Jornada de presentació del document Tendències d’ecodisseny a Catalunya. Raúl Garcia, cofundador i director de disseny d’Inèdit presenta presentarà el document on s’avalua la situació actual i les tendències d’ecodisseny a Catalunya. Un dels àmbits sectorial estratègics de la Política Industrial de Catalunya és el disseny. L’ecodisseny, que minimitza l’impacte ambiental dels productes i serveis al llarg del seu cicle de vida, és una eina clau per assolir la transició cap a l’economia circular.

1. Tendències d’ecodisseny a Catalunya
Jornada de presentació de les Tendències d’ecodisseny a Catalunya
Sessió virtual, Dijous 15 d’abril de 2021
Raul Garcia Lozano, Cofundador i director de disseny d’Inèdit
Organització: Col·laboració:

2. Què és una tendència?
Per què l’ecodisseny?
Tendències d’ecodisseny a Catalunya
Conclusions

3. Què és una tendència?

4. Segons bibliografia....
“Una manifestació de comportaments,
actituds o expectatives, que responen a
una necessitat o desig i context”
“El procés de gestió de tendències
implica observar canvis o avenços
específics”

5. Des de el punt de vista del disseny i al llarg d’aquest treball, s’entendran les tendències
d’ecodisseny com
“Aquells aspectes de l’ecodisseny que més rellevància estan prenent i més valor estan
aportant a Catalunya”.
Les tendències s’identifiquen en les primeres etapes del procés de (eco)disseny; :
▪ Durant l’observació, per identificar senyals, patrons i palanques de canvi (claus per a
entendre el seu perquè).
▪ i a l’investigació, per trobar quins són els comportaments, projectes i noves idees que
s'aglomeren i classifiquen en mega, macro i microtendències.

6. Classificació de les tendències:
Mega
Tendències
Iniciatives i formes de fer
molt consolidades
(mainstream).
Abast global i durada a llarg
termini
Macro
tendències
Derivades de les mega
tendències i en procés
de consolidació (inici del
mainstream).
Abast mitjà i durada a
d’entre 5 i 10 anys
Micro
tendències
Primers signes de
les tendències
emergents.
Abast petit, entre 3
i 5 anys

7. Per què l’ecodisseny?

8. Perquè és una de les principals mega
tendències en disseny.
Perquè és posa l’accent en els
conceptes de cicle de vida i gestió de
l’impacte ambiental.
Perquè és una de les eines clau per
assolir els ODS (12, Consum i
producció Sostenible).

9. Ecodissenyar un producte significa...
fer-lo útil i desitjable, maximitzar-ne l’impacte comercial i minimitzar-
ne l’impacte ambiental i al llarg del seu cicle de vida.
Matèries
primeres
Fabricació Envasat Distribució Venda Ús i
manteniment
Gestió final

10. (eco)Dissenyar consisteix en un procés de planificació creativa que considera:
▪ L’observació i la investigació, per entendre millor el repte que es pretén afrontar i
identificar les tendències,
▪ i la conceptualització i el desenvolupament, per assolir conclusions i resoldre en
propostes valuoses.
Observar Investigar Idear Resoldre

11. Tendències d’ecodisseny a
Catalunya.

12. Les mega tendències d’ecodisseny a Catalunya:
A. Gestió més circular
dels materials.
B. Materials tradicionals
i nous materials.
C. Menys és més al món
de la sostenibilitat.
I les macro tendències:
D. La lluita de les noves
generacions per la
sostenibilitat.
E. Usuaris en el centre
de l’acció.
F. Mesurar i posar en
valor allò que no és
evident.

13. Mega tendències
d’ecodisseny a Catalunya.

14. A. Gestió més
circular dels
materials.
▪ Desestigmatització
del reciclat.
▪ Relat de circularitat
dels material.
B. Materials
tradicionals i nous
materials.
▪ Noves aplicacions per
materials tradicionals.
▪ Nous materials
biobasats.
C. Menys és més
al món de la
sostenibilitat.
▪ Menys material i
millors prestacions.
▪ Major eficiència en
l’ús de recursos.

15. Gestió més circular dels
materials.
Com fer-los útils i tornar-los
a introduir al mercat.
A.

16. L’ús de materials reciclats...
▪ evita el malbaratament de materials
potencialment útils,
▪ redueix el consum i dependència de les
matèries primeres,
▪ redueix l’ús d'energia en la
transformació,
▪ minimitza les emissions a l’aire i a l’aigua,
▪ i evita una gestió finalista dels residus.

