SlideShare a Scribd company logo
1 of 17
L'art bizantí
• Context històric i cultural
• Imperi d’Orient
• La fundació de Constantinoble per l'emperador Constantí l'any 330, al
lloc on abans es trobava la colònia grega de Bizantí, va tenir una gran
repercussió en la història de la cultura i la política Occidental. També en
la història de l'art. Les raons d'aquest trasllat van ser:
– La decadència cada vegada més visible de la ciutat de Roma.
– La vigilància de les fronteres orientals de l'imperi, les més
perilloses, amb els rius Danubi i Èufrates. Que separaven els romans
dels gots i els perses.
– La creixent importància del cristianisme que volia apartar-se de la
vella ciutat de Roma tan lligada a les doctrines paganes.
• L'emperador hispanoromà Teodosi va dividir l'imperi en dos, l'Imperi
romà d'Occident, que va donar al seu fill Honori, i l'Imperi romà
d'Orient al seu segon fill Arcadi.
• Les principals èpoques d'esplendor de l'Imperi romà d'Orient (o bizantí)
van ser:
– L'època de Justinià al segle VI
– L'època dels emperadors de la Casa de Macedònia (Basili II) del
segles X al XII
– L'època dels paleòlegs, als segles XIII al XV
• L'imperi bizantí desapareix l'any 1453, quan Constantinoble va caure en
poder dels turcs.
Mapa geogràfic
Característiques generals
• L'art bizantí és producte de la combinació de tres elements:
• La tradició grega i hel·lenística. (Relleus, perspectiva i elegància
clàssiques)
• La tradició urbanística i monumental romana. (Voltes, cúpules i
procediments constructius)
• Les influències orientals i cristianes. (Marbres, mosaics, esmalts,
imaginària cristiana).
Arquitectura
• Palaus i esglésies. Sistemes de
cúpules, basíliques amb planta de
creu grega. Santa Sofia.
• Extensió de l'arquitectura
bizantina a l'Occident , a Itàlia
(Venècia San Marco, Ravenna San
Vitale, Palermo, Monreale. Espanya
(Catedrals de Toro, Zamora,
Salamanca i Plasencia), França,
Alemanya...
• L'arquitectura bizantina
continuarà, després de la caiguda
de l'Imperi, als països eslaus com
ara: Rússia, Ucraïna i Bulgària, a
més de la pròpia Grècia.
Pintura i mosaic
• Falta de profunditat, idealisme, fons
daurats, ornamentació exagerada,
falta d'expressió en les figures.
• Miniatures i decoració de llibres.
• Mosaics de temàtica religiosa o civil,
de tradició romana.
Mosaics de Justinià i Teodora, San
Vitale.
Escultura
• Molt poca importància degut a les contínues heretgies iconoclastes
(moviments integristes cristians que prohibien les representacions de
estàtues civils o religioses)
• Es manté la decoració vegetal i geomètrica als capitells, frisos i d'altres
elements arquitectònics.
Santa Sofia de Constantinoble
(532-537)
L'edifici s'alça sobre l'antic emplaçament de la basílica de Santa Sofia
construïda per Constantí I en 325. La seva tipologia és de planta central amb
una gran cúpula, nàrtex i esonàrtex.
Mosaic de Justinià i Teodora
(547)
El fons del mosaic de Teodora és
d'interior de pati davant un absis
en forma de petxina i al costat
d'una porta amb cortines i una
fonteta, mentre les seves dames
es situen sota un dosel. Per contra
Justinià apareix en un espai obert
amb herba als peus acompanyat
per diversos militars i dos nobles a
la seva dreta. Els reis són
retratats amb vestits foscos per
destacar-los de la resta de
personatges de la pintura.
L' emperadriu Teodora, dames i seguici
Mosaics de l’absis de la Catedral de Monreale
(cap a 1190)
Art Bizantí IES Maremar

More Related Content

What's hot

Fitxa selectivitat gòtic: Chartres
Fitxa selectivitat gòtic: ChartresFitxa selectivitat gòtic: Chartres
Fitxa selectivitat gòtic: Chartres
Assumpció Granero
 
