SlideShare a Scribd company logo
1 of 41
L’AGRICULTURA, LA RAMADERIA I LA PESCA
                                    Unitat 8

                                        Índex general
 0.-INTRODUCCIÓ

 1.- EL SECTOR PRIMARI. L’AGRICULTURA

 2. – ELS PAISATGES AGRARIS

 3. – L’AGRICULTURA DE SUBSISTÈNCIA

 4. – L’AGRICULTURA DE MERCAT

 5. – LA RAMADERIA AL MÓN

 6. – LA PESCA AL MÓN

 7. – ELS PROBLEMES DE LA PESCA
1. EL SECTOR PRIMARI. L’AGRICULTURA


        •El sector primari comprèn les activitats relacionades amb
        l’obtenció i la producció d’aliments i de matèries primeres
        per a la indústria



 AGRICULTURA           RAMADERIA              PESCA               EXPLOTACIÓ
                                                                  FORESTAL
Conreu de la terra per obtenir aliments per al consum
 AGRICULTURA           humà i animal; així com a primeres matèries per a la
                       indústria.



HISTÒRIA DE L’AGRICULTURA


                                  Fa 10.000 anys qué es va començar a
                Neolític         conreuar la terra. Era una agricultura de
                                  subsistència a la que es dedicava el 90%
                                  de la població



 Evolució de                      Es va iniciar al Regne Unit al segle
l’agricultura   Revolució        XVIII, amb la introducció de nous
                agrícola          sistemes de conreus. Va significar
                                  l’augment de la producció agrícola




                Segles XIX       La Revolució Agrícola s’extén per tot el
                i XX.             món. Les principals conseqüències són
                                  l’augment de la població i l’èxode rural
L’agricultura en             Disminució de la població que s’hi dedica i
          l’actualitat              del seu pes econòmic

          Població activa per                   Valor total de la producció
                sectors
                                                          mundial

                                              Agricultura    Indústria     Serveis


                                                  4%          32%           64%




                 Països desenvolupats: Poca població
                 ocupada, alta productivitat

diferències
entre països:

                 Països subdesenvolupats: Molta
                 població ocupada, baixa productivitat
Continuen sent decissius a les societats poc
Els factors
                               tecnificades. A les desenvolupades els factors
   físics                      físics queden supeditats a la tecnologia


 EL CLIMA. Cada conreu necessita unes condicions climàtiques, de temperatura i
 d'humitat, per créixer. Les condicions no extremes són normalment les mes
 adequades

 EL RELLEU. L'agricultura se sol localitzar a les planes,terreny és favorable per
 la mecanització. Per aprofitar el terreny dels vessants de les muntanyes, s'hi
 construeixen bancals o feixes.


 EL SÒL. Les plantes necessiten un sòl fèrtil, amb una composició i sals minerals
 determinades
2. ELS PAISATGES AGRARIS




  PAISATGE        Paisatge natural modificat amb la finalitat d'obtenir
  AGRARI          productes de la natura. Caracterizat per:




     PARCEL·LES      SISTEMES DE CONREU                   POBLAMENT
Parcel.la: cada una de les parts en que
 PARCEL·LA
                              es divideix el paisatge agrari.


                 Segons la mida
 Tipus de        Segons la forma
 parcel.les
                 Segons la delimitació


                         MINIFUNDI. Parcel·la
                         de petites dimensions
Segons la mida
                         LATIFUNDI. Parcel·la de
                         grans dimensions


                         REGULAR


Segons la forma
                         IRREGULAR
BOCAGE O CAMPS CLOSOS. Parcel·les
              tancades amb murs o tanques. Aquest tipus de
              paisatge el trobem a l'Europa atlàntica.


SEGONS LA
DELIMITACIÓ

              OPENFIELD O CAMP OBERT. Parcel·les
              obertes, sense tanques que les delimitin i de
              formes regulars
SISTEMES DE CONREU




POLICONREU                      REGADIU        AGRICULTURA INTENSIVA
MONOCONREU                      SECÀ           AGRICULTURA EXTENSIVA


Policonreu i Monoconreu
 Policonreu: conreu en una mateixa parcel·la
 diverses espècies de vegetals. És propi de
 les zones poc desenvolupades o de les zones
 d’horta als països desenvolupats




 Monoconreu: consisteix a conrear en
 un espai un sol producte. Dirigida al
 mercat
Els sistemes de reg.
  Agricultura de secà          Agricultura de regadiu


 Aigua de les pluges        Sistemes artificials de regs




Ocupa una extensió
més gran.                       Alt valor econòmic.
Inferior valor econòmic.       Ocupa menys extensió.
Segons el tipus d'aprofitament del sòl



     AGRICULTURA INTENSIVA                         AGRICULTURA EXTENSIVA




-S'hi produeix la quantitat més gran              -La seva finalitat és obtenir a
de productes en l'espai més petit                 preu baix grans quantitats dels
possible.                                         productes que s'hi conreen
-Es practica a llocs molt poblats on el           -Es practica a llocs poc poblats
terreny és escàs i les propietats són             amb molt terreny i amb poca
petites.                                          mà d'obra.
-L'agricultura intensiva produeix                 -Les màquines fan una bona
fruites, llegums, verdures i l’arròs.             part de la feina.
POBLAMENT RURAL:
                                 part de l’espai rural on
                                  habiten les persones

        POBLAMENT DISPERS                               POBLAMENT CONCENTRAT




-Els habitatges estan aïllats els uns                -Els habitatges estan agrupats
dels altres                                          en pobles i ciutats
3. L’AGRICULTURA DE SUBSISTÈNCIA

  CARACTERÍSTIQUES

    És molt important als països
    subdesenvolupats

    Agricultura de subsistència
    (per consum propi)



    Policonreu



    Tècniques i eines molt primitives



    Forta dependència dels factors físics


    Ocupa la major part de la població
AGRICULTURA DE SUBSISTÈNCIA.       TIPUS

 •L’agricultura itinerant per cremació, que es practica a l’Àfrica, a
 l’Amèrica del Sud i algunes zones d’Àsia.

 •L’agricultura extensiva de secà, que es fa a les zones seques de
 l’Àfrica.

 •L’agricultura irrigada de l’arròs de l’Àsia monsònica
Agricultura itinerant per cremació
•En aquest tipus d’agricultura els camps s’obtenen cremant els boscos o
la sabana.

•El camp queda net i la cendra serveix d’adob.

•Finalment, s’hi fan uns forats, que és on es planten les llavors de
diferentes plantes.

•Els camps són productius tres o quatre anys perquè els sòls s’erosionen
i s’exhaureixen ràpidament.
Agricultura extensiva de secà
•Associació de les activitats agrícoles i ramaderes, de manera que
gràcies a l’adob que proporcionen els animals és possible de fer una
explotació permanent del sòl.


