2. informe final cor maria maria reina

Informe i Buidatge dades de les Enquestes de Mobilitat del Centre Educatiu Maria Reina.

INFORME I DADES DE LES ENQUESTES
DE MOBILITAT DEL CENTRE EDUCATIU
MARIA REINA

Institut Municipal d’Educació d’Olot 2010/2011

1


ÍNDEX

INTRODUCCIÓ ................................................................................................. 3

INFORME OBSERVACIÓ DIRECTA MARIA REINA ......................................................... 3

OBSERVACIÓ SENSE ACTIVITAT ...................................................................................5
OBSERVACIÓ AMB ACTIVITAT ..................................................................................8

ENTREVISTA EQUIP DIRECTIU............................................................................. 10

ENTREVISTA AMIPA ......................................................................................... 12

MARIA REINA ................................................................................................. 13

DADES DE PARTICIPACIÓ ....................................................................................... 13
HÀBITS DE DESPLAÇAMENT ..................................................................................... 13

MOBILITAT EN VEHICLE PRIVAT ............................................................................. 15
MOBILITAT A PEU .............................................................................................. 17
ACTUACIONS DE MILLORA ...................................................................................... 21

DADES TOTALS DELS CENTRES D’INFANTIL I PRIMÀRIA D’OLOT .................................. 23

DADES DE PARTICIPACIÓ ....................................................................................... 23
HÀBITS DE DESPLAÇAMENT ..................................................................................... 23

MOBILITAT EN VEHICLE PRIVAT ............................................................................. 25
MOBILITAT A PEU .............................................................................................. 26
ACTUACIONS DE MILLORA ...................................................................................... 29

CONCLUSIONS ................................................................................................ 30

2


INTRODUCCIÓ

En aquest document es presenta l’Informe i el Buidatge de Dades de les Enquestes de Mobilitat dels
centres educatius d’educació infantil i primària d’Olot, realitzat per l’equip de Mobilitat de l’Institut
Municipal d’Educació d’Olot (IME). Aquest estudi s’emmarca en la línia de treball iniciada el curs 2009-
2010 pel Consell Escolar Municipal (CEM) des de les diverses comissions.

Arran del Pacte per la Mobilitat, iniciat a Olot l’any 2003, l’Ajuntament d’Olot s’ha marcat diversos
objectius (potenciar el transport públic, impulsar els desplaçaments a peu i en bicicleta, etc) que tenen
com a finalitat potenciar la mobilitat sostenible a la ciutat. Des d’aquell any, l’Ajuntament ha realitzat
millores a la ciutat per afavorir la seguretat dels vianants; entre d’altres ha donat suport al Transport
Públic d’Olot (TPO), per exemple, fent que aquest sigui compatible i eficaç en el trasllat d’alumnes als
centres educatius d’infantil, primària i secundària. Un dels objectius que es va acordar en el Pacte per
la Mobilitat, era el d’avançar en les propostes que incideixen en la mobilitat. Per aquest motiu des de
l’IME s’ha elaborat un estudi amb la finalitat de conèixer els hàbits de mobilitat dels ciutadans d’Olot i
així poder incidir de forma eficient en les necessitats que es puguin detectar respecte la mobilitat.
L’estudi ha constat de tres eixos principals:

• El Transport Públic d’Olot S’ha portar a terme un estudi en el que s’ha tingut en compte:
l’estat de les parades del TPO, detectant mancances i proposant millores, l’opinió dels usuaris
d’aquest servei, l’observació directa del funcionament de les diferents línies del servei,
promoció del servei, etc.
• Zones industrials Estudi de les zones industrials sobre l’accessibilitat a la zona, detecció de
mancances i propostes de millora. Redacció i realització d’entrevistes sobre mobilitat a les
principals empreses de les diferents zones industrials les quals s’han utilitzat per portar a
terme un estudi comparatiu entre els horaris del Transport Públic d’Olot i els de les empreses
de cada zona.

L’informe d’aquests dos eixos de l’estudi s’ha lliurat als serveis tècnics de l’Ajuntament per
poder esmenar les deficiències.

• Estudi de mobilitat als centres educatius del municipi. Estudi d’accessibilitat i propostes de
millora, entrevista sobre els hàbits de mobilitat als equips directius i les AMiPAs dels diferents
centres educatius, enquestes als infants i joves del municipi per tal de conèixer els hàbits de
mobilitat d’aquests i les seves famílies.

Val a dir que aquest últim punt és l’eix vertebrador d’aquest informe. L’Ajuntament d’Olot, des de l’IME
amb la col—laboració de la Regidoria de Mobilitat, ha impulsat aquest estudi convençut de la necessitat
de millorar la seguretat així com la mobilitat de la mainada en els desplaçaments al centre educatiu,
amb l’objectiu de potenciar hàbits de mobilitat més sostenibles i assolir els objectius marcats com a
Ciutat Educadora.

Tots els centres educatius s’han implicat activament en el procés per a que les enquestes sobre hàbits
de mobilitat fossin degudament contestades per part de familiars i alumnes. Alhora, a través d’una
entrevista personalitzada, els Equips Directius i les AMiPAs dels diversos centres educatius han aportat
propostes per millorar l’entorn immediat del centre i afavorir una mobilitat més sostenible. El resultat

3


és un estudi amb una significativa participació de les famílies i alumnes d’educació infantil i
primària. Han respòs un 58,31% del total de famílies d’Olot amb fills/es en aquestes etapes.

Fent els corresponents càlculs estadístics per saber si la mostra és representativa, el resultat és que
l’estudi és altament representatiu amb un error mostral inferior al 2%.

La destacada participació en l’informe global (infantil, primària, secundària) per part de les famílies i
els alumnes mostra el gran interès que desperta el tema de la mobilitat entre els ciutadans. A tots ells,
mestres, professors, directors, pares i mares, infants i joves, agraïm la seva entrega i col—laboració en la
realització de les enquestes i entrevistes.

L’estudi de Mobilitat s’ha realitzat des de l’IME, responent a una clara filosofia i/o manera d’entendre
la realitat social: l’educació és la via més eficaç per promoure nous hàbits de mobilitat més
responsables, tot generant espais de debat i reflexió, realitzant activitats per prendre’n consciència,
entre d’altres. El fet que les famílies amb els infants (en el cas de primària) o els joves (en el cas de
secundària) responguessin una exhaustiva enquesta sobre mobilitat (indicant els hàbits de
desplaçament, els punts de risc del recorregut, etc) ha estat un exercici pedagògic i reflexiu, un pas
més encaminat cap a construir una ciutat més sostenible i responsable amb el medi ambient.

Olot, com a Ciutat Educadora, assumeix que l’educació és un repte de tots, per aquest motiu, la
mobilitat sostenible forma part dels seus propòsits i és un tema rellevant que s’està desenvolupant al
Consell Escolar Municipal. Entre d’altres es vetlla per:

• Promoure l’equilibri i l’harmonia a la ciutat.
• Recuperar els carrers com a espais de convivència i intercanvi.
• Incentivar hàbits més sostenibles i saludables: prioritzar la mobilitat a peu, en bicicleta o en
transport públic ja que són sistemes de desplaçament més eficients, beneficiosos i tranquils.
• Impulsar mesures concretes per millorar l’accessibilitat a Persones amb Mobilitat Reduïda (a
partir d’ara PMR).
• Educar als ciutadans en alternatives de mobilitat i fomentar la participació i la
coresponsabilitat en la mobilitat sostenible.

Així doncs i tenint en compte que l’educació és un repte de tots, des de l’IME s’ha treballat en xarxa
per tal d’aconseguir que el present estudi reculli les opinions de tots i totes sobre el tema que ens
ocupa. Per això l’Equip de Mobilitat de l’IME vol agrair la participació dels diferents agents i fer constar
que sense la col—laboració de l’alumnat, pares i mares, mestres i professors, equips directius dels
centres educatius, AMIPAS, el Consell Escolar Municipal, la UTE TEISA-TPO, els agents de la Policia
Municipal, l’àrea d’Informació del Territori de l’Ajuntament d’Olot i l’empresa Assessoria
Infraestructura i Mobilitat (AIM) tot això no hagués estat possible. Moltes gràcies!

