O slideshow foi denunciado.
Utilizamos seu perfil e dados de atividades no LinkedIn para personalizar e exibir anúncios mais relevantes. Altere suas preferências de anúncios quando desejar.

Teatre isabel·lí

441 visualizações

Publicada em

Característiques generals

Publicada em: Educação
  • Seja o primeiro a comentar

  • Seja a primeira pessoa a gostar disto

Teatre isabel·lí

  1. 1.  Absolutisme segles XIV XV  Ideals d'expansió Guerra dels Cent Anys GB contra França (1337-1453).  Joana d’Arc victòries d’Orléans.  Anglaterra, derrotada busca obertura a ultramar més gran imperi colonial de la història.  Isabel I (1558-1603): gran prosperitat: ◦ Capitalisme industrial ◦ Esclaus ◦ Increment demogràfic ◦ Indústria metal·lúrgica = mercat financer ◦ Noblesa, cort i grans monopolis camperols
  2. 2.  Escissió de l’església catòlica: ◦ Església anglicana ◦ Calvinistes Protestants ◦ Luterans
  3. 3.  A Londres: 10 teatres públics permanents.  Aire lliure  Construcció de fusta ( foc)  Poligonals ( tendència circular)  Públic dret (+/- 2000 espectadors)  Dos/tres pisos de galeries The Globe (1599)
  4. 4.  Trampetes (escenes sepulcre a Hamlet)  Públic molt pròxim a l’escena.  Galeries utilitzades com escenografia (també escenes R+J, muralla de Macbeth)  Pis superior usat instal·lació maquinària (ascensió actors o accessoris)  Il·luminació amb candeles i làmpades d’oli.
  5. 5.  Decorats esquemàtics amb referències múltiples, suplit pel propi text (o cartells aclaridors) agilitat d’acció. Ex: 43 canvis escènics a Antoni i Cleopatra. ◦ Si personatges porten teies escena nocturna ◦ Uns quants arbustos bosc ◦ Un tro palau ◦ Corona reialesa.  Efectes sonors tambors i trompetes introduïen acció.  Dramaturg + poesia i acció, que luxe escenogràfic.
  6. 6.  +Luxe però – fidel a l’època.  Magnífic en les tragèdies.  Rivalitat entre teatres.  Reciclatge segona mà
  7. 7. • Enric V perseguit i per bandits per a haver imposat l’ordre  “Qui em donés una musa de foc que us transporti al cel més brillant de la imaginació; prínceps per actors, un regne per teatre, i reis que contemplin aquesta escena pomposa; que aleshores, bel·licós, el propi Enric V el posat adoptaria del déu Mart; als seus peus, com gossos lligats, hi veuríem, l’Home, la Guerra, l’Incendi, ansiosos d’actuar. Perdonin, ses mercès, els nostres genis monòtons que gosen presentar-vos, en indigne escenari, objecte de tan gran talla: pot aquesta estreta arena potser, contenir l’ample camp de França? (…) Posarem en acció forces dels vostres somnis. Suposeu que el recinte d’aquest nostre teatre doni cabuda en aquesta hora a dues grans nacions (…) Que supleixi el vostre ingeni les nostres imperfeccions.”
  8. 8.  Christopher Marlow (1564-1593) ◦ Abandona la fe i pràctica religiosa absurditat i horror de l’existència humana ◦ Doctor Faustus heroi que trenca motlles i pacta amb les forces del Mal.
  9. 9.  Ben Johnson (1572-1637) ◦ Comèdia d’humors ◦ Volpone deformacions caricaturesques, afany de poder i plaer.
  10. 10.  No passa per les escoles universitàries  Geni irònic  Temes: ◦ Tensió dramàtica ◦ Reflexió profunda sobre la condició de l’home ◦ L’existència. Al vostre gust, Jacques: “Tot el món és teatre. I en ell són histriònics tots els homes i totes les dones; les seves entrades i sortides tenen lloc a escena, cadascú interpretant diferents papers en la vida, que és un drama en set actes. Està primer el recent nascut que vomita la llet sobre la seva criadora…”  Llenguatge divers: metàfores de to elevat per imatges de la vida domèstica.  La tragèdia i la comèdia formen les dues cares consubstancials de l’home. (= Plató)
