L’ORIGEN I EVOLUCIÓ DE
LA VIDA

ORIGEN DE LA VIDA teories

PRINCIPALS TEORIES SOBRE L’ORIGEN DE
LA VIDA

PANSPÈRMIA
Aquesta teoria va agafar força quan
es va confirmar la presència de
matèria orgànica en alguns
meteorits i cometes.
Avui en dia encara no hi ha cap
prova confirmada de que hi hagi
vida fora de la Terra.

ABIOGÈNESI
Teoria de la sopa o brou
primordial
(1923)
Proposada per Oparin i
Haldane:
Les primeres molècules
orgàniques es formaren a
partir de gasos presents en
l'atmosfera primitiva.

ABIOGÈNESI: TEORIA DE LA SOPA O BROU
PRIMORDIAL
Seqüència d’esdeveniments:
● Fa 4500 m.a. l'atmosfera era reductora, sense oxigen i formada per
metà, amoníac, hidrogen i vapor d'aigua.
● Quan baixà la temperatura de la Terra, el vapor d'aigua es condensà, es
formaren els niguls, que originaren la pluja que va formar els oceans
primitius.
● L'energia del Sol i les descàrregues elèctriques van fer reaccionar els
compostos inorgànics i es formaren molècules orgàniques.
● La pluja els va arrossegar fins als oceans per formar la sopa primitiva.
● En 1953, Miller va comprovar experimentalment aquesta hipòtesi.

ABIOGÈNESI: TEORIA DE LES FONTS
HIDROTERMALS
Les primeres molècules
orgàniques es formaren a les
fonts hidrotermals, en els
fons dels oceans.
Són llocs rics en metà, àcid
sulfúric i ferro.
Allà les molècules orgàniques
es trobaven protegides de la
radiació solar i les forces del
vent o les corrents.

ORIGEN DE LA
BIODIVERSITAT
teories

TEORIES SOBRE L’ORIGEN DE LA
BIODIVERSITAT
Fixisme
Les espècies no han patit cap
canvi al llarg del temps.
En l’actualitat aquesta teoria no
s’accepta científicament.
Evolucionisme
Les espècies poden canviar i
formar-ne d’altres.

CREACIONISME I FIXISME
Principi segle XIX
•Totes les espècies d’éssers vius
eren creacions de Déu.
•Varen aparèixer al mateix
temps a la Terra.
•S’havien mantingut invariables
al llarg del temps.

CREACIONISME I FIXISME
Carl von Linné (classificació
binomial de les espècies) va
escriure: Hi ha tantes espècies
diferents com formes diverses va
crear en el principi l’Ésser Infinit.
Teories qüestionades per la troballa
de fòssils d’organismes diferents
dels actuals.
Georges Cuvier (pare paleontologia)
proposà la teoria del catastrofisme
per explicar l’existència de fòssils.

EVOLUCIONISME
Diverses teories:
-Lamarckisme
-Darwinisme
-Teoria sintètica
(neodarwinisme)
-Teoria dels equilibris
puntuats
-Simbiogènesi

LAMARCKISME
Jean-Baptiste-Pierre Antoine
de Monet, cavaller de
Lamarck (1809).
Va proposar un augment
progressiu de la complexitat
al llarg del temps.
Aspectes més importants de
la teoria:
 Importància de l’ambient.
 Llei de l’ús i el desús: la funció
fa la forma
 Herència dels caràcters
adquirits.
Acceptada fins principis del s XX.
Desenvolupament de la genètica va comprova
que els caràcters adquirits no es transmetien.

INTERPRETACIÓ LAMARCKISTA DE L’EVOLUCIÓ
DE LES GIRAFES

INTERPRETACIÓ LAMARCKISTA DE L’EVOLUCIÓ
DE LES GIRAFES

DARWINISME
Charles Darwin i Alfred R.
Wallace. Mitjan segle XIX.
Proposen que la selecció
natural és el mecanisme pel
qual les espècies canvien al
llarg del temps.
Es pot resumir en els punts
següents:
 Existeix una lluita per la
supervivència entre els
organismes (recursos limitats).
 Variabilitat entre individus d’una
població.
Individus amb variacions avantatjoses sobreviu
més, es reproduiran més i transmetran els canv
la descendència.

