2. La frustració es manifesta quan no podem aconseguir un objectiu.
És un sentiment desagradable i d’intensitat variable: com més esforç
dediquem a un objectiu, més gran és la nostra frustració si no
l’aconseguim.
3. Cal aprendre a tolerar-la i a gestionar la ira (ràbia, irritació, còlera,
enuig, etc.) i la decepció (tristor, desànim, angoixa, desmotivació...).
Tenir poca tolerància a la frustració pot provocar respostes verbals o
físiques agressives.
4. Si gestionem bé els nostres sentiments serem un
bon model per a uns infants més feliços!
5. Cal ajudar els nens a reconèixer els “sentiments
negatius” com la ràbia, la tristor, la frustració,
l’enyorament...
6. •Ajudem les criatures a afrontar la
frustració o intentem evitar-los-la?
•Entenem que el conflicte és educatiu?
•Quines actituds dels adults afavoreixen
més l’adquisició de tolerància a la
frustració en els infants?
•Com tolerem les molèsties i les
adversitats?
7. Què podem fer nosaltres?
•
Donar exemple.
•
Educar en la cultura
de l’esforç.
•
No donar-li tot fet.
•
No cedir davant les
enrabiades.
8. . Marcar-li objectius.
. Ensenyar-li a ser
perseverant.
. Convertir la frustració
en aprenentatge.
9. Com els podem ajudar?
Podem ensenyar al nen…
a identificar el sentiment de
frustració quan aparegui.
a relaxar-se.
a demanar ajuda quan calgui.
a assolir els seus objectius
d’una forma alternativa.