4


INFORME OBSERVACIÓ DIRECTA MARIA REINA

OBSERVACIÓ SENSE ACTIVITAT

Dilluns 30 d’Agost de 2010

Després de l’anàlisi dels voltants de l’escola Maria Reina i partint de tots aquells aspectes que tenen a
veure amb l’accessibilitat i la mobilitat sostenible, s’han observat les següents característiques:

Les voreres que trobem en les immediateses de l’escola són força amples (av. Reis Catòlics) tot i que
just davant l’entrada de l’escola s’estreny una mica.

Aquestes disposen de guals per a PMR facilitant els accessos. També, d’un semàfor que regula el trànsit
mitjançant polsador. La vorera que trobem just davant de l’escola disposa d’una barana protectora.

S’ha observat que no hi ha cap necessitat de disposar d’un aixopluc per als dies de pluja ja que l’escola
està prevista amb una gran porxada i les famílies acompanyen fins a l’interior la mainada.

S’ha detectat que la vorera que trobem a l’avinguda Doctor Joaquim Danés es troba en mal estat, amb
sots i forats. Tampoc disposa de guals per a Persones amb Mobilitat Reduïda (PMR).

5


Pel que fa al TPO trobem una parada davant mateix de l’escola. L’estat i les propostes sobre aquesta
es detallen a l’informe “Estat de les parades”.

Les senyals de trànsit que trobem en aquesta zona són; senyals horitzontals i verticals de pas de
vianants i semàfors que regulen les cruïlles i els vianants. Trobem a faltar les senyalitzacions
verticals/horitzontals de reducció de velocitat per ser zona escolar i la de precaució zona escolar.

Pel que fa als aparcaments que trobem als voltants de l’escola, cal tenir en compte que gran part
d’aquests són de pagament (zona blava).

Els passos de vianants que es troben als carrers Pere Llosas i Doctor Joaquim Danés han estat pintats
últimament per tal de fer-los més visibles. A les fotografies es pot apreciar el seu estat anterior.

6


7


8


OBSERVACIÓ AMB ACTIVITAT

Dijous 14 d’octubre de 2010

Observació realitzada de les 8.30h a les 9.30h. Durant aquest període de temps s’han tingut en compte
diverses premisses relacionades amb aspectes de mobilitat: El mitjà de transport predominant,
aparcaments, trànsit i hàbits de mobilitat de les famílies.

Pel que fa al mitjà de transport predominant observat és el cotxe particular, la majoria de pares/mares
que arribaven al centre educatiu ho feien amb el cotxe familiar.

Els familiars que acompanyaven els infants a l’escola a peu en són molt pocs en comparació amb els que
ho van fer en cotxe.

El que s’ha observat respecte als aparcaments, és que pràcticament tots els cotxes que es van dirigir al
centre educatiu amb la intenció de deixar-hi la mainada aparcaven malament. Alguns, estacionaven de
forma provisional a la zona blava, d’altres ho feien al lloc reservat al TPO i la resta aparcaven a la
mateixa avinguda Reis Catòlics però a la banda de La Caixa de pensions, ocupant el carril destinat a la
circulació.

Val a dir, que tot i aparcar malament els pares acompanyaven els seus fills fins l’interior del centre i
alguns van trigar més de cinc minuts en retirar l’automòbil torbant a la circulació.

Tot i ser una de les vies d’accés importants de la ciutat, no es va detectar una gran massificació de
cotxes. Sí que hi havia molt de trànsit i en algun moment es formava una cua de cotxes degut als
estacionaments que envaïen el carril destinat al trànsit. Tot i així en qüestió de minuts s’agilitzava la
circulació. El moment en el que es va detectar més aglomeració i més col—lapse va ser entre les 9.00h i
les 9.05h.

Respecte als hàbits de mobilitat dels familiars que s’han pogut observar, la majoria participen d’aquesta
cultura del cotxe mal entesa, en la que es posa en pràctica el fet d’aparcar de qualsevol manera davant
del lloc on es pretén anar i una falsa creença que les gestions són més ràpides amb el cotxe.

Val a dir que durant el dia de l’observació, en aquest sector no s’ha observat cap oficial regulant el
trànsit de vehicles ni la circulació dels vianants.

9


ENTREVISTA EQUIP DIRECTIU

PERSONA DE CONTACTE LAURA Telèfon 972 26 08 31 Data 19- 10- 2010

Càrrec DIRECTORA Adreça electrònica b7008778@xtec.net

DADES DEL CENTRE EDUCATIU

Nom del centre MARIA REINA

Nom del barri EIXAMPLE POPULAR

Nombre d’alumnes 150

Procedència dels alumnes / barris o municipis OLOT CIUTAT

Quants accessos disposa el centre per permetre l’entrada i sortida d’alumnes? 2 ACCESSOS

Es troben situats en el mateix carrer? SÍ (REIS CATÒLICS)

Disposen de determinades restriccions horàries? SÍ. DE 7:30h a 9:00h/ DE 12:30h a13:00h/ DE
14:30h a 15:00h/ DE 17:30h a 18:00h

SERVEIS

MENJADOR – Quants alumnes es queden a dinar a l’escola? 95

ACOLLIDA - Hi ha servei d’acollida? SÍ

Matí de 7.30h a 9.00h 15/20 alumnes

Tarda de 18.30h a 19.30h 5/10 alumnes

ACTIVITATS EXTRAESCOLARS ORGANITZADES PEL CENTRE)

Activitat Horari Alumnes (nombre i edat) Dies

LUDOTECA de 17:30 a 19:30 5 de P.3 a P.5 de Dill a Div

MÚSICA de 17:30 a 19:00 4 de P.3 a P.5 Dilluns

FUTBET de 17:30 a 19:00 11 de P.3 a P.5 Dilluns

PLÀSTICA de 17:30 a 19:00 4 de P.3 a P.5 Dimarts

FÚTBOL7 de 17:30 a 19:00 7 de P.5 Dimarts i Dijous

PSICOMOTRICITAT de 17:30 a 19:00 5 de P.3 a P.5 Divendres

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES EN HORARI LECTIU

Els alumnes es desplacen en autocar per realitzar activitats fora del centre? NO

PROBLEMES ACTUALS EN ELS DESPLAÇAMENTS A PEU

Les voreres a l’entorn de l’escola disposen d’una amplada suficient per permetre el pas còmode dels
alumnes i els seus acompanyants? SÍ

Les voreres es troben en bon estat? SI

Existeixen per als vianants punts amb mala visibilitat? NO

Considereu que la senyalització és suficient, clara i es respecta? SÍ . ES TROBA A FALTAR SENYALITZACIÓ
DE PERILL ZONA ESCOLAR I REDUCCIÓ DE VELOCITAT.

10


PROBLEMES ACTUALS EN ELS DESPLAÇAMENTS EN BICICLETA

Alguns dels alumnes es desplacen en bicicleta? NO PERQUÈ SON PETITS. ALGUNS PARES (MOLT POCS) ELS
PORTEN A LA BICI COM A PAQUET.

PROBLEMES ACTUALS DERIVATS DE L’ÚS DEL COTXE
La Policia local o els agents cívics regulen el trànsit a les hores d’entrada i sortida? NO. DES DE
L’ESCOLA NO MANIFESTEN LA NECESSITAT.

Existeixen problemes de congestió als accessos del centre a les hores d’entrada i sortida? SÍ. REIS
CATÒLICS, EN HORES PUNTES D’ENTRADA I SORTIDA PASSA A TENIR NOMÉS UN CARRIL.

Hi ha problemes d’estacionament als entorns immediats del centre? SÍ.

Quins són els punts més habituals? LES MESTRES COMENTEN QUE NORMALMENT AQUESTA ZONA ESTÀ
FORÇA PLENA DE COTXES I QUE TENEN DIFICULTAT A L’HORA D’APARCAR. MANIFESTEN QUE ELS
PARES NO TENEN AQUESTA NECESSITAT I QUE EL QUE FAN NORMALMENT ES PARAR UN MOMENT
DAVANT ESCOLA, DEIXAR LA CANALLA I MARXAR.

