2. 1. Factors de risc en l’àmbit de
l’educació infantil.
Àmbits d’actuació:
Educatiu formal: amb infants de 0 a 3 anys
amb riscos coincidents amb la resta de
personal docent amb el qual coopera.
Socioeducatiu no formal: amb infants de fins a
6 anys els riscos anteriors més els que
esdevinguin d’activitats dutes a terme fora del
centre.
Socioeducatiu de caràcter assistencial: amb
menors en situació de risc o descompensació
social i riscos coincidents amb els dels
treballadors socials.
3. 1. Factors de risc en l’ambit de
l’educació infantil.
Factors de risc propis en qualsevol
professió i per tant també en
l’educació infantil:
Associats als espais de treball
De tipus ambiental: físic, químic o
biològic.
Associats a l’execució de la feina.
Psicosocials.
4. 2. Factors de risc associats als
espais de treball.
Riscos principals:
Talls o punxades.
Cops.
Caigudes.
Descàrregues elèctriques.
Mesures de prevenció:
Normativa general que regula els reqisits dels espais
de treball: Reial decret 486/1997 Govern espanyol.
Regulacions específiques dins l’àmbit de l’educació
infantil: decret 282/2006 Generalitat de Catalunya
Mesures a adoptar per l’educador infantil per evitar
danys: les veurem a part
5. 2. Factors de risc associats als
espais de treball.
La senyalització els espais de treball:
La senyalització
és un conjunt
d’estímuls que
pretén advertir
dels perills i
recordar les
normes de
comportament i
les obligacions en
condicions de
treball perilloses.
6. 2. Factors de risc associats als
espais de treball.
Mesures a adoptar per l’educador infantil
per evitar danys.
Talls o punxades:
Utilitzar elements de mobiliari que tinguin arestes
arrodonides.
Guardar tissores i d’altres elements que tallin o punxin en
fundes i al calaix corresponent.
No utilitzar eines tallants per altres usos dels previstos.
Cops:
Disposar de calaixos amb dispositiu de bloqueig.
Ancorar els prestatges a terra i a la paret.
Col.locar les càrregues més pesades als prestatges més
baixos.
7. 2. Factors de risc associats als
espais de treball.
Evitar apilar molts elements.
Mantenir l’ordre i la neteja a tot l’espai de treball.
Caigudes:
Que els terra sigui antilliscant i no tingui irregularitats.
Evitar que passin cables per terra.
Evitar que hi hagi elements desordenats a les zones de
pas.
Marcar i senyalitzar els obstacles si n’hi ha.
Mantenir les zones de treball i de pas perfectament
il.luminades.
Evitar utilitzar elements diferents de les escales de mà
per accedir a zones altes.
Mantenir ordrenats i nets els espais.
8. 2. Factors de risc associats als
espais de treball.
Col.locar baranes a les escales i obertures amb risc de caiguda.
Portar calçat adequat a les excursions i sortides.
Electrocucions:
Revisar els cables abans de començar a utilitzar qualsevol eina
elèctrica.
Situar els cables de manera que no puguin ser aixafats o
danyats pel pas de persones o pel mobiliari.
No utilitzar aparells amb les mans humides.
Evitar l’ús d’allargadors i lladres.
No desconectar un aparell estirant el cable.
No utilitzar aparells elèctrics en mal estat.
Desconectar qualsevol aparell elèctric abans de netejar-lo.
No deixar connectat un aparell electric si no s’utilitza.
Revisar periòdicament la instal.lació.
Afegir elements de seguretat elèctrica estructural.
9. 2. Factors de risc associats a l’espai
de treball.
El risc d’incendi: podem definir el risc d’incendi com
la possibilitat que es declari un foc i que aquest no es
pugui controlar.
El foc és una reacció química en la que intervenen
quatre elements:
10. 2. Factors de risc associats a l’espai
de treball.