INTERPRETACIÓ DARWINISTA DE
L’EVOLUCIÓ DE LES GIRAFES

INTERPRETACIÓ DARWINISTA DE
L’EVOLUCIÓ DE LES GIRAFES

PROVES A FAVOR DE
L’EVOLUCIÓ
- anatòmiques
- biogeogràfiques
- paleontològiques
- embriològiques
- bioquímiques

PROVES ANATÒMIQUES
Estudi comparat d’estructures corporals dels
organismes per tal d’establir relacions de parentiu.
Hi ha òrgans homòlegs, anàlegs i vestigials.

Òrgans homòlegs: tenen una estructura interna semblant, però una
forma i funció diferents. Tenen un mateix origen evolutiu i
embrionari. La seva presència indica que comparteixen un
avantpassat comú.
Humà Gat Balena Ratapinyada

Òrgans anàlegs: tenen una estructura diferent, tot i que la forma i
funció són semblants. Tenen distint origen evolutiu i embrionari.
òrgans anàlegs
òrgans anàlegs

Òrgans vestigials: són òrgans rudimentaris, atrofiats, que es tenen
però que no s’empren. Provenen d’un avantpassat que sí que els
emprava, per tant són proves de l’evolució.
Fèmur
Cintura pelviana Per exemple, els
cetacis (balenes,
dofins,...) conserven
vestigis del fèmur i de
la cintura pelviana.
L’explicació és que
tingueren un
avantpassat mamífer
terrestre. La seva
adaptació al medi
aquàtic els va dur a
perdre les extremitats
posteriors, però
queden “restes”.

El còccix són petites
vèrtebres fusionades.
És el vestigi d’un
passat evolutiu amb
coa.
El Kiwi presenta ales
vestigials. Ja no pot
volar amb elles.

PROVES BIOGEOGRÀFIQUES
Es basen en l’estudi de la distribució geogràfica de les espècies.
La teoria de l’evolució assenyala que els organismes que habiten
junts en una àrea concreta evolucionen de manera semblant,
però quan determinades poblacions queden aïllades, tendeixen a
evolucionar cap a formes diferents.
Així organismes amb un antecessor comú han evolucionat de
manera diferent a diferents continents:

Guanaco
Llama
Camello bactriano
Dromedario
Alpaca
Vicuña
Camélidos de Sudamérica
Camélidos
de Asia -
África
La família dels
camèlids es va
diversificar d’acord a
la seva distinta
adaptació en diferents
hàbitats. Això
constitueix una prova
biogeogràfica de

PROVES PALEONTOLÒGIQUES
Es basen en l’estudi de fòssils, és a dir, de restes
d’organismes que visqueren en el passat.
Molts fòssils tenen una certa semblança amb espècies
actuals. De vegades presenten formes intermèdies que
relacionen espècies actuals amb altres de fòssils més
antigues, així se’ls anomena fòssils de transició.
El fòssil
d’Archaeopterys
presenta trets de
rèptil i d’au.
Reconstrucció
d’Archaeopterys

L’observació de modificacions graduals en determinades
estructures permet reconstruir l’evolució de determinats
organismes.

PROVES EMBRIOLÒGIQUES
Es basen en l’estudi comparat
del desenvolupament embrionari
de diferents animals.
Quan comparam els primers
estadis del desenvolupament
embrionari de molts animals,
observam que existeixen
determinades semblances que
desapareixen a mesura que
avança el procés.

PROVES BIOQUÍMIQUES
Es basen en l’estudi de diferències
en l’àmbit molecular. Actualment
s’empren principalment proteïnes i
àcids nucleics, sobretot ADN.
Com més paregudes siguin dues
espècies des d’aquest punt de vista,
major serà el parentiu evolutiu i a
l’inrevés.

MECANISMES D’EVOLUCIÓ

ORIGEN DE LA VARIABILITAT
Mutacions
Alteracions a l’atzar als
gens.
Tipus:
•Perjudicials
•Favorables
•Neutres
Reproducció sexual
•Recombinació genètica
(meiosi)
•Unió dels gàmetes a
l’atzar

MECANISMES
D’EVOLUCIÓ MÉS
COMUNS
1. Selecció natural
Actua augmentant
la proporció dels
caràcters que
aporten un
avantatge als
individus
portadors, ja que
tenen més
probabilitat de

MECANISMES
D’EVOLUCIÓ MÉS
COMUNS
2. Deriva genètica
Un grup d’individus
a l’atzar queda
aïllat de la resta i
forma una població
nova
a) Efecte fundador:
Un petit grup se
separa i funda una

MECANISMES
D’EVOLUCIÓ MÉS
COMUNS
2. Deriva genètica
b) Coll de botella:
Pocs individus sobreviuen
a un esdeveniment que
provoca molta mortalitat.