En el cas que hi hagi problemes d’estacionament als entorns immediats del centre, s’han pres mesures
per solucionar el problema? DURANT UN TEMPS S’HI POSAVEN ELS MUNICIPALS I MULTAVEN ELS
COTXES MAL ESTACIONATS, PERÒ FA TEMPS QUE NO HO FAN.

Existeixen punts febles en els entorns immediats a l’escola quant a la seguretat viària (velocitat
excessiva, manca de visibilitat, etc.)? NO.

En els accessos immediats al centres hi ha places de càrrega / descàrrega que generen conflicte? NO.

Disposeu de places d’aparcament per a vehicles dins del centre reservades al professorat? NO

El professorat ve...

- a peu? 8
- en cotxe? 6
ACCIONS DE MOBILITAT SOSTENIBLE

L’escola realitza / participa en activitats de sensibilització per a la mobilitat sostenible? NO

PERÒ DES DE L’ESCOLA TREBALLEN HÀBITS DE MOBILITAT, SENSIBILITZACIÓ I MEDI AMBIENT.

GESTIÓ I COORDINACIÓ DE LA MOBILITAT

Quines mesures creieu que caldria adoptar per millorar l’accessibilitat dels alumnes al centre?

Poc important Molt important

1 2 3 4 5

Reduir el nombre de cotxes

Millorar la seguretat

Afavorir el bus a peu i els camins escolars

Ampliar la xarxa de carril bici

Altres:

Protecció de dades: La informació recollida en aquesta enquesta s’utilitzarà exclusivament dins de
l’àmbit de l’Ajuntament per millorar les condicions d’accés als centres educatius.

11


ENTREVISTA AMIPA

Data 30/10/2010 Adreça electrònica amipacordemaria@gmail.com

NOM CENTRE EDUCATIU Cor de Maria-Maria Reina

PROBLEMES ACTUALS EN ELS DESPLAÇAMENTS A PEU

Les voreres a l’entorn de l’escola disposen d’una amplada suficient per permetre el pas còmode dels alumnes i els
seus acompanyants? no Quins trams? Tram vorera final pati Cor de Maria fins aparcament

Les voreres es troben en bon estat? sí

Existeixen per als vianants punts amb mala visibilitat? sí Quins? Pàrquing final pati Cor de Maria

Considereu que la senyalització és suficient i clara? no

En quins punts? Falta senyal de precaució escola

Es respecta? no En quins punts? No existeix

PROBLEMES ACTUALS EN ELS DESPLAÇAMENTS EN BICICLETA

Considereu que hi ha riscs en el desplaçament en bicicleta? sí. Quins?

Falta senyalització. La circulació es perillosa per la gran quantitat de cotxes i carrers estrets

Què proposaríeu per millorar el desplaçament en bicicleta al centre?

Millora en la senyalització de precaució escola

PROBLEMES ACTUALS DERIVATS DE L’ÚS DEL COTXE
Existeixen problemes de congestió als accessos del centre a les hores d’entrada i sortida? sí no

Quines són les vies més carregades? Cr. Macarnau i Cr. Esglaiers

Hi ha problemes d’estacionament als entorns immediats del centre? Sí

Quins són els punts més habituals? A tot l’entorn

Quines mesures proposaríeu per millorar l’estacionament de vehicles?

Existeixen punts febles en els entorns immediats a l’escola quant a la seguretat viària (velocitat excessiva, manca
de visibilitat, etc.)? sí Quines? Cruïlla davant bar Volcanet es caòtic

ACCIONS DE MOBILITAT SOSTENIBLE

L’AMIPA realitza / participa en activitats de sensibilització per a la mobilitat sostenible? no

Us semblaria bé crear i participar en una comissió per coordinar temes de mobilitat? no

GESTIÓ I COORDINACIÓ DE LA MOBILITAT

Quines mesures creieu que caldria adoptar per millorar l’accessibilitat dels alumnes al centre?

SUGGERIMENTS I MILLORES

Finalment, voleu fer algun suggeriment, comentari o afegir informació complementària en relació a la mobilitat
per anar a l’escola?

Protecció de dades: La informació recollida en aquesta enquesta s’utilitzarà exclusivament dins de
l’àmbit de l’Ajuntament per millorar les condicions d’accés als centres educatius.

12


MARIA REINA

DADES DE PARTICIPACIÓ

En el curs escolar 2010-2011 en aquest centre hi ha un total de 143 alumnes d’infantil. Per tal de
plantejar aquest estudi d’una forma pràctica i sostenible, l’equip de Mobilitat de l’Institut Municipal
d’Educació1 ha decidit repartir les enquestes per família i contemplar a la mateixa, el nombre de
germans/es. Per tant, a primària s’han repartit 138 enquestes de les quals 76 han estat respostes.
Això significa que en aquest centre educatiu la participació per famílies, que tenen fills/es en edat
escolar entre 3 i 5 anys, ha estat del 55%.

HÀBITS DE DESPLAÇAMENT

A la figura 1, podem observar quin és el mitjà de transport més utilitzat a les anades i tornades, pels
alumnes d’infantil d’aquest Centre Educatiu. El 41% dels alumnes (70 respostes) hi va a peu, el 9% dels
alumnes (16 respostes) en transport públic (TPO), el 48% dels alumnes (81 respostes) en cotxe com a
passatger i el 2% dels alumnes (3 respostes) en cotxe com a passatger d’altres famílies. El què podem
extreure d’aquesta gràfica és què el 48% dels alumnes d’infantil del Centre Educatiu Maria Reina, a
les anades i a les tornades les fan en cotxe de la família com a passatger.

Figura 1: Mitjà de transport més utilitzat.

MITJÀ DE TRANSPORT MÉS UTILITZAT. ANADES/TORNADES

90 81
80 70
70
60
50
40
30
16
20
10 0 0 3 0 0
0
1
A PEU EN BICI
EN BICI COM A PAQUET TPO
EN COTXE EN COTXE D'ALTRES FAMÍLIES
EN MOTO ALTRES

A la següent gràfica es poden observar les anades i tornades per separat. Per un costat s’assenyalen les
anades i tornades a peu, bicicleta i TPO i per l’altre les anades i tornades en cotxe (cotxe de la família
com a passatger, cotxe d’altres famílies com a passatger i altres mitjans de transport). Es pot apreciar
a la figura 2, que a les tornades el percentatge d’alumnes que utilitzen el mitjà de transport “a peu,
bicicleta i TPO” (anada: 24% dels alumnes/ tornada: 27% dels alumnes) és superior als que utilitzen el
mitjà de transport “en cotxe” (anada: 26% dels alumnes/ tornada 23% dels alumnes).

1
Aquest equip ha estat format des de l’IME i com a conseqüència dels Plans d’Ocupació que es varen
iniciar el mes de juliol de 2010.
13


Figura 2 : Comparativa del mitjà de transport a les anades i a les tornades.

MITJÀ DE TRANSPORT MÉS UTILITZAT

47
46
46

45
44
44

43
ANADA
42
TORNADA
41
40 40
40

39

38

37
A PEU, BICICLETA I TPO EN COTXE

Per tal d’obtenir més informació sobre els hàbits de desplaçament dels alumnes de primària al centre
Educatiu, s’ha volgut saber com hi van, si ho fan sols/es, acompanyats de germans/es i/o companys/es
o bé, acompanyats/des per adults (es contemplen els viatges d’anada i tornada). Es pot observar a la
figura 3, que el 94.9% dels alumnes (150 respostes) hi van acompanyats per adults, el 5.1% dels alumnes
(8 respostes) hi van acompanyats per germans/es i/o companys/es i el 0% dels alumnes (0 respostes) hi
van sols/es, indiferentment del mitjà de transport utilitzat.

Figura 3 : Com van els alumnes al Centre Educatiu.