  11. 11. ANGLESOS ROMANS Enric VI (1591-92) Ricard III (1592-93) El Rei Joan (1595) Ricard II Enric IV (actes I y II) (1596-97) Enric V (1599) Enric VIII Titus Andrònicus (1589) Juli Cèsar (1599) Antoni i Cleopatra (1606-07) Coriolà (1608) TRAGÈDIES Romeu i Julieta (1595) Hamlet (1601-02) Otel·lo (1604) Macbeth (1606) El Rei Lear (1605)
  12. 12.  Galeria de reis anglesos pren la pròpia història nacional per a radiografiar dramàticament el poder i les debilitats humanes mirall de la història i paràboles del present. Qüestionar-se les raons dels fets. ◦ Ricard III poder tirànic (Al Pacino): http://video.google.com/videoplay?docid=7279262576820307298&q=Ri card+III&total=189&start=0&num=10&so=0&type=search&plindex=1 ◦ El mercader de Venècia: Al Pacino: http://es.youtube.com/watch?v=Z11iTCuxxx4&feature=related ◦ Hamlet Monòleg per Kenneth Branagh: http://es.youtube.com/watch?v=- JD6gOrARk4 ◦ Hamlet Monòleg per Laurence Olivier: http://es.youtube.com/watch?v=zTG0vXniDQY
  13. 13. ◦ Macbeth Introducció bruixes: Orson Wells: http://es.youtube.com/watch?v=Z1_I36qHDts&feature=related ◦ Macbeth Roman Polanski (1971): http://es.youtube.com/watch?v=A1lHYvxieB8&feature=related ◦ Macbeth Akira Kurosawa: http://www.youtube.com/watch?v=VT3AiGXTTAM&feature=related ◦ Macbeth puppets: http://www.youtube.com/watch?v=HXslau8KlJ4 ◦ Macbeth BB1: http://www.youtube.com/watch?v=UV25yBl9VkM&feature=PlayList&p=A5 75714DFB1DB0F2&playnext=1&playnext_from=PL&index=7 ◦ Macbeth animated by BBC: http://www.youtube.com/watch?v=LC9G_CZVAL8&feature=related
  14. 14.  Hamlet: mort, venjança, teatre dins del teatre. Hamlet no vacil·la quan ha d’actuar per a preservar els seus drets legítims. Inspirat en un drama medieval. La hª parteix d’una visió que té Hamlet del fantasma del seu pare. Aquest li confessa que va ser l’oncle de Hamlet qui el va matar per apoderar-se de la corona de Dinamarca, i casar-se amb la seva pròpia esposa. En assabentar-se, Hamlet es fingeix boig i es reclou en la seva soledat. No vol saber res de ningú, ni tan sols de la seva estimada Ofèlia. Trama aleshores un pla estratègic i subtil per a recrear-se de les seves víctimes. Idea la cèlebre escena del teatre dins del teatre, on els comediants representaran, davant el seu oncle ara rei i la seva pròpia mare, ara esposa del seu oncle, la mateixa història d’un rei mort pel seu germà.  No hi falten elements truculents, la sang crida a la sang, l’encadenament de fets fatídics en un heroi arravatat per l’acció; Hamlet no aconsegueix tancar el cercle de violència, que seguirà repercutint en el propi heroi. En aquest context, és quan apareix el famós monòleg, “ser o no ser”, que és el mateix que preguntar-se si val la pena la lluita aquest alt preu, o inclús si val la pena seguir vivint.  En l’obra s’apel·la a les percepcions inconscients de l’espectador: presència de somnis, aparició del més enllà en la consciència present.
