2. Són el conjunt d’accions que
realitza l’home per satisfer les
seues necessitats bàsiques i no
bàsiques, mitjançant la
producció, l’intercanvi i el
consum.
Les activitats
econòmiques
SecundariPrimari Terciari
S’agrupen en tres sectors
Agricultura
Ramaderia
Pesca
Explotació
forestal
Indústria
Construcció
Mineria
Comerç
Serveis
3.
4. L’agricultura en l’actualitat.
Disminució de la població que s’hi dedica i del seu pes econòmic
Valor total de la producció mundial
Agricultura Indústria Serveis
4% 32% 64%
Però diferències importants entre països:
Països desenvolupats: Poca població
ocupada, alta productivitat
Països subdesenvolupats: Molta
població ocupada, baixa productivitat
5.
6. El paisatge rural
Espai rural el definim contraposat a
espai urbà.
Hi ha dos tipus de paisatge:
El paisatge natural (si és que en queda
cap), que serien els paisatges forestals,
d’alta muntanya i els paisatges desèrtics, ja
siguin freds o càlids.
El paisatge antropitzat o paisatges
modificats per l’acció humana. En podem
parlar de dos, el urbà i el rural o agrari.
8. L’espai rural
L’espai rural s’estén
per tot el planeta.
Només el 11% de la
superfície de la terra
és apta per al conreu
i d’aquesta un 23%
són pastures.
Aquestes terres
formen la SAU
(Superfície Agrària
Útil)
La SAU és desigual a
cada continent.
A Europa la SAU
arriba al 28 % i
d’aquest les pastures
n’ocupen un 18%.
A Àfrica o Amèrica
del Sud les terres
conreades no
superen el 7%
9. Factors del paisatge agrari
Distingim entre factors físics i humans:
Els factors físics són aquells que
esdevenen per naturalesa.
Els factors humans són aquells que
genera l’acció de l’home.
10. Factors del paisatge agrari
Factors físics:
El clima condiciona el tipus de conreu
segons el seu règim de pluges i
temperatures.
El relleu condiciona els usos de sòl segons
ens trobem a la plana o en una muntanya.
La fertilitat del sòl condiciona el tipus de
producte a conrear i el seu rendiment.
11. Factors del paisatge agrari
Factors humans:
Desenvolupament cultural i econòmic que
condiciona el grau de tecnologia aplicable a
l’agricultura (trencament, fertilització, extensió de
regadius, mecanització, avenços biològics...)
La pressió demogràfica o volum de població que
condiciona la intensitat de l’aprofitament del sòl.
Cultura i tradició que condiciona el tipus de
producte i el sistema d’explotació.
Les polítiques agràries que condicionen en
ocasions la rendibilitat de les explotacions i l’elecció
d’un tipus o altre de cultius.
12. Elements del paisatge agrari
Distingim diversos elements:
Parcel.lari
Sistemes de conreu
Hàbitat
Altres sistemes de conreu:
-Tipus de propietat de la terra
- Règim d’explotació
- Productivitat o aprofitament.
- La destinació de la producció
Principals
Altres
13. Parcel·les: són les unitats bàsiques de conreu, i que
poden ser de forma regular o irregular, i de mida
gran o petita, tot depenent dels factors físics i
antròpics.
Camps oberts o Openfield: que es troben
sobre tot al centre d’Europa, com Polònia, Hongria,
Alemanya. Els camps oberts no tenen parets ni
bardisses entre els camps i acostumen a tenir una
forma allargada i regular. En Espanya es dona en la
Meseta castellana.
Camps tancats o Bocage: que es troben a la
zona atlàntica, intercalats amb els camps oberts o
envoltats de prats. Es desenvolupà per fer
compatible l’agricultura amb la ramaderia. En
Espanya es dona en el terç nord.
Principals
18. Sistemes de conreu
Segons les associacions de plantes:
Policultiu o policonreu: que consisteix a conrear
en el mateix espai agrícola diverses espècies de
vegetals. És propi de les zones poc desenvolupades i
es dirigeix a l’autoconsum o de les zones d’horta als
països desenvolupats.
