2. 8.1. ELS REFERENTS HISTÒRICS.
8.2. LOCALITZACIÓ I EVOLUCIÓ ARTÍSTICA.
8.3. CARACTERÍSTIQUES GENERALS.
8.4. CARACTERÍSTIQUES DE L’ARQUITECTURA ISLÀMICA.
8.5. L’ART MUDÈJAR.
8.6. LA DIVERSITAT DE L’ARQUITECTURA MUDÈJAR.
3. 8.1. ELS REFERENTS HISTÒRICS
Abans de l’aparició de l’Islam, els habitants de la
Península Aràbiga practicaven el politeisme. Un dels
ritus més populars era l’adoració de la kaaba a La
Meca.
El profeta Mahoma (571-632) va tindre una revelació
d’Al·là i va fundar una nova religió monoteista. Els
seus deixebles recolliren els preceptes de la religió a
l’Alcorà.
Mahoma era perseguit pels politeistes i va haver de
fugir a la ciutat de Medina (Hègira) i, d’aquesta
manera començà l’extensió de l’Islam, que en menys
d’un segle arribaria fins Pèrsia a l’est i fins la
Península Ibèrica a l’oest.
5. 8.1. ELS REFERENTS HISTÒRICS.
Al segle VIII, el regne visigòtic de la ibèric estava dividit entre
els partidaris d’Àkhila i els de Roderic.
Hi havia una guerra oberta i Àkhila demanà ajuda als
musulmans, que van desembarcar a la península (encapçalats
per Tarik) al 711.
Els musulmans van vèncer Roderic a la Batalla de Guadalete i
ocuparen la península sense resistència.
La seua permanència s’allargà durant vuit segles, durant els
quals la península va ser coneguda com Al-Andalus.
Tot i això, des del segle IX s’inicià un procés de recuperació del
territori per part dels cristians conegut com Reconquesta.
La recuperació de territoris per part dels cristians i la
permanència de musulmans a les zones conquerides ocasionà
l’aparició d’un estil artístic que barrejava el romànic i el gòtic
amb l’art islàmic. Aquest estil és conegut com a mudèjar.
7. 8.2. LOCALITZACIÓ I EVOLUCIÓ ARTÍSTICA.
L’art islàmic es va situar als llocs per on s'estengué
la religió musulmana (Orient Pròxim, part d’Àsia, part
d’Àfrica i la Península Ibèrica).
Aquest estil començà a produir-se al segle VIII i la
seua influència ha arribat fins avui.
A la península podem distingir tres períodes:
Època Omeia i Califal (755-1030).
Imperi Almohade (1153-1212).
Època Nassarita (1238-1492).
8. 8.3. CARACTERÍSTIQUES GENERALS.
L’art islàmic recull els substrat de les civilitzacions
precedents.
Té elements romans (columnes, arc de mig punt,
dovelles bicolors,...), elements bizantins (voltes i
cúpules), d’Orient Pròxim (arc apuntat i arc lobulat) i
visigots (arc de ferradura).
L’art estigué molt lligat a la religió i, en ell, tingué
prioritat l’arquitectura. L’escultura i la pintura
s’utilitzaren per a cobrir superfícies arquitectòniques.
L’ornamentació pot ser: geomètrica (llaceria), vegetal
(atauric), arabesca (unió de les anteriors) o
cal·ligràfica.
També destaca la utilització de mocàrabs i rajoles
decoratives de ceràmica.
11. 8.3. CARACTERÍSTIQUES GENERALS.
Podem dividir l’art hispanomusulmà en quatre etapes:
ETAPA OMEIA (segles VIII-IX). Hi hagué influències
dels estils anteriors.
ETAPA CALIFAL (segle X). Solucions barroques i
complexes en arquitectura(arcuacions i voltes de
nervis).
ETAPA ALMOHADE (segles XI-XII). Arquitectura més
austera i sòbria.
ETAPA NASSARITA (segles XIII-XV). Creació d’un
llenguatge artístic propi, amb gran riquesa als interiors.