MECANISMES
D’EVOLUCIÓ MÉS
COMUNS
2. Deriva genètica
b) Coll de botella:
Pocs individus sobreviuen
a un esdeveniment que
provoca molta mortalitat.

MECANISMES
D’EVOLUCIÓ MÉS
COMUNS
3. Flux gènic
Les migracions d’individus
d’una població a una altra
poden alterar les
proporcions gèniques, tant
de la població d’origen com
la d’acollida.

ADAPTACIÓ
Qualsevol característica que
proporcioni al seu portador
un avantatge que li permeti
augmentar les possibilitats
de sobreviure i de
reproduir-se d’una manera
eficient.
Exemple d’adaptació: el vol del
colibrí
https://www.youtube.com/watch?v=f

ESPECIACIÓ
Procés evolutiu de formació
d’una espècie a partir d’una
altra preexistent.
Per donar-se l’especiació fa
falta que hi hagi un
aïllament reproductiu
(incapacitat de reproduir-se
amb altres).
https://www.youtube.com/
watch?v=1hHlvvcAkzE

BARRERES
D’AÏLLAMENT
REPRODUCTIU
• Eviten l’aparellament:
• Aïllament estacional
• Aïllament conductual
• Aïllament ecològic
• Aïllament mecànic
• Impedeixen la
fecundació (aïllament
gamètic)
• Redueixen la fertilitat
dels híbrids

BARRERES
D’AÏLLAMENT
REPRODUCTIU
• Eviten l’aparellament:
• Aïllament estacional
• Aïllament conductual
• Aïllament ecològic
• Aïllament mecànic
• Impedeixen la
fecundació (aïllament
gamètic)
• Redueixen la fertilitat
dels híbrids Pinus radiata
dehiscencia febrer
Pinus muricata
deshiscència abril

BARRERES
D’AÏLLAMENT
REPRODUCTIU
• Eviten l’aparellament:
• Aïllament estacional
• Aïllament conductual
• Aïllament ecològic
• Aïllament mecànic
• Impedeixen la
fecundació (aïllament
gamètic)
• Redueixen la fertilitat
dels híbrids

BARRERES
D’AÏLLAMENT
REPRODUCTIU
• Eviten l’aparellament:
• Aïllament estacional
• Aïllament conductual
• Aïllament ecològic
• Aïllament mecànic
• Impedeixen la
fecundació (aïllament
gamètic)
• Redueixen la fertilitat
dels híbridshttps://www.youtube.com/watch?v=J8z5h2Hi-bc
https://www.youtube.com/watch?v=Rxcyl7K1kl4

BARRERES
D’AÏLLAMENT
REPRODUCTIU
• Eviten l’aparellament:
• Aïllament estacional
• Aïllament conductual
• Aïllament ecològic
• Aïllament mecànic
• Impedeixen la
fecundació (aïllament
gamètic)
• Redueixen la fertilitat
dels híbrids

BARRERES
D’AÏLLAMENT
REPRODUCTIU
• Eviten l’aparellament:
• Aïllament estacional
• Aïllament conductual
• Aïllament ecològic
• Aïllament mecànic
• Impedeixen la
fecundació (aïllament
gamètic)
• Redueixen la fertilitat
dels híbrids
Salvia mellifera Salvia apiana

BARRERES
D’AÏLLAMENT
REPRODUCTIU
• Eviten l’aparellament:
• Aïllament estacional
• Aïllament conductual
• Aïllament ecològic
• Aïllament mecànic
• Impedeixen la
fecundació (aïllament
gamètic)
• Redueixen la fertilitat
dels híbrids

BARRERES
D’AÏLLAMENT
REPRODUCTIU
• Eviten l’aparellament:
• Aïllament estacional
• Aïllament conductual
• Aïllament ecològic
• Aïllament mecànic
• Impedeixen la
fecundació (aïllament
gamètic)
• Redueixen la fertilitat
dels híbrids
cavall o euga
(64 cromosomes)
somera o ase
(62 cromosomes)
mul o mula (=estèril)
(63 cromosomes)