16. CATEDRAL NÔTRE DAME CHARTRES
16. CATEDRAL NÔTRE DAME CHARTRES16. CATEDRAL NÔTRE DAME CHARTRES
16. CATEDRAL NÔTRE DAME CHARTRES
Assumpció Granero
 
Ppt art bizantí
Ppt art bizantíPpt art bizantí
Ppt art bizantí
Mò C
 

What's hot (20)

Fitxa selectivitat gòtic: Chartres
Fitxa selectivitat gòtic: ChartresFitxa selectivitat gòtic: Chartres
Fitxa selectivitat gòtic: Chartres
 
Fitxa 11 altar de zeus a pèrgam
Fitxa 11 altar de zeus a pèrgamFitxa 11 altar de zeus a pèrgam
Fitxa 11 altar de zeus a pèrgam
 
2b. el romànic
2b. el romànic2b. el romànic
2b. el romànic
 
Bramante: San Pietro in Montorio
Bramante: San Pietro in MontorioBramante: San Pietro in Montorio
Bramante: San Pietro in Montorio
 
Sant Vicenç de Cardona
Sant Vicenç de CardonaSant Vicenç de Cardona
Sant Vicenç de Cardona
 
L'ART BIZANTÍ
L'ART BIZANTÍL'ART BIZANTÍ
L'ART BIZANTÍ
 
Fitxa 25 portalada de santa maria de ripoll
Fitxa 25 portalada de santa maria de ripollFitxa 25 portalada de santa maria de ripoll
Fitxa 25 portalada de santa maria de ripoll
 
Fitxa 28 església de sant climent de taüll
Fitxa 28 església de sant climent de taüllFitxa 28 església de sant climent de taüll
Fitxa 28 església de sant climent de taüll
 
Fitxa 36 programa de la capella scrovegni o de l'arena
Fitxa 36 programa de la capella scrovegni o de l'arenaFitxa 36 programa de la capella scrovegni o de l'arena
Fitxa 36 programa de la capella scrovegni o de l'arena
 
ART BIZANTÍ
ART BIZANTÍART BIZANTÍ
ART BIZANTÍ
 
16. CATEDRAL NÔTRE DAME CHARTRES
16. CATEDRAL NÔTRE DAME CHARTRES16. CATEDRAL NÔTRE DAME CHARTRES
16. CATEDRAL NÔTRE DAME CHARTRES
 
Escultura Gotica Europea
Escultura Gotica EuropeaEscultura Gotica Europea
Escultura Gotica Europea
 
Santa Sofia de Constantinoble
Santa Sofia de ConstantinobleSanta Sofia de Constantinoble
Santa Sofia de Constantinoble
 
Renaixement context històrico artístic
Renaixement context històrico artísticRenaixement context històrico artístic
Renaixement context històrico artístic
 
Fitxa 30 tapís de la creació
Fitxa 30 tapís de la creacióFitxa 30 tapís de la creació
Fitxa 30 tapís de la creació
 
Fitxa 57 judit i holofernes
Fitxa 57 judit i holofernesFitxa 57 judit i holofernes
Fitxa 57 judit i holofernes
 
Fitxa 42 san pietro in montorio (eva garcía)
Fitxa 42 san pietro in montorio (eva garcía)Fitxa 42 san pietro in montorio (eva garcía)
Fitxa 42 san pietro in montorio (eva garcía)
 
Ppt art bizantí
Ppt art bizantíPpt art bizantí
Ppt art bizantí
 
San vicenç de cardona
San vicenç de cardonaSan vicenç de cardona
San vicenç de cardona
 
Art romànic arquitectura
Art romànic  arquitecturaArt romànic  arquitectura
Art romànic arquitectura
 

Viewers also liked

Tema 7 art bizantí
Tema 7   art bizantíTema 7   art bizantí
Tema 7 art bizantí
Mario Montal
 
6 El Sector Secundari
6   El Sector Secundari6   El Sector Secundari
6 El Sector Secundari
jordimanero
 
Unitat 6 2017-18 - el sector secundari
Unitat 6   2017-18 - el sector secundariUnitat 6   2017-18 - el sector secundari
Unitat 6 2017-18 - el sector secundari
jordimanero
 

Viewers also liked (20)

Art bizanti paleocristià
Art bizanti paleocristiàArt bizanti paleocristià
Art bizanti paleocristià
 
Portada tutoria
Portada tutoria Portada tutoria
Portada tutoria
 
Arte bizantino. 2º Bachillerato.
Arte bizantino. 2º Bachillerato.Arte bizantino. 2º Bachillerato.
Arte bizantino. 2º Bachillerato.
 