12. 8.4. CARACTERÍSTIQUES DE L’ARQUITECTURA ISLÀMICA.
a)
b)
c)
d)
e)
Edificis de dimensions regulars.
Maó i fusta com a materials preferents.
Voltes i cúpules per a cobrir les estructures (volta
nervada, volta de mocàrabs, cúpula gallonada,...)
Pilars i columnes com a elements sustentadors.
Austeritat en la decoració exterior i rica
ornamentació interior.
15. 8.4. CARACTERÍSTIQUES DE L’ARQUITECTURA ISLÀMICA.
ARQUITECTURA RELIGIOSA
La Mesquita era l’edifici religiós més important. Podem trovar el
seu origen a les basíliques romanes i paleocristianes i també
existeixen algunes influenciades per les construccions bizantines.
La seua forma més freqüent és la planta rectangular, en la qual es
diferencien dues parts:
La sala d’oració (Haram), en la qual hi ha diversos elements
importants:
La Quibla (mur orientat cap a La Meca; les naus de la
mesquita estan orientades cap a aquest mur).
El mihrab (fornícula sagrada oberta en la quibla)
El mimbar (trona per dirigir l’oració).
La maqsura (espai enreixar que separa el sobirà de la
resta de fidels).
El pati (shan), porticat i descobert, on es troba el minaret i la
font de les ablucions.
20. 8.4. CARACTERÍSTIQUES DE L’ARQUITECTURA ISLÀMICA.
ARQUITECTURA RELIGIOSA
Mesquita de Kairuan, a Tunis (875-902)
21. 8.4. CARACTERÍSTIQUES DE L’ARQUITECTURA ISLÀMICA.
ARQUITECTURA RELIGIOSA
Minaret de la Mesquita de
Samarra (848-852)
Girlada de Sevilla, d’època almohade
(1195)
22. 8.4. CARACTERÍSTIQUES DE L’ARQUITECTURA ISLÀMICA.
ARQUITECTURA RELIGIOSA
Mesquita de Còrdova (785-987)
27. 8.4. CARACTERÍSTIQUES DE L’ARQUITECTURA ISLÀMICA.
ARQUITECTURA RELIGIOSA
Macsura de la Mesquita de
Còrdova (Al-Hakam II).
Mihrab de la Mesquita de Còrdova,
amb arc de ferradura (arc califal).
28. 8.4. CARACTERÍSTIQUES DE L’ARQUITECTURA ISLÀMICA.
ARQUITECTURA RELIGIOSA
Façana d’Al-Hakam II.
Façana lateral de la mesquita.
29. 8.4. CARACTERÍSTIQUES DE L’ARQUITECTURA ISLÀMICA.
ARQUITECTURA RELIGIOSA
Mesquita de Còrdova. Coberta i vista
aèria.
30. 8.4. CARACTERÍSTIQUES DE L’ARQUITECTURA ISLÀMICA.
ARQUITECTURA RELIGIOSA
Mesquita del Crist de la llum.
31. 8.4. CARACTERÍSTIQUES DE L’ARQUITECTURA ISLÀMICA.
ARQUITECTURA RELIGIOSA
Mesquita de Las Tornerias
32. 8.4. CARACTERÍSTIQUES DE L’ARQUITECTURA ISLÀMICA.
ARQUITECTURA RELIGIOSA
Giralda de Sevilla (minaret d’època
Almohade).
33. 8.4. CARACTERÍSTIQUES DE L’ARQUITECTURA ISLÀMICA.
ARQUITECTURA CIVIL
Entre els edificis d’arquitectura civil podem trobar de diversos tipus:
L’Alcassaba. Edificis militars, però on també es desenvolupaven
funcions civils i administratives.
Fortaleses o castells. Hi ha nombroses construccions degut al
conflicte obert amb els cristians, que durà vuit segles.
Palaus. Residències de prínceps i de les famílies reials. Amb
escassa ornamentació exterior i rics interiors.
Tenien dues parts: una on es desenvolupaven els assumptes
de la vida pública i un altra on residien les famílies reials.
Tenen grans patis interiors amb jardins i on l’aigua és
protagonista.
Els palaus estan envoltats per muralles.
