SlideShare a Scribd company logo
1 of 56
Download to read offline
PAISATGE I
MEDI AMBIENT
Una definició de paisatge:
p. 88.
El vostre paisatge preferit.
Ud 4 paisatge i medi ambient
Ud 4 paisatge i medi ambient
Ud 4 paisatge i medi ambient
Ud 4 paisatge i medi ambient
Ud 4 paisatge i medi ambient
Ud 4 paisatge i medi ambient
Ud 4 paisatge i medi ambient
PAISATGE NATURAL?
BIODIVERSITAT AL TERRITORI ESPANYOL:
CAUSES
 Situació: extrem sud-occidental d’Europa 
domini atlàntic i mediterrani + macaronèsic a les
Canàries.
 Efecte refugi:
 Glaciacions  nord d’Europa
 Nivell del mar baix  flora i fauna africana
 Sistemes muntanyosos: altitud  gradació vegetal.
ACCIÓ ANTRÒPICA: EFECTES
 Dels boscos als camps de conreu: 43 % d’Espanya.
 Expansió d’àrees urbanes (industrials i residencials)
 Construcció d’infraestructures i equipaments: 10 %
del territori.
 Mapa de la desertificació, p. 76.
PAISATGES VEGETALS A ESPANYA
 Diversitat per la diversitat de climes i per l’altitud
(relleu).
Mapa de la p. 77.
1. Relaciona climes amb les espècies vegetals.
2. A partir del mapa, quines espècies vegetals
predominen a Catalunya? Classifiqueu en funció del
clima de la regió.
Ud 4 paisatge i medi ambient
Climes Espècies vegetals
Clima oceànic Roures pènol i martinenc
Clima d’interior Meseta nord: Roure i alzina.
Meseta sud: alzina surera i alzina.
Depressió de l’Ebre: coscoll, matollar, alzina.
Clima Mediterrani Típic: matollar, alzina, margalló.
Atlàntic: Alzina surera, maresmes, margalló.
Clima de muntanya Pisos p.79.
Pirineus: avet blanc i faig.
Sistema central: roure
Sistema ibèric: pi negre i roure de fulla petita, pi
pinyoner.
Clima canari
PAISATGE VEGETAL OCEÀNIC
 Galícia i serralada Cantàbrica.
 Condicions ambientals: precipitacions
abundants i temperatures poc caloroses 
humitat.
 Bosc temperat- oceànic:
 Roure:
 150-300 anys de creixement
 Fusta dura  bigues, parquets, carros, mobles, carbó.
 Faig:
 Molta humitat, rosades i boires.
 80-100 anys de creixement
 Fusta tova  mobles
 Landa: a partir de 1600-2000 metres
 Brucs, ginebres i ginestes
LANDA
 Bruc Ginesta
PAISATGE VEGETAL MEDITERRANI
 Major part de la PI.
 Alzinars i suredes = bosc típic mediterrani.
 Escleròfil: preparat per suportar calor i
sequera estival.
 Desenvolupament lent (7 o 8 segles)
 Darrer bosc abans de la màquia de les zones
subdesèrtiques.
 Matollar en avanç: màquies, garrigues i
estepes.
MÀQUIA
GARRIGA
ESTEPA
PAISATGE CANARI
 Escassetat i adaptada a l’aridesa.
 Gran varietat per:
 Insularitat
 Encreuaments
 Vents alisis i relleus.
Pisos altitudinals: p. 78.
MATOLLAR COSTANER:
- DE 400M.
 Tabaiba Cardón
PER SOBRE DELS 400:
 Drago
ENTRE 600 I 1200: MUNTANYA VERDA
 Laurisilva Bruc
PER SOBRE 1500 AL NORD I 800-1000 AL SUD: PI
CANARI
PER SOBRE DELS 2000 M: MATOLLAR DE
CIM
 Bàlec i ginestes Violetes del Teide
Espècies vegetals a Catalunya:
Zona de muntanya Alta:Avet blanc
Mitjana:Faig
Plana o terra baixa roure, alzina, coscoll i matollar mediterrani.
Costa matollar, alzina, alzina surera, roure.
AVET BLANC
FAGEDA
ROURE
ALZINA
COSCOLL O GARRIC
MÀQUIA
GARRIGA
ESTEPA
LA DESTRUCCIÓ DELS PAISATGES
 Incendis forestals: causes:
 Sequedat dels estius mediterranis –> aridesa +
vegetació llenyosa = combustible.
 Abandonament de explotacions agrícoles  zones
boscoses sense pastoreig ni recollida de fusta.
 Segones residències
 Gestió forestal: substitució de roures, faigs i
castanyers per pins i eucaliptus (pasta del paper)
 97 % provocats per humans especulació, obtenir més
fusta, piròmans.
Exercici 2, p. 94: les tales sostenibles.
Ud 4 paisatge i medi ambient
LA CONTAMINACIÓ
 Conseqüències nocives de les activitats humanes 
danys, desequilibris, perjudicial per a la salut, vida o
benestar.
 Tipus de contaminació: quadre.
 El delicte ecològic (p.80)
 La contaminació atmosfèrica, ex 1, p.94.
QUADRE DE LES TIPOLOGIES
Visual
Lumínica
Electromagnètica
Tèrmica
Acústica
Radioactiva
Química
Del sòl
De l’aigua
De l’atmosfera
EfectesCauses
EL CANVI CLIMÀTIC
 Com es pot definir? Definició conjunta.
 Canvis climàtics per diferents motius (canvis en
l’atmosfera, en la insolació, en el moviment dels
continents, corrents marins).
 Canvi climàtic actual antropogènic:
 Transformacions notables
 Procés accelerat.
Ud 4 paisatge i medi ambient
Ud 4 paisatge i medi ambient
 http://www.elpais.com/fotogaleria/efectos/cambio/
climatico/Espana/elpgal/20071108elpepusoc_1/Ze
s/1
 Photoclima de Greenpeace.
 Visió crítica?
http://www.youtube.com/watch?v=OjQ6F0lbLbo
Ud 4 paisatge i medi ambient
 Sense aquest efecte: temperatura de -22º.
 Temperatura mitjana de 14º.
 A causa de l’increment dels gasos que provoquen
aquest efecte  augmenta la temperatura de
l’atmosfera  escalfament global.
GASOS DE L’EFECTE HIVERNACLE
Diòxid de carboni (CO2)
- El CO2: el gas amb major efecte d'hivernacle contribueix en un 55%
al canvi climàtic.
- combustió dels hidrocarburs dels automòbils i les calefaccions
industrials,
- l'antracita i l'hulla de les centrals tèrmiques,
- els incendis forestals
- i, en menor grau, el gas.
Aquests orígens representen el 70% de l’augment de CO2.
- La desforestació: la tala d’arbres no genera CO2 i limita la
capacitat de reduir-lo per la fotosíntesi.
Metà (CH4)
- El metà  origen en la descomposició de la matèria orgànica en
ambients pobres en oxigen (cicle digestiu del bestiar, determinats
cultius, abocadors...).
La reducció del metà fruit de les activitats humanes és més factible
que la d'altres gasos, perquè la seva supervivència a l'atmosfera és
curta, dotze anys, i pot ser utilitzat com a font alternativa d'energia.
L'òxid nitrós:
és alliberat per la degradació de fertilitzants nitrogenats i deixalles de
bestiar.
La seva concentració a l'atmosfera és baixa, però una molècula de N2O té
un
poder d'escalfament global 230 vegades superior a una de CO2.
Halocarbons
A l'efecte de l'aplicació del Protocol de Kyoto, els halocarbons
considerats són: els hidrofluorocarburs (HCFC), els
perfluorocarburs (PFC) i l'hexafluorur de sofre (SF6).
Tots aquests gasos són d'origen industrial i no serien presents,
de forma natural, a l'atmosfera si no fos per l'activitat humana.
Els HCFC i PFC s'utilitzen com a productes substitutius de les
substàncies que esgoten la capa d'ozó, com els
clorofluorocarburs (CFC), que s'estan eliminant gradualment en
virtut del Protocol de Mont-real. El SF6 s'utilitza en alguns
processos industrials i en equips elèctrics.
http://www.ceroco2.org/generalitat/Calcular
/default.aspx
ESCALFAMENT GLOBAL I ELS OCEANS
 Desglaç: glaceres i plaques
⇒ Augment del nivell del mar (p. 81)
⇒ Baixa la capacitat d’absorbir CO2 de les plaques
⇒ Ecosistemes alterats (ex: algues  cadena tròfica
bàsica)
⇒ Corrents i ritmes alterats.
A ESPANYA
 46 observatoris han constatat:
 Augment de la temperatura: 1.63ºC
 Baixada de les precipitacions hivernals: 34% menys.
 Baixada dels dies amb neu: 41 %
 Augment de dies amb temperatura mitjana per sobre
dels 15ºC.
Mapa de la p.82.
EMPREMTA ECOLÒGICA
 Indicador de sostenibilitat.
 Individu = àrea necessària per produir els recursos
que utilitza i per assimilar els residus que genera.
 1, 8 ha per individu per satisfer les necessitats durant
un any.
 Cada ser humà gasta: 2, 23 ha => per sobre de la
sostenibilitat.
Ex. 3, p. 95.
http://educalia.educared.net/edu2/externs/ciudadania/cat/ciudadani
a.htm
RESPOSTES DAVANT LA SOSTENIBILITAT
 Conferències:
 Acords polítics
 Ecologisme
 Solucions.
CONFERÈNCIES
 La definició de sostenibilitat.
 Quadre de la p.84:
 Cronologia de les reunions.
 L’Agenda 21. “Un plan de acción aplicable durante los
años noventa y hasta inicios avanzados del siglo XXI,
que elabora estrategias y un programa de medidas
integradas para frenar los efectos de la degradación
ambiental y para promover un desarrollo compatible
con el medio ambiente y sostenible en todos los
países”. ( Programa 21 Río de Janeiro 1992)
     