•Les parcel·les es divideixen en tres zones i segueixen una rotació
triennal, perquè així s’assegura la fertilitat del sòl.
Agricultura irrigada de l’arròs
•Les pluges són abundants a causa dels monsons.

•Agricultura molt intensiva: gràcies a les pluges de l’estiu s’obté una
collita d’arrós, i quan encara no ha estat recollida, se sembra ja el
planter de la següent amb la finalitat d’obtenir la segona collita a
l’hivern.
4. L’AGRICULTURA DE MERCAT

                    PAS DE L’AGRICULTURA DE SUBSISTÈNCIA A
                                  LA DE MERCAT




              Comença als països desenvolupats amb la Revolució Industrial




   Les millores de les activitats agràries van fer possible obtenir productes sobrants




    Una agricultura excedentària va permetre l’augment de la població i l’èxode rural
L’AGRICULTURA DE
                                               agricultura orientada a la venda
            MERCAT


  Objectiu principal       Obtenció del màxim benefici
                                  possible gràcies a…


  Especialització de         Mecanització de les              Tècniques de
  la producció               feines del camp                  conreu modernes




Grans inversions, però augment de productivitat que comportarà un major benefici.
CARACTERÍSTIQUES DE
         L’AGRICULTURA DE MERCAT

          Mecanització del camp
És la utilització de màquines per fer la feina i permet:

• Estalviar mà d’obra.
• Augmentar la producció.
• Disminuir els preus dels productes agrícoles.
Especialitzaci ó de la
       producció agrària
És la especialització en un producte i permet:

• Augmentar la producció i disminuir les inversions.
• Millor comercialització ja que és coneixen les
  exigències del mercat
Ràpida comercialització dels productes
              agràris
Amb els mitjans de transport moderns es permet:

• Fer una comercialització més ràpida i més econòmica.
• Utilitzar transports segons els productes.
Agricultura                Objectiu: aconseguir el màxim benefici al mercat
d’especulació              internacional

                                                   tipus

                Agricultura especialitzada                 Agricultura de plantació


Agricultura especialitzada

   Grans explotacions dedicades al monoconreu als països
   desenvolupats

   Explotacions molt automatitzades amb les tècniques més
   avançades

   Producció de qualitat adreçada als mercats internacionals
L’agricultura de plantació.
Localització        Països tropicals subdesenvolupats


Origen         Colonització dels europeus a partir del segle XVI

                     Agricultura de mercat
                     Grans propietats
                     Gran inversió de capital
Característiques
                     Monoconreu
                     Mà d’obra abundant
                     Productes tropicals

                  Beneficis per a les empreses estrangeres
                  Alguns països han d’importar aliments
Problemes
                  Explotació molt extensiva
                  Decissions en funció dels preus
5. LA RAMADERIA AL MÓN



 RAMADERIA                    ES LA CRIA D’ANIMALS


                                         finalitats

       Obtenir productes:                             Força de treball
       carn, llet, pell, ous, etc



                                    BOVINA            BOUS


                                    OVINA             OVELLES


              RAMADERIA             PORCINA           PORCS


                                    CAPRINA           CABRES


                                    AVICULTURA        AUS
RAMADERIA

                                     tipus

   TRADICIONAL                                 COMERCIAL O DE MERCAT



   RAMADERIA TRADICIONAL
Complementa l’agricultura tradicional: el bestiar treballa el camp i
proporciona adobs.

Els animals pasturen als guarets i muntanyes properes

Petits ramats que proporcionen carn, llet i llana

A les zones molt seques hi ha la ramaderia de subsistència on els
pastors són nòmades i es desplacen periòdicament.
Ramaderia                  Objectiu: vendre la producció al mercat i aconseguir el
Comercial                  màxim benefici.

                                                     tipus

                        Ramaderia Intensiva                  Ramaderia Extensiva


        RAMADERIA INTENSIVA
   Es practica en explotacions especialitzades

   Es destina molt capital en mà d’obra, inversions, instal·lacions i
   aliments pel bestiar.

   Els animals son criats en regim d’estabulació o semiestabulació per
   accelerar l’engreix
Estabulada. El ramat s'alimenta amb pinsos a les
                    granges o en estables.

                    Semiestabulada. El bestiar s'alimenta de les pastures
RAMADERIA           naturals a l'estiu i de farratges la resta de l'any.

                    No estabulada. Els animals s'alimenten exclusivament
                    de les pastures naturals.



      RAMADERIA EXTENSIVA
 Explotacions que disposen de grans extensions de pastures. Països com
 USA, Austràlia, Canadà, Argentina...

 Necessita poca mà d’obra perquè els ramats pasturen lliurement
6. LA PESCA AL MÓN



                         L’APROFITAMENT DELS RECURSOS ANIMALS QUE
  PESCA                  OFEREIX EL MAR I LES AIGÜES INTERIORS (RIUS I
                         LLACS)


                                            tipus


          PESCA TRADICIONAL                         PESCA INDUSTRIAL
PESCA TRADICIONAL O ARTESANAL

 Pesca que es fa prop de la costa amb ormeig de pesca molt primitius i
 sencills (xarxes, nanses, hams, etc)


 Es manté a regions poc desenvolupades. La seva producció és escassa i
 serveix, bàsicament, per a l’autoconsum
Objectiu: obtenir un gran volum de captures pel
PESCA
                 mercat. Per això necessita recursos econòmics, una
INDUSTRIAL       tecnologia avançada i unes infraestructures portuàries

                                  tipus

                         En funció del lloc on es practica la pesca




       PESCA COSTANERA          PESCA D’ALTURA              GRAN PESCA
PESCA COSTANERA
Els vaixells son petits i disposen de xarxes. Surten a pescar cada dia

S’allunyen poc de la costa i la pesca es ven a les llotges de pescadors

Les captures son cada vegada menys nombroses per l’exhauriment dels
fons marí
PESCA D’ALTURA
Els vaixells són grans i pesquen lluny de les seves bases al llarg
de setmanes o mesos

Disposen de les darreres tecnologies per situar els bancs de peixos

Processen i congelen les captures amb grans cambres de refrigeració
GRAN PESCA
La practiquen les principals potències pesqueres que realitzen
captures a tots els oceans del món

Es basa en grans vaixells d’abastament que processen el peix que
capturen altres pesquers més petits (salaons, conserves, congelats)

Els vaixells només tornen a port per descarregar les captures i per fer
reparacions
PRINCIPALS ZONES               CALADORS. Àrees on la pesca es
   PESQUERES                   abundant




                   Plataforma continental extensa: Les aigües són
                   poc profundes (Mar del Nord, Mar de Japó).