Art bizantí
Art bizantíArt bizantí
Art bizantí
 
Historia de l'art: Art Bizantí i Islàmic
Historia de l'art: Art Bizantí i IslàmicHistoria de l'art: Art Bizantí i Islàmic
Historia de l'art: Art Bizantí i Islàmic
 
Tema 7 art bizantí
Tema 7   art bizantíTema 7   art bizantí
Tema 7 art bizantí
 
Dossier geo física
Dossier geo físicaDossier geo física
Dossier geo física
 
Els espais-del-sector-primari
Els espais-del-sector-primariEls espais-del-sector-primari
Els espais-del-sector-primari
 
Tema18
Tema18Tema18
Tema18
 
Tema13
Tema13Tema13
Tema13
 
Sector Primari
Sector PrimariSector Primari
Sector Primari
 
Iconografia cristiana
Iconografia cristianaIconografia cristiana
Iconografia cristiana
 
2016 17 pràctica 05 geografia
2016 17 pràctica 05 geografia2016 17 pràctica 05 geografia
2016 17 pràctica 05 geografia
 
6 El Sector Secundari
6   El Sector Secundari6   El Sector Secundari
6 El Sector Secundari
 
Sector Secundari
Sector SecundariSector Secundari
Sector Secundari
 
Renaixement. Introducció
Renaixement. IntroduccióRenaixement. Introducció
Renaixement. Introducció
 
Unitat 6 2017-18 - el sector secundari
Unitat 6   2017-18 - el sector secundariUnitat 6   2017-18 - el sector secundari
Unitat 6 2017-18 - el sector secundari
 
El Pla Cerdà: un model urbanístic pel sXXI
El Pla Cerdà: un model urbanístic pel sXXIEl Pla Cerdà: un model urbanístic pel sXXI
El Pla Cerdà: un model urbanístic pel sXXI
 
Imperi bizantí
Imperi bizantíImperi bizantí
Imperi bizantí
 
Art bizantí i preromànic
Art bizantí i preromànicArt bizantí i preromànic
Art bizantí i preromànic
 

Similar to Art Bizantí IES Maremar

Arte Medieval 2º Bachillerato
Arte Medieval 2º BachilleratoArte Medieval 2º Bachillerato
Arte Medieval 2º Bachillerato
Daniel Cuesta
 
Historia roma
Historia romaHistoria roma
Historia roma
evacanya
 
Introducció roma
Introducció romaIntroducció roma
Introducció roma
ramonbo
 
Art Preromànic IES Maremar
Art Preromànic IES MaremarArt Preromànic IES Maremar
Art Preromànic IES Maremar
Mò C
 
Gòtic
GòticGòtic
Gòtic
neusgr
 

Similar to Art Bizantí IES Maremar (20)

Tema 2 - El Món Clàssic: l'Art Romà.
Tema 2 - El Món Clàssic: l'Art Romà.Tema 2 - El Món Clàssic: l'Art Romà.
Tema 2 - El Món Clàssic: l'Art Romà.
 
08. art bizantí 16 17
08. art bizantí 16 1708. art bizantí 16 17
08. art bizantí 16 17
 
Arte Medieval 2º Bachillerato
Arte Medieval 2º BachilleratoArte Medieval 2º Bachillerato
Arte Medieval 2º Bachillerato
 
Art romànic (a)
Art romànic (a)Art romànic (a)
Art romànic (a)
 
Art clàssic (II) Roma
Art clàssic (II) RomaArt clàssic (II) Roma
Art clàssic (II) Roma
 
De Lantiguitat Tardana Al MóN Medieval
De Lantiguitat Tardana Al MóN MedievalDe Lantiguitat Tardana Al MóN Medieval
De Lantiguitat Tardana Al MóN Medieval
 
Comentari d'obra : Santa Sofia de Constantinoble
Comentari d'obra : Santa Sofia de ConstantinobleComentari d'obra : Santa Sofia de Constantinoble
Comentari d'obra : Santa Sofia de Constantinoble
 