  15. 15.  “Ser o no ser, aquest és el problema. Saber si és més digne a la nostra ànima patir els escarnis, les pedrades i les fletxes del destí o bé lluitar contra tots aquests mals a fi de destruir- los. Morir, dormir... I res més. Pensar que amb un simple son podem posar fi a les penes i a totes les injustícies que heretem de la carn. Aquest és el final que devotament hem d’implorar. Morir, dormir, ¿dormir? Somniar, potser! Ah! Vet aquí el que ens paralitza, doncs, quina mena de somnis hem de tenir, un cop abandonem el gruix de la nostra existència mortal? Això és el que ens deté, aquesta és la raó que ens indueix a anar més enllà en les nostres exigències”.
  16. 16.  (Hamlet, act. III, esc. 2.a.)  HAMLET.-”Decid este parlamento, os lo ruego, como yo lo he recitado ante vosotros, con viveza y soltura; que si lo vociferáis, como hacen muchos de nuestros actores, más me valdría, en tal caso, confiar mis versos al pregonero. Y no cortéis demasiado el aire, así, con los brazos; antes bien, que vuestros gestos sean moderados; porque, incluso en medio del torrente, en medio de la tempestad, y, aún os diría, en medio del torbellino de la pasión, debéis adoptar y mostrar esa mesura que le da su encanto. ¡Ah! En lo más profundo me disgustó escuchar a un mozallón empelucado hacer jirones una pasión, es decir, hacerla añicos, y lacerar los oídos del patio que, por lo general, sólo aprecia la pantomima incomprensible y el estrépito. Me agradaría ordenar azotar a ese comicucho, tan grotesco en el papel de Herodes como en el de Termagante. Nada de eso, ¿eh? [...] Mas tampoco pequéis de aburrido; sino que vuestro propio discernimiento os sirva de guía. Que vuestra acción esté en consonancia con la acción dicha, aplicándola con especial interés a no violar nunca la naturaleza; porque toda exageración se aparta de la finalidad del teatro que, desde su origen, y aún hoy, tuvo y tiene como objeto ofrecer, por así decirlo, un espejo a la naturaleza, mostrar a la virtud su propia imagen, y a la sociedad contemporánea su forma y su marca. Porque si la expresión es exagerada o débil, por mucho que haga reír al ignorante herirá a no dudarlo al hombre sensato cuya crítica -estaréis de acuerdo conmigo- es de más peso que la de una sala llena de profanos.”
  17. 17.  Més llibertat creativa que drames històrics.  Otel·lo: cel·los  Macbeth: ambició sense escrúpols  Romeu i Julieta: amor adolescent
  18. 18.  Les alegres casades de Windsor: òpera de Verdi Flastaff  A bon fi tot li és camí  Dos cavallers de Verona  Molt soroll per a no res  Treball d’amor perdut
  19. 19.  Tres plans d’acció:  PLA REAL: obre i tanca l’acció. Preparació boda de Teseu + Hipòlita  Hèrmia Lisandre  Elena Demetri  PLA TEATRAL: artesans preparen una representació sobre els tristos amors de Píram i Tisbe.  PLA ONÍRIC: fades i sers fantàstics que habiten el bosc
  20. 20.  SUEÑO DE UNA NOCHE DE VERANO  FONDÓN: ¿Por qué huyen? Esto es una maña para meterme miedo.  Entra MORROS.  MORROS: ¡Fondón, te han cambiado! ¿Qué veo sobre tus hombros?  FONDÓN: ¿Que qué ves? Pues tu cara de burro, ¿a que sí?  Sale MORROS. Entra MEMBRILLO.  MEMBRILLO: ¡Dios te valga, Fondón! ¡Te han transformado!  Sale.  FONDÓN: Ahora veo la maña. Me quieren volver un burro, asustarme, si es que pueden. Yo de aquí no me muevo, por más que lo intenten. Pasearé de acá para allá, y cantaré para que vean que no tengo miedo:  [Canta] El mirlo de negro color  y azafranado pico,  el tordo con su justo son,  del reyezuelo el trino.  TITANIA [despertándose]¿Qué ángel me despierta de mi lecho de flores?  