17. Desestigmatització
del reciclat.
▪ Millora de la imatge del material reciclat
(tradicionalment associat a productes de baixa
qualitat).
▪ La demanda supera a l’oferta!
▪ Estímul de la recuperació i reciclatge: gestió
més rendible, augment inversió per la millora
de la recollida i tractament selectiu i impuls de
noves tecnologies.
Green Edition, gamma de cadires 100% reciclades.
Resol
Mascareta higiènica reutilitzable.
Arpe

18. Relat de circularitat
material.
Es posa de manifest, ja sigui perquè el propi
disseny del producte ho evidencia i/o perquè es
realitza una comunicació al respecte:
▪ Quin és l’origen del material reciclat (de quin
residu prové?, com s’ha obtingut?)
▪ I quina o quines són les aplicacions que es
podrien obtenir si es recicla.
Infinit Denim, teixit de cotó reciclat pre i postconsum.
Back to Eco
Cintes, lluminàries fabricades amb residus automotrius.
Demano

19. Materials tradicionals i nous
materials.
Una alternativa al plàstic.
B.

20. L’ús de materials d’origen renovable és una
tendència clarament relacionada amb...
▪ la presa de consciència de l’escassedat
dels recursos d’origen no renovable
▪ i de l’impacte ambiental que suposa la
seva extracció, processat i gestió final.

21. Noves aplicacions per
materials tradicionals.
▪ Recuperació i reinterpretació de l’ús de
materials renovables usats tradicionalment i/o
en altres contextos i cultures.
▪ Aquests materials són molt ben valorats pels
consumidors perquè els fan connectar amb la
natura i, per analogia, amb els valors de la
sostenibilitat.
Scudo, proteccions de cartró per a embalatge.
Brafim
Bossa de paper per a la distribució de peces de roba.
Mango

22. Nous materials
biobasats.
▪ Els majors avenços en el desenvolupament i
aplicació dels materials biobasats s’estan
realitzant en el camp dels plàstics biobasats
(bioplàstics obtinguts a partir de biomassa).
▪ Actualment existeix una alternativa biobasada
per a qualsevol material plàstic d’origen fòssil.
Coberts comestibles.
Voilà
Material biobasat i biodegradable.
Oimo

23. Menys és més al món de la
sostenibilitat.
Reducció en l’ús dels
recursos i millor maneig.
C.

24. El lema “menys és més” ha passat del món
del disseny al món de la sostenibilitat, com
una estratègia clau per a la prevenció.
Des de l’ecodisseny s’apliquen estratègies
per a un ús més eficient al llarg de tot el
cicle de vida, des de l'extracció de matèries
primeres, passant per la fabricació,
distribució i ús, i fins a la gestió final dels
recursos.

25. Menys material i
millors prestacions.
L’exercici d’optimització de material és una
oportunitat per...
▪ discutir la necessitat real de la quantitat i tipus
de material,
▪ valorar dissenys més simples,
▪ usar les noves tecnologies i materials per una
millor enginyeria del producte
Tubo plano, cartró ondulat flexible per a tubs i envasos
corbats.
Miralles Cartonajes
Bigues laminades, més estructurals i lleugeres
Macusa

26. Major eficiència en
l’ús dels recursos.
▪ La millora de la tecnologia redunda en una
major eficiència en l’ús de recursos.
▪ Des del disseny, i recolzats en la innovació
tecnològica, es vetlla per a què el producte
requereixi un mínim de recursos pel seu
funcionament.
S01, motos elèctriques amb bateria extraïble.
Silence
Baldufa Light, llum de tecnologia LED i recargable.
Anima Design SL

27. Macro tendències
d’ecodisseny a Catalunya.

28. D. La lluita de les
noves generacions
per la sostenibilitat.
▪ Per un futur més verd.
▪ La educació com a eina
per prendre consciència.
▪ Des dels residus fins els
nous productes.
E. Usuaris en el
centre de l’acció.
▪ Producte-servei
orientat al
manteniment.
▪ Producte-servei
orientat a l’ús.
▪ Producte-servei
orientat al resultat.
F. Mesurar i posar en
valor allò que no és
evident.
▪ Mètriques d'eficiència
operacional.
▪ Mètriques d'acompliment
sostenible i creació de valor
circular.
▪ Distintius ambientals.

29. La lluita de les noves generacions
per la sostenibilitat.
Les estratègies d’ecodisseny són clau per afrontar el canvi
climàtic.
D.

30. Els moviments i projectes activistes
sorgeixen perquè hem estat testimonis de
primera mà dels impactes de l’activitat
humana sobre el planeta.
Una porció molt rellevant dels joves se
senten amb la responsabilitat de lluitar per
un futur més sostenible.