                   Contacte entre corrents freds i calents: Hi ha
  PRINCIPALS       moltes espècies de peixos (Terranova).
   CALADORS
                   Costa on a prop hi ha un corrent fred: Hi ha
                   molt plàcton i, per tant, moltes espècies que
                   mengen plàcton o que mengen peixos que
                   mengen plàcton (Califòrnia, Xile)
7. ELS PROBLEMES DE LA PESCA




                Hi ha tres problemes importants



   SOBREPESCA       MANCA DE CALADORS             CONTAMINACIÓ DE LES
                    INTERNACIONALS                AIGÜES
Causada per una sobreexplotació dels
SOBREPESCA               recursos pesquers


             Us de xarxes de malla ampla per protegir a les
             cries

             Control de les dimensions mínimes de les
             espècies capturades
SOLUCIONS
             Establiment de temporades de veda per
             permetre la reproducció de l’espècie

             Limitació de la capacitat de les flotes
             pesqueres
Aigües jurisdiccionals
 Les Nacions Unides va decidir que cada país podia tenir aigües
 pròpies per aprofitar-ne els recursos.


 Aquestes aigües ocupen 200 milles (370 km) des de la costa.


 Els països van haver d’abandonar els seus caladors habituals o van
 haver de fer tractats amb altres països.
L’EXPLOTACIÓ SOSTENIBLE DELS RECURSOS MARINS

 Per assegurar una explotació sostenible dels recursos marins es
 considera urgent reemplaçar el sistema de depredació per una
 explotació intel·ligent de la mar.


 Per això hi ha alternatives:
          - La aqüicultura: cria de peixos
          - La limitació de les captures

More Related Content

What's hot

Unitat 5 2017-18 - EL SECTOR PRIMARI
Unitat 5   2017-18 - EL SECTOR PRIMARIUnitat 5   2017-18 - EL SECTOR PRIMARI
Unitat 5 2017-18 - EL SECTOR PRIMARIjordimanero
 
Unitat 4 mineria, energia i construcció 1
Unitat 4 mineria, energia i construcció 1Unitat 4 mineria, energia i construcció 1
Unitat 4 mineria, energia i construcció 1Julia Valera
 
Els paisatges agraris d'Espanya
Els paisatges agraris d'EspanyaEls paisatges agraris d'Espanya
Els paisatges agraris d'Espanyaprofessor_errant
 
Unitat 5. la indústria
Unitat 5. la indústriaUnitat 5. la indústria
Unitat 5. la indústriaJulia Valera
 
El paisatge agrari
El paisatge agrariEl paisatge agrari
El paisatge agraripilarmestres
 
3r eso tema 8-l'agricultura,la ramaderia i la pesca
3r eso tema 8-l'agricultura,la ramaderia i la pesca3r eso tema 8-l'agricultura,la ramaderia i la pesca
3r eso tema 8-l'agricultura,la ramaderia i la pescaMario Vicedo Pellin
 
Tema 13. La globalitzacio (lèxic). GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT
Tema 13. La globalitzacio (lèxic). GEOGRAFIA 2n BATXILLERATTema 13. La globalitzacio (lèxic). GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT
Tema 13. La globalitzacio (lèxic). GEOGRAFIA 2n BATXILLERATRafael Palomero Caro
 
Característiques del modernisme
Característiques del modernismeCaracterístiques del modernisme
Característiques del modernismeyovima70
 
3 Unitats Exteriors: Serralades I Depressions
3 Unitats Exteriors: Serralades I Depressions3 Unitats Exteriors: Serralades I Depressions
3 Unitats Exteriors: Serralades I Depressionsmalbert1
 
Unitat 3. l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura
Unitat 3. l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silviculturaUnitat 3. l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura
Unitat 3. l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silviculturaCristian Domínguez Bolaños
 
Sector primari (Geografia 2n BAT)
Sector primari (Geografia 2n BAT)Sector primari (Geografia 2n BAT)
Sector primari (Geografia 2n BAT)Institut de Sales
 
Unitat 4 globalització
Unitat 4   globalitzacióUnitat 4   globalització
Unitat 4 globalitzacióDavid Busquets
 
LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)
LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)
LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)Antonio Núñez
 
5. l'activitat econòmica
5. l'activitat econòmica5. l'activitat econòmica
5. l'activitat econòmicaAnabernabeu
 
Oracions compostes
Oracions compostesOracions compostes
Oracions compostesManelic
 
Comentari d'una piràmide de població
Comentari d'una piràmide de poblacióComentari d'una piràmide de població
Comentari d'una piràmide de poblacióSira Sancho
 

What's hot (20)

Unitat 5 2017-18 - EL SECTOR PRIMARI
Unitat 5   2017-18 - EL SECTOR PRIMARIUnitat 5   2017-18 - EL SECTOR PRIMARI
Unitat 5 2017-18 - EL SECTOR PRIMARI
 
Unitat 4 mineria, energia i construcció 1
Unitat 4 mineria, energia i construcció 1Unitat 4 mineria, energia i construcció 1
Unitat 4 mineria, energia i construcció 1
 
Els paisatges agraris d'Espanya
Els paisatges agraris d'EspanyaEls paisatges agraris d'Espanya
Els paisatges agraris d'Espanya
 
Unitat 5. la indústria
Unitat 5. la indústriaUnitat 5. la indústria
Unitat 5. la indústria
 
El paisatge agrari
El paisatge agrariEl paisatge agrari
El paisatge agrari
 
3r eso tema 8-l'agricultura,la ramaderia i la pesca
3r eso tema 8-l'agricultura,la ramaderia i la pesca3r eso tema 8-l'agricultura,la ramaderia i la pesca
3r eso tema 8-l'agricultura,la ramaderia i la pesca
 
Tema 13. La globalitzacio (lèxic). GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT
Tema 13. La globalitzacio (lèxic). GEOGRAFIA 2n BATXILLERATTema 13. La globalitzacio (lèxic). GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT
Tema 13. La globalitzacio (lèxic). GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT
 
Característiques del modernisme
Característiques del modernismeCaracterístiques del modernisme
Característiques del modernisme
 
3 Unitats Exteriors: Serralades I Depressions
3 Unitats Exteriors: Serralades I Depressions3 Unitats Exteriors: Serralades I Depressions
3 Unitats Exteriors: Serralades I Depressions
 
Unitat 3. l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura
Unitat 3. l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silviculturaUnitat 3. l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura
Unitat 3. l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura
 
Sector primari (Geografia 2n BAT)
Sector primari (Geografia 2n BAT)Sector primari (Geografia 2n BAT)
Sector primari (Geografia 2n BAT)
 
