Vocalisme

1. Ortografia catalana
Dossier de teoria
lurdes.saavedra1@gmail.com/www.dv.davinci.es
1
EL VOCALISME (Català oriental)
1. Característiques de les vocals:
• L’aire surt lliurement de la boca.
• Les cordes vocals vibren; les vocals són sons sonors.
• Poden constituir síl·laba i en són el nucli.
• Són tòniques o àtones segons tinguin o no accent fonètic.
Sons tònics Canvi d’accent Sons àtons
símbol exemple
+ eta /εtə/
exemple símbol
/i/ pila pileta /i/
/e/ peça peceta
[ə]/ ε/ pela peleta
/a/ pala paleta
/ ɔ/ mona moneta
[u]/o/ foca foqueta
/u/ fusta fusteta
En el quadre anterior, podem veure:
• sons que no canvien en passar de posició tònica a posició àtona: i, u (/i/, /u/)
• sons que es transformen en un altre ja existent: o (/ ɔ/, /o/)
• sons que es transformen en un de nou (només en posició àtona): e, a (/e/,/ ε/, /a/)

2. Ortografia catalana
Dossier de teoria
lurdes.saavedra1@gmail.com/www.dv.davinci.es
2
Per això, oralment, no diferenciem els sons a,e ni o,u si són àtones, cosa que crea confusions a
l’hora d’escriure:
2. Ortografia de la vocal neutra

3. Ortografia catalana
Dossier de teoria
lurdes.saavedra1@gmail.com/www.dv.davinci.es
3
Tipus de mot Situació de [ə] Norma Exemple Observacions
Noms i
adjectius
Arrel Consulteu el
primitiu
Pauet (Pau)
peuet (peu)
Casos que no es justifiquen amb
aquest mètode (cavall). Cal fixar-s’hi.
Terminació Masculí -e home Excepcions: dia, mapa...
Mots acabats en:
-arca: monarca, patriarca.
-cida: suïcida, homicida.
-ista: dentista, artista.
-ma: drama, panorama.
-ta: profeta, hipòcrita.
Femení -a dona Excepcions: mare, febre, base,
piràmide, imatge, espècie...
Plurals de mots
acabats en a
(masculins o
femenins)
dones, dies Atenció als canvis en les arrels:
-ca: vaca -ques: vaques
-ga: botiga -gues: botigues
-ça: plaça -ces: places
-ja: granja -ges: granges
-gua: aigua -gües: aigües
-qua: pasqua -qües: pasqües
Verbs Arrel Consulteu la 3a.
persona del
singular del
Present (ell)
pagava (ell paga)
pegava (ell pega)
Atenció als verbs amb alternances:
haver: havia, hem
caure: cauré, quèiem
fer: faré, fèiem
saber: sabrem, sé
jeure, néixer, treure i péixer:
Si l’arrel és àtona, s’escriu amb a:
jauré, naixia, traiem, paixent
Terminació Última lletra, a
Penúltima, e
Ell canta
Ells canten
Excepcions:
Infinitius: caure, viure, pondre...
Formes obre, corre, vine, omple

4. Ortografia catalana
Dossier de teoria
lurdes.saavedra1@gmail.com/www.dv.davinci.es
4
3. Ortografia de la u feble
Tipus de mot Situació de [u] Norma Exemple Observacions
Noms i
adjectius
Arrel Consulteu la
paraula
primitiva
puntet (punt)
pouet (pont)
Casos que no es justifiquen amb aquest
mètode (conversió). Cal fixar-s’hi.
Pseudoderivats: mots que provenen
directament del llatí i en conserven la
grafia. (volcà; vulcanisme; corb; curvatura)
Terminació Normalment
sempre en o
duro Excepcions: Liceu, correu, cacau...
Plurals de mots
acabats en o
ferros Invariables: globus, tipus, focus, ficus...
Verbs Arrel Consulteu la
3a. persona del
singular del
Present (ell)
formava
(ell forma)
fumava
(ell fuma)
Verbs amb alternances; arrel àtona, o:
collir: collia, cull
cosir: cosiré, cus
escopir: escopint, escup
sortir: sortint, surt
tossir: tossís, tussis
Atenció a poder i voler:
Present indicatiu: puc, vull
Present subjuntiu: pugui... vulgui...
Terminació 1a per. present
indicatiu
Jo canto