BARRERES
D’AÏLLAMENT
REPRODUCTIU
• Eviten l’aparellament:
• Aïllament estacional
• Aïllament conductual
• Aïllament ecològic
• Aïllament mecànic
• Impedeixen la
fecundació (aïllament
gamètic)
• Redueixen la fertilitat
dels híbrids
tigre o tigressa lleó o lleona
tigón o ligre
(viu menys temps i és menys saludable)

MODELS EVOLUCIONISTES
ACTUALS

NEODARWINISME O TEORIA
SINTÈTICA
Es basa en el darwinisme, però ajustada als nous coneixements
de la genètica.
Principis:
•Rebutja l’herència dels caràcters adquirits.
•La variabilitat genètica es deu a dos processos: la mutació i
la recombinació.
•La selecció natural és el principal mecanisme de canvi
evolutiu en les poblacions.
•Evoluciona la població, no els individus.
•L’evolució es produeix de manera gradual.

TEORIA DELS EQUILIBRIS
PUNTUATS
Complementa el gradualisme del neodarwinisme, ja que aquest no és
suficient per explicar tots els canvis evolutius.
En el registre fòssil hi ha molts de casos en què de sobte apareixen
gran quantitat d’espècies noves, que es mantenen pràcticament sense
canvis durant molt de temps i sobtadament desapareixen:
•gradualisme  registre fòssil incomplet
•equilibris puntuats  no tots els canvis evolutius són graduals,
hi ha una successió de períodes d’estasis i d’especiació
• estasis: les espècies romanen invariables, o sense canvis
importants, durant llargs períodes de temps
• períodes d’especiació: explosió en la biodiversitat (canvis
ràpids on apareixen noves espècies a partir de les que ja
existeixen)

SIMBIOGÈNESI
Reuneix un conjunt de propostes, que han refutat alguns
plantejaments de la teoria sintètica.
Origen de la variabilitat:
•Mutacions no són el principal mecanisme d’obtenció de gens nous.
•Transferència genètica horitzontal: un organisme transfereix
fragments d’ADN a un altre organisme d’una espècie diferent.
Teoria de l’endosimbiosi seriada: la cèl·lula eucariota s’originà a
través d’un procés en sèrie de simbiosi entre organismes
unicel·lulars de diferents espècies. De moment s’ha confirmat
l’origen bacterià dels mitocondris i els cloroplasts.

HOMINITZACIÓ

HOMINITZACIÓ
Procés evolutiu que va originar l’Homo sapiens
• Fa uns 5 m.a.
• Continent africà
• Canvi en el clima (manca de pluja)
• = desaparició de boscos i aparició de sabana
• Poblacions de primats que sobreviuen evolucionen en un
ambient sec i càlid
• Entre les adaptacions destaca el bipedisme.

BIPEDISME
Columna més
sinuosa per
mantenir més bé la
posició erecta i
traslladar el centre
de gravetat a la
cintura i el pes
damunt els peus.

BIPEDISME El foramen
magnum (orifici per
on passa la
medul·la espinal)
es va desplaçant
fins la base del
crani.

BIPEDISME
Pelvis més curta i
ampla

BIPEDISME
Cames més llargues
i deixen d’estar
flexionades

BIPEDISME
S’escurcen els dits
dels peus i el polze
deixa d’estar
oposat i passa a
estar paral·lel a la
resta de dits. Així
els peus ja no
serveixen per
aferrar-se a les
branques sinó per
caminar.

AVANTATGES DEL
BIPEDISME
• El cos erecte queda menys exposat a
la radiació del sol.
•Una superfície més gran del cos rep
la brisa, que és més fresca com més
allunyada del sòl.
•Permet visualitzar l’horitzó per
damunt la vegetació.
•Deixa les mans lliures perquè no
s’empren per caminar, cosa que
permet transportar objectes.
•La marxa és més lenta que la
quadrúpeda, però consumeix menys
energia, per tant pot recórrer llargues
Poc
vent
Molt vent
Poca insolació
Molta
insolació

DESAVANTATGES
DEL BIPEDISME
• Es generen enormes
tensions a l’estructura
esquelètica, especialment
a la columna vertebral i
les articulacions de les
extremitats inferiors.
• Els canvis a la pelvis fan
que s’estrenyi el canal
pelvià, de manera que el
part humà és més
complex i dolorós que el