Destaquen Medina al-Zahara (Còrdova) i l’Alhambra i el
Generalife de Granada.
Banys públics, situats als centres de les ciutats i amb origen a
les termes romanes.
34. 8.4. CARACTERÍSTIQUES DE L’ARQUITECTURA ISLÀMICA.
ARQUITECTURA CIVIL
L’Alhambra de Granada, amb
l’Alcassaba a la part dreta.
35. 8.4. CARACTERÍSTIQUES DE L’ARQUITECTURA ISLÀMICA.
ARQUITECTURA CIVIL
ALCASSABA DE
GRANADA
Porta de la Justícia
Torre de la vela
36. 8.4. CARACTERÍSTIQUES DE L’ARQUITECTURA ISLÀMICA.
ARQUITECTURA CIVIL
Alcassaba d’Almeria
Alcassaba de Màlaga
37. 8.4. CARACTERÍSTIQUES DE L’ARQUITECTURA ISLÀMICA.
ARQUITECTURA CIVIL
Palau de Medina Al-Zahara
(Còrdova), 936.
Mesquita
Pòrtic d’entrada
39. 8.4. CARACTERÍSTIQUES DE L’ARQUITECTURA ISLÀMICA.
ARQUITECTURA CIVIL
Capitells i basa de Medina AlZahara
40. 8.4. CARACTERÍSTIQUES DE L’ARQUITECTURA ISLÀMICA.
ARQUITECTURA CIVIL
Palau de l’Aljaferia a
Saragossa (segona
meitat del segle XII).
Època dels regnes de
taifes.
41. 8.4. CARACTERÍSTIQUES DE L’ARQUITECTURA ISLÀMICA.
ARQUITECTURA CIVIL
Saló d’El Mussallah i pati.
59. 8.4. CARACTERÍSTIQUES DE L’ARQUITECTURA ISLÀMICA.
ARQUITECTURA CIVIL
Barri de l’Albaicin (Granada)
60. 8.4. CARACTERÍSTIQUES DE L’ARQUITECTURA ISLÀMICA.
ARQUITECTURA CIVIL
Banys àrabs de Palma de Mallorca i de
Granada.
61. 8.5. L’ART MUDÈJAR.
L’art mudèjar agrupa obres arquitectòniques construïdes
als regnes cristians després de la conquesta i que
incorporen influències, elements i materials
hispanomusulmans.
Hi hagué una fusió d’elements gòtics i romànics amb
altres islàmics.
Els materials més utilitzats van ser el maó, el guix i la
fusta.
62. 8.5. L’ART MUDÈJAR.
LOCALITZACIÓ I EVOLUCIÓ.
Aquest estil avarca des del segle XI fins al XVI (fi de la conquesta
cristiana).
Podem distingir dins del mateix dues tendències: romànic mudèjar i
gòtic mudèjar.
Trobem diversitat geogràfica en la Península Ibèrica, degut a la
diferència en les dates de la conquesta. Hi ha quatre focus:
Castellano-lleonès (romànic mudèjar).
Toledà (interculturalitat)
Aragonès (gòtic mudèjar amb decoració abundant).
Andalús (llenguatge ornamental nassarita).
65. 8.6. LA DIVERSITAT DE L’ARQUITECTURA MUDÈJAR.
FOCUS CASTELLANO-LLEONÉS
• Predomini del romànic-mudèjar (segles XI-XII).
• Abundància d'absis, arcs de mig punt i ús del maó.
• Poca ornamentació exterior (arcs cecs).
• Destaquen Sant Llorenç i Sant Tirs (Sahagún).
66. 8.6. LA DIVERSITAT DE L’ARQUITECTURA MUDÈJAR.
FOCUS CASTELLANO-LLEONÉS
Sant Llorenç de Sahagun.
67. 8.6. LA DIVERSITAT DE L’ARQUITECTURA MUDÈJAR.
FOCUS CASTELLANO-LLEONÉS
Sant Tirs de Sahagun.
68. 8.6. LA DIVERSITAT DE L’ARQUITECTURA MUDÈJAR.
