3. La crisi de la democràcia Entre 1919 i 1939 Inestabilitat, fragilitat de la democràcia Èxit del comunisme a Rússia Influència en el moviment obrer europeu Dificultats econòmiques de postguerra i depressió dels anys 30 Conservadors Nacionalistes Racistes A causa de Base del triomf dels totalitarismes Amb el suport de les classes dominants, per por al comunisme i als partits de masses Mussolini, 1922 Hitler, 1933
4. Entre 1919 i 1939 Europa queda dividida Règims democràtics Règims autoritaris Règims feixistes i l’URSS Aïllar l’URSS
5. Les doctrines totalitàries 5 Es caracteritzen per: - Unitari, centralista - Sense democràcia - L’Estat controla la societat Institucions de masses Estat totalitari 1. La subordinació dels individus a l’Estat 3. Existència i exaltació d’una elit i un líder carismàtic Culte a la personalitat tot subordinat a l’Estat 2. La desigualtat dels individus no hi ha igualitarisme (els homes no són iguals) tot subordinat a l’Estat masclisme, racisme, anti-demòcrates Duce, Führer
6. Les doctrines totalitàries 5. Rebuig a la raó i exaltació irracional dels sentiments Intolerància i fanatisme Justificació de polítiques expansionistes teoria de l’Espai Vital 4. Exaltació nacionalista Nació superior imperialisme, bel·licisme confiança absoluta en el líder 6. Exaltació de la violència / Utilització de forces paramilitars Darwinisme social
7. 7. Concepció antiparlamentària, antimarxista i anticapitalista (en els seus orígens) 8. Règims de partit únic 9. Econòmicament, defensa de l’Estat corporatiu propietat privada, control estatal model intermig capitalisme - comunisme AUTARQUIA, nacionalisme econòmic
9. Itàlia després de la Gran Guerra Insatisfacció pels acords de pau Crisi social i econòmica Monarquia constitucional. Gran inestabilitat política. Governs de coalició liberals. 1919-20 Marea Roja Burgesia perd poder, molt descontenta Itàlia no obté tot allò que demana Terres irredemptes Imperi Fort sentiment nacionalista reivindicatiu. “Victòria mutilada Reivindicacions obreres Vagues, ocupacions... Els governs no actuen, no solucionen els problemes Situació econòmica dura (inflació, pèrdua poder adquisitiu) Burgesia té por a una revolució bolxevic
10. Per frenar les reivindicacions socialistes i comunistes, B. Mussolini crea Els fasci di combattimento (1919) 1921, Partit Nacional Feixista Violència contra partits i organitzacions d’esquerra Situació complicada, molts volen un Govern Fort no solucionen els problemes com a grup paramilitar té les Esquadres d’Acció (Camises Negres) feixistes més forts, debiliten el moviment obrer sectors poderosos, conservadors, classe mitjana... PRO-FEIXISTES Els governs no actuen, ràpidament reben recolzament patrons
11.
12. Èxit relatiu El 28 d’octubre de 1922 Víctor Manuel III nomena Mussolini cap del govern (mesura legal, gràcies a les pressions del rei i l’exèrcit) La Marxa sobre Roma Mussolini anuncia una demostració de força feixistes demanen al govern duresa amb els sindicats Octubre 1922, Mussolini cap de govern, continuant amb la legalitat liberal - Presideix un govern de coalició, amb 4 ministres del PNF - Rep del Parlament poders extraordinaris per un any - Fasci, passen a ser una milícia voluntària de l’Estat octubre 1922
14. manteniment vida parlamentària, manteniment pluralitat de partits i sindicats Mussolini espera el moment oportú per conquerir l’Estat des de dins assassinat de Matteotti (opositor socialista) final ficció liberal convocatòria d’eleccions amb una nova llei electoral guanyador obtindrà la majoria absoluta (2/3 escons) l’Estat tolerarà a més la coacció feixista Victòria aclaparadora del PNF Feixistes més forts realment pot començar a crear-se un Estat Totalitari La creació d’un règim totalitari 1922, 1923 1924
15. Comença la creació de l’Estat totalitari “ Camises negres” Símbols de la Roma Imperial Mussolini assumeix plens poders el 1925 cap de govern secretari d’Estat serà nomenat Duce controla totalment el poder Duce Partit Feixista Identificats amb l’Estat càrrecs polítics són membres del PNF Prohibició dels partits i sindicats (1926) Sense llibertats individuals Premsa controlada Policia política perseguia els opositors Administració depurada
16. Gran Consell Feixista (1928) Proposa candidats a diputats i càrrecs importants Cambra dels Fasci i les Corporacions És una mena de parlament controlat pel PNF Mussolini manté algunes institucions per exemple la monarquia aconseguir més recolzament també creà de noves Pactes del Laterà amb Pius XI (1929) Aquest Concordat reconeix: Control Església d’educació i matrimonis La Santa Seu obté la Ciutat del Vaticà en aquest sentit Mussolini , “Tot a l’Estat, res fora de l’Estat”
17. Propaganda de l’ocupació d'Etiòpia el 1935 Política exterior d’expansió: ocupació territoris. Bel·licisme, relacionat amb un fort sentiment nacionalista i imperialista
18.
19. Mussolini a la “ batalla del gra” Mussolini planificant Factoria de cotxes
20.
