
•

15. • L’art gòtic descriu un estil arqitectónic i decoratiu
predominanment a Europa entre el segle XII i el segle
XV que és carcacteritza pel fet que sol ser molt
ornamental i amb detalls molt realistes

17. • El món musulmà medieval va integrar societats que
tenien al seu darrera una llarga història. L’adopció de la
religió islàmica, però, no va canviar la forma immediata
de les seves estructures socioeconòmiques. Malgrat les
diferències que es van donar entre les diverses regions
que integraven l’Imperi Islàmic, advertim certes
semblances i un ritme similar en les transformacions.
•

19. • Després de la conquesta musulmana, les úniques zones
que no van quedar sota el domini musulmà van ser les
àrees cantàbriques (origen dels regne asturià i lleonès) i
pirinenques (origen del regne de Navarra i els comtats
aragonesos i catalans), al nord de la Península. Molts
visigots que fugien dels musulmans es van refugiar en
aquestes zones que serien l’origen dels nous regnes
cristians que es van formar al nord de la Península entre
els segles VIII i IX.
•

21. • L’Església va ser la institució del poder econòmic, polític i
la influència social de la qual va durar més temps i va
abraçar més territoris en la Història Universal. Amb la
caiguda de l’Imperi Romà només va restar dempeus
l’organització eclesiàstica que s’expansionaria per
diverses vies. L’Església va esdevenir la propietària més
gran de terres d’Europa gràcies a les donacions dels
monarques o dels nobles i va arribar a posseir a més una
organització força centralitzada. El clergat es va dividir
en secular i regular.

23. • La història de la música a Occident arrenca, en la pràctica,
quan la música comença a escriure’s (segles X – XI). Els
grans avenços en la notació –escriptura musical- i
el llenguatge musical es van produir en l’àmbit de la música
religiosa, sobretot al començament. Això es degut al fet que la
vida cultural es concentrava en els monestirs: els monjos
eren pràcticament les úniques persones que sabien llegir i
escriure. La polifonia (composició a diverses veus) va sorgir
de compositors inquiets al servei de l’església. També hi havia
música a la cort: entre la gent de les classes poderoses
(nobles i senyors feudals) va sorgir el moviment
trobadoresc, del qual es conserven algunes partitures.
• La resta de la societat, ocupada a subsistir, no tenia temps de
preocupar-se d’anotar ni de cuidar la seva música.

25. • Des de les primeres dècades del segle XI, l’esclavitud va
renéixer a la Mediterrània occidental cristiana amb una
força i una intensitat que aniria guanyant terreny
conforme avançaven els segles.

27. • Després de la caiguda de l'Imperi i en l’edat mitjana van
reemplaçar aquells jocs altres que es ressentien també
d'aquella edat, en els quals els cavallers i paladines
s'ensinistraven en els varis exercicis de la guerra,
representant diferents simulacres d'ella. En ells era on
feien ostentació de la seva força, de la seva agilitat i del
seu enginy i en els quals donaven proves d'amor i
cortesia a les seves dames, que solien ser algunes
vegades els jutges d'aquelles lides.
•

29. • Al segle IX la majoria de comtats s’havien anat
concentrant en mans del comte de Barcelona, que va
esdevenir el més poderós. A més, va aconseguir que
fossin hereditaris, és a dir, que passessin en herència als
seus descendents.
• A finals del segle X, un altre comte va trencar el
compromís de vassallatge amb el rei franc, cosa que va
suposar la independència política dels comtats,
anomenats catalans perquè els seus habitants parlaven
una llengua comuna, que s’havia anat diferenciant del
llatí i d’altres llengües de l’entorn, el català.

30. • Els visigots van arribar
a terres catalanes l’any
476. Es tractava d’un
poble d’origen germànic
que portava molts anys
en contacte amb els
romans i que, en
conseqüència, havia
adquirit un vernís de
romanització,
convertint-se fins i tot al
cristianisme, per bé que
van adoptar
l’arrianisme.