LA AGENDA 21 LOCAL
 En el capítol 28 del Programa 21 de Nacions Unides de Río
92 planteja que :
“Cada autoritat local ha d’iniciar un diàleg amb els sus
ciutadans. Organitzacions locals i empreses provades i
aprovar un Programa XXI local. A través de consultes i la
promoció d’un consens, les autoritats rebran aportacions de
la ciutadania i les organitzacions cíviques, socials,
empresarials i industrials locals, obtenint la informació
necessària per a elaborar les millors estratègies. Els
processos de consultes incrementaran la consciència dels
individus cap al desenvolupament sostenible” (Programa
21, Río de Janeiro 1992).
http://www.martorell.cat/ca/default/contenido/contenido_id/
424
QUÈ ÉS L’ECOLOGISME?
 Lectura de la p.85.
 Els tres pilars del desenvolupament sostenible:
 Ecologisme
 Justícia social i política
 Economia.
 Solucions: 5 grups, p.86 – 87.
Educació ambiental
Consum responsable
Reciclatge
Banca ètica
Agricultura ecològica
PAISATGE
 Espais naturals protegits:
 Parcs nacionals: àrees on els ecosistemes estan poc
alterats i pel seu valor cal protegir-los. Contradicció:
augment de visitants en aquestes àrees.
 Parcs naturals: valor natural compatible amb les
activitats humanes.
 Reserves naturals: protecció especial per la fragilitat
o raresa de l’ecosistema. Si és integral, l’accés resta
restringit a personal científic.
p. 89: mapa i valoració de la protecció.
Lectura del 5.3. La importància i valoració d’Espanya.
ELS PARCS A CATALUNYA:
 Taula de la p. 91.:
 Quants i quins parcs nacionals té Catalunya?
 Parcs Naturals?
 PNIN?
 Reserves:
Natural: el delta del Llobregat.
Marina: Illes Medes.
 El PEIN: Pla d’Espais d’interès natural (1985):
 30 % del territori.