Monocultiu o monoconreu: consisteix a conrear
en un espai un sol producte. Com els camps de blat
del Canadà, el del cafè el Brasil, etc. és dóna
sobretot, en l’agricultura mecanitzada i dirigida al
mercat.
20. Hàbitat
Hàbitat rural: conjunt d’habitatges i
edificis annexes (estables,
magatzems). Aquest pot ser:
Hàbitat concentrat: típic de les zones
seques on la població s’agrupa a voltant
de l’aigua.
Hàbitat dispers: típic de les zones amb
aigua
22. Altres sistemes de conreu
Tipus de propietat de la terra:
- Segons l’extensió:
• Minifundi menys de 10 hectàrees.
• Explotació mitjana de 10 a 100 hectàrees
• Gran explotació de 100 a 250 hectàrees
• Latifundi més de 250 hectàrees.
- Segons la propietat:
• Colectiva
• Individual (privada)
23. Règim d’explotació:
Directe,el pagès és el propietari de la terra.
Indirecte, el pagès no és el propietari de la terra
sinó que l’explota en règim de:
Parceria. El propietari cedeix la terra a canvi d’una
part de la collita.
Arrendament. El propietari cedeix la terra a canvi
d’un lloguer.
Jornalers. Treballador del camp sense terra que
es lloga i cobra per jornada treballada.
També tenim les Terres Comunals: són terres
com els boscos, els prats que pertanyen al
municipi, i per tant a la comunitat de veïns.
24. Segons se n’aprofitin les parcel·les:
Agricultura intensiva: que busca
una alta producció i aprofitar tot
l’espai agrícola. Significa un major
desgast de la terra i més inversió de
capital (adobs, llavors, mà d’obra..).
Cultius de fruita i verdura.
Agricultura extensiva: depén d’una
major superfície; en ocasions no
s’explota tota la parcel·la i acostumen
a deixar una part en guaret. Alta
mecanització i poca mà d’obra.
25.
26. Agricultura intensiva
Rendiments de l’explotació:
Agricultura intensiva. Objectiu produir el
màxim cultivant poca terra. Distingim:
De baixa productivitat: poca terra, molta
mà d’obra, poc producte, poc benefici, poca
inversió en tecnologia. Exemple els conreus
d’arròs a l’Àsia.
D’alta productivitat: poca terra, poca mà
d’obra, molta producció, molta tècnica, alt
rendiment, molta pressió demogràfica.
Exemple l’agricultura d’Europa Occidental i
Japó.
27.
28. Agricultura Extensiva
Rendiments de l’explotació:
Agricultura extensiva. Grans extensions
de terra dedicades al conreu. Distingim:
De baixa productivitat: superfícies
considerables, poca inversió, poca tecnologia,
molta mà d’obra, guaret inevitable,
rendiments baixos. Exemple: els països
tropicals d’Àfrica.
D’alta productivitat: superfícies molt grans,
poca mà d’obra, molta inversió, elevada
tecnologia (maquinària), elevada producció,
rendiments mitjans. Exemple les explotacions
de cereals als EUA.
29. Segons la destinació de la
producció:
Agricultura de subsistència o
d’autoconsum: Explotacions que
produeixen just el necessari per viure sense
aconseguir excedent per a la
comercialització.
Agricultura de mercat: Producció
industrialitzada destinada a aconseguir el
màxim excedent de la qualitat adequada
per satisfer el mercat al que va dirigit.
30.
31. L’agricultura al món d’avui
Països
Desenvolupats:
• Baix percentatge de
població activa agrícola:
– Sector primari 9%
– Sector secundari 36%
– Sector terciari 55%
• Baix % d’aportació al
PIB.
• Agricultura de mercat
• Elevat grau d’aplicació
tecnològica.
• Alta productivitat.