Unitat 2: La revolució industrial
Unitat 2:  La revolució industrialUnitat 2:  La revolució industrial
Unitat 2: La revolució industrial
 
Unitat 4 globalització
Unitat 4   globalitzacióUnitat 4   globalització
Unitat 4 globalització
 
LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)
LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)
LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES (4ESO)
 
5. l'activitat econòmica
5. l'activitat econòmica5. l'activitat econòmica
5. l'activitat econòmica
 
Oracions compostes
Oracions compostesOracions compostes
Oracions compostes
 
Els paisatges agraris
Els paisatges agrarisEls paisatges agraris
Els paisatges agraris
 
Comentari d'una piràmide de població
Comentari d'una piràmide de poblacióComentari d'una piràmide de població
Comentari d'una piràmide de població
 
Unitat 3: Liberalisme i nacionalisme
Unitat 3:  Liberalisme i nacionalismeUnitat 3:  Liberalisme i nacionalisme
Unitat 3: Liberalisme i nacionalisme
 
El modernisme
El modernismeEl modernisme
El modernisme
 

Viewers also liked

Demografia de La Plana Baixa
Demografia de La Plana Baixa Demografia de La Plana Baixa
Demografia de La Plana Baixa Toni Pitarch
 
La Guerra de Successió a Vila-real
La Guerra de Successió a Vila-realLa Guerra de Successió a Vila-real
La Guerra de Successió a Vila-realToni Pitarch
 
Agricultura, Ganaderia Y Pesca
Agricultura, Ganaderia Y PescaAgricultura, Ganaderia Y Pesca
Agricultura, Ganaderia Y PescaLuis Lecina
 
AGRICULTURA, RAMADERIA I PESCA
AGRICULTURA, RAMADERIA I PESCA AGRICULTURA, RAMADERIA I PESCA
AGRICULTURA, RAMADERIA I PESCA guest66456d
 
Ud6. espacios industriales. prácticos
Ud6. espacios industriales. prácticosUd6. espacios industriales. prácticos
Ud6. espacios industriales. prácticosRocío Bautista
 
Catalunya i espanya al segle xix
Catalunya i espanya al segle xixCatalunya i espanya al segle xix
Catalunya i espanya al segle xixjcestrella
 
Geografia de la comunitat valenciana
Geografia de la comunitat valencianaGeografia de la comunitat valenciana
Geografia de la comunitat valencianaTere Donet
 
Agricultura
AgriculturaAgricultura
Agriculturatorque
 
Poblacio activa
Poblacio activaPoblacio activa
Poblacio activamalsius2
 
Espacios y Actividades Agrarias
Espacios y Actividades AgrariasEspacios y Actividades Agrarias
Espacios y Actividades Agrariasanabel sánchez
 
Unitat 3 liberalisme, restauració i nacionalisme - 2017-18
Unitat 3   liberalisme, restauració  i nacionalisme - 2017-18Unitat 3   liberalisme, restauració  i nacionalisme - 2017-18
Unitat 3 liberalisme, restauració i nacionalisme - 2017-18jordimanero
 
Substitució pronominal cd ci
Substitució pronominal cd ciSubstitució pronominal cd ci
Substitució pronominal cd ciselegna curso
 
Tema 4: La agricultura, la ganadería y la pesca
Tema 4: La agricultura, la ganadería y la pescaTema 4: La agricultura, la ganadería y la pesca
Tema 4: La agricultura, la ganadería y la pesca3esommdelaiglesia
 
Unitat 6 2017-18 - el sector secundari
Unitat 6   2017-18 - el sector secundariUnitat 6   2017-18 - el sector secundari
Unitat 6 2017-18 - el sector secundarijordimanero
 
Sector Primari
Sector PrimariSector Primari
Sector PrimariTxeli
 
Sector primari
Sector primariSector primari
Sector primariMarlluch
 

Viewers also liked (20)

Demografia de La Plana Baixa
Demografia de La Plana Baixa Demografia de La Plana Baixa
Demografia de La Plana Baixa
 
La Guerra de Successió a Vila-real
La Guerra de Successió a Vila-realLa Guerra de Successió a Vila-real
La Guerra de Successió a Vila-real
 
AGRICULTURA
AGRICULTURAAGRICULTURA
AGRICULTURA
 
Agricultura, Ganaderia Y Pesca
Agricultura, Ganaderia Y PescaAgricultura, Ganaderia Y Pesca
Agricultura, Ganaderia Y Pesca
 
AGRICULTURA, RAMADERIA I PESCA
AGRICULTURA, RAMADERIA I PESCA AGRICULTURA, RAMADERIA I PESCA
AGRICULTURA, RAMADERIA I PESCA
 
Ud6. espacios industriales. prácticos
Ud6. espacios industriales. prácticosUd6. espacios industriales. prácticos
Ud6. espacios industriales. prácticos
 
Catalunya i espanya al segle xix
Catalunya i espanya al segle xixCatalunya i espanya al segle xix
Catalunya i espanya al segle xix
 
Geografia de la comunitat valenciana
Geografia de la comunitat valencianaGeografia de la comunitat valenciana
Geografia de la comunitat valenciana
 
Agricultura
AgriculturaAgricultura
Agricultura
 
Agricultura
AgriculturaAgricultura
Agricultura
 
Poblacio activa
Poblacio activaPoblacio activa
Poblacio activa
 
La Agricultura
La AgriculturaLa Agricultura
La Agricultura
 
Espacios y Actividades Agrarias
Espacios y Actividades AgrariasEspacios y Actividades Agrarias
Espacios y Actividades Agrarias
 
Unitat 3 liberalisme, restauració i nacionalisme - 2017-18
Unitat 3   liberalisme, restauració  i nacionalisme - 2017-18Unitat 3   liberalisme, restauració  i nacionalisme - 2017-18
Unitat 3 liberalisme, restauració i nacionalisme - 2017-18
 
Substitució pronominal cd ci
Substitució pronominal cd ciSubstitució pronominal cd ci
Substitució pronominal cd ci
 
Tema 4: La agricultura, la ganadería y la pesca
Tema 4: La agricultura, la ganadería y la pescaTema 4: La agricultura, la ganadería y la pesca
Tema 4: La agricultura, la ganadería y la pesca
 
Unitat 6 2017-18 - el sector secundari
Unitat 6   2017-18 - el sector secundariUnitat 6   2017-18 - el sector secundari
Unitat 6 2017-18 - el sector secundari
 
Els aliments
Els alimentsEls aliments
Els aliments
 
Sector Primari
Sector PrimariSector Primari
Sector Primari
 
Sector primari
Sector primariSector primari
Sector primari
 

Similar to L’AGRICULTURA, LA RAMADERIA I LA PESCA

Unitat 5 el sector primari
Unitat 5   el sector primariUnitat 5   el sector primari
Unitat 5 el sector primarijordimanero
 
