1.
PROJECTE RIU ​​Cicle Inicial
Nom:
Data​:
​A REVEURE, ESTIMADA BALENA
Achim Bröguer i Gisela Kalow
Traduïda al català per Joaquim Carbó
_______________________________________
Aviat se li va fer petita la nova peixera. Un matí es va bolcar i l'animaló va
caure per terra.
La Maria i l'Enric van decidir, llavors, que havia arribat l'hora de tornar la
seva amiga al mar.
-Visca! - va cridar la balena.
-Per anar bé, la portarem amb el tractor- van dir els altres dos.
-Molt bé! -va xisclar la balena.
Van instal·lar la barca en el remolc del tractor, però abans l'havien omplert
d'aigua. Després hi van ficar la balena, que va començar a nedar d'un costat
a l'altre, aixecant onades de tan contenta que estava de tornar al mar.
L'alegria la va ajudar a créixer encara una mica més.
L'Enric i la Maria van fer tots els preparatius per al viatge.
Els veïns van acudir a donar-los un cop de mà

2.
Van viatjar tots tres per la vora del riu. Tot i que el mar encara era lluny i que
no el podien veure, ja en sentien l'olor. El riu es va fer més ample. I la balena
no parava de créixer dins la seva barca. Aviat no hi va cabre.
La Maria i l'Enric van aturar el tractor i van empènyer la balena fins el
vessant del riu. Amb una empenta la van fer rodolar cap a l'aigua, com si fos
una pilota, fins que la balena, xap!, s'hi va submergir.
L'Enric i la Maria van fer una dormideta a la vora del riu: fins i tot van roncar
una mica. La balena, que els sentia, es divertia fent xip-xap dins l'aigua.
De sobte, salta que saltaràs, va fer acte de presència un
visitant petit i de color verd. D'un bot es va instal·lar
damunt l'aleta caudal de la balena a qui va saludar, ben
educada:
- Bon dia! Em dic Granota!
- Doncs jo em dic Lena- va contestar la balena.
I la granota, fetes les presentacions, es va posar a saltar-li pel damunt fins
que li va fer tantes pessigolles que la balena va esclatar a riure.
La Maria i l'Enric es van despertar. Havien d'anar de pressa perquè la
balena no parava de créixer.
Aviat serien a la petita ciutat del pont.
- Tan de bo que puguis passar-hi per sota! -va exclamar l'Enric.

3.
La balena es va posar a nedar mentre l'Enric i la Maria seguien al seu
darrera, rema que remaràs.
Aquesta vegada la balena no s'hi va encallar, sota el pont. La gent de la
ciutat s'admirava i deia:
- Fantàstic! Ha tornat la nostra balena!
L'Enric i la Maria, que s'havien assegut a prendre un cafè, miraven com la
balena passejava els infants pel riu fent de motor de les seves barquetes.
La gent que s'agrupava al pont entonava cançons de benvinguda. Tots
cridaven:
- Estem contents de tornar-te a veure...!
Algunes persones van remar fins al costat de la balena i li van dir a cau
d'orella - psst,psst! - que li preparaven una sorpresa. Tot i que es delia tant
per tornar al mar, la balena va decidir quedar-se per saber quina una li
havien preparat.
Era de nit. La Maria i l'Enric dormien. Aquelles persones es van tornar a
acostar a la balena que va tancar els ulls. "D'aquesta manera – pensava -, la
sorpresa durarà més".
La balena es va deixar portar en una xarxa molt gran fins que va sentir una
porta que grinyolava i es va trobar en un lloc molt estret. Notava humitat per
dalt i per baix. Va obrir els ulls.
-Tot això és per a tu - li van dir aquelles persones -.

4.
Perquè ens agradaria molt que et quedessis sempre més amb nosaltres.
- No pot ser - va contestar la balena -.
Vull anar a mar obert amb la Maria i l'Enric
- Espera’t una mica. Queda't uns quants dies amb nosaltres!
I la gent de la cabana, per convèncer-la, li van cantar una havanera. La
balena, però, els va explicar com era d'agradable ser bressolat i amanyagat
per les onades.
Mentre al balena parlava, va notar que cada cop tenia més ganes de tornar al
mar. Ho necessitava tant!
I aquest desig la va fer créixer encara més de pressa. Ben aviat la cabana del
costat del riu va ser massa petita, les fustes van espetegar tot esberlant-se i
la gent en va fugir, espantada. La balena va rodolar, avall va que fa baixada!,
fins que va caure a l'aigua del riu. La gent que s'ho mirava se'n lamentava:
- Quina llàstima que no es pugui quedar!
L'Enric es va quedar a mitjanit i es va adonar que la balena no hi era. Tant
ell com la seva dona es van posar a buscar-la pel riu, que era fosc com una
gola de llop. La balena nedava a certa distància.
"Segurament - es deia l'animal - l'Enric i la Maria encara dormen a la casa
que hi ha a tocar d'aquell pont tan estret."
Però ja no es podia fer enrera: s'havia fet massa gran.

5.
"Bé - va pensar llavors -, com que saben que vull tornar al mar, ja em
seguiran fins allí."
Així la balena va passar pel davant del far que parpellejava i, també de la
boia que flotava. La Maria i l'Enric hi van arribar poc després.
Ja tenien el mar molt, molt a la vora.
La balena va descansar i els va esperar en el port darrera un enorme
vaixell.
"Tinc por que l'Enric i la Maria ja no vinguin",
va pensar entristida. Fins i tot se li havia
ensopit l'enjogassada aleta caudal.
En aquell moment, la Maria i l'Enric entraven en
el port.
La dona va preguntar al mariner que pintava el
vaixell, enfilat en una bastida:
- Ei, mariner que has vist una balena per aquí?
El mariner va respondre:
- En el port no n'hi ha de balenes!
L'Enric i la Maria van continuar remant.
Llavors la van descobrir, i la balena també els va veure. La seva cara
resplendia de satisfacció. La Maria i l'Enric li feien carícies i s'admiraven:

6.
- Sí que te n'has fet, de gran!
Tot seguit, la balena va sortir amb ells cap a mar obert.
Ja es tornava a trobar a casa seva! Estava tan contenta, que va deixar anar
un raig d'aigua que es va convertir en un brollador que arribava gairebé al
cel.
L'Enric, la Maria i la balena van veure onades i peixos d'allò més grans. Es
van deixar bressolar i arrossegar pel corrent. No paraven de parlar ni de
jugar. Primer va ser la Maria qui es va deixar anar per l'esquena de la
balena, lliscant com un tobogan. Després ho va fer l'Enric.
I més tard, tots tres van contemplar com s'enfonsava el sol en la línia de
l'horitzó i treia guspires de les aigües tan fosques .
Van restar junts tots tres un dia i una nit en el mar.
En sortir el sol es van dir adéu.
- No tardeu a fer-me una visita- va dir la balena -.
Ja sabeu on visc!
- En el mar, sí -va contestar l'Enric -. Ja ho sabem!
S'havien entristit una mica, però sabien que no passaria gaire temps sense
que es tornessin a veure.
La balena es va allunyar nedant.

7.
La Maria i l'Enric van moure els braços fins que van perdre l'alè.
La balena ja era tan lluny que semblava una miniatura.
- Gairebé es tan petita com quan la teníem dins la peixera -va dir la Maria,
mentre empunyava un dels rems.
L'Enric va agafar l'altre i van tornar a casa a poc a poc.
La balena continuava endinsant-se en la immensitat del mar.
"Estaria bé trobar una altra balena per aquí", va pensar.