Països en vies de
Desenvolupament:
• Alt percentatge de
població activa agrícola:
– Sector primari 46%
– Sector secundari 15%
– Sector terciari 39%
• Alt % d’aportació al PIB.
• Agricultura de
subsistència i de mercat.
• Baix grau d’aplicació
tecnològica.
• Baixa productivitat.
32. Es pot afirmar que un alt percentatge de població activa en el sector
primari garanteix la disponibilitat d’aliments per a tota la població?.
Per què?
No tota treballa en el
sector primari
33. L’agricultura als països
desenvolupats
CARACTERÍSTIQUES:
Agricultura de mercat integrada en el sistema
capitalista.
Agricultura d’alta productivitat i rendibilitat
Alt nivell de tecnificació: maquinària, adobs químics,
pesticides, insecticides, selecció d’espècies i de llavors,
agroquímica.
Molt poca població activa (6%) i mà d’obra.
Grans inversions de capital.... Capitalitzada.
Alt nivell d’especialització.
Infraestructures externes per arribar als consumidors:
indústria agroalimentària, vies de transport, centres
d’assistència tècnica i científica.
34. L’agricultura als països
desenvolupats
Agricultura de Mercat:
L’agricultura dels països nous (EEUU, Argentina, Australia, etc)
Grans extensions de camps de conreu.
Agricultura extensiva altament rendible, amb forta
mecanització i tecnificació.
Només el 3% de la població activa treballa en l’agricultura,
però, el 22% ho fa en activitats relacionades amb el camp:
indústries agroalimentàries, agroquímica o agromecànica.
Especialització espacial: àrees anomenades belts –cinturons-
(cotton belt, wheat belt, corn belt) especialitzades en un
producte.
Gran importància de la xarxa de transports.
Poblament dispers: granges allunyades les unes de les altres.
Elevats excedents destinats a l’ exportació
EUA era fins fa poc la màxima productora de blat del món.
Moltes explotacions estan en mans de grans empreses:
corporation farms.
37. La Unió Europea Té condicionants d’arrel històrica que
fa que hi convisquin les petites propietats (minifundis) amb
les grans (latifundis).
Poca especialització dels conreus i paper important de la
ramaderia.
Participa d’un percentatge reduït en el conjunt de
l’economia (3% del PIB)
Paper cada vegada més important de l’agricultura
ecològica (biològica).
Té tres grans àrees:
Països mediterranis: conreu de cereals, vinya, olivera i fruiters.
Països de Centre Europa: planes dedicades al conreu de blat i
remolatxa sucrera.
Països Atlàntics: Grans pastures, ramaderia molt tecnificada, conreus
de farratge.
L’agricultura als països
desenvolupats
38. L’agricultura als països
desenvolupats
La Unió Europea i la PAC (Política Agrària
Comunitària)
La PAC neix als anys 60 i els seus objectius són:
Afavorir l’autoconsum dins la UE, augmentar la producció i
modernitzar les explotacions.
Augmentar la producció i la productivitat.
Millorar i igualar les rendes dels agricultors.
Estabilitzar els mercats.
Garantir els recursos alimentaris.
Aconseguir aliments a preus raonables.
Augmentar la superfície de les explotacions.
Aconseguir una major especialització dels països.
Garantir la qualitat in seguretat en els aliments.
No estudiar per l’examen
39. L’agricultura als països
desenvolupats
La Unió Europea i la PAC (Política Agrària
Comunitària)
Actualitat polítiques concretes:
Preus mínims d’intervenció. Afecta el 70% de la
producció agrícola europea. La UE assegura al camperol la
compra d’unes quantitats fixes de producte a uns preus
mínims.
Protecció davant la competència exterior. Afecta el
25% de la producció. Es tracta de protegir els productes
interiors gravant els productes estrangers amb aranzels.
Provoca dumping.
Ajudes complementàries: Crèdits o condicions especials
a regions amb dificultats per poder oferir preus
competitius. Actualment plantegen dificultats de
repartiment amb l’entrada de molts països de l’antiga
Europa de l’Est.