More Related Content

What's hot

Unitat 3 2019-2020 - els recursos de la natura
Unitat 3   2019-2020 - els recursos de la naturaUnitat 3   2019-2020 - els recursos de la natura
Unitat 3 2019-2020 - els recursos de la naturajordimanero
 
NATURA SOCIETAT: HARMONIES, CRISIS I IMPACTES
NATURA  SOCIETAT: HARMONIES, CRISIS I IMPACTESNATURA  SOCIETAT: HARMONIES, CRISIS I IMPACTES
NATURA SOCIETAT: HARMONIES, CRISIS I IMPACTESlocoserrallo
 
04. paisatge i medi ambient 2-co
04. paisatge i medi ambient 2-co04. paisatge i medi ambient 2-co
04. paisatge i medi ambient 2-cojcorbala
 
Ud 3 Els recursos de la natura
Ud 3 Els recursos de la naturaUd 3 Els recursos de la natura
Ud 3 Els recursos de la naturamarcapmany
 
Tema 3. Els recursos de la natura (GEOGRAFIA. 2n BATXILLERAT)
Tema 3. Els recursos de la natura (GEOGRAFIA. 2n BATXILLERAT)Tema 3. Els recursos de la natura (GEOGRAFIA. 2n BATXILLERAT)
Tema 3. Els recursos de la natura (GEOGRAFIA. 2n BATXILLERAT)Rafael Palomero Caro
 
Els recursos de la natura.
Els recursos de la natura.Els recursos de la natura.
Els recursos de la natura.Marcel Duran
 
Els principals desequilibris mediambientals del món actual.
Els principals desequilibris mediambientals del món actual.Els principals desequilibris mediambientals del món actual.
Els principals desequilibris mediambientals del món actual.Marcel Duran
 
Ud 3 recursos de la natura
Ud 3 recursos de la naturaUd 3 recursos de la natura
Ud 3 recursos de la naturamarcapmany
 
Unitat 13 geografia 2n Batx (Vicens Vives)
Unitat 13 geografia 2n Batx (Vicens Vives)Unitat 13 geografia 2n Batx (Vicens Vives)
Unitat 13 geografia 2n Batx (Vicens Vives)Mireia Garcia Sans
 
04. paisatge i medi ambient 2
04. paisatge i medi ambient 204. paisatge i medi ambient 2
04. paisatge i medi ambient 2jcorbala
 
El Medi I La Societat
El Medi I La SocietatEl Medi I La Societat
El Medi I La Societatvguinot
 
3r eso tema 3 NATURALESA i SOCIETAT
3r eso  tema 3 NATURALESA i SOCIETAT3r eso  tema 3 NATURALESA i SOCIETAT
3r eso tema 3 NATURALESA i SOCIETATMario Vicedo pellin
 
Unitat 3 els recursos de la natura
Unitat 3   els recursos de la naturaUnitat 3   els recursos de la natura
Unitat 3 els recursos de la naturajordimanero
 
Els paisatges d'Espanya i Catalunya
Els paisatges d'Espanya i CatalunyaEls paisatges d'Espanya i Catalunya
Els paisatges d'Espanya i Catalunyaprofessor_errant
 
Bloc 4. Cap a una gestió sostenible
Bloc 4. Cap a una gestió sostenibleBloc 4. Cap a una gestió sostenible
Bloc 4. Cap a una gestió sosteniblegomb
 
Unitat 3 2017-18 - ELS RECURSOS DE LA NATURA
Unitat 3   2017-18 - ELS RECURSOS DE LA NATURAUnitat 3   2017-18 - ELS RECURSOS DE LA NATURA
Unitat 3 2017-18 - ELS RECURSOS DE LA NATURAjordimanero
 
1 Recursos Naturals Pdf
1   Recursos Naturals Pdf1   Recursos Naturals Pdf
1 Recursos Naturals Pdfjordimanero
 
04. PAISATGE I MEDI AMBIENT-CORRECCIÓ
04. PAISATGE I MEDI AMBIENT-CORRECCIÓ04. PAISATGE I MEDI AMBIENT-CORRECCIÓ
04. PAISATGE I MEDI AMBIENT-CORRECCIÓjcorbala
 

What's hot (20)

El medi i la societat
El medi i la societatEl medi i la societat
El medi i la societat
 
Unitat 3 2019-2020 - els recursos de la natura
Unitat 3   2019-2020 - els recursos de la naturaUnitat 3   2019-2020 - els recursos de la natura
Unitat 3 2019-2020 - els recursos de la natura
 
NATURA SOCIETAT: HARMONIES, CRISIS I IMPACTES
NATURA  SOCIETAT: HARMONIES, CRISIS I IMPACTESNATURA  SOCIETAT: HARMONIES, CRISIS I IMPACTES
NATURA SOCIETAT: HARMONIES, CRISIS I IMPACTES
 
04. paisatge i medi ambient 2-co
04. paisatge i medi ambient 2-co04. paisatge i medi ambient 2-co
04. paisatge i medi ambient 2-co
 
Ud 3 Els recursos de la natura
Ud 3 Els recursos de la naturaUd 3 Els recursos de la natura
Ud 3 Els recursos de la natura
 
Tema 3. Els recursos de la natura (GEOGRAFIA. 2n BATXILLERAT)
Tema 3. Els recursos de la natura (GEOGRAFIA. 2n BATXILLERAT)Tema 3. Els recursos de la natura (GEOGRAFIA. 2n BATXILLERAT)
Tema 3. Els recursos de la natura (GEOGRAFIA. 2n BATXILLERAT)
 
Els recursos de la natura.
Els recursos de la natura.Els recursos de la natura.
Els recursos de la natura.
 
Els principals desequilibris mediambientals del món actual.
Els principals desequilibris mediambientals del món actual.Els principals desequilibris mediambientals del món actual.
Els principals desequilibris mediambientals del món actual.
 
