2. 1. APARELLS IMPLICATS EN LA NUTRICIÓ.
2. CARACTERÍSTIQUES DE L’APARELL DIGESTIU EN VERTEBRATS.
3. ETAPES DEL PROCÉS DE DIGESTIÓ.
3.1. Ingestió.
3.2. Digestió.
3.3. Absorció intestinal.
3.4. Egestió.
4. TRANSPORT DE NUTRIENTS: L’APARELL CIRCULATORI.
5. MODELS D’APARELLS CIRCULATORIS DE VERTEBRATS.
6. FUNCIONAMENT DEL COR EN ELS MAMÍFERS.
6.1. El cicle cardíac.
6.2. Origen i propagació del batec cardíac.
7. LA RESPIRACIÓ PULMONAR.
8. L’EXCRECIÓ EN ANIMALS.
8.1. Productes de rebuig en els animals.
8.2. Sistemes excretors en vertebrats.
4. 2. CARACTERÍSTIQUES DE L’APARELL DIGESTIU EN VERTEBRATS.
Parets musculoses
Diferents regions
adaptades
Gran longitud
Glàndules anexes
5. 3. ETAPES DEL PROCÉS DE DIGESTIÓ.
Agrupa totes les transformacions que pateixen els aliments en l’aparell digestiu per a
poder ser assimilats.
INGESTIÓ Entrada dels aliments en l’organisme.
MECÀNICA
Transformació dels aliments en
DIGESTIÓ
molècules més senzilles.
QUÍMICA
Les molècules travessen les parets
ABSORCIÓ del tub digestiu i passen al sistema
circulatori per a ser distribuïdes.
S’eliminen tots els residus de l’aliment
EGESTIÓ que no han sigut digerits.
6. 3.1. INGESTIÓ.
INGESTIÓ ACTIVA
mitjançant estructures
especialitzades com
LA RÀDULA
TENTACLES
APÈNDIXS
BUCALS
DENTS
7. 3.2. DIGESTIÓ. Digestió extracel·lular
El procés de digestiu es produeix fora de les cèl·lules, en les cavitats que formen
el tub digestiu.
Bàsicament els aliments pateixen dos tipus de transformacions:
MECÀNIQUES Pedrer
Els aliments es fragmenten amb ajuda
d’òrgans especialitzats.
QUÍMIQUES Pap
Consisteixen en la hidròlisi Anus
Fetge
enzimàtica de les grans molècules
orgàniques. Intestí
Pàncrees
11. A. Digestió en la boca
Consta dels processos següents:
MASTICACIÓ INSALIVACIÓ DEGLUCIÓ
La fan les dents. El bol alimentari és
Inicia la digestió química.
empentat per la llengua
El desenvolupament de les
Les glàndules salivals cap a la faringe i d’ací
distintes dents depén del
segreguen saliva que es a l’esòfag.
tipus d’alimentació.
mescla amb l’aliment
formant el bol alimentari.
Esòfag
Carnívors Canines. ptialina
Bol
Herbívors Premolars i molars.
lisozima
Omnívors Totes les dents.
mucina
Els moviments
peristàltics
provoquen l’avanç a
través de l’esòfag.
12. B. Digestió gàstrica.
Ocorre en l’estómac i combina dos processos:
DIGESTIÓ DIGESTIÓ
MECÀNICA QUÍMICA
Provocada per les contraccions de les Gràcies al suc gàstric compost per:
parets musculoses de l’estómac.
Rumen Mata la majoria dels
Llibret ÀCID
bacteris i afavoreix
CLORHÍDRIC
l’acció de la pepsina.
L’estómac dels
remugants està
format per PEPSINA Hidrolitza les proteïnes.
diverses cavitats.
Protegeix les parets de
MUCINA
l’estómac.
Reticle Quall
Ambdós processos transformen el bol alimentari en una suspensió àcida anomenada
quim.
13. C. Digestió intestinal
L’intestí sol estar format per dues parts:
INTESTÍ ANTERIOR O INTESTÍ POSTERIOR O
PRIM GROS
Completa la digestió química del quim, amb Absorbeix la major part de l’aigua i
ajuda de les glàndules annexes, i el transforma ions, descompon els aliments no digerits i
en quil. sintetitza vitamina K i aminoàcids.
Còlon transvers
Fetge Estómac
Còlon
Intestí prim descendent
Vesícula
biliar
Còlon
Pàncrees
ascendent
Duodé
Apèndix
Glàndules Recte Còlon
intestinals
sigmoide
Anus
14.
15.
16. 3.3. ABSORCIÓ INTESTINAL.
Consisteix en el pas de nutrients, a través de les parets de l’intestí, fins al sistema
circulatori.
VELLOSITATS
QUINA CREUS QUE ÉS LA SUPERFICIE DE CONTACTE QUE OFEREIX
L’INTESTI PRIM GRÀCIES A AQUESTES FORMACIONS?
17. 3.3. ABSORCIÓ INTESTINAL.
Processos d’absorció.
PASSEN ALS CAPIL·LARS
Capil·lars
Monosacàrids: per difusió i transport
Àcids actiu.
grassos
Aminoàcids: per transport actiu.