Historia roma
Historia romaHistoria roma
Historia roma
 
Historia roma
Historia romaHistoria roma
Historia roma
 
Historia roma
Historia romaHistoria roma
Historia roma
 
Historia roma
Historia romaHistoria roma
Historia roma
 
Introducció roma
Introducció romaIntroducció roma
Introducció roma
 
Art romànic context i característiques
Art romànic context i característiquesArt romànic context i característiques
Art romànic context i característiques
 
Roma Treball de recerca en català 4ESO
Roma Treball de recerca en català 4ESORoma Treball de recerca en català 4ESO
Roma Treball de recerca en català 4ESO
 
Art Clàssic (II): Roma
Art Clàssic (II): RomaArt Clàssic (II): Roma
Art Clàssic (II): Roma
 
Tarraco romana
Tarraco romanaTarraco romana
Tarraco romana
 
Art romà. Característiques
Art romà. CaracterístiquesArt romà. Característiques
Art romà. Característiques
 
Art Preromànic IES Maremar
Art Preromànic IES MaremarArt Preromànic IES Maremar
Art Preromànic IES Maremar
 
Tema 1 els origens del feudalisme
Tema 1 els origens del feudalismeTema 1 els origens del feudalisme
Tema 1 els origens del feudalisme
 
Gòtic
GòticGòtic
Gòtic
 

More from Mò C

NOU TÍTOL DE TRANSPORT
NOU TÍTOL DE TRANSPORTNOU TÍTOL DE TRANSPORT
NOU TÍTOL DE TRANSPORT
Mò C
 
L'arquitectura del segle xx (primera i segona meitat)
L'arquitectura del segle xx (primera i segona meitat)L'arquitectura del segle xx (primera i segona meitat)
L'arquitectura del segle xx (primera i segona meitat)
Mò C
 
Art Rococó IES Maremar
Art Rococó IES MaremarArt Rococó IES Maremar
Art Rococó IES Maremar
Mò C
 
Art Romànic IES Maremar
Art Romànic IES MaremarArt Romànic IES Maremar
Art Romànic IES Maremar
Mò C
 
Art Gòtic IES Maremar
Art Gòtic IES MaremarArt Gòtic IES Maremar
Art Gòtic IES Maremar
Mò C
 
Art Barroc IES Maremar
Art Barroc IES MaremarArt Barroc IES Maremar
Art Barroc IES Maremar
Mò C
 
L'art islàmic i l'art mudèjar IES Maremar
L'art islàmic i l'art mudèjar IES MaremarL'art islàmic i l'art mudèjar IES Maremar
L'art islàmic i l'art mudèjar IES Maremar
Mò C
 
Cinquecento Art renaixentista IES Maremar
Cinquecento Art renaixentista IES MaremarCinquecento Art renaixentista IES Maremar
Cinquecento Art renaixentista IES Maremar
Mò C
 
Quattrocento Art renaixentista IES Maremar
Quattrocento Art renaixentista IES MaremarQuattrocento Art renaixentista IES Maremar
Quattrocento Art renaixentista IES Maremar
Mò C
 

More from Mò C (9)

NOU TÍTOL DE TRANSPORT
NOU TÍTOL DE TRANSPORTNOU TÍTOL DE TRANSPORT
NOU TÍTOL DE TRANSPORT
 
L'arquitectura del segle xx (primera i segona meitat)
L'arquitectura del segle xx (primera i segona meitat)L'arquitectura del segle xx (primera i segona meitat)
L'arquitectura del segle xx (primera i segona meitat)
 
Art Rococó IES Maremar
Art Rococó IES MaremarArt Rococó IES Maremar
Art Rococó IES Maremar
 
Art Romànic IES Maremar
Art Romànic IES MaremarArt Romànic IES Maremar
Art Romànic IES Maremar
 
Art Gòtic IES Maremar
Art Gòtic IES MaremarArt Gòtic IES Maremar
Art Gòtic IES Maremar
 
Art Barroc IES Maremar
Art Barroc IES MaremarArt Barroc IES Maremar
Art Barroc IES Maremar
 
L'art islàmic i l'art mudèjar IES Maremar
L'art islàmic i l'art mudèjar IES MaremarL'art islàmic i l'art mudèjar IES Maremar
L'art islàmic i l'art mudèjar IES Maremar
 