Ud 3 recursos de la natura
Ud 3 recursos de la naturaUd 3 recursos de la natura
Ud 3 recursos de la natura
 
Unitat 13 geografia 2n Batx (Vicens Vives)
Unitat 13 geografia 2n Batx (Vicens Vives)Unitat 13 geografia 2n Batx (Vicens Vives)
Unitat 13 geografia 2n Batx (Vicens Vives)
 
04. paisatge i medi ambient 2
04. paisatge i medi ambient 204. paisatge i medi ambient 2
04. paisatge i medi ambient 2
 
El Medi I La Societat
El Medi I La SocietatEl Medi I La Societat
El Medi I La Societat
 
Resum unitat 3
Resum unitat 3Resum unitat 3
Resum unitat 3
 
3r eso tema 3 NATURALESA i SOCIETAT
3r eso  tema 3 NATURALESA i SOCIETAT3r eso  tema 3 NATURALESA i SOCIETAT
3r eso tema 3 NATURALESA i SOCIETAT
 
Unitat 3 els recursos de la natura
Unitat 3   els recursos de la naturaUnitat 3   els recursos de la natura
Unitat 3 els recursos de la natura
 
Els paisatges d'Espanya i Catalunya
Els paisatges d'Espanya i CatalunyaEls paisatges d'Espanya i Catalunya
Els paisatges d'Espanya i Catalunya
 
Bloc 4. Cap a una gestió sostenible
Bloc 4. Cap a una gestió sostenibleBloc 4. Cap a una gestió sostenible
Bloc 4. Cap a una gestió sostenible
 
Unitat 3 2017-18 - ELS RECURSOS DE LA NATURA
Unitat 3   2017-18 - ELS RECURSOS DE LA NATURAUnitat 3   2017-18 - ELS RECURSOS DE LA NATURA
Unitat 3 2017-18 - ELS RECURSOS DE LA NATURA
 
1 Recursos Naturals Pdf
1   Recursos Naturals Pdf1   Recursos Naturals Pdf
1 Recursos Naturals Pdf
 
04. PAISATGE I MEDI AMBIENT-CORRECCIÓ
04. PAISATGE I MEDI AMBIENT-CORRECCIÓ04. PAISATGE I MEDI AMBIENT-CORRECCIÓ
04. PAISATGE I MEDI AMBIENT-CORRECCIÓ
 

Viewers also liked

Demografia de La Plana Baixa
Demografia de La Plana Baixa Demografia de La Plana Baixa
Demografia de La Plana Baixa Toni Pitarch
 
La Guerra de Successió a Vila-real
La Guerra de Successió a Vila-realLa Guerra de Successió a Vila-real
La Guerra de Successió a Vila-realToni Pitarch
 
Riscos Naturals i Problemes Ecològics.
Riscos Naturals i Problemes Ecològics.Riscos Naturals i Problemes Ecològics.
Riscos Naturals i Problemes Ecològics.Marcel Duran
 
Tipos de climas y paisajes vegetales
Tipos de climas y paisajes vegetalesTipos de climas y paisajes vegetales
Tipos de climas y paisajes vegetalessmerino
 
Bloc 2 media ambient i paisatges part1
Bloc 2 media ambient i paisatges part1Bloc 2 media ambient i paisatges part1
Bloc 2 media ambient i paisatges part1Txeli
 
L’activitat comercial i les comunicacions
L’activitat comercial i les comunicacionsL’activitat comercial i les comunicacions
L’activitat comercial i les comunicacionsFarran Botargues Laura
 
El fenomen urbà a espanya i a catalunya
El fenomen urbà a espanya i a catalunyaEl fenomen urbà a espanya i a catalunya
El fenomen urbà a espanya i a catalunyaFarran Botargues Laura
 
Orientacions normes paau geo
Orientacions normes paau geoOrientacions normes paau geo
Orientacions normes paau geojordimanero
 
Tema 11. La ciutat i el món urbà.
Tema 11. La  ciutat  i  el  món  urbà.Tema 11. La  ciutat  i  el  món  urbà.
Tema 11. La ciutat i el món urbà.Eva Vilà
 
T12. Fenomen urbà a Espanya i Catalunya
T12. Fenomen urbà a Espanya i CatalunyaT12. Fenomen urbà a Espanya i Catalunya
T12. Fenomen urbà a Espanya i CatalunyaEva Vilà
 
Morfologia i estructura de la ciutat.
Morfologia i estructura de la ciutat.Morfologia i estructura de la ciutat.
Morfologia i estructura de la ciutat.Marcel Duran
 
Mapes Temps
Mapes TempsMapes Temps
Mapes Tempsalsius
 
6 El Sector Secundari
6   El Sector Secundari6   El Sector Secundari
6 El Sector Secundarijordimanero
 
Unitat 6 els serveis
Unitat 6 els serveisUnitat 6 els serveis
Unitat 6 els serveisJulia Valera
 
La diversitat climàtica d'Espanya. Els factors del clima
La diversitat climàtica d'Espanya. Els factors del climaLa diversitat climàtica d'Espanya. Els factors del clima
La diversitat climàtica d'Espanya. Els factors del climaEmpar Gallego
 
Sector Secundari
Sector SecundariSector Secundari
Sector SecundariTxeli
 

Viewers also liked (20)

Demografia de La Plana Baixa
Demografia de La Plana Baixa Demografia de La Plana Baixa
Demografia de La Plana Baixa
 
La Guerra de Successió a Vila-real
La Guerra de Successió a Vila-realLa Guerra de Successió a Vila-real
La Guerra de Successió a Vila-real
 
Riscos Naturals i Problemes Ecològics.
Riscos Naturals i Problemes Ecològics.Riscos Naturals i Problemes Ecològics.
Riscos Naturals i Problemes Ecològics.
 
Tipos de climas y paisajes vegetales
Tipos de climas y paisajes vegetalesTipos de climas y paisajes vegetales
Tipos de climas y paisajes vegetales
 
Bloc 2 media ambient i paisatges part1
Bloc 2 media ambient i paisatges part1Bloc 2 media ambient i paisatges part1
Bloc 2 media ambient i paisatges part1
 
La ciutat i el món urbà
La ciutat i el món urbàLa ciutat i el món urbà
La ciutat i el món urbà
 
L’activitat comercial i les comunicacions
L’activitat comercial i les comunicacionsL’activitat comercial i les comunicacions
L’activitat comercial i les comunicacions
 
Tema3
Tema3Tema3
Tema3
 
El fenomen urbà a espanya i a catalunya
El fenomen urbà a espanya i a catalunyaEl fenomen urbà a espanya i a catalunya
El fenomen urbà a espanya i a catalunya
 
Orientacions normes paau geo
Orientacions normes paau geoOrientacions normes paau geo
Orientacions normes paau geo
 
Tema 11. La ciutat i el món urbà.
Tema 11. La  ciutat  i  el  món  urbà.Tema 11. La  ciutat  i  el  món  urbà.
Tema 11. La ciutat i el món urbà.
 