Cèl·lules
Monosacàrids
epitelials
Aminoàcid PASSEN AL SISTEMA LIMFÀTIC
Glicerina i àcids grassos després de
formar greix en les cèl·lules epitelials.
Monosacàrid
Glicerina Vas quilífer
Aminoàcid
18. 3.4. EGESTIÓ. Consisteix en l’eliminació dels residus de la
digestió
Aquesta expulsió es pot produir per:
DEFECACIÓ DEJECCIÓ REGURGITACIÓ
expulsió d'excrements
compactes que s'eliminen a Expulsió per la boca d’una
través de l'anus i que expulsió d'excrements bola ( egagròpila),on es
contenen poca quantitat líquids, produïts en l'intestí troben restes no digerits.
d'aigua. gros, a través de la cloaca.
Ocells rapinyaires
mamífers ocells
19. 4. TRANSPORT DE NUTRIENTS: L’APARELL CIRCULATORI.
En els animals més complexos, l’aparell circulatori està format per:
LÍQUID DE TRANSPORT:
teixit connectiu q circula per VASOS SANGUINIS COR
l’ap. circulatori
HIDROLIMFA:equinoderms ARTÈRIA
TUBULARS
Transporta nutrients i substàncies
de rebuig però no gasos.
ACCESSORIS
HEMOLIMFA: invertebrats
Conté hemocianina, que SEPTATS
transporta l’oxigen. Presenten aurícules
i ventricles.
SANG: vertebrats i anèl.lids
Formada per plasma sanguini
i cèl·lules: eritròcits, leucòcits
i plaquetes.
VENA
LIMFA:vertebrats
La seua composició és anàloga
a la de la sang però sense
plaquetes ni eritròcits.
CAPIL·LAR
26. Respiració pulmonar
L’intercanvi de gasos es porta a terme en cavitats internes denominades pulmons.
AMFIBIS RÈPTILS
VENTILACIÓ PULMONAR
L’aire que es troba als pulmons es renova
constantement a través de moviments
respiratoris.
OCELLS MAMÍFERS
Diafragma
INSPIRACIÓ EXPIRACIÓ
sacs aeris
27. 7. LA RESPIRACIÓ PULMONAR
L’intercanvi de gasos en
PROCÉS D’INTERCANVI
DE GASOS
animals
L’intercanvi de gasos es fa a través
de:
Sang Perquè es duga a terme l’intercanvi de
Sang sense gasos és necessari:
oxigenar oxigenada LA SUPERFÍCIE RESPIRATÒRIA.
• Sistema circulatori que transporte
Arteriola pulmonar (pobra en O2) l’oxigen i retire el CO2.
Vena pulmonar (rica en O2)
• Sistema respiratori que
Aire intercanvie aquests gasos
entre el circulatori i
Capil·lars PARETS PRIMES
l’exterior.
Bronquíol
CONSTANTMENT HUMIDA
En el procés de intercanvi
REVESTIDA es desplacen
els gasos
INTERNAMENT PER més
des d’on es troben UN
GRAN NOMBRES DEla
concentrats fins on
concentració és menor.
VASOS SANGUÍNIS
Alvèol
pulmonar
28. 8. L’EXCRECIÓ EN ANIMALS
Productes de rebuig en els
animals
PRODUCTES DE REBUIG
NO NITROGENATS NITROGENATS
AIGUA DIÒXID DE CARBONI
tenen excretats per que viuen en
excretat per són
excretada toxicitat animals ambients
per
SUPERFÍCIES AMONÍAC ALTA AMONIOTÈLICS AQUÀTICS
RESPIRATÒRIES
APARELL TERRESTRES
EXCRETOR UREA MITJANA UREOTÈLICS AMB POCA
AIGUA
TERRESTRES
ÀCID ÚRIC BAIXA URICOTÈLICS
MOLT SECS
29. 8. L’EXCRECIÓ EN ANIMALS
Estructura del ronyó i la
nefrona de mamífers
Tub contort distal Tub contort proximal
Ronyó
Glomèrul de
Urèter Malpighi
Càpsula
Càpsula de
Escorça Bowman
Bufeta
urinària
Uretra Branca
Artèria renal descendent
Branca
ascendent
Vena renal Nansa de
Henle
Urèter Medul·la
Tub col·lector
30. 8. L’EXCRECIÓ EN ANIMALS
Formació de l’orina en els
El procés de formació de l’orina es desenvolupa en tres etapes:
vertebrats
Es filtren cap a l’interior de la càpsula: aigua, sals
FILTRACIÓ minerals, glucosa, aminoàcids, vitamines, urea, à
GLOMERULAR cid úric i proteïnes de baix pes molecular.
CÀPSULA
TUB DE LA NEFRONA
REABSORCIÓ SECRECIÓ
CAPIL·LAR
GLOMÈRUL
Algunes substàncies
Recupera les substàncies passen dels capil·lars a
aprofitables que s’han l’interior de la nefrona
filtrat en la càpsula de per a mantenir-hi la
Bowman, i passen als concentració d’alguns
capil·lars. ions.
TUB
COL·LECTOR