5. Ortografia catalana
Dossier de teoria
lurdes.saavedra1@gmail.com/www.dv.davinci.es
5
Per saber-ne més:
• http://www.iecat.net/institucio/seccions/filologica/gramatica/
• http://cultura.gencat.cat/llengua/itineraris-aprenentatge/suficiencia/scl/scl5/scl52/scl52.htm
• http://www.ub.edu/slc/autoaprenentatge/gramatik/
• http://usuaris.tinet.org/aragones/ortocat/a-e.pdf
4. La separació de síl·labes
La síl·laba és un so o un grup de sons que pronunciem en un sol cop de veu. Ex: e-lec-tri-ci-tat, ciu-tat.
Segons el nombre de síl·labes, les paraules poden ser:
• Monosíl·labes: Tenen una sola síl·laba. Ex. nen, cor, amb, a
• Polisíl·labes: Tenen més d’una síl·laba. Ex. a-mic, ti-a, a-ma-ni-rem
Els dígrafs: Són grup de dues lletres que representen un únic so. Cal tenir en compte que alguns se
separen i d’altres no:
no se separen se separen
gu, qu, ll, ny rr, ss, l·l, ix, sc, tj, tg, tx, dj
ai-gua, Pa-qui-ta, pa-lla, ca-nya car-rer, pas-sar, til-la, pis-ci-na, plat-ta, met-
ge, met-xa, ad-jec-tiu
Els diftongs i els hiats: De vegades, en una paraula, podem trobar dues o més vocals seguides.
• Si formen part de la mateixa síl·laba, tenim un diftong (o un triftong). En aquest cas, cal que
almenys una de les vocals sigui feble
• Si pertanyen a síl·labes diferents tenim un hiat.
vocals fortes vocals febles
a, e, o i, u

6. Ortografia catalana
Dossier de teoria
lurdes.saavedra1@gmail.com/www.dv.davinci.es
6
i/u consonants: La i i la u tenen so consonàntic quan es troben en les situacions següents:
Triftong: Hi trobem tres vocals juntes: feble, forta i feble
Hiat: qualsevol combinació que no figuri en els casos anteriors:

7. Ortografia catalana
Dossier de teoria
lurdes.saavedra1@gmail.com/www.dv.davinci.es
7
5. L’accentuació
Conceptes previs:
• Les síl·labes poden ser:
o Tòniques: Reben la força de l’accent, es pronuncien més fortes o més llargues. Ex: e-
lec-tri-ci-tat, plà-tan
o Àtones: Qualsevol síl·laba que no rebi la força de l’accent. Ex: e-lec-tri-ci-tat, plà-tan
• Accent fonètic: La força amb què pronunciem una síl·laba tònica. Ex: e-lec-tri-ci-tat
• Accent gràfic: La marca escrita amb què s’assenyala la síl·laba tònica. Ex: plà-tan
• Paraules monosíl·labes: Tenen una sola síl·laba. Poden ser:
o Àtones: (articles, preposicions, conjuncions i alguns pronoms) el, a, que, us...
o Tòniques (noms, adjectius, verbs, adverbis i alguns pronoms): pa, bo, hem, més, què...
• Paraules polisíl·labes: Tenen més d’una síl·laba. Una és tònica i la resta són àtones. Segons la
posició de la síl·laba tònica la paraula pot ser aguda, plana o esdrúixola. I les normes
d’ortografia ens indiquen quan porta accent gràfic.
aguda plana esdrúixola
Situació de
l’accent
fonètic
Última síl·laba Penúltima síl·laba Avantpenúltima
síl·laba o anterior
Normativa
d’accentuaci
ó gràfica
Porta accent quan acaba en les
terminacions
-a -e -i -o -u
-as -es -is -os -us
-en -in
Porta accent quan
no acaba en les
terminacions de les
agudes.
Sempre s’accentua.
Exemples Amb accent gràfic:
dem
à
cafè molí canç
ó
men
ú
seràs anés morís arròs obús
amé
n
Dublí
n
Sense accent gràfic:
direu, Ramon, cosins, plats...
fàcil, éreu, exàmens,
cànon
música, farmàcia,
ciència...
Segons les característiques de les vocals catalanes, l’accent pot ser obert (`) o tancat (´)
sempre oberta obertes o tancades sempre tancades
obertes tancades
a: màquina e: Mercè e: també i: príncep
o: arròs o: canó u: autobús

8. Ortografia catalana
Dossier de teoria
lurdes.saavedra1@gmail.com/www.dv.davinci.es
8
Recordeu el següent quadre comparatiu per diferenciar entre /e/ i / ε/ i entre / ɔ/ i /o/
obertes tancades
e: be (=xai) e: bé (=no malament)
o: dona (=senyora) o: dóna (=verb donar)
• Accent diacrític: Distingeix paraules que s’escriuen igual. Passa amb alguns monosíl·labs tònics i
amb alguns polisíl·labs. Els més corrents són:
amb accent obert sense accent
mà (part del cos) ma (possessiu)
pèl, pèls (del cos) pel, pels (contracció)
què (pronom tònic) que (pronom àton/conjunció)
sòl (terra) sol (adjectiu/astre)
verbs amb accent tancat sense accent
dóna, dónes (donar) dona, dones (persona)
és (ser) es (pronom)
fóra (ser) fora (adverbi)
sé (saber) se (pronom reflexiu)
sóc (ser) soc (tronc)
són (ser) son (ganes de dormir)
véns, vénen (venir) vens, venen (vendre)
vés (anar) ves (veure)
té (tenir) te (infusió)
amb accent tancat sense accent
bé, béns (adverbi/propietats) be, bens (animal)
bóta, bótes (recipient) bota, botes (calçat/verb botar)
déu, déus, adéu (divinitat) deu, deus (numeral/verb deure)
més (adverbi de quantitat) mes (part de l’any)
món (univers) mon (possessiu)
nét, néta, néts, nétes (nom) net, neta, nets, netes (adjectiu)
ós, óssa, óssos, ósses (animal) ós, óssa, óssos, ósses (animal)
sí (afirmació) si (conjunció, nota musical)
ús (usar, utilitzar) us (pronom feble)
vós (tractament de cortesia) vos (pronom feble)
• Paraules compostes: Unió de dos o més mots simples, o de prefixos. Sovint mantenen els accents
dels primitius: palplantat. Col·loquem accent gràfic en els casos següents:
o El darrer mot conserva l’accent: gairebé
o Lexemes units amb guionet: físico-químic
o Mots acabats en –ment conserven l’accentuació del primitiu:
 fàcilment (fàcil)
 pobrament (pobra)