T12. Fenomen urbà a Espanya i Catalunya
T12. Fenomen urbà a Espanya i CatalunyaT12. Fenomen urbà a Espanya i Catalunya
T12. Fenomen urbà a Espanya i Catalunya
 
Tema 3 geo 2017 18
Tema 3 geo 2017 18Tema 3 geo 2017 18
Tema 3 geo 2017 18
 
Morfologia i estructura de la ciutat.
Morfologia i estructura de la ciutat.Morfologia i estructura de la ciutat.
Morfologia i estructura de la ciutat.
 
Mapes Temps
Mapes TempsMapes Temps
Mapes Temps
 
6 El Sector Secundari
6   El Sector Secundari6   El Sector Secundari
6 El Sector Secundari
 
7 El Terciari
7  El Terciari7  El Terciari
7 El Terciari
 
Unitat 6 els serveis
Unitat 6 els serveisUnitat 6 els serveis
Unitat 6 els serveis
 
La diversitat climàtica d'Espanya. Els factors del clima
La diversitat climàtica d'Espanya. Els factors del climaLa diversitat climàtica d'Espanya. Els factors del clima
La diversitat climàtica d'Espanya. Els factors del clima
 
Sector Secundari
Sector SecundariSector Secundari
Sector Secundari
 

Similar to Ud 4 paisatge i medi ambient

Ud 4 paisatge i medi ambient
Ud 4 paisatge i medi ambientUd 4 paisatge i medi ambient
Ud 4 paisatge i medi ambientmarcapmany
 
T4 paisatge i medi ambient
T4 paisatge i medi ambientT4 paisatge i medi ambient
T4 paisatge i medi ambientFDaniCM
 
Presentació geografia. tema 4.
Presentació geografia. tema 4.Presentació geografia. tema 4.
Presentació geografia. tema 4.geografia2nB
 
Canvi climàtic: Efectes i percepció social
Canvi climàtic: Efectes i percepció socialCanvi climàtic: Efectes i percepció social
Canvi climàtic: Efectes i percepció socialJosep Lluís Ruiz
 
Naturalesa i mediambient
Naturalesa i mediambientNaturalesa i mediambient
Naturalesa i mediambientlara96catala
 
1 Baxa G4 Canvi Climatic
1 Baxa G4 Canvi Climatic1 Baxa G4 Canvi Climatic
1 Baxa G4 Canvi ClimaticRafa M. P.
 
Protocol de kyoto (treball exposició oral)
Protocol de kyoto (treball exposició  oral)Protocol de kyoto (treball exposició  oral)
Protocol de kyoto (treball exposició oral)montse sebastian
 
Ud3 recursosdelanatura
Ud3 recursosdelanaturaUd3 recursosdelanatura
Ud3 recursosdelanaturamarcapmany
 
F:\l’espècie humana i la biosfera
F:\l’espècie humana i la biosferaF:\l’espècie humana i la biosfera
F:\l’espècie humana i la biosferaavalle4
 
T3 130411144625-phpapp02
T3 130411144625-phpapp02T3 130411144625-phpapp02
T3 130411144625-phpapp02Berta Romera
 
Activitat humana i medi ambient 4ESO
Activitat humana i medi ambient 4ESOActivitat humana i medi ambient 4ESO
Activitat humana i medi ambient 4ESOMireia Llobet
 
recursos de la natura
recursos de la naturarecursos de la natura
recursos de la naturamarcapmany
 
Canvi climàtic INS Cristòfol Despuig
Canvi climàtic INS Cristòfol DespuigCanvi climàtic INS Cristòfol Despuig
Canvi climàtic INS Cristòfol DespuigCRP Baix Ebre
 
Unitat 5. impacte ambiental. el planeta ferit.
Unitat 5. impacte ambiental. el planeta ferit.Unitat 5. impacte ambiental. el planeta ferit.
Unitat 5. impacte ambiental. el planeta ferit.Enrique Vilanova Añó
 
Impactes del canvi climàtic al delta de l'Ebre i mesures d'adaptació
Impactes del canvi climàtic al delta de l'Ebre i mesures d'adaptacióImpactes del canvi climàtic al delta de l'Ebre i mesures d'adaptació
Impactes del canvi climàtic al delta de l'Ebre i mesures d'adaptacióInstitut Cartogràfic de Catalunya
 
“Observar per adaptar-se” Col•loqui Internacional de canvi climàtic en zones...
“Observar per adaptar-se”  Col•loqui Internacional de canvi climàtic en zones...“Observar per adaptar-se”  Col•loqui Internacional de canvi climàtic en zones...
“Observar per adaptar-se” Col•loqui Internacional de canvi climàtic en zones...Medi Ambient. Generalitat de Catalunya
 
Bloc3.Sostenibilitat
Bloc3.SostenibilitatBloc3.Sostenibilitat
Bloc3.Sostenibilitatbendinat2esoc
 

Similar to Ud 4 paisatge i medi ambient (20)

Ud 4 paisatge i medi ambient
Ud 4 paisatge i medi ambientUd 4 paisatge i medi ambient
Ud 4 paisatge i medi ambient
 
T4 paisatge i medi ambient
T4 paisatge i medi ambientT4 paisatge i medi ambient
T4 paisatge i medi ambient
 
0301.ppt
0301.ppt0301.ppt
0301.ppt
 
Presentació geografia. tema 4.
Presentació geografia. tema 4.Presentació geografia. tema 4.
Presentació geografia. tema 4.
 