Cinquecento Art renaixentista IES Maremar
Cinquecento Art renaixentista IES MaremarCinquecento Art renaixentista IES Maremar
Cinquecento Art renaixentista IES Maremar
 
Quattrocento Art renaixentista IES Maremar
Quattrocento Art renaixentista IES MaremarQuattrocento Art renaixentista IES Maremar
Quattrocento Art renaixentista IES Maremar
 

Art Bizantí IES Maremar

  • 2. • Context històric i cultural • Imperi d’Orient • La fundació de Constantinoble per l'emperador Constantí l'any 330, al lloc on abans es trobava la colònia grega de Bizantí, va tenir una gran repercussió en la història de la cultura i la política Occidental. També en la història de l'art. Les raons d'aquest trasllat van ser: – La decadència cada vegada més visible de la ciutat de Roma. – La vigilància de les fronteres orientals de l'imperi, les més perilloses, amb els rius Danubi i Èufrates. Que separaven els romans dels gots i els perses. – La creixent importància del cristianisme que volia apartar-se de la vella ciutat de Roma tan lligada a les doctrines paganes.
  • 3. • L'emperador hispanoromà Teodosi va dividir l'imperi en dos, l'Imperi romà d'Occident, que va donar al seu fill Honori, i l'Imperi romà d'Orient al seu segon fill Arcadi. • Les principals èpoques d'esplendor de l'Imperi romà d'Orient (o bizantí) van ser: – L'època de Justinià al segle VI – L'època dels emperadors de la Casa de Macedònia (Basili II) del segles X al XII – L'època dels paleòlegs, als segles XIII al XV • L'imperi bizantí desapareix l'any 1453, quan Constantinoble va caure en poder dels turcs.
  • 5.
  • 6. Característiques generals • L'art bizantí és producte de la combinació de tres elements: • La tradició grega i hel·lenística. (Relleus, perspectiva i elegància clàssiques) • La tradició urbanística i monumental romana. (Voltes, cúpules i procediments constructius) • Les influències orientals i cristianes. (Marbres, mosaics, esmalts, imaginària cristiana).
  • 7. Arquitectura • Palaus i esglésies. Sistemes de cúpules, basíliques amb planta de creu grega. Santa Sofia. • Extensió de l'arquitectura bizantina a l'Occident , a Itàlia (Venècia San Marco, Ravenna San Vitale, Palermo, Monreale. Espanya (Catedrals de Toro, Zamora, Salamanca i Plasencia), França, Alemanya... • L'arquitectura bizantina continuarà, després de la caiguda de l'Imperi, als països eslaus com ara: Rússia, Ucraïna i Bulgària, a més de la pròpia Grècia.
  • 8. Pintura i mosaic • Falta de profunditat, idealisme, fons daurats, ornamentació exagerada, falta d'expressió en les figures. • Miniatures i decoració de llibres. • Mosaics de temàtica religiosa o civil, de tradició romana. Mosaics de Justinià i Teodora, San Vitale.
  • 9. Escultura • Molt poca importància degut a les contínues heretgies iconoclastes (moviments integristes cristians que prohibien les representacions de estàtues civils o religioses) • Es manté la decoració vegetal i geomètrica als capitells, frisos i d'altres elements arquitectònics.
  • 10. Santa Sofia de Constantinoble (532-537)
  • 11.
  • 12. L'edifici s'alça sobre l'antic emplaçament de la basílica de Santa Sofia construïda per Constantí I en 325. La seva tipologia és de planta central amb una gran cúpula, nàrtex i esonàrtex.
  • 13. Mosaic de Justinià i Teodora (547)
  • 14. El fons del mosaic de Teodora és d'interior de pati davant un absis en forma de petxina i al costat d'una porta amb cortines i una fonteta, mentre les seves dames es situen sota un dosel. Per contra Justinià apareix en un espai obert amb herba als peus acompanyat per diversos militars i dos nobles a la seva dreta. Els reis són retratats amb vestits foscos per destacar-los de la resta de personatges de la pintura.
  • 15. L' emperadriu Teodora, dames i seguici
  • 16. Mosaics de l’absis de la Catedral de Monreale (cap a 1190)