O slideshow foi denunciado.
Seu SlideShare está sendo baixado. ×

JUSTIFICACION UDIS.pdf

Anúncio
Anúncio
Anúncio
Anúncio
Anúncio
Anúncio
Anúncio
Anúncio
Anúncio
Anúncio
Anúncio
Anúncio
Carregando em…3
×

Confira estes a seguir

1 de 52 Anúncio
Anúncio

Mais Conteúdo rRelacionado

Mais recentes (20)

Anúncio

JUSTIFICACION UDIS.pdf

  1. 1. Polítiques de centre que tenen impacte en el rendiment acadèmic i la convivència.
  2. 2. DECRET 72/2021 • Article 11. Coordinació territorial de l’orientació • 1. La conselleria competent en matèria d’educació organitzarà, per demarcacions territorials, estructures flexibles de coordinació dels equips d’orientació educativa i dels departaments d’orientació educativa i professional que tinguen com a objectius, entre altres: • la difusió i l’intercanvi d’informació, recursos i bones pràctiques, el coneixement dels recursos de la zona d’actuació, l’actualització de competències professionals, la promoció de la investigació i la innovació educativa, la discussió professional, la presa de decisions i la unificació de criteris tècnics d’intervenció per a la millora la qualitat de l’orientació i de la inclusió de l’alumnat. • 2. Les unitats especialitzades d’orientació han d’organitzar aquestes coordinacions territorials i col·laborar amb els equips d’orientació educativa, els departaments d’orientació educativa i professional i les agrupacions d’orientació de zona en el desenvolupament de les funcions que tenen atribuïdes, d’acord amb les directrius que establisca el centre directiu competent en orientació educativa
  3. 3. DECRET 72/2021 Article 6. Funcions de l’equip d’orientació educativa b) Assessorar i cooperar amb els equips educatius, amb les figures de coordinació i amb els òrgans de govern, de coordinació docent i de participació dels centres docents en: 2n. L’organització dels suports personals i materials perquè augmenten la capacitat del centre per a respondre de manera eficaç a la diversitat i asseguren l’accés de tot l’alumnat a l’orientació educativa i a les experiències educatives comunes Article 8. Funcions del departament d’orientació educativa i professionaL Idem
  4. 4. AUGMENTAR CAPACITAT AVALUACIÓ -Com -Indicadors de capacitat?
  5. 5. AVALUACIÓ D’IMPACTE EN LES PROPOSTES DEL D.O/E.O.E. EN LES MESURES DE RESPOSTA PROPOSADES • Evaluación del impacto de la investigación en Ciencias Sociales y Humanidades en la Unión Europea El proyecto IMPACT-EV • https://www.funcas.es/wp- content/uploads/Migracion/Articulos/ FUNCAS_PS/021art06.pdf • https://dialnet.unirioja.es/servlet/artic ulo?codigo=6371348 • La evaluación de impacto investiga los cambios que provoca una intervención. Se puede emprender una evaluación de impacto en intervenciones a cualquier escala. • (Definición del Comité de Asistencia para el Desarrollo de la OECD)
  6. 6. Objetivos de Europa 2020 (UE) 4. Educación – Tasas de abandono escolar por debajo del 10 por ciento. –Al menos un 40 por ciento de las personas de 30 a 34 años de edad con estudios de nivel terciario Quart. Finalitats del PAM a) Desenvolupar intervencions educatives inclusives i canvis organitzatius i metodològics que donen resposta a les necessitats educatives des d’una perspectiva inclusiva. b) b) Incrementar el percentatge d’alumnat que assolisca els objectius i les competències clau corresponents. c) c) Augmentar la taxa de titulació de l’alumnat en l’Educació Secundària Obligatòria. d) d) Reduir l’absentisme i l’abandonament escolar primerenc i incrementar la taxa d’escolarització en l’educació postobligatòria.
  7. 7. UNA PROPOSTA D’IMPACTE. LA CODOCÈNCIA, EL TREBALL COOPERATIU, ELS GRUPS INTERACTIUS LA BIBLIOTECA TUTORITZADA FORMACIÓ FAMILIARS