COM VAN?
0,0%

5,1%

94,9%

SOL

ACOMPANYAT PER ALTRES COMPANYS I/O
GERMANS
ACOMPANYAT PER ADULTS

Donat que per a l’estudi de Mobilitat és interessant saber quina és la percepció que tenen els pares
sobre les distàncies que hi ha entre el domicili familiar i el centre Educatiu, s’ha decidit incorporar una
pregunta a l’enquesta destinada a recollir-la i que permeti fer la mitjana de minuts que triguen les
famílies en fer aquest recorregut. Val a dir que de les 76 famílies que han respòs l’enquesta, 68 han
respòs aquesta pregunta, això significa que la dada obtinguda és molt representativa. Així doncs, el 89%
dels pares enquestats manifesten que els seus fills/es triguen una mitjana d’11 minuts en fer el
recorregut domicili familiar/centre Educatiu indiferentment del mitjà de transport utilitzat.

14


MOBILITAT EN VEHICLE PRIVAT

Dins de l’apartat de Mobilitat en vehicle privat es tenen en compte tots els alumnes que la seva família
els acompanya i fan el recorregut domicili familiar/centre Educatiu amb cotxe* habitualment.
(*s’inclouen els mitjans de transport: en cotxe de la família com a passatger, en cotxe d’altres famílies
com a passatger, en moto com a passatger i altres). Val a dir que aquest grup fa referència al 50% dels
alumnes enquestats.

Les raons més freqüents pel qual els pares prefereixen acompanyar els seus fills/es en cotxe a l’escola
s’exposen a la figura 4. Es pot observar que el 16% dels alumnes van en cotxe perquè és perillós a causa
del trànsit (12 respostes), el 34.7% dels alumnes van en cotxe perquè viuen massa lluny del centre
Educatiu (26 respostes), el 14.7% dels alumnes van en cotxe perquè tenen un germà/na més petit/a (11
respostes) i el 34.7% dels alumnes van en cotxe perquè els seus pares aprofiten el viatge quan
van/tornen de la feina (26 respostes).

Figura 4 : Raons més freqüents pel qual els pares acompanyen els seus fills/es en cotxe a l’Escola.

PER QUÈ L'ACOMPANYO EN COTXE?

16,0%

34,7%

34,7%
14,7%

ÉS PERILLÓS A CAUSA DEL TRÀNSIT
ÉS MASSA LLUNY
TÉ UN GERMÀ/NA MÉS PETIT I ELS ACOMPANYO A TOTS DOS
APROFITO EL VIATGE QUAN VAIG/TORNO DE LA FEINA

S’ha cregut convenient incloure una pregunta a l’enquesta per tal de conèixer els hàbits d’aparcament
de les famílies*, s’exposa a la figura 5. S’observa que el 41% de les famílies diu que no aparca sinó que
para davant de l’escola i la mainada baixa (25 respostes), el 42.6% de les famílies ha respòs que aparca
malament (26 respostes) i el 16.4% de les famílies ha respòs que aparca en lloc autoritzat (10
respostes).

* En aquest gràfic s’han contabilitzat famílies i no alumnes ja que s’entén que un mateix pare/mare pot
portar diferents infants al mateix cotxe.

Figura 5: Hàbits d’aparcament de les famílies.

ON APARCA?

16,4%

41,0%

42,6%

NO APARCO PARO DAVANT DE L'ESCOLA
APARCO MALAMENT
APARCO EN LLOC AUTORITZAT

15


A continuació (figura 6) es presenta un plànol on s’hi contemplen aquells alumnes inclosos a l’apartat de Mobilitat en vehicle privat. En aquest s’hi detallen els recorreguts
més utilitzats pels alumnes i les seves famílies i els viatges diaris tant d’anada com de tornada a l’escola. Es pot observar que hi ha un recorregut en concret que assenyala
la major quantitat de viatges diaris i per tant, el més uilitzat per les famílies i alumnes d’aquest apartat.

Figura 6: Plànol dels recorreguts més utilitzats, pels alumnes que van en cotxe a les anades i tornades al/del Centre Educatiu d’infantil Maria Reina.

16


MOBILITAT A PEU

Dins de l’apartat de Mobilitat a peu es tenen en compte tots els alumnes que fan el recorregut domicili
familiar/centre Educatiu a peu* habitualment. (*s’inclouen els mitjans de transport: a peu, en bicicleta
com a conductor, en bicicleta com a paquet i en TPO). Val a dir que aquest grup fa referència al 50%
dels alumnes enquestats.

Un cop s’han recollit aquestes dades sobre la mobilitat a peu, s’ha cregut convenient demanar als pares
l’opinió respecte si els seus fills/es poden fer aquest recorregut sense la companyia d’un adult. Tal i
com es pot apreciar a la figura 7 el 98.8% dels alumnes (79 respostes) NO poden anar sols a l’escola i el
1.3% dels alumnes (1 respostes) SÍ que poden anar sols a l’escola.

Figura 7: Opinió dels pares sobre si el seu fill/a pot anar sol a l’escola.

HI POT ANAR SOL?

1,3%

98,8%
SI

NO

Tenint en compte les dades que es presenten a la figura 7 i veient que la majoria d’alumnes no poden
anar sols a l’escola, s’ha elaborat una gràfica (figura 8) amb les raons per les quals, els pares,
consideren que els seus fills/es NO poden anar a l’escola sense la companyia d’un adult. El 59% dels
alumnes (69 respostes) encara no tenen prou edat, el 18.8% dels alumnes (22 respostes) viuen massa
lluny del centre Educatiu, el 17.1% dels alumnes (20 respostes) no hi poden anar sols degut als perills
del trànsit, el 2.6% dels alumnes (3 respostes) no hi poden anar sols perquè és insegur, el 1.7% dels
alumnes (2 respostes) no hi pot anar perquè no està adaptat per anar a peu i el 0.9% dels alumnes (1
respostes) no hi poden anar sols perquè és insegur per altres raons.

Figura 8: Motius pels quals els infants no poden anar sols a l’escola.

PER QUÈ NO POT ANAR SOL?
1,7% 0,9%

2,6%
17,1%

59,0%
18,8%

ÉS PETIT VIVIM MASSA LLUNY DEL CENTRE ESCOLAR

ÉS PERILLÓS A CAUSA DEL TRÀNSIT ÉS INSEGUR

NO ESTÀ ADAPTAT PER ANAR A PEU ALTRES

17


Donat que la majoria (59%) dels alumnes d’infantil del centre Educatiu Maria Reina no poden anar a
escola sols/es perquè els pares consideren que són massa petits, s’ha cregut convenient profunditzar
una mica més en aquest punt i per una banda classificar els cursos dels infants enquestats i l’edat
corresponent i per l’altra, calcular la mitjana d’edat que les famílies creuen convenient per tal que els
seus fills/es vagin sols/es a l’escola.

A continuació es presenta una gràfica amb els cursos dels infants enquestats (figura 9) de P3 hi ha un
26% (21 respostes), de P4 hi ha un 34% (27 respostes) i de P5 hi ha un 40% (32 respostes).

Figura 9: Classificació dels alumnes per curs.

CURS DELS ALUMNES ENQUESTATS

35
32

30
27

25
21
ALUMNES

20

15

10

5

0

P3 P4 P5

Pel que fa a la mitjana d’edat, cal tenir en compte que aquesta s’ha calculat a partir del nombre de
pares (59%) que han contestat a l’enquesta què el seu fill/a NO pot anar a escola sol/a perquè és massa
petit i les edats que aquests han fet constar com adequades per anar-hi sols/es. Així doncs, la mitjana
d’edat resultant per anar sol/es a l’escola és de 8 anys. Edat en la que els infants poden cursar tercer o
quart de primària.

