2. FABRICACIÓ MANIPULACIÓ
I CONSERVACIÓ DELS
ALIMENTS

3. 1.....FABRICACIÓ.................
2.....MANIPULACIÓ..................
3.......CONSERVACIÓ......................
INDEX

4. L'aliment és qualsevol substància normalment
ingerida pels éssers vius amb finalitats:
nutricionals: regulació del anabolisme i
manteniment de les funcions fisiològiques,
com l'escalfament corporal.
psicològics: satisfacció i obtenció de
sensacions gratificants.
FABRICACIÓ

6. les begudes alcohòliques no tenen
interès nutricional, però sí que tenen un
interès fruïtiu. Per això, són considerades
aliment. Per contra, no es consideren
aliments les substàncies que no
s'ingereixen o que, una vegada ingerides,
alteren les funcions metabòliques de
l'organisme. D'aquesta manera, la goma
de mastegar, el tabac, els medicaments i
altres drogues no es consideren
aliments,(El pa, considerat un aliment
bàsic per excel·lència).

7. El propòsit de les normes de manipulació dels aliments és
proporcionar una informació clara i de fàcil comprensió
que permeti que les persones que preparen aliments
coneguin els possibles perills que s'hi associen i la forma
d'evitar-los.
Amb aquest propòsit, aquestes normes pretenen
aconseguir que totes les persones implicades en el procés
de preparació i consum dels aliments contribueixin, amb la
seva capacitació, a prevenir el risc de la TA.
MANIPULACIÓ

8. En aquestes normes considerem TA el conjunt de malalties
transmeses per aliments i causades per microbis, i que es
manifesten amb trastorns sobretot digestius. Els microbis troben
en els aliments les substàncies nutritives necessàries per viure i
multiplicar-se, quan les condicions de temperatura i temps són
favorables.
Les TA no són el resultat de l'atzar ni la concurrència de factors
imprevisibles. La relació causa-efecte està establerta
perfectament entre determinades pràctiques incorrectes i les TA.
Si s'eviten les pràctiques incorrectes, no es produiran
toxiinfeccions alimentàries.
El coneixement dels principis bàsics de la innocuïtat dels aliments
i la importància d'efectuar correctament certes pràctiques de
preparació, són els elements que en garanteixen la seguretat

10. Hi ha moltes maneres de conservar un aliment, per
exemple les següents:
Conservació per fred : l'aplicació del fred és un dels
mètodes més estesos per a la conservació dels aliments. El
fred va a inhibir els agents alterants d'una forma total o
parcial. Els avantatges són nombrosos, d'una banda
permeten conservar els aliments a llarg termini,
principalment a través de la congelació. Refrigeració:
conservació

12. Conservació per calor:
Pasteurització: Consisteix a escalfar l'aliment a 72°C durant
15 o 20 segons, i refredar-lo. S'utilitza sobretot en la llet i en
begudes aromàtics com sucs de fruites, cerveses, i algunes
pastes de formatge. Els aliments pasteuritzats es
conserven només uns dies ja que encara que els gèrmens
es destrueixen, se segueixen produint modificacions.

14. Esterilizació: Consisteix a col·locar
l'aliment en un recipient tancat i
sotmetre'l a una elevada temperatura
durant bastant temps, per a assegurar la
destrucció dels gèrmens

15. . Les tècniques per a l'enllaunat d'aliments,
duen utilitzant-se gairebé dos-cents anys.
Aquest mètode d'envasat genera productes
segurs i amb una vida perllongada, ja que es
poden emmagatzemar a temperatura
ambient. Per això tantes persones
consumeixen aliments enllaunats
Enllaunat

17. No és necessari agregar conservadors
químics a l'aliment enllaunat, això es deu
al fet que l'envàs està hermèticament
tancat i amb el procés tèrmic adequat es
dóna origen a un producte comercial
estèril.

19. Aliments Transgènics

20. ----¿Que son?---------
-----¿Quina utilita tenen?---------------
----- ¿Quines son les caracteristiques?-------------------
Índex

21. Un aliment transgènic és aquell aliment obtingut
d'espècies a les que s'han afegit de manera artificial
gens que no els són propis mitjançant tècniques de
biotecnologia i enginyeria genètica.
¿Que son?

22. Mitjançan tecniques de biotecnologia i
enginyeria genetica. Amb aquestes
tècniques s'aconsegueixen aliments
amb qualitats particulars.
¿Quina útilitat tenen?

23. * Catalunya triplica en cinc anys la superfície de cultiu de
blat de moro modificat.
* Espanya té 32.164 Hs. sembrades de transgènics.
* Catalunya és la tercera comunitat autònoma espanyola
que més terres dedica al cultiu de blat de moro transgènic,
després de Aragó i Castilla la Mancha.
* El 80 % de les collites es destinen a alimentació animal i el
20% restant a alimentació humana.
* Els transgènics al mon:
Estats Units: 42,8 milions de Hs. sembrades, 63% del cultiu
mundial.
Cultius arreu del món

24. Argentina: 13,9 milions de Hs. el 21%.
Canadà: 4,4 milions de Hs. el 6%
Brasil: 3 milions de Hs. el 4%
Xina: 2,8 milions de Hs. el 4%
Sud-Àfrica: 0,4 milions de Hs. el 1%.
* Europa actualment té una moratòria des de el 1.998
que impedeix l´aprovació de nous gens per ser
incorporats a les llavors.
* El perill més important és la contaminació, a través
de la pol·linització, de cultius convencionals i
biològics.
* Pot arribar a donar-se el cas de que es perdessin
Mes cultivadors