Mesures d’actuació per evitar incendis:
Actuacions sobre el combustible: ventilar les atmosferes
perilloses, o compartimentar les zones de més risc.
Actuacions sobre el combruent: mantenir atmosferes amb
poc o baix nivell d’oxígen.
Actuacions sobre l’energia que pugui produir el foc: prohibir
fumar, aïllar motors i calderes.
Actuacions sobre la reacció en cadena: evitar que el foc es
propagui.
Dins de l’àmbit de l’educació infantil:
Evitar utilitzar llumins i encenedors.
No guardar productes inflamables prop d’una font de calor.
Mantenir sempre lliures les vies de sortida i evacuació.
Comprovar periòdicament el bon estat dels extintors.
11. 2. Factors de risc associats a l’espai
de treball.
Mesures d’actuació en cas d’incendi:
Avisar als bombers i donar l’alarma segons les instruccions
establertes.
Sufocar les flames amb extintors o amb teixits no sintètics.
Si hi ha fum darrera la porta, mantenirla tancada i tapar les
escletxes.
Anar tancant les portes a mesura que les anem deixant
enrere i, si el local està ple de fum avançar ajupits.
No utilitzar ascensors.
Tallar el corrent elèctric.
Fer rodolar per terra una persona si se li encén la roba.
12. 3. Factors de risc ambientals.
Aquells que tenen a veure amb agents
contaminants tant físics, com químics,
com biològics que poden provocar
malalties:
Temperatura i qualitat de l’aire: fícsic.
Il.luminació: físic.
Soroll ambiental: físic.
Substàncies biològiques.
Substàncies químiques.
13. 3. Factors de risc ambientals.
La temperatura i qualitat de l’aire:
Temperatura ni massa alta ni massa baixa.
Tenir en compte el tipus de feina a
realitzar: sedentària o activa
Diferenciar entre hivern i estiu.
Tenir en compte la humitat.
Mantenir el lloc de treball ventilat.
14. 3. Factors de risc ambientals.
La il.luminació.
La il.luminació a l’espai de treball s’ha d’adaptar a la
feina que es desenvolupa tenint en compte:
Els riscos que depenguin de les condicions de
visibilitat.
Les exigències visuals de la tasca.
Riscos associats a les condicions d’il.luminació:
Il.luminació insuficient, excessiva o inadequada.
Enlluernaments i parpelleig en la il.luminació.
Existència de contrastos d’il.luminació en els diferents
espais
15. 3. Factors de risc ambientals
La il.luminació.
Mesures preventives i correctores:
Proveir-se de llum natural sempre que sigui
possible.
Utilitzar cortines o persianes per atenuar l’excés o
defecte de llum natural
Col.locar pissares i pantalles de manera que s’evitin
els reflexos.
Quan utilitzem il.luminació artificial, fer que
aquesta sigui el més uniforme possible.
Evitar el parpelleig dels fluorescents
16. 3. Factors de risc ambientals.
El soroll ambiental.
Podem definir soroll com un so que es percep com a
molest o no desitjat. Aquest element tindrà efectes no
només sobre l’aparell auditiu, sinó també i
especialment sobre el nerviós.
Sorrolls relacionats amb la tasca d’educador
infantil:
Provinent de l’exterior del recinte.
Equips de treball sorollosos.
Interaccions orals dins de l’aula o en zones contigües.
Timbres i senyals acústics.
17. 3. Factors de risc ambientals.
El soroll ambiental.
Mesures per reduir el soroll ambiental:
Disminuir el nivell de pressió acústica des del focus: actuar
sobre l’origen o agent que causa el soroll:
Fomentar actituds i comportaments poc sorollosos.
Adquirir equips de treball amb marcatge CE
Substituir senyals acústics estridents per d’altres mes suaus o
senyals lluminosos.
Disminuir el nivell de pressió acústica en la transmissió: posar
barreres absorbents de soroll o augmentar la distància entre
focus i receptor.