31. Per a un futur
més verd.
▪ La societat cada vegada té més present que
sense un entorn natural, la sostenibilitat sòcio-
econòmica no és possible.
▪ Cada vegada sorgeixen més projectes que
visibilitzen la importància del medi natural per
al desenvolupament sostenible.
HBEE, Projecte per la nidificació de les abelles solitàries.
Cristina Bonamusas

32. La educació com a eina per
prendre consciència.
▪ La presa de consciència sobre la situació
d’emergència climàtica actual i, sobretot, quins
són els processos que ens han portat a viure
en aquesta situació, és el punt de partida per
prendre les mesures correctes.
▪ Una d’aquestes mesures és sense dubte
l’educació com a vàlua imprescindible per a un
futur més sostenible.
El Mural de Clima, projecte pedagògic col.lectiu en relació
al canvi climàtic.
The Climate Collage

33. Des de els residus fins
els nous productes.
▪ Una de les forces que empenyen a l'ecodisseny
i l'economia circular, és disminuir la quantitat
de materials de rebuig i residus al llarg del cicle
de vida.
▪ Sota aquesta concepció cada dia apareixen
noves iniciatives que busquen valoritzar
aquests residus mitjançant una millor selecció i
aplicació per a elaborar nous productes.
Clint, projecte de nou material reciclat
A partir de subproductes de la indústria de la neteja.
Elisava + Girbau Lab
Ecopick, robot que ajuda a una millor classificació i
triatge dels residus.
Picvisa

34. Usuaris al centre de l’acció.
Alternatives a la possessió i orientades a
maximitzar l’ús i experiència.
E.

35. Consisteix en d'augmentar i enriquir el valor
dels productes per mitjà de serveis, “per a
què el client gaudeixi d’una òptima
prestació del servei”,
▪ retenint el valor dels recursos usats,
▪ millorant l’experiència d’usuari,
▪ i iniciant una nova relació amb el client
més duradora, sostenible i competitiva.

36. Producte-servei
orientat al manteniment.
▪ Consisteix en el manteniment predictiu a través
del seguiment i parametrització de les dades
compartides.
▪ Ofereix solucions integrals que integren la
cessió, neteja, i posada a punt pel seu ús.
Servei de neteja i esterilització de roba hospitalària.
Axioma

37. Producte-servei
orientat a l’ús.
▪ Oferir als usuaris l’ús del producte, que pot
usar quan i durant el temps que necessitin,
però sense la necessitat d'adquirir-lo.
Mobilitat elèctrica compartida.
Som Mobilitat
Armari de roba virtual.
Pislow

38. Producte-servei
orientat al resultat.
▪ Els gestors no adquireixen els
equips sinó que mantenen
contractes per a mantenir un òptim
resultat del mateix.
VE-BOX, servei de tractament de residus orgànics in situ.
Venvirotech

39. Mesurar i posar en valor allò que
no es pot veure a simple vista.
Mètriques de circularitat objectives i informació
contrastada per a la presa de decisions.
F.

40. Les mètriques per avançar cap a la
circularitat són un conjunt d’eines que
recolzen la gestió de l’ecodisseny i la presa
de decisions; vetllen per que, a més a més
de semblar-ho, un producte o servei
ecodissenyat també sigui objectivament
més competitiu i sostenible.

41. Mètriques d'eficiència
operacional.
▪ Mètriques que s’integren en el propi sistema
de gestió del disseny i desenvolupament (ISO
14006 gestió de l’ecodisseny).
▪ Eines per aplicar una metodologia
d’ecodisseny, avaluació i valoració de des del
punt de vista de l’ecoeficiència i la sostenibilitat.
Gestió de l'ecodisseny de producte.
Seat
Blue Tool: La sostenibilitat al món del disseny gràfic.
La Page

42. Mètriques d'acompliment
sostenible i creació de valor
circular.
▪ Càlcul de l’impacte ambiental de les activitats i
productes (Petjada de carboni de producte o
Organització).
▪ O càlcul de múltiples indicadors ambientals
(Petjada Ambiental de Producte o
d'Organització).
Dalia, càlcul de les emissions de CO2 de paper tissú.
LC Paper

43. Distintius
ambientals.
▪ Són un mètode voluntari de certificació que fa
referència a l'acompliment ambiental.
▪ S’utilitzen per fer una comunicació ambiental
veraç i fiable i oferir una imatge de credibilitat
institucional.
▪ Es busca afavorir aquells productes que
produeixen un menor impacte ambientals des
d’una perspectiva de cicle de vida.
Distintiu de garantia de qualitat ambiental
Departament de Territori i Sostenibilitat, Generalitat de
Catalunya
Programa DAPconstrucción®
CAATEEB

44. Conclusions

45. L'informe pretén ser un repàs sobre allò que s’està fent bé i quines són les bones
pràctiques que impulsen Catalunya per ser un dels referents europeus en ecodisseny.
Les mega tendències d’ecodisseny a Catalunya són:
A. Gestió més
circular dels
materials.
B. Materials
tradicionals i
nous materials.
C. Menys és
més al món de
la sostenibilitat.
I les macro tendències són:
D. La lluita de les
noves generacions
per la sostenibilitat.
E. Usuaris en
el centre de
l’acció.
F. Mesurar i posar
en valor allò que no
és evident.

46. Moltes gràcies per la
vostra atenció.
Organització: Col·laboració: