Intel·lectuals catalans: Verdaguer

1. ELS INTEL·LECTUALS
CATALANS
El cas Verdaguer i el Procés de Montjuïc

3. El cas Verdaguer
 Enfrontament amb
 La família Comillas
 Amb la jerarquia eclesiàstica
 En defensa pròpia, apareix
a “La Publicitat” el 1895 i el
1897

4. L’escriptor modern
L’escriptor Modernista, segons Alexandre
Modernista
Cortada
 S’encara amb gosadia, sense
interessos creats, als grans
problemes socials i morals
 I en descobreix les solucions

6. Fragments de “En defensa pròpia”
“Explicaré, fil per randa, les tentatives
d'agafar-me, les traicions de persones
estimades, ma passió, en que, com en la
del bon Jesús, no falten acusadors,
sobretot dels qui tiren la pedra i amaguen
la ma; falsos testimonis, sacerdots,
escribes i faritzeus; Pilats que es renten
les mans després de condemnar-me;
amics que fan lo paper de Judas, i parents
que fan lo paper de Calmo.”

7. “Aixecaré algunes caretes hipòcrites,
mostraré los mòbils vils i baixos, l'enveja,
l'odi, l’interès, la mala llengua i el mal cor
d'uns i altres; i, en fi, les passions que
juguen en l'ordit de la negra trama de mon
desterro i persecució.”

8. “Més que a la justícia humana, que pels
pobres no n'hi ha gaire, encomano ma
causa a la justícia, i, més que a la
justícia, a la misericòrdia de Déu, a qui
prego abrigue a mos perseguidors i els
torne en bé lo mal que em fan.”
“Conste que, per necessitat que estiga,
jo no demano res, sinó el dret que tenen
fins los aucells de viure i de cantar des
d’una branca, alabances a Déu.”

9. Ingredients de
“En defensa pròpia”
Escàndol
Recerca de complicitat
Valor simbòlic de la revolta

10. Verdaguer aconsegueix la imatge de poeta
patriòtic perseguit pels poders públics
 Sorgit dels cercles de l’aristocràcia, n’és
expulsat
 Des de la premsa, actua com un intel.lectual
 Aprofita la seva situació: inserit en la societat
literària de finals del s. XIX
 Revistes: “L’Atlàntida”, “La Creu del
Montseny”, “Lo Pensament Català”
 Li proporcionen recursos econòmics com un
escriptor professional
 Aires de marginalitat

11. Però els “intel·lectuals” de l’època
defugen prendre partir pel cas
Verdaguer
se’l considera un afer eclesiàstic

12. Un altre cas:
El procés de Montjuïc

13. El procés de Montjuïc és un
Consell de guerra després de l'esclat
d'una bomba al pas de la processó del
Corpus al carrer dels Canvis Nous a
Barcelona, el 7 de juny de 1896, que
causà 12 morts i uns 35 ferits.
La repressió es dirigeix contra
l'obrerisme anarquista català. Són
detingudes i empresonades al castell de
Montjuïc més de 400 persones

14. Pere
Coromines,
un dels
processats

15. Carta dels acusats en el procès de Montjuïc denunciant els
mals tractes rebuts (1897) (Reproduït a “la Justice”, Paris, 16 d’abril 1897)
Guillotinamiento de los testículos con cañas ó cuerdas de guitarra,
aplicación de hierros candentes á la carne, quemaduras del balano
con puntas de cigarro encendidas, introducción de cañitas entre
carne y uña y funcionamiento de un aparato de hierro á manera de
casco que oprimía horriblemente la cabeza y desgajaba los labios:
estos fueron los métodos de indagación que dieron por resultado
la deposición de las declaraciones en que se basa todo el proceso.
A Joseph Thioulouse,que se negó á declarar en castellano por no
conocer bastante al español, le bajaron al cero., mazmorra donde
se llevaban á cabo las “indagaciones”. Allí le desnudaron, le
pusieron una mordaza de palo a manera de freno para que no
gritase y le pegaron latigazos a todo vuelo hasta que “hubo
aprendido el castellano”

16. La premsa de l’època també se’n fa ressò

17. Però en general, els “intel.lectuals”
catalans de l’època defugen de
comprometre’s amb el que
consideren “una causa anarquista”