Ppt sector primari
Ppt sector primariPpt sector primari
Ppt sector primariLibertango
 
Sector primari
Sector primariSector primari
Sector primarimarcapmany
 
T3 Sector Primari.pptx
T3 Sector Primari.pptxT3 Sector Primari.pptx
T3 Sector Primari.pptxMaria Polo
 
Sector primari_Nora_Alba
Sector primari_Nora_AlbaSector primari_Nora_Alba
Sector primari_Nora_AlbaPili Lopez
 
Sector primari-classe-3eso
Sector primari-classe-3esoSector primari-classe-3eso
Sector primari-classe-3esomarivisaiz
 
Sector primari-classe-3eso
Sector primari-classe-3esoSector primari-classe-3eso
Sector primari-classe-3esomarivisaiz
 
Sector primari-classe-3eso
Sector primari-classe-3esoSector primari-classe-3eso
Sector primari-classe-3esomarivisaiz
 
Sector primari-classe-3eso
Sector primari-classe-3esoSector primari-classe-3eso
Sector primari-classe-3esomarivisaiz
 
Sector primari-classe-3eso
Sector primari-classe-3esoSector primari-classe-3eso
Sector primari-classe-3esomarivisaiz
 
Josefina i nerea l’agricultura, la ramaderia i la pesca nerea y josefina
Josefina i nerea l’agricultura, la ramaderia i la pesca nerea y josefinaJosefina i nerea l’agricultura, la ramaderia i la pesca nerea y josefina
Josefina i nerea l’agricultura, la ramaderia i la pesca nerea y josefinaamelisgalmes
 
Els espais del sector primari
Els espais del sector primariEls espais del sector primari
Els espais del sector primariNatalia Molinero
 
TEMA 5. El sector primari. GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT
TEMA 5. El sector primari. GEOGRAFIA 2n BATXILLERATTEMA 5. El sector primari. GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT
TEMA 5. El sector primari. GEOGRAFIA 2n BATXILLERATRafael Palomero Caro
 
TEMA 5. Agricultura i pesca (lèxic). GEOGRAFIA Wn BATXILLERAT
TEMA 5. Agricultura i pesca (lèxic). GEOGRAFIA Wn BATXILLERATTEMA 5. Agricultura i pesca (lèxic). GEOGRAFIA Wn BATXILLERAT
TEMA 5. Agricultura i pesca (lèxic). GEOGRAFIA Wn BATXILLERATRafael Palomero Caro
 

Similar to L’AGRICULTURA, LA RAMADERIA I LA PESCA (20)

Unitat 5 el sector primari
Unitat 5   el sector primariUnitat 5   el sector primari
Unitat 5 el sector primari
 
Ppt sector primari
Ppt sector primariPpt sector primari
Ppt sector primari
 
Sector primari
Sector primariSector primari
Sector primari
 
T3 Sector Primari.pptx
T3 Sector Primari.pptxT3 Sector Primari.pptx
T3 Sector Primari.pptx
 
Sector primari_Nora_Alba
Sector primari_Nora_AlbaSector primari_Nora_Alba
Sector primari_Nora_Alba
 
Sector primari-classe-3eso
Sector primari-classe-3esoSector primari-classe-3eso
Sector primari-classe-3eso
 
Sector primari-classe-3eso
Sector primari-classe-3esoSector primari-classe-3eso
Sector primari-classe-3eso
 
Sector primari-classe-3eso
Sector primari-classe-3esoSector primari-classe-3eso
Sector primari-classe-3eso
 
Sector primari-classe-3eso
Sector primari-classe-3esoSector primari-classe-3eso
Sector primari-classe-3eso
 
Sector primari-classe-3eso
Sector primari-classe-3esoSector primari-classe-3eso
Sector primari-classe-3eso
 
Polis3tema4
Polis3tema4Polis3tema4
Polis3tema4
 
El sector primari
El sector primariEl sector primari
El sector primari
 
Geografia paisatge agrari
Geografia paisatge agrariGeografia paisatge agrari
Geografia paisatge agrari
 
Sector Primari
Sector PrimariSector Primari
Sector Primari
 
Josefina i nerea l’agricultura, la ramaderia i la pesca nerea y josefina
Josefina i nerea l’agricultura, la ramaderia i la pesca nerea y josefinaJosefina i nerea l’agricultura, la ramaderia i la pesca nerea y josefina
Josefina i nerea l’agricultura, la ramaderia i la pesca nerea y josefina
 
Els espais del sector primari
Els espais del sector primariEls espais del sector primari
Els espais del sector primari
 
Agricultura
AgriculturaAgricultura
Agricultura
 
La producció agrària
La producció agràriaLa producció agrària
La producció agrària
 
TEMA 5. El sector primari. GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT
TEMA 5. El sector primari. GEOGRAFIA 2n BATXILLERATTEMA 5. El sector primari. GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT
TEMA 5. El sector primari. GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT
 
TEMA 5. Agricultura i pesca (lèxic). GEOGRAFIA Wn BATXILLERAT
TEMA 5. Agricultura i pesca (lèxic). GEOGRAFIA Wn BATXILLERATTEMA 5. Agricultura i pesca (lèxic). GEOGRAFIA Wn BATXILLERAT
TEMA 5. Agricultura i pesca (lèxic). GEOGRAFIA Wn BATXILLERAT
 

More from locoserrallo

Unitat9 Crisi de les democràcies i Segona Guerra Mundial
Unitat9 Crisi de les democràcies i Segona Guerra Mundial Unitat9 Crisi de les democràcies i Segona Guerra Mundial
Unitat9 Crisi de les democràcies i Segona Guerra Mundial locoserrallo
 
Unitats 10 12-13 Espanya al segle XX
Unitats 10 12-13 Espanya al segle XXUnitats 10 12-13 Espanya al segle XX
Unitats 10 12-13 Espanya al segle XXlocoserrallo
 
UN MON BIPOLAR: GUERRA FREDA I DESCOLONITZACIÓ (1945-1991)
UN MON BIPOLAR:   GUERRA FREDA	 I DESCOLONITZACIÓ (1945-1991)                   UN MON BIPOLAR:   GUERRA FREDA	 I DESCOLONITZACIÓ (1945-1991)
UN MON BIPOLAR: GUERRA FREDA I DESCOLONITZACIÓ (1945-1991) locoserrallo
 
L'ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE LES SOCIETATS
L'ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE LES SOCIETATSL'ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE LES SOCIETATS
L'ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE LES SOCIETATSlocoserrallo
 