Allunyar aules i altres espais de treball de les fonst de soroll
Aïllar acústicament les parets, sostre i finestres.
Disminuir el nivell de pressió acústica en la persona que el rep:
aïllant al treballador o utilitzant EPI.
18. 3. Factors de risc ambientals.
Els agents biològics en suspensió.
Poden ser virus, fongs, àcars, bacteris o paràsits que poden
provocar malalties. Les vies d’entrada d’aquests agents són:
Via respiratòria: inhalació.
Via dèrmica:contacte.
Via digestiva: ingestió.
Factors de risc:
Atenció a infants amb malaties infeccioses.
Atenció a infants amb hàbits precaris d’higiene personal.
Neteja i manteniment inadequat del sistema de l’aire
condicionat.
Humitat i brutícia al lloc de treball.
19. 3. Factors de risc ambientals.
Exposició a agents químics.
És el contacte amb productes de neteja,
desinfectants o plaguicides que pugui produïr una
alteració en la salut del treballador.
Factors de risc:
Coles, disolvents, guix.
Tractaments de neteja o desinfecció.
Mesures preventives:
Portaguixos, pissarres plàstiques
Avisar quan es dugui a terme un procés de neteja
industrial i ventilar després.
20. 4. Factors de risc associats a la
tasca.
Transtorns muscoesquelètics.
Són aquells que causen lesions en l’aparell osteomuscular,
relacionats amb l’adopció de postures forçades i aixecament
i transport de càrregues de manera inadequada:
Factors de risc:
Estar molt de temps dempeus.
Adoptar una inclinació inadecuada per revisar el treball dels
infants.
Ajupir-se sovint.
Treballar amb nadons quan encara no poden caminar.
Recollir joguines i reestructurar el mobiliari.
Escriure a la pissarra de manera forçada.
Mala posició en seure per treballar a la taula.
21. 4. Factors de risc associats a la
tasca.
Transtorns muscoesquelètics:
Mesures preventives i correctores:
Adoptar postures ergonòmiques que redueixin els
efectes dels esforços.
Tenir cura que els elements materials siguin
ergonòmics i adequats a la persona que els utilitza.
Formació en les tècniques de manipulació manual de
càrregues.
Fer exercicis de relaxació muscular i estiraments.
Practicar tècniques bàsiques de relaxació i respiració.
22. 4.Factors de risc associats a la
tasca
La càrrega vocal.
La podem entendre com la sobreutilització de la veu
en l’ambit de treball.
Factors de risc:
Utilitzar un to més alt que l’habitual.
Parlar durant llargues estones.
Mesures de preventives:
Pujar el volum de veu només quan sigui necessari.
Evitar fer un esforç físic quan s’està parlant.
Evitar alteracions brusques de temperatura.
Nivell adequat d’humitat i qualitat de l’aire.
Evitar consum de tabac, alcohol i begudes fredes.
23. 5. Factors de risc psicosocials.
L’estrès laboral.
És el resultat de la interacció entre les
exigències i els requeriments que es
produeixen en el món laboral i la capacitat que
té el treballador d’afrontar-ho.
Les consequències que pot tenir l’estrès en el
treballador poden ser:
De tipus emocional.
De tipus cognitiu.
De tipus conductual.
De tipus fisiològic.
24. 5. Factors de risc psicosocials.
L’estrès laboral.
Segons els models academics més acceptats l’estrès es basa
en la interrelació de quatre aspectes:
Aspectes relacionats amb les exigències psicològiques
que el treball implica per a la persona.
Aspectes relacionats amb el treball actiu i el
desenvolupament d’activitats.
Aspectes relacionats amb el suport social de la feina i
la qualitat del lideratge.
Aspectes relacionats amb compensacions rebudes per
la feina
25. 5. Factors de risc psicosocials.
Exigències psicològiques.
La sobrecàrrega de treball.