FOCUS CASTELLANO-LLEONÉS
Sant Andreu de Cuéllar.
El Salvador de Cuéllar.
69. 8.6. LA DIVERSITAT DE L’ARQUITECTURA MUDÈJAR.
FOCUS CASTELLANO-LLEONÉS
San Salvador de Toro.
70. 8.6. LA DIVERSITAT DE L’ARQUITECTURA MUDÈJAR.
FOCUS TOLEDÀ.
• Toledo va ser un centre principal de l’art mudèjar.
• Es van construir multitud de capelles, parròquies, torres i
sinagogues.
• Destaca l’església de San Roman (amb arcs de ferradura).
• Al segle XIII, amb la construcció de la catedral s’introduí el
gòtic, que va influir en les construccions mudèjars.
• La forta presència jueva determinà la construcció de
sinagogues, destacant Santa Maria la Blanca i la del Trànsit.
71. 8.6. LA DIVERSITAT DE L’ARQUITECTURA MUDÈJAR.
FOCUS TOLEDÀ.
Sant Romà de Toledo.
72. 8.6. LA DIVERSITAT DE L’ARQUITECTURA MUDÈJAR.
FOCUS TOLEDÀ.
Sant Jaume de l’Arrabal. Toledo.
74. 8.6. LA DIVERSITAT DE L’ARQUITECTURA MUDÈJAR.
FOCUS TOLEDÀ.
Sinagoga del Trànsit. Toledo.
75. 8.6. LA DIVERSITAT DE L’ARQUITECTURA MUDÈJAR.
FOCUS TOLEDÀ.
Santa Maria la Blanca. Toledo.
76. 8.6. LA DIVERSITAT DE L’ARQUITECTURA MUDÈJAR.
FOCUS ARAGONÉS
• Hi ha una rica ornamentació decorativa, tant als interiors
com als exteriors.
• La decoració exterior es realitza amb maó (arcs cecs
mixtilinis, polilobulats i de ferradura).
•També trobem decoració geomètrica i floral amb ceràmica.
• Destaquen les torres de les parròquies (Sant Salvador i
Sant Martí a Terol i La Magdalena i Sant Pau a Saragossa).
77. 8.6. LA DIVERSITAT DE L’ARQUITECTURA MUDÈJAR.
FOCUS ARAGONÉS
Catedral de Terol.
78. 8.6. LA DIVERSITAT DE L’ARQUITECTURA MUDÈJAR.
FOCUS ARAGONÉS
Torre de Sant Martí. Terol.
79. 8.6. LA DIVERSITAT DE L’ARQUITECTURA MUDÈJAR.
FOCUS ARAGONÉS
Sant Pere. Terol.
Torre del Salvador. Terol.
80. 8.6. LA DIVERSITAT DE L’ARQUITECTURA MUDÈJAR.
FOCUS ARAGONÉS
La Seo de Saragossa.
81. 8.6. LA DIVERSITAT DE L’ARQUITECTURA MUDÈJAR.
FOCUS ARAGONÉS
Sant Pau. Saragossa.
Sant Gil. Saragossa.
82. 8.6. LA DIVERSITAT DE L’ARQUITECTURA MUDÈJAR.
FOCUS ARAGONÉS
La Magdalena. Saragossa.
84. 8.6. LA DIVERSITAT DE L’ARQUITECTURA MUDÈJAR.
FOCUS ANDALÚS
• Els principals centres van ser Sevilla i Còrdova.
• Hi ha influència gòtica (presència d’arcs apuntats).
• Decoració d’origen nassarita (influència de Granada
fins al segle XV).
85. 8.6. LA DIVERSITAT DE L’ARQUITECTURA MUDÈJAR.
FOCUS ANDALÚS
Santa Marina. Sevilla.
86. 8.6. LA DIVERSITAT DE L’ARQUITECTURA MUDÈJAR.
FOCUS ANDALÚS
Casa de Pilatos. Sevilla.
Sant Andreu. Sevilla.
87. 8.6. LA DIVERSITAT DE L’ARQUITECTURA MUDÈJAR.
FOCUS ANDALÚS
Reials Alcàssars. Sevilla.