Per tal de tenir una mica més d’informació (figura 10) sobre el recorregut que fan els alumnes de
primària a peu, en bicicleta o en TPO (50% dels alumnes enquestats) se’ls ha demanat que d’un llistat
seleccionin les característiques que compleix el seu recorregut (podien seleccionar més d’una
característica). El 5% dels alumnes (4 respostes) opinen que el recorregut és molt agradable, el 12%
dels alumnes (10 respostes) què és bastant agradable, el 4% dels alumnes (3 respostes) què és poc
agradable, el 7% dels alumnes (6 respostes) què és molt segur, el 14% dels alumnes (12 respostes) què
és bastant segur, el 1% dels alumnes (1 respostes) què és poc segur, el 7% dels alumnes (6 respostes)
què és concorregut, el 6% dels alumnes (5 respostes) què és bastant concorregut, el 4% dels alumnes (3
respostes) què és solitari, el 14% (12 respostes) què és curt, el 6% dels alumnes (5 respostes) què és
bastant curt, el 4% dels alumnes (3 respostes) què és llarg, el 5% dels alumnes (4 respostes) què està
net, el 7% dels alumnes (6 respostes) què està bastant net i el 4% dels alumnes (3 respostes) què està
brut.

18


Figura 10: Opinió sobre el recorregut a peu, en bicicleta i en TPO.

OPINIÓ SOBRE EL RECORREGUT CAP A L'ESCOLA A PEU, EN
BICICLETA I TPO.

14
12 12
12
10
10
8
6 6 6
6 5 5
4 4
4 3 3 3 3
2 1
0
LE
LE

LE

R
R

T

T
T

RI

ET
G
T
UR

T

UT
NE
R
U

U
U

UR
U

AR
AB

TA
AB

AB

G

EG

CU

N
G

EG

BR
G
SE
SE

C

T
AD

LL
LI
AD

SE
D

R

AN
RR

T
SO
RA

R
R

AN
R

T
LT

C

ST
O
AG

AN
AG

CO
AG

PO
O

ST
NC

BA
M

ST

N
T
LT

BA
C

CO
O
AN

BA
PO
O

C
M

ST

T
AN
BA

ST
BA

També, s’ha cregut convenient tenir en compte els problemes habituals (figura 11) que es poden trobar
els alumnes que fan el recorregut cap a l’escola a peu, en bicicleta o TPO. Aquest conjunt de dades ens
ajuda a determinar les mancances en quant a infraestructura i manteniment per tal de millorar la
qualitat d’aquest tipus de desplaçaments. L’11% dels alumnes (4 respostes) es troben amb cotxes sobre
la vorera, el 30% dels alumnes (11 respostes) assenyala que les voreres son estretes, l’11% dels alumnes
(4 respostes) assenyala que les voreres estan brutes, el 14% dels alumnes (5 respostes) assenyala que hi
ha poc respecte als vianants, el 6% dels alumnes (2 respostes) assenyala que hi ha pocs passos de
vianants, el 22% dels alumnes (8 respostes) assenyala que hi ha cruïlles perilloses i el 6% dels alumnes
(2 respostes) assenyala la manca d’enllumenat.

Figura 11: Problemes habituals.

PROBLEMES HABITUALS EN EL RECORREGUT CAP A
L'ESCOLA A PEU, EN TPO I/O BICICLETA

12 11

10
8
8

6 5
4 4
4
2 2
2

0

COTXES SOBRE LA VORERA VORERES ESTRETES
VORERES BRUTES POC RESPECTE ALS VIANANTS
POCS PASSOS DE VIANANTS CRUÏLLES PERILLOSES
MANCA D'ENLLUMENAT

19


A continuació (figura 12) es presenta un plànol on s’hi contemplen aquells alumnes inclosos a l’apartat de Mobilitat a peu. En aquest s’hi detallen els recorreguts més
utilitzats pels alumnes i les seves famílies i els viatges diaris tant d’anada com de tornada a l’escola. Es pot observar que hi ha un recorregut en concret que assenyala la
major quantitat de viatges diaris i per tant, el més uilitzat per les famílies i alumnes d’aquest apartat.

Figura 12: Plànol dels recorreguts més utilitzats, pels alumnes que van a peu al/del Centre Educatiu d’infantil, Maria Reina.

20


ACTUACIONS DE MILLORA

A l’enquesta hi ha un apartat que fa referència a les Actuacions de Millora, aquest proposa la realització
d’un servei d’acompanyament a peu per als alumnes del centre. A banda de la proposta es demana als
pares que responguin si en farien ús i s’hi estarien disposats a participar-hi acompanyant a la mainada.

S’han elaborat dues gràfiques en les que es recull tant la disposició a fer-ne ús (figura 13) com la
disposició a participar en el servei (figura 14).

A la pròxima gràfica podem observar que el 46.1% de les famílies (35 respostes) estarien disposades a
utilitzar, el 36.8% (28 respostes) NO estarien disposades i el 17.1% de les famílies (13 respostes) no han
contestat la pregunta.

Figura 13: Predisposició en la utilització del servei.

MARIA REINA: NOMBRE DE FAMÍLIES QUE ESTARIEN
DISPOSADES A UTILITZAR EL SERVEI D'ACOMPANYAMENT A
PEU
17,1%

46,1%

36,8%

SI
NO
NO CONTESTA

I per últim, s’exposa la gràfica que recull la predisposició en la participació dels familiars acompanyant
a peu a la mainada al centre Educatiu. El 28.9% de les famílies (22 respostes) estarien disposades a
participar, el 38.2% (29 respostes) NO estarien disposades i el 32.9% (25 respostes) no han contestat la
pregunta.

Figura 14: Predisposició en la participació del servei.

MARIA REINA: NOMBRE DE FAMÍLIES QUE ESTARIEN
DISPOSADES A PARTICIPAR EN EL SERVEI D'ACOMPANYAMENT
A PEU

28,9%
32,9%

38,2%

SI
NO
NO CONTESTA

Si comparem aquestes últimes dues gràfiques podem observar que la predisposició per part dels pares a
utilitzar el servei és més alta que la predisposició a participar-hi. També és cert que la dada que fa
referència a la predisposició a participar com a acompanyant, és molt interessant. El fet de comptar
amb la predisposició de 22 famílies suposa que hi hauria famílies suficients per satisfer la demanda.

21


22


DADES TOTALS DELS CENTRES D’INFANTIL I PRIMÀRIA D’OLOT

DADES DE PARTICIPACIÓ

En el curs escolar 2010-2011, als centres Educatius d’Olot hi ha un total de 3027 alumnes d’infantil i
primària. Per tal de plantejar aquest estudi d’una forma pràctica i sostenible, l’equip de Mobilitat de
l’Institut Municipal d’Educació ha decidit repartir les enquestes per família i contemplar a la mateixa, el
nombre de germans/es. Per tant, a infantil i primària s’han repartit 2413 enquestes de les quals 1407
han estat respostes. Això significa que en aquest a nivell de municipi la participació per famílies, que
tenen fills/es en edat escolar entre 3 i 12 anys, ha estat del 58%.

HÀBITS DE DESPLAÇAMENT

A la figura 15, podem observar quin és el mitjà de transport més utilitzat a les anades i tornades, pels
alumnes d’infantil i primària d’Olot. El 42% dels alumnes (1708 respostes) hi va a peu, el 9% dels
alumnes (367 respostes) en transport públic (TPO), el 45% dels alumnes (1856 respostes) en cotxe com a
passatger, el 1% dels alumnes (49 respostes) en cotxe com a passatger d’altres famílies i el 3% dels
alumnes (115 respostes) utilitza altres mitjans de transport. El què podem extreure d’aquesta gràfica és
què el 86% dels alumnes d’infantil i primària del municipi, es desplacen majoritàriament (es tenen en
compte les anades i les tornades del centre Educatiu) a peu o en el cotxe familiar com a passatger.

Figura 15 : Mitjà de transport més utilitzat.

MITJÀ DE TRANSPORT ANADA/TORNADA

2000 1856
1800 1708
1600
1400
1200
1000
800
600
367
400
200 115
21 1 49 8
0
A PEU EN BICI
EN BICI COM A PAQUET TPO
EN COTXE EN COTXE D'ALTRES FAMÍLIES
EN MOTO ALTRES

A la següent gràfica s’exposen les anades i tornades per separat dels alumnes del municipi. Per un
costat s’assenyalen les anades i tornades a peu, bicicleta i TPO i per l’altre les anades i tornades en
cotxe (cotxe de la família com a passatger, cotxe d’altres famílies com a passatger i altres mitjans de
transport).