21. Política social Volia controlar i dirigir tota la societat (afiliació al partit o sindicat) Opera Nazionale Balilla (nens entre 4 i 14 anys), Joventuts Feixistes, Opera Nazionale Dopolavoro (organitzava adults fora del treball). Control de l’Educació, des de Primària fins la Universitat. Catolicisme religió oficial, divorci prohibit, ensenyament religiós. Forta censura en: llibres, ràdio, publicitat, cinema... Impregnats dels “valors feixistes”
23. El feixisme rebutja el pacifisme Per sobre de tot, en allò que fa referència al futur de la humanitat (...), el feixisme no creu en la possibilitat ni en la utilitat de la pau perpètua. Rebutja, doncs, el pacifisme, que amaga una renúncia a la lluita i una covardia davant els sacrificis. Només la guerra pot elevar totes les energies humanes al màxim de tensió i imprimeix un segell de noblesa als pobles que tenen la virtut d'afrontar-la (...). Per tant, una doctrina que es basa en el postulat prèviament establert de la pau és aliena al feixisme (...). El feixisme transporta aquest esperit antipacifista fins i tot a la vida italià (...). Mussolini, B.: La doctrina del fascismo , 1932 Negació de la teoria i la pràctica democràtiques A més de combatre el socialisme, el feixisme ataca tot el conjunt de les ideologies democràtiques, i les rebutja tant des del punt de vista de les seves premisses teòriques com de les seves aplicacions i instrumentalitzacions pràctiques. El feixisme nega que el nombre, pugui dirigir les societats humanes; nega que aquest nombre pugui governar mitjançant una consulta periòdica; afirma la desigualtat irremeiable, fecunda i beneficiosa dels homes, que no es pot anivellar mitjançant un fet mecànic i extrínsec com és el sufragi universal. Es poden definir com a règims democràtics aquells en què, de tant en tant, es dóna al poble la il·lusió de ser sobirà, però la veritable i efectiva sobirania resideix en altres forces (...). Mussolini, B.: La doctrina del fascismo , 1932.
25. El nazisme alemany República de Weimar abdicació del kàiser Guillem II Democràtica, Liberal Presidida per Ebert (socialista) Econòmicament Políticament Fracàs Absolut Després de la Gran Guerra Marcada inestabilitat (crisi permanent)
26. Endeutament Gran Guerra Reparacions de Guerra Crisi econòmica (Hiper Inflació, Atur) Econòmicament Pla Dawes Millora 1924-1929 Crac del 29 Efectes catastròfics Economia molt dèbil Hiperinflació, atur
27.
28. El naixement del partit Nazi i l’arribada al poder 1919, Munich, A. Drexler Partit dels Obrers Alemanys 1920, Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys, NSDAP 1921, NSDAP dirigit per Hitler Austríac Gran Orador Agitador Social Veterà Gran Guerra Sense Formació reorganitza el partit crea les SA Grup Paramilitar Salutació Romana Creu Gammada SA, Camises Brunes
29. NSDAP lent creixement 1923, Primer Congrés a Munich Jornada Nacional a Nuremberg Antisemita Antimarxista Denuncia Versalles Nacionalisme expansiu Abolició beneficis grans empreses programa polític inconcret molt radical vol mobilitzar les masses 1923, Alemanya no paga reparacions de guerra i França ocupa el Rhur Hitler creu que pot ocupar el poder Putsch de Munich
30. Putsch de Munich fracàs empresonament de Hitler a la presó, escriu Mein Kampf Hitler, heroi extrema dreta, obté més poder 1925, creació de les SS, guàrdia personal del Führer 1924-1929 NSDAP creixement lentíssim millora situació econòmica a partir 1929 NSDAP augment brutal de votants i afiliats desastre econòmic descontentament social radicalització política violència al carrer
31. 1 3 5 7 9 11 13 15 17 1924 1925 1926 1927 1928 1929 1930 1931 1932 1933 Milions de vots del NSDAP Nombre d’aturats 14-9-1930 31-7-1932 6-11-1932 5-3-1933 Milions de votants Data eleccions
32. Hitler aprofita la situació propaganda (ràdio) violència SS, SA (control carrer) més recolzament (a tots els nivells) gran inestabilitat política, succeint-se governs i eleccions molts reclamen un govern fort eleccions 1932 NSDAP, 230 escons (primer partit) 30 de gener de 1933 , Hindemburg nomena Hitler canceller Hilter arriba al poder legalment Hilter presideix un govern de coalició únicament 3 ministres nazis
33. 1928. Acte nazi. Cartell anticomunista i propaganda de les S.A. Bombarders alemanys.
34.
35. eleccions març 1933 nazis, 43% vots esquerres, 30% vots les SA pressionen al mateix Parlament vota llei de plens poders per a Hitler durant 4 anys 23 març 1933 agost 1934 mort de Hindemburg Hitler serà canceller i president es proclama Führer
37. L’Estat nazi Líder: Hitler (Führer) Estat policial Gestapo SS Himmler Partit únic Eliminació llibertats individuals IIIr Reich Propaganda Culte a la personalitat J. Goebbels Control dels mitjans de comunicació, cultura i educació Prohibició partits i sindicats
38.
39. Hitler i Goering. Goebbels Goebbels fou el cap de propaganda del règim. Se suprimí la llibertat d’expressió i s’imposà la doctrina nazi a tots els medis.
40. Política econòmica Intervencionisme i autarquia H. Göring Obres públiques, indústria pesant, química i armamentística Política exterior Expansionisme “ Espai vital”
41. 1938 “ Nit dels vidres trencats” Persecució sistemàtica holocaust Política racial antisemitisme Raça Ària Lleis de Nuremberg provoca
42.
43.
44. Repressió contra les minories, grups socials, dissidents Dissidents polítics Racisme Jueus, homosexuals, ètnies minoritàries Política de neteja ètnica ( raça ària ) Camps de concentració “ Solució final” amb el decret “Nit i boira” (7 desembre 1941) “ Totes aquelles persones l’existència de les quals pot ser perillosa per al Reich han de desaparèixer sense deixar rastre en la nit i la boira del desconegut” Decrets antisemites
45. El règim nazi ens porta a... Els horrors del nazisme La Segona Guerra Mundial