40. L’agricultura als països
desenvolupats
L’agricultura a l’Estat Espanyol:
En entrar a la UE va haver de fer un esforç de
modernització per posar-se a l’altura d’Europa.
Espanya col·loca els seus excedents de vi, oli, fruites i
hortalisses a la UE, i importa animals vius, carn, blat,
begudes i d’altres productes.
Rep molts recursos de FEOGA, encara que amb l’entrada
d’altres països amb un PIB més baix a la UE, aquest
s’escurçaran paulatinament.
Del Fondo Agrícola de Garantía (FEAGA) y del Fondo Europeo Agrícola
de Desarrollo Rural (FEADER), principales instrumentos de aplicación de la
PAC y que desde octubre de 2006 sustituyen al antiguo Fondo Europeo de Orientación
y Garantía Agrícola (FEOGA), España recibirá 6.220 y 800 millones respectivamente en
2007. estas cantidades se suman 290 millones procedentes
del antiguo FEOGA en su vertiente de orientación y del IFOP, correspondientes
a proyectos en curso.
41.
42. L’agricultura als països
subdesenvolupats i en vies
Dades generals:
Es localitzen a la zona intertropical càlida del
planeta.
Hi viu el 75% de la població del món.
Tradicionalment practicaven agricultura de
subsistència amb conreu de cereals:
Cultura del blat de moro a Amèrica llatina.
Cultura de l’arròs a Àsia.
Cultura del mill a Àfrica.
43. L’agricultura als països
subdesenvolupats i en vies
Agricultura de subsistència:
Dediquen la terra a produir aliment.
Petita parcel·lació.
Terres marginals i poc aptes per al conreu
Tècniques molt rudimentàries (arada,falç..)
Absència de productes químics i maquinària
Baixa rendibilitat de la terra i ús de molta mà d’obra.
Hi predomina el policultiu.
Forta dependència dels factors físics (climatologia)
44. L’agricultura als països
subdesenvolupats i en vies
Agricultura de subsistència:
Agricultura itinerant per cremació
(cendres)o d’artiga (Amazonia, Cubeta del
Congo, Borneo i Nova Guinea)
Agricultura extensiva de secà (zones seques
d’Àfrica)
Agricultura irrigada, conreu d’arròs (Àsia
monsònica)
48. L’agricultura als països
subdesenvolupats i en vies
Agricultura de mercat
Les Plantacions
Estan orientades al mercat, on l’objectiu es aconseguir el màxim
benefici al mínim cost possible. Això provoca molta dependència
amb el mercat i les seves fluctuacions.
Situades a països tropicals poc desenvolupats (zona costanera
d’Àfrica; Amèrica central i del sud, punts aïllats d’Índia i
Indoxina).
És una explotació agrícola de productes difícils de conrear al
primer món.
Propietat de grans empreses multinacionals.
Predomini de grans propietats i del monocultiu (cafè, te, cacau,
fruita, tabac, etc.).
Tecnologia agrària avançada.
Importants inversions
Molta mà d’obra. Molts jornalers amb salaris baixos.
50. L’agricultura als països
subdesenvolupats i en vies
Agricultura de mercat
Comporta:
Intercanvi desigual.
Subvencions dels països rics a la seva agricultura.
Dumping: competència deslleial que enfonsa els
preus i porta a la ruïna als petits agricultors del Sud.
Proteccionisme dels països del Nord, establint
barreres a l’entrada de productes del Sud.
UE i EUA apliquen aranzels esglaonats a les
importacions segons el grau de processament, fet
que impedeix el desenvolupament industrial del Sud.
51. El lliure canvi és quelcom que només funciona
quan és de Nord a Sud i no de Sud a Nord.
52. L’agricultura als països
subdesenvolupats i en vies
Conseqüències econòmiques i socials:
Pobresa creixent de les famílies agricultores.
Abandonament de les terres.
Èxode rural: creixement dels suburbis de les
grans ciutats.