Es dona quan els requeriments de la feina són superiors als
habituals:
Sobrecàrrega quantitativa.
Sobrecàrrega qualitativa.
Mesures preventives:
Planificar el treball en funció dels recursos humans i materials
disponibles.
Establir criteris qualitatius i quantitatius per valorar que la
càrrega de treball sigui equitativa.
Establir les pauses pertinents a la feina.
Cobrir els treballadors que estiguin de baixa.
Donar formació continuada als treballadors.
26. 5. Factors de risc psicosocials.
Exigències psicològiques.
Sobrecàrrega emocional:
Es dona quan l’educador infantil s’implica emocionalment en
excés amb els seus alumnes.
Vinculació i responsabilitat excessiva amb relació a algun
infant.
Delegació al centre de problemes o situacions que corresponen
a la família resoldre.
Mesures preventives:
Formació, supervisió i estratègies de suport psicològic.
Suport dels companys i la direcció.
27. 5. Factors de risc psicosocials.
Treball actiu i desenvolupament d’activitats.
La manca de participació en les decisions del centre i
que no es tingui en compte al treballador quan es
dissenya la seva feina són situacions que poden generar
insatisfacció ansietat i estrès.
Les mesures preventives han d’anar encaminades a
promocionar l’autonomia del treballador, i potenciar la
seva participació efectiva en la presa de decisions
relacionades amb les tasques que té assignades.
28. 5. Factors de risc psicosocial.
Suport social a la feina i qualitat de lideratge.
El conflicte de rol de l’educador infantil: apareix quan el
treballador ha de fer tasques que es contradiuen amb els seus
valors o quan les funcions que té assignades són incompatibles
entre elles.
Problemes d’integració en l’equip de treball: apareixen
davant la falta d’ajut, l’escassa comunicació o aïllament dels
companys, així com davant la falta de suport o col.laboració
dels superiors jeràrquics.
Algunes mesures per evitar-los:
Evitar treballs en situacions d’aïllament social.
Proporcionar formació sobre dinàmiques de grup i tècniques de
treball en equip.
Establir mesures que impedeixin conductes competitives
perjudicials entre companys de feina.
29. 5. Factors de risc psicosocial.
Compensacions rebudes.
Falta d’estima i reconeixament social de la
tasca d’educador.
Manca d’incentius professionals.
Retribució insuficient.
Mesura preventiva: motivar als professionals,
donant-los un feed-back periòdic sobre la feina
i mostrant una valoració de la seva tasca.
30. 5. Factors de risc psicosocial.
El burnout o la síndrome del cremat.
Consequència d’un estrès laboral crònic en què el treballador
mostra símptomes de:
Esgotament emocional.
Despersonalització.
Baixa realització personal.
Mesures preventives:
Pel que fa a l’organització: les que hem vist anterioment de suport a la
feina i participació en la presa de decisions.
Inividualment:
Dissenyar programes d’orientació a l’inici de la feina.
Dissenyar programes d’entrenament en habilitats socials i recursos de
negociació.
Posar en pràctica programes de formació continuada en resolució de
problemes i gestió de l’ansietat.
Millorar els recursos de resistència i protecció a la persona per afrontar
les situacions estressants.
31. 5. Factors de risc psicosocial.
L’assetjament moral o mobbing.
És el comportament per part d’una persona o grup de persones
caracteritzat per una violència psicològica, exercit de manera
sistemàtica i durant un temps prolongat, cap a una altra
persona en el lloc de treball.
Causes:
Disseny inadequat dels llocs de treball.
Estil de lideratge inadequat.
Falta de sistemes de comunicació eficaços.
Inexistència de polítiques de resolució de conflictes.
Falta de polítiques sancionadores.
Prevenció.
Creació de canals que facilitin la denuncia.
Cultura d’empresa que penalitzi aquest comportament.
Protocols d’actuació contra qualsevol tipus d’assetjament.