NATURA SOCIETAT: HARMONIES, CRISIS I IMPACTES
NATURA  SOCIETAT: HARMONIES, CRISIS I IMPACTESNATURA  SOCIETAT: HARMONIES, CRISIS I IMPACTES
NATURA SOCIETAT: HARMONIES, CRISIS I IMPACTESlocoserrallo
 
ELS FENOMENS MIGRATORIS
ELS FENOMENS MIGRATORISELS FENOMENS MIGRATORIS
ELS FENOMENS MIGRATORISlocoserrallo
 
CAP A UN SISTEMA MUNDIAL
CAP A UN SISTEMA MUNDIALCAP A UN SISTEMA MUNDIAL
CAP A UN SISTEMA MUNDIALlocoserrallo
 
L’ENERGIA I LA INDÚSTRIA
L’ENERGIA I LA INDÚSTRIAL’ENERGIA I LA INDÚSTRIA
L’ENERGIA I LA INDÚSTRIAlocoserrallo
 
L’ORGANITZACIÓ ECONÒMICA DE LES SOCIETATS
L’ORGANITZACIÓ ECONÒMICA DE LES SOCIETATSL’ORGANITZACIÓ ECONÒMICA DE LES SOCIETATS
L’ORGANITZACIÓ ECONÒMICA DE LES SOCIETATSlocoserrallo
 
L’ORGANITZACIÓ POLÍTICA DEL TERRITORI
L’ORGANITZACIÓ POLÍTICA DEL TERRITORIL’ORGANITZACIÓ POLÍTICA DEL TERRITORI
L’ORGANITZACIÓ POLÍTICA DEL TERRITORIlocoserrallo
 
ELS PAISSATGES DE LA TERRA
ELS PAISSATGES DE LA TERRAELS PAISSATGES DE LA TERRA
ELS PAISSATGES DE LA TERRAlocoserrallo
 
L'ECONOMIA CATALANA I EPANYOLA
L'ECONOMIA CATALANA I EPANYOLAL'ECONOMIA CATALANA I EPANYOLA
L'ECONOMIA CATALANA I EPANYOLAlocoserrallo
 
EL RELLEU: MARC FÍSIC DE LES ACTIVITATS HUMANES
EL RELLEU: MARC FÍSIC DE LES ACTIVITATS HUMANESEL RELLEU: MARC FÍSIC DE LES ACTIVITATS HUMANES
EL RELLEU: MARC FÍSIC DE LES ACTIVITATS HUMANESlocoserrallo
 

More from locoserrallo (14)

Unitat9 Crisi de les democràcies i Segona Guerra Mundial
Unitat9 Crisi de les democràcies i Segona Guerra Mundial Unitat9 Crisi de les democràcies i Segona Guerra Mundial
Unitat9 Crisi de les democràcies i Segona Guerra Mundial
 
Unitats 10 12-13 Espanya al segle XX
Unitats 10 12-13 Espanya al segle XXUnitats 10 12-13 Espanya al segle XX
Unitats 10 12-13 Espanya al segle XX
 
UN MON BIPOLAR: GUERRA FREDA I DESCOLONITZACIÓ (1945-1991)
UN MON BIPOLAR:   GUERRA FREDA	 I DESCOLONITZACIÓ (1945-1991)                   UN MON BIPOLAR:   GUERRA FREDA	 I DESCOLONITZACIÓ (1945-1991)
UN MON BIPOLAR: GUERRA FREDA I DESCOLONITZACIÓ (1945-1991)
 
L'ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE LES SOCIETATS
L'ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE LES SOCIETATSL'ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE LES SOCIETATS
L'ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE LES SOCIETATS
 
NATURA SOCIETAT: HARMONIES, CRISIS I IMPACTES
NATURA  SOCIETAT: HARMONIES, CRISIS I IMPACTESNATURA  SOCIETAT: HARMONIES, CRISIS I IMPACTES
NATURA SOCIETAT: HARMONIES, CRISIS I IMPACTES
 
ELS FENOMENS MIGRATORIS
ELS FENOMENS MIGRATORISELS FENOMENS MIGRATORIS
ELS FENOMENS MIGRATORIS
 
CAP A UN SISTEMA MUNDIAL
CAP A UN SISTEMA MUNDIALCAP A UN SISTEMA MUNDIAL
CAP A UN SISTEMA MUNDIAL
 
L’ENERGIA I LA INDÚSTRIA
L’ENERGIA I LA INDÚSTRIAL’ENERGIA I LA INDÚSTRIA
L’ENERGIA I LA INDÚSTRIA
 
L’ORGANITZACIÓ ECONÒMICA DE LES SOCIETATS
L’ORGANITZACIÓ ECONÒMICA DE LES SOCIETATSL’ORGANITZACIÓ ECONÒMICA DE LES SOCIETATS
L’ORGANITZACIÓ ECONÒMICA DE LES SOCIETATS
 
L’ORGANITZACIÓ POLÍTICA DEL TERRITORI
L’ORGANITZACIÓ POLÍTICA DEL TERRITORIL’ORGANITZACIÓ POLÍTICA DEL TERRITORI
L’ORGANITZACIÓ POLÍTICA DEL TERRITORI
 
LA UNIÓ EUROPEA
LA UNIÓ EUROPEALA UNIÓ EUROPEA
LA UNIÓ EUROPEA
 
ELS PAISSATGES DE LA TERRA
ELS PAISSATGES DE LA TERRAELS PAISSATGES DE LA TERRA
ELS PAISSATGES DE LA TERRA
 
L'ECONOMIA CATALANA I EPANYOLA
L'ECONOMIA CATALANA I EPANYOLAL'ECONOMIA CATALANA I EPANYOLA
L'ECONOMIA CATALANA I EPANYOLA
 
EL RELLEU: MARC FÍSIC DE LES ACTIVITATS HUMANES
EL RELLEU: MARC FÍSIC DE LES ACTIVITATS HUMANESEL RELLEU: MARC FÍSIC DE LES ACTIVITATS HUMANES
EL RELLEU: MARC FÍSIC DE LES ACTIVITATS HUMANES
 

Recently uploaded

MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATLasilviatecno
 
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfErnest Lluch
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxCRIS650557
 
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfErnest Lluch
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,Lasilviatecno
 

Recently uploaded (7)

HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdfHISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
 
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
 
itcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldaduraitcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldadura
 