Es pot apreciar a la figura 16, que a les tornades s’incrementa el mitjà de transport “a peu, bicicleta i
TPO” (anada: 22% dels alumnes/ tornada: 24% dels alumnes) mentre que a les tornades el mitjà de
transport “cotxe” (anada: 29% dels alumnes/ tornada 24% dels alumnes) disminueix. Hi ha
aproximadament un 4% dels alumnes que per anar a l’escola utilitzen el cotxe mentre que per tornar a
casa ho fan a peu.

23


Figura 16 : Comparativa del mitjà de transport a les anades i a les tornades.

MITJÀ DE TRANSPORT

1400

1251

1200

1057
1021
1000
916

800

ALUMNES
ANADA
TORNADA
600

400

200

0
A PEU, BICICLETA I TPO EN COTXE

Per tal d’obtenir més informació sobre els hàbits de desplaçament dels alumnes d’infantil i primària del
municipi, s’ha volgut saber com hi van, si ho fan sols/es, acompanyats de germans/es i/o companys/es
o bé, acompanyats/des per adults (es contemplen els viatges d’anada i tornada). Es pot observar a la
figura 17, que el 78.1% dels alumnes (3021respostes) hi van acompanyats per adults, el 13.9% dels
alumnes (537 respostes) hi van acompanyats per germans/es i/o companys/es i el 8% dels alumnes (311
respostes) hi van sols/es. És clar doncs, més de la meitat dels alumnes d’infantil i primària del municipi
van a l’escola acompanyats per adults indiferentment del mitjà de transport utilitzat.

Figura 17 : Com van els alumnes al Centre Educatiu.

COM VAN

8,0%
13,9%

78,1%

SOL

ACOMPANYAT PER COMPANYS I/O
GERMANS
ACOMPANYAT PER ADULTS

Respecte el 78.1% dels alumnes que van al centre Educatiu acompanyats per adults i tenint en compte
que el 45% hi va en vehicle privat, un mitjà de transport que implica estar acompanyat d’un adult, s’ha
pogut obtenir una dada aproximada dels alumnes que van a peu acompanyats per adults. El resultat és
que un 33.1% d’alumnes van acompanyats per adults, ja sigui a peu, en bicicleta o TPO.

Donat que per a l’estudi de Mobilitat és interessant saber quina és la percepció que tenen els pares
sobre les distàncies què hi ha entre el domicili familiar i el centre Educatiu, s’ha decidit incorporar una
pregunta a l’enquesta destinada a recollir-la i que permeti fer la mitjana de minuts que triguen les
famílies en fer aquest recorregut. Val a dir que de les famílies que han respòs l’enquesta, 1320 han
respòs aquesta pregunta, això significa que la dada obtinguda és molt representativa. Així doncs, el 94%
dels pares enquestats manifesten que els seus fills/es triguen una mitjana d’11 minuts en fer el
recorregut domicili familiar/centre Educatiu indiferentment del mitjà de transport utilitzat.

24


MOBILITAT EN VEHICLE PRIVAT

Dins de l’apartat de Mobilitat en vehicle privat es tenen en compte tots els alumnes que la seva família
els acompanya i fan el recorregut domicili familiar/centre Educatiu amb cotxe* habitualment.
(*s’inclouen els mitjans de transport: en cotxe de la família com a passatger, en cotxe d’altres famílies
com a passatger, en moto com a passatger i altres). Val a dir que aquest grup fa referència al 49% dels
alumnes enquestats.

Les raons més freqüents pel qual els pares prefereixen acompanyar els seus fills/es en cotxe a l’escola
s’exposen a la figura 18. Es pot observar que el 14.1% dels alumnes van en cotxe perquè és perillós a
causa del trànsit (186 respostes), el 32.1% dels alumnes van en cotxe perquè viuen massa lluny del
centre Educatiu (423 respostes), el 13.6% dels alumnes van en cotxe perquè tenen un germà/na més
petit/a (179 respostes) i el 40.1% dels alumnes van en cotxe perquè els seus pares aprofiten el viatge
quan van/tornen de la feina (528 respostes).

Figura 18 : Raons més freqüents pel qual els pares acompanyen els seus fills/es en cotxe a l’Escola.

PER QUÈ ELS ACOMPANYO EN COTXE?

14,1%

40,1%

32,1%

13,6%

ÉS MASSA LLUNY
TÉ UN GERMÀ/NA MÉS PETIT I ELS ACOMPANYO A TOTS DOS
APROFITO EL VIATGE QUAN VAIG/TORNO DE LA FEINA

S’ha cregut convenient incloure una pregunta a l’enquesta per tal de conèixer els hàbits d’aparcament
de les famílies, s’exposa a la figura 19. S’observa que el 36.4% de les famílies* diu que no aparca sinó
que para davant de l’escola i la mainada baixa (424 respostes), el 20.6% de les famílies ha respòs que
aparca malament ( 240 respostes) i el 43% de les famílies ha respòs que aparca en lloc autoritzat (501
respostes).

* En aquest gràfic s’han tingut en compte famílies i no alumnes ja que s’entén que un mateix pare/mare
pot portar diferents infants.

Figura 19: Hàbits d’aparcament de les famílies.

ON APARCA?

36,4%
43,0%

20,6%

NO APARCO PARO DAVANT DE L'ESCOLA

APARCO MALAMENT

APARCO EN LLOC AUTORITZAT

25


MOBILITAT A PEU

Dins de l’apartat de Mobilitat a peu es tenen en compte tots els alumnes que fan el recorregut domicili
familiar/centre Educatiu a peu* habitualment. (*s’inclouen els mitjans de transport: a peu, en bicicleta
com a conductor, en bicicleta com a paquet i en TPO). Val a dir que aquest grup fa referència al 51%
dels alumnes enquestats.

Un cop s’han recollit aquestes dades sobre la mobilitat a peu, s’ha cregut convenient demanar als pares
l’opinió respecte si els seus fills/es poden fer aquest recorregut sense la companyia d’un adult. Tal i
com es pot apreciar a la figura 20 el 68.3% dels alumnes (1207 respostes) NO poden anar sols a l’escola
i el 31.7% dels alumnes (560 respostes) SÍ que poden anar sols a l’escola.

Figura 20: Opinió dels pares sobre si el seu fill/a pot anar sol a l’escola.

HI POT ANAR SOL?

31,7%

68,3%

SI

NO

Tenint en compte les dades que es presenten a la figura 20 i veient que la majoria d’alumnes no poden
anar sols a l’escola, s’ha elaborat una gràfica (figura 21) amb les raons per les quals, els pares,
consideren que els seus fills/es NO poden anar a l’escola sense la companyia d’un adult. El 39.7% dels
alumnes (904 respostes) encara no tenen prou edat, el 21.5% dels alumnes (489 respostes) viuen massa
lluny del centre Educatiu, el 20.8% dels alumnes (474 respostes) no hi poden anar sols degut als perills
del trànsit, el 3.9% dels alumnes (89 respostes) no hi poden anar sols perquè és insegur i l’11.8% dels
alumnes (268 respostes) no hi poden anar sols perquè no està adaptat per anar-hi a peu i el 2.3% dels
alumnes (52 respostes) no hi poden anar sols perquè és insegur per altres raons.

Figura 21: Motius pels quals els infants no poden anar sols a l’escola.

PER QUÈ NO POT ANAR SOL?