Importants corrents migratoris cap al Nord.
Països cada cop més pobres, amb menys producció
d’aliments i amb mes FAM.
Conferència de Cancun 2003: Els països del Sud es
planten (OMC).
Conferència de Hong-Kong 2005: Algunes
esperances (OMC).
53. L’agricultura als països
subdesenvolupats i en vies
El problema de la Fam al món:
La població d’aquests països segueix creixent.
La producció d’aliments destinats al consum de la
població, en aquests països, disminueix.
La disponibilitat d’aliments, sobretot cereals disminueix.
La necessitat de comprar aliments augmenta.
El percentatge de gent desnodrida es manté molt alt.
54.
55. L’agricultura als països
subdesenvolupats i en vies
Alternatives:
• Comerç just, comerç responsable.
Creació de cooperatives de pagesos que gestionen la
venda de la seva collita.
Supressió dels intermediaris.
Preu digne que permeti una vida digne del pagès i la
seva família.
Productes d’alta qualitat.
Suport de les ONG.
Necessitat d’una actitud responsable dels
consumidors del Nord.
56. Altres activitat dels Sector
Primari
La ramaderia:
Es practica a les zones menys favorables pels conreus o fa
de complement a l’agricultura.
Proporciona el 5% del PIB mundial.
Ramaderia Extensiva: són grans explotacions, on el
bestiar s’alimenta de pastures naturals i hi ha poca mà
d’obra. La productivitat és baixa i bàsicament orientada
cap a el vacum i la ramaderia ovina. Ex. Argentina, sud de
Rússia i Sud-àfrica. També hi ha d’alta qualitat en els
països rics, com el porc ibèric en Espanya.
Ramaderia Intensiva: són explotacions on es necessita
grans inversions de capital i de mà d’obra. La productivitat
és molt elevada (granges). Ex. EEUU, Canadà i Europa
occidental.
57. Altres activitat dels Sector Primari
La ramaderia
intensiva:
Estabulació del bestiar i
les noves tècniques
d’alimentació i
d’explotació, fa que tingui
menys dependència de
les condicions del medi.
La ramaderia
extensiva:
Dependència del
medi
Condicions dels animals?
58. Altres activitat dels Sector Primari
Pesca
Una de les seves característiques és el caràcter extractiu i depredador. A
més representa entre 18% i el 34% de les proteïnes de la dieta humana.
Tipus de pesca:
Pesca de terra: és la que es practica en els llocs on es produeixen
marees baixes i el marisc queda fora de l’aigua a l’abast de la mà.
Avui dia s’està substituint per vivers artificials.
Pesca de costa o de plataforma continental: és la que es practica
sense perdre de vista la terra ferma, tot sortint de matinada i tornant a
la vesprada.
Pesca d’altura: és la que es practica lluny de la costa i té com a
objectiu l’explotació a gran escala dels recursos pesquers. Estan en
la mar setmanes o mesos i els vaixells porten radars, sonars i
instal·lacions de fred.
Gran pesca: en aigües molt llunyanes i amb vaixells d’abastiment on
es descarrega la pesca. Es tracta de vaixells-indústria (es sala, es
congela o es posa el peix en conserva).
Cada país té reconegudes 370 Km (200 milles) des de la costa, és
el que anomenem aigües jurisdiccionals o zona econòmica
exclusiva.
59. Altres activitat dels Sector Primari
Pesca:
Les principals zones de pesca al món són:
On hi hagi una plataforma continental extensa (el
Gran Sol)
On s’uneixen corrents de diferents temperatures
(Japó- entre els corrents Kuro Shivo i Oya Shivo i
Terranova)
On hi ha molt de Plàncton: zones costaneres amb
corrents freds (Corrent de Humbold, de les
Canàries).
62. Les plataformes continentals són riques en pesca perquè
la llum permet que hi hagi vegetació i
l’aigua està ben oxigenada.