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
 

L’AGRICULTURA, LA RAMADERIA I LA PESCA

  • 1. L’AGRICULTURA, LA RAMADERIA I LA PESCA Unitat 8 Índex general 0.-INTRODUCCIÓ 1.- EL SECTOR PRIMARI. L’AGRICULTURA 2. – ELS PAISATGES AGRARIS 3. – L’AGRICULTURA DE SUBSISTÈNCIA 4. – L’AGRICULTURA DE MERCAT 5. – LA RAMADERIA AL MÓN 6. – LA PESCA AL MÓN 7. – ELS PROBLEMES DE LA PESCA
  • 2. 1. EL SECTOR PRIMARI. L’AGRICULTURA •El sector primari comprèn les activitats relacionades amb l’obtenció i la producció d’aliments i de matèries primeres per a la indústria AGRICULTURA RAMADERIA PESCA EXPLOTACIÓ FORESTAL
  • 3. Conreu de la terra per obtenir aliments per al consum AGRICULTURA humà i animal; així com a primeres matèries per a la indústria. HISTÒRIA DE L’AGRICULTURA Fa 10.000 anys qué es va començar a Neolític conreuar la terra. Era una agricultura de subsistència a la que es dedicava el 90% de la població Evolució de Es va iniciar al Regne Unit al segle l’agricultura Revolució XVIII, amb la introducció de nous agrícola sistemes de conreus. Va significar l’augment de la producció agrícola Segles XIX La Revolució Agrícola s’extén per tot el i XX. món. Les principals conseqüències són l’augment de la població i l’èxode rural
  • 4. L’agricultura en Disminució de la població que s’hi dedica i l’actualitat del seu pes econòmic Població activa per Valor total de la producció sectors mundial Agricultura Indústria Serveis 4% 32% 64% Països desenvolupats: Poca població ocupada, alta productivitat diferències entre països: Països subdesenvolupats: Molta població ocupada, baixa productivitat
  • 5. Continuen sent decissius a les societats poc Els factors tecnificades. A les desenvolupades els factors físics físics queden supeditats a la tecnologia EL CLIMA. Cada conreu necessita unes condicions climàtiques, de temperatura i d'humitat, per créixer. Les condicions no extremes són normalment les mes adequades EL RELLEU. L'agricultura se sol localitzar a les planes,terreny és favorable per la mecanització. Per aprofitar el terreny dels vessants de les muntanyes, s'hi construeixen bancals o feixes. EL SÒL. Les plantes necessiten un sòl fèrtil, amb una composició i sals minerals determinades
  • 6. 2. ELS PAISATGES AGRARIS PAISATGE Paisatge natural modificat amb la finalitat d'obtenir AGRARI productes de la natura. Caracterizat per: PARCEL·LES SISTEMES DE CONREU POBLAMENT
  • 7. Parcel.la: cada una de les parts en que PARCEL·LA es divideix el paisatge agrari. Segons la mida Tipus de Segons la forma parcel.les Segons la delimitació MINIFUNDI. Parcel·la de petites dimensions Segons la mida LATIFUNDI. Parcel·la de grans dimensions REGULAR Segons la forma IRREGULAR
  • 8. BOCAGE O CAMPS CLOSOS. Parcel·les tancades amb murs o tanques. Aquest tipus de paisatge el trobem a l'Europa atlàntica. SEGONS LA DELIMITACIÓ OPENFIELD O CAMP OBERT. Parcel·les obertes, sense tanques que les delimitin i de formes regulars
  • 9. SISTEMES DE CONREU POLICONREU REGADIU AGRICULTURA INTENSIVA MONOCONREU SECÀ AGRICULTURA EXTENSIVA Policonreu i Monoconreu Policonreu: conreu en una mateixa parcel·la diverses espècies de vegetals. És propi de les zones poc desenvolupades o de les zones d’horta als països desenvolupats Monoconreu: consisteix a conrear en un espai un sol producte. Dirigida al mercat
  • 10. Els sistemes de reg. Agricultura de secà Agricultura de regadiu Aigua de les pluges Sistemes artificials de regs Ocupa una extensió més gran. Alt valor econòmic. Inferior valor econòmic. Ocupa menys extensió.
  • 11. Segons el tipus d'aprofitament del sòl AGRICULTURA INTENSIVA AGRICULTURA EXTENSIVA -S'hi produeix la quantitat més gran -La seva finalitat és obtenir a de productes en l'espai més petit preu baix grans quantitats dels possible. productes que s'hi conreen -Es practica a llocs molt poblats on el -Es practica a llocs poc poblats terreny és escàs i les propietats són amb molt terreny i amb poca petites. mà d'obra. -L'agricultura intensiva produeix -Les màquines fan una bona fruites, llegums, verdures i l’arròs. part de la feina.
  • 12. POBLAMENT RURAL: part de l’espai rural on habiten les persones POBLAMENT DISPERS POBLAMENT CONCENTRAT -Els habitatges estan aïllats els uns -Els habitatges estan agrupats dels altres en pobles i ciutats
  • 13. 3. L’AGRICULTURA DE SUBSISTÈNCIA CARACTERÍSTIQUES És molt important als països subdesenvolupats Agricultura de subsistència (per consum propi) Policonreu Tècniques i eines molt primitives Forta dependència dels factors físics Ocupa la major part de la població
  • 14. AGRICULTURA DE SUBSISTÈNCIA. TIPUS •L’agricultura itinerant per cremació, que es practica a l’Àfrica, a l’Amèrica del Sud i algunes zones d’Àsia. •L’agricultura extensiva de secà, que es fa a les zones seques de l’Àfrica. •L’agricultura irrigada de l’arròs de l’Àsia monsònica
  • 15. Agricultura itinerant per cremació •En aquest tipus d’agricultura els camps s’obtenen cremant els boscos o la sabana. •El camp queda net i la cendra serveix d’adob. •Finalment, s’hi fan uns forats, que és on es planten les llavors de diferentes plantes. •Els camps són productius tres o quatre anys perquè els sòls s’erosionen i s’exhaureixen ràpidament.
  • 16. Agricultura extensiva de secà •Associació de les activitats agrícoles i ramaderes, de manera que gràcies a l’adob que proporcionen els animals és possible de fer una explotació permanent del sòl. •Les parcel·les es divideixen en tres zones i segueixen una rotació triennal, perquè així s’assegura la fertilitat del sòl.
  • 17. Agricultura irrigada de l’arròs •Les pluges són abundants a causa dels monsons. •Agricultura molt intensiva: gràcies a les pluges de l’estiu s’obté una collita d’arrós, i quan encara no ha estat recollida, se sembra ja el planter de la següent amb la finalitat d’obtenir la segona collita a l’hivern.
  • 18. 4. L’AGRICULTURA DE MERCAT PAS DE L’AGRICULTURA DE SUBSISTÈNCIA A LA DE MERCAT Comença als països desenvolupats amb la Revolució Industrial Les millores de les activitats agràries van fer possible obtenir productes sobrants Una agricultura excedentària va permetre l’augment de la població i l’èxode rural