FONDÓN [canta]  Jilguero, alondra y pardal,  la llana voz del cuco,  que todos suelen escuchar,  mas responder, ninguno.  ¡Claro! ¿Para qué medir tu seso con un pájaro tan tonto? ¿Quién va a desmentir a un pájaro, por más que grite «cu-cú»?  TITANIA: Te lo ruego, buen mortal, canta otra vez; tu canto enamora mis oídos. A mis ojos los ha cautivado tu figura, el poder de tu excelencia me ha inflamado y te juro que con verte ya te amo.  FONDÓN: Señora, creo que os falta alguna razón para decir eso. Bueno, la verdad es que en estos tiempos amor y razón no hacen buenas migas. ¡Lástima que algunas buenas gentes no quieran hermanarlos! Vaya, si se tercia tengo gracia.  TITANIA: Tú eres tan listo como hermoso.  FONDÓN: Bueno, eso no; aunque si fuese tan listo como para salir de este bosque, ya me bastaría.  TITANIA: Fuera de este bosque no quieras salir; te guste o disguste, seguirás aquí. Espíritu soy de alta condición, el grato verano es mi servidor y a ti yo te amo, conque ven conmigo: voy a darte hadas para tu servicio que del hondo mar han de traerte joyas y arrullarte mientras duermes sobre rosas. De materia corpórea voy a liberarte, y andarás como un espíritu del aire. ¡Flordeguisante, Telaraña, Polilla, Mostaza!  Entran cuatro hadas.  FLORDEGUISANTE: Presente.  TELARAÑA: Y yo.  POLILLA: Y yo.  MOSTAZA: Y yo.  TODAS: ¿Adónde vamos?  TITANIA: Sed corteses y amables con el caballero. Brincad a su paso, ante él dad vueltas, y que coma albaricoques y frambuesas, purpúreas uvas, higos verdes, moras. Sacad de abejorros la miel de su bolsa; cortando sus céreas patas haced velas que encenderéis con los ojos de luciérnagas y, cuando duerma mi amor, le harán de antorchas. Y arrancad las alas a las mariposas por aventar de sus párpados cerrados los rayos de luna. Hadas, inclinaos.  FLORDEGUISANTE: ¡Salud, mortal!  TELARAÑA: ¡Salud!  POLILLA: ¡Salud!  MOSTAZA: ¡Salud!  FONDÓN: Pido mil perdones a vuestras mercedes. Vos, ¿cómo os llamáis?  TELARAÑA: Telaraña.  FONDÓN: Señora Telaraña, espero que seamos amigos. Si me corto el dedo, me permitiré utilizaros. - ¿Cómo se llama vuestra merced?  FLORDEGUISANTE: Flordeguisante.  FONDÓN: Os lo ruego, saludad de mi parte a la Señora Vaina, vuestra madre, y al Señor Guisante, vuestro padre. Mi buena señora, espero que seamos amigos. - ¿Queréis decirme vuestro nombre?  MOSTAZA: Mostaza.  FONDÓN: Señora Mostaza, conozco bien vuestro sufrimiento. Ese cobarde gigantón de buey ha devorado a muchas parientes vuestras. Os aseguro que vuestra familia me ha hecho llorar muchas veces. Señora Mostaza, espero que seamos amigos.  TITANIA: Vamos, servidle. Llevadle a mi floresta. La luna nos mira con ojos de llanto y lloran las flores cuando llora ella, como lamentando algún pudor forzado. Atadle la lengua. Llevadle callado.  Salen.  Entra OBERÓN, rey de las hadas.  OBERÓN: ¿Se habrá despertado Titania?¿Qué habrá sido lo primero que encontró su vista de lo cual debe prendarse ciegamente?
  21. 21.  Compara la darrera versió cinematogràfica de Macbeth que vérem al Cineciutat amb el text original que estam llegint a classe (Ressenya).  Fitxa tècnica del film, anàlisi de l’espai (decorats, escenografia, exteriors…), anàlisi de la temporalitat (el·lipsis, eliminació/afegit de subtrames/personatges…), anàlisi dels personatges i del contingut.  Data d’entrega: 10/03/15

×