63. Altres activitat dels Sector Primari
Pesca
Els principals països que desembarquen més tones
de pesca són:
1. Japó i Xina
2. Europa: Noruega, Dinamarca, Gran Bretanya,
Islàndia,Irlanda, França, Portugal) i Espanya
(costa gallega, regió cantàbrica, regió canària,
regió sud -atlàntica i regió mediterrània).
3. Rússia
4. EUA i Canadà
5. Perú i Xile.
66. Quins són els principals països consumidors de peix?
67. Altres activitat dels Sector Primari
Els problemes de la pesca:
La sobreexplotació: la pesca excessiva posa en perill
la reproducció i creixement de les espècies. Alguna
possible solució s’aconseguiria per la fixació de quotes
de captures i l’establiment de zones vedades o
limitades, o períodes de veda.
El conflicte sobre les aigües jurisdiccionals. Cada
cop els països amplien les seves aigües jurisdiccionals,
per sobre dels 370 KM o 200 milles marines.
La contaminació de les aigües: que destrueix la
vida al medi aquàtic.
***S’ha d’abandonar el sistema de depredació i
substituir-lo per un sistema de reproducció i
conreu d’espècies: piscicultura o aqüicultura.
Més mesures al llibre p.146.
Comenta aquesta gràfica
70. Altres activitat dels Sector Primari
Silvicultura:
És tracta de la cura i explotació dels boscos.
S’extreu per exemple, fusta, suro, resines, bolets,
fruites del bosc, ús cinegètic (caça), etc.
73. CONSEQÜÈNCIES MEDIAMBIENTALS
PROBLEMES ALTERNATIVES
La rompuda de noves terres a causa de
la desforestació
La sobreexplotació del sòl i el seu
esgotament
Abús de pesticides i adobs que
contamina el sòl i les aigües
Elevat consum d’aigua (un 70% del total)
que obliga a construir infraestructures
que tenen un gran impacte ambiental
(embassaments) i transvasaments que
originen conflictes entre regions.
Agricultura ecològica per obtindré
aliments de qualitat i respectar el
medi.
Adobs naturals (fems) i tornar al
guaret (?)
Llavors naturals i sembra estacional
Productes orgànics per combatre les
plagues
Ús racional –sostenible- dels recursos
hídrics: estalviar aigua amb sistemes
de reg més eficients, con el reg per
goteig.
Garanteixen aliments per a tots, a
preus raonables?
AGRICULTURA
74. PESCA. CONSEQÜÈNCIES MEDIAMBIENTALS
• SOBREPESCA. Esgotament dels
caladors.
Reducció de les captures, aturades
biològiques i control de la grandària de les
espècies.
• PESCA D’ ARROSSEGAMENT. Fa
malbé els ecosistemes marítims; arrasa
amb totes les espècies que hi entren en les
xarxes, siguen aprofitables o no.
Prohibició d’aquest art de pesca, xarxa de
malla més ampla.
PROMOCIÓ DE L’AQÜICULTURA
com a sistema de futur.
L’aqüicultura és la solució o també
planteja problemes?
75. SILVICULTURA. CONSEQÜÈNCIES MEDIAMBIENTALS
EFECTES NEGATIUS
• Degradació per sobreexplotació
• Deforestació per incendis, rompudes i
la construcció (vivenda, infraestructures
fonamentalment).
• Erosió del sòl per tala indiscriminada.
• Pèrdua de biodiversitat
MESURES
CORRECTORES
• Conservació i protecció dels
espais naturals amb elevat valor
ecològic (parcs naturals, reserves
de la biosfera, etc).
• Protecció contra incendis i
restauració dels boscos danyats
(repoblació amb espècies
autòctones que no empobreixen
el sòl i afavoreixen la regeneració
dels bosc.)
79. Crèdits
Aquesta presentació fa ús
d’imatges que s’han trobat
a Internet. L’ús que es faci
deu ser exclusivament de
caràcter educatiu.
Gràcies a tothom.
http://www.xtec.cat/~msegue/ccss.htm