  • 19. L’AGRICULTURA DE agricultura orientada a la venda MERCAT Objectiu principal Obtenció del màxim benefici possible gràcies a… Especialització de Mecanització de les Tècniques de la producció feines del camp conreu modernes Grans inversions, però augment de productivitat que comportarà un major benefici.
  • 20. CARACTERÍSTIQUES DE L’AGRICULTURA DE MERCAT Mecanització del camp És la utilització de màquines per fer la feina i permet: • Estalviar mà d’obra. • Augmentar la producció. • Disminuir els preus dels productes agrícoles.
  • 21. Especialitzaci ó de la producció agrària És la especialització en un producte i permet: • Augmentar la producció i disminuir les inversions. • Millor comercialització ja que és coneixen les exigències del mercat
  • 22. Ràpida comercialització dels productes agràris Amb els mitjans de transport moderns es permet: • Fer una comercialització més ràpida i més econòmica. • Utilitzar transports segons els productes.
  • 23. Agricultura Objectiu: aconseguir el màxim benefici al mercat d’especulació internacional tipus Agricultura especialitzada Agricultura de plantació Agricultura especialitzada Grans explotacions dedicades al monoconreu als països desenvolupats Explotacions molt automatitzades amb les tècniques més avançades Producció de qualitat adreçada als mercats internacionals
  • 24. L’agricultura de plantació. Localització Països tropicals subdesenvolupats Origen Colonització dels europeus a partir del segle XVI Agricultura de mercat Grans propietats Gran inversió de capital Característiques Monoconreu Mà d’obra abundant Productes tropicals Beneficis per a les empreses estrangeres Alguns països han d’importar aliments Problemes Explotació molt extensiva Decissions en funció dels preus
  • 25. 5. LA RAMADERIA AL MÓN RAMADERIA ES LA CRIA D’ANIMALS finalitats Obtenir productes: Força de treball carn, llet, pell, ous, etc BOVINA BOUS OVINA OVELLES RAMADERIA PORCINA PORCS CAPRINA CABRES AVICULTURA AUS
  • 26. RAMADERIA tipus TRADICIONAL COMERCIAL O DE MERCAT RAMADERIA TRADICIONAL Complementa l’agricultura tradicional: el bestiar treballa el camp i proporciona adobs. Els animals pasturen als guarets i muntanyes properes Petits ramats que proporcionen carn, llet i llana A les zones molt seques hi ha la ramaderia de subsistència on els pastors són nòmades i es desplacen periòdicament.
  • 27. Ramaderia Objectiu: vendre la producció al mercat i aconseguir el Comercial màxim benefici. tipus Ramaderia Intensiva Ramaderia Extensiva RAMADERIA INTENSIVA Es practica en explotacions especialitzades Es destina molt capital en mà d’obra, inversions, instal·lacions i aliments pel bestiar. Els animals son criats en regim d’estabulació o semiestabulació per accelerar l’engreix
  • 28. Estabulada. El ramat s'alimenta amb pinsos a les granges o en estables. Semiestabulada. El bestiar s'alimenta de les pastures RAMADERIA naturals a l'estiu i de farratges la resta de l'any. No estabulada. Els animals s'alimenten exclusivament de les pastures naturals. RAMADERIA EXTENSIVA Explotacions que disposen de grans extensions de pastures. Països com USA, Austràlia, Canadà, Argentina... Necessita poca mà d’obra perquè els ramats pasturen lliurement
  • 29. 6. LA PESCA AL MÓN L’APROFITAMENT DELS RECURSOS ANIMALS QUE PESCA OFEREIX EL MAR I LES AIGÜES INTERIORS (RIUS I LLACS) tipus PESCA TRADICIONAL PESCA INDUSTRIAL
  • 30. PESCA TRADICIONAL O ARTESANAL Pesca que es fa prop de la costa amb ormeig de pesca molt primitius i sencills (xarxes, nanses, hams, etc) Es manté a regions poc desenvolupades. La seva producció és escassa i serveix, bàsicament, per a l’autoconsum
  • 31. Objectiu: obtenir un gran volum de captures pel PESCA mercat. Per això necessita recursos econòmics, una INDUSTRIAL tecnologia avançada i unes infraestructures portuàries tipus En funció del lloc on es practica la pesca PESCA COSTANERA PESCA D’ALTURA GRAN PESCA
  • 32. PESCA COSTANERA Els vaixells son petits i disposen de xarxes. Surten a pescar cada dia S’allunyen poc de la costa i la pesca es ven a les llotges de pescadors Les captures son cada vegada menys nombroses per l’exhauriment dels fons marí
  • 33. PESCA D’ALTURA Els vaixells són grans i pesquen lluny de les seves bases al llarg de setmanes o mesos Disposen de les darreres tecnologies per situar els bancs de peixos Processen i congelen les captures amb grans cambres de refrigeració
  • 34. GRAN PESCA La practiquen les principals potències pesqueres que realitzen captures a tots els oceans del món Es basa en grans vaixells d’abastament que processen el peix que capturen altres pesquers més petits (salaons, conserves, congelats) Els vaixells només tornen a port per descarregar les captures i per fer reparacions
  • 35. PRINCIPALS ZONES CALADORS. Àrees on la pesca es PESQUERES abundant Plataforma continental extensa: Les aigües són poc profundes (Mar del Nord, Mar de Japó). Contacte entre corrents freds i calents: Hi ha PRINCIPALS moltes espècies de peixos (Terranova). CALADORS Costa on a prop hi ha un corrent fred: Hi ha molt plàcton i, per tant, moltes espècies que mengen plàcton o que mengen peixos que mengen plàcton (Califòrnia, Xile)
  • 36.
  • 37.
  • 38. 7. ELS PROBLEMES DE LA PESCA Hi ha tres problemes importants SOBREPESCA MANCA DE CALADORS CONTAMINACIÓ DE LES INTERNACIONALS AIGÜES
  • 39. Causada per una sobreexplotació dels SOBREPESCA recursos pesquers Us de xarxes de malla ampla per protegir a les cries Control de les dimensions mínimes de les espècies capturades SOLUCIONS Establiment de temporades de veda per permetre la reproducció de l’espècie Limitació de la capacitat de les flotes pesqueres
  • 40. Aigües jurisdiccionals Les Nacions Unides va decidir que cada país podia tenir aigües pròpies per aprofitar-ne els recursos. Aquestes aigües ocupen 200 milles (370 km) des de la costa. Els països van haver d’abandonar els seus caladors habituals o van haver de fer tractats amb altres països.
  • 41. L’EXPLOTACIÓ SOSTENIBLE DELS RECURSOS MARINS Per assegurar una explotació sostenible dels recursos marins es considera urgent reemplaçar el sistema de depredació per una explotació intel·ligent de la mar. Per això hi ha alternatives: - La aqüicultura: cria de peixos - La limitació de les captures