2,3%
11,8%
3,9%
39,7%

20,8%

21,5%

ÉS PETIT
VIVIM MASSA LLUNY DEL CENTRE ESCOLAR
ÉS INSEGUR
NO ESTÀ ADAPTAT PER ANAR A PEU
ALTRES

Val a dir que la figura 21 s’ha contabilitzat a partir dels alumnes que NO poden anar al centre Educatiu
sols/es, però una dada interessant a tenir en compte és el percentatge resultant del total d’alumnes
que han respòs a aquesta pregunta. Dels 1767 alumnes que han respòs la pregunta sobre si poden anar
26


sols/es o no, obtenim que un 27% no hi va perquè no te prou edat, un 14.7% perquè viu lluny, un
14.2% perquè és perillós a causa del trànsit, un 8% perquè no està adaptat per anar a peu i un 2.7%
perquè és insegur.

Donat que la majoria (40%) dels alumnes d’infantil i primària del municipi no poden anar a escola
sols/es perquè els pares consideren que són massa petits s’ha cregut convenient profunditzar una mica
més en aquest punt i per una banda classificar els cursos dels infants enquestats i l’edat corresponent i
per l’altra, calcular la mitjana d’edat que les famílies creuen convenient per tal que els seus fills/es
vagin sols/es a l’escola.

A continuació es presenta una gràfica amb els cursos dels infants enquestats (figura 22) de P3 hi ha un
11% dels alumnes (212 respostes), de P4 hi ha un 10% dels alumnes (190 respostes), de P5 hi ha un 10%
dels alumnes (181 respostes), de primer de primària hi ha un 12% dels alumnes (228 respostes), de
segon de primària hi ha un 11% dels alumnes (215 respostes), de tercer de primària hi ha un 9% dels
alumnes (180 respostes), de quart de primària hi ha un 10% dels alumnes (191 respostes), de cinquè de
primària hi ha un 14% dels alumnes (261 respostes), de sisè de primària hi ha un 10% dels alumnes (182
respostes) i que no han contestat a la pregunta hi ha un 3% dels alumnes (56 respostes).

Figura 22: Classificació dels alumnes per curs.

CURSOS DELS ALUMNES ENQUESTATS

300

261

250
228
212 215

200 190 191
181 180 182
ALUMNES

150

100

52
50

0
IA
IA

IA

IA

IA

IA

A
P3

P4

P5

ST
ÀR
R

ÀR

R

ÀR

ÀR
À

À

TE
IM
IM

IM

M

IM

IM
RI

N
PR

PR

PR

PR
R

CO
P

P

4t
2n

5è

6è
1r

3r

O
N

Es pot observar que la majoria d’alumnes que han contestat estan cursant cinquè de primària (entre 10 i
11 anys). Pel que fa a la mitjana d’edat, cal tenir en compte que aquesta s’ha calculat a partir del
nombre de pares (43%) que han contestat a l’enquesta què el seu fill/a NO pot anar a escola sol/a
perquè és massa petit i les edats que aquests han fet constar com adequades per anar-hi sols/es. Així
doncs, la mitjana d’edat resultant a nivell de municipi per anar sol/a a l’escola és de 9 anys. Edat en la
que els infants poden cursar tercer o quart de primària.

Però, si separem els infants enquestats en dos grups, infants de P3 a 3er de primària (63%) i infants de
quart a sisè (34%) (menors de 9 anys i majors de 9 anys), observem que més de la meitat dels alumnes
són menors de 9 anys.

27


Per tal de tenir una mica més d’informació (figura 23) sobre el recorregut que fan els alumnes de
primària a peu, en bicicleta o en TPO (51% dels alumnes enquestats) se’ls ha demanat que d’un llistat
seleccionin les característiques que compleix el seu recorregut (podien seleccionar més d’una
característica). El 8% dels alumnes (181 respostes) opinen que el recorregut és molt agradable, el 9%
dels alumnes (191 respostes) què és bastant agradable, el 5% dels alumnes (108 respostes) què és poc
agradable, el 6% dels alumnes (133 respostes) què és molt segur, el 10% dels alumnes ( 213respostes)
què és bastant segur, el 4% dels alumnes (95 respostes) què és poc segur, el 7% dels alumnes (146
respostes) què és concorregut, el 9% dels alumnes (186 respostes) què és bastant concorregut, el 2%
dels alumnes ( 52 respostes) què és solitari, el 10% ( 211 respostes) què és curt, el 7% dels alumnes (136
respostes) què és bastant curt, el 4% dels alumnes (75 respostes) què és llarg, el 7% dels alumnes (148
respostes) què està net, el 7% dels alumnes (147 respostes) què està bastant net i el 5% dels alumnes
(112 respostes) què està brut.

Figura 23: Opinió sobre el recorregut a peu, en bicicleta i en TPO.

OPINIÓ SOBRE EL RECORREGUT A PEU, BICICLETA I TPO

250

200

150
ALUMNES

100

50

0
AD LE
E

ET
R

SO UT

I

LL T
UR
E

RE R

G
T

T

AN T

T
R
PO G ABL

R
U
BA L T BL

AN U R

ST NE
U

U
O GU

AR
B

TA

N
EG

U
AN EG

PO EG

G

BR
AG DA

A

C
ST C

T
LI
NC SE
A D

R
S

S
C RA

T
A

R
R
AN G R

T

ST CO C
R

O
C
O
A

BA
N
M

ST
T
LT

BA
O
C
O
ST

T
M

AN
BA

BA

També, s’ha cregut convenient tenir en compte els problemes habituals (figura 24) que es poden trobar
els alumnes que fan el recorregut cap a l’escola a peu, en bicicleta o TPO. Aquest conjunt de dades ens
ajuda a determinar les mancances en quant a infraestructura i manteniment per tal de millorar la
qualitat d’aquest tipus de desplaçaments. El 8% dels alumnes (87 respostes) es troben amb cotxes sobre
la vorera, el 17% dels alumnes (178 respostes) assenyala que les voreres son estretes, el 7% dels
alumnes (74 respostes) assenyala que les voreres estan brutes, el 21% dels alumnes (217 respostes)
assenyala que hi ha poc respecte als vianants, el 11% dels alumnes (121 respostes) assenyala que hi ha
pocs passos de vianants, el 21% dels alumnes (227 respostes) assenyala que hi ha cruïlles perilloses i el
15% dels alumnes (156 respostes) assenyala la manca d’enllumenat.

Figura 24: Problemes habituals.

PROBLEMES HABITUALS EN EL RECORREGUT CAP A
L'ESCOLA A PEU, EN BICICLETA I TPO.

250 227
217

200 178
156
ALUMNES

150
121

100 87
74

50

0

COTXES SOBRE LA VORERA VORERES ESTRETES
VORERES BRUTES POC RESPECTE ALS VIANANTS
POCS PASSOS DE VIANANTS CRUÏLLES PERILLOSES
MANCA D'ENLLUMENAT

28


ACTUACIONS DE MILLORA

A l’enquesta hi ha un apartat que fa referència a les Actuacions de Millora, aquest proposa la realització
d’un servei d’acompanyament a peu per als alumnes del municipi. A banda de la proposta es demana als
pares que responguin si en farien ús i s’hi estarien disposats a participar-hi acompanyant a la mainada.

S’han elaborat dues gràfiques en les que es recull tant la disposició a fer-ne ús (figura 25) com la
disposició a participar en el servei (figura 26).

A la pròxima gràfica podem observar que el 43.9% de les famílies (608 respostes) estarien disposades a
utilitzar el servei, el 36.6% (507 respostes) NO hi estarien disposades i el 19.5% de les famílies (271
respostes) no han contestat la pregunta.

Figura 25: Predisposició en la utilització del servei.

PRIMÀRIA: FAMÍLIES DISPOSADES A UTILITZAR EL SERVEI
D'ACOMPANYAMENT A PEU.

19,6%

43,9%

36,6%
SI

NO

NO CONTESTA

I per últim, s’exposa la gràfica que recull la predisposició en la participació dels familiars acompanyant
a peu a la mainada al centre Educatiu. El 21.9% de les famílies (307 respostes) estarien disposades a
participar, el 43.4% (608 respostes) NO estarien disposades i el 34.7% (487 respostes) no han contestat
la pregunta.

Figura 26: Predisposició en la participació del servei.

PRIMÀRIA: NOMBRE DE FAMÍLIES DISPOSDES A PARTICIPAR EN
EL SERVEI D'ACOMPANYAMENT A PEU

21,9%
34,7%

43,4%

SI
NO
NO CONTESTA

Si comparem aquestes últimes dues gràfiques podem observar que la predisposició per part dels pares a
utilitzar el servei és més alta que la predisposició a participar-hi. També és cert que la dada que fa
referència a la predisposició a participar com a acompanyant, a nivell de municipi és molt interessant.
El fet de comptar amb la predisposició de 307 famílies suposa que hi hauria famílies suficients per
satisfer la demanda.

29


CONCLUSIONS

En aquest apartat es destaquen algunes dades i reflexions sobre els hàbits de mobilitat de l’alumnat
d’Olot extretes a partir dels resultats de les enquestes que s’han presentat en aquest informe. Com s’ha
comentat anteriorment, cal destacar l’elevada participació de les famílies i alumnes, fet que demostra
l’interès que desperta la mobilitat entre els olotins. Gràcies a aquesta gran resposta es pot parlar d’una
alta representativitat.

En el municipi s’ha observat entre les famílies que tenen infants un ús majoritari del vehicle privat en
els desplaçaments als centres educatius de la ciutat d’Olot. Tenint en compte que la mitjana de temps
invertit en desplaçaments són 11 minuts, és el cotxe el mitjà de transport més adient? És verdadera la
percepció que el cotxe és més ràpid i segur? Quins avantatges i quins inconvenients ofereix el vehicle
privat? Què comporta per a la ciutat la proliferació de recorreguts en cotxe? Com perceben els vianants
aquest increment de vehicles? Quins valors d’educació vial es tenen en compte avui? Quines prioritats
assenyalen els conductors habituals i quines els vianants respecte la mobilitat? Com es podria afavorir la
convivència de vehicles privats i vianants?

En el cas de les escoles d’infantil i primària del municipi, el 45% dels desplaçaments són en vehicle
privat, mentre que el 41% dels desplaçaments són a peu. En el cas particular de l’escola Maria Reina
també es manifesta aquesta tendència, amb un 50% que utilitza el vehicle privat com a mitjà de
transport habitual. En la majoria dels casos, concretament en un 40%, l’ús del vehicle privat es deu a
que els pares/mares amb infants estudiant a Olot aprofiten el viatge de desplaçar-se al seu lloc de
treball per portar els fills/es a l’escola. En segon lloc, el 32% de les famílies assegura que viuen lluny,
tot i que la percepció de “llunyania” varia a cada persona, per tant és un concepte relatiu fruit de la
concepció subjectiva. En tercer lloc, el 14% prefereix amar en cotxe perquè considera que és perillós
fer-ho a peu a causa del trànsit. Aquesta darrera dada no deixa de ser contradictòria, sobretot si es té
en compte que en part el perill s’incrementa amb l’augment del trànsit, de manera que s’alimenta
aquest “cercle viciós” perpetuant un hàbit poc beneficiós.

A l’escola Maria Reina, hi ha un 41% d’alumnes que es desplacen habitualment a peu per anar al
centre educatiu, ja sigui acompanyat d’adults o d’altres companys, o ho faci sol. El 68,3% del total de
les famílies olotines afirmen que la mainada “no pot anar sola” a l’escola. A efectes pràctics, dels 1838
alumnes d’infantil i primària que han respòs l’enquesta, un 33% ho fan a peu acompanyats per adults. La
raó principal que motiva aquest hàbit és que l’infant no té prou edat (indicat en un 27% dels casos). La
mitjana d’edat que han assenyalat les famílies enquestades i que serveix de tall per a deixar anar sols
als infants són els 9 anys. Cal tenir en compte que a la pràctica, tot i que alguns infants assoleixen
aquesta edat, alguns pares i mares prefereix acompanyar-los al centre educatiu. Una altra dada curiosa
és que els trasllats a peu s’incrementen sensiblement a les tornades, concretament en més de 100
casos, que es tradueix al 4,5% dels alumnes enquestats. D’altres raons que motiva els pares/mares a no
deixar anar sols als infants són o perquè viuen massa lluny o perquè és perillós a causa del trànsit.

Totes aquelles famílies o infants que han contestat que van al centre educatiu a peu, podien assenyalar
els perills més habituals que es troben en el seu recorregut. Del llistat de riscos proposat, el més repetit
ha estat que els conductors no els respecten (assenyalat en el 21% dels casos) i cruïlles perilloses (també
en un 21% dels casos). D’aquestes dades se’n desprèn la sensació del vulnerabilitat i de perill
d’atropellament en els desplaçaments a peu. Paradoxalment un mateix individu es pot comportar de
maneres pràcticament oposades depenent de si es troba en el rol de vianant o de conductor.

30


L’educació, així com l’empatia i la solidaritat són valors en els quals es podria aprofundir per tal de
facilitar la convivència de vehicles i vianants.

Millorar les voreres, ja sigui suprimint les barreres arquitectòniques, facilitant l’accessibilitat a través
de guals o ampliant-les, són algunes de les necessitats més assenyalades. Cal destacar que un 17% dels
alumnes enquestats que es desplacen a peu per anar al centre educatiu ha assenyalat que les voreres
són molt estretes. Un grup molt sensible a aquestes mesures són les Persones amb Mobilitat Reduïda
(PMR). Val a dir que el 3,6% dels alumnes enquestats (concretament 66 infants) ha afirmat que té
problemes de mobilitat reduïda (crosses, cadira de rodes, etc). Per aquest motiu, des de l’Ajuntament
d’Olot s’han engegat diverses accions per millorar l’entorn dels centres educatius, com per exemple la
construcció de guals per facilitar l’accessibilitat, així com la millora d’algunes voreres.

Una dada molt favorable que es desprèn del resultat de les enquestes és la significativa predisposició
de les famílies a canviar d’hàbits en favor d’opcions més sostenibles i saludables. Davant la pregunta
de si estarien disposades a utilitzar un servei destinat a acompanyar a peu la mainada per mitjà d’un
camí segur en els desplaçaments als centres escolars, la majoria de pares i mares han respòs
afirmativament (més de 600 famílies, gairebé el 44% ha assenyalat que en faria ús). Una altra dada molt
positiva és que gairebé el 22% de pares/mares dels alumnes dels centres educatius d’Olot estarien
disposats a col—laborar com a voluntaris/ies acompanyant a la mainada, un volum que donaria resposta a
la demanda satisfactòriament. En el cas concret de l’escola Maria Reina, un 46,1% (això implicaria a
35 famílies) ha assenyalat que deixaria que els seus fills/es anessin a peu a l’escola per mitjà d’aquest
servei d’acompanyament, i 20 pares/mares s’oferirien per acompanyar a la mainada.

Aquesta bona predisposició de les famílies obre nous reptes. La mobilitat és un tema de present i de
futur, una qüestió que implica i afecta a tots/es. Desenvolupar i fer realitat el servei d’acompanyament
a peu, per exemple, implica l’esforç i la voluntat principalment de les famílies, ells i elles (pares,
mares, fills i filles d’Olot) en seran els veritables protagonistes i beneficiaris. Però per arribar a aquest
punt cal primer el ferm convenciment del conjunt de la societat olotina. Tal i com assenyala el
Departament de Mobilitat de la Generalitat, els “petits gestos” tenen molta rellevància, cal que cadascú
sigui responsable de la seva forma de mobilitat i de la seva conducta vial. És implicant a institucions,
associacions, centres educatius, comerços, agents, a tots els ciutadans i ciutadanes que, amb el seu
granet de sorra, es podran anar assolint els reptes marcats per una ciutat educadora com Olot.
D’aquesta manera, podrem caminar cap a una ciutat més saludable, sostenible, responsable, segura i
equilibrada.

Educar és un repte de tots/es.

31

2. informe final cor maria maria reina

Recommended

Recommended

More Related Content

Similar to 2. informe final cor maria maria reina

Similar to 2. informe final cor maria maria reina (20)

Recently uploaded

Recently uploaded (8)

2. informe final cor maria maria reina