Canvi climàtic: Efectes i percepció social
Canvi climàtic: Efectes i percepció socialCanvi climàtic: Efectes i percepció social
Canvi climàtic: Efectes i percepció social
 
Naturalesa i mediambient
Naturalesa i mediambientNaturalesa i mediambient
Naturalesa i mediambient
 
1 Baxa G4 Canvi Climatic
1 Baxa G4 Canvi Climatic1 Baxa G4 Canvi Climatic
1 Baxa G4 Canvi Climatic
 
Protocol de kyoto (treball exposició oral)
Protocol de kyoto (treball exposició  oral)Protocol de kyoto (treball exposició  oral)
Protocol de kyoto (treball exposició oral)
 
Ud3 recursosdelanatura
Ud3 recursosdelanaturaUd3 recursosdelanatura
Ud3 recursosdelanatura
 
F:\l’espècie humana i la biosfera
F:\l’espècie humana i la biosferaF:\l’espècie humana i la biosfera
F:\l’espècie humana i la biosfera
 
T3 130411144625-phpapp02
T3 130411144625-phpapp02T3 130411144625-phpapp02
T3 130411144625-phpapp02
 
Activitat humana i medi ambient 4ESO
Activitat humana i medi ambient 4ESOActivitat humana i medi ambient 4ESO
Activitat humana i medi ambient 4ESO
 
recursos de la natura
recursos de la naturarecursos de la natura
recursos de la natura
 
Canvi climàtic INS Cristòfol Despuig
Canvi climàtic INS Cristòfol DespuigCanvi climàtic INS Cristòfol Despuig
Canvi climàtic INS Cristòfol Despuig
 
Unitat 5. impacte ambiental. el planeta ferit.
Unitat 5. impacte ambiental. el planeta ferit.Unitat 5. impacte ambiental. el planeta ferit.
Unitat 5. impacte ambiental. el planeta ferit.
 
Impactes del canvi climàtic al delta de l'Ebre i mesures d'adaptació
Impactes del canvi climàtic al delta de l'Ebre i mesures d'adaptacióImpactes del canvi climàtic al delta de l'Ebre i mesures d'adaptació
Impactes del canvi climàtic al delta de l'Ebre i mesures d'adaptació
 
“Observar per adaptar-se” Col•loqui Internacional de canvi climàtic en zones...
“Observar per adaptar-se”  Col•loqui Internacional de canvi climàtic en zones...“Observar per adaptar-se”  Col•loqui Internacional de canvi climàtic en zones...
“Observar per adaptar-se” Col•loqui Internacional de canvi climàtic en zones...
 
Geografia d'Espanya. Naturalesa i Mediambient
Geografia d'Espanya. Naturalesa i MediambientGeografia d'Espanya. Naturalesa i Mediambient
Geografia d'Espanya. Naturalesa i Mediambient
 
Bloc3.Sostenibilitat
Bloc3.SostenibilitatBloc3.Sostenibilitat
Bloc3.Sostenibilitat
 
Aigua
AiguaAigua
Aigua
 

More from marcapmany

El gran dictador
El gran dictadorEl gran dictador
El gran dictadormarcapmany
 
Ud 2 l'era de les revolucions
Ud 2 l'era de les revolucionsUd 2 l'era de les revolucions
Ud 2 l'era de les revolucionsmarcapmany
 
Repàs selectivitat
Repàs selectivitatRepàs selectivitat
Repàs selectivitatmarcapmany
 
Repàs selectivitat
Repàs selectivitatRepàs selectivitat
Repàs selectivitatmarcapmany
 
Ud9i10demografia
Ud9i10demografiaUd9i10demografia
Ud9i10demografiamarcapmany
 
El comerç i la globalització
El comerç i la globalitzacióEl comerç i la globalització
El comerç i la globalitzaciómarcapmany
 
Exercici de comentar climes 2013 14
Exercici de comentar climes 2013 14Exercici de comentar climes 2013 14
Exercici de comentar climes 2013 14marcapmany
 
Repàs selectivitat
Repàs selectivitatRepàs selectivitat
Repàs selectivitatmarcapmany
 
L'antic règim i el liberalisme a espanya
L'antic règim i el liberalisme a espanyaL'antic règim i el liberalisme a espanya
L'antic règim i el liberalisme a espanyamarcapmany
 
Línia del temps Espanya XIX i XX
Línia del temps Espanya XIX i XXLínia del temps Espanya XIX i XX
Línia del temps Espanya XIX i XXmarcapmany
 
Pràctiques ue
Pràctiques uePràctiques ue
Pràctiques uemarcapmany
 
Pràctiques ue
Pràctiques uePràctiques ue
Pràctiques uemarcapmany
 
Ud 11 i 12 ciutats
Ud 11 i 12 ciutatsUd 11 i 12 ciutats
Ud 11 i 12 ciutatsmarcapmany
 
Ud9i10demografia 100511020348-phpapp01
Ud9i10demografia 100511020348-phpapp01Ud9i10demografia 100511020348-phpapp01
Ud9i10demografia 100511020348-phpapp01marcapmany
 
Article i exercici
Article i exerciciArticle i exercici
Article i exercicimarcapmany
 

More from marcapmany (20)

Jesse owens
Jesse owensJesse owens
Jesse owens
 
El gran dictador
El gran dictadorEl gran dictador
El gran dictador
 
20 i 30
20 i 3020 i 30
20 i 30
 
Ud 2 l'era de les revolucions
Ud 2 l'era de les revolucionsUd 2 l'era de les revolucions
Ud 2 l'era de les revolucions
 
Repàs selectivitat
Repàs selectivitatRepàs selectivitat
Repàs selectivitat
 
Repàs selectivitat
Repàs selectivitatRepàs selectivitat
Repàs selectivitat
 
Esquema
EsquemaEsquema
Esquema
 
Tema 15
Tema 15Tema 15
Tema 15
 
Ud9i10demografia
Ud9i10demografiaUd9i10demografia
Ud9i10demografia
 
El comerç i la globalització
El comerç i la globalitzacióEl comerç i la globalització
El comerç i la globalització
 
Exercici de comentar climes 2013 14
Exercici de comentar climes 2013 14Exercici de comentar climes 2013 14
Exercici de comentar climes 2013 14
 