9. Ortografia catalana
Dossier de teoria
lurdes.saavedra1@gmail.com/www.dv.davinci.es
9
6. La dièresi
La dièresi és un símbol que assenyala una pronunciació no habitual de la i o de la u. Es dóna en tres
situacions diferents:
Tot i que no sempre és la raó de l’aparició de la dièresi, pareu atenció a les sèries següents per
entendre’n millor l’ús:
Estalvi de la dièresi. Casos en què no cal posar dièresi:
Infinitiu, gerundi, futur i condicional
(límit de morfema)
con-du-ir, con-du-int, con-du-i-ré, con-du-i-ri-a
Límit de prefix re-u-ni-ó, an-ti-in-fla-ma-to-ri
Mots amb sufix –isme, -ista pan-te-is-me, pan-te-is-ta
Terminacions –us, -um Mà-ri-us, har-mò-ni-um
Per saber-ne més:
• http://www.iecat.net/institucio/seccions/filologica/gramatica/
• http://cultura.gencat.cat/llengua/itineraris-aprenentatge/suficiencia/scl/scl5/scl52/scl52.htm
• http://cultura.gencat.cat/llengua/itineraris-aprenentatge/suficiencia/scl/scl5/scl52/scl52.htm
• http://cultura.gencat.cat/llengua/itineraris-aprenentatge/suficiencia/scl/scl5/scl52/scl52.htm

10. Ortografia catalana
Dossier de teoria
lurdes.saavedra1@gmail.com/www.dv.davinci.es
10
L’apostrofació i la contracció: Les vocals e/a en posició àtona, desapareixen en combinar alguns mots:
Apostrofem els articles singulars (el, la/ en, na), la preposició de i alguns pronoms febles (em, et, es,
ens, el, la, els, en)
Apostrofació Situació Exemple Excepcions
Article el/en l’ Davant de vocal o h
Davant dels números 1, 11
l’orgue, l’home
n’Oriol
l’1, l’11
Davant de h aspirada: el hall,
el hobby
Davant de i/u consonants: el
ianqui, el uacari
Article la/na l’ Davant de a, e, o,
precedides o no de h
Davant de i, u tòniques,
precedides o no de h
l’aigua, l’herba,
l’Odissea,
n’Anna
l’illa, l’ungla
Davant de i/u àtones,
precedides o no de h: la idea,
la humitat
Davant de h aspirada: la
hippy
Davant de i/u consonants: la
hiena
En cas de provocar equívoc:
la ira, la una
En el nom de les lletres la
ema, la essa
En mots amb el prefix a-:
la anormalitat, la asimetria
Preposició
de
d’ Davant de vocal o h:
Davant dels números 1, 11
d’hora, d’amics
d’1, d’11
Davant de h aspirada: de
hobby
Davant de i/u consonants:
de iogurt
Davant noms de lletres: de
essa
Mai en mots amb el prefix a-:
de asimetria
Pronoms
em, et, es
ens
el, els
la
en
Convé consultar l’apartat dels pronoms febles del dossier de morfologia.
m’/’m; t’/’t; s’/’s
‘ns
l’/’l; ‘ls
l’
n’, ‘n
m’odia, odia’m; t’aixeca, aixeca’t; s’obliga, obligui’s
compra’ns
l’omple, omple’l; omple’ls
l’ajuda, l’infla. Però la invita, la humilia
n’omple, omple’n

11. Ortografia catalana
Dossier de teoria
lurdes.saavedra1@gmail.com/www.dv.davinci.es
11
Atenció:
• Les sigles s’apostrofen sempre: l’URSS, l’IVA, l’ONU... Menys quan hi ha i/u àtones: la UEC, la
UNESCO...
En les contraccions unim una preposició i un article:
combinació contracció exemple Quan s’apostrofa no
es contrau
a + el al Anem al camp Anem a l’estadi
a + els als Anem als llocs
de + el del Venim del camp Venim de l’estadi
de + els dels Venim del s llocs
per + el pel Passem pel camp Passem per l’estadi
per + els pels Passem pels camps
ca + en (casa d’en) can Anem a can Joan Anem a ca l’Andreu
Per saber-ne més:
• http://cultura.gencat.cat/llengua/itineraris-aprenentatge/suficiencia/scl/scl1/scl15/scl15_01_01.htm
• http://www.uoc.edu/serveilinguistic/criteris/ortografia/apostrof.html
• http://www.upf.edu/leupf/04quest/32_1.htm