  8. 8. ALUMNAT AMB NESE NESE EN ESO TDHA 10 ALUMNAT DE COMPENSACIÓ 50 DIFICULTATS LECTURA I ESCRIPTURA 10 TEA (UECIL) 8 DIFICULTATS MATEM`TIQUES 4 TEA 3 S. MOEBIUS 1 PSICOSIS 1 DISCAPACITAT MOTRIU 1 DISCAPACITAT VISUAL 1 RETARD MENTAL LLEU 6 RETARD MENTAL MODERAT 3 PLURIDEFICIENT 1
  9. 9. POLÍTIQUES DE CENTRE •EL PLA D’ ACTUACIÓ PER A LA MILLORA (2015-2019 •2019- 2020 PANDÈMIA •2020-2021 •2021-2022
  10. 10. MESURES ORGANITZATIVES CURS 2018-2019 • NO AL PAC • GI RECURSOS ESPECIALITZATS PER A LA INCLUSIÓ DINS DE LA’ULA. • DOCÈNCIA COMPARTIDA. TREBALL COOPERATIU (V./C./A./M.) • AGRUPAMENTS HETEREOGÈNIS • BT • TLD • MDLR • SOCIALITZACIÓ PREVENTIVA DE LA VIOLÈNCIA • FORMACIÓ A FAMILIARS
  11. 11. TREBALL COOPERATIU
  12. 12. SUCCESS FOR ALL. Robert Slavin. Universitat John Hopkins https://www.successforall.org/who-we-are/ • Dr. Johns Hopkins University, • Working as researchers at Johns Hopkins University, they turned basic research into comprehensive programs designed to harness the power of kids, unlocking their potential through cooperative learning.
  13. 13. ACCELERATED SCHOOLS. (HENRY LEVIN. STANFORD) UNIVERSITY • https://www.tc.columbia.edu/ce nters/accelerated/about.html
  14. 14. Fostering Community of Learners. Ann Brown, Jpsep Campione ( Universitat de Berckeley)
  15. 15. https://www.european-agency.org/sites/default/files/Five_Key_Messages_for_Inclusive_Education_ES.pdf AGENCIA EUROPEA PARA LAS NECESIDADES EDUCATIVAS ESPECIALES Y LA INCLUSIÓN EDUCATIVA (LAAGENCIA) Según el informe RA4AL de la Agencia, Farrell y sus colegas (2007) … sugerir que la ubicación de los estudiantes con NEE en escuelas ordinarias no presenta mayores consecuencias adversas para los logros académicos, comportamiento y actitudes de todos los niños. Un examen sistemático de la bibliografía encargado por Evidence for Policy and Practice Initiative (EPPI) [Evidencia Política y la Práctica (EPPI)] (Kalambouka et al., 2005) también indica que, en líneas generales, no existen efectos adversos en los alumnos sin NEE cuando alumnos con necesidades especiales son incluidos en escuelas corrientes (Agencia Europea, 2012d, p. 8). Diversos estudios resumen los beneficios de la inclusión para aquellos alumnos sin ningún tipo de discapacidad. Estos beneficios incluyen: •Un incremento en el reconocimiento y la aceptación de las diferencias individuales y la diversidad, respeto para todas las personas, preparación para la vida adulta en una sociedad inclusiva y oportunidades para dominar actividades a través de la práctica y la enseñanza a otros. Tales efectos se documentan también en investigaciones recientes, por ejemplo Bennett y Gallagher (2012) (Agencia Europea, 2012d, p. 8)
  16. 16.  El impacto positivo de las prácticas inclusivas con alumnos con discapacidad se indican también en investigaciones tales como las de MacArthur et al. (2005) y de Graaf et al. (2011). Estas incluyen una mejora de las relaciones y redes sociales, modelos de roles en grupos de iguales, un aumento de los logros, mayores expectativas, mayor colaboración entre el personal escolar y una mejor integración de la familia en la comunidad (Agencia Europea, 2012d, p. 8).  Beneficios más extensos podrían incluir oportunidades de acceso a un currículo más amplio y el reconocimiento y la acreditación del logro. Se debería considerar mejorar la organización de “espacios” para la enseñanza y ofrecer más oportunidades a los estudiantes para descubrir capacidades en una gama de áreas más allá del aprendizaje académico (ibid., p. 25).  La investigación de Chapman et al. (2011) se centró especialmente en: El liderazgo que promueve los logros entre los estudiantes con discapacidad/NEE y sugirió que la presencia de una población estudiantil diversa puede, bajo condiciones organizativas adecuadas, estimular disposiciones/arreglos colaborativos y fomentar modos de enseñanza innovadores para llegar a los grupos de difícil acceso (Agencia Europea, 2012d, p. 21).  “Lo que es bueno para los alumnos con NEE es bueno para todos los alumnos” Esta declaración, mencionada en la publicación Educación Inclusiva y la Práctica en el aula (Agencia Europea, 2003, p. 33), se ha repetido frecuentemente, desde entonces, en el trabajo de la Agencia.  Por ejemplo, en el mismo estudio se hizo hincapié en que: La tutoría entre iguales o el aprendizaje cooperativo es efectivo tanto en las áreas cognitivas como afectivas (socio-emocionales) del aprendizaje y desarrollo de los alumnos. Los alumnos que se ayudan entre ellos, especialmente dentro de un sistema de grupos de alumnos flexible y bien considerado, aprovechan el aprendizaje conjunto (ibíd., p. 23).
  17. 17. •AGRUPAMENTS •Criteris d'heterogeneïtat •En grups de 4/5
  18. 18. GRUPS INTERACTIUS
  19. 19. CODOCÈNCIA
  20. 20. CODOCÈNCIA ORGANITZACIÓ DE LA CODOCÈNCIA Polítiques de centre: presa de decisions en els horaris Parelles pedagògiques El paper dels recursos especialitzats per a la inclusió TREALL EN CODOCÈNCIA Treball cooperatiu del professorat Treball cooperatiu del grup
  21. 21. CODOCÈNCIA • AMB RECURSOS ADDICIONALS DEL PAM • AMB RECURSOS ESPECIALITZATS PER A L AINCLUSIÓ • CARACTERÍSTIQUES DE LA CODOCÈNCIA • Suposa la direcció de la classe per part de dos professors/es de manera conjunta i col·laborativa. Les decisions que es prenen per millorar la convivència i laprenentatge del grup són consensuades. • La docència compartida fa referència no només al professorat que hi participa i que és de la matèria sinó també als recursos especialitzats de resposta a la inclusió.
  22. 22. GRUPS INTERACTIUS
  23. 23. ADAPACIONS CURRICULARS SIGNIFICATIVES INCLUSIVES Currículum del grup de referència Context: aula ordinària Llibres: llibretes, agenda Objectius: del nivell curricular del xiquet/a Continguts : priorització (nuclears de la unitat de treball) Anticipació dels aprenentatge ( família) Activitats : selecció d’aquelles que s’ajusten al nivell curricular Exàmens : adaptats als objectius del seu nivell
  24. 24. BIBLIOTECA TUTORITZADA • És una forma d’ extensió del temps d’ aprenentatge. • Proposa la creació d’espais més enllà de l’ horari escolarordinari, en els quals els estudiants realitzen activitats • Acompanyats per voluntaris (professors, familiars i altres) • persones de la comunitat). • Diferents investigacions de la • Comunitat Científica Internacional han demostrat que laampliació del temps d’aprenentatge té un important impacte en la millora dels resultats educatius. • Lesactivitats que es realitzen a la Biblioteca Tutoritzada són de caràcter instrumental i de suport a les tasques escolars, accelerant l'aprenentatge de tots, especialment dels alumnes amb més necessitats educatives.
  25. 25. GENER FEBRER DIA MIJTA 18,31 21,62 TOTAL 293 346 DILLUNS 64 76 DIMARTS 78 83 DIMECRES 85 105 DIJOUS 66 82 GRUP 1r A 39 43 1r B 30 27 1r C 16 29 1r D 23 17 2n A 53 77 2n B 0 0 2n C 44 42 3r A 8 19 3r B 4 4 3r C 25 27 3r Pmar 22 25 4t A 9 9 4t B 14 14 4t C 6 13 4t Pr 4 0 0
  26. 26. MARÇ ABRIL MAIG JUNY DIA MIJTA 17.09 14.81 16.76 17.75 TOTAL 188 163 285 71 DILLUNS 23 40 58 12 DIMARTS 39 51 59 12 DIMECRES 72 55 78 26 DIJOUS 54 17 90 21 GRUP 1r A 35 37 56 13 1r B 13 12 24 4 1r C 17 17 24 5 1r D 8 12 28 2 2n A 49 25 37 11 2n B 0 15 20 4 2n C 26 14 37 14 3r A 4 4 6 9 3r B 2 0 6 0 3r C 16 10 18 4 3r Pmar 9 5 8 0 4t A 1 4 10 2 4t B 4 5 2 2 4t C 4 3 9 1 4t Pr 4 0 0 0 0
  27. 27. IMPACTE EN RENDIMENT ACADÈMIC
  28. 28. IMPACTE CONVIVÈNCIA
  29. 29. PLAN ESTRATÉGICO NACIONAL DE CONVIVENCIA
  30. 30. GUÍA PARA LA COMUNIDAD EDUCATIVA

×