Repàs selectivitat
Repàs selectivitatRepàs selectivitat
Repàs selectivitat
 
Tema 15
Tema 15Tema 15
Tema 15
 
L'antic règim i el liberalisme a espanya
L'antic règim i el liberalisme a espanyaL'antic règim i el liberalisme a espanya
L'antic règim i el liberalisme a espanya
 
Línia del temps Espanya XIX i XX
Línia del temps Espanya XIX i XXLínia del temps Espanya XIX i XX
Línia del temps Espanya XIX i XX
 
Pràctiques ue
Pràctiques uePràctiques ue
Pràctiques ue
 
Pràctiques ue
Pràctiques uePràctiques ue
Pràctiques ue
 
Ud 11 i 12 ciutats
Ud 11 i 12 ciutatsUd 11 i 12 ciutats
Ud 11 i 12 ciutats
 
Ud9i10demografia 100511020348-phpapp01
Ud9i10demografia 100511020348-phpapp01Ud9i10demografia 100511020348-phpapp01
Ud9i10demografia 100511020348-phpapp01
 
Article i exercici
Article i exerciciArticle i exercici
Article i exercici
 

Ud 4 paisatge i medi ambient

  • 1. PAISATGE I MEDI AMBIENT Una definició de paisatge: p. 88. El vostre paisatge preferit.
  • 10. BIODIVERSITAT AL TERRITORI ESPANYOL: CAUSES  Situació: extrem sud-occidental d’Europa  domini atlàntic i mediterrani + macaronèsic a les Canàries.  Efecte refugi:  Glaciacions  nord d’Europa  Nivell del mar baix  flora i fauna africana  Sistemes muntanyosos: altitud  gradació vegetal.
  • 11. ACCIÓ ANTRÒPICA: EFECTES  Dels boscos als camps de conreu: 43 % d’Espanya.  Expansió d’àrees urbanes (industrials i residencials)  Construcció d’infraestructures i equipaments: 10 % del territori.  Mapa de la desertificació, p. 76.
  • 12. PAISATGES VEGETALS A ESPANYA  Diversitat per la diversitat de climes i per l’altitud (relleu). Mapa de la p. 77. 1. Relaciona climes amb les espècies vegetals. 2. A partir del mapa, quines espècies vegetals predominen a Catalunya? Classifiqueu en funció del clima de la regió.
  • 14. Climes Espècies vegetals Clima oceànic Roures pènol i martinenc Clima d’interior Meseta nord: Roure i alzina. Meseta sud: alzina surera i alzina. Depressió de l’Ebre: coscoll, matollar, alzina. Clima Mediterrani Típic: matollar, alzina, margalló. Atlàntic: Alzina surera, maresmes, margalló. Clima de muntanya Pisos p.79. Pirineus: avet blanc i faig. Sistema central: roure Sistema ibèric: pi negre i roure de fulla petita, pi pinyoner. Clima canari
  • 15. PAISATGE VEGETAL OCEÀNIC  Galícia i serralada Cantàbrica.  Condicions ambientals: precipitacions abundants i temperatures poc caloroses  humitat.  Bosc temperat- oceànic:  Roure:  150-300 anys de creixement  Fusta dura  bigues, parquets, carros, mobles, carbó.  Faig:  Molta humitat, rosades i boires.  80-100 anys de creixement  Fusta tova  mobles  Landa: a partir de 1600-2000 metres  Brucs, ginebres i ginestes
  • 17. PAISATGE VEGETAL MEDITERRANI  Major part de la PI.  Alzinars i suredes = bosc típic mediterrani.  Escleròfil: preparat per suportar calor i sequera estival.  Desenvolupament lent (7 o 8 segles)  Darrer bosc abans de la màquia de les zones subdesèrtiques.  Matollar en avanç: màquies, garrigues i estepes.
  • 21. PAISATGE CANARI  Escassetat i adaptada a l’aridesa.  Gran varietat per:  Insularitat  Encreuaments  Vents alisis i relleus. Pisos altitudinals: p. 78.
  • 22. MATOLLAR COSTANER: - DE 400M.  Tabaiba Cardón
  • 23. PER SOBRE DELS 400:  Drago
  • 24. ENTRE 600 I 1200: MUNTANYA VERDA  Laurisilva Bruc
  • 25. PER SOBRE 1500 AL NORD I 800-1000 AL SUD: PI CANARI
  • 26. PER SOBRE DELS 2000 M: MATOLLAR DE CIM  Bàlec i ginestes Violetes del Teide
  • 27. Espècies vegetals a Catalunya: Zona de muntanya Alta:Avet blanc Mitjana:Faig Plana o terra baixa roure, alzina, coscoll i matollar mediterrani. Costa matollar, alzina, alzina surera, roure.
  • 30. ROURE
  • 36. LA DESTRUCCIÓ DELS PAISATGES  Incendis forestals: causes:  Sequedat dels estius mediterranis –> aridesa + vegetació llenyosa = combustible.  Abandonament de explotacions agrícoles  zones boscoses sense pastoreig ni recollida de fusta.  Segones residències  Gestió forestal: substitució de roures, faigs i castanyers per pins i eucaliptus (pasta del paper)  97 % provocats per humans especulació, obtenir més fusta, piròmans. Exercici 2, p. 94: les tales sostenibles.
  • 38. LA CONTAMINACIÓ  Conseqüències nocives de les activitats humanes  danys, desequilibris, perjudicial per a la salut, vida o benestar.  Tipus de contaminació: quadre.  El delicte ecològic (p.80)  La contaminació atmosfèrica, ex 1, p.94.
  • 39. QUADRE DE LES TIPOLOGIES Visual Lumínica Electromagnètica Tèrmica Acústica Radioactiva Química Del sòl De l’aigua De l’atmosfera EfectesCauses
  • 40. EL CANVI CLIMÀTIC  Com es pot definir? Definició conjunta.  Canvis climàtics per diferents motius (canvis en l’atmosfera, en la insolació, en el moviment dels continents, corrents marins).  Canvi climàtic actual antropogènic:  Transformacions notables  Procés accelerat.
  • 43.  http://www.elpais.com/fotogaleria/efectos/cambio/ climatico/Espana/elpgal/20071108elpepusoc_1/Ze s/1  Photoclima de Greenpeace.  Visió crítica? http://www.youtube.com/watch?v=OjQ6F0lbLbo
  • 45.  Sense aquest efecte: temperatura de -22º.  Temperatura mitjana de 14º.  A causa de l’increment dels gasos que provoquen aquest efecte  augmenta la temperatura de l’atmosfera  escalfament global.
  • 46. GASOS DE L’EFECTE HIVERNACLE Diòxid de carboni (CO2) - El CO2: el gas amb major efecte d'hivernacle contribueix en un 55% al canvi climàtic. - combustió dels hidrocarburs dels automòbils i les calefaccions industrials, - l'antracita i l'hulla de les centrals tèrmiques, - els incendis forestals - i, en menor grau, el gas. Aquests orígens representen el 70% de l’augment de CO2. - La desforestació: la tala d’arbres no genera CO2 i limita la capacitat de reduir-lo per la fotosíntesi. Metà (CH4) - El metà  origen en la descomposició de la matèria orgànica en ambients pobres en oxigen (cicle digestiu del bestiar, determinats cultius, abocadors...). La reducció del metà fruit de les activitats humanes és més factible que la d'altres gasos, perquè la seva supervivència a l'atmosfera és curta, dotze anys, i pot ser utilitzat com a font alternativa d'energia.
  • 47. L'òxid nitrós: és alliberat per la degradació de fertilitzants nitrogenats i deixalles de bestiar. La seva concentració a l'atmosfera és baixa, però una molècula de N2O té un poder d'escalfament global 230 vegades superior a una de CO2. Halocarbons A l'efecte de l'aplicació del Protocol de Kyoto, els halocarbons considerats són: els hidrofluorocarburs (HCFC), els perfluorocarburs (PFC) i l'hexafluorur de sofre (SF6). Tots aquests gasos són d'origen industrial i no serien presents, de forma natural, a l'atmosfera si no fos per l'activitat humana. Els HCFC i PFC s'utilitzen com a productes substitutius de les substàncies que esgoten la capa d'ozó, com els clorofluorocarburs (CFC), que s'estan eliminant gradualment en virtut del Protocol de Mont-real. El SF6 s'utilitza en alguns processos industrials i en equips elèctrics. http://www.ceroco2.org/generalitat/Calcular /default.aspx
  • 48. ESCALFAMENT GLOBAL I ELS OCEANS  Desglaç: glaceres i plaques ⇒ Augment del nivell del mar (p. 81) ⇒ Baixa la capacitat d’absorbir CO2 de les plaques ⇒ Ecosistemes alterats (ex: algues  cadena tròfica bàsica) ⇒ Corrents i ritmes alterats.
  • 49. A ESPANYA  46 observatoris han constatat:  Augment de la temperatura: 1.63ºC  Baixada de les precipitacions hivernals: 34% menys.  Baixada dels dies amb neu: 41 %  Augment de dies amb temperatura mitjana per sobre dels 15ºC. Mapa de la p.82.
  • 50. EMPREMTA ECOLÒGICA  Indicador de sostenibilitat.  Individu = àrea necessària per produir els recursos que utilitza i per assimilar els residus que genera.  1, 8 ha per individu per satisfer les necessitats durant un any.  Cada ser humà gasta: 2, 23 ha => per sobre de la sostenibilitat. Ex. 3, p. 95. http://educalia.educared.net/edu2/externs/ciudadania/cat/ciudadani a.htm
  • 51. RESPOSTES DAVANT LA SOSTENIBILITAT  Conferències:  Acords polítics  Ecologisme  Solucions.
  • 52. CONFERÈNCIES  La definició de sostenibilitat.  Quadre de la p.84:  Cronologia de les reunions.  L’Agenda 21. “Un plan de acción aplicable durante los años noventa y hasta inicios avanzados del siglo XXI, que elabora estrategias y un programa de medidas integradas para frenar los efectos de la degradación ambiental y para promover un desarrollo compatible con el medio ambiente y sostenible en todos los países”. ( Programa 21 Río de Janeiro 1992)      
  • 53. LA AGENDA 21 LOCAL  En el capítol 28 del Programa 21 de Nacions Unides de Río 92 planteja que : “Cada autoritat local ha d’iniciar un diàleg amb els sus ciutadans. Organitzacions locals i empreses provades i aprovar un Programa XXI local. A través de consultes i la promoció d’un consens, les autoritats rebran aportacions de la ciutadania i les organitzacions cíviques, socials, empresarials i industrials locals, obtenint la informació necessària per a elaborar les millors estratègies. Els processos de consultes incrementaran la consciència dels individus cap al desenvolupament sostenible” (Programa 21, Río de Janeiro 1992). http://www.martorell.cat/ca/default/contenido/contenido_id/ 424
  • 54. QUÈ ÉS L’ECOLOGISME?  Lectura de la p.85.  Els tres pilars del desenvolupament sostenible:  Ecologisme  Justícia social i política  Economia.  Solucions: 5 grups, p.86 – 87. Educació ambiental Consum responsable Reciclatge Banca ètica Agricultura ecològica
  • 55. PAISATGE  Espais naturals protegits:  Parcs nacionals: àrees on els ecosistemes estan poc alterats i pel seu valor cal protegir-los. Contradicció: augment de visitants en aquestes àrees.  Parcs naturals: valor natural compatible amb les activitats humanes.  Reserves naturals: protecció especial per la fragilitat o raresa de l’ecosistema. Si és integral, l’accés resta restringit a personal científic. p. 89: mapa i valoració de la protecció. Lectura del 5.3. La importància i valoració d’Espanya.
  • 56. ELS PARCS A CATALUNYA:  Taula de la p. 91.:  Quants i quins parcs nacionals té Catalunya?  Parcs Naturals?  PNIN?  Reserves: Natural: el delta del Llobregat. Marina: Illes Medes.  El PEIN: Pla d’Espais d’interès natural (1985):  30 % del territori.